Amb la recent aprovació de la Llei de riders, s’ha tornat a generar una pregunta que semblava resolta: com tributen les quantitats que regularitza la Inspecció de Treball en requalificar al treballador d’autònom a assalariat?

El primer que hem de fer és distingir la que es realitza per part de la Inspecció de Treball respecte dels falsos autònoms i el que estableix la mateixa Llei de riders. La Llei determina un període transitori de tres mesos des de l’endemà de la seva aprovació perquè les plataformes digitals en les quals els autònoms, fins ara, operen, en duguin a terme el transvasament a la seva plantilla. No obstant això, la Llei no diu res sobre si la situació d’aquests treballadors amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei, acomplert el seu període transitori, era correcta o no, el que suposa que en principi la situació s’hagi d’estimar com l’apropiada i, per tant, no procedeixi cap regularització respecte als rendiments que van tributar com a procedents d’activitats econòmiques. Cal destacar que el Tribunal Suprem en la seva sentència 805/2020, de 25 de setembre, sí que ha qualificat que la relació que existia, entre un dels treballadors i una de les empreses més conegudes del sector, una relació de caràcter laboral i, per tant, a aquell li serà de plena aplicació el recollit en aquesta notícia.

Ara bé, si amb posterioritat a l’entrada en vigor definitiva de la Llei, es continua donant una situació en la qual el treballador encaixa dins de la mena del “fals autònom” i la Inspecció de Treball el detecta, durà a terme la regularització de la seva situació amb efectes retroactius fins a la data que correspongui per prescripció del dret de l’Administració a determinar el deute tributari, o bé per no haver-se estès la qualificació com de fals autònom més enllà del període de prescripció.

Sobre aquesta qüestió es pronuncia la Direcció General de Tributs en la Consulta Vinculant (V0605-21), de 16 de març de 2021, reiterant el criteri sobre la tributació de les quantitats que s’han de regularitzar pel canvi de qualificació jurídica. En particular, parlem que com a autònom els rendiments que genera l’activitat tributen, precisament, com a rendiments d’activitats econòmiques mentre que els rendiments que s’haguessin generat mitjançant la relació laboral entre empresa i treballador haguessin tingut la qualificació de rendiments del treball fet que genera diferències importants en la tributació d’uns i altres.

Així, la DGT disposa el següent criteri:

“(…) la inclusió de la consultant al règim general de la Seguretat Social a conseqüència d’una Inspecció de Treball comporta que els efectes d’aquesta consideració tinguin també la seva incidència en els rendiments percebuts per la consultant (en el seu moment qualificats de rendiments d’una activitat econòmica per aplicació del que es disposa en el primer paràgraf de l’apartat 1 de l’article 27 de la LIRPF) durant el període temporal al qual es contreu l’existència d’aquesta relació laboral, per la qual cosa és procedent qualificar-los de rendiments del treball.

Per tant, la consultant haurà d’incloure en les seves declaracions de l’impost sobre la renda de les persones físiques, corresponent als períodes impositius afectats per aquesta relació temporal, els rendiments íntegres del treball que corresponguin als serveis prestats, rendiments que evidentment abandonen la seva prèvia consideració com a rendiments d’activitats econòmiques”.

La Consulta Vinculant acaba establint com serà el procediment per a dur a terme la regularització de la seva situació tributària:

En relació amb el procediment de regularització aplicable per la nova situació, l’article 122 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (BOE de 18 de desembre), estableix el següent:

“1. Els obligats tributaris podran presentar autoliquidacions complementàries, o declaracions o comunicacions complementàries o substitutives, dins del termini establert per a la seva presentació o amb posterioritat a la finalització d’aquest termini, sempre que no hagi prescrit el dret de l’Administració per a determinar el deute tributari. En aquest últim cas tindran el caràcter d’extemporànies.

