L’informem que el 6 d’octubre de 2021 s’ha publicat el Reial decret llei 19/2021, de 5 d’octubre, de mesures urgents per impulsar la rehabilitació d’edificacions en el context del Pla de recuperació, transformació i resiliència, que introdueix en matèria tributària amb efectes des del 6 d’octubre de 2021, concretament en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), deduccions temporals per obres de millora de l’eficiència energètica en habitatges, les quals s’aplicaran sobre les quantitats invertides en obres de rehabilitació que contribueixin a aconseguir determinades millores de l’eficiència energètica de l’habitatge habitual o arrendat per al seu ús com a habitatge conformement a la legislació sobre arrendaments urbans, de manera que el seu destí primordial sigui satisfer la necessitat permanent d’habitatge de l’arrendatari, i en els edificis residencials, acreditades a través de certificat d’eficiència energètica.

En concret són tres les noves deduccions temporals que s’aproven:

1. Deducció per les obres realitzades que redueixin un 7 % la demanda de calefacció i refrigeració en habitatge habitual.

Requisits:

• Percentatge de deducció: 20 % de les quantitats satisfetes per obres realitzades en el període d’aplicació.
• Límit màxim: 5.000 euros per habitatge.
• Període d’aplicació: des del 6 d’octubre de 2021 fins al 31 de desembre de 2022.
• Immoble pel qual es pot acollir a la deducció: habitatge habitual del contribuent, o de qualsevol altre de la seva titularitat que tingués arrendat per al seu ús com a habitatge en aquest moment o en expectativa de lloguer, sempre que en aquest últim cas, l’habitatge es llogui abans del 31 de desembre de 2023.
• Persones que s’hi poden acollir: persones físiques que acompleixin actuacions de rehabilitació i millora en les quals s’obtingui una reducció d’almenys un 7 % en la demanda de calefacció i refrigeració, segons certificat d’eficiència energètica de l’habitatge, que haurà de ser expedit abans de l’1 de gener de 2023.

2. Deducció per les obres realitzades que redueixin un 30 % el consumo d’energia primària no renovable, o que millorin la qualificació energètica assolint les lletres «A» o «B» en habitatge habitual.

Requisits:

• Percentatge de deducció: 40 % de les quantitats satisfetes per les obres realitzades en el període d’aplicació.
• Límit màxim: 7.500 euros per habitatge.
• Període d’aplicació: des del 6 d’octubre de 2021 fins al 31 de desembre de 2022.
• Immoble pel qual es pot acollir a la deducció: habitatge habitual del contribuent, o de qualsevol altre de la seva titularitat que tingués arrendat per al seu ús com a habitatge en aquest moment o en expectativa de lloguer, sempre que en aquest últim cas, l’habitatge es llogui abans del 31 de desembre de 2023.
• Persones que s’hi poden acollir: persones físiques que acompleixin actuacions de rehabilitació o millora en les quals es redueixi almenys un 30 % del consum d’energia primària no renovable, acreditable a través del certificat d’eficiència energètica de l’habitatge, o millora de la qualificació energètica de l’habitatge per obtenir una classe energètica «A» o «B», en la mateixa escala de qualificació. El certificat d’eficiència energètica haurà de ser expedit abans de l’1 de gener de 2023.

3. Deducció per actuacions que redueixin un 30 % el consum d’energia primària no renovable, o millorin la qualificació assolint les lletres «A» o «B» en edificis d’ús predominant residencial.

Requisits:

• Percentatge de deducció: 60 % de les quantitats satisfetes per les obres realitzades en el període d’aplicació.
• Límit màxim: 15.000 euros per habitatge.
• Període d’aplicació: des del 6 d’octubre de 2021 fins al 31 de desembre de 2023.
• Immoble pel qual es pot acollir a la deducció: s’ha de tractar d’actuacions de millora que afectin el conjunt de l’edifici.
• Persones que s’hi poden acollir: persones físiques hagin executat obres de millora o rehabilitació en l’edifici per les quals s’obtingui una reducció d’almenys un 30 % del consum d’energia primària no renovable, acreditable a través del certificat d’eficiència energètica de l’edifici, o millora de la qualificació energètica de l’edifici per obtenir una classe energètica «A» o «B», en la mateixa escala de qualificació.

