APROVADES MESURES EN L’ÀMBIT DE LA FISCALITAT ENERGÈTICA I EN EL RÈGIM FISCAL DE CANÀRIES (RDL 12/2021)

Entre altres mesures, s’introdueix la reducció de l’IVA en la factura de la llum fins al 31 de desembre de 2021, la suspensió durant un període de tres mesos de l’impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica o l’increment en l’impost sobre societats del límit de la deducció per inversions en produccions cinematogràfiques, sèries audiovisuals i espectacles en viu d’arts escèniques i musicals realitzades a Canàries.

Llegir més

Aprovades mesures en l’àmbit de la fiscalitat energètica i en el Règim fiscal de Canàries (RDL 12/2021)

Entre altres mesures, s’introdueix la reducció de l’IVA en la factura de la llum fins al 31 de desembre de 2021, la suspensió durant un període de tres mesos de l’impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica o l’increment en l’impost sobre societats del límit de la deducció per inversions en produccions cinematogràfiques, sèries audiovisuals i espectacles en viu d’arts escèniques i musicals realitzades a Canàries.

L’informem que al BOE del dia 25 de juny de 2021 s’ha publicat el Reial decret llei 12/2021, que va entrar en vigor amb caràcter general el dia 26 de juny, pel qual s’adopten mesures urgents en l’àmbit de la fiscalitat energètica i en matèria de generació d’energia.

Les principals mesures que s’adopten són: reducció del tipus impositiu de l’IVA a determinats lliuraments, importacions i adquisicions intracomunitàries d’energia elèctrica; suspensió durant un període de tres mesos de l’impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica; increment en l’impost sobre societats del límit de la deducció per inversions en produccions cinematogràfiques, sèries audiovisuals i espectacles en viu d’arts escèniques i musicals realitzades a Canàries.

A continuació, exposem aquestes novetats fiscals que s’introdueixen en el RDL 12/2021:

1. IVA. Reducció tipus impositiu en la factura de la llum

Amb efectes des del 26 de juny de 2021 i fins al 31 de desembre de 2021, es redueix el tipus impositiu de l’IVA del 21% al 10%, als lliuraments, importacions i adquisicions intracomunitàries d’energia elèctrica efectuades a favor de:

a) Titulars de contractes de subministrament d’electricitat, amb una potència contractada (terme fix de potència) inferior a 10 kW, amb independència del nivell de tensió del subministrament i la modalitat de contractació, quan el preu mitjà aritmètic del mercat diari corresponent a l’últim mes natural anterior al de l’últim dia del període de facturació hagi superat els 45 €/MWh.

b) Titulars de contractes de subministrament d’electricitat que siguin perceptors del bo social d’electricitat i que tinguin reconeguda la condició de vulnerable sever o vulnerable sever en risc d’exclusió social, de conformitat amb el que s’estableix en el Reial decret 897/2017, de 6 d’octubre, pel qual es regula la figura del consumidor vulnerable, el bo social i altres mesures de protecció per als consumidors domèstics d’energia elèctrica.

2. Impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica: determinació de la base imposable i dels pagaments fraccionats durant 2021

Suspensió de l’impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica durant el tercer trimestre natural (entre juliol i setembre). Aquesta suspensió comporta modificar per a l’exercici 2021 el còmput de la base imposable i dels pagaments fraccionats regulats en la normativa del tribut.

Així:

  • Per a l’exercici 2021 la base imposable de l’impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica estarà constituïda per l’import total que correspongui percebre al contribuent per la producció i incorporació al sistema elèctric d’energia elèctrica, mesura en barres de central, per cada instal·lació en el període impositiu minorada en les retribucions corresponents a l’electricitat incorporada al sistema durant el tercer trimestre natural.
  • Els pagaments fraccionats del tercer trimestre es calcularan en funció del valor de la producció d’energia elèctrica en barres de central realitzada durant el període impositiu minorat en les retribucions corresponents a l’electricitat incorporada al sistema durant aquest trimestre, i s’aplicarà el tipus impositiu previst en l’article 8 de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica, i deduint l’import dels pagaments fraccionats prèviament realitzats.
  • Els pagaments fraccionats del quart trimestre es calcularan en funció del valor de la producció d’energia elèctrica en barres de central realitzada durant el període impositiu minorat en les retribucions corresponents a l’electricitat incorporada al sistema durant el tercer trimestre natural, i s’aplicarà el tipus impositiu previst en l’article 8 de la Llei 15/2012, de 27 de desembre, i deduint l’import dels pagaments fraccionats prèviament realitzats.

