L’informem que el TEAC en la seva Resolució de 26 de gener de 2021, ha reiterat el seu criteri que l’error comptable tindrà efectes sobre els comptes anuals de l’exercici en el qual es detecti i, per tant, afectarà l’impost sobre societats d’aquest exercici.

En el cas que s’analitza, posteriorment a la formulació i a la liquidació de l’impost sobre societats, exercici 2016, s’adverteix l’error per part de l’entitat en la comptabilització d’una operació. Per corregir l’error comptable, l’entitat procedeix a reformular els seus comptes anuals de l’exercici 2016 amb data 15 de desembre de 2017, després del que considera procedent rectificar la seva autoliquidació de l’impost sobre societats.

Doncs bé, en virtut del disposat per la NV. 22a del RD 1514/2007 (PGC) i pels arts. 10 i 11 de la Llei 27/2014 (LIS), en cas d’apreciació d’errors comptables en un exercici posterior a la formulació dels comptes anuals corresponents a aquell, l’error s’esmenarà en l’exercici en què es detecti, i no procedirà, en conseqüència, la modificació del resultat comptable de l’exercici en el qual es va produir l’error, la base imposable de l’impost sobre societats, determinada a partir d’aquest resultat, no s’ha de modificar.

Dit d’una altra manera, l’error comptable tindrà efectes sobre els comptes anuals de l’exercici en el qual es detecti i, per tant, afectarà l’impost sobre societats d’aquest exercici.

La qüestió ha arribat al Tribunal Suprem (TS) i en aquest moment està pendent de fixar-se jurisprudència sobre aquest tema, no obstant això la qual cosa, per congruència i seguretat jurídica, el TEAC es manté en la seva doctrina anterior, que s’acaba de resumir.

En concret, l’acte del TS de 8 de maig de 2020 que admet a tràmit el recurs de cassació entén que les següents qüestions revesteixen interès cassacional:

• Concretar els efectes de la qualificació del Registrador Mercantil i posterior inscripció en el Registre Mercantil, referida a la reformulació de comptes anuals d’un exercici anterior, respecte de la base imposable de l’IS liquidat en el referit període impositiu, tenint en compte la regla d’imputació temporal d’ingressos i despeses previstes en la llei de l’impost.
• Determinar en quin període impositiu s’ha de considerar la rectificació comptable operada en reformular els comptes anuals d’un exercici anterior, amb posterior inscripció al Registre Mercantil. En particular, si en el període en què es realitza la rectificació o bé en el període al qual aquesta rectificació es refereix, tenint en compte que conforme a l’article 10.3 de la llei de l’impost la seva base del mateix es calcula sobre la base de la comptabilitat mercantil aprovada pel subjecte passiu.

Els ERTO segueixen molt presents en la vida laboral dels treballadors espanyols, les últimes xifres determinen que prop de 640.000 treballadors segueixen encara en ERTO i el pla del govern és, ara com ara, prorrogar-los fins a setembre i fins i tot allargar-los fins a final d’any.

Ara bé, això suposa per al treballador una disminució dels seus ingressos, ja que a costa que el conveni regulador determini una quantitat major o que l’empresa completi el salari restant, només el 80 per cent del seu salari és pagat pel Servei Públic d’Ocupació Estatal.

A més, el fet de poder afectar i desafectar treballadors amb gairebé total llibertat i celeritat ha portat a alguns treballadors a sofrir situacions delicades, per exemple, si no es modifica el percentatge de retenció aplicable a la nòmina del treballador quan passa d’estar treballant en jornada completa a mitja jornada per afecció parcial a un ERTO determinaria que s’estigui aplicant una retenció molt superior a la que li correspondria amb el minvament en els seus ingressos.

