El dia 6 d’abril arrenca la campanya de renda i patrimoni, una campanya en la qual, encara que no tenim gaires novetats, sí que hi ha alguns punts que convé tenir en compte, ja que les rendes de 2021 s’han generat en plena pandèmia per la COVID-19, la qual cosa, òbviament, afectarà moltes declaracions: quant als ERTO, la prestació per cessament dels treballadors autònoms, els mòduls en les activitats econòmiques, les rebaixes o moratòries del lloguer, les compensacions econòmiques satisfetes als treballadors a distància (teletreball), etc.

Atenció. La campanya de la declaració de la renda i patrimoni corresponent a l’exercici 2021 arrenca el 6 d’abril i s’estendrà fins al 30 de juny de 2022, excepte en el cas de domiciliació bancària de les declaracions que serà des del 6 d’abril fins al 27 de juny de 2022, tots dos inclusivament.

Per tant, els contribuents podran accedir a Renda WEB, per modificar i presentar l’esborrany de la seva declaració, des del 6 d’abril mitjançant algun dels sistemes d’identificació habituals.

Abans de fer les declaracions de renda i patrimoni de l’exercici 2020 ha de recopilar tots els documents que necessitarem i, sobretot, obtenir les dades fiscals que ens proporciona l’AEAT. Recordi que és molt important revisar l’esborrany de la declaració amb atenció i, si és el cas, modificar-lo abans de la seva confirmació. Deixi’s assessorar per un professional expert.

Principals novetats IRPF 2021

Pròrroga dels límits excloents del mètode d’estimació objectiva (“mòduls”): per a 2021 es mantenen els mateixos mòduls i instruccions d’aplicació que en 2020, així com les quanties de 250.000 i de 125.000 € per al volum de rendiments íntegres l’any anterior corresponent al conjunt de les activitats econòmiques, excepte ramaderes, forestals i pesqueres, i per a les operacions respecte de les quals estiguin obligats a facturar, respectivament. Així mateix, es manté en 250.000 € la quantia del volum de compres en béns i serveis que no es pot superar sense sortir del règim.

Nou termini de renúncia o revocació de mòduls per a l’any 2021: des del 24-12-2020 fins a 31-1-2021. La renúncia a mòduls en 2020 i 2021 no vincula durant tres anys.

Deducció de capital immobiliari de la quantia rebaixada en el lloguer de locals destinats a activitats turístiques, hostaleria i comerç: des de l’01-01-2021, les persones físiques que lloguen els locals en els quals es desenvolupen determinades activitats econòmiques vinculades al sector turístic, l’hostaleria i el comerç i acordin voluntàriament rebaixes en la renda arrendatícia corresponent als mesos de gener, febrer i març de 2021, podran computar com a despesa deduïble per al càlcul del rendiment del capital immobiliari de l’IRPF la quantia de la rebaixa de la renda acordada durant aquests mesos.

Rendiments del capital immobiliari. Reducció del 60 % per l’arrendament de béns immobles destinats a habitatge: amb efectes des de l’11 de juliol de 2021, s’aclareix l’expressió “rendiments declarats pel contribuent” afegint que, la reducció només es pot aplicar sobre el rendiment net positiu calculat pel contribuent en la seva declaració-liquidació o autoliquidació, sense que sigui procedent la seva aplicació sobre el rendiment net positiu determinat per l’Administració en la tramitació d’un procediment de comprovació o d’inspecció (incorporant ingressos no declarats o eliminant despeses computades i no deduïbles), encara que el contribuent hagi col·laborat amb la seva declaració o acceptació durant la tramitació del procediment. Amb aquesta regulació, se supera el criteri jurisprudencial fixat fa poc pel Tribunal Suprem respecte a la regulació anterior, que permetia aplicar la citada reducció en seu del procediment de comprovació o inspecció.

Reducció del termini perquè les quantitats degudes pels arrendataris tinguin la consideració de saldo de dubtós cobrament: el termini perquè les quantitats degudes pels arrendataris tinguin la consideració de saldo de dubtós cobrament serà de tres mesos en 2020 i 2021.

