Al BOE del 15 de setembre de 2021 i en vigor des de l’endemà, s’ha publicat el Reial decret llei 17/2021, de 14 de setembre, de mesures urgents per mitigar l’impacte de l’escalada de preus del gas natural en els mercats detallistes de gas i electricitat.

Els elevats preus que es produeixen en els últims mesos en el mercat majorista de l’electricitat estan generant una creixent alarma social i són motiu d’una evident preocupació, donat el paper fonamental que l’electricitat juga en les economies domèstiques, amb especial incidència en aquells col·lectius més vulnerables, per la qual cosa és necessari corregir aquesta situació que posa risc la competitivitat de la nostra economia i impacta negativament sobre les economies domèstiques.

Aquestes mesures s’han instrumentat a través del Reial decret llei 17/2021, mitjançant la pròrroga d’un trimestre addicional de la suspensió temporal de l’IVA de la producció d’energia elèctrica (IVPEE) i es redueix fins al 31 de desembre de 2021, el tipus impositiu de l’impost especial sobre l’electricitat (IEE), al 0,5 per cent.

A continuació, exposem aquestes novetats fiscals que s’introdueixen en el RDL 17/2021.

1. IVPEE: determinació de la base imposable i dels pagaments fraccionats durant 2021

Com es recordarà el Reial decret llei 12/2021, de 24 de juny, va suspendre l’IVPEE durant el tercer trimestre natural (entre juliol i setembre), que comportà la modificació per a l’exercici 2021 del còmput de la base imposable i dels pagaments fraccionats regulats en la normativa del tribut (Llei 15/2012, de 27 de desembre). Doncs bé, en l’article 2 del RDL 17/2021 que estem ressenyant, es prorroga un trimestre addicional la suspensió temporal de l’IVPEE, comportant, així mateix la modificació de la determinació de la base imposable i de l’import dels pagaments fraccionats de l’impost durant l’exercici 2021.

2. IEE: tipus impositiu

En la disposició addicional sisena del RDL 17/2021 es regula, amb efectes des del 16 de setembre de 2021 i vigència fins al 31 de desembre de 2021, la reducció del tipus impositiu de l’IIE, que queda fixat en el 0,5 per cent (fins al 15 de setembre estava fixat en el 5,11269632 per cent).

Les quotes resultants de l’aplicació d’aquest tipus impositiu, per complir amb els nivells mínims d’imposició establerts en la Directiva 2003/96/CE del Consell, del 27 d’octubre de 2003, per la qual es reestructura el règim comunitari d’imposició dels productes energètics i de l’electricitat, no podran ser inferiors a les quanties següents:

• 0,5 euros per megawatt/hora (MWh), quan l’electricitat subministrada o consumida s’utilitzi en usos industrials (els efectuats en alta tensió o en plantes i instal·lacions industrials i els efectuats en baixa tensió amb destinació a regs agrícoles), en embarcacions atracades al port que no tinguin la condició d’embarcacions privades d’esbarjo o en el transport per ferrocarril;
• 1 euro per megawatt/hora (MWh), quan l’electricitat subministrada o consumida es destini a altres usos.

Es recull un impost mínim en establir-se que aquestes quanties tindran la consideració de tipus impositius i s’aplicaran sobre el subministrament o consum total del període expressat en megawatt/hora (MWh), si s’incompleix la condició prevista en els punts anteriors. Aquest impost mínim no és aplicable per als supòsits de reducció química i processos electrolítics, processos mineralògics i metal·lúrgics i activitats industrials el cost d’electricitat de les quals representi més del 50 per cent del cost d’un producte [lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 98 de la Llei 38/1992].

Una novetat important introduïda per la Llei contra el frau fiscal (probablement la que té més impacte recaptatori), amb efectes des del passat 11 de juny, en tant que afecta els impostos patrimonials (IP, ISD i ITP i AJD) és la introducció en aquests impostos del valor de referència previst en la normativa reguladora del cadastre immobiliari.

Per respondre les preguntes relatives a aquest nou valor, la Direcció General del Cadastre ha publicat al seu portal una sèrie de preguntes freqüents per resoldre dubtes:

Què és el valor de referència d’un immoble?

