Una pregunta recurrent enguany ha estat com s’han de declarar els ajuts rebuts per empreses i autònoms per pal·liar els efectes econòmics negatius derivats de les mesures preses per minimitzar els efectes de la COVID-19.

En molts d’aquests casos els ajuts estaven destinats específicament a autònoms i, en particular, a aquells el sector d’activitat dels quals es trobava relacionat amb l’hostaleria i altres serveis de cara al públic que han estat els més afectats per les diferents mesures imposades per parar la COVID-19.

Així, hem de tenir en compte que no tots els ajuts i subvencions són iguals. Es poden donar per compensar efectivament les pèrdues sofertes o es poden donar, com sol ser habitual en situacions de normalitat, per comprar un nou immobilitzat o generar ocupació. D’aquesta manera, depenent de la finalitat de l’ajut o subvenció s’haurà d’imputar a un rendiment o a un altre.

Ajuts extraordinaris al cessament d’activitat

Doncs bé, la DGT en la seva consulta vinculant (V0811-21), del 6 d’abril de 2021, sobre la qüestió d’un autònom que desenvolupa una activitat econòmica en estimació directa simplificada, havent estat aprovada la seva sol·licitud de la prestació de cessament d’activitat compatible amb el treball per compte propi de l’article 7 del Reial decret llei 2/2021, ha assenyalat el següent:

L’autònom, durant el temps que estigui percebent la prestació, haurà d’ingressar en la Tresoreria General de la Seguretat Social la totalitat de les cotitzacions aplicant els tipus vigents a la base de cotització corresponent.

La mútua col·laboradora de la Seguretat Social o, en el seu cas, l’Institut Social de la Marina, abonarà al treballador juntament amb la prestació per cessament en l’activitat, l’import de les cotitzacions per contingències comunes que li hagués correspost ingressar en cas que el treballador autònom es trobés sense desenvolupar cap activitat, en aplicació del que es disposa en l’article 329 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social.

Es tracta, per tant, d’una prestació extraordinària de la Seguretat Social per cessament d’activitat per als treballadors autònoms que forma part de l’acció protectora del sistema de la Seguretat Social. En conseqüència, la qualificació d’aquesta prestació extraordinària seria la de rendiment del treball, de conformitat amb l’article 17.1 b) de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) que inclou entre els rendiments íntegres del treball les prestacions per desocupació, entès d’una forma àmplia i no sols comprensiu de la situació de cessament d’activitat corresponent als treballadors per compte d’altri.

El rendiment del treball comprèn la totalitat de la prestació rebuda (inclòs l’import de les cotitzacions per contingències comunes lliurat per la mútua col·laboradora o l’Institut Social de la Marina, pagament que l’autònom està obligat a realitzar, tot i que s’ha de tenir en compte que el pagament de les quotes de la Seguretat Social, donarà lloc correlativament a una despesa deduïble per a la determinació del rendiment net de l’activitat econòmica, ja que es tracta d’una despesa incorreguda per al desenvolupament de l’activitat).

L’informem que en una sentència de l’Audiència Nacional (AN) de 10 de maig de 2021, Sala social, s’ha assenyalat una important puntualització respecte al còmput del temps de treball dels teleoperadors si quan teletreballen i sofreixen un tall de llum.

L’AN assenyala que l’empresa ha de computar el temps que durin aquests contratemps com a temps efectiu de treball, sense que els treballadors hagin de recuperar aquest temps ni sofrir cap descompte en les seves retribucions, sempre que s’aporti justificació de l’empresa subministradora del servei de l’existència i durada de la incidència.

Si la caiguda del subministrament elèctric no implica per als treballadors denominats «presencials» l’obligació de prestar serveis en un altre moment, l’aplicació del principi d’equiparació que proclama l’article 4.1 del RD 28/2020 no pot suposar una conseqüència diferent per als treballadors que treballen a distància. El principi d’alienitat en els mitjans implica que, encara en el cas del teletreball, qualsevol funcionament defectuós dels serveis per causa no imputable al treballador ha de ser imputable a l’ocupador, que és qui té l’obligació de proporcionar els mitjans a l’empleat perquè faci la seva feina, la qual cosa fa que l’article 30 de l’ET tingui aplicació plena.

A més, el fet que formalment sigui el treballador o un tercer diferent de l’ocupador el qui hagi concertat el contracte de subministrament amb la companyia elèctrica en els supòsits de teletreball no ha d’implicar una exoneració per part de l’ocupador de la seva obligació de donar feina al treballador, i això sense perjudici que la caiguda de subministrament sigui susceptible d’operar -prèvia constatació per l’Autoritat Laboral- com a força major que suspengui el contracte de treball, o de les accions que l’ocupador per aquest motiu pugui exercitar enfront del responsable del subministrament per les despeses salarials que hagi satisfet pel seu funcionament defectuós.

Temps que els treballadors necessitin per anar al lavabo

Una altra de les qüestions que s’aborden en el conflicte col·lectiu plantejat per CCOO, és el còmput com a temps de treball del dedicat a l’atenció de les necessitats fisiològiques dels treballadors.

