L’existència de societats inactives està àmpliament difosa a Espanya. En moltes ocasions, per evitar el procediment de dissolució i liquidació i els costos que això pot suposar, s’opta per la via de mantenir l’existència de l’entitat, tractant de reduir les obligacions comptables i fiscals inherents a qualsevol societat.

No obstant això, es tracta d’una forma d’hibernació de societats que no sempre s’instrumenta adequadament, ja que en moltes ocasions s’incompleixen determinades obligacions, sobretot en matèria societària i fiscal.

Atenció. Moltes societats queden inactives després de cessar en la seva activitat, però sense dissoldre’s ni liquidar-se. Aquesta circumstància es pot donar, per exemple, perquè els socis volen evitar les despeses i tràmits derivats de la dissolució i liquidació (ITP, notari, registre, etc.) o bé perquè s’espera poder reactivar l’activitat en el futur i, d’aquesta forma, compensar les bases negatives en les quals la societat hagi incorregut.

Obligació de dissolució i liquidació

Cal recordar que la Llei de societats de capital estableix l’obligació de dissolució de la societat quan es produeixi “el cessament en l’exercici de l’activitat o activitats que constitueixin l’objecte social. En particular, s’entendrà que s’ha produït el cessament després d’un període d’inactivitat superior a un any.“

Per tant, a efectes legals una societat inactiva suposa que no acompleix temporalment la seva activitat ordinària, si bé una vegada transcorregut el termini d’un any en aquesta situació, la llei l’obliga a acordar la seva dissolució i liquidació. En l’experiència pràctica, no obstant això, existeix un nombre elevat de societats que incompleixen aquesta previsió normativa, la qual cosa pot implicar conseqüències per a la societat, així com per als seus administradors.

En conseqüència, el possible cessament d’activitat ha de ser, en tot cas, temporal perquè si persistís més enllà del termini indicat d’un any, els administradors socials haurien de convocar la junta perquè adoptés aquesta decisió. En cas de contravenció del precepte indicat, l’òrgan d’administració social podria incórrer en responsabilitats que es contemplen en la Llei de societats de capital.

En tot cas, la inactivitat de la societat i la seva comunicació a les administracions no evita l’existència de determinades obligacions posteriors en l’àmbit societari i, sobretot tributari, per la qual cosa resulta d’interès conèixer aquest abast i les possibles responsabilitats que podria provocar el seu eventual incompliment.

Comunicacions

Si es troba en un cas com l’indicat, actuï de la següent forma:

• Cens. Presenti una declaració censal (model 036) i comuniqui el cessament dins del mes següent a la data en la qual es produeixi.
• IAE. Si la seva empresa tributava per IAE (per facturar més d’un milió d’euros a l’any), comuniqui també la baixa en aquest impost en el mateix termini (en aquest cas, amb el model 840). Anotació. Recordi que pot sol·licitar per escrit la devolució de la part de quota proporcional als trimestres complets en els quals no hagi exercit l’activitat.

Exemple. Si la seva empresa es dona de baixa de l’activitat el 5 de setembre d’un any determinat (és a dir, en el tercer trimestre) i ja ha pagat la quota de l’IAE de tot l’any, pot reclamar la devolució de la part corresponent a l’últim trimestre (part del tercer trimestre haurà desenvolupat l’activitat, per la qual cosa no procedirà la devolució per aquest període).

COMPLIMENT D’OBLIGACIONS EN UNA SOCIETAT INACTIVA

La situació d’inactivitat social en una entitat mercantil sense que es produeixi un acord de dissolució i la liquidació posterior de la societat no evita el fet que s’hagi de complir una sèrie de requeriments en diversos àmbits que l’afecten.

A continuació, s’exposen sumàriament les principals obligacions que afecten una societat inactiva:

1. Obligacions comptables i mercantils:

• En primer lloc, el Codi de Comerç estableix una obligació de manteniment de tota la documentació de l’entitat (llibres oficials, llibres d’actes, llibre registre de socis, etc.). Els administradors són responsables de custodiar aquesta informació.
• Es manté l’obligació, igual que en una societat activa, de gestió de la comptabilitat, presentació de llibres comptables i comptes anuals per al seu dipòsit en el Registre Mercantil (amb independència del nombre d’assentaments comptables que es puguin produir)

2. Obligacions tributàries

• La primera actuació en cas de cessament d’activitat hauria de consistir a comunicar la baixa de l’activitat a l’Agència Tributària, mitjançant la corresponent declaració censal a través del model 036. El termini de comunicació és d’un mes des del moment de cessament d’activitat.
• No obstant l’anterior, la societat haurà de continuar emplenant aquelles obligacions fiscals, així com aquelles altres que poguessin generar-se fins i tot en el supòsit de cessament d’activitat. / En aquest sentit, cal citar entre altres: (i) presentació anual de l’impost sobre societats; (ii) emplenament dels models d’ingressos de retencions a compte sobre pagaments de rendiments que puguin efectuar-se i (iii) aquelles declaracions informatives de caràcter periòdic que, si escau, li resultin exigibles, encara que no existeixi una activitat efectiva de caràcter econòmic.
• Manteniment de l’adreça electrònica a l’efecte de notificacions de diversos organismes que, si escau, haurà de ser objecte de renovació periòdicament.

