Un dels objectius de la reforma laboral aprovada pel legislador és el d’eliminar la temporalitat en les contractacions (de fet la nova redacció donada a l’article 15 de l’Estatut dels Treballadors presumeix que el contracte se subscriu per temps indefinit) i per tant perquè s’entengui que concorre causa justificada de temporalitat serà necessari que s’especifiquin amb precisió, en el contracte, la causa habilitant de la contractació temporal, les circumstàncies concretes que la justifiquen i la seva connexió amb la durada prevista.

Dos grans tipus de contractació temporal

Amb la reforma laboral desapareix la possibilitat de realitzar contractes per obra o servei determinat, i només es podrà efectuar el contracte de treball de durada determinada per circumstàncies de la producció o per substitució de treballador.

Les noves modalitats de contractació de durada determinada s’articulen per un contracte de circumstàncies de la producció amb dos subtipus de causes, unes conjunturals d’oscil·lacions productives imprevisibles amb una durada màxima de sis mesos ampliable per conveni col·lectiu a dotze mesos, i altres d’ocasionals, previsibles que l’empresa podrà utilitzar durant un període de noranta dies a l’any, en aquests contractes es penalitza la seva durada inferior a trenta dies amb una cotització addicional. L’anterior contracte d’interinitat passa a denominar-se de substitució, però manté els mateixos supòsits de formalització.

Exemples

Increment previsible. Respecte a l’increment ocasional previsible, no es podrà contractar un treballador de l’1 de gener a 31 de març, per ser dies continuats. Tampoc es podrà contractar un treballador al gener, un altre al març, un altre a l’abril i un altre a l’octubre, ja que s’excedeixen els noranta dies.  En canvi, sí que serà possible contractar cinc treballadors al gener i deu a la segona quinzena d’agost.

Oscil·lacions. En cas d’augments temporals del volum d’activitat, però que es repeteixin cada temporada (per exemple una botiga que incrementa les seves vendes durant el període de Nadal), no es podrà utilitzar aquest contracte, i s’haurà de recórrer a un contracte fix-discontinu o a un d’indefinit a temps parcial.

Obra o servei

Desapareix. El contracte temporal per a activitats amb substantivitat pròpia (per exemple, per a la realització de neteja en una empresa del sector de les telecomunicacions) ha desaparegut. Aquesta eliminació entrarà en vigor el 30 de març de 2022, i s’aplica el règim transitori que s’indica en el següent paràgraf.

Règim transitori

Els contractes d’obra i servei, eventuals o d’interinitat subscrits abans del 31-12-2021 es mantindran vigents fins a la seva durada màxima, encara que es produeixi amb posterioritat al 30-03-2022, i es regiran per la normativa anterior. Els contractes d’obra i servei o eventuals subscrits entre el 31-12-2021 i el 30-03-2022 es regiran per la normativa anterior, però la seva durada no podrà ser superior a sis mesos. A partir del 30-03-2022 només es podran subscriure nous contractes segons la nova normativa.

Altres modificacions a tenir en compte

S’exclou com a causa de temporalitat del contracte per circumstàncies de la producció la realització dels treballs en el marc de contractes, subcontractes o concessions administratives que constitueixin l’activitat ordinària de l’empresa.

Es facilita que el contracte temporal es pugui considerar indefinit, explicitant la presumpció que tot contracte ho és i ajustant en aquest sentit totes les situacions previstes que comporten adquirir la condició de fix:

1. Frau de llei: se substitueix la referència al “frau de llei” per l’al·lusió al mer incompliment dels requisits legals sense més.
2. Falta d’alta en Seguretat Social més enllà del període de prova: s’elimina l’excepció que la naturalesa de l’activitat o servei sigui temporal.
3. Encadenament de dos o més contractes temporals:

• Per la mateixa persona: es redueixen el termini d’encadenament i el període de referència, passant de vint-i-quatre mesos en un període de trenta mesos, a divuit mesos en un període de vint-i-quatre mesos, inclosos els períodes de posada a disposició a través d’empreses de treball temporal (ETT).
• En el mateix lloc, per altres persones abans: s’afegeix que també adquirirà la condició de fixa la persona que ocupi un lloc de treball ocupat abans, amb solució de continuïtat o sense, durant més de divuit mesos en un període de trenta mesos, mitjançant contractes temporals per circumstàncies de la producció o mitjançant ETT.

