La pròxima factura electrònica per a tots els empresaris i autònoms

L’avantprojecte de llei de creació i creixement d’empreses, completa una mesura amb certa transcendència com l’obligatorietat de la factura electrònica entre empresaris i autònoms en les seves relacions comercials.

Llegir més

La pròxima factura electrònica per a tots els empresaris i autònoms

L’avantprojecte de llei de creació i creixement d’empreses, completa una mesura amb certa transcendència com l’obligatorietat de la factura electrònica entre empresaris i autònoms en les seves relacions comercials.

L’informem que l’avantprojecte de llei de creació i creixement d’empreses, que el seu termini de consulta pública va finalitzar el 6 de setembre de 2021, s’emmarca en el component 13 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que té per títol “Impuls a les PIME”.

Aquesta llei té per objecte l’impuls de la creació d’empreses i el foment del seu creixement, tant a través de la millora reguladora i eliminació d’obstacles a les activitats econòmiques com mitjançant el suport financer al creixement empresarial.

Algunes de les mesures més cridaneres que es contemplen són la creació d’una societat de responsabilitat limitada amb un capital social d’un euro, l’agilitació dels tràmits per a la seva constitució, la incorporació d’incentius per al compliment dels terminis de pagament, etc. No obstant això, ara volem centrar-nos en una mesura que no ha tingut tanta repercussió i que, no obstant això, té una certa transcendència: l’obligatorietat de la factura electrònica entre empresaris i autònoms en les seves relacions comercials.

Regulació actual

La qüestió es troba regulada en l’art. 1 de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures d’impuls de la societat de la informació, que en l’apartat 1 disposa que: “la facturació electrònica en el marc de la contractació amb el sector públic estatal serà obligatòria en els termes que s’estableixin en la llei reguladora de la contractació en el sector públic i en la seva normativa de desenvolupament”.

Així, l’art. 2 de la Llei 25/2013, de 27 de desembre, d’impuls de la factura electrònica i creació del registre comptable de factures en el sector públic, resulta aplicable a les factures emeses en el marc de les relacions jurídiques entre proveïdors de béns i serveis i les administracions públiques, entenent com a tal a aquest efecte els ens, organismes i entitats a què es refereix l’article 3.2 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, així com les mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social, en l’exercici de la seva funció col·laboradora en la gestió de la Seguretat Social. És a dir, estan subjectes a l’obligatorietat d’acceptació de factures electròniques per part de l’Administració:

  • L’Administració General de l’Estat, les administracions de les comunitats autònomes, les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla i les entitats que integren l’Administració Local.
  • Les entitats gestores i els serveis comuns de la Seguretat Social.
  • Els organismes autònoms, les universitats públiques i les autoritats administratives independents.
  • Els consorcis i altres entitats de dret públic, en les quals en cas que es donin les circumstàncies establertes en l’art. 3.3.d per poder ser considerats poder adjudicador i estant vinculats a una o diverses administracions públiques o dependents d’aquestes, no es financin majoritàriament amb ingressos de mercat. S’entén que es financen majoritàriament amb ingressos de mercat quan tinguin la consideració de productor de mercat de conformitat amb el Sistema Europeu de Comptes.
  • Les Diputacions Forals i les Juntes Generals dels Territoris Històrics del País Basc pel que fa a la seva activitat de contractació.

D’acord amb l’art. 4 de la Llei 25/2013, de 27 de desembre, i amb vigència des de 2015, tots els proveïdors que hagin lliurat béns o prestat serveis a l’Administració Pública podran expedir i remetre factura electrònica. En tot cas, estaran obligades a l’ús de la factura electrònica i a la seva presentació a través del punt general d’entrada que correspongui, les entitats següents:

  • Societats anònimes;
  • Societats de responsabilitat limitada;
  • Persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica que no tinguin la nacionalitat espanyola;
  • Establiments permanents i sucursals d’entitats no residents en territori espanyol;
  • Unions temporals d’empreses;
  • Agrupació d’interès econòmic, agrupació d’interès econòmic europea, fons de pensions, fons de capital de risc, fons d’inversions, fons d’utilització d’actius, fons de regularització del mercat hipotecari, fons de titulització hipotecària o fons de garantia d’inversions.