3. Obligacions davant la Seguretat Social

• En el cas de cessament d’activitat, resultarà preceptiu comunicar a la Seguretat Social aquesta situació als efectes de donar de baixa a empleats i administradors que hagin deixat de prestar serveis en els corresponents règims en els quals estiguessin enquadrats.

4. Obligacions davant d’altres administracions i tercers

• Addicionalment, s’haurà de considerar les comunicacions que s’hagin d’efectuar davant altres administracions estatals, autonòmiques, locals o d’una altra índole, així com a tercers subjectes, tot això en funció de les activitats que hagués realitzat la societat i els efectes que el cessament d’activitat pogués tenir en relació amb aquestes administracions i altres tercers.

En definitiva, si bé pot existir a vegades la percepció equivocada que el cessament d’activitat suposa l’exclusió de compliment amb determinades obligacions a les quals està subjecta una societat activa, aquesta impressió no és correcta. Caldrà, per tant, efectuar una anàlisi detallada per determinar els compliments normatius o informacions que s’han de subministrar en el supòsit que s’opti pel cessament d’activitat, sobretot en aquells casos en què no comporti la dissolució i liquidació immediata de la societat.

En tot cas, s’ha de considerar l’obligació continguda en l’article 363.1 de la Llei de societats de capital que obliga a la dissolució i liquidació de la societat després de més d’un any d’inactivitat de la societat, així com els possibles riscos que el seu incompliment pogués derivar per als administradors socials.

POSSIBLES RISCOS DEL CESSAMENT D’ACTIVITAT

Tal com s’ha indicat anteriorment, la inactivitat d’una societat no eximeix de complir amb determinades obligacions, comptables, mercantils, fiscals, etc. En el passat recent, les administracions no han tingut una actuació exigent respecte del compliment d’obligacions formals enfront de l’alt nombre de societats inactives.

No obstant això, aquesta situació s’ha començat a modificar i, d’aquesta manera, les diferents administracions han anunciat determinades actuacions amb la intenció de reduir l’ampli nombre de societats inactives existents, ja que es considera que constitueixen un element de distorsió en l’àmbit econòmic, ja que en determinats casos són utilitzades així mateix com a mecanisme per a la defraudació a les diferents administracions i tercers.

Per això, l’absència de compliment de les obligacions existents en relació amb les entitats mercantils amb caràcter general pot suposar l’existència de risc de sancions econòmiques rellevants, així com la dificultat de continuar operant en el tràfic mercantil.

En particular, cal citar a tall d’exemple els següents efectes:

• Possibilitat d’aplicar sancions econòmiques per la falta de dipòsit de comptes anuals[1]
• A conseqüència de l’anterior, la falta de dipòsit dels comptes anuals suposarà així mateix la paralització en la inscripció de qualsevol acte mercantil de la societat que hagi de tenir accés al corresponent Registre Mercantil.
• Des de la perspectiva fiscal, l’absència de presentació de declaracions tributàries comportarà l’aplicació de sancions per part de l’Agència Tributària i un major focus en eventuals comprovacions de la situació fiscal.
• Possibilitat que s’iniciï un procediment de revocació del NIF de la societat, la qual cosa provocarà una dificultat afegida perquè aquesta societat pugui operar en el tràfic mercantil (entre altres efectes, la baixa en el registre d’operadors intracomunitaris, devolució mensual d’IVA, obtenció de certificats tributaris i fins i tot la impossibilitat d’atorgar documents notarials)
• En cas de comunicació de la inactivitat d’una societat, l’Administració Tributària denegarà el dret a la deducció de despeses, així com les quotes d’IVA suportat.
• Addicionalment, en l’àmbit tributari es podrien derivar els deutes tributaris contrets per la societat cap als seus administradors segons el que es disposa en l’article 43.1 b) de la Llei 58/2003, General Tributària.
• Així mateix, en l’àmbit mercantil aquells tercers que haguessin estat perjudicats pel cessament de l’activitat continuat més enllà del termini d’un any i que no s’haguessin adoptat els pertinents acords de dissolució i liquidació social, podrien tenir acció per reclamar als administradors per la seva inacció.

[1] Les quanties poden oscil·lar entre 1.200 i 60.000 euros per any en funció de la dimensió de la societat.