Tributació dels pactes successoris: amb efectes des de l’11 de juliol de 2021, s’estableix que l’adquirent en virtut de pacte successori s’haurà de subrogar en el valor i data d’adquisició dels béns en el titular original, en aquells casos en què transmeti els béns rebuts en el transcurs de cinc anys des de la celebració del pacte successori o de la defunció del titular original, si fos anterior. D’aquesta manera, se sotmet a tributació el guany patrimonial generat des de l’adquisició inicial del bé fins a la seva transmissió mitjançant pacte o contracte successori. Aquesta modificació només serà aplicable a les transmissions de béns efectuades amb posterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, és a dir, 11 de juliol de 2021. 

Límits de reducció en la base imposable de les aportacions i contribucions a sistemes de previsió social: amb efectes des de l’01-01-2021, es modifiquen diferents límits en relació amb els sistemes de previsió social.

• Assegurances privades que cobreixin només el risc de dependència severa o de gran dependència: el conjunt de les reduccions practicades per totes les persones que satisfacin primes a favor d’un mateix contribuent, incloses les del mateix contribuent, no podran excedir de 2.000 € anuals (amb anterioritat el límit era de 8.000 € anuals).

• Aportacions als sistemes de previsió social dels quals sigui partícip, mutualista o titular el cònjuge del contribuent: el contribuent el cònjuge del qual no obtingui rendiments nets del treball ni d’activitats econòmiques, o que els obtingui en quantia inferior a 8.000 euros anuals, podran reduir en la base imposable les aportacions realitzades als sistemes de previsió social dels quals sigui partícip, mutualista o titular aquest cònjuge. Aquestes aportacions tindran un límit màxim de 1.000 € anuals (amb anterioritat el límit era de 2.500 €).

• Límit màxim conjunt: com a límit màxim conjunt per a les aportacions o contribucions a sistemes de previsió social, s’aplicarà la menor de les quantitats següents:

• El 30 per 100 de la suma dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques percebuts individualment en l’exercici.

• 2.000 € anuals (amb anterioritat el límit era 8.000 €).

A partir de 2021, aquest límit s’incrementarà en 8.000 €, sempre que aquest increment provingui de contribucions empresarials.

Les aportacions pròpies que l’empresari individual faci a plans de pensions d’ocupació o mutualitats de previsió social, dels quals al seu torn sigui promotor i partícip o mutualista, així com les que faci a plans de previsió social empresarial o assegurances col·lectives de dependència dels quals al seu torn sigui prenedor i assegurat, es consideraran com a contribucions empresarials, a l’efecte del còmput d’aquest límit.

Escala general de l’impost, tipus de gravamen de l’estalvi, escala de retencions i ingressos a compte aplicable als perceptors de rendes del treball i escales aplicables als treballadors desplaçats a territori espanyol: amb efectes des de l’01-01-2021, s’afegeix un tram en l’escala general de l’impost per a bases liquidables generals a partir de 300.000 euros amb un tipus de gravamen del 24,50 %. D’acord amb això, s’introdueix un nou tram per a la base de retenció per rendiments del treball que excedeixi de 300.000 euros, la qual cosa incrementa el tipus de retenció màxim del 45 % al 47 %. Així mateix, s’afegeix un tram en l’escala de l’estalvi per a bases liquidables superiors a 200.000 euros amb un tipus de gravamen del 26 % (escala estatal + autonòmica).

En línia amb l’anterior, es modifiquen les escales aplicables als treballadors desplaçats a territori espanyol en els següents termes: a) S’incrementa del 45 % al 47 % el tipus aplicable a la part de la base liquidable general que excedeixi de 600.000 €; b) S’introdueix un nou tram per a la part de la base liquidable d’estalvi que excedeixi de 200.000 €, que passa del 23 % al 26 %; c) Augmenta del 45 % al 47 % el tipus de retenció aplicable a les retribucions satisfetes per un mateix pagador que excedeixin de 600.000 €.

