L’informem que el TEAC en la seva Resolució del 28 de gener de 2021 ha conclòs que la novació de les clàusules financeres d’un contracte de préstec està subjecta a l’ITP i AJD i que la base imposable és el contingut econòmic d’aquestes clàusules.

Requisits perquè l’escriptura notarial estigui subjecta a AJD

En aquest cas partim de la base que en virtut del que es disposa per l’art. 31 de la Llei de l’ITP i AJD han de concórrer tres requisits perquè l’escriptura notarial estigui subjecta a AJD:

• que tingui contingut valuable econòmicament,
• que sigui inscriptible en un dels registres esmentats
• i finalment que el seu contingut no estigui subjecte a l’ISD, o les modalitats TPO o OS regulades en aquest text legal.

Doncs bé, en primer lloc, l’última condició esmentada és una qüestió pacífica, ja que la novació d’un préstec amb garantia hipotecària no està subjecta en cap cas a aquestes figures impositives.

Quant a la inscriptibilitat de la novació en qüestió, en el cas que s’analitza, s’ha fet novació de clàusules financeres com les referents a “causes de venciment anticipat per incompliment d’obligacions de pagament”, amb la clàusula determinant de la liquidació inscrita al Registre de la Propietat. Per si no fos prou cal afegir que, la inscripció registral d’aquesta clàusula ha estat reconeguda pel Tribunal Suprem, per la qual cosa és evident que no es pot negar la seva inscriptibilitat, i es compleix per tant aquest requisit també a l’hora de valorar la subjecció a la modalitat impositiva AJD.

Finalment, respecte a l’existència de contingut valuable econòmicament, s’al·lega per part de la reclamant que no hi ha cap modificació en la responsabilitat hipotecària i per tant no es compleix aquest requisit, tanmateix, això no obsta al fet que hi hagi contingut econòmic perquè implicaria negar-li-ho a les condicions financeres afegides mitjançant l’escriptura de novació objecte de controvèrsia. La modalitat impositiva AJD no sotmet a gravamen el contingut de les actes, escriptures i testimoniatges notarials sinó els mateixos documents notarials, i s’exigeix que tinguin per objecte un acte valuable.

Per consegüent, l’escriptura objecte de discussió es troba subjecta a AJD.

Resolució del TEAC

Sobre la base de l’anterior, el TEAC conclou que la novació de les clàusules financeres d’un contracte de préstec hipotecari està subjecta a AJD. No obstant això, afegeix que la base imposable és el contingut econòmic de les clàusules financeres avaluables que delimiten la capacitat econòmica susceptible d’imposició i no el total de responsabilitat hipotecària.

Des de fa mesos, el Govern vol implantar una cotització basada en els ingressos reals dels treballadors autònoms, a través d’un model fix i permanent en el temps, tractant en qualsevol cas de no produir distorsions significatives, ni per als autònoms ni per a la gestió administrativa de la cotització.

Aquesta decisió, a més, ha quedat compromesa amb Brussel·les després de la redacció definitiva del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, en el qual el component 30, “Sostenibilitat a llarg termini del sistema públic de pensions en el marc del Pacte de Toledo”, conté una inversió dedicada al “nou sistema de cotització a la Seguretat Social dels treballadors autònoms pels seus ingressos reals, pel qual es busca implantar gradualment un nou sistema de cotització al règim especial de treballadors autònoms (RETA) basat en els rendiments per l’activitat econòmica exercida”. En aquest sentit, en el marc de la reforma de les pensions és objectiu a mitjà i llarg termini “abordar l’increment important del nombre de jubilacions en les pròximes dècades”, la qual cosa exigeix, entre altres mesures, una “adaptació a la realitat econòmica (…) en matèria de cotització d’autònoms”.

Després dels problemes sorgits en la negociació del nou sistema amb els agents socials i principals associacions d’autònoms, i advertida la gran complexitat que suposa la reforma del RETA, el Ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha anunciat que no s’aplicarà fins a 2023, i que s’obrirà un període transitori de nou anys (encara sense precisar-ne els detalls) per valorar la seva eficàcia i poder realitzar les oportunes correccions. El sistema comptarà amb revisions periòdiques cada tres anys, en les quals l’Executiu, juntament amb la resta d’agents negociadors, podrà acordar, si escau, escurçar els terminis per a la implantació definitiva.