Sobre aquesta qüestió s’ha pronunciat la Direcció General de Tributs (DGT) en Consulta Vinculant (V0575-21), d’11 de març de 2021, en establir que l’afectació a un ERTO és una de les causes que determinen la possibilitat de modificar la retenció aplicable al treballador conforme a l’establert en l’article 87.2 del RIRPF que disposa el següent:

“2. Serà procedent regularitzar el tipus de retenció en les circumstàncies següents:

(…)

3r Quan en virtut de normes de caràcter general o de la normativa sectorial aplicable, o a conseqüència de l’ascens, promoció o descens de categoria del treballador o, per qualsevol altre motiu, es produeixin durant l’any variacions en la quantia de les retribucions o de les despeses deduïbles que s’hagin tingut en compte per a la determinació del tipus de retenció que s’aplicava fins a aquest moment. En particular, quan variï la quantia total de les retribucions superant l’import màxim establert a aquest efecte en l’últim paràgraf de l’article 86.1 d’aquest Reglament”.

És aquest apartat tercer de l’article 87.2 del RIRPF el que determina que per aplicació parcial d’un ERTO, modificació de la quantia retributiva del treballador en passar-lo de jornada completa a jornada parcial, que es pugui modificar el percentatge de retenció aplicable que es realitzarà, tal com recull l’article 87.3 del RIRPF, de la següent forma:

• Es procedirà a calcular una nova quota de retenció, d’acord amb el procediment establert en l’article 85 del RIRPF, tenint en compte les circumstàncies que motiven la regularització.
• Aquesta nova quota de retenció es minorarà en la quantia de les retencions i ingressos a compte practicats fins a aquest moment.
• El nou tipus de retenció s’obtindrà multiplicant per 100 el quocient obtingut de dividir la diferència resultant de la nova quota de retenció entre la quantia total de les retribucions del treballador que restin fins al final de l’any i s’expressarà amb dos decimals.
• Quan la diferència entre la base per calcular el tipus de retenció i el mínim personal i familiar per calcular el tipus de retenció fos zero o negativa, el tipus de retenció serà zero, sempre que no sigui aplicable algun dels tipus mínims establerts en la normativa. En aquest cas no procedirà restitució de les retencions anteriorment practicades, sense perjudici que el perceptor posteriorment en sol·liciti la devolució.

La Consulta Vinculant acaba establint el període d’aplicació del nou tipus de retenció en determinar que:

“(…) l’entitat consultant podrà optar per aplicar els nous tipus de retenció a partir de la data en què s’ha produït la variació, o bé realitzar la regularització i aplicar el nou tipus de retenció a partir del dia 1 dels mesos d’abril, juliol i octubre, respecte de les variacions que, respectivament, s’hagin produït en els trimestres immediatament anteriors a aquestes dates”.

S’estableixen, per tant, dues vies d’actuació: l’aplicació del nou tipus de retenció sense regularització de les retencions practicades “incorrectament” amb anterioritat o la seva regularització a partir de la finalització del trimestre en el qual es trobi i practicar la nova retenció a partir d’aquest moment.

Segons el calendari proposat (en contínua modificació, que en aquests moments va per ordre invers d’edat), una vegada vaccinats els grups de més risc, aviat començarà la vaccinació massiva contra la COVID-19 de tots els treballadors en general. I és obvi que sorgirà un problema que encara no s’ha tractat políticament ni fins i tot públicament, ja que els treballadors en general no tenen dret a un permís retribuït per vaccinar-se.

Els permisos retribuïts comuns per a tots els treballadors són els indicats en l’article 37 de l’ET, però entre ells no hi ha permís retribuït per vaccinar-se contra la COVID-19. És cert que existeix permís retribuït “pel temps indispensable, per al compliment d’un deure inexcusable de caràcter públic i personal“. Però no val per a aquest cas perquè aquests deures són només aquells l’incompliment dels quals implica responsabilitat civil, penal o administrativa. Si la vacuna fos obligatòria llavors sí que seria aplicable en aquest cas.

Molts convenis col·lectius amplien els permisos comuns de l’ET. Per exemple, alguns convenis sí que inclouen el permís retribuït per a consulta mèdica, encara que normalment només amb el metge especialista que tampoc valdria per aquest cas. Però l’habitual és que el conveni no digui res sobre aquest tema.

Tampoc es pot acollir, en general, a una suposada obligació de l’empresa en matèria de prevenció de riscos laborals, perquè aquesta obligació està referida textualment a “les malalties, patologies o lesions sofertes amb motiu o ocasió del treball“. Sí que podria ser aplicable aquest concepte en el cas, per exemple, de personal sanitari en contacte amb contagiats per la COVID-19.