Com a excepció a aquesta obligatorietat, les administracions públiques podran excloure reglamentàriament d’aquesta obligació de facturació electrònica a les factures que el seu import sigui de fins a 5.000 euros i a les emeses pels proveïdors als serveis en l’exterior de les administracions públiques fins que aquestes factures puguin satisfer els requeriments per a la seva presentació a través del punt general d’entrada de factures electròniques, d’acord amb la valoració del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, i els serveis en l’exterior disposin dels mitjans i sistemes apropiats per a la seva recepció en aquests serveis.

Del que s’ha indicat anteriorment resulta que quan un proveïdor presenta una factura electrònica emesa en el marc de les relacions jurídiques amb una Administració Pública, si l’Administració destinatària està inclosa entre les obligades a l’acceptació de factures electròniques, haurà d’acceptar aquesta presentació encara que l’import de la factura pogués ser inferior o igual a 5.000. És a dir, en aquelles Administracions que s’haguessin acollit a aquesta possibilitat d’exclusió reglamentària, no és potestat de l’Administració decidir si admet o no la factura electrònica sinó potestat del proveïdor decidir si, en aquests casos, presenta o no factura electrònica.

En conseqüència, fins ara, els únics obligats a facturar electrònicament són aquells que mantenen relacions amb el sector públic en els termes indicats.

Regulació en cas d’aprovar-se l’avantprojecte: obligació de factures electròniques

En els últims anys s’està produint una digitalització accelerada de l’economia espanyola, més acusada si cal després de la pandèmia de la COVID-19. Aquesta transformació digital, tal com expressa l’exposició de motius de l’avantprojecte, constitueix una prioritat del Govern, si bé és cert que l’ús de les factures electròniques a Espanya encara no està gaire estès.

Amb aquest objectiu, es pretén modificar la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures d’impuls de la societat de la informació, afegint un nou article 1.bis “Factura electrònica entre empreses i autònoms”, en virtut del qual totes les empreses i autònoms hauran d’expedir i remetre factures electròniques en les seves relacions comercials amb altres empreses i autònoms, les quals hauran de complir el que es disposa en la normativa sobre facturació.

Aquesta nova obligació comporta:

  • Que els empresaris i autònoms donin accés als programes necessaris perquè els destinataris de les factures les puguin llegir, copiar, així com descarregar i imprimir la factura electrònica de manera gratuïta sense haver d’acudir a altres fonts per a proveir-se de les aplicacions necessàries per a això.
  • Que els destinataris de les factures puguin consultar-les per mitjans electrònics durant, almenys, els últims quatre anys, encara que s’hagi resolt el contracte o quan el destinatari de les factures hagi expressat la seva voluntat de no rebre factures electròniques a partir d’un determinat moment.

La disposició final quarta de l’avantprojecte remet a desenvolupar reglamentàriament els requisits tècnics i d’informació a incloure en la factura electrònica a l’efecte de verificar la data de pagament i obtenir els períodes mitjans de pagament de les empreses, inclosos específicament els requisits de seguretat, control i estandardització dels dispositius i sistemes informàtics que generin els documents.

L’incompliment d’aquestes obligacions constitueix infracció administrativa consistent en prevenció o multa de fins a 10.000 euros, la determinació i la graduació de les quals es realitzarà conforme als criteris establerts en l’art. 19.2 de la Llei 6/2020, d’11 de novembre, reguladora de determinats aspectes dels serveis electrònics de confiança:

  • Grau de culpabilitat o existència d’intencionalitat.
  • Continuïtat o persistència en la conducta infractora.
  • Naturalesa i quantia dels perjudicis causats.
  • Reincidència, per comissió en el terme d’un any de més d’una infracció de la mateixa naturalesa quan així hagi estat declarat per resolució ferma en via administrativa.
  • Volum de facturació del prestador responsable.
  • Nombre de persones afectades per la infracció.
  • Gravetat del risc generat per la conducta.
  • Accions realitzades pel prestador encaminades a pal·liar els efectes o conseqüències de la infracció.

Amb la promoció de l’ús de la factura electrònica en operacions entre empreses i autònoms es pretén digitalitzar les relacions empresarials, reduir costos de transacció i facilitar la transparència en el tràfic mercantil. Es tracta a més d’una mesura clau per poder tallar de manera eficaç la morositat en les operacions comercials.

Subvencions per a la seva implantació

A causa del cost que la implantació d’aquest nou sistema suposa, per donar suport a aquesta mesura en l’Agenda Digital 2025 i en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència s’han proposat programes de subvencions que permetran l’adquisició i implantació massiva de solucions de digitalització, en particular el Programa Digital Toolkit dotat amb més de 3.000 milions d’euros en subvencions. A través d’un diagnòstic previ del nivell de maduresa digital, les empreses podran identificar les seves necessitats de digitalització, entre elles la d’adopció de la factura electrònica, obtenint una subvenció per utilitzar en la contractació en el mercat de productes o serveis de facturació electrònica i assegurar la seva implantació efectiva.

