L’informem que amb data del 15 d’octubre de 2021, es publicà al Butlletí Oficial de les Corts Generals (BOCG. Congrés dels Diputats), el text del projecte de Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2022 i el calendari de la seva tramitació parlamentària.

Aquest projecte conté diverses mesures tributàries en diferents impostos, com per exemple, la minoració en IRPF del límit general per aportacions i contribucions a sistemes de previsió social, la pròrroga de mòduls IRPF/IVA, l’establiment d’una tributació mínima en l’impost sobre societats, la reducció de la bonificació d’aquest impost per a les entitats dedicades al lloguer d’habitatge, nou epígraf en l’IAE amb la finalitat de classificar de manera específica l’activitat exercida per periodistes i altres professionals de la informació i la comunicació que avui en dia encara no existeix, actualització de les taxes o establiment de beneficis fiscals a les activitats d’interès general i grans esdeveniments.

A continuació descrivim les principals mesures fiscals que es recullen en el text del projecte de Llei (d’ara endavant, PLPGE), amb l’advertiment que poden ser objecte de canvis a conseqüència de les esmenes que s’aprovin en el seu tràmit parlamentari.

1. IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES

1.1. Reducció aplicable en la base imposable per aportacions i contribucions a sistemes de previsió social

Amb efectes des de l’1 de gener de 2022 i vigència indefinida, es minora el límit general de reducció aplicable en la base imposable per aportacions i contribucions a sistemes de previsió social, passant de 2.000 euros anuals a 1.500 euros, si bé s’eleva la quantia de l’increment d’aquest límit fins als 8.500 euros (fins ara 8.000 euros), no sols mitjançant la realització de contribucions empresarials, com ja succeeix, sinó també mitjançant aportacions del treballador al mateix instrument de previsió social sempre que aquestes aportacions siguin del mateix import o inferior a la respectiva contribució empresarial. Amb això, es promou l’esforç compartit entre treballadors i empreses, amb la finalitat d’impulsar el denominat “segon pilar” del model de pensions.

1.2. Pròrroga dels límits excloents del mètode d’estimació objectiva en l’IRPF per a 2022

Es prorroguen per a 2022 els límits en estimació objectiva (mòduls) de l’IRPF i IVA.

Així, amb efectes des de l’1 de gener de 2022 i vigència indefinida, les magnituds queden fixades en:

• 250.000 euros, tenint en compte el volum d’operacions del conjunt de les seves activitats econòmiques, excepte les agrícoles, ramaderes i forestals.
• 125.000 euros, tenint en compte el volum dels rendiments íntegres de l’any immediat anterior que correspongui a operacions per les quals estiguin obligats a expedir factura quan el destinatari sigui un empresari o professional que actuï com a tal.
• 250.000 euros, tenint en compte el volum de les compres en béns i serveis, excloses les adquisicions d’immobilitzat.

1.3. Ajuts públics erupció volcànica

Amb efectes des de l’1 de gener de 2022 i vigència indefinida, s’inclou com a renda positiva que no s’integra en la base imposable de l’IRPF les derivades de la percepció d’ajuts públics que tinguin per objecte reparar la destrucció, per erupció volcànica.

2. IMPOST SOBRE SOCIETATS

2.1. Establiment de tributació mínima per a determinats contribuents

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir De l’1 de gener de 2022, i amb vigència indefinida, s’estableix una tributació mínima del 15 % de la base imposable per a aquells contribuents de l’impost amb un import net del volum de negocis igual o superior a vint milions d’euros durant els dotze mesos anteriors a la data d’inici del període impositiu o que tributin en el règim de consolidació fiscal, en aquest cas, siguin quin sigui l’import del seu volum de negocis.

El tipus de tributació mínima serà del 10 % en les entitats de nova creació, el tipus de les quals és del 15 per cent, i del 18 % per a les entitats de crèdit i d’exploració, recerca i explotació de jaciments i emmagatzematges subterranis d’hidrocarburs el tipus general dels quals és del 30 %. Això suposa que, com a resultat de l’aplicació de les deduccions, no es podrà rebaixar la quota líquida per sota d’aquest import. Aquesta mesura té el seu correlat en l’impost sobre la renda de no residents, per a les rendes obtingudes mitjançant establiment permanent.

En el cas de les cooperatives, la quota líquida mínima no podrà ser inferior al resultat d’aplicar el 60 % a la quota íntegra calculada d’acord amb el que es disposa en la Llei 20/1990, de 19 de desembre, sobre règim fiscal de les cooperatives.

En les entitats de la Zona Especial Canària, la base imposable positiva sobre la qual s’apliqui el percentatge al qual es refereix aquest apartat no inclourà la part corresponent a les operacions realitzades materialment i efectiva en l’àmbit geogràfic d’aquesta Zona que tributi al tipus de gravamen especial regulat en l’article 43 de la Llei 19/1994, de 6 de juliol, de modificació del Règim econòmic i fiscal de Canàries.

2.2. Reducció de la bonificació per a les entitats dedicades a l’arrendament d’habitatge

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2022, i amb vigència indefinida, es redueix del 85 al 40 % la bonificació fiscal per a les entitats que es dediquen a l’arrendament d’habitatge.

2.3. Deduccions i bonificacions de la quota íntegra del grup fiscal

La quota íntegra del grup fiscal minorada en l’import de les deduccions i bonificacions que poguessin resultar d’aplicació, no podran donar lloc, en cap cas, a una quota líquida negativa.

3. IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT

3.1. Límits per a l’aplicació del règim simplificat i del règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca en l’exercici 2022

A semblança de la pròrroga en l’IRPF dels límits quantitatius per aplicar el mètode d’estimació objectiva, es prorroguen per al període impositiu 2022 els límits per a l’aplicació del règim simplificat i el règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca, en l’IVA.

Així, amb efectes des de l’1 de gener de 2022 i vigència indefinida, les magnituds queden fixades en:

Respecte del règim simplificat de l’IVA:

• 250.000 euros, tenint en compte el volum d’ingressos del conjunt de les seves activitats empresarials o professionals, excepte les agrícoles, forestals i ramaderes.
• 250.000 euros, tenint en compte les adquisicions i importacions de béns i serveis per al conjunt de les seves activitats empresarials o professionals, excloses les relatives a elements de l’immobilitzat, de l’any immediat anterior.