Habilitació reglamentària per a subministrament d’informació

S’habilita reglamentàriament al fet que les comunitats autònomes estiguin obligades al subministrament d’informació respecte dels certificats d’eficiència energètica registrats i les resolucions definitives d’ajut que hagin estat concedides per obres de millora de l’eficiència energètica d’habitatges, juntament amb la relació de números de referència cadastrals als quals es refereixin.

No integració en la base imposable de l’IRPF de determinats ajuts

Per acabar, s’estableix que no s’integraran en la base imposable de l’IRPF en l’exercici 2021 i següents els ajuts concedits en virtut dels diferents programes establerts en els següents reials decrets:

• Reial decret 691/2021, de 3 d’agost, pel qual es regulen les subvencions a atorgar a actuacions de rehabilitació energètica en edificis existents, en execució del Programa de rehabilitació energètica per a edificis existents en municipis de repte demogràfic (Programa PREE 5000), inclòs en el Programa de regeneració i repte demogràfic del Pla de rehabilitació i regeneració urbana del Pla de recuperació, transformació i resiliència, així com la seva concessió directa a les comunitats autònomes.
• Reial decret 737/2020, de 4 d’agost, pel qual es regula el programa d’ajuts per a actuacions de rehabilitació energètica en edificis existents i es regula la concessió directa dels ajuts d’aquest programa a les comunitats autònomes i ciutats de Ceuta i Melilla.
• Reial decret 853/2021, de 5 d’octubre, pel qual es regulen els programes d’ajut en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social del Pla de recuperació, transformació i resiliència.

L’informem que el Tribunal Suprem en una sentència de 15 de setembre de 2021, contradiu el criteri administratiu, en virtut del qual l’amortització es calcula sobre els impostos pagats en l’herència o donació i els costos de les obres posteriors.

El Tribunal Suprem ara ha resolt que per calcular l’amortització deduïble respecte d’immobles arrendats a l’efecte d’IRPF quan van ser adquirits per herència o donació en el cost d’adquisició satisfet està inclòs el valor del bé adquirit en aplicació de les normes sobre l’impost sobre successions i donacions o el seu valor comprovat en aquests gravàmens.

La llei de l’IRPF estableix que són deduïbles les quantitats destinades a l’amortització dels immobles arrendats, sempre que responguin a la seva depreciació efectiva. L’amortització compleix aquest requisit d’efectivitat si no excedeix del resultat d’aplicar el 3 % sobre el més elevat entre el cost d’adquisició satisfet o el valor cadastral, sense incloure el valor del sòl.

L’administració ha interpretat el concepte de “cost d’adquisició satisfet” de manera restrictiva. En concret, quan un bé s’adquireix per donació, herència o llegat, el criteri administratiu és que l’adquirent no ha suportat cap cost en l’adquisició, excepte les despeses o tributs inherents a aquesta adquisició. Per tant, segons l’administració, el 3 % s’ha d’aplicar sobre una base integrada per aquestes despeses o tributs més els costos de les obres posteriors que augmentin el valor d’adquisició, en el seu cas.

No obstant això, alguns tribunals han interpretat que el valor que s’ha de tenir en compte com a “cost d’adquisició satisfet” és el valor real del bé, és a dir, el que s’hagi considerat a l’efecte de l’impost sobre successions i donacions, més les despeses i tributs associats a l’adquisició i els de les posteriors obres. Malgrat això, el programa de renda dels últims anys ha impedit calcular l’amortització dels immobles heretats o rebuts en donació sobre el valor declarat en la donació o herència a l’efecte de l’impost sobre successions i donacions, aplicant automàticament el 3 % sobre el referit cost satisfet, més reduït.