Per poder accedir a aquestes subvencions s’inclou un nou requisit mitjançant la modificació de l’art. 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, que introdueix un nou apartat 3.bis, segons el qual no podran obtenir la condició de beneficiari les empreses que incompleixin els terminis de pagament, circumstància que s’acreditarà de conformitat amb el que es preveu en l’art. 26 del Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, això és, mitjançant la presentació de declaració responsable davant l’òrgan que concedeix la subvenció.

Vigència

La disposició final cinquena de l’avantprojecte regula la seva entrada en vigor. Quant a la facturació electrònica, es concedeix un major període de temps a les empreses més petites per a l’adaptació a aquesta nova obligació. Així, podem distingir dos terminis diferents en funció de l’import de facturació:

  • Empreses i autònoms que la seva facturació anual sigui superior a vuit anys: a l’any de la seva publicació en el BOE.
  • Resta d’empreses i autònoms: a tres anys de la citada publicació en el BOE.

El desplegament de l’esmentat Digital Toolkit permetrà que les empreses més petites tinguin un període de transició per adaptar-se i comptar amb el suport necessari tenint en compte que el procés de digitalització de la factura pot comportar un major esforç per a aquestes. Per tant, resulta lògic que les empreses més petites comptin amb un període transitori de tres anys per a la implementació de la factura electrònica obligatòria, mentre que les grans empreses, amb més múscul financer, encarin la transició en una primera etapa conforme a l’indicat en la disposició final cinquena.

En conclusió, aquest avantprojecte impulsa l’adopció generalitzada de la factura electrònica mitjançant la modificació de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, ampliant l’obligació d’expedir i remetre factures electròniques a totes les empreses i autònoms en les seves relacions comercials.

El Govern aprova una nova llei de formació professional que ajusta els perfils professionals a les demandes de les empreses

El Consell de Ministres del passat 7 de setembre va aprovar el projecte de llei orgànica d’ordenació i integració de la formació professional. Entre altres mesures, l’oferta de places i graus de formació professional augmenta. Tota la formació serà dual i inclourà un període de pràctiques en les empreses. Millora el sistema d’acreditació de competències professionals i es facilita l’accés a la universitat. El text aviat iniciarà el tràmit parlamentari.

Llegir més

El Govern aprova una nova llei de formació professional que ajusta els perfils professionals a les demandes de les empreses

El Consell de Ministres del passat 7 de setembre va aprovar el projecte de llei orgànica d’ordenació i integració de la formació professional. Entre altres mesures, l’oferta de places i graus de formació professional augmenta. Tota la formació serà dual i inclourà un període de pràctiques en les empreses. Millora el sistema d’acreditació de competències professionals i es facilita l’accés a la universitat. El text aviat iniciarà el tràmit parlamentari.

L’informem que el Consell de Ministres del passat 7 de setembre va aprovar el projecte de llei orgànica d’ordenació i integració de la formació professional. Entre altres mesures, l’oferta de places i graus de formació professional augmenta. Tota la formació serà dual i inclourà un període de pràctiques en les empreses. Millora el sistema d’acreditació de competències professionals i es facilita l’accés a la universitat.

El text aviat iniciarà el tràmit parlamentari.

Aspectes fonamentals de la nova formació professional

El text estableix una oferta única, modular i flexible de formació professional ordenada en itineraris formatius que permeten la progressió a través de cinc graus ascendents (A, B, C, D i E). L’experiència formativa de cada persona estarà disponible en el nou Registre estatal de formació professional, que permetrà que qualsevol ciutadà hi pugui accedir i obtenir un informe de vida formativa-professional actualitzat.

La nova estructura facilitarà l’accés a tot un ventall de formacions de diferent durada i nivell d’aprenentatges que contempla des d’unitats més petites o microformacions (grau A) fins a aconseguir els títols i cursos d’especialització (graus D i E). D’aquesta manera, cada persona podrà dissenyar i configurar itineraris propis adaptats a les seves expectatives professionals i necessitats laborals.

Tota l’oferta, independentment de la seva mida i durada, serà acumulable, certificable, i acreditable, la qual cosa permetrà a estudiants, ocupats i desocupats avançar en la seva trajectòria formativa que conduirà a acreditacions, certificats professionals, titulacions i màsters professionals.