Respecte del règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca de l’IVA:

• 250.000 euros, tenint en compte les adquisicions i importacions de béns i serveis per al conjunt de les seves activitats empresarials o professionals, excloses les relatives a elements de l’immobilitzat, realitzades l’any immediat anterior.

4. ITP I AJD

4.1. Escala per transmissions i rehabilitacions de grandeses i títols nobiliaris

Amb efectes des de l’01-01-2022, s’actualitza en un 1 per cent l’escala de gravamen dels títols i grandeses nobiliaris aplicable en l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD). 

5. IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES (IAE)

5.1. Tarifes. Nou grup 863 “Periodistes i altres professionals de la informació i la comunicació”

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i vigència indefinida, es modifica el Reial decret legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre, pel qual s’aproven les tarifes i la instrucció de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE), de la següent forma:

S’afegeix un nou grup 863 en l’agrupació 86 de la secció segona de les tarifes de l’impost sobre activitats econòmiques, amb la següent redacció:

«Grup 863. Periodistes i altres professionals de la informació i la comunicació.

Quota de: 115 euros.

Nota: els subjectes passius classificats en aquest grup estan facultats per a l’obtenció, tractament, interpretació i difusió d’informacions o continguts a través de qualsevol mitjà escrit, oral, visual, digital o gràfic, així com per a l’assessorament i execució de plans de comunicació institucional o corporativa.»

6. ALTRES NOVETATS TRIBUTÀRIES

6.1. Taxes

• S’eleva en un 1 per cent l’import a exigir per les taxes de quantia fixa, excepte les que s’hagin creat o actualitzat específicament per normes dictades des de l’1 de gener de 2021, a fi d’adequar-lo a l’augment de costos de la prestació o realització dels serveis o activitats pels quals s’exigeixen. L’excepció anterior s’estén igualment, a la taxa de regularització cadastral.
• Les taxes exigibles per la Prefectura Central de Trànsit s’ajustaran, una vegada aplicat el coeficient anteriorment indicat, al cèntim d’euro immediat superior o inferior segons resulti més pròxim, quan l’import originari de l’aplicació consti de tres decimals.
• Es manté amb caràcter general la quantificació dels paràmetres necessaris per determinar l’import de la taxa per reserva del domini públic radioelèctric.
• En l’àmbit de les taxes ferroviàries, s’actualitzen les taxes per homologació de centres, certificació d’entitats i material rodant, atorgament de títols i autoritzacions d’entrada en servei i per la prestació de serveis i realització d’activitats en matèria de seguretat ferroviària.
• També es mantenen les quanties bàsiques de les taxes portuàries. S’estableixen les bonificacions i els coeficients correctors aplicables en els ports d’interès general a les taxes d’ocupació, del vaixell, del passatge i de la mercaderia, així com els coeficients correctors d’aplicació a la tarifa fixa de recepció de deixalles generades per vaixells, d’acord amb el que es disposa en el text refós de la Llei de ports de l’Estat i de la marina mercant, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2011, de 5 de setembre.

6.2. Indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM)

Es fixen les seves quanties per a 2022 les quals es veuen incrementades en un 2,5 per cent respecte a anys anteriors i són les següents:

a) diari, 19,30 €

b) mensual, 579,02 €

c) anual, 6.948,24 €,

d) en els supòsits en què la referència al salari mínim interprofessional (SMI) ha estat substituïda per la referència a l’IPREM serà de 8.106,28 € quan les normes es refereixin SMI en còmput anual, tret que excloguessin expressament les pagues extraordinàries; en aquest cas, la quantia serà de 6.948,24 €.

6.3. Interès legal dels diners i interès de demora

Es fixen l’interès legal dels diners i l’interès de demora en un 3 % i en un 3,75 %, respectivament, sense variació, per tant, respecte a anys anteriors. 

6.4. Activitats prioritàries de mecenatge

D’acord amb el que s’estableix en l’article 22 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius al mecenatge, durant la vigència d’aquests pressupostos es consideraran activitats prioritàries de mecenatge les següents:

• Les dutes a terme per l’Instituto Cervantes per a la promoció i difusió de la llengua espanyola i de la cultura mitjançant xarxes telemàtiques, noves tecnologies i altres mitjans.
• Les activitats dutes a terme per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament per a la lluita contra la pobresa i la consecució d’un desenvolupament humà sostenible als països en desenvolupament.
• Les activitats dutes a terme per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament per a la promoció i el desenvolupament de les relacions culturals i científiques amb altres països, així com per a la promoció de la cultura espanyola en l’exterior.
• Les de promoció educativa en l’exterior recollides en el Reial decret 1027/1993, de 25 de juny, pel qual es regula l’acció educativa en l’exterior.
• Les activitats dutes a terme pel Museo Nacional de El Prado per a la consecució dels seus fins establerts en la Llei 46/2003, de 25 de novembre, reguladora del Museo Nacional de El Prado i en el Reial decret 433/2004, de 12 de març, pel qual s’aprova l’estatut del Museo Nacional de El Prado.
• Les activitats dutes a terme pel Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía en compliment dels fins establerts per la Llei 34/2011, de 4 d’octubre, reguladora del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía i pel Reial decret 188/2013, de 15 de març, pel qual s’aprova l’estatut del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.
• Les dutes a terme per la Biblioteca Nacional d’Espanya en compliment dels fins i funcions de caràcter cultural i de recerca científica establerts per la Llei 1/2015, de 24 de març, reguladora de la Biblioteca Nacional d’Espanya i pel Reial decret 640/2016, de 9 de desembre, pel qual s’aprova l’estatut de la Biblioteca Nacional d’Espanya.
• Les dutes a terme per la Fundación Deporte Joven en col·laboració amb el Consell Superior d’Esports en el marc del projecte «España Compite: en la Empresa com en el Deporte» amb la finalitat de contribuir a l’impuls i projecció de les PIMES espanyoles en l’àmbit intern i internacional, la potenciació de l’esport i la promoció de l’empresari com a motor de creixement associat als valors de l’esport. Els donatius, donacions i aportacions a les activitats, poden beneficiar-se de l’elevació en cinc punts percentuals dels percentatges i límits de les deduccions establertes en els articles 19, 20 i 21 de la citada Llei 49/2002 tindran el límit de 50.000 euros anuals per a cada aportant.
• La conservació, restauració o rehabilitació dels béns del Patrimonio Histórico Español que es relacionen en l’annex XIII d’aquest projecte.
• Les activitats de foment, promoció i difusió de les arts escèniques i musicals dutes a terme per les administracions públiques o amb el seu suport.
• Les dutes a terme per l’Instituto de la Cinematografía i de las Artes Audiovisuales per al foment, promoció, difusió i exhibició de l’activitat cinematogràfica i audiovisual així com totes aquelles mesures orientades a la recuperació, restauració, conservació i difusió del patrimoni cinematogràfic i audiovisual, tot això en un context de defensa i promoció de la identitat i la diversitat culturals.
• Aquells programes que tinguin com a objecte contribuir a la lluita contra la pobresa infantil al nostre país i es desenvolupin dins del marc de l’Aliança País Pobresa Infantil Zero promoguda per l’Alt Comissionat per a la lluita contra la pobresa infantil.
• La recerca, desenvolupament i innovació en les infraestructures que formen part del Mapa Nacional d’Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS) en vigor i que, a aquest efecte, es relacionen en l’annex XIV d’aquest projecte.
• La recerca, el desenvolupament i la innovació orientats a resoldre els reptes de la societat identificats en l’Estratègia Espanyola de Ciència i Tecnologia i d’Innovació vigent i finançats o realitzats per les entitats que, a aquest efecte, es reconeguin pel Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, a proposta del Ministeri de Ciència i Innovació.
• La recerca, el desenvolupament i la innovació orientats a resoldre els reptes de la societat realitzats pels organismes públics de recerca Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto de Salud Carlos III, Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales i Tecnológicas i Instituto de Astrofísica de Canarias.
• El foment de la difusió, divulgació i comunicació de la cultura científica i de la innovació dutes a terme per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología.
• Les dutes a terme per l’Agencia Estatal de Investigación per al foment i finançament de les actuacions que deriven de les polítiques d’R+D de l’Administració General de l’Estat.
• La R+D+i en biomedicina i ciències de la salut de l’Acció Estratègica en Salut dutes a terme pel CÍBER i CIBERNED.
• Els programes de formació i promoció del voluntariat que hagin estat objecte de subvenció per part de les administracions públiques.
• Les dutes a terme per la Fundació ONCE en el marc del programa de beques “Oportunidad al Talento”, així com les activitats culturals desenvolupades per aquesta entitat en el marc de la Bienal de Arte Contemporáneo, l’espai cultural “Cambio de Sentido” i l’exposició itinerant “El Mundo Fluye”.
• Les dutes a terme per la Fundació ONCE del Gos Pigall en el marc del Projecte 2021-2022 “Avanços per a la mobilitat de les persones cegues assistides per gossos pigall”.
• Els programes dirigits a l’erradicació de la violència de gènere que hagin estat objecte de subvenció per part de les administracions públiques o es realitzin amb la seva col·laboració.
• Les dutes a terme pel Fondo de Becas Soledad Cazorla per a orfes de la violència de gènere (Fundación Mujeres).
• Els programes dirigits a l’erradicació de la discriminació per raó de gènere i la consecució de les condicions que possibilitin la igualtat real i efectiva entre tots dos sexes, així com el foment de la participació de la dona en tots els àmbits de la vida política, econòmica, cultural i social, que hagin estat objecte de subvenció per part de les administracions públiques o que es realitzin amb la seva col·laboració.
• Les dutes a terme per les universitats públiques en compliment dels fins i funcions de caràcter, educatiu, científic, tecnològic, cultural i de transferència del coneixement, establerts per la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats.

6.5. Beneficis fiscals. Esdeveniment d’excepcional interès públic

S’estableix els següents beneficis fiscals en la LPGE: 

1. Beneficis fiscals aplicables a l’esdeveniment «Bicentenario de la Policía Nacional».
2. Beneficis fiscals aplicables al «Centenario Federación Aragonesa de Fútbol».
3. Beneficis fiscals aplicables al «Pla 2030 de Suport a l’Esport de Base».
4. Beneficis fiscals aplicables al Programa «Universo Mujer III».
5. Beneficis fiscals aplicables al «Programa de preparació dels esportistes espanyols dels Jocs de París 2024».
6. Beneficis fiscals aplicables al programa «100 anys de la defunció de Joaquín Sorolla».
7. Beneficis fiscals aplicables a l’esdeveniment «20 Aniversari de Primavera Sound».
8. Beneficis fiscals aplicables al «Centenari del naixement de Victòria dels Àngels».
9. Beneficis fiscals aplicables al programa «Commemoració del 50 aniversari de la mort de l’artista espanyol Pablo Picasso».
10. Beneficis fiscals aplicables a l’esdeveniment «Tots contra el càncer».
11. Beneficis fiscals aplicables a la celebració de l’«Any de Recerca Santiago Ramón y Cajal 2022».
12. Beneficis fiscals aplicables a l’esdeveniment «Año Jubilar Lebaniego 2023 – 2024».
13. Beneficis fiscals aplicables a «Món Voluntari 2030 / 35è Aniversari Plataforma del Voluntariat d’Espanya».
14. Beneficis fiscals aplicables a «7a Conferència Mundial sobre Turisme Enològic de la OMT 2023».

L’informem que el 15 d’octubre de 2021 es publicà al Butlletí Oficial de les Corts Generals (Congrés dels Diputats), el text del projecte de Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2022 que contempla una sèrie de mesures laborals, com per exemple una nova redacció a l’obligació «d’estar al corrent de les obligacions de Seguretat Social» per obtenir reduccions, bonificacions o qualsevol altre benefici a la Seguretat Social, o la fixació de la base de cotització mínima al RETA que se situarà en 960,60 euros/mes (el que implica una quota de 294 euros) i el tipus serà d’un 30,60 %.

A continuació, destaquem els següents punts fonamentals que afecten l’àmbit laboral i de Seguretat Social, amb l’advertiment que poden ser objecte de canvis a conseqüència de les esmenes que s’aprovin en el seu tràmit parlamentari:

1. Salari mínim interprofessional (SMI)

El Govern no ha inclòs als pressupostos generals de l’Estat per a 2022 la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) que reclamen les organitzacions sindicals. Recordem que el Reial decret 817/2021, de 28 de setembre, va fixar un increment de 15 euros en l’indicador de 2021, i queda fixat en 32,17 euros/dia o 965 euros/mes (14 pagues), segons que el salari estigui fixat per dies o per mesos. Les noves quantitats resultaran d’aplicació amb efectes retroactius a 1 de setembre de 2021.