S’endureix el règim sancionador enfront d’incompliments en matèria de contractació temporal en considerar que s’ha produït una infracció per cadascun dels treballadors afectats, i en fixar unes quanties específiques de les sancions per a aquests incompliments, que aniran d’un mínim de 1.000 € a un màxim de 10.000 € (per treballador).

Per acabar, i com a aspecte molt rellevant, es modifica el sistema de cotització addicional per als contractes temporals que passa de penalitzar només les contractacions inferiors a cinc dies a aplicar-se a tots els contractes inferiors a trenta dies. La penalització consistirà en una taxa fixa per cada contracte de 3 vegades la quota per contingències comunes calculada sobre la base mínima diària del grup 8 de cotització. Avui dia, la base diària vigent del grup 8 és de 37,53 €, sobre la qual aplicat el 23,6 % de la quota empresarial i multiplicat per 3, s’obté a un cost fix addicional per contracte de 26,6 €.

Per fi, sense presses, la Direcció General de Tributs s’ha pronunciat assentant doctrina administrativa, dotant d’una certa seguretat jurídica els contribuents, sobre els efectes de la declaració d’inconstitucionalitat del mètode de càlcul objectiu de la base imposable de l’impost sobre el valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), l’anomenada “plusvàlua municipal” per sentència del Tribunal Constitucional 182/2021, de 26 d’octubre. Aquesta sentència va ser publicada al BOE el dijous 25 de novembre de 2021.

Amb posterioritat, el 9 de novembre de 2021 es va publicar al BOE el Reial decret llei 26/2021, de 8 de novembre, en el qual s’adapta el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004 de 5 de març, a la recent jurisprudència del Tribunal Constitucional respecte de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.

Tal com estableix la Disposició final tercera, aquest reial decret llei va entrar en vigor l’endemà de la seva publicació al BOE, per la qual cosa, en conseqüència, la nova normativa reguladora de la plusvàlua municipal seria d’aplicació tributària a partir del 10 de novembre de 2021, sense contemplar cap opció d’aplicació retroactiva.

Així l’art. 10.2 de la Llei General Tributària (LGT) estableix que “Tret que es disposi el contrari, les normes tributàries no tindran efecte retroactiu i s’aplicaran als tributs sense període impositiu reportats a partir de la seva entrada en vigor i als altres tributs el període impositiu dels quals s’iniciï des d’aquest moment.“

Atès que els efectes de la Sentència del Tribunal Constitucional han estat l’expulsió de determinats preceptes de l’ordenament jurídic, que en totes les situacions impossibiliten complir amb l’obligació d’autoliquidar dels contribuents així com la de practicar liquidacions per part dels ajuntaments des del 26 d’octubre; i que la nova normativa vigent reguladora de l’impost té efectes a partir del 10 de novembre de 2021, existeix un buit legal entre aquestes dues dates que impedeix determinar la base imposable de la plusvàlua municipal per a totes aquelles transmissions realitzades en aquest període de temps.

Criteri establert per la Direcció General de Tributs

La novetat, malgrat haver-se fet esperar gairebé cinc mesos, és la interpretació dels efectes de la sentència per part de l’òrgan administratiu encarregat precisament de la formació de doctrina i criteris administratius -juntament amb els TEA-.