3. Règim econòmic i fiscal de Canàries. Impost sobre societats: límits de les deduccions per inversions en produccions cinematogràfiques, sèries audiovisuals i espectacles en viu d’arts escèniques i musicals realitzades a Canàries

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn durant l’any 2020, s’eleva de 5,4 a 12,4 milions el límit absolut de la deducció en l’impost sobre societats per inversions en produccions cinematogràfiques, sèries audiovisuals i espectacles en viu d’arts escèniques i musicals realitzades a Canàries, modificant per a això la disposició addicional catorzena de la Llei 19/1994, de 6 de juliol, de modificació del Règim econòmic i fiscal de Canàries.

 

CONTRACTACIÓ DE TREBALLADORS FIXOS DISCONTINUS PER A LA REALITZACIÓ DE FEINES DE TEMPORADA

El contracte fix discontinu li permet contractar treballadors durant una temporada en cada any natural per a la realització de feines que no es repeteixin en dates certes, i dins del volum normal d’activitat de l’empresa. En cas que les feines es repeteixin en dates certes, haurà d’acudir al contracte indefinit a temps parcial

Llegir més

Contractació de treballadors fixos discontinus per a la realització de feines de temporada

El contracte fix discontinu li permet contractar treballadors durant una temporada en cada any natural per a la realització de feines que no es repeteixin en dates certes, i dins del volum normal d’activitat de l’empresa. En cas que les feines es repeteixin en dates certes, haurà d’acudir al contracte indefinit a temps parcial

L’informem que si vostè vol recórrer a la contractació de treballadors fixos discontinus per a la realització de feines de temporada, li poden sorgir els dubtes: pot contractar-los a temps parcial? I modificar el seu contracte amb posterioritat?

El contracte fix-discontinu és un tipus de contracte indefinit que s’acorda per fer feines que tinguin el caràcter de fixos, que siguin estables, però discontinus en el temps.

Exemples de contractes fixos-discontinus:

  • Els serveis que es desenvolupen amb la temporada escolar (monitors, cuidadors del menjador, etc.). Qui està contractat per una empresa que presta aquestes activitats, per exemple un conductor d’autobús escolar, sap que la seva feina és estable, però intermitent en el temps, perquè només es realitza mentre que els alumnes estan en el curs escolar.
  • Feines de recollida de la fruita de temporada.
  • Ocupacions d’estiu relacionades amb el turisme i l’hostaleria (un socorrista, personal per a un hotel, etc.).

Els treballadors amb un contracte fix discontinu no tenen un contracte temporal, sinó indefinit. Formen part de la plantilla fixa de l’empresa, només que no treballen tot l’any, però conserven el seu dret a ser cridats a l’any següent.

En el contracte s’ha d’indicar la durada estimada de l’activitat i els criteris del conveni col·lectiu aplicable per a realitzar la crida, és a dir, l’ordre amb què es cridarà als empleats cada temporada per a la seva contractació.

Els treballadors fixos-discontinus podran tenir jornada completa o parcial, però sempre la seva relació laboral és indefinida.

Si als contractes laborals se sol establir el tipus de jornada (completa o parcial) i la seva distribució horària (setmana, dies o hores), als contractes fixos-discontinus s’indica la durada estimada, però incerta, de l’activitat que motiva aquest tipus de contractes, reflectint de manera orientativa la jornada laboral que es realitzarà i la seva distribució.

En un contracte fix-discontinu, únicament podran realitzar hores complementàries els treballadors que tinguin una jornada parcial.

Temporada. El contracte fix discontinu li permet contractar treballadors durant una temporada en cada any natural per a la realització de feines que no es repeteixin en dates certes, i dins del volum normal d’activitat de l’empresa. En cas que les feines es repeteixin en dates certes, haurà d’acudir al contracte indefinit a temps parcial:

  • Per exemple, és fix discontinu el contracte d’un treballador per a l’envasament de bombones de butà, que es repeteix cada any però en dates dispars.
  • Per contra, és indefinit a temps parcial el contracte dels conductors d’autobús contractats per al transport escolar de setembre a juny.

Crida. Així, al contracte fix discontinu vostè haurà de cridar als treballadors abans de l’inici d’un període d’activitat, mantenint-los durant la campanya en situació d’alta en la Seguretat Social. Finalitzat aquest període d’activitat, els afectats passaran a percebre la prestació per desocupació, i així successivament.

A temps parcial

Conveni. Un contracte fix discontinu únicament es pot subscriure a temps parcial quan així s’estableixi al conveni col·lectiu que resulti d’aplicació. Quan així sigui, s’hauran de complir també les altres exigències del conveni col·lectiu.

