De cara a aquest exercici 2020, els volem recordar alguns dels punts clau o més conflictius que hem de tenir present a l’hora de fer la declaració de l’impost sobre el patrimoni 2020:

• Estan obligats a declarar els subjectes passius la quota tributària dels quals, una vegada aplicades les deduccions o bonificacions que procedeixin, resulti a ingressar, o quan, no es doni aquesta circumstància, el valor dels seus béns o drets resulti superior a 2.000.000 €. Les persones mortes l’any 2020 abans del 31 de desembre, no tenen obligació de declarar per aquest impost.
• Estan sotmesos per obligació real les persones físiques no residents que siguin titulars de béns radicats o de drets que puguin exercitar-se en territori espanyol. Segons la consulta DGT V2380-17, un resident als EUA, que diposita accions d’una empresa alemanya en una entitat bancària espanyola, tributa per obligació real. També queden subjectes per obligació real les persones acollides en l’IRPF al règim especial d’impatriats. Els residents, subjectes per obligació personal, tributen per tots els béns o drets independentment del lloc en el qual estiguin situats.
• Encara que els no residents, en general, tributen per la normativa estatal, els que siguin residents en un Estat de la UE o de l’Espai Econòmic Europeu tindran dret a aplicar la normativa de la comunitat autònoma on radiqui el valor més gran dels béns i drets dels quals siguin titulars i pels quals se’ls exigeixi l’impost (en aquest cas només s’exigeix pels que estiguin situats o es puguin exercitar en territori espanyol). Es tracta d’una opció que hauran d’exercitar en el període reglamentari de declaració (DGT V3054-16).
• Es manté el límit de l’exempció de l’habitatge habitual fins a un import màxim de 300.000 €. Convé recordar que aquest import és per a cada contribuent, per la qual cosa un matrimoni que posseeixi un habitatge adquirit en societat de guanys no tributarà per ell si el seu valor no excedeix de 600.000 €.
• La base imposable es reduirà en el mínim exempt que hagi estat aprovat per la comunitat autònoma i, en el cas que no hagués aprovat el mínim exempt, la base imposable es reduirà en 700.000 €. El mínim exempt es fixa en 700.000 € tant per als contribuents residents com no residents, excepte a Aragó (400.000 €) Extremadura i Catalunya (500.000 €) i Comunitat Valenciana (600.000 €). A més, en alguna comunitat s’eleven els mínims per a contribuents discapacitats.
• Tarifes: en general s’aplica l’estatal, amb 8 trams i tipus des del 0,2 al 2,5%, excepte en algunes comunitats, com Andalusia, Astúries, Illes Balears, Cantàbria, Catalunya, Extremadura, Galícia, Múrcia i Comunitat Valenciana, que tenen la seva pròpia tarifa.

Vegeu tarifa estatal i tarifes autonòmiques

• La suma de la quota íntegra de l’impost sobre el patrimoni i la de l’IRPF no pot superar el 60% de la suma de les bases imposables de l’impost sobre la renda, sense tenir en compte a aquest efecte la part de la base de l’estalvi de guanys i pèrdues patrimonials derivades de transmissions d’elements amb antiguitat superior a un any, ni la part de quota de l’IRPF corresponent a aquesta base. Tampoc es tindrà en compte la part de l’impost sobre el patrimoni que correspongui a elements patrimonials que no siguin susceptibles de produir rendiments en l’impost sobre la renda. Si la suma de les quotes supera el 60% de la base de l’IRPF, es reduirà la quota de l’impost sobre el patrimoni fins a aquest límit, sense que la reducció en aquest últim impost pugui excedir del 80% de la seva quota. En altres paraules, sigui com sigui la base de l’IRPF, es pagarà, com a mínim, el 20% de la quota de l’impost patrimonial.
• Tingui present també les bonificacions en la quota de l’impost aprovades per cada comunitat autònoma. Només Madrid manté en 2020 una bonificació del 100%, per la qual cosa els seus residents no hauran de pagar l’impost, sigui quin sigui el seu patrimoni. No obstant això, pot haver-hi contribuents d’aquesta comunitat que, encara que no hagin de pagar per aquest impost, hagin de presentar la declaració si el valor dels seus béns i drets supera els 2.000.000 €.

