L’informem que al BOE del 29 de desembre de 2021 s’ha publicat la Llei 22/2021, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2022 (LPGE 2022).

La LPGE 2022 conté diverses mesures tributàries en diferents impostos, com per exemple, la minoració en IRPF del límit general per aportacions i contribucions a sistemes de previsió social, la pròrroga de mòduls IRPF/IVA, establiment d’una tributació mínima en l’impost sobre societats, la reducció de la bonificació d’aquest impost per a les entitats dedicades al lloguer d’habitatge, nou epígraf en l’IAE amb la finalitat de classificar de manera específica l’activitat exercida per periodistes i altres professionals de la informació i la comunicació, que fins al dia d’avui no existia, actualització de les taxes o establiment de beneficis fiscals a les activitats d’interès general i grans esdeveniments.

A continuació descrivim les principals mesures fiscals que es recullen en la LPGE 2022.

1. IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES

1.1 Límits de reducció en la base imposable de les aportacions i contribucions a sistemes de previsió social

Amb efectes des de l’1 de gener de 2022, es modifica el límit general amb el qual opera la reducció per aportacions i contribucions a sistemes de previsió social (plans de pensions, mutualitats de previsió social, plans de previsió assegurats, plans de previsió social empresarial i assegurances de dependència severa o gran dependència), i es redueix de 2.000 a 1.500 euros anuals el component fix del límit. Si recorden l’any passat la LPGE va reduir aquest límit de 8.000 euros a 2.000 euros anuals.

Així mateix, quan l’increment provingui de contribucions empresarials el límit resultant s’eleva de 8.000 a 8.500 euros. Com es recordarà aquest límit es va incorporar en la LPGE per a l’any 2021. No obstant això, es preveu que aquest límit es pugui incrementar no sols mitjançant la realització de contribucions empresarials, com ja succeeix, sinó també mitjançant aportacions del treballador al mateix instrument de previsió social per import igual o inferior a la respectiva contribució empresarial. A més, es precisa que, a aquest efecte, tindran la consideració d’aportacions del treballador les quantitats aportades per l’empresa que derivin d’una decisió del treballador.

Quant al límit financer d’aportacions i contribucions als sistemes de previsió social, també es redueix de 2.000 a 1.500 euros anuals l’import anual màxim conjunt d’aportacions i contribucions empresarials als sistemes de previsió social, i s’eleva de 8.000 a 8.500 euros el límit resultant, quan l’increment provingui no sols de contribucions empresarials sinó també d’aportacions del treballador al mateix instrument de previsió social per import igual o inferior a la respectiva contribució empresarial i es consideren aportacions del treballador les quantitats aportades per l’empresa que derivin d’una decisió del treballador.

Atenció. A aquest efecte, les quantitats aportades per l’empresa que derivin d’una decisió del treballador tindran la consideració d’aportacions del treballador. En cas que existeixin aquestes aportacions empresarials, i no arribin a aquest límit, el treballador podrà aportar també al pla d’ocupació, fins a completar els 8.500 €, sempre que la seva aportació no superi la de l’ocupador. Per tant, el màxim d’aportació a un pla individual serà de 1.500 €, però quan existeixi un pla d’ocupació, el treballador podrà reduir-se una aportació de 1.500 € més un màxim de 4.250 €, sempre que l’empresa hagi aportat un altre punt.

1.2 Pròrroga dels límits excloents del mètode d’estimació objectiva en l’IRPF per a 2022

Es prorroguen per a 2022 els límits en estimació objectiva (mòduls) de l’IRPF i IVA.

Així, amb efectes des de l’1 de gener de 2022 i vigència indefinida, les magnituds queden fixades en:

• 250.000 euros, tenint en compte el volum d’operacions del conjunt de les seves activitats econòmiques, excepte les agrícoles, ramaderes i forestals.
• 125.000 euros, tenint en compte el volum dels rendiments íntegres de l’any immediat anterior que correspongui a operacions per les quals estiguin obligats a expedir factura quan el destinatari sigui un empresari o professional que actuï com a tal.
• 250.000 euros, tenint en compte el volum de les compres en béns i serveis, excloses les adquisicions d’immobilitzat.

2. IMPOST SOBRE SOCIETATS

2.1 Establiment de tributació mínima per a determinats contribuents

Amb efectes per als períodes que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2022, s’introdueix una regla de tributació mínima del 15 % en l’impost sobre societats.

La quota líquida (serà el resultat de minorar la quota íntegra en les bonificacions i deduccions. En cap cas pot ser negativa) no podrà ser inferior al 15 per 100 de la base imposable positiva (es tracta de la base imposable després d’aplicar les reserves de capitalització, d’anivellament i per inversions a Canàries, i de compensar bases imposables negatives) en el cas de contribuents l’import net del volum de negocis dels quals (INVN) sigui almenys de 20.000.000 €, durant els dotze mesos anteriors a la data en què s’iniciï el període impositiu, i dels que tributin pel règim de consolidació fiscal (en aquest sigui quin sigui el seu INVN).

Excepcions:

• La quota líquida no podrà ser inferior al 10 per 100 de la base imposable en les entitats de nova creació que tributin al tipus del 15 per 100.
• La quota líquida no podrà ser inferior al 18 per 100 de la base imposable si es tracta d’entitats que tributen al tipus de gravamen de les entitats de crèdit o del sector d’hidrocarburs.
• En el cas de les cooperatives, la quota líquida mínima no podrà ser inferior al resultat d’aplicar el 60 per 100 a la quota íntegra.
• En les entitats de la Zona Especial Canària (ZEC), la base imposable positiva sobre la qual s’aplicarà el percentatge no inclourà la part corresponent a les operacions realitzades materialment i efectiva en l’àmbit geogràfic d’aquesta zona que tributi al tipus de gravamen especial.
• La tributació mínima no s’aplica a les entitats beneficiàries del mecenatge, a les institucions d’inversió col·lectiva, als fons de pensions i, tampoc, a les SOCIMI.

Regles d’aplicació de la quota líquida mínima:

A la quota íntegra, en primer lloc, se li resten les bonificacions que corresponguin, incloses les regulades en la Llei 19/1994 del Règim econòmic i fiscal de Canàries (REF de Canàries) i la deducció per inversions realitzades per les autoritats portuàries. En segon lloc, se li resten les deduccions per doble imposició jurídica i econòmica, les que corresponguin per transparència fiscal internacional i les deduccions corresponents a participacions adquirides abans de 2015 o deduccions per doble imposició pendents (DDIp), respectant els límits de cadascuna.

Si (Quota Íntegra – Bonificacions – DDIJiE – DDIp) < Quota mínima, la diferència serà la quota mínima a ingressar. Si (Quota Íntegra – Bonificacions – DDIJiE – DDIp) > Quota mínima, es continuen minorant les restants deduccions (respectant els seus propis límits) fins a arribar a la quota mínima. Les deduccions del REF de Canàries també s’apliquen respectant els seus límits, però la seva deducció no es veu limitada per la quota líquida mínima.

Si opera la quota mínima, els saldos pendents es traslladen a exercicis futurs.

Exemple 1: societat sotmesa al tipus general, amb INVN en l’exercici anterior superior a 20 milions d’euros té una base imposable en 2022, després de deduir BIN, reserva de capitalització i d’anivellament, de 100. En principi, pot aplicar bonificacions i deduccions per doble imposició de 20 i una deducció per R+D+i de 10.

Solució:

Quota íntegra = 25

Quota líquida abans de deduccions per incentius: 25-20 = 5, encara que 5 < que 15 (15 % de 100, que és la quota líquida mínima), 5 serà la quota líquida i quota mínima resultant. Aquest contribuent no podrà aplicar la deducció per R+D+i que quedarà pendent per a exercicis següents.

Exemple 2: societat sotmesa al tipus general, amb INVN en l’exercici anterior superior a 20 milions d’euros té una base imposable en 2022, després de deduir BIN, reserva de capitalització i d’anivellament, de 100. En principi, pot aplicar bonificacions i deduccions per doble imposició de 7 i una deducció per R+D+i de 10.

Solució:

Quota íntegra = 25

Quota líquida abans de deduccions per incentius: 25-7 = 18, com que 18 > que 15 (15 % de 100, que és la quota líquida mínima), podrà continuar restant deduccions. Per tant, podrà deduir només 3 per R+D+i (i en el futur podrà aplicar les 7 restants), quedant la quota líquida en 15, que és el mínim.

Exemple 3: societat sotmesa al tipus general, amb INVN en l’exercici anterior superior a 20 milions d’euros té una base imposable en 2022, després de deduir BIN, reserva de capitalització i d’anivellament, de 100. En principi, pot aplicar bonificacions i deduccions per doble imposició de 6 i deduccions del REF per 12.

Solució:

Quota íntegra = 25

Quota líquida abans de deduccions per incentius: 25-6 = 19, com que 19 > que 15 (15 % de 100, que és la quota líquida mínima), podrà continuar restant deduccions. Per tant, podrà deduir 12 del REF (poden deixar la quota líquida per sota de la mínima), quedant la quota líquida en 7 = 25-6-12

2.2 Reducció de la bonificació per a les entitats dedicades a l’arrendament d’habitatge

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2022, i amb vigència indefinida, es redueix del 85 % al 40 % la bonificació fiscal per a les entitats que es dediquen a l’arrendament d’habitatge.