La formalització d’un contracte fix discontinu a temps parcial quan no ho permeti el conveni col·lectiu determinarà la seva conversió a contracte per temps indefinit. En cas que el conveni sí que ho permeti però no es compleixin els requisits formals que s’hi estableixen, el contracte es convertirà en contracte a jornada completa.

Novació

Conversió. És possible que la seva empresa hagi signat un contracte fix discontinu a jornada completa amb un treballador però que, després d’haver-lo cridat durant diverses temporades, en la pròxima només calgui que treballi a temps parcial. Doncs bé:

  • Vostè no pot imposar aquest canvi ni tan sols a través d’una modificació substancial de les condicions de treball.
  • Aquest canvi és una “novació contractual” que haurà de comptar necessàriament amb el consentiment del treballador (i sempre que el conveni prevegi la possibilitat de signar aquest tipus de contractes a temps parcial, com s’ha indicat més amunt). Acrediti aquest consentiment amb un document signat per totes dues parts, per evitar problemes futurs.

Incompliment. Si procedeix a la crida però assigna a l’afectat un nombre d’hores inferior a la jornada completa que sempre havia desenvolupat sense el seu consentiment exprés, el contracte no s’entendrà vàlidament modificat (per faltar el consentiment d’un dels contractants). Es considerarà que la nova crida és a jornada completa, per la qual cosa el treballador podrà exigir-li les diferències salarials i la Inspecció Laboral les quotes corresponents a aquestes diferències, a més d’una sanció mínima de 626 euros.

EL GOVERN I ELS INTERLOCUTORS SOCIALS TANQUEN UN TEXT EN LA MESA DEL DIÀLEG SOCIAL SOBRE PENSIONS

Fixa un marc estable de revaloració de les pensions amb l’IPC mitjà de l’any anterior; es flexibilitzen les condicions per a la jubilació anticipada i es creen més incentius per a la demorada; planteja la substitució de l’actual factor de sostenibilitat de 2013 per un nou mecanisme d’equitat intergeneracional, que es dissenyarà en cinc mesos i preveu la implantació gradual d’un sistema de cotització per rendiments reals per als treballadors autònoms.

Llegir més

El Govern i els interlocutors socials tanquen un text en la mesa del diàleg social sobre pensions

Fixa un marc estable de revaloració de les pensions amb l’IPC mitjà de l’any anterior; es flexibilitzen les condicions per a la jubilació anticipada i es creen més incentius per a la demorada; planteja la substitució de l’actual factor de sostenibilitat de 2013 per un nou mecanisme d’equitat intergeneracional, que es dissenyarà en cinc mesos i preveu la implantació gradual d’un sistema de cotització per rendiments reals per als treballadors autònoms.

L’informem que la mesa tècnica de pensions formada pels responsables del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions i dels interlocutors socials CEOE, Cepime, CCOO i UGT ha conclòs amb un text, que ha de ser ratificat pels òrgans corresponents dels interlocutors socials. L’acord definitiu, que trasllada les recomanacions aprovades pel Pacte de Toledo la passada tardor, també recollides en part en el component 30 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, es formalitzarà una vegada que els òrgans corresponents dels agents socials el ratifiquin.

En aquests compromisos es dóna compliment a la recomanació 2a del Pacte de Toledo, garantint el manteniment del poder adquisitiu de les pensions, i corregint definitivament la fórmula introduïda en 2013, l’aplicació de la qual està suspesa des de 2018. D’aquesta manera, es fixa un mecanisme estable de revaloració i a 1 de gener de cada any s’incrementaran les pensions d’acord amb la inflació mitjana anual registrada al novembre de l’exercici anterior. En el cas que es produeixi un any d’IPC negatiu, les pensions quedaran inalterades.

El text inclou a més una avaluació periòdica d’aquest nou mecanisme de revaloració de les pensions, que es realitzarà en el marc del diàleg social cada cinc anys.

En segon lloc, seguint la recomanació 12a, s’incorporen diverses previsions dirigides a acostar voluntàriament l’edat efectiva a l’edat ordinària de jubilació. En aquest aspecte s’inclouen quatre mesures: la revisió de la jubilació anticipada tant voluntària com involuntària i per raó de l’activitat, la jubilació demorada, la jubilació activa i la jubilació forçosa.

Respecte a la jubilació anticipada voluntària, els coeficients passaran a ser mensuals per donar més flexibilitat als futurs pensionistes i fomentar el desplaçament voluntari de l’edat d’accés a la jubilació. A més, es donarà un tractament més favorable a les carreres de cotització més llargues. En la majoria dels casos, a més, els coeficients seran més baixos que els actualment vigents amb la finalitat d’incentivar petites demores en la sortida del mercat laboral.