Per tant, i enfront de la percepció existent que pot resultar més convenient deixar una societat inactiva amb l’objectiu de reduir les despeses que suposaria escometre un procediment específic de dissolució i liquidació, és preferible analitzar les possibles conseqüències de mantenir aquesta situació en aquells casos en què es prevegi que la inactivitat sigui definitiva i no temporal.

OBLIGACIONS DE FINAL D’ANY

En el mes de desembre de 2021, s’han de complir, entre altres, les següents obligacions:

1. Impost sobre societats

a. Preus de transferència

Abans del tancament de 2021, i per a les entitats l’exercici de les quals sigui l’any natural, s’haurà de presentar el model 231 (declaració d’informació país per país) o una comunicació específica, segons el cas. En concret:

1. L’obligació de presentar el model 231 afecta les empreses que pertanyin a un grup amb més de 750 milions d’euros de volum de negocis a escala mundial en el període impositiu anterior a aquell respecte del qual s’informa. La presentació d’aquest model s’haurà de fer per via telemàtica.
2. Les entitats del grup que no estiguin obligades a presentar l’informe país per país a Espanya, hauran de comunicar a l’administració quina serà la societat d’aquest grup no resident a Espanya que, en 2021, haurà de presentar-lo i en quin país ho farà.

Si existeixen diverses entitats dependents residents en territori espanyol, es pot designar pel grup multinacional una d’elles per presentar la comunicació, i en aquest cas serà l’única obligada a aquesta presentació.

b. Grups fiscals

Les societats dominants de nous grups (l’exercici dels quals sigui l’any natural) que desitgin consolidar des de 2022, hauran de comunicar la seva opció durant el mes de desembre de 2021. En els grups en els quals l’entitat dominant sigui no resident, l’obligació correspondrà a l’entitat representant a Espanya.

Per a això, s’han d’adoptar els acords pertinents pels respectius òrgans d’administració de les entitats que hagin de consolidar, també abans que finalitzi l’any.

c. Deducció per als finançadors de produccions audiovisuals espanyoles o d’espectacles en viu

Els contribuents que durant l’exercici 2021 hagin participat en el finançament de produccions espanyoles de llargmetratges i curtmetratges cinematogràfics i de sèries audiovisuals de ficció, animació, documental o producció i exhibició d’espectacles en viu d’arts escèniques i musicals realitzades per un altre contribuent, hauran de presentar (abans que finalitzi 2021) una comunicació a l’Administració Tributària subscrita tant pel productor com pel contribuent que participa en el finançament de la producció, adjuntant la següent documentació:

• Contracte de finançament.
• Certificació del compliment dels requisits d’obtenció de certificats i lliurament de còpia nova en les produccions audiovisuals espanyoles (requisits [a’] i [b’] de l’apartat 1 de l’article 36 de la LIS) i;
• Certificat relacionat amb els espectacles en viu (requisit [a] de l’apartat 3 de l’article 36 de la LIS).

d. Altres règims especials

• Règim especial d’arrendament financer

A l’efecte de l’amortització de les quotes corresponents a la recuperació del cost dels béns arrendats, l’opció per l’establiment del moment temporal en què s’entendrà que els actius es posen en condicions de funcionament en el moment de l’inici efectiu de la seva construcció, s’haurà de comunicar abans del tancament de 2021 (per a les entitats l’exercici de les quals sigui l’any natural).

• Entitats de tinença de valors estrangers (ETVE)

L’opció per l’aplicació del règim especial d’ETVE s’ha de comunicar abans que finalitzi 2021 (per a les entitats l’exercici de les quals sigui l’any natural) si es desitja la seva aplicació ja des del mateix 2021.

• Entitats dedicades a l’arrendament d’habitatges (EDAV)

D’igual forma, l’opció pel règim especial de les EDAV s’ha de comunicar abans que finalitzi 2021 (per a les entitats l’exercici de les quals sigui l’any natural) si es desitja la seva aplicació ja des del mateix 2021.

• Plans especials d’amortització

Els plans d’amortització aprovats per l’administració es poden aplicar als elements patrimonials d’idèntiques característiques als quals es refereixin aquests plans, quan la seva amortització comenci abans del transcurs de tres anys comptats des de la data de notificació de l’acord d’aprovació del pla (sempre que es mantinguin substancialment les circumstàncies de caràcter físic, tecnològic, jurídic i econòmic determinants del mètode d’amortització aprovat).

Aquesta aplicació ha de ser objecte de comunicació a l’AEAT abans que finalitzi l’any 2021 (per a les entitats l’exercici de les quals sigui l’any natural) si es desitja la seva aplicació ja en 2022.