L’empresa té l’obligació de registrar aquestes pauses de manera separada de la resta de descansos i pauses contemplades en el conveni col·lectiu de contact center.

No es reclama que el temps que els treballadors necessitin acudir al lavabo per atendre les seves necessitats fisiològiques sigui temps de treball, sinó que aquest temps tingui un sistema específic de registre, donades les peculiaritats en les quals es presta el servei en l’empresa en les quals el treballador es veu obligat a prestar serveis de forma continuada enfront d’una pantalla d’ordinador, i realitzant i/o rebent constants trucades telefòniques, i el sistema de registre de jornada implementat en l’empresa només permet justificar l’abandó puntual del seu lloc de feina imputant-lo bé a la pausa per menjar, bé a pauses en PVD, però no contempla -com ha de ser-, la modalitat de pausa per a l’atenció de les necessitats fisiològiques.

La Sala considera que l’anterior pot constituir una discriminació indirecta per raó de l’edat proscrita per l’art. 17.1 de l’ET.

Ressalta que és notori que la capacitat de contenir aquestes necessitats a partir de l’adolescència és inversament proporcional a l’edat de les persones. Pel que, resulta indiscutible que aquesta pràctica, aparentment neutra, implica en la pràctica un tracte pejoratiu als treballadors de més edat respecte dels més joves.

L’informem que al BOE del 5 de juny s’ha publicat la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència enfront de la violència.

Les mesures articulades per garantir els drets fonamentals de la mainada i adolescents a la seva integritat física, psíquica, psicològica i moral enfront de qualsevol forma de violència, assegurant el lliure desenvolupament de la seva personalitat, afecten a tots els àmbits en els quals es desenvolupa la seva vida, inclosa la sensibilització, la prevenció, la detecció precoç, la protecció i la reparació del mal en tots ells.

Aquest conjunt de mesures, d’aplicació als menors d’edat que es trobin en territori espanyol, amb independència de la seva nacionalitat i de la seva situació administrativa de residència, i als menors de nacionalitat espanyola a l’exterior, comprenen l’establiment d’una sèrie d’obligacions que seran exigibles a totes les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que actuïn o es trobin en territori espanyol, entenent que les persones jurídiques es troben en territori espanyol quan hi tinguin el domicili social, seu d’adreça efectiva, sucursal, delegació o establiment de qualsevol naturalesa.

Vegem algunes de les mesures que entraran en vigor el pròxim 25 de juny de 2021:

1. Es regula el requisit de no haver comès delictes contra la llibertat o indemnitat sexuals o de tràfic d’éssers humans per desenvolupar activitats per compte d’altri, per compte propi o de voluntariat, tant en el sector públic com en el privat, que suposin contacte habitual amb menors d’edat

A aquest efecte la llei estableix que:

• S’haurà d’acreditar l’absència de condemna per sentència ferma per qualsevol delicte contra la llibertat i indemnitat sexuals així com per qualsevol delicte de tràfic d’éssers humans i per a això s’haurà de presentar una certificació negativa del Registre central de delinqüents sexuals, que passa a denominar-se Registre central de delinqüents sexuals i de tràfic d’éssers humans.

• Són professions, oficis i activitats que impliquen contacte habitual amb menors d’edat, totes les activitats, retribuïdes o no, que per la seva naturalesa i essència comporten el tracte repetit, directe i regular i no merament ocasional amb nens o adolescents, així com, en tot cas, totes aquelles que tinguin com a destinataris principals a menors d’edat.

• Queda prohibit que les empreses i entitats donin feina en qualssevol professions, oficis i activitats que impliquin contacte habitual amb menors d’edat als qui tinguin antecedents al Registre central de delinqüents sexuals i de tràfic d’éssers humans. En aquest sentit, cal tenir en compte que s’afegeix un nou apartat 19 a l’article 8 de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social, per tipificar aquesta conducta com a infracció molt greu.

• Si els antecedents al registre esmentat es produïssin un cop iniciada la relació laboral o les pràctiques no laborals es produirà el cessament immediat. No obstant això, sempre que fos possible, en atenció a les circumstàncies concurrents en el centre de treball i a l’activitat que s’hi desenvolupa, l’empresa podrà efectuar un canvi de lloc de treball sempre que la nova ocupació impedeixi el contacte habitual amb menors d’edat.

• El treballador per compte d’altri està obligat a comunicar al seu ocupador qualsevol canvi que es produeixi en el citat registre respecte de l’existència d’antecedents, encara que es derivin de fets anteriors a l’inici de la seva relació laboral. Si no ho fa, incorrerà en un incompliment greu i culpable a l’efecte del disposat en l’article 54.2.d) de l’Estatut dels Treballadors -acomiadament disciplinari-.