2. Les autoliquidacions complementàries tindran com a finalitat completar o modificar les presentades amb anterioritat i es podran presentar quan d’elles resulti un import a ingressar superior al de l’autoliquidació anterior o una quantitat a retornar o a compensar inferior a l’anteriorment autoliquidada. En els altres casos, s’estarà al que es disposa en l’apartat 3 de l’article 120 d’aquesta llei (sol·licitud de rectificació d’autoliquidacions si considera que han perjudicat de qualsevol manera els seus interessos legítims).

(…).

3. Els obligats tributaris podran presentar declaracions o comunicacions de dades complementàries o substitutives, fent constar si es tracta d’una modalitat o l’altra, amb la finalitat de completar o reemplaçar les presentades amb anterioritat”.

La Consulta Vinculant estableix aquest procediment per a dur a terme la regularització, ja que el més probable és que la tributació sigui més elevada pel canvi de qualificació dels rendiments. Aquesta conclusió deriva de la possibilitat d’incrementar les despeses deduïbles en calcular el rendiment de l’activitat conforme al mètode d’estimació directa, per contra, respecte dels rendiments del treball, únicament seran deduïbles les despeses recollides en l’article 17 de la LIRPF.

Com és habitual quan es produeixen catàstrofes naturals (intenses nevades, en aquest cas), el Govern aprova una sèrie de mesures de caràcter excepcional que contribueixen al restabliment de la normalitat a les zones afectades. 

Doncs bé, al BOE del dia 19 de maig i que va entrar en vigor el 20 de maig, s’ha publicat el Reial decret llei 10/2021, que té per objecte l’adopció de mesures complementàries a les contemplades en l’Acord del Consell de Ministres, de 19 de gener de 2021, pel qual es declaren determinades comunitats autònomes zona afectada greument per una emergència de protecció civil, a conseqüència de l’episodi «Filomena» 1/2021, i s’amplia aquesta declaració i l’aplicació de les esmentades mesures a les comunitats autònomes de Canàries, Cantàbria, Catalunya, Regió de Múrcia i Comunitat Valenciana.

La previsió d’intenses nevades a conseqüència de la borrasca «Filomena» va determinar l’activació dels corresponents plans territorials o especials de les comunitats autònomes del Principat d’Astúries, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Andalusia, Aragó, Madrid, La Rioja i Navarra en la seva fase màxima d’emergència. En altres comunitats autònomes, l’activació dels plans es va produir en alguna fase inferior.

A continuació, els exposem les mesures d’índole tributària contingudes en l’esmentat RDL 10/2021 i, on es recullen beneficis fiscals:

IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES (IAE)

Es concedeix una reducció en l’IAE corresponent a l’exercici 2020 per als sinistres que hagin tingut lloc en 2020, i a l’exercici 2021 per als sinistres que ocorrin en 2021.

Aquesta reducció es concedeix a les indústries de qualsevol naturalesa, establiments mercantils, marítim-pesquers, turístics i professionals els locals de negoci o que els seus béns afectes a aquesta activitat hagin estat danyats com a conseqüència directa dels sinistres causats per pluges torrencials, neu, calamarsa, pedra, vent, inundacions, desbordaments de rius i torrents, fenòmens costaners, incendis forestals o altres fets catastròfics esdevinguts des de l’1 d’abril de 2020 fins al 30 de juny de 2021, sempre que haguessin hagut de ser objecte de reallotjament o s’hagin produït danys que obliguin al tancament temporal de l’activitat.

La reducció serà proporcional al temps transcorregut des del dia en què s’hagi produït el cessament de l’activitat fins al seu reinici en condicions de normalitat, ja sigui en els mateixos locals, ja sigui en altres d’habilitats a aquest efecte, sense perjudici de considerar, quan la gravetat dels danys produïts doni origen a això, el supòsit de cessament en el seu exercici, que farà efecte des del dia 31 de desembre de 2019 quan el sinistre hagi tingut lloc en 2020, i des del 31 de desembre de 2020 quan el sinistre esdevingui en 2021.

