Com ja l’hem estat informant, la Llei 11/2021 de mesures contra el frau fiscal, ha modificat la DA 9a.2 del RDL 11/2020, pel qual es van adoptar mesures per a fer front a la COVID-19, limitant la suspensió temporal de prescripció d’accions i drets. En concret s’estableix que:

«2. Des de l’entrada en vigor del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, fins al 30 de maig de 2020 queden suspesos els terminis de prescripció i caducitat de qualssevol accions i drets contemplats en la normativa tributària.

En el cas de terminis de prescripció, la suspensió del paràgraf anterior només resultarà aplicable a aquells terminis que, sense tenir-la en compte, finalitzin abans del dia 1 de juliol de 2021.»

D’aquesta manera, en els casos en què resulti aplicable la suspensió del termini de prescripció prevista en el RDL 11/2020, el termini finalitzarà, si no se’n produeix la interrupció, una vegada transcorreguts quatre anys i setanta-vuit dies (període comprès entre el 14-03-2020 i el 30-05-2020 durant el qual va estar suspès el termini).

La suspensió del còmput assenyalat s’aplicarà a partir de l’entrada en vigor de la llei (11-07-2021) a aquells terminis de prescripció que finalitzessin originàriament abans de l’1 de juliol de 2021.

Es tracta en aquest cas, d’una mesura favorable per als contribuents en limitar temporalment la suspensió dels terminis de prescripció.

Drets afectats per aquest canvi

Per determinar quins drets queden afectats per aquest canvi, caldrà estar als terminis de declaració de cada tribut i a les regles de còmput del termini de prescripció dels drets contemplats en l’article 66 de la Llei General Tributària (LGT).

Per exemple, en el cas del dret de l’Administració a determinar el deute tributari mitjançant la corresponent liquidació i suposant que no se n’hagués produït prèviament la interrupció, l’últim període impositiu al qual afectaria la suspensió del termini i el primer al qual ja no resultaria aplicable, serien els següents:

IRPF: l’últim període impositiu que es veu afectat per la suspensió del termini de prescripció del dret a liquidar és el corresponent a l’exercici 2016, per al qual el termini de declaració va finalitzar el 30 de juny de 2017 i per al qual el termini de prescripció del dret a determinar el deute hauria finalitzat abans de l’1 de juliol de 2021, si no es té en compte la suspensió aprovada pel RDL 11/2020.

Per a l’IRPF dels exercicis 2017 en endavant, no resultarà aplicable la suspensió del termini de prescripció.

IVA amb període de declaració trimestral: l’últim període impositiu que es veu afectat per la suspensió és el primer trimestre de l’exercici 2017, per al qual el termini de declaració va finalitzar el 20 d’abril de 2017 i per al qual el termini de prescripció hauria finalitzat abans de l’1 de juliol de 2021, si no es té en compte la suspensió aprovada pel RDL 11/2020.

Per a l’IVA del segon trimestre de l’exercici 2017 en endavant, no resultarà aplicable la suspensió del termini.

IVA amb període de declaració mensual: l’últim període impositiu que es veu afectat per la suspensió del termini és el corresponent al mes de maig de 2017, per al qual el termini de declaració va finalitzar el 20 de juny de 2017 i per al qual el termini de prescripció hauria finalitzat abans de l’1 de juliol de 2021, si no es té en compte la suspensió aprovada pel RDL 11/2020.

Per a l’IVA del mes de juny de l’exercici 2017 en endavant, no resultarà aplicable la suspensió del termini.

Impost sobre societats d’entitats el període impositiu de les quals coincideixi amb l’any natural: l’últim període impositiu que es veu afectat per la suspensió del termini de prescripció és l’exercici 2015, per al qual el termini de declaració va finalitzar el 25 de juliol de 2016 i per al qual el termini de prescripció del dret a determinar el deute hauria finalitzat abans de l’1 de juliol de 2021, si no es té en compte la suspensió aprovada pel RDL 11/2020.

Per a l’IS dels exercicis 2016 en endavant, no resultarà aplicable la suspensió del termini de prescripció.

Si abans del 14 de març de 2020 s’hagués interromput el termini de prescripció del dret de l’Administració a determinar el deute tributari, el còmput del nou termini de quatre anys es veu afectat per la suspensió?