Noves deduccions per obres de millora de l’eficiència energètica en habitatges: amb efectes des del 6 d’octubre de 2021 (Reial decret llei 19/2021, de 5 d’octubre), s’introdueixen noves deduccions en l’IRPF del 20 %, 40 % o 60 % per obres en habitatges i edificis residencials que millorin l’eficiència energètica i en l’exclusió de tributació en aquest impost de determinades subvencions i ajuts per a la rehabilitació.

Deducció per inversió en habitatge habitual: en l’apartat relatiu al règim transitori de la deducció per inversió en habitatge habitual, se suprimeixen les caselles corresponents a la modalitat de construcció de l’habitatge habitual, per haver finalitzat el termini de quatre anys, prorrogable per uns altres quatre anys addicionals, en els quals el contribuent havia d’acabar la construcció del seu habitatge habitual per tenir dret al règim transitori d’aquesta deducció. Per minimitzar la possibilitat d’error respecte de la seva aplicació s’han incorporat, en el cas d’obres d’ampliació o rehabilitació i d’obres i instal·lacions d’adequació de l’habitatge habitual de persones amb discapacitat, caselles per indicar la data d’inici i finalització de les obres. En el cas que es tracti de la modalitat de construcció, se sol·licitarà la data de l’escriptura d’adquisició o d’obra nova de l’habitatge.

Principals novetats en l’impost sobre el patrimoni 2021

De cara a aquest exercici 2021, hem de tenir present les següents novetats:

Escala de gravamen: s’incrementa un punt el gravamen de l’últim tram de l’escala estatal (per a patrimonis superiors a 10.695.996,06 €), que passa del 2,5 % al 3,5 %.

Dret a l’aplicació de la normativa pròpia aprovada per la comunitat autònoma per a no residents: s’estén a tots els no residents, siguin residents en un Estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu o en un tercer Estat, el dret a l’aplicació de la normativa pròpia aprovada per la comunitat autònoma on radiqui el valor més gran dels béns i drets dels quals siguin titulars i pels quals s’exigeixi l’impost, perquè estiguin situats, puguin exercitar-se o hagin de complir-se en territori espanyol.

Valor de referència dels immobles: d’acord amb els canvis introduïts en altres impostos en la valoració de béns immobles, per als quals s’estableix que la base imposable serà el valor de referència previst en el text refós de la Llei del cadastre immobiliari, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2004, de 5 de març, s’afegeix aquesta regla de valoració en l’impost sobre el patrimoni per als immobles el valor dels quals hagi estat determinat per l’Administració en un procediment. En general, es considerarà “valor” dels béns o drets el seu “valor de mercat”, amb les especialitats que s’exposen més endavant. En el cas d’immobles, el seu valor serà el “valor de referència” previst en la normativa del cadastre immobiliari. I, en tot cas, per a la determinació de la base imposable, prevaldrà el “valor declarat” pels interessats quan sigui superior al valor de mercat o de referència.

Tributació de les assegurances de vida: es modifica la Llei de l’impost, amb efectes des de l’11 de juliol de 2021, per contemplar que, en aquells supòsits en els quals el prenedor no tingui la facultat d’exercir el rescat total en la data de meritació de l’impost, l’assegurança es computarà pel valor de la provisió matemàtica en la citada data. No obstant això, aquesta regla no s’aplicarà als contractes d’assegurança temporals que només incloguin prestacions en cas de defunció o invalidesa i altres garanties complementàries de risc.

Rendes temporals i vitalícies: la base imposable en les rendes temporals i vitalícies es quantifica en l’actualitat pel valor actual de les rendes. No obstant això, en els contractes d’assegurança de vida la contraprestació de la qual es rep en forma de renda, pot succeir que aquesta no incorpori del tot la devolució del capital aportat, per exemple, quan l’assegurança preveu, a més de la percepció d’una renda, una prestació addicional per al cas de defunció.

En aquestes circumstàncies, l’aplicació de la regla de l’article 17.dos de la Llei de l’IP determinaria la inclusió en la base imposable de l’impost d’un valor més baix a què correspon als drets econòmics totals derivats del contracte d’assegurança.

Per solucionar aquesta situació, es preveu ara que, quan es percebin rendes, temporals o vitalícies, procedents d’una assegurança de vida, aquestes es computaran pel seu valor de rescat a la data de meritació de l’impost i, en defecte d’això, per la provisió matemàtica a la citada data.