Aquesta reducció en la quota de l’IAE també s’estendrà als recàrrecs legalment autoritzats.

Els contribuents que, tenint dret a aquests beneficis haguessin satisfet els rebuts corresponents als citats exercicis fiscals podran demanar la devolució de les quantitats ingressades.

IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES (IRPF)

Es concedeix l’exempció de l’IRPF als ajuts excepcionals per danys personals.

L’article 2 de la norma es refereix als ajuts destinats a pal·liar danys personals: en l’apartat contempla els supòsits de defunció i d’incapacitat causats directament pels fets esmentats en l’article 1 (episodi “Filomena” 1/2021), i danys materials en habitatge i efectes personals, en què s’assenyala que es concediran els ajuts previstos en el Reial decret 307/2005, de 18 de març, pel qual es regulen les subvencions en atenció a determinades necessitats derivades de situacions d’emergència o de naturalesa catastròfica, i s’estableix el procediment per a la seva concessió que serà finançada amb càrrec al pressupost del Ministeri de l’Interior.

ALTRES BENEFICIS FISCALS

• Exempció en l’impost sobre béns immobles (IBI), exercici 2020 per als sinistres ocasionats en 2020, i exercici 2021 per als sinistres que ocasionats en 2021, -en relació amb els habitatges, establiments industrials, turístics, mercantils, marítim-pesquers i professionals, explotacions agràries i forestals, locals de treball i similars-, recàrrecs legalment autoritzats sobre aquests, i possibilitat de devolució de les quantitats ingressades en el cas d’haver satisfet el rebut corresponent al referit exercici.
• Exempcions de taxes de trànsit per a la tramitació de les baixes de vehicles i l’expedició de duplicats de permisos de circulació i conducció destruïts o extraviats.
• Reduccions fiscals per a les explotacions i activitats agràries, en les quals s’hagin produït danys com a conseqüència directa dels sinistres. S’habilita al Ministeri d’Hisenda per autoritzar, amb caràcter excepcional, la reducció dels índexs de rendiment net als quals es refereix l’Ordre HAC/1155/2020, de 25 de novembre, per la qual es desenvolupen, per a l’any 2021, el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF i el règim especial simplificat de l’IVA.

L’informem que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha publicat una guia amb recomanacions per a l’aplicació de la Llei orgànica 3/2018 de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD) i del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) en la selecció i contractació, diferents aspectes de la relació laboral, vigilància de la salut, registre de jornada o canal whistleblowing entre altres.

Mitjançant la seva guia no vinculant l’AEPD pretén donar una sèrie d’orientacions als responsables del tractament de dades personals i a les persones o entitats que se n’encarreguen. En aquesta ocasió l’Agència aborda, entre altres, aspectes com la selecció de personal (inclosa l’aplicació d’algoritmes), registre de jornada i salari, els sistemes interns de denúncies, dret a desconnexió digital, la vigilància de la salut, o el tractament de dades per part dels representants dels treballadors.

Malgrat ser recomanacions la importància del document és notòria donada l’actualitat dels temes que aborda:

Selecció de personal

Utilitzant com a base jurídica l’art. 6.1.b) del RGPD, l’Agència ens indica una sèrie de cauteles en el tractament de dades personals durant la fase prèvia a la contractació, és a dir, en el procés de selecció:

• Principis de minimització i limitació de la finalitat.
• Model tipus per al currículum.
• Anunci o convocatòria pública del lloc ofert.
• El deure d’informació i conservació mentre persisteixi el tractament de les dades de l’afectat. Una vegada conclòs el procés de selecció, si el candidat no és contractat, desapareix la base jurídica per al tractament de dades, per la qual cosa seria necessari el seu consentiment per a un futur tractament.
• L’empresa és responsable de la custòdia de la documentació lliurada pel candidat.