Ara el Tribunal Suprem, en sentència del 15 de setembre de 2021, ha conclòs que la tesi sostinguda per l’administració suposa desconèixer el significat del terme “amortització”, que no és un altre que la disminució de valor que sofreix el bé pel pas del temps o pel seu ús. És a dir, l’amortització és un terme amb substantivitat pròpia que no exigeix per a la seva efectivitat que s’hagi realitzat prèviament una inversió.

A més, segons el Tribunal, la llei no distingeix entre immobles adquirits a títol onerós i immobles adquirits a títol gratuït, per la qual cosa no té sentit que quan l’immoble s’hagi adquirit per herència o donació es compari el seu valor cadastral només amb els costos i tributs satisfets en l’adquisició, perquè això distorsionaria el sentit del precepte en comparar magnituds que no tenen cap relació entre elles.

Dins de la Guia bàsica de tramitació Pròrroga prestacions extraordinàries per ERTO COVID i per a fixos discontinus del SEPE, trobem una nova referència actualitzada a octubre de 2021.

1. Pròrroga dels ERTO COVID en vigor a 30-09-2021 i de les prestacions extraordinàries per desocupació.

Les prestacions extraordinàries per ERTO COVID vigents a 30 de setembre es prorrogaran automàticament fins a novembre.

Es generarà el pagament de la prestació per al mes d’octubre als treballadors amb inactivitat per ERTO en funció de l’informat en el fitxer de comunicació d’activitat (XML), que haurà de ser remès abans del dia 20 de novembre de 2021.

Un cop finalitzat el mes de pròrroga automàtica (el 31-10-2021) les prestacions extraordinàries per ERTO COVID quedaran en baixa. Perquè això no succeeixi, entre l’1 de novembre de 2021 i el 28 de febrer de 2022 les empreses hauran de:

1) Sol·licitar a l’autoritat laboral la pròrroga de l’ERTO COVID, sigui FM o ETOP.

2) Presentar davant el SEPE la sol·licitud col·lectiva de prestacions.

3) Comunicar al SEPE els períodes d’activitat (fitxers XML).

4) Remetre la resta d’informació al MITES, a la TGSS i a l’ITSS.

A TENIR EN COMPTE. No posar en coneixement de l’autoritat laboral en el termini establert la pròrroga de l’ERTO (tant FORÇA MAJOR com ETOP) suposarà la finalització de les mesures i de les prestacions per desocupació a 31-10-2021.

2. Presentació de sol·licitud col·lectiva al SEPE i altres comunicacions per a la pròrroga de les prestacions per desocupació

Octubre: pròrroga d’ofici.

Novembre i mentre duri la pròrroga del RDL 18/2021: caldrà presentar la resolució de l’autoritat laboral i una nova sol·licitud col·lectiva davant el SEPE amb els treballadors que hagin de seguir inclosos en l’ERTO COVID que es prorroga a partir de l’01-11-2021.

Termini per a l’enviament de l’autorització de pròrroga: en els quinze dies hàbils següents a l’1 de novembre o des de la notificació de la resolució de l’autoritat laboral del certificat de silenci negatiu, en cas que sigui posterior a l’1 de novembre.

Model: la relació de treballadors en la sol·licitud col·lectiva es correspondrà amb la informació facilitada a l’autoritat laboral i amb el comunicat al Ministeri de Treball i Economia Social en l’annex del RDL 18/2021.

A TENIR EN COMPTE. La sol·licitud es remetrà a través de la seu del SEPE, secció Empreses / Protecció per desocupació – Certific@2 / Sol·licitud col·lectiva de prestacions derivades d’ERTO conseqüència del COVID-19.