La suspensió del termini resultarà aplicable si el nou període de quatre anys que estava transcorrent finalitzava abans de l’1 de juliol de 2021, sense tenir en compte la suspensió.

Per exemple, suposem que el termini de prescripció de l’IRPF de l’exercici 2013 es va interrompre l’1 d’abril de 2017. Atès que el transcurs del nou termini de quatre anys finalitzaria abans de l’1 de juliol de 2021, aquest termini sí que es veurà afectat per la suspensió, per la qual cosa caldrà sumar-l’hi setanta-vuit dies.

En canvi, suposem ara que el termini de prescripció de l’IRPF de l’exercici 2013 es va interrompre l’1 de novembre de 2017. Atès que el transcurs del nou termini de quatre anys no finalitzaria abans de l’1 de juliol de 2021, aquest termini no es veurà afectat per la suspensió i finalitzarà una vegada completats els quatre anys.

El Govern, els sindicats CCOO i UGT i les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme han arribat a un principi d’acord per prorrogar els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) fins al 28 de febrer de 2022.

Aquesta pròrroga té l’objecte d’estendre aquesta mesura de protecció social i de l’ocupació que s’ha mostrat transcendental davant la pandèmia. Es tracta del VI Acord en Defensa de l’Ocupació assolit en el marc del diàleg social.

Per facilitar la transició dels ERTO, el model actual continuarà vigent durant el mes d’octubre.

Formació en ERTO

En aquesta ocasió, el mecanisme dels ERTO posa el focus en la formació com a pas fonamental per incrementar la capacitació dels treballadors i millorar la seva ocupabilitat. A partir de l’1 de novembre, estaran vigents les noves modalitats, amb més exempcions en la cotització a la Seguretat Social per a les empreses que realitzin accions formatives.

Quant a aquestes accions formatives, s’hauran de realitzar abans del 30 de juny de 2022.

Garanties per als treballadors

Els ERTO continuaran comptant amb les clàusules de protecció com, entre altres, l’anomenat comptador a zero, que s’amplia fins al 31 de desembre de 2022, o la clàusula de manteniment de l’ocupació. També les limitacions a la subcontractació, a la realització d’hores extraordinàries o els límits relacionats amb el repartiment de dividends i l’accés a aquests ajuts per part d’empreses domiciliades en paradisos fiscals.

Es reconeix, a més, una prestació extraordinària per desocupació per als treballadors fixos discontinus.

ERTO específic per a Canàries

El Govern també ha pactat amb els interlocutors socials la posada en funcionament d’uns ERTO específics per a les empreses afectades per l’erupció del volcà Cumbre Vieja a l’illa de La Palma i al conjunt de les Illes Canàries. Els treballadors tindran protecció i les empreses es beneficiaran d’exoneracions de fins al 100% de les cotitzacions socials en el cas de veure del tot impedida la seva activitat i de fins al 90% en el cas de limitació de l’activitat.

L’Ordre HAC/612/2021, de 16 de juny, ha aprovat el model 179, «Declaració informativa trimestral de la cessió d’ús d’habitatges amb finalitats turístiques». Aquesta declaració informativa té el seu origen en l’aprovació de l’article 54.ter Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d’aplicació dels tributs.

Amb l’aprovació d’aquesta declaració es restableix l’obligació que prèviament havia estat anul·lada pel Tribunal Suprem (sentència número 1106/2020).

La nova obligació d’informació afecta les cessions d’habitatges amb finalitats turístiques que es produeixin a partir del dia 26 de juny de 2021, i en la mesura en què la intermediació en aquestes cessions s’hagi produït a partir d’aquesta data.

Qui ha de presentar el model 179?

Els professionals que actuen com a intermediaris en el lloguer d’immobles amb finalitats turístiques, és a dir, aquells que posen en contacte a l’arrendador amb els arrendataris i perceben una comissió o retribució econòmica per la contractació efectiva entre totes dues parts (administradors de finques, API, plataformes col·laboratives d’Internet, etc.).

Quins lloguers s’hauran d’informar en el model 179?