Encara que el perfil a les xarxes socials d’un candidat a una ocupació sigui d’accés públic, es recalca per part de l’organisme que els candidats i els treballadors no estan obligats a permetre la indagació de l’ocupador en els seus perfils de xarxes socials, ni durant el procés de selecció ni durant l’execució del contracte.

Igualment trobem referència a les dades obtingudes mitjançant les respostes d’una entrevista i el seu tractament.

En aquells casos en què les agències de col·locació i empreses de selecció contactin amb els candidats abans de disposar d’ofertes d’ocupació concretes, i per tant sense un contracte com a encarregades del tractament prèviament celebrat amb una altra empresa, seran considerades responsables del tractament de les dades del candidat.

L’AEPD recorda que el RGPD prohibeix la presa de decisions basades «únicament en el tractament automatitzat, inclosa l’elaboració de perfils» quan produeixi «efectes jurídics en l’interessat o l’afecti significativament de manera similar». És a dir, quan les decisions per a la celebració o execució d’un contracte es duguin a terme per aquesta via ha de ser tractada com una excepció a la regla general i ha de ser interpretada restrictivament.

Finalment, respecte a reconeixements mèdics  i les respostes a test psicotècnics o psicològics, els primers no requereix el consentiment (art. 9.2. h) RGPD), les dades obtingudes en el cas dels tests exigeixen el consentiment de l’afectat.

Registre de jornada i salari

Des de la perspectiva del dret a la protecció de dades els registres de jornada impliquen complir 13 punts segons l’AEPD, que van des del dret del treballador a ser informat i, si escau, a exercitar els drets d’accés, rectificació, oposició i supressió, amb independència que el registre sigui més o menys sofisticat, al fet que el registre de jornada ha d’estar inclòs en el Registre de les Activitats del Tractament (art. 30 RGPD).

En atenció al nombre de treballadors i al concret format emprat (per exemple, dades biomètriques) podria ser necessari realitzar una avaluació d’impacte (art. 35.3 RGPD).

Igualment respecte al registre de salaris, des de la perspectiva del dret a la protecció de dades s’ha de tenir en compte:

El registre de salaris no justifica el tractament de dades personals i la norma que el regula no és una base jurídica per a això, perquè en aquest registre no ha de constar el salari de cada treballador, sinó els «valors mitjans» dels salaris, els complements salarials i les percepcions extrasalarials de la plantilla «desagregats per sexe i distribuïts per grups professionals, categories professionals o llocs de treball iguals o d’igual valor». És a dir, no es contempla un dret a la informació, ni l’exercici de drets d’accés, rectificació, oposició i supressió, perquè no es produeix un tractament de dades personals.

En relació amb la implantació de mesures de control empresarial sobre el desenvolupament de l’activitat laboral, s’exigeix realitzar un test de proporcionalitat en el qual s’ha de valorar si la mesura de control:

a) És susceptible d’assolir l’objectiu proposat (judici d’idoneïtat).

b) És necessària, en el sentit que no existeixi una altra mesura més moderada per a la consecució d’aquest propòsit amb igual eficàcia (judici de necessitat).

c) És ponderada o equilibrada, per derivar-se d’ella més beneficis o avantatges per a l’interès general que perjudicis sobre altres béns o valors en conflicte (judici de proporcionalitat en sentit estricte).

QÜESTIÓ

Què succeeix quan a l’empresa existeixen categories o grups professionals amb un reduït nombre de treballadors?

Com a exemple l’AEPD aborda una possible incidència, quan només existeixin una o fins i tot dos treballadors de diferent sexe, la qual cosa suposaria que fossin perfectament identificables per mera deducció per a tot el que pogués accedir al registre. Quan això succeís:

El registre hauria de comptar amb les mesures de seguretat basades en l’anàlisi de riscos conforme al RGPD.

L’ocupador hauria d’informar els treballadors del tractament de dades personals i de la seva finalitat.

Els representants dels treballadors estarien obligats a respectar la confidencialitat sobre aquesta informació.