Per tot això, ens trobarem davant un problema laboral greu perquè cal vaccinar milions de treballadors, i haurà de ser el Govern el qui modifiqui la norma per incloure un permís retribuït per rebre la vacuna. 

En aquest sentit, els sindicats estan demanant al Govern que els treballadors que falten diverses hores a la feina per vaccinar-se tinguin permís laboral retribuït. La vaccinació no és obligatòria i a això s’acullen les empreses per a descomptar hores.

Així, per exemple, la Unió Sindical Obrera (USO) ha demanat al Ministeri de Treball que legisli que el temps indispensable per vaccinar-se contra la COVID-19 es consideri amb caràcter general un permís retribuït. USO, ha remès un escrit al Ministeri de Treball i Economia Social perquè promogui les modificacions legislatives necessàries i urgents per garantir l’assistència a la vaccinació contra la COVID-19 com un permís retribuït. USO ho té clar: és permís retribuït.

Arran d’aquesta mena de cites en horari laboral, ha sorgit la controvèrsia. Per això, “USO ha demanat al Ministeri que doni cobertura legal a tots els treballadors per acudir a la seva cita o doble cita. No han de ser penalitzats recuperant hores fora de la jornada laboral. Diversos afiliats ja ens han notificat aquest tipus de comportaments per part d’algunes empreses. No obstant això, a USO considerem que el vaccí no és només un dret individual, sinó un deure col·lectiu que ha de ser atès sense obstacles”, exposa Sara García, secretària d’Acció Sindical i Salut Laboral d’USO.

El principal problema es dóna “quan la cita no és al seu centre de salut habitual o el més pròxim al centre de treball. Moltes cites es donen en espais habilitats per a la vaccinació massiva. En aquest cas, no poden sol·licitar un justificant d’assistència. I, de vegades, aquests centres es troben més lluny del lloc de feina, que requereix un temps addicional per al trasllat”, explica García.

La secretària d’Acció Sindical i Salut Laboral d’USO recorda que “les persones que es vacunaran no tenen opció de triar ni horari ni lloc. Per això, acudir en hora i lloc que els determinin no ha de suposar un menyscapte per a elles”.

Vaccí i baixa per IT

Si un dels seus treballadors inicia una IT o ha de romandre en aïllament pel coronavirus, aquesta situació es considera assimilada a accident de treball exclusivament per a la prestació econòmica d’IT.

En canvi, si agafa la baixa pels efectes secundaris que li ha ocasionat el vaccí del coronavirus, aquesta IT no tindrà la mateixa consideració i serà una baixa per contingències comunes ordinària. 

Les diferències entre totes dues situacions són les següents:

• En el primer cas (si la IT s’assimila a accident de treball), la prestació és d’un 75% de la base reguladora des de l’endemà al de la baixa. En aquests casos la seva empresa no s’ha de fer càrrec de la prestació, encara que sí que assumeix el sou del dia de la baixa. Això sí: com que no és un accident (sinó una situació assimilada), no cal abonar cap complement a què la seva empresa pugui estar obligada (encara que el seu conveni obligui a complementar la prestació d’accident).

• En el segon cas (en una IT ordinària), la prestació és inferior per als afectats. S’abona a raó del 60% des del quart fins al vintè dia, i del 75% a partir del vint-i-unè. Ara bé, en aquest cas la seva empresa assumeix el cost des del quart fins al quinzè dia de la prestació.

La Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) desenvoluparà una campanya divulgativa a través de l’enviament massiu de SMS dirigits al col·lectiu de la llar -tant a ocupadors com a treballadors- amb la finalitat que coneguin de manera més directa el portal Import@ss i els avantatges que els ofereix.

La campanya es desenvoluparà entre l’11 de maig i el 2 de juny i està previst que arribi a 310.487 treballadors i 312.348 ocupadors de l’àmbit de la llar, la qual cosa suposa un total de 622.835 SMS enviats.