Valors representatius de la participació en els fons propis de qualsevol mena d’entitat: es considera necessari identificar correctament l’entitat emissora d’aquests valors, per la qual cosa s’haurà de consignar el número d’identificació fiscal.

Criptomonedes (monedes virtuals): per acabar, respecte de les novetats del model de declaració de l’impost sobre patrimoni, s’introdueix un apartat per identificar els saldos de monedes virtuals, que fins ara s’havien d’incloure en l’apartat genèric d’Altres béns i drets de contingut econòmic.

El que no podem oblidar…

Abans de fer la declaració de la renda de l’exercici 2021 ha de recopilar tots els documents que necessitarem i, sobretot, obtenir les dades fiscals que ens proporciona l’AEAT. Recordi que és molt important revisar l’esborrany de la declaració amb atenció i, si és el cas, modificar-lo abans de la seva confirmació.

Tingui en compte les següents alertes per revisar-les:

• Titularitat de rendes: és freqüent que uns interessos o guanys i les seves respectives retencions tinguin una titularitat formal (en l’entitat financera o en la gestora) que no es correspon amb la titularitat jurídica i fiscal. Per exemple pot estar a nom d’un dels cònjuges i pertànyer a tots dos (a la societat de guanys) o pot ser que estigui a nom d’un cònjuge i la seva filla o fill i ser només l’altre cònjuge.

• Circumstàncies personals i familiars: naixement de fills, matrimoni, separació, adopció, defunció d’algun membre de la família, anualitats per aliments, la discapacitat que tinguem reconeguda des de 2021, etc.

• Forma de tributació: hem d’examinar si ens convé més la tributació conjunta o individual.

• Rendiments del treball: l’esborrany no resta les despeses de quotes sindicals, ni col·legials o de despeses de defensa jurídica.

• Conferències i cursos: és relativament freqüent que el pagador d’aquestes rendes les imputi com a activitats professionals i s’hagin obtingut com a rendes del treball. L’error, entre altres efectes, ens impedirà declarar a través de l’esborrany. També és possible que succeeixi a l’inrevés, que siguin rendiments d’activitats i ens els imputin com a treball.

• Administradors de societats: pot ser que, com que el règim de Seguretat Social en el qual s’enquadren, és el de treballadors autònoms, l’esborrany no contempli aquests pagaments a la Seguretat Social com a deduïbles de les rendes del treball obtingudes de la societat.

• Aportacions a partits polítics: hi ha dret a una deducció i l’AEAT no té aquesta dada controlada.

• Imputacions de rendes immobiliàries: pot succeir que els immobles en proindivís s’imputin al 100 % a un sol dels copropietaris i no consti el percentatge real de titularitat de cada contribuent.

• Places de garatge o traster: com que tenen referència cadastral diferent, pot ser que, encara que l’hàgim adquirit amb l’habitatge, se’ns imputi una renda per la seva utilització.

• Deducció per adquisició d’habitatge, sobre la qual l’esborrany segurament no contemplarà els aspectes següents:

• Despeses inherents a l’adquisició: notaria, registre, comissions, impostos, etc.
• Quantitats satisfetes a promotor o constructor. Deducció dels pagaments mentre està en construcció el futur habitatge habitual.
• Recordi que des de l’exercici 2013 se suprimeix la deducció per adquisició d’habitatge, si bé es manté un règim transitori per a les adquisicions realitzades amb anterioritat a l’01-01-2013.

• Deduccions autonòmiques:

                Circumstàncies personals i familiars: naixement, etc.

                Adquisició de llibres de text

                Inversions mediambientals

                Lloguer per a joves

                Dones o joves emprenedores

                Adquisició de segona residència al medi rural (joves)

No obligats a presentar declaració amb resultat a ingressar (per error en les retencions).

• Si som empresaris o professionals, caldrà quadrar els ingressos i despeses de l’activitat econòmica amb altres models presentats com ara els d’IVA, retencions, declaració d’operacions amb tercers, etc.