Amb l’anterior:

• La D.A. 4a del RDL 18/2021 estableix l’obligació que les empreses remetin a la seu del Ministeri de Treball i Economia Social un llistat dels treballadors inclosos en la pròrroga de l’ERTO, els treballadors de la sol·licitud col·lectiva remesa al SEPE han d’haver estat inclosos en la relació enviada a l’autoritat laboral i correspondre’s, igualment, amb els inclosos en aquest llistat.
• Via sistema RED es comunicarà a la TGSS les diferents mesures ERTO o modificacions en la reducció de jornada per al seu reflex en la vida laboral de cada treballador.
• Per a l’actuació inspectora, l’empresa ha de continuar remetent les modificacions en el calendari i horari de treball dels seus treballadors (Article 298, TRLGSS i OM ESS 982/2013 i article 6 del RDL 18/2021). Aquesta informació quedarà a la disposició de la ITSS per a les comprovacions oportunes.

3. Comunicació de l’activitat per XML

Per al pagament de les prestacions, l’empresa comunicarà al SEPE, a través dels fitxers XML, els dies reals o calculats d’inactivitat PER A TOTS ELS TREBALLADORS que estiguin inclosos en l’ERTO i que hagin tingut inactivitat total o parcial en el mes.

Termini per a l’enviament de l’XML: entre l’1 i el 20 del mes següent (tret que la Direcció Provincial del SEPE en determini un termini diferent).

Informació de les baixes de la prestació, totals o definitives: s’informaran igualment a través dels fitxers XML, i no s’hauran de remetre fitxers nous tret que calgui tornar a activar la prestació.

A TENIR EN COMPTE. Continuen vigents les regles per a la informació d’inactivitat dels dies reals o els DAE i de les variacions en l’activitat (IT, vacances, baixes), explicades en la documentació del SEPE continguda en l’espai Mesures COVID-19 / Informació per a Empreses.

Font: Guia bàsica de tramitació Pròrroga prestacions extraordinàries per ERTO COVID i per a fixos discontinus. SEPE.

4. Situacions transitòries

A l’empara del reiterat Reial decret llei 18/2021, els nous ERTO COVID FM o ETOP que se sol·licitin entre l’01-10-2021 i el 31-10-2021 es regiran per la normativa vigent fins al 30-09-2021.

El mateix serà aplicable per als ERTO COVID ETOP que tinguin data de finalització l’octubre de 2021. Les empreses que necessitin ampliar les mesures hauran de comunicar a l’autoritat laboral la seva continuació i remetre al SEPE la sol·licitud col·lectiva, segons la tramitació vigent fins al 30-09-2021.

Per prorrogar les prestacions se seguirà la tramitació referida al RDL 18/2021. Així mateix, la comunicació d’activitat acomplerta durant octubre (XML) es remetrà entre l’1 i el 20 de novembre perquè es generi la corresponent nòmina de prestacions.

5. Nous ERTO COVID FM d’impediment o limitació d’activitat o ETOP COVID de trànsit a partir de l’01-11-2021

L’article 2 del RDL 18/2021 estableix la possibilitat de nous ERTO COVID FM si noves restriccions de l’activitat impedissin, a partir de novembre de 2021, el funcionament normal de l’empresa.

Una vegada autoritzat el nou ERTO COVID FM per l’autoritat laboral, per resolució expressa o silenci administratiu, es podrà remetre la sol·licitud col·lectiva a través de la seu del SEPE. Si l’empresa havia tingut autoritzat un ERTO COVID FM pel qual va enviar sol·licitud col·lectiva al SEPE es mantindran les dades comunicades de base reguladora i mitjana ponderada.

A TENIR EN COMPTE. Si hi hagués trànsit entre dos ERTO FM de diferent naturalesa no s’enviarà una nova sol·licitud col·lectiva. Sí que serà necessari enviar la sol·licitud col·lectiva al SEPE si el trànsit es produeix entre un ERTO COVID FM i un ERTO COVID ETOP.