2. IVA

a. Grups d’IVA

• Les entitats que desitgin optar per l’aplicació del règim de grup d’entitats en l’IVA per a l’exercici 2022, hauran d’adoptar els acords per a l’aplicació del règim i realitzar la comunicació pertinent mitjançant el model 039, abans del 31 de desembre de 2021.
• També s’haurà de comunicar, abans d’aquesta data, mitjançant el model 039, qualsevol alteració en la composició dels grups ja existents o, en cas que no s’hagin produït variacions, la comunicació anual, així com l’opció o renúncia per la modalitat avançada del règim especial de grups d’entitats.
• Abans d’aquesta data s’haurà de comunicar, si escau, també mitjançant el model 039, la renúncia al règim especial de grup d’entitats (tant la renúncia total d’entitats que apliquin el règim especial, com les renúncies individuals).

b. Altres règims especials

• Les opcions i renúncies al règim simplificat, al règim d’agricultura, ramaderia i pesca i al règim del criteri de caixa s’han de comunicar a través d’una declaració censal (model 036) fins al 31 de desembre de 2021, si es vol que facin efecte per a l’any 2022.
• En el règim especial de béns usats, objectes d’art, antiguitats i objectes de col·lecció, l’opció per la determinació de la base imposable mitjançant el marge de benefici global s’haurà de comunicar durant el mes de desembre de 2021 a través d’una declaració censal (model 036).

c. Sectors diferenciats

El termini per a la renúncia al règim de deducció comuna per a sectors diferenciats finalitza el 31 de desembre de 2021, si es desitja que faci efecte l’any 2022.

d. Subministrament immediat d’informació (SII)

• Els subjectes que hagin començat a portar els seus llibres registre a través de la seu electrònica de l’AEAT en 2021, però des d’una data diferent de l’1 de gener de 2021, hauran de remetre els registres de facturació del període anterior a aquesta data (corresponents al mateix 2021) abans del 31 de desembre de 2021.
• Els contribuents que decideixin voluntàriament portar els seus llibres registre a través de la seu electrònica de l’AEAT amb efectes des de l’1 de gener de 2022, podran optar a través de la presentació d’una declaració censal (model 036) a desembre de 2021.

e. Vendes a distància

L’opció per la tributació en destí per les operacions de vendes a distància a altres Estats membres de la Unió Europea (article 68 de la Llei d’IVA) per a l’any 2022, així com la seva revocació, s’hauran de realitzar a través de la presentació d’una declaració censal (model 036) durant el mes de desembre de 2021.

3. IRPF – activitats econòmiques

Els empresaris i professionals podran presentar fins al 31 de desembre la seva renúncia al règim d’estimació directa simplificada i d’estimació objectiva per a 2022 i els anys successius.

4. Impostos locals

En general, tant per als últims dies de l’any com per a principis de 2022, caldrà estar pendent de les ordenances fiscals dels diferents ajuntaments, que poguessin contemplar determinades exempcions pregades en l’impost sobre activitats econòmiques (IAE), en l’impost sobre béns immobles o en altres tributs.

OBLIGACIONS EN ELS PRIMERS MESOS DE 2022

D’altra banda, en els primers mesos de 2022, també s’han de complir unes certes obligacions. Entre altres, les següents:

1. Obligacions censals

Durant el mes de gener de 2022, les societats amb un volum d’operacions en 2021 superior a 6 milions d’euros hauran de comunicar a l’Administració Tributària la seva consideració com a “gran empresa” a efectes tributaris, amb la finalitat de presentar mensualment les seves declaracions periòdiques, sempre que, amb caràcter previ, no tinguessin ja aquesta consideració.

De manera anàloga, les grans empreses que hagin vist reduït el seu volum d’operacions en 2021 per sota d’aquesta quantitat, hauran de comunicar que han deixat de tenir aquesta consideració, tornant a presentar les seves declaracions amb una periodicitat trimestral.

2. Impost sobre societats

Pagaments fraccionats: les entitats amb un import net del volum de negocis inferior a 6 milions d’euros que vulguin optar per calcular els seus pagaments a compte pel “mètode de la base”, podran fer-ho fins a la finalització del mes de febrer de 2022.