La intenció és que la quota continuï sent voluntària i que el treballador autònom regularitzi la seva cotització cada any, al final del seu exercici fiscal (quan es determinin els veritables ingressos reals). Així mateix, es podrà canviar de base de cotització sis vegades cada any, per anar ajustant-la als rendiments nets.

Entre els problemes advertits per implantar el nou sistema, cal destacar les dificultats tècniques que per a l’Agència Tributària implica esbrinar els rendiments nets de tots els treballadors autònoms. Les principals associacions d’autònoms, especialment la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), han posat de manifest en diverses ocasions la problemàtica en l’aplicació a treballadors que no tributin en estimació directa (autònoms amb sistema de mòduls, familiars, nous emprenedors, societaris), i que la Hisenda Pública només disposa dels rendiments nets de molts treballadors divuit mesos després del tancament de cada exercici fiscal, de manera que la cotització s’establiria sobre uns rendiments que no es correspondrien amb l’activitat de l’any en què es cotitza. Per això, en una primera fase es recopilaria tota la informació, amb possibilitat d’ajustos, per a una posterior de definitiva implantació.

Durant el llarg debat sobre la cotització per ingressos reals, també s’ha posat de manifest la necessitat d’instaurar mecanismes que evitin pràctiques irregulars com l'”efecte frontera”: és a dir, que l’interessat pugui traslladar ingressos a exercicis posteriors per no superar un determinat tram i defugir l’abonament d’una quota superior.

Tenint en compte l’anterior, l’Executiu ha anunciat que en 2022 s’establiran les bases d’aquest mecanisme i es canalitzarà la informació que necessitin els autònoms sobre els seus rendiments nets per anar enquadrant-los en els trams de cotització, de manera que l’1 de gener de 2023 començaria l’aplicació del nou sistema.

Com funcionaran els tretze trams de cotització

El nou model s’articularà entorn de tretze trams de cotització, als quals es vincularà una quota d’entre 90 i 1.120 euros, en funció del nivell d’ingressos de l’autònom.

La proposta del Govern s’estructura d’aquesta manera:

Des de (€)	Fins a (€)	Quota d’autònoms 2023-2030 (€)	Quota d’autònoms a partir de 2030 (€)
0	3.000	200	90
3.000	6.000	215	120
6.000	9.000	230	185
9.000	12.600	245	235
12.600	17.000	260	275
17.000	22.000	275	305
22.000	27.000	290	425
27.000	32.000	305	525
32.000	37.000	320	670
37.000	42.000	340	800
42.000	47.000	360	935
47.841	48.841	380	1.075
48.841	En endavant	400	1.200

Des de 2030, els treballadors autònoms que els seus rendiments nets superin els 17.000 euros abonaran una quota superior a l’establerta com a mínima en l’actualitat (289,98 euros).

En les propostes remenades en els últims mesos es va arribar a parlar, fins i tot, la possibilitat de fixar tipus negatius: és a dir, si algú ingressa menys del que cotitza, que tingui dret de devolució. També s’ha debatut amb els agents socials i principals organitzacions sobre una base de cotització provisional basada en el rendiment d’activitats econòmiques, per realitzar després una regularització després de la primera presentació de declaració d’IRPF. Aquests desajustaments es corregirien a través de “finestres trimestrals” per ajustar els rendiments nets obtinguts durant l’any. Finalment, donades aquestes dificultats, el model de tretze trams i el període transitori de nou anys permetran trobar una solució que satisfaci tots els involucrats.

Segons el Govern, l’impacte més gran d’aquest nou sistema afectarà els autònoms que percebin ingressos elevats, com els autònoms societaris o els membres de consells d’administració, la qual cosa redundaria en les arques de l’Estat.

També s’ha filtrat que, segons alguns càlculs, les noves mesures suposarien un 20% més d’ingressos procedents dels autònoms, la qual cosa conduiria a una millora de les prestacions per cessament d’activitat i de les pensions de jubilació satisfetes per la Seguretat Social: els canvis en la quota suposarien una millora de les cobertures socials per al col·lectiu.

En qualsevol cas, ATA va reclamar la necessitat de definir situacions concretes en funció de les característiques subjectives de l’obligat (per exemple, un transportista cotitzaria sobre la base d’un import inflat pel cost, com pot ser el del carburant) o de períodes de referència realistes.