6. Prestacions extraordinàries per treballadors fixos discontinus a partir d’octubre de 2021

Podran accedir a aquesta prestació els treballadors, un cop finalitzada la campanya i que passin a situació d’inactivitat pel tipus de contracte, que hagin estat afectats per ERTO COVID durant l’últim període de campanya. L’empresa els inclourà en la sol·licitud col·lectiva per a fixos discontinus (excel blau).

També podran accedir a aquesta prestació els treballadors fixos discontinus que no hagin estat afectats per ERTO COVID durant l’últim període de la campanya i que passin a inactivitat de fixos discontinus, encara que tinguessin dret a una prestació contributiva ordinària. L’empresa podrà incloure a aquests treballadors en la sol·licitud col·lectiva (excel blau).

Els treballadors fixos discontinus que esgotin la prestació contributiva ordinària abans del 28-02-2022 podran accedir a aquesta prestació extraordinària. La sol·licitud davant el SEPE podrà ser col·lectiva, remesa per l’empresa, o individual.

A TENIR EN COMPTE. En cas d’estar en inactivitat per ERTO COVID, no per fi de campanya, aquests treballadors fixos discontinus hauran de cobrar la prestació per ERTO, no l’extraordinària de fixos discontinus. En aquest cas l’empresa els inclourà en la corresponent sol·licitud col·lectiva (excel lila).

Per a més informació:

• Guia bàsica de tramitació de prestacions per ERTO COVID-19
• Qüestions de procediment sobre la gestió dels ERTO COVID-19 i protecció dels treballadors fixos discontinus

Al BOE del dia 8 d’octubre de 2021, s’ha publicat l’Ordre ICT/1090/2021, d’1 d’octubre, per la qual s’estableixen les bases reguladores i s’efectua la convocatòria corresponent a 2021 de concessió de subvencions corresponents al “Plan de modernización de la máquina herramienta” de les petites i mitjanes empreses, per un import de 50 milions d’euros.

El pla pretén impulsar la renovació del parc de maquinària d’eina de les pimes espanyoles per potenciar la reactivació del sector industrial en el context de sortida de la crisi derivada de la COVID-19.

Es podran sol·licitar els ajuts des del 9 d’octubre fins al 2 de novembre.

Les inversions subvencionables hauran de complir alguna de les següents condicions: que suposin l’ampliació de la capacitat productiva; que suposin la diversificació de la producció en nous productes addicionals; o que impliquin un canvi essencial en el procés general de producció.

Entre les màquines subvencionables destaquen els torns, fresadores, mandrinadores, trepants, roscadores, afiladores, polidores, brotxadores, premses mecàniques o hidràuliques, punxonadores, talladores, biselladores, rebladores, serres, i equips industrials per a la fabricació additiva, entre altres.

Els ajuts tenen la forma de subvenció i seran com a màxim d’un 20 % de les despeses en les petites empreses i d’un 10 % en el cas de les mitjanes empreses, amb un límit màxim de 175.000 euros per màquina. Les empreses disposaran d’un màxim de quinze mesos per a la realització de les inversions des de la data de la resolució de la concessió.

FITXA TÈCNICA

El dia 6 d’octubre de 2021 van entrar en vigor un paquet de mesures urgents per impulsar l’activitat de rehabilitació d’edificis en el context del Pla de recuperació, transformació i resiliència.

Ens referim al Reial decret llei 19/2021, de 5 d’octubre, de mesures urgents per impulsar l’activitat de rehabilitació d’edificis en el context del Pla de recuperació, transformació i resiliència i al Reial decret 853/2021, de 5 d’octubre, pel qual es regulen els programes d’ajut en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social del Pla de recuperació, transformació i resiliència.