• Hem de comprovar si hem fet operacions vinculades en l’exercici, la qual cosa pot succeir si som socis o administradors de societats o si som cònjuges o parents de socis o administradors. Hem de tenir bona cura de valorar les operacions realitzades amb les societats a les quals estiguem vinculats a valor de mercat.

• Comprovar el règim econòmic del matrimoni, situació civil del declarant, identificar els membres de la unitat familiar així com altres persones que donin dret a reduccions, deduccions o a l’aplicació del mínim familiar. 

• També comprovar les declaracions d’exercicis anteriors, o en el seu cas, sol·licitud de devolucions.

• Cal comprovar també si es té o no obligació de declarar per IRPF, i si constitueix unitat familiar optar per declaració individual o conjunta.

• Si estiguéssim obligats a declarar l’impost sobre el patrimoni, hem de preveure que aquesta declaració només es podrà presentar per Internet i, en aquest cas, també l’IRPF només es pot presentar per via telemàtica.

A més s’ha de tenir en compte la següent documentació:

• Certificats: de treball, desocupació, invalidesa, de retencions emès pels inquilins de locals llogats, rendiments i retencions de comptes bancaris, dipòsits, assegurances, dividends o compres de bons i pagarés, d’ingressos i retencions d’activitats agràries i professionals, de compravenda de valors, de premis, d’aportacions a plans de pensions, mutualitats o de préstecs.

• Llibres registres d’activitats empresarials i professionals.

• Si se’n porten, llibres de comptabilitat.

• Si és comuner en una comunitat de béns que du a terme activitats econòmiques o les seves rendes superen els 3.000 €/any, la notificació que hagi emès aquesta comunitat en la qual s’ha d’incloure informació sobre la renda de l’entitat que se li atribueix, especificant diferents tipus d’ingressos, les bases de les deduccions que li corresponen i l’import de les retencions atribuïbles.

• Si executa una activitat econòmica, convé tenir a la vista les declaracions tributàries de l’exercici 2021: IVA, declaracions trimestrals i resum anual; retencions, autoliquidacions trimestrals i resum anual; model 347, model 720, etc.

• Justificants d’ingressos i despeses corresponents als rendiments del capital immobiliari.

• Rebuts de l’impost sobre béns immobles, en ells trobarem un justificant de la despesa de tributs de l’immoble llogat, o de despeses en l’activitat professional si hi està afecte l’immoble o, almenys, el número de referència cadastral que l’Administració ens exigirà consignar per a l’habitatge habitual i altres immobles.

• Justificants de l’adquisició i alienació de béns que ens poden haver originat guanys o pèrdues patrimonials.

• Declaracions d’exercicis anteriors.

Atenció. No oblidi aquesta documentació a l’hora de recopilar la seva documentació:

• Dades fiscals subministrades per l’AEAT

• Dades d’identificació: DNI, NIF, dades familiars, etc.

• Certificat de retencions sobre salaris (treball).

• Certificat de prestacions i retencions (pensions i desocupació).

• Certificat dels comptes bancaris (comptes corrents, llibretes i dipòsits a terminis).

• Certificat d’ingressos en compte habitatge

• Rebut de l’impost sobre béns immobles (cases, locals, garatges).

• Factures i rebuts de compra d’habitatge (habitatge habitual).

• Certificat de préstec per a habitatge (habitatge habitual o a lloguer).

• Rebuts de lloguers cobrats i factura de despeses (cases, locals, garatges).

• Certificat de retencions sobre lloguers de locals (locals comercials a lloguer).

• Escriptura de venda o donació d’immobles (venda de cases, locals, garatges).

• Certificat de valors cotitzats (accions, deute públic o privat).

• Certificat de valors no cotitzats (accions i participacions socials).

• Certificat o “estat de posició” de fons d’inversió (FIM, FIAMM, SIM, SICAV).

• Certificat d’assegurances de vida, jubilació i malaltia (inclosos els subscrits per obtenir un préstec hipotecari per la compra d’habitatge habitual).

• Certificats d’invalidesa i d’acreditació de la necessitat d’obres d’adequació en l’habitatge de minusvàlids.

• Certificat del pla de pensions.

• Llibres comptables (empresaris i professionals).