Després de l’anunci dels tretze trams, aquesta mateixa organització s’hi ha oposat frontalment, assenyalant expressament que la proposta “seria treballar per a la Seguretat Social”, perquè l’autònom pagaria “més a l’Estat que el que li queda per a casa seva”. En defensa d’aquest argument planteja aquest exemple: “els autònoms amb 49.000 euros de rendiment net pagaran 27.000 euros entre cotització i IRPF, i només quedarà per a ells 22.000 euros. I qui tingui rendiment net de 32.000 euros pagarà a l’Estat un 40%, quedant per a l’autònom 19.000 euros”. La resta d’organitzacions no són tan crítiques amb el nou model.

Després de l’acord assolit al març per part del Ministeri de Treball i Economia Social, CCOO i UGT i les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme, al BOE de 12 de maig de 2021, s’ha publicat el Reial decret llei 9/2021, d’11 de maig, pel qual es modifica el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, per garantir els drets laborals dels treballadors dedicats al repartiment en l’àmbit de plataformes digitals (també coneguda com la “Llei Rider”)

Es coneix com a “Riders” als treballadors que presten serveis retribuïts de repartiment a través d’empreses que gestionen aquesta labor mitjançant una plataforma digital com pot ser Deliveroo, Glovo, Stuart, etc.).

D’una banda, afegeix una lletra d) a l’apartat 4 de l’article 64 a l’ET, relatiu als drets d’informació i consulta de la representació legal dels treballadors per reconèixer el dret del comitè d’empresa a «ser informat per l’empresa dels paràmetres, regles i instruccions en els quals es basen els algorismes o sistemes d’intel·ligència artificial que afecten la presa de decisions que poden incidir en les condicions de treball, l’accés i manteniment de l’ocupació, inclosa l’elaboració de perfils».

D’altra banda, elevant a lletra de llei els criteris i paràmetres assenyalats pel Tribunal Suprem que han culminat amb la Sentència 805/2020, de 25 de setembre, afegeix una nova disposició vint-i-tresena a l’ET per establir la presumpció de laborable de l’activitat dels qui prestin serveis retribuïts consistents en el repartiment o distribució de qualsevol mena de producte de consum o mercaderia, per part d’ocupadors que exerceixen les facultats empresarials d’organització, direcció i control de manera directa, indirecta o implícita, mitjançant la gestió algorítmica del servei o de les condicions de treball, a través d’una plataforma digital.

Aquest RDL 9/2021 entrarà en vigor al cap de tres mesos des de la seva publicació al BOE, és a dir el 12 d’agost de 2021.

Després de la reunió mantinguda pel Procicat (comitè tècnic del Pla de Protecció Civil de Catalunya) el divendres 14 de maig, la Generalitat de Catalunya ha anunciat que es flexibilitzaran encara més algunes de les mesures de lluita contra la pandèmia de la COVID-19 des del pròxim 24 de maig. Es tracta sobretot de mesures relacionades amb els aforaments en activitats culturals, comerç i universitats; així com l’ampliació de l’horari d’obertura dels locals de restauració.

Quins canvis es produiran?

• Restauració: hi haurà una ampliació de l’horari. Es podrà obrir de 6.00 a 23.00 h.
• Cultura: s’ampliarà l’aforament al 70%, amb un límit de 1.000 persones en interiors o de 3.000 en exteriors.
• Comerços: s’ampliarà l’aforament al 50%.
• Universitats: s’ampliarà l’aforament al 50%.
• Congressos i convencions: no necessitaran autorització expressa del Procicat. L’aforament màxim serà del 50%.
• Actes religiosos: es mantindrà l’aforament del 50%, però s’ampliarà el nombre d’assistents: 1.000 a l’interior i 3.000 a l’exterior.
• Esport: aforament del 50%. El nombre màxim d’assistents serà de 1.000 a l’interior i 3.000 a l’exterior.
• Educació en oci i formació no reglada: es permetran grups de 10 persones.

L’informem, que al BOE del dia 13 de maig s’han publicat dues resolucions del Consell de Ministres per adaptar els avals emesos per l’ICO, CERSA i CESCE a l’establert als Reials decrets llei 8/2020, de 17 de març, i 25/2020, de 3 de juliol, 5/2021, de 12 de març, així com dels corresponents Acords del Consell de Ministres de desenvolupament.