2.3 Deduccions i bonificacions de la quota íntegra del grup fiscal

La quota íntegra del grup fiscal minorada en l’import de les deduccions i bonificacions que poguessin resultar d’aplicació, no podran donar lloc, en cap cas, a una quota líquida negativa.

3. IMPOST SOBRE LA RENDA DE NO RESIDENTS

3.1 Tributació mínima

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2022 als no residents amb establiment permanent se’ls aplicarà la tributació mínima del 15 % que hem vist en l’impost sobre societats per remissió a la llei d’aquest últim impost que fa l’article 19 de la Llei de l’impost sobre la renda de no residents.

4. IMPOSTO SOBRE EL VALOR AFEGIT

4.1 Límits per a l’aplicació del règim simplificat i del règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca en l’exercici 2022

A semblança de la pròrroga en l’IRPF dels límits quantitatius per aplicar el mètode d’estimació objectiva, es prorroguen per al període impositiu 2022 els límits per a l’aplicació del règim simplificat i el règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca, en l’IVA.

Així, amb efectes des de l’1 de gener de 2022 i vigència indefinida, les magnituds queden fixades en:

Respecte del règim simplificat de l’IVA:

• 250.000 euros, tenint en compte el volum d’ingressos del conjunt de les seves activitats empresarials o professionals, excepte les agrícoles, forestals i ramaderes.
• 250.000 euros, tenint en compte les adquisicions i importacions de béns i serveis per al conjunt de les seves activitats empresarials o professionals, excloses les relatives a elements de l’immobilitzat, de l’any immediat anterior.

Respecte del règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca de l’IVA:

• 250.000 euros, tenint en compte les adquisicions i importacions de béns i serveis per al conjunt de les seves activitats empresarials o professionals, excloses les relatives a elements de l’immobilitzat, realitzades l’any immediat anterior.

5. ITP i AJD

5.1 Escala per transmissions i rehabilitacions de grandeses i títols nobiliaris

Amb efectes des de l’01-01-2022, s’actualitza en un 1 per cent l’escala de gravamen dels títols i grandeses nobiliaris aplicable en l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD).

6. IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES (IAE)

6.1 Tarifes. Nou grup 863 “Periodistes i altres professionals de la informació i la comunicació”

Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i vigència indefinida, es modifica el Reial decret legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre, pel qual s’aproven les tarifes i la instrucció de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE), de la següent forma:

S’afegeix un nou grup 863 en l’agrupació 86 de la secció segona de les tarifes de l’impost sobre activitats econòmiques, amb la següent redacció:

«Grup 863. Periodistes i altres professionals de la informació i la comunicació.

Quota de: 115 euros.

Nota: els subjectes passius classificats en aquest grup estan facultats per a l’obtenció, tractament, interpretació i difusió d’informacions o continguts a través de qualsevol mitjà escrit, oral, visual, digital o gràfic, així com per a l’assessorament i execució de plans de comunicació institucional o corporativa.»

7. ALTRES NOVETATS TRIBUTÀRIES

7.1 Taxes

• S’eleva en un 1 per cent l’import a exigir per les taxes de quantia fixa, excepte les que s’hagin creat o actualitzat específicament per normes dictades des de l’1 de gener de 2021, a fi d’adequar-ne l’augment de costos de la prestació o realització dels serveis o activitats pels quals s’exigeixen. L’excepció anterior s’estén igualment, a la taxa de regularització cadastral.
• Les taxes exigibles per la Prefectura Central de Trànsit s’ajustaran, una vegada aplicat el coeficient anteriorment indicat, al cèntim d’euro immediat superior o inferior segons resulti més pròxim, quan l’import originari de l’aplicació consti de tres decimals.
• Es manté amb caràcter general la quantificació dels paràmetres necessaris per a determinar l’import de la taxa per reserva del domini públic radioelèctric.
• En l’àmbit de les taxes ferroviàries, s’actualitzen les taxes per homologació de centres, certificació d’entitats i material rodant, atorgament de títols i autoritzacions d’entrada en servei i per la prestació de serveis i realització d’activitats en matèria de seguretat ferroviària.
• També es mantenen les quanties bàsiques de les taxes portuàries. S’estableixen les bonificacions i els coeficients correctors aplicables en els ports d’interès general a les taxes d’ocupació, del vaixell, del passatge i de la mercaderia, així com els coeficients correctors d’aplicació a la tarifa fixa de recepció de deixalles generades per vaixells, d’acord amb el que es disposa en el text refós de la Llei de ports de l’Estat i de la marina mercant, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2011, de 5 de setembre.

7.2 Indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM)

Es fixen les seves quanties per a 2022 que es veuen incrementades en un 2,5 per cent respecte a anys anteriors i són les següents:

a) diari, 19,30 €

b) mensual, 579,02 €

c) anual, 6.948,24 €,

d) en els supòsits en què la referència al salari mínim interprofessional (SMI) ha estat substituïda per la referència a l’IPREM serà de 8.106,28 € quan les normes es refereixin a l’SMI en còmput anual, tret que excloguessin expressament les pagues extraordinàries; en aquest cas, la quantia serà de 6.948,24 €.

7.3 Interès legal dels diners i interès de demora

Es fixen l’interès legal dels diners i l’interès de demora en un 3 % i en un 3,75 %, respectivament, no sofrint variació, per tant, respecte a anys anteriors. 

7.4 Activitats prioritàries de mecenatge

D’acord amb el que s’estableix en l’article 22 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius al mecenatge, durant la vigència d’aquests pressupostos es consideraran activitats prioritàries de mecenatge les següents:

• Les dutes a terme per l’Instituto Cervantes per a la promoció i difusió de la llengua castellana i de la cultura mitjançant xarxes telemàtiques, noves tecnologies i altres mitjans.
• Les activitats dutes a terme per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament per a la lluita contra la pobresa i la consecució d’un desenvolupament humà sostenible als països en desenvolupament.
• Les activitats dutes a terme per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament per a la promoció i el desenvolupament de les relacions culturals i científiques amb altres països, així com per a la promoció de la cultura espanyola en l’exterior.
• Les de promoció educativa en l’exterior recollides en el Reial decret 1027/1993, de 25 de juny, pel qual es regula l’acció educativa en l’exterior.
• Les activitats dutes a terme pel Museo Nacional del Prado per a la consecució dels seus fins establerts en la Llei 46/2003, de 25 de novembre, reguladora del Museo Nacional del Prado i en el Reial decret 433/2004, de 12 de març, pel qual s’aprova l’estatut del Museo Nacional del Prado.
• Les activitats dutes a terme pel Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía en compliment dels fins establerts per la Llei 34/2011, de 4 d’octubre, reguladora del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía i pel Reial decret 188/2013, de 15 de març, pel qual s’aprova l’estatut del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.
• Les dutes a terme per la Biblioteca Nacional d’Espanya en compliment dels fins i funcions de caràcter cultural i de recerca científica establerts per la Llei 1/2015, de 24 de març, reguladora de la Biblioteca Nacional d’Espanya i pel Reial decret 640/2016, de 9 de desembre, pel qual s’aprova l’estatut de la Biblioteca Nacional d’Espanya.
• Les dutes a terme per la Fundació Deporte Joven en col·laboració amb el Consell Superior d’Esports en el marc del projecte «Espanya Competeix: en l’Empresa com en l’Esport» amb la finalitat de contribuir a l’impuls i projecció de les PIMES espanyoles en l’àmbit intern i internacional, la potenciació de l’esport i la promoció de l’empresari com a motor de creixement associat als valors de l’esport. Els donatius, donacions i aportacions a les activitats, es poden beneficiar de l’elevació en cinc punts percentuals dels percentatges i límits de les deduccions establertes en els articles 19, 20 i 21 de la citada Llei 49/2002 tindran el límit de 50.000 euros anuals per a cada aportant.
• La conservació, restauració o rehabilitació dels béns del Patrimoni Històric Espanyol que es relacionen en l’annex XIII d’aquest projecte.
• Les activitats de foment, promoció i difusió de les arts escèniques i musicals dutes a terme per les administracions públiques o amb el seu suport.
• Les dutes a terme per l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals per al foment, promoció, difusió i exhibició de l’activitat cinematogràfica i audiovisual així com totes aquelles mesures orientades a la recuperació, restauració, conservació i difusió del patrimoni cinematogràfic i audiovisual, tot això en un context de defensa i promoció de la identitat i la diversitat culturals.
• Aquells programes que tinguin com a objecte contribuir a la lluita contra la pobresa infantil al nostre país i que es desenvolupin dins del marc de l’Aliança País Pobresa Infantil Zero promoguda per l’alt comissionat per a la lluita contra la pobresa infantil.
• La recerca, desenvolupament i innovació en les infraestructures que formen part del mapa nacional d’Infraestructures científiques i tècniques singulars (ICTS) en vigor i que, a aquest efecte, es relacionen en l’annex XIV d’aquest projecte.
• La recerca, el desenvolupament i la innovació orientats a resoldre els reptes de la societat identificats en l’Estratègia Espanyola de Ciència i Tecnologia i d’Innovació vigent i finançats o realitzats per les entitats que, a aquest efecte, es reconeguin pel Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, a proposta del Ministeri de Ciència i Innovació.
• La recerca, el desenvolupament i la innovació orientats a resoldre els reptes de la societat realitzats pels organismes públics de recerca Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto de Salud Carlos III, Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas i Instituto de Astrofísica de Canarias.
• El foment de la difusió, divulgació i comunicació de la cultura científica i de la innovació dutes a terme per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia.
• Les dutes a terme per l’Agència Estatal de Recerca per al foment i finançament de les actuacions que deriven de les polítiques d’R+D+i de l’Administració General de l’Estat.
• La R+D+i en biomedicina i ciències de la salut de l’Acció Estratègica en Salut dutes a terme pel CIBER i CIBERNED.
• Els programes de formació i promoció del voluntariat que hagin estat objecte de subvenció per part de les administracions públiques.
• Les dutes a terme per la Fundació ONCE en el marc del programa de beques “Oportunidad al Talento”, així com les activitats culturals desenvolupades per aquesta entitat en el marc de la Biennal d’Art Contemporani, l’Espai Cultural “Cambio de Sentido” i l’exposició itinerant “El Mundo Fluye”.
• Les dutes a terme per la Fundació ONCE del Perro guía en el marc del Projecte 2021-2022 “Avanços per a la mobilitat de les persones cegues assistides per gossos pigall”.
• Els programes dirigits a l’erradicació de la violència de gènere que hagin estat objecte de subvenció per part de les administracions públiques o que es realitzin amb la seva col·laboració.
• Les dutes a terme pel Fons de Beques Soledad Cazorla per a Orfes de la violència de gènere (Fundació Dones).
• Els programes dirigits a l’erradicació de la discriminació per raó de gènere i la consecució de les condicions que possibilitin la igualtat real i efectiva entre tots dos sexes, així com el foment de la participació de la dona en tots els àmbits de la vida política, econòmica, cultural i social, que hagin estat objecte de subvenció per part de les administracions públiques o que es realitzin amb la seva col·laboració.
• Les dutes a terme per les universitats públiques en compliment dels fins i funcions de caràcter, educatiu, científic, tecnològic, cultural i de transferència del coneixement, establerts per la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats.