L’entitat ha preparat també una campanya informativa sobre l’enviament d’aquests SMS per traslladar seguretat als ciutadans que rebin el missatge i evitar sospites sobre un possible intent de frau. Aquesta campanya informativa es desenvoluparà en les mateixes dates en les quals es desenvolupi l’enviament de SMS.

Per tant, si entre l’11 de maig i el 2 de juny reps el següent SMS al teu telèfon mòbil, pots estar tranquil i accedir a la informació que et subministra perquè és segur: “Importass, nou Portal de la Tresoreria. Consulta les teves dades i informació d’ocupació de la llar a la teva àrea personal: http://run.gob.es/emaaxj“

El col·lectiu d’ocupació de la llar a Import@ss

Un dels col·lectius que s’ha considerat prioritari en el disseny i desenvolupament d’aquest nou portal és el de les persones que treballen o que ocupen en l’àmbit de la llar familiar, ja que compta amb característiques especials en l’àmbit de la Seguretat Social.

Per aquest motiu, en el disseny de la secció específica que s’ha creat per a aquests perfils s’ha tingut molt en compte el llenguatge i la formulació de les preguntes necessàries amb la finalitat de fer més senzilla la informació i comprensible cadascuna de les actuacions que es realitzen.

L’objectiu és que no sigui necessari conèixer la legislació aplicable (encara que se l’hi facilita l’accés), ni conèixer els passos administratius del tràmit per poder realitzar-lo, ja que se l’acompanya i guia i es facilita que s’entengui el que suposa cada decisió que s’adopta, així com els drets i les obligacions que implica cadascuna d’elles.

Import@ss per a ocupades en la llar

Amb Import@ss, la TGSS ha fet un important esforç en què afecta la transparència de la informació a la qual té dret tots els treballadors sobre la relació laboral amb el seu ocupador, especialment important en aquest col·lectiu.

Fins ara, les ocupades en una llar familiar no podien consultar les condicions relatives a la seva ocupació declarades per l’ocupador en tramitar la seva alta a la Seguretat Social. Import@ss fa possible que aquests treballadors coneguin fàcilment i amb un llenguatge senzill tota la informació que té la Seguretat Social sobre ells:

• La quota que ingressen els seus ocupadors
• La part de quota que els correspon aportar
• La base de cotització que li correspon (que influirà en la quantia econòmica de les prestacions que puguin percebre mentre estiguin de baixa per malaltia, accident o per a la seva jubilació)
• La data d’alta en la Seguretat Social
• El nombre d’hores que ha declarat el seu ocupador
• Entitat asseguradora

Els empleats de la llar, en disposar d’aquesta informació, podran prevenir situacions de frau, controlar la seva situació laboral i exercir els seus drets de manera molt més senzilla.

Import@ss per a ocupadors en la llar

En el cas que tinguis contractada una persona en aquest servei especial de la Seguretat Social, quan accedeixis a la teva àrea personal visualitzaràs -al costat de les teves dades personals, vida laboral i resta d’informació com a treballador- tots els detalls sobre la relació laboral com a ocupador en l’àmbit de la llar:

• A qui tens contractat
• La data en la qual va començar a treballar
• La quota que et correspon abonar
• La jornada i el salari declarats
• El tipus de contracte, etc.

A més, s’ha habilitat un “perfil de l’ocupador” on es poden modificar les teves dades com a ocupador:

• Dades de contacte
• Domicili en el qual treballa l’empleat
• Canviar el compte bancari on tens domiciliats els pagaments

I un apartat de “relació laboral” on és possible:

• Actualitzar el salari o la jornada
• Tramitar la baixa i altres modificacions de la relació laboral

Si encara no has contractat ningú per a aquest servei però tens pensat fer-lo, Import@ss t’ofereix un pràctic simulador per calcular la quota que hauràs d’abonar en funció del nombre d’hores, salari, etc. per utilitzar-lo no caldrà que t’identifiquis.

En el cas que finalment necessitis donar d’alta una persona com a empleada de llar, podràs fer-ho de manera molt senzilla, en tan sols 9 passos. En aquesta guia pràctica t’ensenyem com fer-ho.