2. Increment del 2,5 % de la quantia de l’IPREM

Després de l’increment del 5 % en l’exercici anterior, la nova pujada condueix a aquestes quanties:

• 19,30 euros/dia.
• 579,02 euros/mes.
• 6.948,24 euros/any (8.106,28 euros quan es tracti de normes en què la referència a l’SMI va ser substituïda per la de l’IPREM i s’incloguin les pagues extres).

3. Tipus d’interès legal dels diners

Es manté en el 3 %, i el de demora en el 3,75 %.

4. Les retribucions en el sector públic pujaran un 2 %

Les retribucions del personal al servei del sector públic no podran experimentar un increment global superior al 2 % respecte a les vigents a 31 de desembre de 2021. Les despeses d’acció social no es podran incrementar, en termes globals, respecte als de 2021.

La massa salarial del personal laboral es podrà incrementar fins a aquest percentatge màxim.

5. Pensions: revaloració i altres circumstàncies

Quant als criteris per a l’actualització de les pensions abonades pel sistema de la Seguretat Social, no es fixa el percentatge d’increment, sinó que s’estableix el procediment per a la seva determinació: les pensions experimentaran un increment percentual igual al valor mitjà de les taxes de variació interanual expressades en tant per cent de l’IPC dels dotze mesos previs a desembre de 2021; no obstant l’anterior, s’estableix un increment del 3 % respecte de les pensions no contributives (jubilació i invalidesa).

El complement per habitatge es manté en 525 euros/any.

Quant a les pensions d’orfandat causades per violència contra la dona, experimentaran en 2022 un increment igual al que s’aprovi per a l’SMI per a aquest any.

Les pensions de l’extingit SOVI es fixen en 6.370 euros/any, la qual cosa suposa un increment de 187 euros.

El límit d’ingressos per percebre els complements per mínims en les pensions de la Seguretat Social es fixa en 7.939 euros/any (1.321 euros més anuals si hi ha cònjuge a càrrec).

D’altra banda, l’import de les pensions reconegudes a familiars de morts a conseqüència de la Guerra Civil no podrà ser inferior, per a 2022, a la quantia mínima de les pensions de viduïtat de majors de seixanta-cinc anys en el sistema de la Seguretat Social, excepte per a pensions d’orfandat en favor d’orfes no incapacitats causades per personal no funcionari.

També es fixen pensions per a excombatents mutilats de la zona republicana i els seus familiars, i mutilats civils de guerra.

La norma estableix els límits de l’assenyalament inicial de les pensions públiques: no podran superar la quantia íntegra mensual resultant d’aplicar a 2.707,49 euros/mes (quantia de l’exercici 2021) l’increment percentual igual al valor mitjà de les taxes de variació interanual expressades en tant per cent de l’IPC dels dotze mesos previs a desembre de 2021, sense perjudici de les pagues extraordinàries.

La norma també contempla els criteris per a l’actualització i modificació dels valors de les pensions públiques i les pensions que no s’actualitzen.

Es contemplen també les quanties de les prestacions familiars, així com l’assignació econòmica (341 euros/any) i el límit d’ingressos anuals per a beneficiaris que mantinguin o recuperin el dret a l’assignació econòmica per cada fill menor de divuit anys o menor a càrrec sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33 % d’acord amb la normativa de l’ingrés mínim vital. Per part seva, la norma s’ocupa de la quantia del complement de pensions per a la reducció de la bretxa de gènere, deixant-la en 28 euros mensuals.

Així mateix, a partir de l’1 de gener es fixen quanties per als subsidis econòmics per a persones amb discapacitat: garantia d’ingressos mínims, ajut de tercera persona, i mobilitat i compensació per despeses de transport, així com les de les pensions assistencials, que seran objecte de revisió periòdica.

Les prestacions de gran invalidesa del règim especial de les forces armades també s’incrementen conforme a l’IPC dels mesos previs a desembre de 2021.

6. Cotització

El topall màxim de la base de cotització en tots els règims queda fixat en 4.139,40 euros/mensuals, a partir de l’1 de gener de 2022.

El topall mínim és l’import del salari mínim interprofessional vigent, incrementat en un sisè. Les bases mínimes s’incrementaran des del mateix 1 de gener, per tant, en el mateix percentatge en què augmenti el salari mínim interprofessional (SMI).

Les bases mínimes de cotització, segons categories professionals i grups de cotització, s’incrementaran des de l’1 de gener de 2022, i respecte de les vigents en 31 de desembre de 2021, en el mateix percentatge en què augmenti l’SMI. Quant a les bases màximes seran, a partir de l’1 de gener de 2022, de 4.139,40 euros mensuals o de 137,98 euros diaris.

Es mantenen els tipus de cotització per contingències comunes i hores extraordinàries.

Pel que fa a la cotització dels treballadors dels sistemes especials, cal destacar, entre altres aspectes:

• La base màxima de cotització al RETA serà de 4.139,30 euros/mes, i la mínima de 960,60 euros/mes.
• Tipus de cotització al RETA: contingències comunes, 28,30 %; contingències professionals, 1,30 % (0,66 % per incapacitat temporal i 0,64 per incapacitat permanent, mort i supervivència); treballadors exclosos de cotitzar per contingències professionals, cotització del 0,10 % per finançar prestacions.
• Es fixa la base mínima de cotització per als treballadors autònoms que en algun moment de l’any 2021 i de manera simultània hagin tingut contractat al seu servei un nombre de treballadors per compte d’altri igual o superior a deu, en 1.234,80 euros mensuals, aplicable a partir de l’1 de gener de 2022.
• Per als treballadors empleats de la llar, les bases s’incrementaran en el mateix percentatge en què augmenti l’SMI.

D’altra banda, i en l’àmbit del País Basc, per als membres del Cos de l’Ertzaintza es manté un tipus de cotització addicional del 10,60 % (8,84 % a càrrec de l’empresa, i 1,76 % per al treballador).

7. Empleats públics

S’estableix una taxa de reposició d’efectius del sector públic del 120 % en els sectors prioritaris (administracions públiques amb competències educatives i sanitàries, forces armades, control i lluita contra el frau fiscal i laboral, assessorament jurídic, etc.) i del 110 % en els altres sectors.

Les entitats locals que tinguessin amortitzat el seu deute financer a 31 de desembre de l’exercici anterior tindran un 11 % de taxa en tots els sectors.

En el sector públic es podran realitzar aportacions a plans de pensions d’ocupació o contractes d’assegurança col·lectius, sempre que no se superi l’increment global fixat en la norma del 2 %.