Aquesta obligació de comunicació i les conseqüències del seu incompliment també s’hauran d’incloure en els acords que se subscriguin entre les empreses i els beneficiaris de les pràctiques no laborals que es formalitzin a l’empara del Reial decret 1543/2011, de 31 d’octubre, pel qual es regulen les pràctiques no laborals en empreses.

• El sentit del silenci administratiu en els procediments de cancel·lació d’antecedents per delictes de naturalesa sexual iniciats a sol·licitud de la persona interessada serà negatiu.

• El Govern disposarà del termini d’un any per establir els mecanismes que permetin la comprovació automàtica de la inexistència d’antecedents en els casos en què l’activitat comporti l’alta en la Seguretat Social o en mutualitats de previsió social, mitjançant l’encreuament de la informació existent en les bases de dades de treballadors per compte d’altri, per compte propi i dels qui realitzin una pràctica no laboral, i la recollida en el Registre central de delinqüents sexuals i de tràfic d’éssers humans.

La mateixa previsió d’articular mecanismes de comprovació automatitzada dels antecedents es recull per a les persones que desenvolupin activitats de voluntariat i per a aquelles que realitzin pràctiques no laborals que no requereixin l’alta en la Seguretat Social. 

2. S’estableix l’obligació de supervisió de la contractació que és responsabilitat dels centres educatius

La llei assenyala que les administracions educatives i les persones que ostentin la direcció i titularitat de tots els centres educatius supervisaran la seguretat en la contractació de personal i controlaran l’aportació dels certificats obligatoris tant del personal docent com del personal auxiliar, contracte de servei, o altres professionals que treballin o col·laborin habitualment al centre escolar de forma retribuïda o no.

3. Es fixa el deure de comunicar de manera immediata a l’autoritat competent l’existència d’indicis de violència exercida sobre mainada o adolescents

Aquest deure, a més de ser un deure genèric i afectar a tota la ciutadania es configura d’una forma més exigent per a aquells col·lectius que, per raó del seu càrrec, professió, ofici o activitat, tenen encomanada l’assistència, la cura, l’ensenyament o la protecció de menors d’edat: personal qualificat dels centres sanitaris, centres escolars, centres d’esport i oci, centres de protecció a la infància i de responsabilitat penal de menors, centres d’acolliment, d’asil i atenció humanitària i establiments en els quals resideixin habitualment mainada o adolescents.

4. Es dóna el mandat al Govern perquè desenvolupi reglamentàriament les condicions d’incorporació a la Seguretat Social de les persones acollidores especialitzades de dedicació exclusiva

S’estableix que reglamentàriament el Govern determinarà en el termini d’un any de l’entrada en vigor d’aquesta llei orgànica, l’abast i condicions de la incorporació a la Seguretat Social de les persones que siguin designades com a acollidores especialitzades de dedicació exclusiva, previstes en l’article 20.1 de la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, de modificació parcial del Codi Civil i de la Llei d’enjudiciament civil, en el règim que els correspongui, així com els requisits i procediment d’afiliació, alta i cotització.

5. Es garanteix a la mainada en necessitat de protecció internacional l’accés al territori i a un procediment d’asil amb independència de la seva nacionalitat i de la seva forma d’entrada a Espanya, en els termes establerts en la Llei 12/2009, de 30 d’octubre, reguladora del dret d’asil i de protecció subsidiària.

Ens permetem recordar-li que un any més arriba la cita amb Hisenda i s’inicia la CAMPANYA DE L’IMPOST SOBRE SOCIETATS de l’exercici 2020. 

Al BOE del 8 de juny de 2021, i en vigor des de l’1 de juliol, s’ha publicat l’Ordre HAC/560/2021, de 4 de juny, per la qual s’aproven els models de declaració de l’impost sobre societats i de l’impost sobre la renda de no residents corresponent a establiments permanents i a entitats en règim d’atribució de rendes constituïdes a l’estranger amb presència en territori espanyol, per als períodes impositius iniciats entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2020.

Podem avançar que en aquest exercici cal tenir present diverses novetats legislatives importants, a causa tant de la situació d’excepcionalitat derivada de la COVID-19 (els ERTO, les rebaixes o moratòries del lloguer, les compensacions econòmiques satisfetes als treballadors a distància (teletreball), comptes anuals, les línies d’avals ICO COVID-19, etc.) com de la diversa legislació de necessitat urgent i extraordinària que s’ha anat publicant i que també ha afectat aquest impost, sense oblidar que no hi haurà poques empreses que presentaran el model 200 de l’exercici 2020 amb pèrdues, en haver impactat de ple en la seva activitat les restriccions ocasionades pel coronavirus.

Atenció. Enguany, més que mai, convé estar ben assessorat i format en aquesta figura tributària, ja que a més de les novetats que afecten l’IS de 2020, cal optimitzar aquesta autoliquidació tributària, no deixant escapar cap deducció o bonificació que ens pogués correspondre.