3. IVA

• Els contribuents que desitgin aplicar la regla de prorrata especial en 2021, hauran d’exercitar la seva opció en l’última declaració-liquidació de 2021, que es presentarà a gener de 2022.
• En aquesta última declaració-liquidació de 2021 també es podrà sol·licitar, si escau, la devolució del saldo que els contribuents tinguin a favor seu a 31 de desembre de 2021.
• L’aplicació d’un percentatge provisional de deducció diferent del fixat com a definitiu per a l’any 2021, s’haurà de sol·licitar, amb caràcter general, durant el mes de gener de 2022, perquè faci efecte en aquest any.
• Els contribuents que apliquin el règim especial de grup d’entitats hauran de comunicar, si escau, les modificacions que s’hagin produït el mes de desembre de 2021 durant el termini de presentació de l’última declaració-liquidació de 2021 (gener de 2022). En cas d’incorporació el mes de desembre de 2021 d’una nova entitat al grup, la comunicació es podrà presentar fins al 20 de gener de 2022.
• Els contribuents que portin els seus llibres registre a través del SII, hauran de comunicar determinada informació amb transcendència tributària (factures d’agències de viatges expedides conforme a la disposició addicional quarta del Reglament de facturació, imports en metàl·lic superiors a 6.000 euros i operacions d’assegurança per entitats asseguradores) relativa a l’any 2021 dins del termini de presentació de la declaració-liquidació de l’últim període de 2021 (fins al 30 de gener de 2022). També hauran de remetre en el mateix període la informació del llibre registre de béns d’inversió de l’any 2021.
• La liquidació de les operacions assimilades a les importacions realitzades l’any 2021 que consisteixin en l’incompliment dels requisits determinants de la navegació marítima i aèria internacional i en la no afectació exclusiva al salvament, assistència marítima o pesca costanera dels vaixells el lliurament, adquisició intracomunitària o importació dels quals hagués estat exempta (article 19 paràgrafs 1r, 2n i 3r de la Llei d’IVA) es podrà realitzar fins al 30 de gener de 2022.

4. Impost sobre l’electricitat

Durant els primers dos mesos de cada any, els beneficiaris de la reducció del 85 % de l’impost sobre l’electricitat hauran de comunicar la quantitat d’energia efectivament consumida o, si escau, el percentatge definitiu de l’electricitat consumida amb dret a la reducció durant l’any natural anterior. Aquest percentatge definitiu és el que serà tingut en compte per als nous subministraments. Si en el termini dels dos primers mesos de cada any natural no es produeix la comunicació, es considerarà que no s’ha produït variació respecte de les dades comunicades al principi.

5. Impostos locals: IAE

El model 848 de comunicació de l’import net del volum de negocis a l’efecte de l’IAE s’ha de presentar entre l’1 de gener i el 14 de febrer de 2022. Recordem que aquesta comunicació s’ha de realitzar per aquelles entitats en les quals es donin les següents circumstàncies:

• Que estiguin obligades al pagament de l’IAE per no resultar d’aplicació l’exempció prevista en l’article 82.1 c) del text refós de la Llei d’Hisendes Locals (import net del volum de negocis inferior a un milió d’euros).

• Que en l’última declaració de l’impost sobre societats presentada abans de l’1 de gener de l’any en què aquest volum (d’un milió d’euros) hagi de fer efecte en l’IAE, no hagin fet constar l’import net de volum de negocis (és a dir, en la declaració de l’impost sobre societats de l’exercici 2020 presentada a juliol de 2021).

En cas d’entitats que formin part d’un grup en el sentit de l’article 42 del Codi de Comerç, s’haurà de presentar el model 848 en aquells casos en els quals l’entitat dominant del grup no hagi fet constar l’import net del volum de negocis de les entitats pertanyents al grup en la citada declaració de l’impost sobre societats.

Al BOE del 21 de desembre de 2021 s’ha publicat definitivament la Llei de l’ingrés mínim vital (IMV), que fins ara es regia pel Reial decret llei 20/2020.

En el tràmit parlamentari, s’han introduït millores que s’aplicaran a partir de la seva entrada en vigor, l’1 de gener de 2022. Una d’elles és el complement d’ajut a la infància, que arribarà als beneficiaris de la prestació amb menors a càrrec, però també a altres famílies de rendes baixes, ja que s’elevaran els llindars de renda garantida i patrimoni establerts per a cada tipologia de llar.

Dins de les millores incloses en el tràmit parlamentari aplicables a partir de gener de 2022, podem destacar les següents:

– Complement d’ajut a la infància, que arribarà als beneficiaris de la prestació amb menors a càrrec, però també a altres famílies de rendes baixes, ja que s’elevaran els llindars de renda garantida i patrimoni establerts per a cada tipologia de llar.

Aquest complement serà de 100 euros per llar al mes en el cas d’infants de 0 a 3 anys; de 70 euros al mes per cada nen entre 3 i 6 anys i de 50 euros al mes per cada menor d’entre 6 i 18 anys i el rebran les llars que compleixin dos requisits: aquelles que no superin el 300 % de la renda garantida de l’IMV per a la seva mena de llar i que no superin el 150 % del llindar de patrimoni corresponent a la seva mena de llar. És a dir, el cobraran els actuals perceptors de l’IMV amb menors a càrrec seu i altres llars de rendes baixes, però no en pobresa extrema.

– Cobertura de col·lectius més vulnerables. A més, s’han introduït millores per ampliar la cobertura de col·lectius més vulnerables, com els joves que han estat sota la tutela de les entitats públiques. També s’han igualat les condicions de les famílies monoparentals amb quatre o més fills o menors a càrrec; les persones amb discapacitat (superior al 65 %) rebran un complement del 22 % per a la unitat de convivència i, per acabar, s’ha exceptuat del còmput de rendes les prestacions que reben les persones per dependència i les prestacions o subsidis per desocupació.