El RD llei 19/2021 tracta d’abordar la situació d’obsolescència del parc immobiliari espanyol i les necessitats de rehabilitació. Tot això, en aplicació dels fons Next Generation, articulats a través del Pla de recuperació, transformació i resiliència. Les mesures més rellevants que contempla aquesta norma són les següents:

• Incentius fiscals: s’aproven mesures fiscals per impulsar l’eficiència energètica dels habitatges. 
• Propietat horitzontal: s’introdueixen modificacions en la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal, per adaptar el règim d’adopció d’acords en les comunitats de propietaris de tal forma que els següents acords puguin ser adoptats per majoria simple:
• Realització de les obres de rehabilitació que contribueixin a la millora de l’eficiència energètica de l’edifici o la implantació de fonts d’energia renovable d’ús comú.
• Sol·licitud d’ajuts i subvencions, mitjançant préstecs i qualsevol altre tipus de finançament per a aquestes obres, sempre que el seu cost repercutit anualment, una vegada descomptades les subvencions o ajuts públics i aplicat si escau el finançament, no superi la quantia de nou mensualitats ordinàries de despeses comunes.
• Llei del sòl i rehabilitació urbana: es modifica l’article 9 del text refós de la Llei del sòl i rehabilitació urbana, aprovat pel Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre per facultar a les comunitats de propietaris, entre altres subjectes esmentats en aquest precepte, per actuar en el mercat immobiliari amb plena capacitat jurídica per a totes les operacions (incloses les creditícies) relacionades amb el compliment del deure de conservació, rehabilitació i millora dels edificis, així com per a la participació en l’execució d’actuacions de rehabilitació i en les de regeneració i renovació urbanes que corresponguin.
• Avals: s’autoritza al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana perquè, mitjançant conveni amb l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), per un termini de fins a vint anys, es desenvolupi una línia d’avals que ofereixin cobertura parcial de l’Estat, perquè les entitats de crèdit puguin oferir finançament, en forma de préstec amb un termini de devolució de fins a quinze anys. I això, a fi de dur a terme obres de rehabilitació que contribueixin a la millora de l’eficiència energètica dels edificis d’habitatge.

Per part seva, el RD 853/2021 té com a objectiu activar a Espanya un sector de la rehabilitació que permeti generar ocupació i activitat en el curt termini i que garanteixi un ritme de renovació sostenible del parc edificat en el mitjà i llarg termini.

Tot això s’emmarca en el component 2 del Pla de recuperació, transformació i resiliència d’Espanya, que pretén impulsar la implementació de l’Agenda Urbana Espanyola, lluitar contra la pobresa energètica, la descarbonització de la calefacció i la refrigeració, generar el model de gestió de l’agent rehabilitador i contribuir a la digitalització del sector de l’edificació, a la promoció de l’habitatge per a lloguer social i a l’acceleració del desenvolupament i l’ús d’energies renovables, per a la millora de l’eficiència energètica dels edificis.

En aquest context, el RD 853/2021 articula i regula els següents programes d’ajut que s’enquadren específicament en dues de les inversions del component 2, la inversió C02.I01 «Programa de rehabilitació per a la recuperació econòmica i social en entorns residencials» i la inversió C02.I02 «Programa de construcció d’habitatges per a lloguer social en edificis energèticament eficients»:

1. Programa d’ajut a les actuacions de rehabilitació en l’àmbit de barri.

2. Programa de suport a les oficines de rehabilitació.

3. Programa d’ajut a les actuacions de rehabilitació en l’àmbit d’edifici.

4. Programa d’ajut a les actuacions de millora de l’eficiència energètica en habitatges.

5. Programa d’ajut a l’elaboració del llibre de l’edifici existent per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació.

6. Programa d’ajut a la construcció d’habitatges per a lloguer social en edificis energèticament eficients.

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana transferirà fons a les comunitats autònomes i a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, i seran aquestes les qui hauran de realitzar les convocatòries d’ajuts, designant l’òrgan competent per instruir i resoldre el seu procediment de concessió i, si escau, els qui hauran d’establir la reserva de pressupost corresponent per a la realització per la seva part d’inversions directes per a l’execució de les activitats subvencionades.