És el determinat per la Direcció General del Cadastre com a resultat de l’anàlisi dels preus de totes les compravendes d’immobles que es realitzen davant fedatari públic, en funció de les característiques cadastrals de cada immoble.

El valor de referència d’un immoble és una de les característiques econòmiques de la seva descripció cadastral.

El valor de referència no superarà el valor de mercat. Per a això, s’aplicarà un factor de minoració en la seva determinació.

Com afecta el valor de referència al valor cadastral? Com afecta el valor de referència a l’impost sobre béns immobles?

El valor de referència no afecta el valor cadastral vigent de cap manera.

No té cap efecte en l’impost sobre béns immobles, i tampoc en la resta dels impostos que tenen el valor cadastral com a base imposable.

Quina funció té el valor de referència i a quins impostos afecta?

A més de la seva funció descriptiva, el valor de referència de cada immoble servirà com a base imposable dels impostos sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD) i sobre successions i donacions (ISD).

Quan una operació de transmissió d’un immoble estigui subjecta a un d’aquests impostos, el valor de referència d’aquest immoble serà la base imposable de l’impost corresponent.

El valor de referència no pot superar el valor de mercat, per al que s’empren factors de minoració en la seva determinació, de manera que el seu ús com a base imposable no implica un augment de la tributació.

No obstant això, si el valor declarat, el preu o la contraprestació pagada són superiors al valor de referència de l’immoble, es prendrà com a base imposable la major d’aquestes magnituds.

Així, el valor de referència de l’immoble serà la base mínima de tributació en aquests impostos.

A més, en el supòsit de subjecció a l’ITP i AJD en la modalitat d’actes jurídics de les primeres còpies d’escriptures públiques que tinguin per objecte immobles, quan la base imposable es determini en funció del seu valor, no podrà ser inferior al seu valor de referència.

Finalment, quan el valor de referència hagi estat base imposable en el tribut que gravi l’adquisició d’un immoble, es tindrà en compte per aplicar la regla de determinació de la base imposable de l’impost sobre el patrimoni al qual en el seu cas, s’estigui subjecte. Per tant, el valor de referència només podrà afectar l’impost sobre el patrimoni en el referit a immobles adquirits a partir de l’1 de gener de 2022, en cap cas al patrimoni preexistent.

Quines diferències existeixen entre el valor cadastral i el valor de referència dels immobles urbans?

El valor cadastral dels immobles s’actualitza, en el seu cas, per les lleis de pressupostos generals de l’Estat, i serveix de base imposable a l’impost sobre béns immobles. És una dada protegida, per la qual cosa no es publica, i la seva revisió es produeix, en el cas d’immobles urbans, en el marc de procediments de valoració col·lectiva.

El valor de referència dels immobles urbans es determinarà any a any, de manera simultània en tots els municipis, i servirà de base imposable als impostos sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, i sobre successions i donacions. No estarà protegit, i es publicarà de manera permanent en la Seu Electrònica del Cadastre.

Com es determina el valor de referència dels immobles?

El valor de referència dels immobles es determinarà, any a any, per aplicació de mòduls de valor mitjà, basats en els preus de totes les compravendes d’immobles efectivament realitzades davant notari o inscrites en el Registre de la Propietat, i obtinguts en el marc dels informes anuals del mercat immobiliari que elabora la Direcció General del Cadastre.

Aquests mòduls s’assignaran als productes immobiliaris representatius per zones del territori anomenades àmbits territorials homogenis de valoració, i es correspondran amb els preus mitjans de les compravendes.

En el cas de béns immobles urbans, la Direcció General del Cadastre calcularà el valor de referència d’un immoble concret a partir del mòdul de valor mitjà aplicable en l’àmbit en el qual se situï, tenint en compte les diferències de categories, antiguitat i estat de conservació entre aquest immoble i el producte immobiliari representatiu al qual es refereixi el mòdul. Per a això s’usarà, transitòriament, la normativa de valoració cadastral.

En el cas de béns immobles rústics sense construcció, el valor de referència es calcularà a partir del mòdul de valor mitjà, en funció de les seves característiques, i dels factors correctors per localització, agronòmics i socioeconòmics que es determinin en l’informe anual del mercat immobiliari corresponent.