Així mateix, es preveu recuperar la paga extraordinària i addicional corresponent al mes de desembre de 2012, a favor de les administracions i resta d’entitats que no haguessin abonat la totalitat de les quantitats efectivament deixades de percebre per aquest motiu.

S’estableixen limitacions a la contractació de personal temporal i nomenament de personal estatutari temporal i funcionaris interins (excepte en casos excepcionals i per cobrir necessitats urgents i inajornables), entre altres aspectes.

Respecte a les pensions, es recull la determinació inicial de les pensions del règim de classes passives de l’Estat i els complements per mínims.

8. Fons de pensions

Es modifica el límit màxim del total d’aportacions i contribucions empresarials anuals als plans de pensions: no podrà excedir de 1.500 euros (el topall anterior, conforme a la Llei de pressupostos de 2021, estava en 2.000 euros); límit que s’incrementarà en 8.500 sempre que aquest augment provingui de contribucions empresarials o d’aportacions del treballador al mateix instrument de previsió social per import igual o inferior de la respectiva contribució empresarial.

9. Formació professional

Es recull l’aplicació dels fons procedents de la quota de formació professional al finançament del sistema de formació professional per a l’ocupació, a fi d’impulsar i estendre entre les empreses i els treballadors ocupats i aturats una formació que respongui a les seves necessitats del mercat laboral i contribueixi al desenvolupament d’una economia basada en el coneixement.

En concret, s’atribueix al Servei Públic d’Ocupació Estatal la gestió dels programes de formació professional per a l’ocupació que li corresponguin normativament, amb càrrec als crèdits en el seu pressupost de despeses. Cal destacar també que almenys el 50 % dels fons previstos per a aquests programes es destinarà d’entrada al finançament de les despeses d’execució d’iniciatives formatives dirigides prioritàriament a treballadors ocupats, accions per a la capacitació per al desenvolupament de funcions de negociació col·lectiva i el diàleg social, i les despeses de funcionament i inversió de la Fundació Estatal per a la Formació en l’Ocupació.

Igualment, es contempla la gestió pel Servei Públic d’Ocupació Estatal dels serveis i programes finançats amb càrrec a la reserva de crèdit del seu pressupost de despeses.

10. Modificació de la Llei reguladora de la jurisdicció social

Es modifica Llei reguladora de la jurisdicció social, de manera que s’exclouen del coneixement dels òrgans jurisdiccionals de l’ordre social els actes administratius dictats en les fases preparatòries, prèvies a la contractació de personal laboral per a l’ingrés per accés lliure, que hauran de ser impugnats davant l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu.

11. Modificació de la Llei General de la Seguretat Social sobre els criteris per obtenir beneficis en la cotització

Fins ara, només podien obtenir reduccions, bonificacions o qualsevol altre benefici en les bases, tipus i quotes de la Seguretat Social i per conceptes de recaptació conjunta, les empreses i altres subjectes responsables del compliment de l’obligació de cotitzar que s’entengui que es trobin al corrent en el pagament en la data de la seva concessió; a partir de la reforma de la Llei General de la Seguretat Social, l’àmbit subjectiu s’exigeix “trobar-se al corrent en el compliment de les seves obligacions amb la Seguretat Social en relació amb l’ingrés per quotes i conceptes de recaptació conjunta, així com respecte de qualsevol altre recurs de la Seguretat Social que sigui objecte de la gestió recaptatòria de la Seguretat Social, en la data de la seva concessió”.

També hi ha novetats en el règim jurídic aplicable al personal que exerceix funcions executives en dependència del Director Gerent de les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, i en la validesa a l’efecte de prestacions de quotes anteriors a l’alta en el RETA (és a dir, la producció d’efectes en les prestacions, després de l’ingrés amb el corresponent recàrrec i interessos, en cas de no sol·licitar l’alta malgrat reunir els requisits exigibles): aquesta circumstància sols serà de plena aplicació respecte de les altes formalitzades a partir de l’1 de gener de 1994, però respecte de les altes anteriors a aquesta data només serà aplicable a les prestacions causades des de l’1 de gener de 2022.

12. Modificació del RDL 20/2020, 29 maig, pel qual s’estableix l’ingrés mínim vital

Des d’ara, les comunitats autònomes de règim foral assumiran, amb referència al seu àmbit territorial, les funcions i serveis corresponents que en aquesta norma s’atribueixen a l’Institut Nacional de la Seguretat Social així com, en atenció al sistema de finançament d’aquestes hisendes forals, el pagament, en relació amb la prestació econòmica no contributiva de la Seguretat Social de l’ingrés mínim vital, en els termes que s’acordi.

El Ministeri de Treball i Economia Social ha publicat al BOE del 16 d’octubre de 2021 l’Ordre TES/1121/2021, d’11 d’octubre, per la qual s’estableixen les bases reguladores per a la concessió de subvencions públiques, destinades al finançament del “Programa de suport a dones en els àmbits rural i urbà”, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, aprovat pel Consell de Ministres el 27 d’abril de 2021, i per la Decisió d’Execució del Consell relativa a l’aprovació de l’avaluació del pla de recuperació i resiliència d’Espanya, de 13 de juliol de 2021.

El Servei Públic d’Ocupació Estatal i les comunitats autònomes seran les administracions executores i impulsaran i subvencionaran el «Programa de suport a dones en els àmbits rural i urbà».

Objectiu

Aquesta norma té com a objectiu posar en funcionament plans específics per millorar la capacitació de les dones de les àrees rurals i urbanes, a través, primer, de la seva sensibilització per incrementar la seva participació en l’activitat econòmica de la seva zona, la qual cosa comportarà oferir oportunitats de formació, així com l’assessorament en aquests àmbits: digital, tecnològic, emprenedoria i economia social que es lligui als productes endògens (dimensió local i verda), aprofitament forestal, pesquer i agrari, activitats comercials en línia, i suport a la dependència.

De la mateixa forma, amb l’objectiu de revitalitzar les zones rurals per abordar el repte demogràfic i la recuperació de la qualitat de vida i de treball de les persones, s’impulsen actuacions de promoció de l’ocupabilitat de les dones en zones rurals, millorant la seva perspectiva professional i escurçant la bretxa de gènere que suporta el món rural, jugant un paper essencial en la revitalització dels petits municipis i àrees rurals, fomentant la fixació del talent de les dones a través de la seva capacitació, i la creació d’oportunitats, així com obrint noves perspectives i contribuint al desenvolupament econòmic i social en aquests territoris.