En concret s’han aprovat les següents Resolucions per les quals s’aprova l’extensió del termini de venciment dels crèdits ICO, la conversió aquests crèdits en préstecs participatius i la possibilitat d’aplicar quitacions per reduir el deute avalat:

• La Resolució de 12 de maig de 2021, de la Secretaria d’Estat d’Economia i Suport a l’Empresa, per la qual es publica l’Acord del Consell de Ministres d’11 de maig de 2021, pel qual s’aprova el Codi de bones pràctiques per al marc de renegociació per a clients amb finançament avalat previst en el Reial decret llei 5/2021, de 12 de març, de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19.

https://www.boe.es/boe/dias/2021/05/13/pdfs/BOE-A-2021-7908.pdf

• La Resolució de 12 de maig de 2021, de la Secretaria d’Estat d’Economia i Suport a l’Empresa, per la qual es publica l’Acord del Consell de Ministres d’11 de maig de 2021, pel qual s’estén el termini de sol·licitud i s’adapten les condicions dels avals regulats pels Reials decrets llei 8/2020, de 17 de març, i 25/2020, de 3 de juliol, i es desenvolupa el règim de cobrança dels avals executats, establert en l’article 16 del Reial decret llei 5/2021, de 12 de març.

https://www.boe.es/boe/dias/2021/05/13/pdfs/BOE-A-2021-7909.pdf

Es tracta d’un Codi d’adhesió voluntària per a les entitats financeres que, en cas de donar la seva conformitat, tindran un mes per a comunicar-ho a la Secretaria General del Tresor, òrgan que haurà de publicar un llistat d’entitats amb avals públics que l’han subscrit i un altre amb les que no. És obligatori que els bancs informin els clients si estan adherits o no.

Aquest marc de coordinació i col·laboració permetrà facilitar alternatives a autònoms i empreses que comptin amb finançament amb aval públic, per a l’extensió i reestructuració del conjunt dels seus deutes, garantint també el bon ús dels fons públics.

La nova Resolució de la Secretaria d’Estat d’Economia i Suport a l’Empresa s’emmarca dins de la norma sobre reestructuració aprovada com a mesura extraordinària de suport a la solvència empresarial: Reial decret llei 5/2021, disposició que establia tres nivells d’actuació:

• Ajudes directes per reduir l’endeutament per import de 7.000 milions d’euros i canalitzades a través de les comunitats autònomes
• Reestructuració de deutes per a les empreses amb un nivell més elevat de deute financer, mesura a la qual es destinen 3.000 milions d’euros i, en últim terme
• La creació d’un fons públic de 1.000 milions d’euros gestionat per COFIDES per capitalitzar empreses de mida mitjana que requereixin un suport addicional.

Doncs bé, a partir d’ara, i amb la mateixa fi que el Reial decret que desenvolupa “reforçar la solvència de les empreses”, podrà comptar amb quatre ajudes més:

• L’ampliació per dos anys del venciment dels préstecs coberts amb aval públic (fins a deu anys en total);
• La prolongació dels períodes de carència (quan el deutor només paga els interessos del préstec) més enllà de dos anys per acord de les parts;
• El manteniment de l’aval públic en els casos de conversió dels préstecs en préstecs participatius; i
• La realització de transferències per part de l’Estat per reduir el deute avalat, que també suposarà que el banc assumeixi la quitació com a morositat en la proporció del crèdit.

Ampliació de venciments

Per a aquells deutors que rebin un import d’ajuda pública igual o inferior a 1.800.000 euros o a 270.000 euros si l’empresa pertany al sector de la pesca o aqüicultura, o a 225.000 euros si l’empresa pertany al sector de producció primària de productes agrícoles, el termini de venciment dels avals s’estendrà:

• Per a aquelles operacions que hagin estat objecte d’extensió de termini de venciment a l’empara del Reial decret llei 34/2020, de 17 de novembre, o dels Acords de la Comissió de Riscos per compte de l’Estat, per un període addicional màxim de dos anys, sempre que el venciment total de l’operació avalada no superi els deu anys des de la data de formalització inicial de l’operació.
• Per al cas d’operacions que no s’haguessin beneficiat de les extensions de termini de venciment establertes en el Reial decret llei 34/2020, de 17 de novembre, o en els Acords de la Comissió de Riscos per compte de l’Estat, l’extensió del venciment es podrà produir per un màxim de cinc anys, sempre que el venciment total de l’operació avalada no superi els deu anys des de la data de formalització inicial de l’operació.