7.5 Beneficis fiscals. Esdeveniment d’excepcional interès públic

Els contribuents de l’impost sobre la renda -en estimació directa- i els de l’impost sobre societats podran deduir de la quota íntegra el 15 % de les despeses que, en compliment dels plans i programes d’activitats establerts pel consorci o per l’òrgan administratiu corresponent, realitzin en la propaganda i publicitat de projecció pluriennal que serveixin directament per a la promoció del respectiu esdeveniment. Es regulen els següents.

1. Beneficis fiscals aplicables a l’esdeveniment «Bicentenari de la Policia Nacional». La durada del programa de suport a aquest esdeveniment serà del 14 de gener de 2022 al 13 de gener de 2025.
2. Beneficis fiscals aplicables al «Centenario Federación Aragonesa de Fútbol» (des de l’1 de gener de 2022 fins al 31 de desembre de 2023).
3. Beneficis fiscals aplicables al «Pla 2030 de Suport a l’Esport de Base» (des de l’1 de gener de 2022 fins al 31 de desembre de 2024).
4. Beneficis fiscals aplicables al Programa «Univers Dona III» (des de l’1 de gener de 2022 fins al 31 de desembre de 2024).
5. Beneficis fiscals aplicables al «Programa de preparació dels esportistes espanyols dels Jocs de París 2024» (des de l’1 de gener de 2022 fins al 31 de desembre de 2024).
6. Beneficis fiscals aplicables al programa «100 anys de la defunció de Joaquín Sorolla» (des de l’1 de gener de 2022 fins al 31 de desembre de 2024).
7. Beneficis fiscals aplicables a l’esdeveniment «20è Aniversari de Primavera Sound» (des de l’1 de gener de 2022 fins al 31 de desembre de 2024).
8. Beneficis fiscals aplicables al «Centenari del naixement de Victoria de los Ángeles» (des de l’1 de gener de 2022 fins al 31 de desembre de 2024).
9. Beneficis fiscals aplicables al programa «Commemoració del 50è aniversari de la mort de l’artista espanyol Pablo Picasso» (des de l’1 de gener de 2022 fins al 31 de desembre de 2024).
10. Beneficis fiscals aplicables a l’esdeveniment «Tots contra el càncer» (des de l’entrada en vigor de la LPGE 2022 fins al 31 de desembre del 2024).
11. Beneficis fiscals aplicables a la celebració de l’«Any de Recerca Santiago Ramón y Cajal 2022» (des de l’1 de juny de 2022 fins al 31 de maig de 2025)
12. Beneficis fiscals aplicables a l’esdeveniment «Año Jubilar Lebaniego 2023 – 2024» (des del 16 d’abril de 2022 fins al 15 d’abril de 2025).
13. Beneficis fiscals aplicables a «Món Voluntari 2030 / 35è Aniversari Plataforma del Voluntariat d’Espanya» (des de l’1 de gener de 2022 fins al 31 de desembre de 2023).
14. Beneficis fiscals aplicables a «7a Conferència Mundial sobre Turisme Enològic de la OMT 2023» (des de l’1 de gener de 2022 fins al 31 de desembre de 2024).
15. Esdeveniment “Caravaca de la Cruz 2024. Año Jubilar” (des del 31 de gener de 2022 fins al 30 de gener de 2025).
16. Celebració del “Bicentenari de l’Ateneo de Madrid” (des de l’1 de gener de 2022 fins al 31 de desembre de 2024).
17. Programa “Barcelona Equestrian Challenge (4a edició)” (des de l’1 de gener de 2022 fins al 31 de desembre de 2024).
18. Celebració del “200 aniversari del Passeig de Gràcia” (des de l’1 de gener de 2022 fins al 31 de desembre de 2024).
19. Celebració del “Pla Decenni Milliarium Montserrat 1025-2025” (des de l’entrada en vigor de la LPGE 2022 fins al 31 de desembre de 2023).
20. La “Reconstrucció de la Piscina Històrica coberta de salts del Club Natació Barcelona (CNB)” (des de l’1 de gener de 2022 fins al 31 de desembre de 2024).
21. Celebració “Alimentària 2022” i “Hostelco 2022” (des de l’1 de gener de 2022 fins al 31 de desembre de 2024).
22. Programa “Barcelona Music Lab. El futur de la música” (des de l’1 de gener de 2022 fins al 31 de desembre de 2024).

D’altra banda, la durada de l’esdeveniment “Torneig Davis Cup Madrid”, aprovat per la LPGE 2021, s’estén ara fins al 31 de desembre de 2023.

L’informem que al BOE del dia 29 de desembre s’ha publicat la primera reforma del sistema de pensions, mitjançant la Llei 21/2021, de 28 de desembre, de garantia del poder adquisitiu de les pensions i d’altres mesures de reforç de la sostenibilitat financera i social del sistema públic de pensions, que conté importants i rellevants novetats en matèria de Seguretat Social i que va entrar en vigor el passat 1 de gener de 2022.

Principals novetats

1. Nova fórmula de revaloració per al manteniment del poder adquisitiu de les pensions

Es fixa una nova fórmula per a la revaloració i garantia de manteniment del poder adquisitiu de les pensions. Concretament es preveu que les pensions mantindran el seu poder adquisitiu. Així, les pensions contributives es revaloraran al començament de cada any en el percentatge equivalent al valor mitjà de les taxes de variació interanual expressades en tant per cent de l’índex de preus al consum dels dotze mesos previs a desembre de l’any anterior.

Cada cinc anys el Govern i els interlocutors socials faran una avaluació periòdica dels efectes de la revaloració a fi de fer una proposta d’actualització, si ho consideressin necessari, per mantenir el poder adquisitiu de les pensions.

2. Mesures per afavorir l’acostament voluntari de l’edat efectiva de jubilació a l’edat ordinària

La Llei 21/2021 contempla mesures destinades a l’aproximació de l’edat efectiva de jubilació a l’edat ordinària.

a. Jubilació anticipada voluntària

Es revisen els coeficients reductors a aplicar a l’import de la pensió resultant en cas de jubilació anticipada voluntària per afavorir una vida professional més llarga. Aquests coeficients s’aplicaran a cada mes o fracció que, en el moment del fet causant, li falti al treballador per complir l’edat de jubilació ordinària en funció el període de cotització acreditat. Els coeficients reductors oscil·laran d’un màxim del 21 % -en els casos en els quals la jubilació s’anticipa el màxim de vint-i-quatre mesos- a un mínim del 2,81 % -quan tan sols s’avança un mes-.

A partir de l’1 de gener de 2024, si la pensió resultant és superior al límit màxim de la pensió de la Seguretat Social, els coeficients reductors s’aplicaran sobre la pensió respectant la limitació màxima prevista cada any en la Llei de pressupostos generals de l’Estat. Es regula un període transitori de deu anys computats des de l’1 de gener de 2024 (sotmès al compliment de determinats requisits).

El règim indicat no serà aplicable als treballadors la relació laboral dels quals s’hagi extingit abans de l’1 de gener de 2022 (sempre que amb posterioritat no tornin a estar inclosos, en qualsevol règim de la seguretat social, per un període superior a dotze mesos), ni tampoc en els supòsits en els quals els treballadors han resultat afectats per un acomiadament col·lectiu o en virtut d’un conveni col·lectiu, acord col·lectiu d’empresa o un procediment concursal, aprovats amb anterioritat a l’entrada en vigor de la nova llei; això és, abans de l’1 de gener de 2022.