Termini de presentació

El termini es manté amb caràcter general dins dels vint-i-cinc dies naturals següents als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu (enguany com que el 25 de juliol cau en diumenge, el termini acaba el 26 de juliol) per a entitats que el seu període impositiu en 2020 coincideixi amb l’any natural. No obstant l’anterior, si el període impositiu coincideix amb l’any natural, i es produeix la domiciliació del pagament del deute tributari, el termini per a aquesta domiciliació bancària és de l’1 al 21 de juliol 2021, tots dos inclusivament (si el venciment del termini de presentació coincideix amb un dia inhàbil, el termini finalitza el primer dia hàbil següent i el termini de domiciliació bancària s’ampliarà amb caràcter general el mateix nombre de dies que resulti ampliat el termini de presentació d’aquesta declaració. En aquest cas per a 2021, del 20 al 21 de juliol), si bé pot ser realitzada en l’entitat de dipòsit que actuï com a col·laboradora en la gestió recaptatòria (banc, caixa d’estalvi o cooperativa de crèdit) situada en territori espanyol en la qual es trobi obert a nom seu el compte en el qual es domicilia el pagament. En els supòsits de domiciliació bancària els pagaments s’entenen realitzats en la data de càrrec en compte de les domiciliacions, i es considera justificant de l’ingrés l’expedit per l’entitat de dipòsit.

Com en l’exercici anterior, existeix un model 200 de declaració individual, que inclou altres peticions d’informació i continua incorporant una important càrrega extra de treball. A més, per a grups fiscals existeix un model específic de declaració: el model 220.

Recordi que serà obligatori per als contribuents, la presentació per via electrònica a través d’internet dels models 200 i 220, independentment de la forma o denominació que adopti el subjecte passiu de l’impost.

NOVETATS PER A LA DECLARACIÓ DE L’IS 2020

Novetats en els models de l’IS 2020

D’acord amb l’Ordre per la qual s’aproven els models de l’IS i de l’IRNR durant l’any 2020 s’han publicat diversos reials decrets llei que han introduït modificacions, en la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats (LIS) i que tenen el seu reflex en els models 200 i 220.

Atenció. Per la campanya de Societats 2020, l’AEAT té previst que es millorin les dades fiscals que es facilitaran al contribuent, així com que es puguin traslladar al formulari Societats Web o que puguin importar per programari desenvolupat pels mateixos contribuents o per tercers, que permeten la presentació directa de l’autoliquidació de l’impost sobre societats. Aquestes millores incorporades a les dades fiscals 2020 afecten el model 200.

A continuació, ressenyem les novetats introduïdes al model 200:

• El quadre de detall de les correccions al resultat del compte de pèrdues i guanys (exclosa la correcció per impost sobre societats) de la pàgina 19 del model 200 tindrà caràcter obligatori per a tots els ajustos de les pàgines 12 i 13 d’aquest model. Així es facilita l’emplenament de les correccions al resultat del compte de pèrdues i guanys (exclosa la correcció per impost sobre societats) en exercicis futurs en conèixer si les correccions fiscals practicades són permanents, temporàries amb origen en l’exercici o en exercicis anteriors, així com el saldo pendent a inici i fi d’exercici de cadascun dels ajustos. Aquesta informació, una vegada emplenada, s’agruparà en el quadre resum contingut en les pàgines 26 bis a 26 sexies del model 200, que també serà d’emplenament obligatori per a períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2020.

• S’han introduït canvis relacionats amb el Règim econòmic i fiscal de Canàries en relació amb les deduccions per inversions a Canàries amb límits incrementats, deducció per produccions cinematogràfiques estrangeres a Canàries, així com relacionats amb les inversions anticipades que es consideraran com a materialització de la reserva per a inversions a Canàries.

• En aquesta ordre també s’ha introduït un nou formulari (annex V) relacionat amb la Reserva per a inversions a Canàries amb la finalitat de realitzar la comunicació de la materialització de les inversions anticipades i el seu sistema de finançament d’acord amb el que s’estableix en l’article 27 apartat 11 de la Llei 19/1994, que s’haurà de presentar prèviament a la declaració de l’impost sobre societats del període impositiu en què es realitzin les inversions anticipades.

Finalment assenyalar que no varien els formularis previstos per subministrar informació en relació amb determinades correccions i deduccions al compte de pèrdues i guanys d’import igual o superior a 50.000 euros (annex III) i la memòria anual d’activitats i projectes executats i investigadors afectats per bonificacions a la Seguretat Social (annex IV). Aquests formularis es troben allotjats a la seu electrònica de l’AEAT.

Novetats legislatives que afecten la declaració de l’IS

La normativa tributària aprovada durant aquest any 2020 s’ha focalitzat a ajudar a les empreses, dotant-les de liquiditat, per facilitar-los la sortida d’aquesta crisi originada per la pandèmia de la COVID-19. També s’han publicat normes que modifiquen l’impost sobre societats i que afecten els períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2020: s’han incrementat els incentius fiscals relacionats amb la producció cinematogràfica (Reial decret llei 17/2020); s’ha modificat el fiscal de les autoritats portuàries que deixen d’estar parcialment exemptes de l’impost, amb l’establiment de deduccions per determinades inversions (Reial decret 26/2020); per al sector de l’automoció, d’una banda, s’incrementa el percentatge de deducció per innovació tecnològica i, per l’altra, es regula una llibertat d’amortització per a les inversions que impliquin la sensorització i monitoratge de la cadena productiva (reials decrets llei 23/2020 i 34/2020).