Aquells lloguers que compleixin els següents requisits:

• Que suposin la cessió temporal de la totalitat o de part d’un habitatge que estigui situat dins del territori espanyol i que estigui moblat i equipat per a utilitzar-se de manera immediata.
• I que no estiguin entre les excepcions que estableix la normativa. Per tant, no s’han de declarar, entre altres, aquells arrendaments temporals que es regeixen per una normativa específica (per exemple, els d’establiments hotelers, allotjaments rurals, albergs o càmpings), els habitatges gestionats per universitats per als seus alumnes i empleats, o l’ús d’habitatges per porters, guardes o altres assalariats.

Periodicitat i terminis de presentació del model 179

El model 179 té una PERIODICITAT TRIMESTRAL, i s’ha de presentar durant el mes natural següent a la finalització de cada trimestre natural.

No obstant això, el termini de presentació de la declaració informativa corresponent als dies de cessió durant el 2n trimestre de 2021 (del 26 al 30 de juny de 2021), s’ha de presentar en el mateix termini previst per a la declaració corresponent al 3r trimestre de 2021: de l’1 d’octubre al 2 de novembre de 2021.

Quan parlem de les societats limitades professionals (SLP) ens referim a les entitats que en una mateixa forma jurídica conjunyeixen una combinació entre les societats professionals i les societats de responsabilitat limitada.

El seu principal objectiu és prestar un exercici comú de manera col·legiada, podent exercir diferents activitats professionals sempre que no s’hagin declarat incompatibles. En aquest sentit, les SLP solen ser creades per professionals com advocats, metges, enginyers, arquitectes o economistes. Això és així, ja que en totes elles és requisit indispensable per a acollir-se a aquesta modalitat jurídica, la titulació universitària oficial i la inscripció en el col·legi professional corresponent. És de gran utilitat, perquè aquests professionals es constitueixen amb forma jurídica de societat limitada professional, però amb part dels avantatges que regeixen també en les societats de responsabilitat limitada.

A grans trets, els principals avantatges de la societat limitada professional són els següents:

• Es respon dels deutes contrets només amb el patrimoni de la societat, que estarà limitat pel capital subscrit com succeeix en la societat limitada. No s’ha de confondre, però, amb una possible responsabilitat, perquè en cas que es cometés alguna irregularitat o s’actués fora del règim deontològic de l’activitat que exerceixen els professionals, es podria exigir aquesta responsabilitat tant al professional com directament a la societat.

• El fet que la societat es constitueixi amb un projecte professional en comú, situa l’entitat amb una millor posició competitiva enfront dels qui actuen de manera individual.

• Pel que fa a la facturació, en fer-ho com a treballador autònom, es farà sota l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), mentre que quan es forma una societat queda afectada per l’impost sobre societats.

Formalitats

Com a requisit principal a l’hora de crear la societat limitada professional, s’haurà d’anotar en el moment d’inscriure’s en el registre mercantil, la denominació social triada seguida de la forma «SLP», juntament amb la descripció de l’activitat que s’exerceixi.

Pel que refereix als socis professionals, aquests hauran de posseir una participació majoritària en el capital social de l’entitat, així com la majoria dels drets de vot. Això és extremadament important, perquè en cas que s’incompleixin els requisits esmentats, la conseqüència directa serà la dissolució de la societat.

Límits. Sàpiga que la majoria del capital de la seva societat haurà de pertànyer a socis que siguin professionals (és a dir, que exerceixin la professió en aquesta societat), mentre que la resta del capital podrà ser de socis que no exerceixin la professió. A més, si decideixen que només hi hagi un administrador únic, aquest haurà de ser soci professional, mentre que si hi ha més d’un administrador (per exemple, un consell d’administració), hauran de ser socis professionals almenys la meitat més un dels membres d’aquest consell.

Objecte social. També estan limitades les activitats que podran realitzar amb aquesta societat, ja que l’objecte de la seva SL professional només podran ser activitats professionals (aquelles que exigeixen tenir un títol i estar col·legiat). Així i tot, també és possible incloure en l’objecte social algun altre tipus d’activitat professional, sempre que siguin activitats compatibles (per exemple, a més de l’activitat professional de medicina, podrien realitzar un servei d’odontologia).

Per finalitzar, i quant a la normativa que regeix aquest tipus de societats, es concentra en la Llei 2/2007, de 15 de març, de societats professionals, a través de la qual es detallen les característiques i funcionament d’aquesta mena d’entitats.