No obstant això, per al reconeixement del dret a pensió en els supòsits anteriors, l’entitat gestora aplicarà la legislació vigent en la data del fet causant, quan resulti més favorable a aquests treballadors.

b. Jubilació anticipada per causa no imputable al treballador

S’incorporen com a causes addicionals d’extinció contractual totes les causes per raons objectives i la resolució voluntària per part del treballador derivada dels supòsits previstos en els casos de mobilitat geogràfica, modificació substancial i extinció del contracte a instàncies del treballador per incompliments greus previst en l’article 50 de l’Estatut dels Treballadors.

Igualment, es fixa un coeficient reductor a aplicar a l’import de la pensió resultant amb caràcter mensual i no trimestral i es modifiquen també les quanties d’aquests coeficients. El coeficient a aplicar estarà determinat per dues variables: (i) cada mes o fracció que, en el moment del fet causant, li falti al treballador per complir l’edat de jubilació ordinària i (ii) el període de cotització acreditat. Els coeficients reductors oscil·laran d’un màxim del 30 % -en els casos en els quals la jubilació s’anticipa quaranta-vuit mesos- a un mínim del 0,5 % -per al supòsit que el fet causant s’avanci un mes-.

c. Jubilació anticipada per raó de l’activitat i discapacitat

En primer lloc, en relació amb la jubilació per raó d’activitat es modifica el procediment de la seva sol·licitud i la fixació dels indicadors de perillositat, penúria o toxicitat que permetin l’acreditació d’aquestes circumstàncies, una qüestió que serà objecte de desenvolupament reglamentari i que permetrà l’aprovació de decrets que estipulin coeficients reductors de l’edat en determinats sectors d’activitat.

Els coeficients reductors de l’edat aplicables es revisaran com a màxim cada deu anys.

Aquests coeficients reductors no donaran lloc al fet que l’interessat pugui accedir a la jubilació amb una edat inferior a cinquanta-dos anys, ni seran tinguts en compte a l’efecte d’acreditar l’edat exigida per accedir a la jubilació parcial, el complement econòmic regulador en l’article 210.2 del TRLGSS i qualsevol altra modalitat de jubilació anticipada. Aquestes limitacions seran també aplicades als coeficients reductors de l’edat en els casos de jubilació per discapacitat.

d. Jubilació demorada

S’estableixen mesures per incentivar la prolongació de la vida activa més enllà de l’edat legal ordinària de jubilació que resulti aplicable en cada cas.

• Es preveu l’exempció de cotitzar per contingències comunes -a excepció de la incapacitat temporal derivada d’aquestes contingències- respecte dels treballadors per compte d’altri que hagin assolit l’edat d’accés a la pensió de jubilació. L’exempció també inclourà les cotitzacions per desocupació, Fons de Garantia Salarial i formació professional. Els períodes en els quals resulti aplicació aquesta exempció seran computats com cotitzats a l’efecte d’accés i determinació de la quantia de les prestacions.
• Així mateix, els treballadors per compte propi amb una edat igual o superior a seixanta-cinc anys quedaran exempts de cotitzar a la Seguretat Social, excepte per incapacitat temporal i per contingències professionals.
• S’estipula l’abonament d’un complement econòmic per a aquells treballadors que continuïn en actiu tot i que, en el moment d’arribar a l’edat de jubilació ordinària, complissin els requisits de cotització que els permetria accedir a la pensió de jubilació. Aquest complement no resultarà compatible amb l’accés a l’envelliment actiu i es podrà percebre de qualsevol de les següents formes, a elecció de l’interessat:
• Un 4 % addicional sobre cada any complet cotitzat entre la data en què es va complir l’edat de jubilació i el fet causant a la pensió.
• Una quantitat a tant alçat per cada any complet cotitzat entre la data en què va complir aquesta edat i l’edat del fet causant de la pensió conforme a una fórmula que depèn dels anys cotitzats.
• Una combinació de les dues anteriors (pendent de desenvolupament per via reglamentària).

e. Jubilació activa

La principal novetat resideix en el fet que haurà de transcórrer almenys un any des del compliment de l’edat ordinària de jubilació. El treball compatible es podrà realitzar per compte d’altri, a temps complet o a temps parcial, o per compte propi.

No serà exigible que les empreses no hagin adoptat decisions extintives improcedents en els sis mesos anteriors a aquesta compatibilitat per poder optar per aquesta opció. Ni tampoc caldrà que, una vegada iniciada, la compatibilitat entre pensió i feina, l’empresa hagi de mantenir, durant la vigència del contracte de treball del pensionista de jubilació, el mateix nivell d’ocupació existent abans del seu inici.

f. Jubilació forçosa

Els convenis col·lectius només podran imposar-la quan (i) el treballador tingui una edat igual o superior a seixanta-vuit anys; (ii) compleixi els requisits per accedir al 100 % de la pensió ordinària de jubilació; i (iii) la mesura estigui vinculada al relleu generacional a través de la contractació indefinida i a temps complet, d’almenys, un nou treballador.

Excepcionalment, aquesta edat de jubilació es podrà rebaixar fins a l’edat ordinària de jubilació en els supòsits en els quals la taxa d’ocupació femenina, en alguna de les activitats econòmiques corresponent a l’àmbit funcional del conveni, sigui inferior al 20 %, amb l’obligació de contractar en aquests supòsits, simultàniament, una dona de manera indefinida i a temps complet. En el CNAE al qual estigui adscrit l’afectat ha de concórrer una taxa d’ocupació d’empleades inferior al 20 % sobre el total de treballadors a la data d’efectes de la decisió extintiva.

La decisió extintiva de la relació laboral a través d’aquesta modalitat haurà de ser comunicada, amb caràcter previ, tant als representants legals dels treballadors com al mateix treballador.

Amb caràcter transitori, les clàusules en vigor pactades en els convenis col·lectius subscrits abans de l’1 de gener de 2022 mantindran la seva validesa fins tres anys després de la finalització de la vigència inicial pactada en el conveni col·lectiu de què es tracti. I resultarà d’aplicació íntegra als convenis col·lectius que se subscriguin a partir d’aquesta data.

g. Reducció de la cotització per a treballadors més grans de seixanta-dos anys en processos d’incapacitat temporal

Es redueixen en un 75 % les quotes empresarials a la Seguretat Social per contingències comunes durant la situació d’incapacitat temporal dels treballadors més grans de seixanta-dos anys.

3. Mecanisme d’equitat intergeneracional

Amb l’esperit d’enfortir l’equilibri entre generacions i enfortir la sostenibilitat de la Seguretat Social en el llarg termini, s’estableix un mecanisme d’equitat intergeneracional.

Com a primer component d’aquest mecanisme, a partir de 2023 s’incrementarà la cotització en 0,6 punts percentuals, seguint l’estructura de l’actual distribució entre empresa i treballador. Aquesta cotització es mantindrà fins a 2032.

4. Altres mesures previstes en la Llei 21/2021

• Es manté l’actual clàusula de salvaguarda per a l’aplicació de les condicions de jubilació prèvies a la Llei 27/2011. Així, es manté aplicables a les legislacions anteriors per a causar dret a la pensió de jubilació a les persones que: (i) hagin extingit el seu contracte abans l’1 d’abril de 2013; o (ii) hagin vist suspesa o extingida la seva relació laboral com a conseqüències d’expedients de regulació d’ocupació o convenis col·lectius de qualsevol àmbit per decisions de procediment concursals. En tots dos casos, i des de llavors, no s’hauran d’haver reincorporat al mercat laboral.
• S’estableix un complement econòmic per a aquelles persones que hagin accedit a una pensió de jubilació de forma anticipada entre l’1 de gener de 2002 i el 31 de desembre 2021, en determinats supòsits de llargs períodes de cotització.

L’informem que al BOE del 30 de desembre s’ha procedit a l’esperada publicació de l’acord assolit el passat 23 de desembre entre el Govern, les organitzacions sindicals CCOO i UGT i les organitzacions empresarials CEOE i CEPYME per reformar estructuralment el mercat laboral espanyol, a fi de combatre’n la temporalitat i la precarietat, que dona contingut al Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l’estabilitat en l’ocupació i la transformació del mercat de treball, (en endavant RDL) que entre altres qüestions, modifica les modalitats contractuals, estableix nous mecanismes de flexibilitat i reprèn la ultraactivitat dels convenis col·lectius.

La norma va entrar en vigor al dia 31 de desembre de 2021¸ a excepció d’unes certes matèries que entraran en vigor al cap de tres mesos de la publicació al BOE del RDL 32/2021.

De manera resumida, les principals novetats les podem agrupar en aquests punts essencials per conèixer el nou marc laboral:

1. Contractes temporals: desapareix el contracte per obra o servei i es redefineixen el contracte per circumstàncies de la producció i per a substitució del treballador (antiga interinitat). S’endureixen les sancions per contractació temporal fraudulenta que s’imposaran per cada empleat.

2. Contractes formatius: es redissenyen els contractes formatius. Es regula així el contracte de formació en alternança (per compatibilitzar l’activitat laboral amb els processos formatius) i el contracte destinat a adquirir una pràctica professional adequada als nivells d’estudis (amb una durada màxima d’un any).

3. Contractes fixos discontinus: es potencia aquesta figura enfront dels temporals. Es pot concertar per a la realització de treballs estacionals o vinculats a activitats de temporada, per al desenvolupament d’aquells que no tinguin aquesta naturalesa, però que, sent intermitents, tinguin períodes d’execució certs, determinats o indeterminats. Es poden utilitzar per a l’execució de contractes que, sent previsibles, siguin part de l’activitat ordinària de l’empresa.