Així, la consulta vinculant (V3074-21), de 7 de desembre de 2021 publicada a principis de febrer de 2022, tracta la següent qüestió: «Si arran de la sentència del Tribunal Constitucional 182/2021, de la mateixa data que la transmissió, ha de presentar la liquidació i pagament de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, o per contra, no està obligat al pagament de l’impost».

Fins ara, manteníem el criteri que totes aquelles transmissions d’immobles dutes a terme entre el 26 d’octubre de 2021 i el 9 de novembre de 2021 (tots dos inclosos), havien de ser comunicades davant l’ajuntament corresponent, ja que s’havia realitzat el fet imposable i reportat l’impost; no obstant això, els contribuents no estaven obligats al pagament de l’impost. Doncs bé, la recent consulta de tributs del passat 7 de desembre de 2021 (V3074-21) ratifica aquest criteri.

Així doncs, aquells contribuents que hagin pogut realitzar aquest tipus de transacció en aquest interval de temps, i hagin rebut la corresponent liquidació amb quota a ingressar per part de l’ajuntament, estan en disposició de recórrer aquesta liquidació, i així evitar el seu pagament.

És habitual que a l’hora de dur a terme el tancament d’un negoci o a cessar en l’exercici d’una activitat quedin factures pendents tant per cobrar com per pagar.

En el cas de les persones jurídiques, això es resoldrà a través de les corresponents fases de liquidació i extinció de la personalitat jurídica.

En el cas de les persones físiques, no obstant això, l’única cosa que cal realitzar és la presentació del model 036 o 037 sol·licitant la baixa del cens d’empresaris i no exercir l’activitat a partir d’aquest moment.

Com diem, el més habitual és que quedin factures per cobrar o abonar a la data de finalització de l’activitat. Doncs bé, sobre aquesta qüestió s’ha pronunciat la Direcció General de Tributs en la consulta vinculant (V3157-21), de 21 de desembre de 2021, en disposar que no serà necessari estar donat d’alta en l’esmentat cens i l’única implicació en l’IRPF del professional que ha deixat d’exercir l’activitat és que haurà de tributar per rendiments d’activitats econòmiques:

«L’obligació d’efectuar pagaments fraccionats per part d’aquells contribuents que desenvolupin activitats econòmiques es recull en l’article 99 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni (BOE de 29 de novembre), que en l’apartat 7 del qual es disposa el següent:

7. Els contribuents que exerceixin activitats econòmiques estaran obligats a efectuar pagaments fraccionats a compte de l’impost sobre la renda de les persones físiques, autoliquidant i ingressant el seu import en les condicions que reglamentàriament es determinin.

Ara bé, el consultant com que no exerceix l’activitat econòmica en el moment de l’abonament de tals ingressos (octubre o novembre segons manifesta en l’escrit de consulta) no estarà obligat a donar-se d’alta en el cens d’empresaris per l’activitat duta a terme, ni complir les obligacions formals exigides en l’IRPF als empresaris, entre les quals es troba l’obligació d’efectuar pagaments fraccionats.

I això amb independència que aquests ingressos s’hauran d’incloure com a rendiments d’activitats econòmiques en la declaració de l’IRPF corresponent al període impositiu 2021».

Veiem com s’eximeix al professional que ha deixat d’exercir l’activitat del compliment de les obligacions formals associades al desenvolupament de l’activitat.

Li recordem que al BOE del 7 de març de 2019 es va publicar el Reial decret llei 6/2019 de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en el treball i l’ocupació, que incideixen de manera directa en la igualtat entre dones i homes, com per exemple estendre l’exigència de redacció dels plans d’igualtat a empreses de cinquanta o més treballadors.

La norma va establir un termini de tres anys perquè les empreses de més de 50 treballadors elaborin i apliquin un pla d’igualtat (2022), dos anys per a les d’entre 100 i 150 empleats (2021) i un any per a aquelles amb una plantilla superior a 150 persones (2020).