El grau A constitueix l’oferta de menor grandària del nou Sistema Nacional de Formació Professional i conduirà a l’obtenció d’una acreditació parcial de competència. La superació de totes les acreditacions parcials de competència d’un mòdul implicarà l’obtenció del corresponent certificat de competència professional o grau B de formació, referit a un mòdul professional. A continuació, s’estableix el grau C que reuneix diversos mòduls i condueix a l’obtenció d’un Certificat Professional.

Quant al grau D, es correspon amb els cicles formatius de formació professional i en els quals s’inclourà un projecte intermodular, així com la innovació, la recerca aplicada i l’emprenedoria. Finalment, en el grau E, s’integraran els cursos d’especialització que tindran una durada d’entre 300 i 800 hores. Els qui superin un curs d’especialització obtindran un títol d’especialista (grau mitjà) o màster professional (grau superior).

Tota la formació professional tindrà caràcter dual: general o intensiva

El projecte de Llei de formació professional contempla que l’oferta dels graus C i D inclourà un període de formació en l’empresa sota dos règims:

  • Formació professional general: amb un temps en l’empresa d’entre el 25% i el 35% de la durada total de la formació, i el compromís de la companyia de participar en fins a un 20% dels continguts i resultats d’aprenentatge del currículum.
  • Formació professional intensiva: amb una formació en l’empresa a partir del 35% de la durada total, així com la seva col·laboració amb el centre de formació en el desenvolupament de més del 30% del currículum. A més, contempla un contracte de formació entre l’estudiant i l’empresa en els termes que determini la legislació laboral.

https://imgs.wolterskluwer.es/0/5/7/7/im0001790577.jpg

La norma potencia la corresponsabilitat entre els centres de formació professional i els centres de treball del seu entorn, que treballaran de manera conjunta en els aprenentatges del currículum.

El projecte incorpora la figura del tutor dual del centre i del tutor dual d’empresa. Aquest últim col·laborarà en la valoració dels aprenentatges adquirits de cada estudiant, encara que l’avaluació final serà responsabilitat del centre de formació professional.

Acreditació de competències

El projecte de Llei també transforma el sistema d’acreditació de competències professionals adquirides mitjançant l’experiència laboral i vies no formals de formació. El text enforteix el procediment obert de manera permanent iniciat el mes de març passat amb l’aprovació del Reial decret 143/2021. Amb aquest nou sistema el MEFP preveu que més de tres milions de persones puguin acreditar les seves competències en quatre anys, tan sols 300.000 ho van aconseguir amb el model anterior.

Connexió amb la universitat

La nova norma regularà la relació entre els ensenyaments de formació professional i els universitaris, facilitant el disseny d’itineraris formatius que permetin transitar sense obstacles entre els dos sistemes i en tots dos sentits. El text contempla l’impuls a nous models de col·laboració, projectes compartits, o l’intercanvi de recursos i espais per generar transferència de coneixement i la posada en comú de bones pràctiques.

Orientació professional al llarg de la vida

El MEFP també aposta per l’acompanyament durant la formació i estableix l’origen del nou model d’orientació professional en el marc de la formació professional al servei de la ciutadania, i integrat en els processos de formació i acreditació de competències.

Quant als centres, les dues xarxes fins ara independents, la del sistema educatiu i els centres i entitats autoritzades per a la formació professional per a l’ocupació, seran complementàries. Tots els centres estaran inscrits en el Registre Estatal de Centres de Formació Professional.

Internacionalització

La futura Llei també atén les recomanacions de la UE en matèria d’internacionalització. El document regula la participació en projectes i organismes internacionals, la convocatòria de projectes de formació entre centres espanyols i estrangers, així com la mobilitat dels alumnes i professors entre diferents països. A més, inclou la creació de dobles titulacions i l’oferta bilingüe.

Aprovació de les retribucions d’administradors

El Tribunal Suprem en la seva sentència de 13 de maig de 2021 ha assenyalat que la fixació inicial de l’import màxim anual dels administradors, així com les eventuals modificacions que han de ser aprovades per la junta general, no necessàriament han de realitzar-se amb antelació al començament de l’exercici al qual es pretengui aplicar.

Llegir més

Aprovació de les retribucions d’administradors

El Tribunal Suprem en la seva sentència de 13 de maig de 2021 ha assenyalat que la fixació inicial de l’import màxim anual dels administradors, així com les eventuals modificacions que han de ser aprovades per la junta general, no necessàriament han de realitzar-se amb antelació al començament de l’exercici al qual es pretengui aplicar.