4. ERTO i Mecanisme RED: inspirant-se en la recent normativa COVID-19, es modifica la regulació dels ERTO (sobretot els de força major) i es crea l’anomenat Mecanisme RED de flexibilitat i estabilització de l’ocupació amb dues modalitats, cíclica i sectorial, que s’han d’activar pel Consell de Ministres per permetre la reducció de jornada o suspensió de contractes, inclòs un fons per al finançament de prestacions i exempcions de cotitzacions a la Seguretat Social i costos de formació.

5. Negociació col·lectiva i convenis col·lectius: es manté la prioritat aplicativa del conveni empresarial respecte dels convenis sectorials excepte pel que fa a la quantia del salari. Es recupera la ultraactivitat indefinida del conveni: denunciat i conclosa la seva durada, sense que hi hagi acord o solució per a un nou conveni, es mantindrà la seva vigència.

6. Subcontractació de serveis: el conveni col·lectiu d’aplicació per a les empreses contractistes i subcontractistes serà el del sector de l’activitat desenvolupada en la contracta o subcontracta, amb independència del seu objecte social o forma jurídica, tret que existeixi un altre conveni sectorial aplicable. El conveni d’empresa només es podrà aplicar per la contractista o subcontractista si determina millors condicions salarials que el sectorial que resulti d’aplicació.

A continuació analitzem les principals claus d’aquesta reforma laboral 2022.

1. Contractes de durada determinada

En el nou article 15 de l’ET desapareixen els contractes temporals tal com els coneixíem fins ara (contractes d’obra, interinitat i eventuals). A partir d’ara es podrà distingir entre dos grans tipus de contractació temporal segons la causa que justifica aquesta contractació: contractes per circumstàncies de la producció i contractes per substitució.

• S’imposa com a requisit legal expressar la causa de temporalitat indicant (i) la causa habilitant de la contractació temporal, (ii) les circumstàncies concretes que la justifiquen i (iii) la seva connexió amb la durada prevista.

• El contracte temporal per circumstàncies de la producció podrà tenir dues causes de temporalitat, amb la següent durada:

Causa 1: l’incremento ocasional i imprevisible i les oscil·lacions (per tant, no estacionals o de temporada), fins i tot de l’activitat normal de l’empresa, que generin un desajustament temporal entre la plantilla disponible i la que es requereix, el contracte es podrà estendre fins a sis mesos (o, com a màxim, fins a un any si així ho amplia el conveni sectorial). S’inclou entre les oscil·lacions de l’activitat les que derivin de les vacances anuals.

Causa 2: situacions ocasionals, previsibles i que tinguin una durada reduïda i delimitada, per a les quals les empreses podran utilitzar aquest contracte un màxim de noranta dies (no continuats) l’any natural, sense límit de treballadors.

• S’exclou com a causa de temporalitat del contracte per circumstàncies de la producció la realització dels treballs en el marc de contractes, subcontractes o concessions administratives que constitueixin l’activitat ordinària de l’empresa.

• El contracte de substitució podrà tenir tres causes:

Causa 1: substituir un treballador amb dret a reserva de lloc de treball, i en aquest cas es podrà anticipar el contracte fins quinze dies abans que el treballador a substituir plegui.

Causa 2: completar la jornada reduïda (per causes legals o convencionals) per un altre treballador.

Causa 3: cobrir temporalment un lloc de treball durant el procés de selecció o promoció per a la seva cobertura definitiva mitjançant contracte fix, i en aquest cas el contracte no podrà durar més de tres mesos, o el termini inferior que fixi el conveni, ni tornar-se a subscriure amb el mateix objecte una vegada superada aquesta durada màxima.

• Aquesta nova regulació de la contractació temporal serà aplicable a partir del 30 de març de 2022, ja que la seva entrada en vigor es fixa per al cap de tres mesos de la seva publicació al BOE. Les empreses podran continuar aplicant l’anterior regulació:

1. en el cas dels contractes de durada determinada subscrits abans del 31 de desembre de 2021, fins que es completi la seva durada màxima i,
2. en el cas dels contractes de durada determinada subscrits des del 31 de desembre de 2021 i fins al 30 de març de 2022, durant sis mesos des de la seva signatura, ja que, per a aquests contractes, es fixa una durada màxima de sis mesos.

• Es facilita que el contracte temporal es pugui considerar indefinit, explicitant la presumpció que tot contracte ho és i ajustant en aquest sentit totes les situacions previstes que comporten adquirir la condició de fix:

1. Frau de llei: se substitueix la referència al “frau de llei” per l’al·lusió al mer incompliment dels requisits legals sense més.
2. Falta d’alta en la Seguretat Social més enllà del període de prova: s’elimina l’excepció que la naturalesa de l’activitat o servei sigui temporal.
3. Encadenament de dos contractes temporals o més:

»Per la mateixa persona: es redueixen el termini d’encadenament i el període de referència, passant de vint-i-quatre mesos en un període de trenta mesos, a divuit mesos en un període de vint-i-quatre mesos, inclosos els períodes de posada a disposició a través d’empreses de treball temporal (ETT).

»En el mateix lloc, per altres persones abans: s’afegeix que també adquirirà la condició de fixa la persona que ocupi un lloc de treball ocupat abans, amb solució de continuïtat o sense, durant més de divuit mesos en un període de trenta mesos, mitjançant contractes temporals per circumstàncies de la producció o mitjançant ETT.

Aquests nous límits a l’encadenament de contractes de durada determinada s’aplicaran als contractes subscrits després de l’entrada en vigor del reial decret llei. I, a l’efecte del nou còmput, no es tindran en compte els contractes anteriors excepte a partir del vigent a l’entrada en vigor del reial decret llei.

• S’endureix el règim sancionador enfront d’incompliments en matèria de contractació temporal en considerar que s’ha produït una infracció per cadascun dels treballadors afectats, i en fixar unes quanties específiques de les sancions per a aquests incompliments, que aniran d’un mínim de 1.000 € a un màxim de 10.000 € (per treballador).

• Finalment, i com a aspecte molt rellevant, es modifica el sistema de cotització addicional per als contractes temporals que passa de penalitzar només les contractacions inferiors a cinc dies a aplicar-se a tots els contractes inferiors a 30 dies. La penalització consistirà en una taxa fixa per cada contracte de 3 vegades la quota per contingències comunes calculada sobre la base mínima diària del grup 8 de cotització. Ara mateix, la base diària vigent del grup 8 és de 37,53 €, sobre la que aplicant el 23,6 % de quota empresarial i multiplicant per 3, s’obté a un cost fix addicional per contracte de 26,6 €.

2. Contractes formatius

La modificació de l’article 11 de l’ET suposa la creació de dues figures noves: el contracte de formació en alternança i el contracte formatiu per a l’obtenció de pràctica professional, que substitueixen el contracte per a la formació i l’aprenentatge i el contracte de treball en pràctiques.

2.1 Contracte de formació en alternança

• El contracte per a la formació i l’aprenentatge passa a denominar-se “de formació en alternança”, que integra al de formació dual universitària creat per la Llei 11/2020. En suma, es tracta que es puguin compatibilitzar els estudis en curs amb una activitat laboral relacionada amb aquesta formació.
• Es redueixen la durada mínima del contracte d’un any a tres mesos, i la màxima de 3 a 2 anys, i serà el pla o programa formatiu el que les concretarà.
• Només es podrà subscriure un contracte per cada cicle de formació professional i titulació universitària, tret que responguin a activitats diferents dins de cicle o programa formatiu.
• El temps previ d’acompliment de l’activitat en la mateixa empresa que exclou a la persona d’aquest contracte es redueix de 12 a 6 mesos. Desapareixen els límits d’edat, excepte quan el contracte se subscrigui en el marc de certificats de professional de nivell 1 i 2, i de programes públics o privats del catàleg d’especialitats formatives del Sistema Nacional d’Ocupació, i en aquest cas el límit serà fins a trenta anys.
• A partir d’ara, aquest contracte es podrà subscriuré a temps parcial.
• No es podrà establir període de prova
• El contractat comptarà amb dos tutors, un designat pel centre o entitat de formació i l’altre designat per l’empresa.
• L’entitat formativa haurà d’elaborar, amb la participació de l’empresa, els plans formatius individuals on s’especifiqui el contingut de la formació, el calendari i les activitats i requisits de tutoria per al compliment dels seus objectius.
• La durada màxima de la jornada durant el primer any es redueix del 75 % al 65 %, durant el segon any es manté en un màxim del 85 %.
• Es manté la prohibició d’hores extres, però s’introdueix una excepció a la prohibició de treball nocturn i a torns quan les activitats formatives no es puguin desenvolupar en altres períodes a causa de la naturalesa de l’activitat.
• S’estableix un límit mínim a la retribució fixada en proporció al temps de treball, que no podrà ser inferior al 60 % el primer any ni al 75 % el segon, de la fixada en conveni.