A més, per millorar les pensions de les persones que accedeixen a la jubilació per causa no imputable al treballador, s’aplicaran els coeficients de la jubilació anticipada voluntària en aquells supòsits en els quals qui es jubila anticipadament de manera voluntària estigui percebent el subsidi de desocupació des de fa, almenys, tres mesos.

Un altre dels elements del text en aquesta matèria és la supressió dels aspectes regressius del sistema, de manera que s’eliminarà gradualment la regulació per a persones amb ingressos superiors a la pensió màxima. Aquesta eliminació es farà de manera progressiva durant un termini de deu anys a partir de l’1 de gener de 2024.

Quant a la jubilació anticipada involuntària, es milloren dos aspectes: d’un costat, s’estableixen coeficients mensuals, en lloc de trimestrals; i, d’un altre, en relació amb els dos anys immediatament anteriors a l’edat de jubilació ordinària s’apliquen en la determinació de la pensió de jubilació anticipada involuntària els mateixos coeficients que en la modalitat voluntària en aquells supòsits en els quals el nou coeficient és més favorable que el fins ara vigent, entre altres.

Pel que fa a la jubilació anticipada per raó de l’activitat, es modificarà el procediment de sol·licitud i es concretaran amb més detall els indicadors de perillositat o penúria que determinen l’accés a aquesta modalitat de jubilació anticipada de manera que la seva aplicació pugui ser efectiva.

Nous incentius a la jubilació demorada

En el cas de la jubilació demorada, s’establirà l’exoneració de cotitzar per contingències comunes, excepte per incapacitat temporal, a partir del compliment de l’edat ordinària de jubilació que correspongui. Però com a mesura més destacable, es reforcen significativament els incentius, que seran de tres tipus per cada any de demora:

  • Un percentatge addicional del 4%
  • Una quantitat a tant alçat en funció de la quantia de la pensió i premiant les carreres de cotització més llargues
  • Una combinació de totes dues opcions

Respecte a la jubilació activa, s’exigirà com a condició per accedir a aquesta modalitat el transcurs d’almenys un any des del compliment de l’edat ordinària de jubilació i es revisarà en el marc del diàleg social aquesta modalitat en el termini màxim de dotze mesos.

Sobre la jubilació forçosa, s’ha acordat prohibir les clàusules convencionals que prevegin la jubilació forçosa del treballador abans dels seixanta-vuit anys. Aquest límit es podrà rebaixar en alguns sectors (CNAE) amb la condició que s’incrementi la participació de la dona en aquests sectors. Les clàusules que s’haguessin inclòs en els convenis segons la normativa vigent podran ser aplicades mentre segueixin en vigor.

Finalment, dins d’aquesta línia que persegueix afavorir la permanència dels treballadors de més edat en el mercat de treball, s’estableix una reducció del 75% de les quotes empresarials a la Seguretat Social per contingències comunes durant la situació d’incapacitat temporal d’aquells treballadors que haguessin complert l’edat de seixanta-dos anys.

Sistema en equilibri a partir de 2023

Un altre aspecte molt destacable és l’enfortiment de l’estructura d’ingressos del sistema. Seguint la recomanació 1a, s’ha inclòs en el document la culminació de les despeses no contributives de la Seguretat Social en 2022 i 2023, inclosos uns altres 7.600 milions d’euros, com a garantia de l’equilibri del sistema per part de l’Estat.

Conforme a la recomanació 5a del Pacte de Toledo, el document preveu la implantació gradual a partir de l’1 de gener de 2022 d’un sistema de cotització per rendiments reals per part dels treballadors autònoms. El nou sistema s’aprovarà en 2022, sense produir efectes econòmics fins a 2023, amb un desplegament progressiu durant un màxim de nou anys. Cada tres anys, es farà una revisió periòdica en la qual els interlocutors socials i les associacions d’autònoms, juntament amb el Govern, podran decidir l’acceleració d’aquest calendari.

Nou mecanisme d’equitat intergeneracional a novembre

A més, per preservar l’equilibri i l’equitat intergeneracional, i en compliment del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, els signants es comprometen a negociar la substitució del factor de sostenibilitat per un nou mecanisme d’equitat intergeneracional que operarà a partir de 2027. El procés de negociació s’obrirà immediatament després de la signatura d’aquest text en el marc del diàleg social de manera que la regulació del nou mecanisme pugui incorporar-se al projecte de llei abans del 15 de novembre de 2021. Si en aquest procés de negociació en el marc del diàleg social no s’aconseguís un acord, el Govern regularia el citat mecanisme perquè pugui estar definit en el moment d’entrada en vigor de la llei.