– Reducció del termini d’antiguitat de la unitat de convivència de 12 a 6 mesos. També es facilita l’accés a través d’altres mesures, com la reducció del termini d’antiguitat de la unitat de convivència de 12 a 6 mesos per accedir a la prestació. En el cas dels titulars menors de trenta anys, s’ha rebaixat de 3 a 2 anys el requisit d’acreditació de vida independent per sol·licitar la prestació.

– Sol·licitar la prestació amb els ingressos de l’any en curs i s’han elevat els llindars de renda i patrimoni per aquests casos. Entre les millores, s’ha convertit en permanent la possibilitat de sol·licitar la prestació amb els ingressos de l’any en curs i s’han elevat els llindars de renda i patrimoni per a aquests casos, amb la finalitat que l’IMV sigui més sensible a les situacions de pobresa sobrevinguda.

Cal recordar que fa poc que s’ha posat en funcionament el registre de mediadors de l’ingrés mínim vital, per permetre que les entitats col·laboradores puguin acreditar la idoneïtat de potencials beneficiaris de la prestació. Amb aquesta mesura, es permet a les entitats del tercer sector d’acció social, les ONG, de col·laborar en la gestió de l’IMV, prèvia inscripció en aquest registre, una altra mesura amb la qual el Ministeri pretén ampliar el nombre de beneficiaris de la prestació.

COMPLEMENT D’AJUT PER A LA INFÀNCIA

Per a qui?

Beneficiaris de l’ingrés mínim vital amb menors a càrrec

Famílies de rendes baixes amb menors a càrrec (fins a tres vegades el llindar de l’IMV)

Quines quantitats?

100 euros per llar al mes en el cas d’infants de 0 a 3 anys

70 euros al mes per cada infant de 3 a 6 anys

50 euros al mes des dels 6 anys fins a la majoria d’edat

El pròxim 1 de gener de 2022 les pensions contributives s’incrementaran un 2,5 %. D’acord amb la fórmula acordada amb els agents socials el mes de juliol passat, que garanteix el poder adquisitiu dels pensionistes, aquest increment és el resultat de l’índex de preus de consum (IPC) mitjà entre desembre de 2020 i novembre de 2021. Aquest augment també serà igual per als pensionistes de classes passives.

D’acord amb aquest increment, les quanties mínimes per a les pensions contributives durant l’any 2022 serien les següents (import distribuït en 14 pagues):

Jubilació amb 65 anys o més:

• Amb cònjuge a càrrec: 12.467 euros a l’any
• Sense cònjuge: 10.103,80 euros a l’any
• Amb cònjuge no a càrrec: 9.590 euros a l’any

Jubilació amb menys de 65 anys:

• Amb cònjuge a càrrec: 11.688,60 euros a l’any
• Sense cònjuge: 9.452,80 euros a l’any
• Amb cònjuge no a càrrec: 8.934,80 euros a l’any

Incapacitat permanent de gran invalidesa

• Amb cònjuge a càrrec: 18.701,20 euros a l’any
• Sense cònjuge: 15.156,40 euros a l’any
• Amb cònjuge no a càrrec: 14.385 euros a l’any

Incapacitat absoluta o total dels titulars de 65 anys o més

• Amb cònjuge a càrrec: 12.467 euros a l’any
• Sense cònjuge: 10.103,80 euros a l’any
• Amb cònjuge no a càrrec: 9.590 euros a l’any

Incapacitat total dels titulars d’entre 60 i 64 anys:

• Amb cònjuge a càrrec: 11.688,60 euros a l’any
• Sense cònjuge: 9.452,80 euros a l’any
• Amb cònjuge no a càrrec: 8.934,80 euros a l’any

Incapacitat total derivada d’una malaltia comuna per a menors de 60 anys:

• Amb cònjuge a càrrec: 7.448 euros a l’any
• Amb cònjuge no a càrrec: 7.383,6 euros a l’any

Viduïtat:

• Amb càrregues familiars: 11.688,60 euros a l’any
• Més grans de 65 anys o amb discapacitat igual o superior al 65 %: 10.103,80 euros a l’any
• Titulars d’entre 60 i 64 anys: 9.452,80 euros a l’any
• Menors de 60 anys sense càrregues: 7.655,20 euros a l’any

Orfandat:

• Per beneficiari: 3.089,80 euros a l’any
• Per a menors de 18 anys amb una discapacitat igual o superior al 65 %: 6.076 euros a l’any
• Per a casos d’orfandat absoluta: 9.457 euros a l’any per a un sol beneficiari (15.941,80 €/any a repartir entre els beneficiaris si són varis)

En favor de familiars:

• Per beneficiari: 3.089,80 euros a l’any
• Si no existeix vidu ni orfe:
  • Un sol beneficiari amb 65 anys o més: 7.463,40 euros a l’any
  • Un sol beneficiari menor de 65 anys: 7.033,60 euros a l’any
  • Diversos beneficiaris: el mínim assignat a cadascun s’incrementarà en l’import que resulti de prorratejar 4.565,40 euros a l’any entre el nombre de beneficiaris

D’altra banda, durant l’any que ve, l’import màxim per a les pensions contributives se situarà en 39.474 euros anuals, abonats en 14 pagues.