Ara entrem en temps de descompte per complir l’obligació de registrar un pla d’igualtat. Com hem assenyalat, aquesta obligació s’ha donat per trams, i en aquest 2022 arriba l’últim, amb data límit el 7 de març: llavors, totes les empreses que superin la franja d’una plantilla amb més de 50 persones, hauran d’haver elaborat el seu propi pla i haver-lo registrat al REGCON (registre de convenis col·lectius).

Els plans d’igualtat són un conjunt ordenat de mesures que adopten empreses i organitzacions per assolir la igualtat de tracte i d’oportunitats entre homes i dones i per eliminar la discriminació per raó de sexe. Els plans d’igualtat fixen els objectius que es volen assolir, les estratègies que s’han d’adoptar i les accions concretes per assolir-los, així com sistemes eficaços de seguiment i avaluació dels objectius proposats i són obligatoris per a determinades empreses.

L’elaboració d’un pla d’igualtat, és un procés de negociació que inicia amb la constitució d’una comissió, integrada per la representació legal dels treballadors (RLT) i la representació de l’empresa.

Atenció. Li recordem que el pla d’igualtat serà obligatori a partir del 7 de març de 2022 per a les empreses que tinguin entre 50 i 100 treballadors.

Per elaborar el pla d’igualtat, el primer pas és realitzar un diagnòstic de la situació actual de l’empresa, i si pot ser una anàlisi de la seva evolució més recent, amb l’objectiu de conèixer quines són les bones pràctiques que es poden potenciar i comunicar dins i fora de l’organització, i quines són les possibles àrees de millora. En aquest diagnòstic s’han de cobrir les següents matèries: processos de selecció i contractació, classificació professional, formació, promoció professional, condicions de treball (inclosa l’auditoria salarial entre homes i dones), exercici corresponsable dels drets de la vida personal, familiar i laboral, la infrarepresentació femenina, retribucions i la prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe.

Un cop s’hagi fet un diagnòstic exhaustiu, derivarà de les seves conclusions un pla d’acció a realitzar en un termini màxim de quatre anys, que cobrirà les diferents àrees en les quals s’han detectat desequilibris. Des de la seva posada en funcionament, s’haurà d’iniciar un procés de seguiment i avaluació que permeti avaluar el rendiment de les accions, i, en cas de ser necessari, realitzar els ajustos pertinents per assolir els objectius estipulats dins del termini.

Quines sancions pot tenir l’empresa si no té fet el pla d’igualtat?

L’incompliment del deure d’elaborar i aplicar un pla d’igualtat suposa una infracció greu, sancionable amb una multa de 626 a 6.250 euros. D’altra banda, quan l’obligació d’acomplir el pla d’igualtat sigui per exigència de l’autoritat laboral (Inspecció de Treball) la normativa ho considera com a falta molt greu i, en aquest cas, la sanció pot ser de 6.251 a 187.515 euros.

A més de sancions accessòries com les següents:

a) Pèrdua automàtica dels ajuts, bonificacions i, en general, dels beneficis derivats de l’aplicació dels programes d’ocupació, amb efectes des de la data en què es va cometre la infracció, i

b) Exclusió automàtica de l’accés a aquests beneficis durant sis mesos.

A més, en virtut de la Llei de contractes del sector públic, les empreses que no tinguin un pla d’igualtat o que no el compleixin no podran contractar amb l’administració pública.

Per tant, instem les empreses a complir en termini amb aquesta obligació legal, ja que per contra podrien enfrontar-se a multes econòmiques de fins a 187.515 € o a una pèrdua automàtica d’ajuts, bonificacions o beneficis de l’aplicació dels programes d’ocupació, entre altres sancions. Però, sobretot, perdrien l’oportunitat d’utilitzar aquesta eina que són els plans d’igualtat, com una palanca de canvi i un full de ruta estratègic que tindrà un impacte positiu directe en la seva gestió dels RH, la seva comunicació amb els grups d’interès i la seva reputació.