2.2 Contracte formatiu per a l’obtenció de pràctica professional

• El contracte de treball en pràctiques passa a denominar-se “per a l’obtenció de la pràctica professional” (pràctica que haurà de ser adequada al nivell dels estudis conclosos).
• Es redueix de 5 a 3 anys (de 7 a 5, per a discapacitats) el termini hàbil per subscriure aquest contracte des de la finalització dels estudis, i es redueix també de 2 a 1 any (o a la durada inferior que fixi el conveni col·lectiu) la durada màxima d’aquesta modalitat contractual.
• Com a novetat, s’exclou d’aquest contracte a qui ja hagi obtingut experiència professional o hagi acomplert activitat formativa en la mateixa activitat dins de l’empresa per un temps superior a tres mesos.
• S’introdueix l’obligació de l’empresa d’elaborar un pla formatiu individual, amb el contingut de la pràctica professional, i d’assignar tutor.
• La retribució ja no es podrà reduir fins al 60 % el primer any i fins a 75 % el segon any de vigència del contracte, sinó que haurà de ser la del grup professional i nivell retributiu corresponent a les funcions exercides.
• S’introdueix la prohibició de realitzar hores extres, excepte les de força major.
• Al final del contracte s’haurà de certificar el contingut de la pràctica realitzada.

2.3 Novetats comunes a tots dos contractes formatius

• L’entrada en vigor de la nova regulació es produirà tres mesos després de la seva publicació al BOE, això és, a partir del 30 de març de 2022, i els contractes anteriors completaran la seva durada màxima conforme a la norma anterior.
• Tots dos contractes formatius, que es formalitzessin per escrit, hauran d’incloure el text del pla formatiu individual.
• Els límits d’edat i en la durada màxima del contracte formatiu no seran aplicable quan se subscrigui amb persones amb discapacitat o amb els col·lectius en situació d’exclusió social.
• Les empreses en ERTO o acolliments al Mecanisme RED podran concertar contractes formatius sempre que els treballadors contractats sota aquesta modalitat no substitueixin funcions o tasques executades habitualment pels treballadors afectats per les mesures de suspensió o reducció de jornada.
• Les empreses podran sol·licitar al SEPE informació sobre contractes formatius subscrits amb anterioritat a fi de comprovar els límits de durada màxima.

3. Contractes fixos discontinus

• L’entrada en vigor dels canvis en aquesta matèria es produirà a tres mesos de la seva publicació al BOE, això és, a partir del 30 de març de 2022.
• El contracte fix discontinu passa a incloure no només les feines de naturalesa estacional o de temporada, sinó també aquelles de prestació intermitent, que tinguin períodes d’execució certs, determinats o indeterminats (que deixen, per tant, d’estar subjectes a la regulació del contracte a temps parcial).
• Es recondueix les empreses ordinàriament contractistes a la subscripció de contractes fixos discontinus amb els seus treballadors adscrits a les contractes, els períodes d’inactivitat de les quals (i) només es podran produir com a terminis d’espera de recol·locació entre subcontractacions i (ii) no es podran estendre més enllà del termini màxim que fixi el conveni sectorial o, en defecte d’això, tres mesos, més enllà del que l’empresa haurà de recórrer a les mesures conjunturals que preveu l’ET.
• Les ETT també podran subscriure aquests contractes amb els seus treballadors cedits.
• La norma es continua remetent al conveni col·lectiu (i ara també, en defecte d’això, a l’acord d’empresa) per regular l’ordre i la forma de les contractacions, però es fixa ara per llei que la contractació s’haurà de realitzar per escrit o constar degudament notificat a la persona interessada amb les indicacions precises de les condicions de la seva incorporació i amb una antelació adequada.
• Els convenis col·lectius sectorials podran dotar de contingut (opcions d’ocupació i formació) els períodes d’inactivitat.
• S’amplia a tots els convenis col·lectius (no sols sectorials), la possibilitat d’acordar la celebració a temps parcial de contractes fixos-discontinus.
• Es posa fi a la problemàtica relativa al “càlcul l’antiguitat” dels treballadors fixos discontinus, i es disposa que es calcularà tenint en compte tota la durada efectiva de la relació laboral i no el temps de serveis efectivament prestat, excepte per determinar aquelles condicions que exigeixin un altre tractament en atenció a la seva naturalesa i sempre que respongui a criteris d’objectivitat, proporcionalitat i transparència.

4. Extinció dels contractes indefinits adscrits a obra del sector de la construcció

En el sector de la construcció es modifica la Llei 32/2006 per permetre l’extinció dels contractes indefinits adscrits a una obra per motius inherents al treballador, que operarà de la següent manera:

• Amb quinze dies d’antelació a la finalització de la seva feina en l’obra, el treballador haurà de rebre de l’empresa una proposta de recol·locació en una altra obra, per escrit (com a annex al contracte) i previ desenvolupament, en cas que sigui necessari, d’un procés de formació.
• Rebuda la proposta, el contracte es podrà extingir per motius inherents al treballador quan es doni alguna de les següents circumstàncies (i l’empresa haurà de comunicar l’extinció amb quinze dies d’antelació, excepte en el primer supòsit):

1. Que la persona rebutgi la proposta (expressament o per silenci si no respon en el termini de set dies).
2. Que, fins i tot després de rebre la formació, la qualificació de la persona no resulti adequada a les noves obres en la mateixa província.
3. Que existeixi un excés de persones amb la qualificació necessària per desenvolupar les mateixes funcions.
4. Que l’empresa no tingui altres obres a la província amb la qualificació professional, nivell, funció i grup professional del treballador.

• L’extinció del contracte per aquesta via donarà lloc a una indemnització del 7 % calculada sobre els conceptes salarials establerts en les taules del conveni col·lectiu que resulti d’aplicació i que hagin estat reportats durant tota la vigència del contracte, o la superior establerta pel conveni general del sector de la construcció.
• S’ha modificat també la Llei General de la Seguretat Social per considerar aquesta causa d’extinció com a situació legal de desocupació a l’efecte de poder accedir a la prestació corresponent.

 5. Facilitats als ERTO i impuls de la formació durant la seva aplicació

• S’escurcen alguns dels terminis de la tramitació de l’ERTO, la qual cosa permetrà una resposta més àgil:

1. En empreses de menys de 50 treballadors en plantilla, la durada màxima del període de consultes es redueix de quinze dies a set dies.
2. El termini màxim per a la constitució de la comissió representativa es redueix de 7 a 5 dies, i de 15 a 10 dies en el cas que algun centre de treball no tingui representació legal dels treballadors (RLT).

• Igualment es faciliten alguns tràmits de l’ERTO, la qual cosa també podrà contribuir a una gestió més ràpida:

1. Es permet la pròrroga dels ERTO per causes empresarials, prèvia proposta de l’empresa i negociació amb la representació dels treballadors en un període de consultes de cinc dies de durada com a màxim. L’empresa haurà de comunicar la seva decisió a l’Autoritat Laboral en el termini de set dies.
2. Durant l’aplicació de l’ERTO, l’empresa podrà desafectar i afectar els treballadors en funció de les alteracions de la causa, prèvia informació a la RLT i comunicació a la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS).
3. Es prescindeix de l’informe previ de la ITSS en els ERTO per força major per impediment o limitació.

• La norma imposa, si és viable, prioritzar la reducció de jornada enfront de la suspensió dels contractes.
• Es porta a la Llei el procediment de l’ERTO per força major temporal (ordinari), abans només desenvolupat en els arts. 31 i següents del RD 1483/2012.
• Després de l’experiència dels ERTO COVID, s’incorpora a la llei la regulació dels ERTO per força major per impediment o limitació de l’activitat normalitzada de l’empresa, derivada d’un acte d’autoritat (força major impròpia), que no requerirà d’informe previ de la ITSS.
• Es reforça la prohibició de realitzar noves contractacions durant l’ERTO tipificant el seu incompliment com a infracció greu (una infracció comesa per cada treballador contractat) i la de realitzar externalitzacions durant l’ERTO tipificant el seu incompliment com a infracció molt greu.
• La prohibició de realitzar noves contractacions durant l’ERTO s’exceptua per als contractes formatius i si els treballadors afectats per l’ERTO no poden atendre la tasca per formació, capacitació o altres raons objectives i justificades, prèvia informació a la RLT.
• S’incorpora a la Llei General de Seguretat Social (LGSS) la regulació de la cotització durant l’ERTO, recollida abans en l’Ordre de cotització anual.
• Les empreses que, durant l’ERTO, desenvolupin accions formatives per als treballadors afectats (que hauran de respectar els descansos legals i drets de conciliació), optaran als següents beneficis:

1. Tindran dret a un increment de crèdit per al finançament d’accions de formació programada (art. 9.7 Llei 30/2015).
2. En casos d’ERTO per causes empresarials, es podran acollir a una exempció del 20 % en la cotització empresarial a la Seguretat Social subjecta a compromís de manteniment d’ús de sis mesos que, en cas d’incompliment, obligarà tan sols al reintegrament de la cotització indegudament no ingressada corresponent al treballador afectat.

• Es faciliten també els ERTO per força major, ordinari i per impediment o limitació, mitjançant la possibilitat d’accedir a exempcions en la cotització empresarial del 90 %, subjectes també al compromís de manteniment de l’ocupació en els termes exposats.