Tot això sense perjudici dels terminis de presentació i peculiaritats de les declaracions que tinguin establertes les comunitats autònomes del País Basc i Navarra.

Tenint en compte l’anterior, podem destacar les següents claus en la declaració de l’IS 2020:

1. Provisions per l’impacte de la COVID-19

Els riscos generats per la COVID-19 es podran aprovisionar si no es troben en algun dels supòsits de l’article 14.3 de la LIS, on s’indica que no seran deduïbles les següents despeses associades a provisions:

• Els derivats d’obligacions implícites o tàcites.
• Els concernents als costos de compliment de contractes que excedeixin als beneficis econòmics que s’esperen rebre d’aquests.
• Els derivats de reestructuracions, excepte si es refereixen a obligacions legals o contractuals i no merament tàcites.
• Els relatius al risc de devolucions de vendes.
• Els de personal que es corresponguin amb pagaments basats en instruments de patrimoni, utilitzats com a fórmula de retribució als empleats, i se satisfacin en efectiu.

2. Amortització de l’immobilitzat

En relació amb l’amortització de l’immobilitzat, és important tenir en compte que moltes empreses han paralitzat la seva activitat, per la qual cosa a l’hora de calcular les amortitzacions pot ser que es preguntin si s’ha de prorratejar l’amortització dels elements de l’immobilitzat per deduir únicament la corresponent al període en què s’ha estat exercint l’activitat.

L’Agència Tributària recorda que, segons l’article 12 de la LIS, si s’utilitza el mètode d’amortització segons les taules establertes en aquest article, es podrà modificar el coeficient d’amortització aplicat dins del coeficient màxim i període màxim que s’hi recullen, però no es podrà prorratejar l’import resultant del coeficient triat.

3. Declaració d’ingressos de lloguers de locals amb moratòria en el pagament del lloguer

Durant l’exercici 2020, molts arrendadors van concedir moratòries per al pagament del lloguer dels seus inquilins. En aquesta situació, d’acord amb l’article 11 de la LIS, els ingressos i despeses que es derivin de les transaccions o fets econòmics s’imputaran al període impositiu en què es produeixi la meritació, conformement a la normativa comptable, amb independència del moment en què es produeixi el seu pagament o cobrament.

4. Deducció de les pèrdues de valor d’elements patrimonials quan a conseqüència de la COVID-19 registren un valor de mercat inferior al que figura en el balanç

Segons l’Agència Tributària, l’article 13.2 de la LIS estableix que no seran deduïbles les perdudes per deterioració de l’immobilitzat material, inversions immobiliàries i immobilitzat intangible, inclòs el fons de comerç.

5. Deducció dels interessos satisfets per l’ajornament de deutes tributaris per la COVID-19 transcorregut el període de carència dels quatre mesos

Els interessos de demora tributaris es qualifiquen de despeses financeres, i per tant estaran subjectes al límit del 30% del benefici operatiu de l’exercici, segons el que s’estableix en l’article 16 de la LIS.

6. Deducció de despeses de personal de treballadors en ERTO

L’Agència Tributària aclareix que si s’està tramitant un ERTO que afecta els treballadors de l’empresa, d’acord amb el principi de meritació, es podran deduir totes les despeses de personal meritades, sempre que compleixin les condicions legalment establertes en els termes d’inscripció comptable, imputació conformement a meritació i justificació.

7. Altres novetats

7.1 Normes comptables

L’exercici 2020, que hem de declarar ara en 2021, ve també marcat per l’aprovació de diverses normes comptables que afecten la declaració de l’IS, entre les quals destaquen la Resolució de l’ICAC, de 5 de març de 2019 que va entrar en vigor en 2020. Aquesta norma mercantil afectarà l’impost quan es realitzin unes certes operacions amb instruments financers o quan es realitzi l’aplicació del resultat a les diferents partides.

A això cal afegir des del punt de vista comptable, un apreciable esforç extra per part de l’ICAC, que ha emès un gran nombre de consultes dirigides a aclarir algunes de les qüestions més complexes en l’aplicació dels plans generals de comptabilitat, així com noves resolucions d’interès per a aquesta declaració. 

7.2 Mesures de caràcter temporal vinculades amb el sector de l’automoció a fi de potenciar el sector després de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19

• S’incrementa la deducció per activitats d’innovació tecnològica de processos de producció en la cadena de valor de la indústria de l’automoció (del 12 al 25%, sobre les despeses efectuades en la realització d’aquestes activitats quan el seu resultat sigui un avanç tecnològic en l’obtenció de nous processos de producció en la cadena de valor de la indústria de l’automoció o millores substancials de les existents) per als períodes impositius que s’iniciïn dins dels anys 2020 i 2021, a través d’una regulació que difereix segons afecti petites i mitjanes empreses o a empreses que no tinguin aquesta consideració.