Atenció. La formació impartida estarà relacionada amb llocs de treball amb bones perspectives territorials, derivats de les necessitats del mercat laboral rural i urbà en el qual es desenvolupa el programa, i té per objecte l’adquisició d’una qualificació que augmenti l’ocupabilitat de les participants i les seves possibilitats d’accés a un treball digne, i que al mateix temps reforci el desenvolupament productiu de les zones rurals, lluiti contra la bretxa de gènere i millori la permanència de les dones en el territori. Amb almenys el 35 % del programa orientat a competències relacionades amb el clima i el 35 % del programa orientat a competències digitals.

Itineraris personalitzats

Aquest programa implica un itinerari personal i integrat d’orientació, assessorament i accions de formació ajustat al perfil d’ocupabilitat de les dones participants.

El desenvolupament de les accions, individuals o col·lectives, que conformin els itineraris personalitzats es realitzarà preferentment d’acord amb els protocols previstos en l’annex de l’Ordre ESS/381/2018, de 10 d’abril, per la qual s’aprova la guia tècnica de referència per al desenvolupament dels protocols de la Cartera Comuna de Serveis del Sistema Nacional d’Ocupació.

Els itineraris individualitzats indicats tindran la durada màxima que s’indiqui en les corresponents convocatòries sense que, en tot cas, les actuacions subvencionades puguin estendre’s més enllà del tercer trimestre de 2025.

Requisits i criteris per a la selecció de les participants

Es consideren destinatàries d’aquest programa les dones desocupades inscrites com a demandants d’ocupació en els Serveis Públics d’Ocupació del Sistema Nacional d’Ocupació, residents, preferentment, en municipis de menys de 5.000 habitants, amb l’edat, necessitats de qualificació o requalificació formativa o professional i altres característiques o requisits que determinin les administracions laborals competents en els seus respectius àmbits de gestió.

S’entén a l’efecte d’aquest programa que una dona necessita qualificació quan no disposi d’un certificat de professionalitat, títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria, títol de formació professional de grau mitjà o superior o una titulació universitària que li permeti l’acompliment de professions en un sector laboral concret.

S’entendrà a l’efecte d’aquest programa que una dona necessita requalificació professional quan disposant de certificat de professionalitat, títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria, títol de formació professional de grau mitjà o superior, o titulació universitària, aquestes titulacions s’haguessin obtingut fa més de cinc anys en relació amb la data de selecció, i que en la seva vida laboral no consti l’any anterior a la seva incorporació al programa cap contracte directament relacionat amb l’àmbit dels seus estudis, entenent com a tal la necessitat d’aquests estudis per al desenvolupament de l’activitat.

Actuacions subvencionables

Les actuacions subvencionables, els objectius d’atenció i inserció i els àmbits prioritaris d’incorporació a l’ocupació s’estableixen en els articles 3 i 4 de l’Ordre TES/1121/2021, d’11 d’octubre.

Les subvencions regulades en aquesta norma tenen per objecte el finançament dels itineraris individualitzats que desenvolupin les dones participants en el «Programa de suport a dones en els àmbits rural i urbà» durant el seu període d’execució pluriennal entre els anys 2021 a 2025, que es podran integrar per les següents actuacions:

a) Diagnòstic d’ocupabilitat i itinerari personalitzat d’inserció, que previ acord personal d’ocupació, identificarà les actuacions que les participants desenvoluparan al llarg de la seva participació en el programa i vertebrarà l’atenció que se’ls presti, inclòs el calendari de realització, el sistema de seguiment i el resultat de la seva realització respecte de l’evolució de la seva ocupabilitat.

b) Accions d’orientació laboral i per facilitar la cerca d’ús de les participants, incloses les actuacions de sensibilització i per al desenvolupament d’aspectes personals per a l’ocupació, i sobre el procés, tècniques, recursos i eines de cerca activa d’ocupació, confecció del currículum, taller d’entrevista de treball, etc., així com informació general sobre el mercat de treball, en matèria d’autoocupació, sobre tendències, oportunitats professionals i alternatives laborals vinculades al territori, prioritàriament, en els àmbits indicats en l’article 4, i sessions motivacionals i d’assessorament sobre emprenedoria i economia social lligades a aquestes zones.

c) Accions formatives de qualificació i requalificació professional, que sobretot versaran sobre continguts relacionats amb els àmbits i activitats professionals assenyalats en l’article 4, que permetin l’adquisició de coneixements tècnics i habilitats adequades i suficients per exercir una feina, preferentment, en aquests àmbits laborals, o el reciclatge i actualització de coneixements, procediments, tecnologies o noves tendències, prioritàriament, en els àmbits indicats.

d) Tallers de competències transversals (alfabetització digital, treball en equip, gestió eficaç del temps, orientació a l’assoliment, entre altres) i d’apoderament per a la integració laboral i social de les participants i el reforç de la igualtat en l’accés a l’ocupació, ateses les singulars característiques del col·lectiu destinatari del programa.

e) Acompanyament durant el desenvolupament de l’itinerari personalitzat realitzat per les participants amb la finalitat d’efectuar el seu impuls i seguiment respecte de la millora de la seva ocupabilitat, així com acompanyament a l’inici de la incorporació laboral.

f) Incentius a la participació de les dones en el programa o per la seva incorporació laboral quan derivi de l’itinerari personalitzat que hagi realitzat, pels conceptes, condicions, quanties o trams que estableixi l’administració laboral competent en el seu respectiu àmbit de gestió.

g) Prospecció del mercat laboral del territori en el qual es desenvolupi el programa, que permeti l’obtenció d’informació actualitzada sobre la situació econòmica i laboral de l’entorn, la identificació de les necessitats de personal del seu teixit empresarial, perfils laborals requerits, captació d’ofertes d’ocupació, així com la difusió del «Programa de suport a dones en els àmbits rural i urbà» i la proposta de la candidatura de les participants per cobrir les vacants detectades en les empreses, tot això a fi de complir l’objectiu d’inserció laboral previst en l’article 4.