Finalment, es preveu el compliment de la recomanació 8a del Pacte de Toledo mitjançant la creació de l’Agència Estatal de la Seguretat Social, amb el compromís de presentar un projecte de llei en un termini de sis mesos. En aquest mateix termini, i en compliment de la recomanació 13a s’abordarà en el marc del diàleg social una revisió del marc regulador de les pensions de viduïtat de les parelles de fet per equiparar les seves condicions d’accés a la dels matrimonis.

Així mateix, la clàusula de salvaguarda es mantindrà en la seva regulació actual amb caràcter indefinit i es realitzarà, en un termini de tres mesos, el desenvolupament reglamentari per a la inclusió en la Seguretat Social de les persones que realitzin pràctiques, encara que no tinguin caràcter remunerat. En aquests casos, s’establirà una reducció de cotització del 75%.

Consulti en aquest enllaç el text subscrit en la Maula Tècnica de Pensions.

COM DISSOLDRE O TRANSFORMAR UNA COMUNITAT DE BÉNS?

La comunitat de béns és aquella situació en la qual dues o més persones són copropietàries d’un bé. Aquest bé pot ser un bé moble, com un vehicle, o un bé immoble (pàrquing, pis, casa, solar, traster, etc.).

Llegir més

Com dissoldre o transformar una comunitat de béns?

La comunitat de béns és aquella situació en la qual dues o més persones són copropietàries d’un bé. Aquest bé pot ser un bé moble, com un vehicle, o un bé immoble (pàrquing, pis, casa, solar, traster, etc.).

Però aquest bé també pot ser una activitat en comú. D’aquesta manera, dos comuners poden ser autònoms i associar-se per explotar un negoci o realitzar una activitat. Es podria dir que aquells que es concerten entre si per engegar un negoci i dividir els guanys sense formalitzar cap mena de contracte societari, poden estar en comunitat de béns.

Les comunitats de béns per desenvolupar una activitat, com comentàvem en el paràgraf anterior, no cal que estiguin inscrites en cap registre.

En un altre ordre de coses, la comunitat de béns a vegades és una situació buscada i voluntària, com quan un matrimoni es concerta per comprar un pis. Però també pot ser una situació de comunitat forçosa. En les herències de diversos hereus, es generen comunitats de béns forçoses. Els hereus acaben sent propietaris per percentatges.

D’altra banda, existeixen veritables professionals del sector immobiliari que han acumulat patrimoni al llarg del temps i que compren béns com a comunitat de béns. Així, pensi’s en dos socis que compren patrimoni al 50% per llogar-lo, com a modus vivendi.

Quins drets i obligacions tenen els comuners?

Tenen dret a usar la cosa, no han de perjudicar l’interès de la comunitat i no poden impedir als altres comuners d’exercir els seus drets. A més, han de participar en els beneficis i càrregues i no poden alterar la cosa comuna.

Quant a la defensa del bé comú, tots els copartícips o copropietaris poden defensar la comunitat i tenen plenes facultats per a això. Tanmateix, si la comunitat rep alguna demanda, sí que hauran de ser nomenats tots els comuners al procés.

Dissolució

No obstant això, a vegades les comunitats s’han de dissoldre. Cal tenir en compte que ningú està obligat a romandre en comunitat si no vol, per la qual cosa si un “comuner” (o copartícip o copropietari) decideix abandonar la comunitat, té dret a fer-ho. En aquest cas, pot ser necessària la dissolució.

La dissolució implica per força pagar tots els deutes primer, ja que és important saber que la comunitat de béns no protegeix el patrimoni dels comuners. Al contrari, si la comunitat de béns contrau deutes, respondran solidàriament tots els membres de la comunitat.

El següent pas per dissoldre és signar el contracte de dissolució en escriptura pública: s’hauran d’adjudicar els béns entre els comuners. Aquesta escriptura pública no és obligatòria en tots els casos: quan té a veure amb pisos, cases, terrenys, etc., sí que ho serà.

Transformar una comunitat de béns en societat limitada

Una altra situació desitjable a vegades és transformar la comunitat de béns en societat limitada. Això implicarà la transformació de la comunitat de béns.

Aquesta transformació implicarà ni més ni menys que l’aportació dels béns de la comunitat a una societat creada o de nova constitució. D’aquesta manera, transformar una comunitat en societat implica crear una nova SL. L’escriptura de constitució de la SL haurà de recollir les aportacions no dineràries dels comuners que passaran a ser socis. A més, s’hauran de redactar uns estatuts nous en cas que no existeixin.