• Es possibilita la llibertat d’amortització, en els períodes impositius que concloguin entre el 2 d’abril de 2020 i el 30 de juny de 2021, de les inversions en elements nous de l’immobilitzat material que impliquin la sensorització i monitoratge de la cadena productiva, així com la implantació de sistemes de fabricació basats en plataformes modulars o que redueixin l’impacte ambiental, afectes al sector industrial de l’automoció, que entrin en funcionament en el període indicat, sota un requisit de manteniment d’ocupació.

7.3 Mesures fiscals de suport al sector cultural, vinculades amb la producció cinematogràfica

Destaquen l’increment (s’incrementa en 5 punts percentuals els incentius fiscals al mecenatge: deducció per donatius) dels incentius fiscals al mecenatge i a la producció cinematogràfica i audiovisual i es creen i s’amplia la durada de diversos esdeveniments d’excepcional interès públic.

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2020, s’incrementen els incentius fiscals a la producció cinematogràfica i audiovisual de sèries de ficció, animació o documental, que permetin la confecció d’un suport físic previ a la seva producció industrial seriada, així com als rodatges estrangers.

En relació amb els incentius fiscals a la producció cinematogràfica i audiovisual de sèries de ficció, animació o documental, que permetin la confecció d’un suport físic previ a la seva producció industrial seriada, el coproductor es podrà deduir:

• Del 30 per cent respecte del primer milió de base de la deducció (anteriorment era del 25 per cent).
• Del 25 per cent sobre l’excés d’aquest import (anteriorment era del 20 per cent).

També s’eleva a 10 milions d’euros l’import màxim de la deducció (anteriorment era de 3 milions).

Com és conegut l’import d’aquesta deducció, conjuntament amb la resta d’ajuts percebuts, no pot superar el 50 per cent del cost de producció. No obstant això, s’ha elevat bastant aquest límit en els casos següents:

• El 85 per cent per als curtmetratges.
• El 80 per cent per a les produccions dirigides per una persona que no hagi dirigit o codirigit més de dos llargmetratges qualificats per a la seva explotació comercial en sales d’exhibició cinematogràfica, i que el seu pressupost de producció no superi 1.500.000 d’euros.
• El 80 per cent en el cas de les produccions rodades íntegrament en alguna de les llengües cooficials diferents del castellà que es projectin a Espanya en aquest idioma cooficial o subtitulat.
• El 80 per cent en el cas de produccions dirigides exclusivament per persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 per cent reconegut per l’òrgan competent.
• El 75 per cent en el cas de produccions realitzades exclusivament per directores.
• El 75 per cent en el cas de produccions amb un especial valor cultural i artístic que necessitin un suport excepcional de finançament segons els criteris que s’estableixin mitjançant ordre ministerial o en les corresponents convocatòries d’ajuts.
• El 75 per cent en el cas dels documentals.
• El 75 per cent en el cas de les obres d’animació que el seu pressupost de producció no superi 2.500.000 d’euros.
• El 60 per cent en el cas de produccions transfrontereres finançades per més d’un Estat membre de la Unió Europea i en les quals participin productors de més d’un Estat membre.
• El 60 per cent en el cas de coproduccions internacionals amb països iberoamericans.

En relació amb els incentius fiscals als rodatges estrangers, els productors es podran deduir per les despeses realitzades en territori espanyol:

• Del 30 per cent respecte del primer milió de base de la deducció.
• Del 25 per cent sobre l’excés d’aquest import.

La deducció s’aplica sempre que aquestes despeses siguin, d’almenys, un milió d’euros. No obstant això, s’estableix com a novetat que per a les despeses de preproducció i postproducció destinades a animació i efectes visuals realitzats en territori espanyol, el límit s’estableix en 200.000 euros.

S’eleva de 3 a 10 milions d’euros el seu límit, per cada producció realitzada.

7.4 Deduïbilitat de pèrdues per deterioració dels crèdits derivades de les possibles insolvències de deutors.

Es redueix de manera transitòria per a les empreses de reduïda dimensió el termini exigit per a la seva deduïbilitat, regulat en l’article 13.1 a) de la LIS. En concret, per als períodes impositius que s’iniciïn en 2020 i 2021, aquest termini es redueix de sis a tres mesos.

Qui estan subjectes a l’impost sobre societats?

La subjecció a l’impost la determina la residència en territori espanyol. Es consideraran residents en territori espanyol les entitats en les quals concorri algun dels següents requisits:

1. Que s’haguessin constituït conforme a les lleis espanyoles.
2. Que tinguin el seu domicili social en territori espanyol.
3. Que tinguin la seu de direcció efectiva en territori espanyol.

A aquest efecte, s’entendrà que una entitat té la seva seu de direcció efectiva en territori espanyol quan en ell radiqui la direcció i control del conjunt de les seves activitats.