Li recordem que el 30 d’abril és la data límit en la qual, les societats mercantils que tanquen l’exercici a 31 de desembre, tenen l’obligació de gestió dels llibres societaris, entre ells, el llibre d’actes i el llibre registre de socis (en cas de SA, llibre registre d’accions nominatives), que han de ser legalitzats només en suport electrònic.

Llibre d’actes

De la mateixa manera que l’article 25 del Codi de Comerç obliga l’empresari a recollir l’activitat del negoci en els llibres comptables, l’article 26 estableix la mateixa obligatorietat per documentar els acords assolits en els models d’actes de la junta d’accionistes i el consell d’administració mitjançant el llibre d’actes. Aquest llibre ha de ser prèviament legalitzat pel registrador mercantil per permetre’n l’ús.

Cadascuna de les actes recollides al llibre ha de contenir les següents dades:

• Data i lloc de la celebració de la trobada.
• Data i forma de la convocatòria prèvia així com els punts que figuren com a ordre del dia.
• Nombre de socis i representants, capital social que aporta cadascun. En cas de tractar-se d’una junta universal cal afegir també la data, el lloc, el nom i la signatura de cada assistent.
• Resum dels assumptes tractats i sotmesos a debat durant la reunió.
• Acords assolits i resultat de les votacions. En aquest últim punt cal especificar el nombre de vots a favor dels acords.
• Aprovació de l’acta: aquest és un punt fonamental per concloure tot l’anterior. No existirà confirmació dels acords assolits sense l’aprovació de la junta o consell, la signatura del secretari i el beneplàcit del president. En el cas específic de la junta general ha de ser aprovada per la mateixa junta al final de la reunió o bé en el termini de quinze dies pel president i dos socis, un representant de la minoria i un altre de la majoria. També els òrgans d’administració, conforme al que es preveu en l’escriptura social, poden procedir a l’aprovació de l’acta al final de la reunió.

A vegades aquestes actes són certificades per un notari que de manera presencial s’encarrega de comprovar tot el protocol de convocatòria de la junta i la identitat dels assistents (inclosos el president i el secretari) així com de transcriure les intervencions i els acords assolits i fins i tot les objeccions. Aquestes actes notarials passaran a formar part del llibre d’actes.

Però i si soc l’únic soci i administrador de la meva empresa? Estic exempt d’elaborar una acta? La resposta és no. En aquest cas les teves pròpies decisions han d’estar recollides en una acta amb data, lloc i acords inclosos.

Atenció. Al llibre d’actes s’hauran de transcriure totes les actes dels òrgans col·legiats de les societats mercantils: actes de junta general (mínim l’acta de junta general ordinària d’aprovació de comptes anuals) i actes del consell d’administració (mínim una acta al trimestre) en suport electrònic. La legalització d’aquest llibre s’haurà de realitzar cada any.

Llibre registre de socis

És el llibre propi de les societats limitades (SL) en les quals el capital està repartit en participacions socials. En ell es recopila la identitat dels titulars o fundadors i dels socis, les transmissions de les participacions socials de la SL, el seu valor i els drets que els atorguen als socis.

Llibre registre d’accions nominatives

El funcionament és el mateix que el del registre de socis amb l’excepció que el que es recull és la composició de l’accionariat de la societat anònima. Per tant al llibre de registre d’accions nominatives ha de constar la denominació social de l’empresa (nom i cognoms si és una persona física), el nombre i valor de les accions així com els drets dels accionistes per tenir-les.

Atenció. La legalització del llibre registre de socis o del llibre registre d’accions nominatives només serà obligatòria en l’exercici en què s’hagi produït qualsevol alteració en la titularitat de les participacions o de les accions, o si s’haguessin constituït gravàmens sobre aquestes.

Tots els llibres s’hauran d’emplenar en suport electrònic i hauran de ser enviats per via telemàtica en els següents quatre mesos al tancament de l’exercici social.