La retribució dels administradors en el si d’una societat mercantil ha generat tradicionalment moltes controvèrsies i dificultats a determinar la seva naturalesa i abast, en atenció als preceptes normatius que li són aplicable, dificultat accentuada pels successius canvis normatius i de jurisprudència.

Un problema que ens trobem en la pràctica és que el càrrec és retribuït, però mai s’ha aprovat la retribució dels administradors per la junta general. I una vegada que apareix el conflicte llavors el soci majoritari-administrador s’apressa a convocar una junta que aprovi o ratifiqui les retribucions que ha estat percebent en exercicis anteriors.

En aquesta ocasió volem informar-los d’una interessant sentència del Tribunal Suprem (TS) de 13 de maig de 2021, en la qual es planteja la qüestió controvertida de si l’acord de retribució del càrrec d’administrador s’ha d’adoptar a l’inici de cada exercici, sense que sigui vàlid fer-ho al final de l’exercici perquè vulneraria els estatuts. Segons el recurrent, l’art. 217.3 de la Llei de societats de capital (LSC), quan prescriu que «l’import màxim de la remuneració anual del conjunt dels administradors en la seva condició de tals haurà de ser aprovada per la junta general i romandrà vigent en tant no s’aprovi la seva modificació», es refereix a l’aprovació d’una actuació ja realitzada, el cobrament d’una remuneració, i sota aquesta idea havia d’interpretar-se l’art. 13 dels estatuts. Aquest article, després de preveure que «el sistema de retribució de l’administrador o administradors serà el de «sou».

La part recurrent també denuncia la infracció, per interpretació errònia i conseqüent inaplicació, dels articles 190.1.c) i 230.2.2n LSC. La infracció hauria estat comesa perquè la sentència recorreguda interpreta de manera extensiva l’art. 190.1.c) LSC, en equiparar la «concessió d’un dret a un soci» amb l’aprovació de la retribució com a directora general”.

En el desenvolupament del motiu se centra la controvèrsia en “si el deure d’abstenció consagrat en l’art. 190.1.c) LSC és susceptible o no d’interpretació extensiva i, per tant, ateny a la societat (…), de la qual (…) és sòcia única, per l’existència d’un conflicte d’interès entre aquesta última i la societat, puix que l’acord impugnat li «concedeix un dret» en assignar-li un sou”.

En definitiva, les qüestions societàries que analitza el TS són dues:

  1. Si s’ha d’abstenir d’executar el dret de vot per conflicte d’interessos l’administradora única i directora general afectada que, al seu torn, és sòcia única de la persona jurídica que és sòcia i en el nom de la qual vota en la junta (article 190.1.c LSC).
  2. Compatibilitat de la retribució com a directora general i com a administradora i possible lesió a l’interès social. Càrrega de la prova.

Doncs bé, la sentència del TS estableix que la fixació inicial de l’import màxim anual dels administradors, així com les eventuals modificacions que han de ser aprovades per la junta general, no necessàriament s’han de realitzar amb antelació al començament de l’exercici al qual es pretengui aplicar.

Atenció. Cal dir que la jurisprudència, de manera majoritària, considerava que l’acord de la junta general d’aprovació de la retribució dels administradors havia de ser al començament de cada exercici.

La sentència interpreta també l’article 190.1c) de la LSC assenyalant que la prohibició de vot dels socis en els acords que li concedeixin un dret o deslliurin d’una obligació només resulta aplicable en relacions que se situïn “en el pur àmbit del contracte de societat i, fora d’aquest, només si el seu origen està en un acte unilateral de la societat”.

En el supòsit jutjat es discutia l’aplicació del precepte a l’increment de sou que, com a directora general, havia cobrat l’administradora de la societat. El TS considera que es tracta d’un contracte bilateral de prestació de serveis en el qual sorgeixen drets recíprocs i obligacions per a totes dues parts que està “fora de la relació societària” i en conseqüència, no és reconduïble a la concessió d’un dret de l’article 190.1c) de la LSC. En supòsits com el jutjat procedeix l’aplicació de l’article 190.3 LSC, això és, l’admissió del vot en la junta del soci i la inversió de la càrrega de la prova en cas d’impugnació, corresponent a la societat demandada d’acreditar que l’increment de sou denunciat no lesionava l’interès social.