Exempció de negocis familiars (empresarials o professionals) i les participacions en entitats que tinguin la qualificació d’empreses familiars

• Exempció del patrimoni empresarial o professional: els béns i drets necessaris per a l’exercici de l’activitat, sempre que s’exerceixi de manera habitual, personal i directa i constitueixi la principal font de renda del contribuent (almenys el 50% de la seva base imposable de l’IRPF procedeixi dels rendiments nets de l’activitat, sense computar a aquest efecte les remuneracions per funcions de direcció en entitats exemptes). Quan el titular d’un negoci passi a la situació de jubilació, el fet de percebre la corresponent pensió impedeix la gestió personal i directa del negoci i, en conseqüència, l’aplicació de l’exempció (DGT V0064-19).

• Exempció de les participacions en empreses familiars: ho estaran les participacions de les quals se sigui propietari (també usufructuari o nua propietat) si es compleixen els següents requisits:

1. Percentatge de participació: el subjecte passiu ha de ser titular del 5% del capital o, quan es computi conjuntament amb la resta del grup familiar (cònjuge i parents fins a segon grau), d’almenys un 20%
2. Exerceixi funcions de direcció efectiva en l’entitat i la retribució percebuda superi el 50% dels rendiments del treball i d’activitats econòmiques (sense comptar en aquest còmput els rendiments de negocis exempts i els rendiments obtinguts d’entitats les participacions de les quals estiguin exemptes).
3. L’entitat participada no pot tenir com a principal activitat la gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari. No és aplicable per tant l’exempció quan, durant més de 90 dies de l’exercici social, més de la meitat de l’actiu de l’entitat està constituït per valors o per altres actius no afectes.
4. A l’efecte de l’exempció, si l’entitat es dedica al lloguer d’immobles, caldrà estar al concepte d’activitat econòmica en IRPF -s’exigeix una persona contractada, amb contracte laboral i a jornada completa- sense que sigui vàlida la subcontractació (DGT V5120-16). Perquè es compleixi el requisit de l’empleat no n’hi ha prou que estigui contractat a jornada completa, si té pluriocupació, segons criteri administratiu expressat a través de la consulta (DGT V3319-20).
5. Import de l’exempció: la part proporcional del valor de les participacions, corresponent a actius afectes dels quals és titular el subjecte passiu.
6. Incidència de l’exempció en altres impostos: en l’impost sobre successions i donacions, l’exempció del negoci o de les participacions en l’impost sobre el patrimoni és condició per gaudir de la reducció del 95% sobre el valor d’aquests béns; en l’IRPF l’exempció és condició perquè no es gravi el guany patrimonial que se li pugui generar al donant en una donació que compleixi els requisits per reduir l’impost sobre successions i donacions.

Valoració d’alguns béns o drets en l’IP

Immobles rústics o urbans: pel més gran de 3 valors: el valor cadastral, el comprovat per l’Administració a l’efecte d’altres tributs o el preu, contraprestació o valor d’adquisició. Si es tracta d’immobles en construcció, es valoren pel valor del solar més les quantitats invertides en la construcció fins al 31-12-2020. Els drets d’aprofitament d’immobles per torn es valoren pel preu d’adquisició. El propietari d’un immoble llogat abans del 09-05-1985 el valorarà per la menor de les següents quantitats: el resultant per la regla general i el de capitalitzar la renda anual de 2020 al 4%.

Dipòsits bancaris: pel més gran del saldo a 31-12-2020 o el saldo mitjà de l’últim trimestre. No obstant això, en el saldo mitjà no es computen els imports retirats per adquirir béns o drets que es declaren també en l’impost, per evitar tributar dues vegades per ells. Així mateix, si s’ha obtingut un préstec i s’ha ingressat en l’últim trimestre, aquesta quantia no es té en compte per al càlcul del saldo mitjà, ni tampoc es dedueix el deute.