Com ja sap, l’edat de jubilació augmenta cada any de manera gradual. En 2022 aquesta edat es fixa en 66 anys i 2 mesos per a aquells que hagin cotitzat menys de 37 anys i 6 mesos, i 65 anys per als qui arribin o superin aquest període de cotització.

No obstant això, no sols s’incrementa l’edat ordinària d’accés a la jubilació sinó també els anys a tenir en compte a l’efecte de càlcul de la base reguladora, per a situar-nos l’any 2022 en 25 anys. En qualsevol cas, aquesta xifra es pot veure fins i tot modificada a l’alça, a conseqüència del segon bloc de mesures de la coneguda “Reforma Escrivá”, que es preveu que tingui aprovada a la fi del 2022, encara que, amb els temes que es pretén que reculli (augment del topall de cotització, increment dels anys del càlcul de la base reguladora de la pensió de jubilació, cotització dels autònoms segons ingressos reals, etc.), serà més difícil aconseguir un consens amb patronal i sindicats. No es coneix encara fins a quins anys es consideraran a l’efecte de càlcul de la base reguladora de la pensió de jubilació, si bé es va filtrar un document-esborrany del Govern en el qual es contemplava situar la xifra en 35 anys, la qual cosa implicaria tenir en compte una vida laboral molt àmplia (amb fins i tot llacunes de cotització) i probablement unes bases de cotització (les primeres) més baixes i, per tant, poc favorables per al càlcul de la pensió.

Edat a la qual podran accedir els autònoms a la jubilació anticipada en 2022

Respecte a la jubilació anticipada voluntària, i amb la primera bateria de la “Reforma Escrivá”, a partir de 2022 es modifiquen els coeficients reductors de la jubilació anticipada amb la intenció d’acostar l’edat real de jubilació a la legal. Aquests coeficients seran mensuals (no trimestrals) i la jubilació només es podrà avançar un màxim de 24 mesos a l’edat legal, excepte en casos de jubilació anticipada involuntària, en els quals es podrà accedir fins 4 anys abans de l’edat ordinària.

L’autònom com més anticipi la seva jubilació, més grans seran els coeficients reductors que baixaran per a tota la vida la seva prestació. No obstant això, encara no és clar quins seran aquests percentatges en 2022. El Govern va aprovar una reforma de les penalitzacions que encara ha de passar pel Congrés.

Per tant, en 2022, es podrien donar dos casos: que el Congrés acabi aprovant el canvi de coeficients reductors o que segueixin els actuals.

En el cas que es mantinguin els desincentius com fins ara, aquests serien els percentatges de reducció sobre la pensió de l’autònom:

• El primer tram correspon a aquells que tinguin 38 anys i sis mesos cotitzats, o menys, en el moment de la sol·licitud. A aquests, se’ls aplicarà una reducció del 8 % per any o un 2 % per cada trimestre que sol·licitin la pensió abans de temps.
• El segon tram correspon a aquells que tinguin una cotització d’entre 38 anys i sis mesos i 41 anys i sis mesos en el moment de la sol·licitud. A aquests, se’ls aplicarà un coeficient reductor del 7,5 % per any anticipat i 1,87 % per cada trimestre.
• El tercer tram correspon a aquells autònoms la cotització dels quals supera els 41 anys i sis mesos i és inferior als 44 anys i sis mesos en el moment de la sol·licitud. En aquest cas, se’ls aplicarà un coeficient reductor del 7 % a la seva pensió per cada any anticipat (i 1,75 % per cada trimestre).
• El quart tram correspon als autònoms que hagin cotitzat 44 anys i sis mesos o més. Per a ells, el coeficient reductor serà d’un 6,5 % sobre la seva prestació per cada any anticipat (1,675 % per cada trimestre).

Una altra opció seria que, a partir de gener, al final, tirés endavant la reforma per a les noves penalitzacions, i en aquest cas els autònoms haurien de tenir en compte que es penalitzarà molt més que en l’actual model la jubilació anticipada fins al mes 22 anterior a l’edat legal. És a dir que, una vegada complerts els 64 anys i dos mesos necessaris per accedir a la jubilació anticipada, potser seria recomanable esperar tres mesos més, ja que els canvis de coeficients són molt grans en poc temps.