En tot cas, amb la finalitat que els valors de referència no superin els valors de mercat, s’aplicaran els factors de minoració que es determinin mitjançant Ordre Ministerial.

Els mòduls de valor mitjà aplicables en cada cas es publicaran anualment, en forma de mapes de valors, en la Seu Electrònica del Cadastre (www.sedecatastro.gob.es). En aquesta seu serà possible consultar els imports dels mòduls, les característiques dels productes immobiliaris representatius, i la delimitació dels àmbits territorials.

La manera d’individualitzar el valor de referència de cada immoble a partir dels mòduls de valor mitjà corresponents, per mitjà de coeficients i regles de càlcul, es detallarà en resolucions anuals de la Direcció General del Cadastre, que també es publicaran en la Seu Electrònica del Cadastre (www.sedecatastro.gob.es).

On i com puc conèixer el valor de referència del meu immoble a una determinada data?

Els valors de referència individualitzats estaran disponibles en la Seu Electrònica del Cadastre en 2022, una vegada tramitat el procediment per a la seva determinació, d’acord amb el que es preveu en la disposició final tercera del text refós de la Llei del Cadastre immobiliari.

En aquesta seu, els titulars cadastrals també podran conèixer els elements que s’han aplicat en la determinació individualitzada del valor de referència dels seus immobles.

Així mateix, a partir de 2022, els valors de referència seran facilitats a través de la Línia Directa del Cadastre (telèfons d’atenció telefònica 91 387 45 50 i 902 37 36 35) i en les Gerències del Cadastre, a les quals es podrà acudir prèvia petició de cita als telèfons assenyalats.

Quins productes podré obtenir sobre el valor de referència del meu immoble?

La Seu Electrònica del Cadastre oferirà la possibilitat de consultar i certificar el valor de referència d’un immoble a una determinada data.

A més, els titulars cadastrals podran obtenir un certificat de motivació del valor de referència a una determinada data, de manera que disposin de totes les dades i elements tècnics emprats per a la seva determinació.

Què podré fer si no estic d’acord amb el valor de referència del meu immoble?

Quan el valor de referència serveixi de base imposable dels impostos sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats o sobre successions i donacions, podrà impugnar-ho davant l’Administració tributària corresponent, en ocasió de les rectificacions de les seves autoliquidacions o de la presentació de recursos contra les liquidacions que en el seu cas es practiquin.

A més, en qualsevol moment, en cas de disconformitat amb les dades descriptives de l’immoble en el Cadastre, es podran instar, davant la Direcció General del Cadastre, els procediments cadastrals d’incorporació o revisió previstos en la norma (esmena de discrepàncies, rectificació d’errors, etc.).

Com ja sabrà, els estrangers més grans de setze anys que desitgin exercir a Espanya qualsevol activitat lucrativa, laboral o professional, per compte propi o d’altri, hauran d’obtenir la corresponent autorització administrativa per treballar. Cap ocupador o empresari podrà contractar un estranger que no estigui autoritzat a treballar a Espanya, tret que hagi estat exceptuat de l’obligació de proveir-se del permís de treball.

Les condicions per contractar estrangers no comunitaris variaran en funció de la seva situació. Les possibles situacions són:

• Estrangers amb permís de residència temporal per a beques o estudis: els estudiants estrangers poden treballar a jornada parcial o completa sempre que el seu horari laboral sigui compatible amb els seus estudis. Aquest tipus de permisos solen tenir una validesa no superior a tres mesos, per la qual cosa no poden treballar més que aquest temps.
• Estrangers que vénen a Espanya a treballar sense permís de residència i de treball: és condició indispensable perquè una persona que no procedeix de la Unió Europea pugui treballar, sigui per compte propi o per compte d’altri, que obtingui el permís inicial de residència temporal i de treball a Espanya. Serà l’empresari el qui s’encarregui de tramitar-lo.
• Estrangers que ja posseeixen el seu permís de residència temporal i de treball: l’empresari s’ha d’assegurar que aquest permís està en vigor, perquè són de durada anual i s’han de renovar.

Renovació del permís de treball

Quan l’autorització de residència i treball de l’empleat estranger és temporal, és qui n’ha de sol·licitar la renovació. Si no ho fa, no podrà continuar treballant.  Encara que l’omissió no sigui imputable a l’empresa, n’ha de controlar la data de venciment del permís, per evitar contractar treballadors en situació irregular.