Valors negociats que representen participacions en fons propis o cessió a tercers de capitals aliens: per la cotització mitjana del quart trimestre. Quan es tinguin accions només en part desemborsades, es computen com si ho estiguessin totalment i es dedueix el desemborsament pendent com a deute. Si es tracta d’unes accions que cotitzen al mercat dels EUA, caldrà valorar-les com les sotmeses a negociació a Espanya, per la cotització mitjana de l’últim trimestre, encara que no existeixi en la normativa de l’impost una definició de “mercat organitzat” (DGT V3511-19). En el cas d’accions suspeses de cotització i que, per tant, no apareixen en la corresponent Ordre Ministerial, caldrà valorar-les com si fossin accions no admeses a cotització.

Participacions en institucions d’inversió col·lectiva: es valoren pel valor liquidatiu a 31-12-2020.

Valors no negociats:

• Els que representen la cessió a tercers de capitals propis: pel nominal més les primes d’amortització o reemborsament.
• Els que representen participacions que no cotitzen en fons propis: el valor teòric resultant de l’últim balanç si hagués estat auditat. En cas contrari, es valoraran pel més gran de 3: el nominal, el teòric de l’últim balanç aprovat o el resultat de capitalitzar al 20% la mitjana dels beneficis dels 3 últims exercicis socials tancats abans del 31-12-2020. Al contrari del que succeïa amb el valor de transmissió d’aquests valors a l’efecte del càlcul dels guanys patrimonials en l’IRPF, el criteri de la DGT és que no es tinguin en compte els resultats negatius. Cal saber que l’últim balanç tancat, si l’entitat té exercici social coincident amb l’any natural, serà el tancat a 31-12-2019. No obstant això, es podrà utilitzar el tancat a 31-12-2020, segons sentència del Tribunal Suprem, de 12 de febrer de 2013, Recurs núm. 873/2013, si es van repartir dividends en 2020 o si es va reduir capital, a fi que no es produeixi doble imposició.

Assegurances de vida: pel valor de rescat a 31-12-2020. Les assegurances de vida que no es puguin rescatar no s’han de declarar (DGT V2516-17). No obstant això, el Projecte de Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal preveu una modificació. La novetat és que, en els supòsits en els quals el prenedor no tingui la facultat d’exercir el dret de rescat total en la data de meritació de l’impost, l’assegurança es computarà pel valor de la provisió matemàtica en la citada data en la base imposable del prenedor.

Drets reals: es valoren conforme a les normes de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. El propietari d’aquest bé també el declararà, però el seu valor estarà disminuït pel del dret real que suposa una càrrega.

Aixovar domèstic: està exempt, excepte joies, pells, automòbils, vaixells o avions, que es computen pel valor de mercat.

Obres d’art i antiguitats: molts d’aquests béns estaran exempts per integrar el patrimoni històric espanyol (també dels que integrin el de les CCAA), o per ser béns d’interès cultural, així com els que tinguin un valor inferior al fixat per la Llei 16/1985, els que hagin estat cedits en dipòsit permanent a institucions sense ànim de lucre per a la seva exhibició pública o les obres pròpies dels artistes. Els no exempts es reflecteixen en l’impost pel seu valor de mercat a 31-12-2020.

Altres béns i drets de contingut econòmic: es valoraran pel seu preu de mercat en la data de la meritació de l’impost. Aquest és el cas d’un compte electrònic de criptomonedes denominades “iota”, que s’haurà de valorar a preu de mercat a 31 de desembre de cada any (DGT V2289-18). La valoració del dret d’ús d’una plaça d’aparcament per a residents, concedit per 50 anys, es valorarà pel preu autoritzat administrativament a cada moment (DGT 0266-99).

Càrregues i deutes:

• Càrregues: es resten directament del valor dels béns.
• Deutes: es valoren pel nominal i es descompten de la suma de valors dels béns i drets. No es dedueixen els deutes contrets per adquirir béns i drets exempts. Es poden deduir els deutes per l’IRPF de 2020 -també s’hauria d’integrar en la base imposable l’import a retornar per aquest impost- o, si en l’impost s’inclouen béns o drets adquirits a títol lucratiu, la corresponent a l’impost sobre successions i donacions no pagat a 31-12-2020 proporcional a aquests elements.