Concessió de suspensió i excedències, permisos i modificacions de jornada

El tractament de dades personals del treballador per part de l’empresa és necessari per a la concessió i gestió de sol·licituds relatives a la suspensió del contracte (suspensió i excedències, arts. 45-47 ET), permisos (art. 37 ET) i modificacions de jornada (art. 34.8 ET), que tenen com a finalitat l’articulació de drets de conciliació de la vida laboral, personal i familiar.

El tractament d’aquestes dades es considera imprescindible per al compliment de les obligacions de l’empresa quant a la concessió i gestió de l’exercici d’aquests drets de conciliació i corresponsabilitat dels treballadors.

Aquesta informació pot implicar el tractament de categories especials de dades:

La base jurídica d’aquests tractaments vindrà legitimada per resultar un tractament necessari per a l’execució d’un contracte en el qual el treballador és part en relació amb el compliment d’una obligació legal aplicable al responsable del tractament (arts. 6.1.b) i c) del RGPD).

Quant al tractament de categories especials de dades, la circumstància que exceptua la prohibició general del seu tractament és la prevista en l’article 9.2.b) del RGPD. Els convenis col·lectius podran establir garanties específiques per al respecte dels drets fonamentals i dels interessos dels afectats.

Sistemes interns de denúncies

Aquests sistemes se solen configurar mitjançant la creació de bústies internes a través de les quals els treballadors de la companyia, generalment mitjançant un procediment en línia, posen de manifest la comissió, en el seu si o en l’actuació de tercers que hi contractin, d’actes o conductes contraris a la llei o al conveni col·lectiu (art. 24, LOPDGDD).

Per a l’Agència aquests sistemes estan permesos sempre que es respectin els principis bàsics de la protecció de dades. La base jurídica per al tractament de dades és l’interès públic (art. 6.1.e) del RGPD). Es recalca:

• La possibilitat de sistemes de denúncies anònimes.
• S’ha de facilitar al denunciat aquesta informació després d’un temps prudencial en què es dugui a terme la recerca preliminar dels fets.

Les dades personals relatives a les víctimes d’assetjament a la feina i a les dones supervivents a la violència de gènere, i en particular la seva identitat, tenen, amb caràcter general, la consideració de categories especials de dades personals i, en tot cas, són dades sensibles que exigeixen una protecció reforçada.

QÜESTIÓ

Qui pot tenir accés a les dades de les denúncies internes?

L’accés a les dades s’ha de limitar exclusivament als qui desenvolupin les funcions de control intern i de compliment, o a l’encarregat del tractament, que eventualment es designin a aquest efecte.

S’haurà de garantir els drets d’accés, rectificació, supressió i oposició del denunciat, sense que això impliqui revelar la identitat del denunciant. En tot cas, el denunciat hauria de poder conèixer en el menor temps possible el fet que se li imputa a fi de poder defensar degudament els seus interessos.

Nòmines

En les nòmines no ha de figurar informació supèrflua o addicional, diferent de la relació d’ingressos i deduccions derivades del contracte de treball. En particular, no s’hauria d’incloure l’esment a l’afiliació sindical en el rebut de salaris, sent recomanable que l’eventual descompte de la quota sindical s’identifiqués de manera que no permetés a tercers conèixer aquesta informació, puix que la nòmina és exigida habitualment per entitats públiques i privades per a realitzar determinats tràmits.

Vigilància de la salut

L’Agència repassa les bases jurídiques del tractament de dades, l’accés a les dades per empresa i delegats de prevenció, o la relació entre empresa-servei de prevenció entre altres aspectes.

Tractament de dades per part dels representants dels treballadors

El compliment de les obligacions i l’exercici dels drets dels representants dels treballadors permeten el tractament de dades personals dels treballadors sense el seu consentiment. S’aborden els límits:

Només podran ser objecte de tractament les dades necessàries per a l’exercici d’aquestes funcions de representació.