El treballador estranger haurà de sol·licitar la renovació del seu permís de treball durant els seixanta dies naturals previs a la data d’expiració de la seva vigència. Aquesta sol·licitud prorrogarà la validesa del permís fins a la resolució del procediment. Amb caràcter extraordinari, també es prorrogarà el permís de treball si el treballador estranger presenta la sol·licitud de renovació durant els noranta dies naturals posteriors a la data de finalització de la vigència del permís.

Acreditació

Si ja ha transcorregut la vigència del permís de treball d’algun dels seus treballadors no comunitaris i vostè li sol·licita que li justifiqui la renovació, es pot trobar que l’afectat li contesti amb evasives, o que li confirmi directament que no l’ha sol·licitat. En aquest cas:

• Reiteri la sol·licitud, però aquesta vegada per escrit i advertint-li que, si no l’aporta, extingirà el contracte de treball.
• Si l’empleat no presenta la justificació o no té intenció de fer-ho, podrà extingir el contracte mitjançant un acomiadament objectiu per ineptitud sobrevinguda, abonant-li una indemnització de vint dies per any de servei, amb un topall màxim de 12 mensualitats.
• Recordi que en aquests acomiadaments ha de donar un preavís de quinze dies (o compensar-lo econòmicament). Opti per la rescissió immediata i la compensació econòmica, ja que el treballador no compta amb autorització per continuar treballant.

També pot succeir que l’afectat li manifesti la seva intenció de renovar el permís de manera immediata:

• En aquest cas, si encara està dins del termini dels noranta dies indicats més amunt, pot acordar una suspensió de mutu acord del contracte de treball, reactivant-lo una vegada s’hagi registrat la sol·licitud de renovació del permís.
• Però si ja han transcorregut els noranta dies des de la caducitat del permís, procedeixi amb l’acomiadament objectiu.

Recordi que no són vàlides les clàusules del contracte per les quals, si el treballador estranger perd el permís de treball, el contracte quedarà extingit automàticament.

Data de registre. Si el treballador acredita que ha presentat la sol·licitud de renovació, comprovi la data de registre. Si s’ha registrat en els seixanta dies naturals previs o en els noranta posteriors al venciment, el permís de treball estarà prorrogat fins a la resolució del procediment, per la qual cosa l’afectat podrà continuar treballant amb normalitat.

Resolució. En tot cas, adverteixi-li per escrit que haurà d’informar-lo sobre la resolució de l’expedient. Si l’òrgan competent no resol la sol·licitud en el termini de tres mesos, s’entendrà estimada per silenci administratiu positiu.

El Ministeri de Treball i Economia Social i els responsables de les organitzacions sindicals CCOO i UGT han arribat a acord per incrementar el salari mínim interprofessional (SMI) en 2021 fins als 965 € mensuals.

La pujada acordada, per un import de 15 euros mensuals (entorn de l’1,6%) s’aplicarà des de l’u de setembre de 2021. Amb aquesta nova pujada, la segona des de l’inici de la legislatura, el Govern i els sindicats avancen en el compromís perquè l’SMI, mitjançant la seva progressiva revisió en 2022 i 2023, arribi al 60% del salari mitjà abans de la fi de la legislatura, tal com determina la Carta Social Europea subscrita per Espanya.

El dictamen de la Comissió Assessora per a l’Anàlisi del Salari Mínim Interprofessional proposava una forquilla per a incrementar-lo entre 12 i 19 euros mensuals, amb un valor central de 15 euros en 2021 per arribar, progressivament, fins a un màxim de 1.049 euros mensuals en 2023.

Aquesta novetat està pendent de publicació al BOE. L’informarem quan surti publicada la norma que reguli la pujada de l’SMI.

El Reial decret llei 5/2021 (RDL), de 12 de març, de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19, va crear la Línia COVID d’ajuts directes a autònoms i empreses, amb una dotació total de 7.000 milions d’euros, encomanant a les comunitats autònomes i a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla la seva gestió i control.