Deduccions i bonificacions autonòmiques

D’acord amb l’article 47 de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb Estatut d’Autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, en l’impost sobre el patrimoni, les comunitats autònomes podran assumir competències normatives sobre deduccions i bonificacions de la quota.

Les deduccions i bonificacions aprovades per les comunitats autònomes resultaran, en tot cas, compatibles amb les deduccions i bonificacions establertes en la normativa estatal reguladora de l’impost sobre el patrimoni i no en podran suposar una modificació.

Aquestes deduccions i bonificacions autonòmiques s’aplicaran amb posterioritat a les regulades per la normativa de l’Estat.

Per a 2020 les deduccions i bonificacions aprovades per les comunitats autònomes són les següents:

Deduccions autonòmiques

Bonificacions autonòmiques

L’informem que al BOE de 13 d’abril de 2021 i en vigor a partir del 3 de maig, s’ha publicat la Llei 5/2021, de 12 d’abril, per la qual es modifica el text refós de la Llei de Societats de Capital, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, i altres normes financeres, pel que fa al foment de la implicació a llarg termini dels accionistes en les societats cotitzades, i en la seva disposició final primera es modifica la Llei General Tributària per incorporar l’obligació específica de complir amb els requeriments o obligacions d’informació que reglamentàriament s’estableixin a les persones i entitats que per aplicació de la normativa vigent, coneguin o estiguin en disposició de conèixer la identificació dels beneficiaris últims de les accions, afegint per a això la lletra d) en l’apartat 1 de l’article 93 (obligacions d’informació) del citat text legal.

L’informem que l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), ha publicat, el 21 d’abril de 2021 en la consulta del BOICAC número 125/Març 2021-2, una consulta sobre la comptabilització d’un ajut associat a l’aval d’un préstec concedit per l’ICO rebut per una societat.

L’ajut rebut s’ha formalitzat com un aval i es registrarà conforme als criteris establerts al Pla General Comptable (PGC), “Subvencions, donacions i llegats concedits per tercers, per la norma de Registre i Valoració” (NRV 18a). A l’efecte de la imputació com a ingressos de l’exercici es realitza atenent la seva finalitat. Quan siguin no reintegrables es comptabilitzaran, amb caràcter general, com a ingressos directament imputats al patrimoni net i es reconeixeran en el compte de pèrdues i guanys com a ingressos.

Per tant, s’anirà comptabilitzant l’ingrés per l’ajut rebut a mesura que es va reportant la despesa de l’aval. En aquest sentit, el PGC estableix el principi comptable de no compensació, segons el qual no es podran compensar les partides de l’actiu i del passiu o les de despeses amb ingressos, i es valoraran independentment els diferents elements dels comptes anuals.

Respecte a la meritació de la despesa per aval, l’operació de concessió d’un aval es regula en l’apartat 5.5 de la NRV 9a, que estableix aquest tipus de contractes per reemborsar al tenidor per la pèrdua incorreguda quan un deutor específic incompleixi la seva obligació de pagament d’acord amb les condicions originals.

Així mateix, en la consulta 1 del BOICAC número 82 de juny 2010, en la qual es recullen les operacions amb els contractes de garantia financera, incloses les operacions de fiances o avals atorgats pel seu valor raonable.

D’acord amb aquesta interpretació l’import avalat es reconeixerà com un menor valor del deute afectant d’aquesta manera al tipus d’interès efectiu amb abonament a una subvenció que s’imputarà al compte de pèrdues i guanys, com un préstec a tipus d’interès zero en virtut d’un ajut o subvenció atorgat per una entitat pública.

L’informem que el passat 20 d’abril de 2021 mitjançant un comunicat al seu web, el SEPE va informar sobre els requisits necessaris per accedir al subsidi d’esgotament de prestació contributiva de desocupació. 