A continuació, i a tall d’exemple, s’exposa un quadre en el qual apareixen els nous coeficients que es podrien implantar des de 2022. Aquests percentatges -que són els més alts- serien aplicables tan sols als treballadors amb menys de 38 anys i sis mesos cotitzats.

Menys de 38 anys i 6 mesos cotitzats

Mesos avançament	Coeficient actual	Coeficient MISSM
24	16,00	21,00
23	16,00	17,60
22	16,00	14,67
21	14,00	12,57
20	14,00	11,00
19	14,00	9,78
18	12,00	8,80
17	12,00	8,00
16	12,00	7,33
15	10,00	6,77
14	10,00	6,29
13	10,00	5,87
12	8,00	5,50
11	8,00	5,18
10	8,00	4,89
9	6,00	4,63
8	6,00	4,40
7	6,00	4,19
6	4,00	4,00
5	4,00	3,83
4	4,00	3,67
3	2,00	3,52
2	2,00	3,38
1	2,00	3,26

D’acord amb l’Ordre JUS/794/2021, de 22 de juliol, per la qual s’aproven els nous models per a la presentació en el Registre Mercantil dels comptes anuals dels subjectes obligats a la seva publicació: s’ha introduït amb caràcter excepcional i transitori en el model de presentació dels comptes de l’exercici 2020 el full de declaració COVID-19, amb referència concreta a la repercussió de l’estat d’alarma per la pandèmia COVID-19. Aquest full permetrà analitzar a escala granular empresarial els efectes de la pandèmia i valorar les mesures de política econòmica posades en marxa, la qual cosa resultarà d’enorme interès per a unitats ministerials i àrees de recerca de l’administració pública a les quals es doni accés a aquestes dades.

L’objectiu d’aquest document és demostrar que s’han complert els requisits per gaudir d’ajuts i subvencions.

D’aquesta manera, els autònoms societaris i les empreses obligades al dipòsit de comptes hauran d’incloure tots els ajuts públics que hagin sol·licitat i dels que hagin estat beneficiaris durant la crisi sanitària, així com els crèdits ICO i els ERTO a què hagin accedit.

Recordi que un autònom societari és un treballador per compte propi que ha constituït una empresa en qualsevol de les seves formes jurídiques.

Molts negocis no van poder presentar-lo a 31 de juliol passat, amb els comptes de l’exercici 2020, per la urgència dels terminis concedits. Per aquesta raó, l’Executiu va pactar una pròrroga del termini amb el Col·legi de Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles. El problema és que s’acosta l’últim dia de l’any i hi ha molts autònoms societaris que no l’han presentat.

És obligatori presentar el full de declaració COVID-19?

Per al dipòsit dels comptes anuals de 2020, sí que és obligatòria la presentació d’aquest full informatiu, sempre que s’hagi presentat a dipòsit els comptes anuals de la seva empresa, després del 26 de juliol de 2021, és a dir, per a presentacions dutes a terme des del 27 de juliol de 2021 en endavant.

Quina informació recull?

• Expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO): l’interessat ha d’indicar si ha sol·licitat un ERTO i quants treballadors en van resultar afectats.
• Crèdits de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO): s’ha d’especificar si s’han demanat préstecs amb aval ICO i la quantia sol·licitada.
• Arrendament d’immobles: si la societat té locals arrendats, han d’aclarir si han concedit moratòries als seus inquilins o si els han eximit d’alguna mensualitat.
• Altres ajuts públics: el treballador per compte propi ha de proporcionar els documents que reflecteixin tots els altres tipus d’ajuts públics que pot haver rebut del Govern central o dels autonòmics.

Com pot lliurar-lo?

A través del portal web del seu Registre Mercantil amb la següent informació:

• Notificació de l’arxiu dels comptes de l’exercici 2020 on es reflecteixin el número d’entrada i número d’axiu.
• Certificat electrònic vàlid i en vigor.
• Targeta de crèdit per al pagament de l’aranzel.

Passos a seguir:

• Al portal web del seu Registre Mercantil ha de seleccionar ‘declaració Covid’ i descarregar l’arxiu PDF.
• Emplenar el PDF amb les dades que va rebre en la notificació dels comptes.
• És fonamental que no quedi cap camp buit, ja que, si falta informació, el formulari no serà vàlid.
• Signar el PDF amb un certificat digital vàlid.
• Accedir de nou a la web del registre per enviar l’arxiu.
• Quan tot sigui correcte, s’haurà d’accedir a la passarel·la de pagament en la qual s’hauran d’abonar 3,64 euros.
• Després de la tramitació, l’autònom rebrà una notificació per correu electrònic.

Si no es presenta el “Full Covid-19” abans de la data indicada, Hisenda el sancionarà. I també ho farà si considera que hi ha incorreccions en el descrit. En aquest cas, existeix la possibilitat que exigeixi la devolució dels ajuts rebuts.