6. El nou Mecanisme RED de flexibilitat i estabilització de l’ocupació

• Es crea aquesta nova via per a la reducció de jornada o la suspensió de contractes per causes empresarials.
• L’accés a aquest mecanisme estarà subjecte a una doble intervenció pública:

1. En primer lloc, serà necessari que el Govern activi temporalment aquesta possibilitat en algun dels supòsits previstos, a saber:
   • Quan s’apreciï una conjuntura macroeconòmica general que ho aconselli (modalitat cíclica), que no es podrà estendre en més d’un any.
   • Quan s’apreciï una obsolescència formativa i de capacitació en el sector (modalitat sectorial), amb durada màxima inicial d’un any, ampliable amb fins a 2 pròrrogues de sis mesos.
2. A continuació, serà necessari, en el cas de cada empresa, instar el corresponent procediment administratiu (acompanyant, en el cas de la modalitat sectorial, un pla de requalificació dels treballadors afectats) i obtenir, previ període de consultes amb la RLT (quinze dies o 7 en empreses de menys de 50 treballadors) i previ informe de la ITSS (set dies), l’autorització administrativa requerida (termini de resolució de set dies i silenci administratiu positiu), si l’Autoritat Laboral entén que la situació cíclica o sectorial temporal concorre en l’empresa.

• Mentre segueixi actiu el Mecanisme RED, pertocarà la pròrroga de la mesura previ període de consultes amb la representació dels treballadors durant cinc dies.
• Com en els ERTO, tindrà prioritat la reducció de jornada enfront de la suspensió de contractes, si és viable; durant l’aplicació del Mecanisme RED en l’empresa, aquesta podrà afectar i desafectar treballadors i estarà subjecta a la mateixa prohibició de realitzar hores extres, noves contractacions o externalitzacions d’activitat.
• Es promou el recurs a aquest Mecanisme RED, i el desenvolupament d’accions formatives durant la seva aplicació, mitjançant exempcions en la quota empresarial per contingències comunes, amb subjecció al mateix compromís de manteniment d’ús de sis mesos previst per a les exempcions dels ERTO:

1. En el cas de la modalitat cíclica, s’estableixen uns percentatges decreixents per períodes de quatre mesos a comptar des de l’activació pel Govern del Mecanisme RED: 60 % el primer quadrimestre, 30 % el segon quadrimestre i 20 % l’últim quadrimestre.
2. En el cas de la modalitat sectorial, les empreses es podran acollir a una exempció del 20 % en la cotització empresarial a la Seguretat Social, només si desenvolupen accions formatives per als treballadors afectats.

• La suspensió de contracte o reducció de jornada per aquesta via no és situació legal de desocupació, ja que la norma ha previst una prestació de Seguretat Social específica (prestació del Mecanisme RED), que recull l’experiència dels ERTO COVID, i que gestionarà el SEPE conforme al següent règim:

1. No cal acreditar un període mínim de cotització previ.
2. La relació laboral ha de ser prèvia a l’activació del Mecanisme RED.
3. Aquesta prestació és incompatible amb les prestacions o subsidis per desocupació, la prestació per cessament d’activitat, la renda activa d’inserció o altres prestacions, tret que ja fossin compatibles amb la feina.
4. La seva sol·licitud serà col·lectiva a càrrec de l’empresa en el termini d’un mes des de l’autorització a l’empresa per aplicar el Mecanisme RED.
5. La quantia de la prestació serà (durant tota la vigència del Mecanisme RED) un 70 % de la base reguladora, equivalent a la de la desocupació, amb el topall del 225 % de l’IPREM.
6. La prestació es podrà estendre durant tota la vigència del Mecanisme RED en l’empresa i no consumirà desocupació.

7. Negociació col·lectiva: convenis col·lectius

7.1 En matèria de contractes i subcontractes s’aplicarà sempre un conveni de sector

• El conveni col·lectiu d’aplicació per a les empreses contractistes i subcontractistes serà el del sector de l’activitat desenvolupada en la contracta o subcontracta, amb independència del seu objecte social o forma jurídica, tret que existeixi un altre conveni sectorial aplicable.
• El conveni d’empresa només es podrà aplicar per la contractista o subcontractista si determina millors condicions salarials que el sectorial que resulti d’aplicació.
• Aquesta mesura no serà aplicable en els casos de contractes i subcontractes subscrites amb els centres especials d’ocupació regulats en el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre.

7.2 Fi de la prioritat aplicativa del conveni d’empresa en matèria salarial

• S’elimina la possibilitat que el conveni d’empresa, durant la vigència del conveni d’àmbit superior, tingui prioritat aplicativa respecte a la quantia del salari base i dels complements salarials, inclosos els vinculats a la situació i resultats de l’empresa.
• Així, les empreses amb conveni d’empresa propi, publicats amb anterioritat a aquest Reial decret llei, les taules salarials del qual siguin inferiors a les del conveni superior aplicable, quedaran subjectes a aquestes taules una vegada que el conveni d’empresa perdi la seva vigència expressa i, com a màxim, en el termini d’un any des de la publicació d’aquesta norma al BOE.
• En tot cas, els convenis col·lectius s’hauran d’adaptar a aquesta modificació en el termini de sis mesos des que resultin d’aplicació a l’àmbit convencional concret.

7.3 Es recupera la ultraactivitat indefinida

• Transcorregut un any des de la denúncia del conveni sense que s’hagi arribat a un acord, les parts se sotmetran als procediments de mediació establerts en els acords interprofessionals. Així mateix, i sempre que existeixi pacte exprés, les parts podran sotmetre’s als processos d’arbitratge regulats pels acords interprofessionals. A falta de pacte, quan hagués transcorregut el procés de negociació sense arribar a un acord, es mantindrà la vigència del conveni col·lectiu.
• Els convenis col·lectius denunciats a la data d’entrada en vigor i en tant no s’adopti un nou conveni, mantindran la seva vigència en els termes establerts en la nova norma.

8. Altres qüestions d’interès

Entre altres, algunes qüestions rellevants que també regula la norma són les següents:

• Compromís de reducció de la taxa de temporalitat: amb la inclusió en l’ET d’una nova disposició addicional vint-i-quatrena el Govern es compromet a efectuar una avaluació dels resultats obtinguts per les mesures previstes en aquest RDL mitjançant l’anàlisi de les dades de contractació temporal i indefinida al gener de l’any 2025, procedint a la publicació oficial, a aquest efecte, de la taxa de temporalitat general i per sectors. Aquesta avaluació s’haurà de repetir cada dos anys
• Es prorroga fins al 28 de febrer de 2022 la tramitació i efectes dels ERTO per impediment o per limitacions a l’activitat normalitzada vinculades a la COVID-19, regulats en l’article 2 del Reial decret llei 18/2021.
• Es prorroga la vigència del Reial decret 817/2021, de 28 de setembre, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional (SMI) per a 2021 fins que s’aprovi el reial decret pel qual es fixi el salari mínim per a 2022.

L’informem que al BOE del dia 29 de desembre s’ha publicat la Llei 22/2021, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2022, que recull una sèrie de mesures de caràcter laboral, com són les bases i tipus de cotització per a 2022, les modificacions de les aportacions màximes en plans de pensions, l’interès legal dels diners i l’IPREM per a 2022, entre altres qüestions.

A continuació destaquem els punts fonamentals que afecten l’àmbit laboral i de la Seguretat Social.

1. Increment del 2,5 % de la quantia de l’IPREM

Després de l’increment del 5 % en l’exercici anterior, la nova pujada condueix a aquestes quanties:

• 19,30 euros/dia.
• 579,02 euros/mes.
• 6.948,24 euros/any (8.106,28 euros quan es tracti de normes en què la referència a l’SMI va ser substituïda per la de l’IPREM i s’incloguin les pagues extres).

2. Tipus d’interès legal dels diners i de l’interès de demora

Es manté en el 3,00 %, i el de demora en el 3,75 %. 

3. Les retribucions en el sector públic pujaran un 2 %

Les retribucions del personal al servei del sector públic no podran experimentar un increment global superior al 2 % respecte a les vigents a 31 de desembre de 2021. Les despeses d’acció social no es podran incrementar, en termes globals, respecte als de 2021.

La massa salarial del personal laboral es podrà incrementar fins a aquest percentatge màxim.

4. Pensions: revaloració i altres circumstàncies

Quant als criteris per a l’actualització de les pensions abonades pel sistema de la Seguretat Social, no es fixa el percentatge d’increment, sinó que s’estableix el procediment per a la seva determinació: les pensions experimentaran un increment percentual igual al valor mitjà de les taxes de variació interanual expressades en tant per cent de l’IPC dels dotze mesos previs a desembre de 2021; no obstant l’anterior, s’estableix un increment del 3 % respecte de les pensions no contributives (jubilació i invalidesa), que queden en un import anual de 5.808,60 euros.

El complement per habitatge es manté en 525 euros/any.

Quant a les pensions d’orfandat causades per violència contra la dona, experimentaran en 2022 un increment igual al que s’aprovi per a l’SMI per a aquest any.

Les pensions del SOVI, ja extingit, es fixen en 6.370 euros/any, la qual cosa suposa un increment de 187 euros.

El límit d’ingressos per percebre els complements per mínims en les pensions de la Seguretat Social es fixa en 7.939 euros/any (1.321 euros més anuals si hi ha cònjuge a càrrec).

D’altra banda, l’import de les pensions reconegudes a familiars de morts a conseqüència de la guerra civil no podrà ser inferior, per a 2022, a la quantia mínima de les pensions de viduïtat de més grans de seixanta-cinc anys en el sistema de la Seguretat Social, excepte per a pensions d’orfandat en favor d’orfes no incapacitats causades per personal no funcionari.

També es fixen pensions per a excombatents mutilats de la zona republicana i els seus familiars, i mutilats civils de guerra.

S’estableixen els límits de l’assenyalament inicial de les pensions públiques: no podran superar la quantia íntegra mensual resultant d’aplicar a 2.707,49 euros/mes (quantia de l’exercici 2021) l’increment percentual igual al valor mitjà de les taxes de variació interanual expressades en tant per cent de l’IPC dels dotze mesos previs a desembre de 2021, sense perjudici de les pagues extraordinàries.