Beneficiaris de la subvenció

Podran ser beneficiàries de la subvenció les següents entitats:

a) En l’àmbit de gestió del Servei Públic d’Ocupació Estatal (fons previstos en l’article 5.3), les corporacions locals i les entitats vinculades o que en depenen, preferentment amb una població inferior a 5.000 habitants. Així mateix, podran ser beneficiàries les entitats locals supramunicipals, que atenguin preferent a dones residents en municipis amb una població inferior a 5.000 habitants.

b) En l’àmbit de gestió de les comunitats autònomes (fons previstos en l’article 5.4), seran beneficiàries les entitats que determinin les mateixes dins dels òrgans de l’administració de la comunitat autònoma i els seus organismes autònoms, així com les altres entitats del sector públic institucional i organismes públics vinculats o dependents de l’administració de la respectiva comunitat autònoma, i les corporacions locals o entitats dependents o vinculades a una administració local del seu àmbit territorial, així com entitats locals supramunicipals. Així mateix, les entitats jurídiques sense ànim de lucre que acreditin experiència en la realització d’accions dirigides a l’acompanyament de persones desocupades ajustat al seu perfil d’ocupabilitat en processos d’inserció laboral per compte d’altri o propi. En tot cas, s’atendrà preferentment dones residents en municipis de menys de 5.000 habitants.

L’informem que l’Audiència Nacional (AN) en la seva sentència de 22 de setembre de 2021, ha assenyalat que l’empresa pot suprimir la compensació per menjar dels treballadors amb jornada partida quan prestin els seus serveis en règim de teletreball.

L’AN assenyala en la seva sentència que del conveni d’aplicació es dedueix que la regla general és que l’empresa efectuï la prestació en espècie a través d’un servei de menjador en el centre de treball o en la seva rodalia immediata i que excepcionalment, procedeixi a l’abonament en metàl·lic de les quantitats que s’hi contemplen, per la qual cosa la compensació per menjar en jornada partida està pensada per al treball presencial i no per al teletreball.

Cal no oblidar que la compensació o subvenció per menjar no és un concepte salarial sinó indemnitzatori, ja que no es compensa el treball efectiu, sinó les despeses en què pot incórrer a conseqüència dels serveis prestats el treballador que presta serveis en règim de jornada partida, ja que s’ha de desplaçar al seu domicili i tornar a la feina per dinar o bé es veu obligat a realitzar-lo en un establiment.

D’igual forma, no queda afectat el principi d’igualtat entre treballadors presencials i no presencials encara que s’invoqui el RDL 28/2020, de treball a distància, perquè no es parteix de la mateixa situació entre uns i altres, raó per la qual no es pot pretendre un tracte idèntic, perquè aquests no han de realitzar cap desplaçament en la jornada partida, que sí que han de realitzar els presencials.

La sentència compta amb un vot particular dissident, emès per la magistrada Ruiz Jarabo Quemada, per a qui es degué estimar la demanda declarant el dret dels treballadors, inclosos en l’àmbit d’aplicació del conveni, que presten els seus serveis en teletreball, a percebre la compensació per menjar quan desenvolupin el seu treball en règim de jornada partida, suprimida unilateralment per l’empresa. La magistrada considera que els empleats desenvolupen les seves funcions en un local de treball acordat, com és el seu domicili. A més, fan jornada partida i no hi ha canvi en els marges del temps de menjar sobre la del centre de treball amb presència física on no s’exigeix que s’abandoni les instal·lacions de l’empresa. Fins i tot en el conveni es recull que els presencials i els teletreballadors tindran els mateixos drets.

És interessant recordar que l’Audiència Nacional va reconèixer, en sentència de 18 de març de 2021, que l’empresa no pot suprimir unilateralment els tiquets restaurant que perceben els treballadors si forma part del salari.

Com ja sabrà, existeixen diverses alternatives per operar a Espanya sense necessitat de constituir una societat o associar-se amb altres entitats existents o sense establir físicament un centre d’operacions a Espanya. Entre elles destaquem ara el contracte de distribució.

El contracte de distribució és el document mitjançant el qual una de les parts, denominada “subministrador”, s’obliga enfront d’una altra, denominada “distribuïdor”, a cedir-li el dret de comercialització o venda dels seus productes per un termini determinat. Els objectius del contracte de distribució són fixar els drets i obligacions de cada part contractual, establir les condicions d’utilització de marca i nom comercial, i la limitació o exclusivitat de la distribució.

El contracte de distribució no té una regulació expressa, per la qual cosa caldrà estar, en primer lloc, a la llibertat de pactes de les parts contractants, aplicant de manera supletòria la legislació civil i mercantil.

Aquests contractes tenen una estructura comuna i es caracteritzen per:

• Són contractes de col·laboració signats entre empresaris independents (generalment fabricador i comerciant), en els quals el distribuïdor actua per compte propi i assumeix el risc de les operacions en les quals intervé.
• Són contractes mercantils, de durada continuada i habitualment d’adhesió.
• Encara que són contractes de confiança, estan basats en la capacitat tècnica, professional i financera del distribuïdor.
• Comporten la major part de les vegades una cessió de drets sobre béns immaterials (marques, rètols, logotips, etc.).
• Són fórmules contractuals noves i que no tenen una regulació legal, encara que la seva freqüent utilització justifica el seu tractament diferenciat.
• La nota essencial que permet diferenciar aquests contractes d’altres negocis jurídics és afavorir la comercialització de productes o serveis mitjançant la creació d’estructures econòmiques integrades i duradores a través d’empresaris jurídicament independents.

Els acords de distribució constitueixen una interessant alternativa a la constitució d’una societat o sucursal o a la realització d’acords de col·laboració comercials amb empresaris ja existents donada la baixa inversió inicial requerida. A causa de la seva freqüència, són nombrosos els tipus d’acords de distribució existents. Molts d’ells, a conseqüència de la falta d’una regulació específica, permeten a les parts gran llibertat quant al seu contingut.

En la pràctica, és habitual confondre un contracte de distribució amb un contracte d’agència. No obstant això, tots dos són diferents i tenen regulacions i característiques diferenciades. Una de les principals diferències entre tots dos contractes, radica en el fet que l’empresari o fabricant continua tenint cert control sobre els productes en el context d’un contracte d’agència, perquè l’agent podria considerar-se simplement un intermediari, la retribució del qual sol ser la comissió que hagi pactat amb el mateix empresari, mentre que en el contracte de distribució, els productes objecte del mateix passen a ser propietat del distribuïdor, que podrà disposar-ne per a la seva comercialització de la manera que li resulti més convenient. Una altra principal diferència és el diferent risc que agent i distribuïdor assumeixen, perquè mentre l’agent no assumeix cap risc en l’operació, tret que es pacti el contrari, el distribuïdor l’assumeix per complet, perquè adquireix pel seu compte els productes a l’empresari o fabricador, per a després procedir a la seva venda.