Per poder accedir al subsidi el prestacionista ha de complir els següents requisits:

• Ser més gran de 45 anys
• Estar inscrit com a demandant d’ocupació.
• No tenir rendes superiors al 75% del SMI.
• Haver realitzat el mes d’espera com a demandant d’ocupació.
• Tenir complerts els 45 anys en la data d’esgotament.

Pot ampliar la informació a l’espai del web del SEPE dedicat a les prestacions per desocupació prestacions per desocupació.

L’informem que s’ha aprovat el Reial decret llei 6/2021, de 20 d’abril, pel qual s’adopten mesures complementàries de suport a empreses i autònoms afectats per la pandèmia de COVID-19, que va entrar en vigor el dia 22 d’abril, amb un doble objectiu:

• Permetre que les comunitats autònomes i ciutats de Ceuta i Melilla puguin fixar criteris propis perquè empreses i autònoms resultin beneficiaris dels ajuts directes en funció de les especificitats del teixit productiu de cada regió i atorgar ajuts a empreses viables amb pèrdues en 2019.
• Donar suport financer a beneficiaris d’ajuts i préstecs concedits per l’Administració General de l’Estat. Així, amb la finalitat de facilitar a les empreses el pagament de les seves obligacions de caràcter no tributari, s’habilita les Delegacions d’Economia i Hisenda a concedir a les empreses un període de carència de 2 anys des de la data del seu venciment per al seu pagament, i un fraccionament posterior del deute de fins a 2 anys.

Vegeu més informació: Consell de Ministres

1. Es permet que les comunitats autònomes ampliïn els sectors i empreses que podran beneficiar-se de la línia d’ajuts directes a autònoms i empreses dotada amb 7.000 milions d’euros

Mitjançant la disposició final primera d’aquest Reial decret llei 6/2021 s’han modificat alguns aspectes del Reial decret llei 5/2021, de 12 de març, de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19, que són els següents:

• Amb caràcter general -tal com indica l’article 3.c- no podran acollir-se a aquests ajuts aquells empresaris o professionals que hagin declarat un resultat net negatiu en el 2019, no obstant això, s’estableix un nou apartat d segons el qual “dins de l’assignació establerta en l’article 2, les comunitats autònomes i ciutats de Ceuta i Melilla podran establir excepcions als criteris recollits en el paràgraf c) de l’apartat 1 d’aquest article atenent circumstàncies excepcionals esdevingudes en 2019 degudament justificades en les seves convocatòries”;
• Els destinataris d’aquests ajuts hauran d’acreditar una activitat que es classifiqui en algun dels codis de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques -CNAE 09- previstos en l’annex I de la present norma en el moment de la seva entrada en vigor. Excepcionalment, i dins de l’assignació establerta en l’article 2, les comunitats autònomes i ciutats de Ceuta i Melilla podran atorgar ajuts amb càrrec a aquesta Línia COVID d’ajuts directes a empresaris o professionals i entitats adscrites a activitats que es classifiquin en codis de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques -CNAE 09- no inclosos en l’annex I que s’hagin vist particularment afectats en l’àmbit del seu territori, degudament justificades en les seves convocatòries.

2. Ajornament o fraccionament d’obligacions no tributàries

De la mateixa manera, s’aprova un procediment excepcional i temporal, durant els exercicis 2021 i 2022, per a la concessió per les Delegacions d’Economia i Hisenda d’ajornaments i/o fraccionaments del pagament de deutes de naturalesa pública, no tributàries ni duaneres, derivades del reintegrament i/o reemborsament d’ajuts o de préstecs concedits per l’Administració General de l’Estat, amb dispensa de garantia, amb les següents condicions:

• Les sol·licituds podran referir-se tant a deutes que es trobin en període voluntari de pagament, com a deutes que prèviament haguessin estat ajornats i/o fraccionats per les Delegacions d’Economia i Hisenda, sempre que no es trobin en període executiu de pagament;
• En el supòsit de reconsideracions d’ajornaments i/o fraccionaments previs, l’admissió a tràmit de la sol·licitud suspendrà automàticament el procediment de gestió recaptatòria dels deutes afectats amb efectes des de la presentació de la sol·licitud fins que dicti la corresponent resolució;
• Addicionalment a la sol·licitud -que s’ha de dirigir a la Delegació d’Economia i Hisenda competent, d’acord amb el que es disposa en l’art 45 del Reglament General de Recaptació- s’hauran d’acompanyar els documents que a continuació es relacionen:

1. Pla de viabilitat o de negoci, aprovat pel màxim òrgan d’administració, que contingui les mesures que es preveuen adoptar per superar les dificultats econòmiques financeres que li impedeixen, de manera transitòria, efectuar el pagament en el termini o en el calendari establerts, així com l’evolució del negoci prevista per poder afrontar l’ajornament i una justificació de les dades incloses. El pla haurà de tenir un àmbit temporal que, com a mínim, cobreixi el període al qual s’estengui el calendari de pagaments sol·licitat en l’ajornament i/o fraccionament. Haurà d’incloure uns estats financers previsionals (balanç de situació, compte de pèrdues i guanys i estat de fluxos d’efectiu) que detalli les disponibilitats líquides que es preveu generar i, quines, d’elles, es preveu destinar a la devolució dels deutes ajornats i/o fraccionades -sobre això, us recomanem, entre altres documents, la guia tècnica núm. 3 “Pla de viabilitat“, elaborada per Economistes Comptables (EC-CGE) i la guia tècnica “El pla de viabilitat. Models i eines per a la seva elaboració“, elaborada pel Registre d’Economistes Forenses (REFOR-CGE) que, si bé no les hem de considerar com a guies específiques per a aquest cas en concret, poden orientar sobre la seva elaboració-;
2. Informe d’auditor inscrit en el Registre Oficial d’Auditors de Comptes, quan la sol·licitud es refereixi a deutes que superin els 150.000 euros, o, de forma acumulada amb sol·licituds anteriors formulades a l’empara d’aquest reial decret llei, que superin els 250.000 euros. Aquest informe ha de contenir una opinió tècnica en la qual es manifestarà, de manera clara i precisa, si les hipòtesis i previsions utilitzades pel sol·licitant en l’elaboració del pla són raonables atenent criteris econòmics i si les xifres que s’hi contenen tenen un suport en la informació comptable proporcionada. Tant el pla de viabilitat com l’informe de l’auditor tindran una validesa d’un any des de la seva emissió. Sobre aquesta qüestió, us recordem que, a la pàgina web del REA-CGE en l’apartat de “Informes especials”, podreu trobar algun model d’informe que es podria adaptar per acomplir la sol·licitud d’aquest RD;
3. Una memòria justificativa en la qual es motivi adequadament la dificultat d’atendre els deutes d’acord amb el venciment o el calendari de pagaments vigent, com a conseqüència de la crisi sanitària provocada per la COVID-19;
4. Una certificació sobre els deutes tributaris i amb la Seguretat Social que manté el sol·licitant, expedida pels òrgans competents a sol·licitud de l’interessat, així com una declaració responsable del sol·licitant sobre els deutes per reintegraments i/o reemborsaments d’ajuts o préstecs amb les administracions públiques, diferents de les que formen part de la sol·licitud d’ajornament i/o fraccionament;
5. Per a aquells deutes que ja comptessin amb una garantia total o parcial, s’haurà d’aportar documentació signada pel garant que acrediti que l’operació ajornada i/o fraccionada continua estant garantida en els mateixos termes que el deute original;
6. La Delegació d’Economia i Hisenda competent, després de la verificació dels documents i requisits establerts en aquest article, podrà dictar resolució acordant l’ajornament i/o fraccionament amb dispensa de garantia, que es realitzarà en els termes recollits en l’article únic, punt 4.

L’informem que al BOE del dia 23 d’abril s’ha publicat la Llei orgànica 5/2021, de 22 d’abril, de derogació de l’article 315 apartat 3 del Codi Penal sobre el delicte de coaccions específic per fer vaga.