Es contemplen els criteris per a l’actualització i modificació dels valors de les pensions públiques i les pensions que no s’actualitzen per a 2022.

Es contemplen també les quanties de les prestacions familiars, així com l’assignació econòmica (341 euros/any) i el límit d’ingressos anuals per a beneficiaris que mantinguin o recuperin el dret a l’assignació econòmica per cada fill menor de divuit anys o menor a càrrec sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33 % d’acord amb la normativa de l’ingrés mínim vital. Per part seva, la Llei PGE per a 2022 s’ocupa de la quantia del complement de pensions per a la reducció de la bretxa de gènere, deixant-la en 28 euros mensuals.

Així mateix, a partir de l’1 de gener es fixen quanties per als subsidis econòmics per a persones amb discapacitat: garantia d’ingressos mínims, ajut de tercera persona, i mobilitat i compensació per despeses de transport així com les de les pensions assistencials, que seran objecte de revisió periòdica.

Les prestacions de gran invalidesa del règim especial de les forces armades també s’incrementen conforme a l’IPC dels mesos previs a desembre de 2021.

5. Bases i tipus de cotització

Com és habitual, la Llei de pressupostos estableix les bases i tipus de cotització a la Seguretat Social, desocupació i protecció per cessament d’activitat, Fons de Garantia Salarial i formació professional, amb un increment del topall màxim de la base de cotització per a 2022 fins als 4.139,40 euros mensuals o 137,98 euros diaris. Quant als tipus de cotització del règim general de la Seguretat Social, no existeixen modificacions respecte dels aplicables en 2021.

El topall màxim de la base de cotització en tots els règims queda fixat en 4.139,40 euros/mensuals, a partir de l’1 de gener de 2022.

El topall mínim és l’import del salari mínim interprofessional vigent, incrementat en un sisè. Les bases mínimes s’incrementaran des de l’1 de gener, per tant, en el mateix percentatge en què augmenti el salari mínim interprofessional.

Les bases mínimes de cotització, segons categories professionals i grups de cotització, s’incrementaran des de l’1 de gener de 2022, i respecte de les vigents a 31 de desembre de 2021, en el mateix percentatge en què augmenti l’SMI. Quant a les bases màximes seran, a partir de l’1 de gener de 2022, de 4.139,40 euros mensuals o de 137,98 euros diaris.

Es mantenen els tipus de cotització per contingències comunes i hores extraordinàries.

Pel que fa a la cotització dels treballadors dels sistemes especials, cal destacar, entre altres aspectes:

• La base màxima de cotització en el RETA serà de 4.139,30 euros/mes, i la mínima de 960,60 euros/mes.
• Tipus de cotització en el RETA: contingències comunes, 28,30 %; contingències professionals, 1,30 % (0,66 % per incapacitat temporal i 0,64 % per incapacitat permanent, mort i supervivència); treballadors exclosos de cotitzar per contingències professionals, cotització del 0,10 % per finançar prestacions.
• Es fixa la base mínima de cotització per als treballadors autònoms que en algun moment de l’any 2021 i de manera simultània hagin tingut contractat al seu servei un nombre de treballadors per compte d’altri igual o superior a deu, en 1.234,80 euros mensuals, aplicable a partir de l’1 de gener de 2022.
• Per als treballadors empleats de llar, les bases s’incrementaran en el mateix percentatge en què augmenti el salari mínim interprofessional.

D’altra banda, i en l’àmbit del País Basc, per als membres del Cos de l’Ertzaintza es manté un tipus de cotització addicional del 10,60 % (8,84 % a càrrec de l’empresa, i 1,76 % per al treballador). I també es regulen les especialitats en matèria de cotització en relació amb la bestreta de l’edat de jubilació dels membres de la policia local al servei de les entitats locals.

6. Empleats públics

S’estableix una taxa de reposició d’efectius del sector públic del 120 % en els sectors prioritaris (administracions públiques amb competències educatives i sanitàries, forces armades, control i lluita contra el frau fiscal i laboral, assessorament jurídic, etc.) i del 110 % en els altres sectors.

Les entitats locals que tinguessin amortitzat el seu deute financer a 31 de desembre de l’exercici anterior tindran un 11 % de taxa en tots els sectors.

Al sector públic es podran realitzar aportacions a plans de pensions d’ocupació o contractes d’assegurança col·lectius, sempre que no se superi l’increment global del 2 % fixat en la norma.

Així mateix, es preveu recuperar la paga extraordinària i addicional corresponent al mes de desembre de 2012, a favor de les administracions i resta d’entitats que no haguessin abonat la totalitat de les quantitats efectivament deixades de percebre per aquest motiu.

S’estableixen limitacions a la contractació de personal temporal i nomenament de personal estatutari temporal i funcionaris interins (excepte en casos excepcionals i per cobrir necessitats urgents i inajornables), entre altres aspectes.

Respecte de les pensions, es recull la determinació inicial de les pensions del règim de classes passives de l’Estat i els complements per mínims. 

7. Regulació dels plans i fons de pensions

Es modifica el límit màxim del total d’aportacions i contribucions empresarials anuals als plans de pensions: no podrà excedir de 1.500 euros (el topall anterior, conforme a la Llei de pressupostos de 2021, era de 2.000 euros); límit que s’incrementarà en 8.500 sempre que la pujada provingui de contribucions empresarials o d’aportacions del treballador al mateix instrument de previsió social per import igual o inferior de la respectiva contribució empresarial.

Les quantitats aportades per l’empresa que derivin d’una decisió del treballador tindran la consideració d’aportacions del treballador.

Les aportacions pròpies que l’empresari individual realitzi a plans de pensions d’ús dels quals, al seu torn, sigui promotor i partícip, es consideraran com a contribucions empresarials, a l’efecte del còmput d’aquest límit.

8. Formació professional

Es recull l’aplicació dels fons procedents de la quota de formació professional al finançament del sistema de formació professional per a l’ocupació, a fi d’impulsar i estendre entre les empreses i els treballadors ocupats i aturats una formació que respongui a les seves necessitats del mercat laboral i contribueixi al desenvolupament d’una economia basada en el coneixement.

En concret, s’atribueix al Servei Públic d’Ocupació Estatal la gestió dels programes de formació professional per a l’ocupació que li corresponguin normativament, amb càrrec als crèdits en el seu pressupost de despeses. Cal destacar també que almenys el 50 % dels fons previstos per a aquests programes es destinarà d’entrada al finançament de les despeses d’execució d’iniciatives formatives dirigides prioritàriament a treballadors ocupats, accions per a la capacitació per al desenvolupament de funcions de negociació col·lectiva i el diàleg social, i les despeses de funcionament i inversió de la Fundació Estatal per a la Formació en l’Ocupació.

Igualment, es contempla la gestió pel Servei Públic d’Ocupació Estatal dels serveis i programes finançats amb càrrec a la reserva de crèdit del seu pressupost de despeses.

9. Modificació del text refós de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS)

Es modifica l’art. 20.1 LGSS: fins ara, només podien obtenir reduccions, bonificacions o qualsevol altre benefici en les bases, tipus i quotes de la Seguretat Social i per conceptes de recaptació conjunta, les empreses i altres subjectes responsables del compliment de l’obligació de cotitzar que s’entengui que es trobin al corrent en el seu pagament en la data de la seva concessió; a partir de la reforma, l’àmbit subjectiu s’exigeix “trobar-se al corrent en el compliment de les seves obligacions amb la Seguretat Social amb relació a l’ingrés per quotes i conceptes de recaptació conjunta, així com respecte de qualsevol altre recurs de la Seguretat Social que sigui objecte de la gestió recaptatòria de la Seguretat Social, en la data de la seva concessió”.

També hi ha novetats en el règim jurídic aplicable al personal que exerceix funcions executives en dependència del director gerent de les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, i en la validesa a l’efecte de prestacions de quotes anteriors a l’alta en el RETA (és a dir, la producció d’efectes en les prestacions, després de l’ingrés amb el corresponent recàrrec i interessos, en cas de no sol·licitar l’alta malgrat reunir els requisits exigibles): aquesta circumstància només serà de plena aplicació respecte de les altes formalitzades a partir de l’1 de gener de 1994, però respecte de les altes anteriors a aquesta data només serà aplicable a les prestacions causades des de l’1 de gener de 2022.

10. Cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu

Es modifica l’article 37 de l’Estatut dels Treballadors assenyalant que la reducció de jornada per a la cura d’un menor afectat per càncer, o per qualsevol malaltia greu, es podrà estendre fins als vint-i-tres anys sempre que persisteixi la necessitat de la cura directa, contínua i permanent. Addicionalment, aquest dret a la reducció de jornada es podrà exercitar pels qui, si escau, siguin el cònjuge o parella de fet del malalt.

11. Modificació de la Llei que estableix l’ingrés mínim vital

Des d’ara, les comunitats autònomes de règim foral assumiran, amb referència al seu àmbit territorial, les funcions i serveis corresponents que en aquesta norma s’atribueixen a l’Institut Nacional de la Seguretat Social així com, en atenció al sistema de finançament d’aquestes hisendes forals, el pagament, en relació amb la prestació econòmica no contributiva de la Seguretat Social de l’ingrés mínim vital, en els termes que s’acordi.