Requisits

És necessari que, a més de complir amb les obligacions establertes en la disposició addicional quarta «Condicions d’elegibilitat d’empreses i autònoms» del Reial decret llei 5/2021:

a) que hi hagi hagut sol·licitud del deutor;

b) l’operació de finançament avalat no estigui en mora (impagada més de noranta dies), ni tampoc ho estigui cap dels finançaments restants atorgats per l’entitat al mateix client;

c) el deutor no figuri en situació de morositat en la consulta als fitxers de la Central d’Informació de Riscos del Banc d’Espanya (CIRBE) en la data de sol·licitud de l’extensió;

d) l’entitat financera no hagi comunicat a l’entitat concedent de l’aval cap impagament de l’operació avalada amb el deutor en la data de la sol·licitud de l’extensió;

e) el deutor no estigui subjecte a un procediment concursal;

f) el finançament avalat s’hagi formalitzat abans del 13 de maig de 2021;

g) la sol·licitud per part del deutor a l’entitat no sigui més tard del 15 d’octubre de 2021;

h) el deutor compleixi, per sol·licitar l’extensió de l’aval, amb els límits establerts en la normativa d’Ajudes d’Estat de la Unió Europea;

i) el deutor no hagi estat condemnat mitjançant sentència ferma per delictes contra la Hisenda Pública i contra la Seguretat Social, ni per delictes de frustració de l’execució, insolvència punible o alçament en els quals un dels subjectes perjudicats hagi estat la Hisenda Pública;

j) la facturació, entesa com a volum d’operacions anual declarat o comprovat per l’Administració en el model fiscal anual corresponent a l’impost sobre el valor afegit o tribut equivalent, tant per a empreses com per a autònoms d’acord amb el règim que s’apliqui hagi caigut un mínim del 30% en 2020 respecte a 2019;

Aquells deutors el nivell de facturació dels quals hagués disminuït menys del 30 per cent, però que compleixin amb la resta de requisits d’elegibilitat, podran gaudir també d’una extensió addicional del venciment dels préstecs amb aval públic, sempre que hi hagi acord amb l’entitat concedent del finançament.

Les entitats i els deutors que acordin l’ampliació dels terminis de carència de l’operació hauran de comunicar a l’entitat així mateix a l’ICO, CESCE o CERSA aquesta ampliació en la data màxima de l’1 de desembre de 2021.

Les entitats disposaran d’un màxim de quaranta-cinc dies naturals per resoldre la sol·licitud del deutor i en cas que la sol·licitud sigui estimada, comunicar a l’ICO, a CERSA o a CESCE la sol·licitud de la modificació dels termes de l’aval.

Aquesta comunicació es realitzarà d’acord amb el procediment que sigui establert per l’ICO, CERSA i CESCE i sigui comunicat a les entitats financeres.

Conversions en préstecs participatius

Així mateix, s’estableix la possibilitat que, per acord entre l’entitat financera i l’empresa, es pugui convertir el préstec avalat en un préstec participatiu, mantenint la cobertura de l’aval públic, mesura que reforçarà els recursos propis de les empreses beneficiàries, en tenir aquests préstecs un tractament equivalent al capital a efectes mercantils.

Requisits

Amb la finalitat de resultar elegible per a la realització d’aquesta operació, s’hauran de complir els següents requisits, a més de les obligacions establertes en la disposició addicional quarta «Condicions d’elegibilitat d’empreses i autònoms» del Reial decret llei 5/2021:

a) que hi hagi hagut sol·licitud del deutor, que haurà de ser persona jurídica;

b) que l’operació de finançament avalat no estigui en mora (impagada més de noranta dies), ni tampoc ho estigui cap dels finançaments restants atorgats per l’entitat al mateix client;

c) que el deutor no figuri en situació de morositat en la consulta als fitxers de la Central d’Informació de Riscos del Banc d’Espanya (CIRBE) en la data de sol·licitud de la conversió;