De cara a l’últim trimestre de l’any, i amb l’objectiu d’afermar la recuperació, el RDL 17/2021, de 14 de setembre, de mesures urgents per a mitigar l’impacte de l’escalada de preus del gas natural i electricitat, modifica el Reial decret llei 5/2021, ampliant l’àmbit temporal cobert pels ajuts i aclarint alguns extrems, amb la finalitat de permetre a aquelles comunitats i ciutats autònomes que disposin de recursos realitzar convocatòries addicionals d’ajuts per la resta de l’any. D’aquesta manera, es maximitzarà l’efecte dinamitzador dels ajuts, que podran arribar a tots els sectors i àmbits geogràfics que el necessiten per a incorporar-se a la recuperació econòmica.

Així, en primer lloc, s’amplia en quatre mesos, des del 31 de maig fins al 30 de setembre, el termini de cobertura dels ajuts.

En segon lloc, en línia amb el que es preveu en el Marc Temporal de la Unió Europea, relatiu a les mesures d’ajut estatal destinades a recolzar l’economia en el context de l’actual brot de COVID-19, s’aclareix que, dins de les finalitats a les quals es poden destinar els ajuts, el concepte de costos fixos incorreguts inclou les pèrdues comptables que no hagin estat cobertes per aquests o altres ajuts. Independentment de l’estructura financera, les pèrdues reflecteixen la reducció en el patrimoni net de les empreses, de manera que l’aplicació dels ajuts a la seva compensació, una vegada cobertes les obligacions i deutes generats, és coherent amb l’objectiu de reforçar la solvència empresarial amb la finalitat d’afavorir la recuperació econòmica, la inversió i la creació d’ocupació.

Els autònoms i empreses podran destinar l’ajut a satisfer el deute i a realitzar pagaments a proveïdors i altres creditors, financers i no financers, així com a compensar els costos fixos incorreguts, incloses les pèrdues comptables, sempre que s’hagin generat entre l’1 de març de 2020 i el 30 de setembre de 2021 i que procedeixin de contractes anteriors al 13 de març de 2021, data d’entrada en vigor del Reial decret llei 5/2021.

A quines finalitats es podran destinar aquests ajuts? A costos fixos incorreguts inclou les pèrdues comptables generades durant el període de cobertura. Així, els autònoms i empreses podran destinar els ajuts a satisfer deutes i realitzar pagaments a proveïdors i altres creditors, així com a compensar els costos fixos incorreguts, incloses les pèrdues comptables, sempre que s’hagin generat en el termini establert i procedeixin de contractes anteriors al 13 de març de 2021 (data d’entrada en vigor del Reial decret llei 5/2021).

Aquestes modificacions permetran que les comunitats autònomes que encara disposen de part dels recursos assignats realitzin noves convocatòries d’ajuts fins a final d’any.

Requisits

• Les empreses receptores no podran tenir el seu domicili en un paradís fiscal, ni estar en concurs, ni haver cessat l’activitat en el moment de la sol·licitud.
• Estar al corrent de pagaments de les obligacions tributàries i de la Seguretat Social.
• Certificar una caiguda d’ingressos de, com a mínim, el 30%, respecte del 2019. El Butlletí Oficial de l’Estat va publicar a final d’abril un reial decret en el qual incloïa un canvi substancial, per la qual cosa estenia l’ajut per a aquells que també van tenir pèrdues en 2019, l’any anterior a la pandèmia, a causa de circumstàncies excepcionals.

Quantia màxima dels ajuts

Els ajuts no podran superar aquests límits màxims:

• 3.000 € per a empresaris o professionals que apliquin el règim d’estimació objectiva en IRPF.
• Per a empresaris i professionals el volum d’operacions anual dels quals hagi caigut més del 30% l’any 2020 respecte a 2019, l’ajut màxim que es concedirà serà:

1. El 40% de la caiguda del volum d’operacions l’any 2020 respecte de l’any 2019 que superi el 30%, en el cas d’empresaris o professionals que apliquin el règim d’estimació directa en l’IRPF, així com les entitats i establiments permanents que tinguin un màxim de deu empleats.
2. El 20% de l’import de la caiguda del volum d’operacions l’any 2020 respecte de l’any 2019 que superi el 30%, en el cas d’entitats i empresaris o professionals i establiments permanents que tinguin més de deu empleats.