• Impresos de les declaracions fiscals obligatòries (empresaris i professionals).

• Certificats de retenció de professionals.

• Rebut de donatius a entitats benèfiques.

Amb la finalitat de poder-li oferir un millor servei, li preguem que prepari com més aviat millor la documentació necessària per poder-la analitzar conjuntament.

Com ja l’hem informat, la reforma laboral aprovada pel Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre, també introdueix canvis en la regulació de les subcontractacions d’obres i serveis, establerta en l’art. 42 de l’Estatut dels Treballadors (ET). 

L’Exposició de Motius de la reforma assenyala que es persegueix “una modernització de la contractació i subcontractació d’activitats empresarials”; i que es pretén que no s’utilitzi l’externalització de serveis, a través de la subcontractació, com a mecanisme de reducció dels estàndards laborals dels qui treballen per a les empreses subcontractistes; perquè això afecta negativament a la competència qualitativa entre les empreses i incideix també en l’increment de la precarietat laboral.

La possible limitació a l’externalització dels serveis era una de les principals reivindicacions dels sindicats durant la negociació, però al final s’ha mantingut en gran manera la normativa precedent.

Novetat: en matèria de contractes i subcontractes s’aplicarà sempre un conveni de sector

Es converteix en norma el que havien començat a dir algunes sentències, i és que el conveni d’aplicació en les empreses contractistes i subcontractistes serà el corresponent a l’activitat desenvolupada en la contracta o subcontracta, amb independència de l’objecte social o la forma jurídica de l’empresa contractista o subcontractista, tret que existeixi un altre conveni sectorial aplicable.

En tot cas, també s’assenyala que quan l’empresa contractista o subcontractista compti amb un conveni propi, s’aplicarà aquest en els termes que resultin de l’article 84 de l’ET, que és l’article que preveu la vinculació al conveni de sector en matèria salarial.

És a dir, es garanteix que sempre existeixi un conveni sectorial aplicable per a l’empresa contractista o subcontractista, bé el que li correspongui a aquesta empresa per la negociació col·lectiva, conforme a les regles de l’ET, bé el que correspongui a l’activitat desenvolupada en l’empresa principal.

I si l’empresa subcontractista té conveni propi, s’aplicarà aquest, però amb la garantia retributiva del conveni sectorial, si és superior al d’empresa.

Aquesta modificació normativa està circumscrita, bàsicament, a les denominades empreses multiserveis o d’outsourcing que són subcontractades per al desenvolupament d’activitats pròpies de les empreses principals. A partir d’ara, si una empresa d’aquest tipus desenvolupa activitats, per exemple, en una empresa química, haurà d’aplicar als seus treballadors el conveni d’aquest sector, tret que aquesta empresa tingui un conveni propi en què les condicions en matèria salarial, jornada, etc., siguin superiors a les del citat conveni sectorial. O, fins i tot, que existeixi un altre conveni sectorial aplicable a aquestes matèries.

És important destacar que la idea inicial postulada pels sindicats i el mateix Govern era que les empreses multiserveis apliquessin el conveni propi d’empresa de l’empresa principal -normalment, si ens trobem davant una empresa gran, el seu conveni és superior al del sector-. Al final l’acord estableix com a referència a aquest efecte el conveni sectorial.

Per acabar, es conserva la possibilitat que els treballadors de la subcontracta puguin plantejar als representants dels treballadors de l’empresa principal qüestions sobre les condicions d’exercici de la seva activitat laboral en el centre de treball de l’empresa principal.

L’informem que al Reial decret llei 3/2022, de l’1 de març (BOE de 2 de març), i amb efectes des del 2 de març, es recull un conjunt de mesures socials que tenen per objecte evitar situacions de desprotecció en col·lectius vulnerables, entre elles aquesta nova mesura per als treballadors més grans de cinquanta-dos anys que es trobin sense ocupació després d’haver signat un contracte de caràcter fix-discontinu que beneficiarà sobretot aquells que tinguin períodes d’activitat inferiors a sis mesos, i que es quantifiquen en uns 18.000 treballadors al mes. Aquest col·lectiu rebrà un subsidi de 463 euros al mes fins que es jubilin.