(Font: Seguretat Social)

L’informem que al BOE del dia 5 de maig s’ha publicat el Reial decret llei 8/2021, de 4 de maig, pel qual s’adopten mesures urgents en l’ordre sanitari, social i jurisdiccional, a aplicar després de la finalització de la vigència de l’estat d’alarma.

La fi de la vigència de l’estat d’alarma i la necessitat que mentre subsisteixin els efectes negatius de la pandèmia es continuïn aplicant determinades mesures que s’havien adoptat i que decauran en aquest moment, fonamenten el Reial decret llei 8/2021, que, ha entrat en vigor el 9 de maig.

1. Mesures referides al control sanitari dels passatgers internacionals

Aquestes mesures persegueixen mantenir els nivells de seguretat en els controls de ports i aeroports adaptant els mecanismes existents per permetre una detecció ràpida de casos importats de COVID-19 i dels contactes estrets dels casos.

A aquest efecte, pel que es refereix al control documental, s’exigeix que els passatgers amb origen en qualsevol aeroport o port situat fora del territori espanyol, emplenin un formulari de control sanitari disponible en el portal web Spain Travel Health o mitjançant l’aplicació per a dispositius mòbils SpTh-Spain Travel Health. Una vegada emplenat el formulari de control sanitari es generarà un codi QR la presentació del qual serà imprescindible abans de l’embarcament i a l’arribada a Espanya.

Les agències de viatge, els operadors turístics i companyies de transport aeri o marítim i qualsevol altre agent que comercialitzi bitllets aeris o marítims venuts aïlladament o com a part d’un viatge combinat hauran d’informar el passatge, en l’inici del procés de venda dels bitllets amb destinació a Espanya, de totes les mesures de control sanitari i de les conseqüències del seu incompliment. En particular, informaran de l’obligació de presentar el codi QR a què s’ha acabat de fer referència abans de l’embarcament i de les conseqüències del seu incompliment o falsejament. També facilitaran el suport necessari als qui no disposin de mitjans electrònics per emplenar el formulari de control sanitari.

2. Mesures aplicables a les juntes de propietaris de les comunitats en règim de propietat horitzontal

Per pal·liar les limitacions que s’han imposat a la celebració presencial d’aquestes reunions de propietaris a causa de la COVID-19, i els dubtes existents sobre la possibilitat d’adoptar acords de manera telemàtica perquè la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal, omet aquesta possibilitat:

• Se suspèn fins al 31 de desembre de 2021 l’obligació de convocar i celebrar aquestes juntes, així com les obligacions d’aprovar el pla d’ingressos i despeses previsibles, els comptes corresponents i el pressupost anual. Durant aquest mateix període, o fins a la celebració de la junta corresponent, s’entenen prorrogats l’últim pressupost anual aprovat i els nomenaments dels òrgans de govern.
• Es permet que la junta de propietaris es pugui celebrar per videoconferència o per conferència telefònica múltiple, sempre que tots els propietaris disposin dels mitjans necessaris, que serà comprovat per l’administrador amb antelació a la junta; i si el secretari reconeix la identitat dels propietaris assistents a la junta i així ho expressa en l’acta. A més, en aquest supòsit, també serà possible l’adopció d’acord sense celebració de junta mitjançant l’emissió de vot per correu postal o comunicació telemàtica.

3. Mesures relatives a situacions de vulnerabilitat econòmica i social

Aquestes mesures suposen:

• Prorrogar fins al 9 d’agost de 2021 la garantia de subministrament d’aigua, electricitat i gas natural als consumidors vulnerables, prevista en la disposició addicional quarta del Reial decret llei 37/2020, de 22 de desembre.
• Estendre la condició de consumidor vulnerable, a l’efecte de la percepció del bo social d’electricitat i la protecció especial enfront de la interrupció del subministrament, i, per tant, el dret a percebre el bo social en els termes que correspongui, fins al 9 d’agost de 2021, sense perjudici de la possibilitat d’acollir-se a aquesta condició en qualsevol moment anterior o posterior a aquesta data a l’empara de la resta de supòsits previstos en el Reial decret 897/2017, de 6 d’octubre, pel qual es regula la figura del consumidor vulnerable, el bo social i altres mesures de protecció per als consumidors domèstics.
• Modificar el Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front a la COVID-19, per a:
  • ampliar fins al 9 d’agost de 2021 la suspensió dels procediments i llançaments d’habitatge en situacions de vulnerabilitat, en els supòsits i d’acord amb els tràmits ja establerts;
  • ampliar, en aquells contractes amb el venciment establert entre el 9 de maig i el 9 d’agost de 2021, la possibilitat d’aplicar una pròrroga extraordinària del termini del contracte d’arrendament per un període màxim de sis mesos, durant els quals es continuaran aplicant els termes i condicions establerts per al contracte en vigor, sempre que no s’hagués arribat a un acord diferent entre les parts;
  • estendre, fins al 9 d’agost de 2021, la possibilitat de sol·licitar la moratòria o condonació parcial de la renda, quan l’arrendadora sigui una empresa o entitat pública d’habitatge o una «gran tenidora» (això és, una persona física o jurídica titular de més de 10 immobles urbans, exclosos garatges i trasters, o una superfície construïda de més de 1.500 m²), sempre que aquest ajornament o la condonació total o parcial no s’hagués aconseguit ja amb caràcter voluntari per acord entre totes dues parts; i
  • ampliar fins al 9 d’agost de 2021 el termini en el qual els arrendadors i titulars de l’habitatge podran presentar la sol·licitud de compensació prevista en la disposició addicional segona del Reial decret llei 37/2020, de 22 de desembre, de mesures urgents per fer front a les situacions de vulnerabilitat social i econòmica en l’àmbit de l’habitatge i en matèria de transports.

4. Mesures en matèria de violència de gènere

A l’efecte del previst en la Llei 1/2021, de 24 de març, de mesures urgents en matèria de protecció i assistència a les víctimes de violència de gènere, es prorroga fins al 9 d’agost de 2021 la consideració com a essencials dels serveis d’informació, assessorament, teleassistència, assistència social integral, acolliment per a víctimes de totes les formes de violència contra les dones, incloses les víctimes de tràfic amb finalitats d’explotació sexual, i el sistema de seguiment per mitjans telemàtics en matèria de violència de gènere.

Així mateix, es modifica l’article 8 de la citada Llei 1/2021, per garantir que les comunitats autònomes i les entitats locals puguin continuar utilitzant els fons del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere per desenvolupar els programes que siguin necessaris per garantir la prevenció, assistència i protecció de les víctimes de violència de gènere en el context específic de vulnerabilitat derivat de les mesures de contenció de la pandèmia.

5. Mesura relativa a les societats laborals i participades

Es prorroga per vint-i-quatre mesos més el termini de trenta-sis mesos establert en l’article 1.2 b) de la Llei 44/2015, de 14 d’octubre, de societats laborals i participades, perquè les societats laborals constituïdes inicialment per 2 socis treballadors amb contracte per temps indefinit, amb capital social i drets de vot distribuïts al 50%, obtinguin pròpiament la qualificació de «Societat Laboral» ajustant-se als requisits establerts en la referida llei, de manera que s’evitin les conseqüències que, per efecte directe de la crisi derivada de la pandèmia, comportaria la impossibilitat d’adaptar-se en el termini inicialment previst i que comportaria la seva desqualificació i desaparició.

6. Mesura sobre l’ús del fons d’educació i promoció de les cooperatives

La mesura permet destinar, fins al 31 de desembre de 2021, el fons d’educació i promoció regulat en l’article 56 de la Llei 27/1999, de 16 de juliol, de cooperatives, a qualsevol activitat que ajudi a frenar o pal·liar els efectes de la crisi sanitària derivada de la COVID-19, mitjançant accions pròpies o bé per mitjà de donacions a altres entitats, públiques o privades, o a dotar de liquiditat a la cooperativa per a garantir la continuïtat del seu funcionament.