L’ocupador no ha de cedir als representants més dades de les imprescindibles per realitzar les seves funcions

Les dades no podran ser utilitzades amb finalitats diferents de les de l’exercici de les tasques representatives.

Sempre que els representants dels treballadors facin ús dels mitjans proporcionats per l’empresa per a l’exercici de les seves funcions, se’ls consideraran aplicables les polítiques de seguretat de l’entitat, tant per al treball en els locals de l’entitat, com en situació de mobilitat o teletreball.

El tractament de dades requereix complir l’obligació d’informar els treballadors.

Els representants han de respectar la confidencialitat d’aquestes dades.

Font: AEPD

L’informem que al BOE del dia 19 de maig, s’ha publicat el Reial decret llei 10/2021, de 18 de maig, que entrà en vigor el 20 de maig, que adopta una sèrie de mesures urgents per pal·liar els danys causats per la borrasca «Filomena».

Del catàleg de mesures que, a més de les comunitats autònomes del Principat d’Astúries, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Andalusia, Aragó, Madrid, La Rioja i Navarra, s’aplicaran a Canàries, Cantàbria, Catalunya, Regió de Múrcia i Comunitat Valenciana, destaquen les laborals i de Seguretat Social.

Mesures laborals

Les extincions o suspensions dels contractes de treball o les reduccions temporals de la jornada de treball que tinguin la seva causa directa en aquesta emergència, així com en les pèrdues d’activitat que se’n derivin directament que quedin degudament acreditades, tindran la consideració de provinents d’una situació de força major, amb les conseqüències que es deriven dels articles 47 i 51 de l’Estatut dels Treballadors.

Així mateix, en els casos d’extinció del contracte laboral, les indemnitzacions dels treballadors seran a càrrec del Fons de Garantia Salarial amb els límits legalment establerts.

D’altra banda, per dur a terme les obres de reparació dels danys causats, les administracions públiques i les entitats sense ànim de lucre podran sol·licitar del Servei Públic d’Ocupació competent l’adscripció de treballadors perceptors de les prestacions per desocupació per a treballs de col·laboració social.

Mesures de Seguretat Social

També les mesures en aquest àmbit, i pel que fa a exempcions i moratòries en les cotitzacions pels danys soferts o per les pèrdues d’activitat directament derivades de la borrasca «Filomena», s’estableix:

La Tresoreria General de la Seguretat Social podrà exonerar a l’empresari de l’abonament de les quotes de la Seguretat Social i per conceptes de recaptació conjunta mentre duri el període de suspensió, i es mantindrà la condició d’aquest període com efectivament cotitzat pel treballador.

• En el supòsit que es decideixi per l’empresa la suspensió de contractes o la reducció temporal de la jornada de treball, el Servei Públic d’Ocupació estatal podrà autoritzar:
  • que el temps en què es percebin les prestacions per desocupació no es computi a l’efecte de consumir els períodes màxims de percepció establerts, i
  • que rebin prestacions per desocupació aquells treballadors que no reuneixin els períodes de cotització necessaris per tenir-hi dret.
• Les empreses i els treballadors per compte propi inclosos en qualsevol règim de la Seguretat Social podran sol·licitar i obtenir, prèvia justificació dels danys soferts, una moratòria de fins a un any sense interès en el pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social i per conceptes de recaptació conjunta corresponents a tres mesos naturals consecutius, a comptar des de l’anterior en el qual s’hagués produït el sinistre o, en el cas de treballadors inclosos en el règim especial dels treballadors per compte propi o autònoms, des del mes en què es va produir.
• Els cotitzadors a la Seguretat Social que tinguin dret als beneficis indicats en els punts anteriors i hagin satisfet les quotes corresponents a les exempcions o a la moratòria de què es tracti podran demanar la devolució de les quantitats ingressades, inclosos, en el seu cas, els interessos de demora, els recàrrecs i costes corresponents, en els termes legalment previstos. Si el qui tingués dret a la devolució fos deutor a la Seguretat Social per quotes corresponents a altres períodes, el crèdit per la devolució serà aplicat al pagament de deutes pendents en la forma que legalment procedeixi.