En el marc dels delictes contra els drets dels treballadors, la conducta tipificada en l’article 315.3 del Codi Penal constituïa la coacció als treballadors que no desitjaven fer vaga, configurant-se com un delicte de convergència en exigir el requisit d’actuar en grup o individualment però d’acord amb d’altres, element que determinava que aquest delicte estigués penat més greument pena, que el delicte genèric de coaccions de l’article 172. Si bé la Llei orgànica 1/2015, de 30 de març, per la qual es modifica el Codi Penal, mitigava la resposta punitiva de la llei, no donava una resposta proporcionada, ni afegia res de nou ni necessari atesa la finalitat que la norma atenia, per això, Llei orgànica 5/2021, de 22 d’abril, deroga l’esmentat apartat.

D’aquesta manera la Llei orgànica 5/2021 deroga l’article del Codi Penal que castiga amb la pena de presó d’un any i nou mesos fins a tres anys o amb la pena de multa de divuit mesos a vint-i-quatre mesos als qui actuant en grup o individualment, però d’acord amb d’altres, coaccionessin altres persones a iniciar o continuar la vaga.

La derogació del precepte afectat, article 315.3 del Codi Penal, emmarcat en el títol relatiu als delictes contra els drets dels treballadors, va entrar en vigor el 24 d’abril de 2021.

Ja han passat 3 mesos des de l’inici de 2021, la qual cosa implica que els administradors de les empreses han hagut de formular els comptes anuals del passat exercici 2020.

En condicions normals, seria responsabilitat de l’administrador avaluar si existeixen pèrdues que deixen reduït el patrimoni net a una quantitat inferior al 50% del capital social.

Com tots vostès saben, si aquesta premissa succeeix, l’administrador té l’obligació de convocar la junta general per dissoldre la societat (o per prendre un altre tipus de decisió, que pot ser ampliar capital o reduir-lo).

La diferència és que en temps de COVID-19, gràcies al Reial decret llei 16/2020, aquesta obligació va desaparèixer. D’aquesta manera, si les pèrdues de 2020 reduïen el patrimoni net a menys del 50% del capital social, l’administrador no tenia l’obligació de convocar la junta general per dissoldre, la qual cosa implicava que l’administrador no responia pels deutes.

Això es va mantenir en la Llei 3/2020, en el seu article 13 i per tant la conclusió és que els administradors socials no seran responsables dels deutes empresarials, ja que no hi ha causa de dissolució. Però el dubte és: fins quan? El moment temporal és important en tant les pèrdues de 2020 es poden arribar a arrossegar en 2021 o fins i tot 2022.

El que és evident és que no serà possible deduir responsabilitat als administradors amb base als comptes anuals de 2020. Per a arribats al tancament de l’exercici 2021, no tenim cap dubte que el legislador establirà mesures que protegeixin els administradors si arrosseguen les pèrdues de 2020.

Un altre aspecte a tenir en compte és la responsabilitat dels administradors que té a veure amb el dret concursal. En principi, no existeix obligació legal de presentar concurs de creditors fins a 31 de desembre de 2021.

Per tant, a priori, la responsabilitat dels administradors pel que fa a concurs culpable gairebé ha desaparegut. Almenys, ha desaparegut per complet l’obligació de sol·licitar concurs.

Per tant, si això no és obligatori, després no poden condemnar l’administrador que sí que ha sol·licitat aquest concurs. Però la responsabilitat concursal abasta més aspectes.

La responsabilitat concursal també té a veure amb agreujar la insolvència, amb alçar-se en els béns de l’empresa, vendre’ls precipitadament o ruïnosament o fins i tot falsejar la comptabilitat.

És necessari saber que, si els administradors d’una mercantil agreugen la insolvència, o s’alcen en els béns de l’empresa, sí que es pot derivar responsabilitat en la secció de qualificació.

Com es pot agreujar la insolvència? Realitzant operacions societàries oneroses per a la societat. Una d’elles seria contractar hipoteques o peces sobre béns propis o per pagar deutes ja existents.

Un altre aspecte a tenir en compte és l’alçament de béns o la seva venda precipitada. Cal tenir en compte que l’anàlisi de l’administrador concursal comprendrà els últims 2 anys pel que fa a la comptabilitat de l’empresa.