Concepte: en l’acord de distribució, una de les parts -el distribuïdor- es compromet a adquirir per a la seva posterior revenda, productes de l’altra part contractant.

Els distribuïdors apareixen com a ens jurídics que són part integrant de la xarxa comercial de l’empresa, sense pertànyer-hi, a la qual els uneix un nexe comercial i un mateix desig: augmentar les vendes.

Classificació: cal distingir tres grans categories, corresponents als tipus de xarxes o sistema de distribució:

• Concessió comercial o distribució exclusiva: el proveïdor no sols es compromet a no lliurar els seus productes més que a un únic distribuïdor en un territori determinat, sinó també a no vendre ell mateix aquests productes en el territori del distribuïdor exclusiu.
• Acord de distribució única: l’única diferència amb la distribució exclusiva consisteix en el fet que en el cas de la distribució única el proveïdor es reserva el dret a subministrar els productes objecte de l’acord als usuaris del territori en qüestió.
• Contracte de distribució autoritzada, en el sistema de distribució selectiva: existeixen una sèrie de productes que, per la seva naturalesa, exigeixen un tracte especial per part de distribuïdors i venedors. El tipus de distribució que s’utilitza en aquests dos casos és el de distribució selectiva, denominat així perquè els distribuïdors són acuradament seleccionats en funció de la seva capacitat per a la comercialització de productes tècnicament complexos o per al manteniment d’una imatge o una marca.

Principals modalitats. Les de més implantació i que poden ser considerades com a figures bàsiques són:

• Contracte de compra en exclusiva: el distribuïdor, a canvi de contraprestacions especials, compra només al proveïdor o a qui aquest designi.
• Contracte de distribució autoritzada: el proveïdor subministra al distribuïdor determinats béns o serveis perquè els comercialitzi directament o a través de la seva pròpia xarxa, com a distribuïdor oficial en una zona geogràfica.
• Contracte de distribució selectiva: el proveïdor només ven a distribuïdors seleccionats per ell, sense exclusivitat geogràfica, i el distribuïdor només ven en el seu establiment a consumidors finals.
• Contracte de distribució exclusiva: el proveïdor només pot vendre a un distribuïdor en una determinada zona geogràfica.
• Contracte de franquícia comercial: el proveïdor (franquiciador) titular d’un sistema especial de comercialització, cedeix al distribuïdor (franquiciat) el dret a explotar en el seu propi benefici aquest sistema sota els signes distintius i l’assistència tècnica permanent del titular, a canvi d’una compensació econòmica i del compromís del distribuïdor d’ajustar-se en tot moment a les pautes d’actuació establertes.

Recordi que un distribuïdor actua per compte propi, per la qual cosa comprarà els seus productes i els revendrà als clients. La seva remuneració és el marge entre el preu de compra i el de venda, i vostè no pot imposar-li el preu de venda (encara que sí que pot donar-li uns preus recomanats).

A més de les obligacions principals anteriors, existeixen altres obligacions complementàries:

• El proveïdor està obligat a remetre puntualment les mercaderies, aplicar els descomptes o pagar els cànons pel volum de comptes aconseguit, i procurar que els distribuïdors respectin les zones de venda establertes.
• El distribuïdor estarà obligat a comprar una quantitat mínima de productes, mantenir uns determinats nivells d’estocs, promoure les vendes, realitzar la publicitat d’aquests productes, respectar les marques o signes distintius del proveïdor i no envair els territoris assignats a altres proveïdors.
• No és lícita la clàusula contractual que faculta al proveïdor a imposar el preu de revenda per resultar contrària al principi de llibertat d’empresa. Cal distingir d’aquesta situació els preus de tarifa o recomanats, i els preus fixos, que són aquells que no es poden augmentar o disminuir, per exemple, realitzant descomptes.
• Al proveïdor (exclusiva de venda): el distribuïdor s’obliga a no comprar a altres proveïdors.
• Al distribuïdor (exclusiva de compra o revenda): el proveïdor es compromet a no vendre els béns o serveis objecte del contracte a altres distribuïdors dins del territori delimitat en el contracte.
• A tots dos (exclusiva recíproca): suposa l’assumpció conjunta i recíproca de les obligacions anteriorment enumerades.

Exclusiva. Descrigui al contracte quins productes li vendrà (no es comprometi a donar-li la distribució dels nous productes que llanci al mercat) i indiqui en quina zona podrà comercialitzar-los. Valori si li concedeix l’exclusiva en aquesta zona; i si ho fa:

• Reservi’s el dret de vendre-hi, tant de manera activa (buscant clients) com passiva (si clients d’aquesta zona li fan comandes sense que vostè hagi realitzat gestions actives de venda), incloses les vendes per Internet. Encara que després pugui ser flexible (potser no li interessa entrar en conflicte amb el distribuïdor si aquest és eficient), d’entrada ja tindrà aquesta clàusula a favor seu.
• Fixi un mínim de compres (per exemple, anual) que si s’incompleix permeti deixar sense efecte l’exclusiva (o resoldre el contracte en cas d’incompliment reiterat). Així mateix, fixi una durada del contracte no massa llarga (per exemple, dos anys), que li permeti posar fi a la relació si la labor del distribuïdor no li satisfà.
• Prohibeixi que el distribuïdor pugui nomenar subdistribuïdors (així vostè podrà “controlar” qui ven els seus productes). Prohibeixi-li també que comercialitzi productes competidors.

El pacte d’exclusiva desplega els seus efectes només entre les parts i els seus hereus, de manera que serà ineficaç enfront de tercers. Així doncs, ni el proveïdor ni el distribuïdor podran impedir que un tercer que hagi comprat els seus productes en un altre territori diferent, els pugui vendre dins de la zona d’exclusiva (comerç paral·lel). No obstant això, si el tercer, en comercialitzar el seu producte en el territori delimitat en el pacte d’exclusiva, tractés d’aprofitar-se de la reputació o el prestigi adquirit pel distribuïdor, incorreria en un acte de competència deslleial.

Indemnització. De vegades es concedeix als distribuïdors, en acabar el contracte, la indemnització per clientela (que la llei reconeix als agents comercials), si aconsegueixen nous clients dels quals continuarà beneficiant-se el fabricant. Així i tot, els tribunals accepten que en el contracte el distribuïdor renunciï a aquesta indemnització.