Específicament el RDL estableix que:

• Als treballadors autònoms que percebin prestacions per cessament d’activitat la causa immediata de la qual siguin els efectes de la borrasca «Filomena»:
  • no se’ls computarà, com a període consumit, els 4 primers mesos de percepció de la prestació, i
  • es considerarà complert, per poder accedir a la prestació, el requisit de període mínim de cotització de dotze mesos continuats i immediatament anteriors a la situació legal de cessament d’activitat.
• Els treballadors per compte propi inclosos en qualsevol règim de la Seguretat Social que es trobessin gaudint d’alguna bonificació o reducció en les quotes a la Seguretat Social previstes en la Llei de l’Estatut del treball autònom, i que, com a conseqüència directa i immediata d’aquesta borrasca, sol·licitessin la baixa en el règim corresponent en sol·licitar novament l’alta, no perdran el dret a l’accés a les bonificacions o reduccions en la quota pel temps que hagués quedat pendent de gaudi.

Totes les accions o participacions d’una empresa atorguen els mateixos drets als socis. No obstant això, la llei permet que algunes, les accions o participacions privilegiades, depenent de si estem davant una societat anònima o societat limitada, puguin atribuir drets diferents les quals poden atorgar drets extres als seus titulars, com la possibilitat de vot o preferència en els drets econòmics que afectin el repartiment dels dividends.

L’atribució de privilegis a una classe d’accions o participacions sol estar justificada per diverses circumstàncies. Per exemple, perquè un soci assumeix un risc superior per invertir en una de les fases més primerenques de la vida de l’empresa, o bé, perquè arrisca més diners que els altres socis en un moment en què l’empresa ho necessita, etc.

La teoria diu que el valor de les participacions socials es calcula dividint el capital total de la societat entre el nombre d’aquestes participacions.

No obstant això, en la pràctica, en el valor de les participacions s’inclouen una altra sèrie de factors. Per tant, la manera de calcular el seu valor seria calcular el valor total de l’empresa entre el nombre d’accions, en el moment de la seva transmissió, incloses les consideracions pertinents sobre la seva projecció a curt, mitjà o llarg termini, entre altres factors a tenir en compte.

Avantatges de les participacions privilegiades

Els avantatges que donen les participacions privilegiades poden ser de diversos tipus. Aquests privilegis poden ser econòmics i consistir en el cobrament d’un dividend preferent si l’empresa té beneficis; a establir un dividend preferent i fix i per al cas que no es pugui satisfer en l’exercici, s’acumuli per a exercicis posteriors; fixar un percentatge de beneficis repartibles per a distribuir-los únicament entre unes participacions determinades, així com establir a unes participacions un % de dividends respecte als guanys d’un mateix exercici, sense acumulació en els posteriors.

Respecte als avantatges relatius a la quota de liquidació, les participacions privilegiades poden donar un dret prioritari per al reemborsament de la quota respecte a les ordinàries o bé un dret a una quota superior en el repartiment.

Això sí, molta cura a adoptar acords que afectin els drets individuals dels socis perquè el Registrador podria negar-se a inscriure l’acord de creació de les participacions privilegiades.

En aquest sentit, si la creació de les participacions privilegiades afectés els drets individuals dels socis, en tant que concerneix el contingut del dret en la participació del repartiment dels guanys socials, només serien vàlides si existís el consentiment de tots els socis afectats. En cas contrari la seva inscripció podria ser denegada pel Registre Mercantil pertinent.

Hi ha moltes més restriccions a la transmissió de participacions que la transmissió de les accions. Només es poden transferir lliurement entre socis, cònjuges ascendents o descendents. Per transmetre participacions en una persona aliena a la societat cal notificar la intenció a la resta de socis i que ho aprovin en junta general.