A aquests efectes, no serà aplicable el que es disposa en els articles 13.3 i 19.4 de la Llei 20/1990, de 19 de desembre, sobre Règim Fiscal de les Cooperatives i, per tant, el fons d’educació i promoció que hagi estat aplicat als fins ara contemplats, no tindrà la consideració d’ingrés per a la cooperativa.

7. Mesures relatives a la compatibilitat de la pensió de jubilació dels professionals sanitaris amb l’acompliment d’activitat motivada per la crisi sanitària de la COVID-19

Per facilitar la contractació de personal sanitari a les Administracions públiques, que sens dubte continuarà sent necessari en tant es prolongui la situació de crisi sanitària, es mantindrà fins al 31 de desembre de 2021:

• La compatibilitat de la pensió de jubilació dels professionals sanitaris amb la prestació de serveis que, a requeriment de l’autoritat competent de la comunitat autònoma, de l’INGESA a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, o del Ministeri de Defensa en la Xarxa Hospitalària de la Defensa, es realitzi o s’hagi realitzat a l’empara de l’ordenament laboral, directament amb les comunitats autònomes i els organismes indicats, o bé a través de centres privats.

La prestació de serveis dels professionals sanitaris en centres privats que es realitzessin a aquest efecte en virtut d’un contracte laboral subscrit abans del 9 de maig haurà de ser comunicada a l’INSS en el termini d’un mes des d’aquesta data.

• La compatibilitat de la pensió de jubilació dels professionals que exerceixen la medicina i la infermeria i que, en virtut de nomenament estatutari o contracte laboral, prestin serveis tant en centres sanitaris públics com privats, a fi de dur a terme tasques dirigides a la lluita contra la COVID, sempre que la incorporació al servei actiu derivi de les autoritzacions acordades per l’autoritat sanitària competent.

Quan aquestes prestacions de serveis s’hagin de realitzar en centres del sector privat s’hauran de comunicar a l’INSS abans de l’inici de l’activitat.

Durant la realització d’aquest treball per compte d’altri compatible amb la pensió de jubilació:

a) es manté l’obligació d’afiliació, alta, baixa i variació de dades, així com l’obligació de cotitzar;

b) es tindrà protecció enfront de totes les contingències comunes i professionals, sempre que reuneixin els requisits necessaris per causar-les, sent aplicable el règim de limitació de les pensions, incompatibilitats i l’exercici del dret d’opció, previstos en la Llei General de la Seguretat Social (LGSS);

c) el dret al subsidi per incapacitat temporal que es causi s’extingirà per la finalització del treball per compte d’altri, a més de per les causes generals previstes en la normativa vigent; i

d) les cotitzacions realitzades durant aquesta situació podran donar lloc a la modificació del percentatge aplicable a la base reguladora de la pensió de jubilació, la qual romandrà inalterable.

S’ha de tenir en compte que aquestes cotitzacions no faran efecte en relació amb els percentatges addicionals previstos en l’article 210.2 de la LGSS (disp. addic. 17a de la Llei de classes passives de l’Estat). Així mateix, les cotitzacions indicades faran efecte exclusivament per determinar el percentatge aplicable a les jubilacions anticipades ja causades, mantenint la mateixa base reguladora.

8. Mesures extraordinàries en l’ordre jurisdiccional contenciós-administratiu

Les autoritats sanitàries, un cop finalitzat l’estat d’alarma però tenint en compte la persistent pandèmia, podran continuar necessitant adoptar mesures que, en el cas que restringeixin o limitin drets fonamentals de la ciutadania, requereixin la preceptiva autorització o ratificació judicial pels tribunals superiors de justícia (TSJ) i de l’Audiència Nacional (AN).

Per possibilitar que la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem pugui entrar a conèixer sobre aquestes actuacions i fixar doctrina legal, es modifica la regulació del recurs de cassació continguda en la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció contenciosa administrativa.

A aquest efecte, s’introdueixen normes especials de procediment per garantir la celeritat d’aquest recurs de cassació com ara la no exigència de recurs de reposició previ, que no operi l’institut de la declaració de caducitat i que el procediment es tramiti de manera sumària i preferent, incorporant l’admissió del recurs al seu enjudiciament sense diferenciar entre la fase d’admissió i la fase d’enjudiciament.