L’Administració tributària podrà pressuposar que una entitat radicada en algun país o territori de nul·la tributació o considerat com a paradís fiscal té la seva residència en territori espanyol quan els seus actius principals, directament o indirecta, consisteixin en béns situats o drets que es compleixin o exercitin en territori espanyol, o quan la seva activitat principal s’hi desenvolupi, tret que aquesta entitat acrediti que la seva direcció i efectiva gestió té lloc en aquell país o territori, així com que la constitució i operativa de l’entitat respon a motius econòmics vàlids i raons empresarials substantives diferents de la simple gestió de valors o altres actius.

Concretament, seran contribuents de l’impost, quan tinguin la seva residència en territori espanyol:

Tota classe d’entitats, sigui quina sigui la seva forma o denominació, sempre que tinguin personalitat jurídica pròpia, excepte les societats civils que no tinguin objecte mercantil.

S’inclouen, entre altres:

• Les societats civils amb objecte mercantil
• Les societats mercantils: anònimes, de responsabilitat limitada, col·lectives, laborals, etc.
• Les societats estatals, autonòmiques, provincials i locals.
• Les societats cooperatives i les societats agràries de transformació.
• Les societats unipersonals.
• Les agrupacions d’interès econòmic.
• Les agrupacions europees d’interès econòmic.
• Les associacions, fundacions i institucions de tota mena, tant públiques com privades.
• Els ens públics (administracions de l’Estat, administració de les comunitats autònomes, corporacions locals, organismes autònoms, etc.).

A més, les següents entitats, sense personalitat jurídica pròpia:

• Els fons d’inversió regulats en la Llei d’Institucions d’Inversió Col·lectiva.
• Les unions temporals d’empreses.
• Els fons de capital-risc.
• Els fons de pensions.
• Els fons de regulació del mercat hipotecari.
• Els fons de titulització hipotecària.
• Els fons de titulització d’actius.
• Els fons de garantia d’inversions.
• Les comunitats titulars de muntanyes veïnals de mancomú.
• Els Fons d’Actius Bancaris.

Els contribuents seran gravats per la totalitat de la renda que obtinguin, amb independència del lloc on s’hagués produït i sigui quina sigui la residència del pagador.

Qui estan obligats a presentar la declaració de l’impost sobre societats?

Estan obligats a presentar la declaració de l’impost sobre societats tots els seus contribuents, amb independència que hagin desenvolupat o no activitats durant el període impositiu i que s’hagin obtingut o no rendes subjectes a l’impost.

Per consegüent, circumstàncies com ara que l’entitat romangui inactiva o que, tot i tenir activitat, no s’hagin generat rendes sotmeses a tributació, no eximeixen al contribuent de l’obligació de presentar la preceptiva declaració.

Concretament, les entitats sense ànim de lucre, col·legis professionals, associacions empresarials, cambres oficials, sindicats de treballadors i partits polítics, entre altres, estaran obligats a declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes.

Com a úniques excepcions a l’obligació general de declarar, la normativa vigent contempla les següents:

• Les entitats declarades totalment exemptes per l’article 9.1 de la Llei de l’impost sobre societats o que els sigui aplicable el règim d’aquest article.
• Les entitats parcialment exemptes a què es refereix l’article 9.3 de la Llei de l’impost sobre societats que compleixin els següents requisits:
• Que els seus ingressos totals no superin els 75.000 euros anuals.
• Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes no superin els 2.000 euros anuals.
• Que totes les rendes no exemptes que obtinguin estiguin sotmeses a retenció.
• Les comunitats titulars de muntanyes veïnals de mancomú respecte d’aquells períodes impositius en què no tinguin ingressos sotmesos a l’impost sobre societats, que no incorrin en cap despesa, ni realitzin les inversions que donen dret a la reducció en la base imposable específicament aplicable a aquests contribuents.

Atenció. Tingui present que les societats civils amb personalitat jurídica i objecte mercantil són contribuents de l’impost sobre societats. No obstant això, continuaran tributant per l’IRPF, les societats civils que realitzin activitats agrícoles, ramaderes, forestals, pesqueres, mineres, així com les professionals en el sentit de la llei 2/2007, de societats professionals.

Quin és el període impositiu i la meritació de l’impost?

Regla general

El període impositiu, al qual s’ha de referir la declaració de l’impost sobre societats, coincideix amb l’exercici econòmic de cada entitat.

Regles particulars

Encara que no hagi finalitzat l’exercici econòmic, el període impositiu s’entén conclòs en els següents casos:

• Quan l’entitat s’extingeixi. S’entén produïda l’extinció quan tingui lloc l’assentament de cancel·lació de la societat al Registre Mercantil, i en conseqüència, estarà obligada a presentar la seva declaració en el termini dels vint-i-cinc dies naturals següents als sis mesos posteriors a aquest assentament de cancel·lació.
• Quan tingui lloc un canvi de residència de l’entitat resident en territori espanyol a l’estranger.
• Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la no subjecció a l’impost sobre societats de l’entitat resultant.
• Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la modificació del seu tipus de gravamen o l’aplicació d’un règim tributari especial.