d) que l’entitat financera no hagi comunicat a l’entitat concedent de l’aval cap impagament de l’operació avalada amb el deutor en la data de la sol·licitud de la conversió;

e) que el deutor no estigui subjecte a un procediment concursal;

f) que el finançament avalat s’hagi formalitzat abans de la data d’adopció d’aquest Acord del Consell de Ministres;

g) que la sol·licitud per part del deutor a l’entitat no sigui més tard del 15 d’octubre de 2021;

h) que el deutor compleixi, per sol·licitar la conversió, amb els límits establerts en la normativa d’Ajudes d’Estat de la Unió Europea;

i) que el deutor no hagi estat condemnat mitjançant sentència ferma per delictes contra la Hisenda Pública i contra la Seguretat Social, ni per delictes de frustració de l’execució, insolvència punible o alçament en els quals un dels subjectes perjudicats hagi estat la Hisenda Pública;

j) que la facturació, entesa com a volum d’operacions anual declarat o comprovat per l’Administració en el model fiscal anual corresponent a l’impost sobre el valor afegit o tribut equivalent, d’acord amb el règim que s’apliqui hagi caigut un mínim del 30% en 2020 respecte a 2019.

k) Que el compte de pèrdues i guanys del deutor, corresponent a l’exercici 2020, presenti un resultat negatiu després d’impostos.

Terminis

Les entitats disposaran d’un màxim de quaranta-cinc dies naturals per resoldre la sol·licitud del deutor i en cas que la sol·licitud sigui estimada, comunicar a l’ICO, a CERSA o a CESCE la sol·licitud de la modificació dels termes de l’aval. Serà possible comunicar a l’ICO, a CERSA o a CESCE sol·licituds de modificació dels termes de l’aval fins a l’1 de desembre de 2021. Aquesta comunicació es realitzarà d’Acord amb el procediment que sigui establert per l’ICO, CERSA i CESCE i sigui comunicat a les entitats financeres.

Realització de transferències

Finalment, es contempla la realització de transferències directes a autònoms i empreses per a la reducció del principal del finançament avalat contret durant la pandèmia.

Aquest eix es veu secundat amb la creació d’una nova línia per a la reestructuració de deute financer amb aval de l’Estat, dotada amb 3.000 milions d’euros.

• 2.750 milions d’euros per a avals gestionats per ICO.
• 100 milions d’euros per a avals gestionats per CESCE.
• 150 milions d’euros per a avals gestionats per CERSA.

Per a la concessió d’aquestes ajudes serà necessari que l’entitat financera i el deutor, que reuneixi els requisits establerts, aconsegueixin un acord de renegociació de la totalitat del deute, avalat i no avalat, que manté l’empresa amb el banc i que s’hagi generat entre el 17 de març de 2020 i l’aprovació del RDL 5/2021.

La reducció podrà ser del 50% del principal avalat pendent de cada operació, si la caiguda de la facturació de l’empresa o autònom en 2020 va ser inferior al 70% i de fins al 75% de l’import avalat si la caiguda de facturació en 2020 va ser superior al 70%. En tots els casos, per optar a aquestes transferències, l’empresa o autònom haurà d’haver registrat una caiguda de la facturació en 2020 del 30% i el compte de pèrdues i guanys haurà d’haver presentat un resultat negatiu després d’impostos l’any 2020.

Les entitats financeres hauran d’assumir la part proporcional de la reducció del préstec, i l’abonament de les transferències es realitzarà per ordre de comunicació, limitat a l’esgotament dels fons establerts per a cadascun dels organismes que han concedit préstecs avalats: 2.750 milions d’euros per a avals gestionats per ICO; 100 milions per a avals de CESCE i 150 milions per a avals gestionats per CERSA.

El termini màxim per a l’execució dels acords de reducció de deute i comunicació de les transferències als organismes concedents dels avals és l’1 de desembre de 2022.

I, per acabar, recordi que la distribució de la línia d’avals habilitada pel Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, duta a terme conforme als criteris establerts per Ordre de 2 d’abril de 2020 del Ministre d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, serà vàlida fins a l’1 juny de 2021, inclòs. A partir d’aquesta data, els imports d’aval assignat i no utilitzat per les entitats es distribuiran a demanda, això és, assignant els imports no compromesos per l’ordre de petició de les entitats financeres.