En cap cas, el període impositiu pot excedir de dotze mesos.

En resum:

La durada del període impositiu pot ser:

• Dotze mesos
  • coincident amb l’any natural
  • no coincident amb l’any natural
• Inferior a dotze mesos

En qualsevol cas, els contribuents de l’impost sobre societats hauran de presentar una declaració independent per cada període impositiu.

Pel que respecta a la meritació, l’impost sobre societats es merita l’últim dia del període impositiu.

Mitjançant aquesta carta volem informar-los de tot això, sense perjudici dels terminis de presentació de les declaracions que tinguin establertes les comunitats autònomes del País Basc i Navarra.

Amb la finalitat de poder-li oferir un millor servei, li preguem que prepari com més aviat millor la documentació necessària i que sol·liciti dia i hora per poder-la analitzar conjuntament.

Tingui present la següent documentació: 

✔	Comptes anuals 2020: hi tindrem la informació bàsica que cal incorporar al model de l’impost sobre societats.
✔	Declaracions de l’impost sobre societats d’exercicis anteriors: ens donaran pistes sobre diferències entre la base imposable i el resultat comptable que puguin revertir en 2019, bases imposables negatives que puguem compensar, saldo de deduccions no aplicades en el passat que es poden aprofitar ara, etc.
✔	Declaracions 2020 d’altres impostos perquè les quadrem amb les magnituds consignades en la declaració de societats: IVA (resum anual), 190 de retencions, 180 de retencions per arrendament d’immobles, 193 (resum anual de retencions del capital mobiliari), etc.
✔	Pagaments fraccionats de 2020.
✔	Certificats: de retencions sobre arrendaments d’immobles, sobre rendiments del capital mobiliari percebuts, d’entitats en règim d’atribució de rendes, si és que la societat és partícip o comuner o de donatius o donacions efectuades en l’exercici i de donatius o donacions, etc.

• Tipus de poders per a empreses

  Segur que molts s’hauran preguntat la importància dels poders notarials dins del si de l’empresa. En la present circular us en donarem alguns detalls interessants.

  Com bé saben, el poder notarial és un document públic que una persona física o jurídica signa amb el vistiplau d’un notari per designar un tercer com el seu representant legal. D’aquesta manera l’autoritza per actuar en nom seu en diferents actes jurídics o materials. No obstant això, hem de parar esment quins poders es confereixen.

  Aquesta mesura és molt útil per a diferents situacions de la vida i més en concret per solucionar alguns tràmits burocràtics del món empresarial.

  Amb aquests documents els notaris garanteixen que la identitat de la persona que l’atorga, anomenat poderdant, així com les seves voluntats concorden amb la llei. Per part seva, la persona designada com a representant legal o apoderat haurà d’acreditar aquesta condició amb l’exhibició d’una còpia de l’autorització atorgada.

  El poderdant és, en principi, lliure per revocar el poder en qualsevol moment, sol·licitant al representant la devolució de la còpia autoritzada del poder. Si s’hi negués, serà convenient atorgar una escriptura de revocació del poder, i notificar la revocació al representant mitjançant un notari, que no ha de coincidir amb aquell davant qui es va atorgar inicialment el poder.

  Els poders notarials espanyols tenen reconeixement internacional. La denominada Postil·la de la Haia permet que es reconegui l’eficàcia jurídica d’un poder entre països signants del Conveni de la Haia (en l’actualitat, molt pocs països no s’han adherit a aquest tractat). La postil·la consisteix en una anotació sobre el document públic notarial que certifica l’autenticitat dels documents públics expedits en un altre país.

  Existeixen diferents tipus de poders, la qual cosa exigeix una redacció i tractament personalitzat de cadascun. En alguns casos es pretén delegar el nombre més gran de facultats al representant i s’inclou en el poder una amplíssima gamma d’actes que podrà realitzar en nom del poderdant. En aquests casos es parla de l’anomenat poder general.

  Aquest tipus de poder funciona per realitzar diversos actes jurídics i no perd el seu valor amb cada ús. Podem trobar, per exemple, el poder general per a actes de domini. En aquest cas i per mitjà d’aquest poder se li concedeix a l’apoderat àmplies facultats, tal com si fos el mateix amo, de tal manera que pot usar el poder diverses vegades fins que sigui revocat. D’altra banda, també existeix el poder per a actes d’administració perquè l’apoderat, per exemple, treballador de l’empresa pugui gestionar el patrimoni del representat, per realitzar diverses accions com signar contractes o tràmits davant diverses persones i institucions, on estigui implicada l’administració, conservació i resguard dels béns.

  Així, d’altra banda, cal assenyalar el poder per a plets que faculta a un procurador o lletrat per a personar-se en un judici en nom d’algú i en general qualsevol altre referit als actes que permeten el joc de la representació. Tingui’s en compte que existeixen determinats actes o negocis jurídics per als quals no es permet la representació.