Per acabar, cal tenir en compte que, com estableix la disposició transitòria quarta del Reial decret llei 3/2022, els apartats 2 i 3 d’aquest article 280 de la LGSS, en la redacció vigent abans del 2 de març de 2022 (data d’entrada en vigor del RDL 3/2022), mantindran la seva aplicació per als subsidis dels treballadors fixos discontinus el fet causant dels quals (moment en què es compleixi el termini d’espera d’un mes o es produeixi la situació legal de desocupació) hagi tingut lloc abans d’aquesta data.

Els autònoms són els únics que poden triar la base per la qual cotitzen. Aquesta decisió és molt important, ja que d’ella depenen les seves prestacions presents i la seva futura pensió. La base de cotització es pot modificar fàcilment i de manera telemàtica a través del sistema RED. No obstant això, cal tenir en compte els tràmits i els períodes per fer el canvi.

Atenció. L’elecció que es faci de la quota serà molt important, perquè aquest és el paràmetre que marca la quantia de les prestacions que rebrà l’autònom en cas de malaltia, accident, atur, maternitat o jubilació.

Li recordem que dins dels marges de la base mínima establerta per a 2022, de 960,60 euros mensuals, i de la base màxima, que ascendeix a 4.139,40 euros, encara que en alguns casos poden ser diferents, els autònoms la poden modificar segons les seves necessitats fins a 4 vegades en un mateix exercici fiscal, triant-ne una altra dins dels límits mínim i màxim que els resultin aplicables en cada exercici (el dia primer d’abril, juliol, octubre i gener).

Així doncs, els autònoms que desitgin canviar la seva quota des de l’1 d’abril, hauran de fer el canvi en la seva base de cotització abans del 31 de març. Dada crucial per a milers de treballadors per compte propi que continuen presentant caigudes importants en la seva facturació, i que veuen en la seva quota mensual una despesa que llastra la rendibilitat del seu negoci.

En cas contrari, amb tota modificació en la base que vulguin realitzar els autònoms més enllà de març, caldrà esperar al començament del tercer trimestre, és a dir fins a juliol, perquè es faci efectiu el canvi.

A més, també pot sol·licitar que la quantia per la qual cotitza s’incrementi automàticament cada any en la mateixa proporció que ho hagi fet la base mínima o màxima de cotització, o comunicar que renuncia a aquest increment, i tot això haurà de comunicar-ho també abans de l’1 d’abril.

La sol·licitud de canvi de base de cotització al règim especial de treballadors autònom es pot sol·licitar directament per l’autònom a través de la seu electrònica de la Seguretat Social, si disposa d’un certificat digital o usuari/contrasenya o mitjançant el servei Canvi de base de cotització autònoms.

Igualment, la sol·licitud es pot presentar mitjançant el Model de sol·licitud de canvi de base de cotització en el règim especial de treballadors autònom (TC.4005).

QUOTES RETA 2022

Per a 2022 s’incrementa tant la base màxima de cotització que es fixa en els 4.139,40 €, com la base mínima que es fixa en els 960,60 €. Cal recordar que des de l’01-01-2019, és obligatori en tot cas per a l’autònom, la cobertura de les contingències professionals, la de la prestació per cessament d’activitat i la de formació, el resultat de tot això és que els tipus aplicables a l’autònom en 2022 són els següents: es manté en 28,30 % per a contingències comunes; l’1,30 % per a les contingències professionals; el 0,9 % per al cessament d’activitat; i el 0,10 % per a la formació professional. De tot això en resulta una quota mínima d’autònoms de 293,94 €, i una quota màxima de 1.266,66 €, que s’obtenen per aplicació del tipus total que queda fixat en 30,6 %.

Pel que fa als anomenats autònoms societaris, així com per als autònoms que, en algun moment de l’any 2021, i de manera simultània, hagin tingut contractats al seu servei, un nombre de treballadors per compte d’altri igual o superior a 10, la base mínima s’incrementa per a tots dos, fins als 1.234,80 €, resultant d’això una quota mínima de 377,84 €.

En tot cas, s’ha de tenir en compte la possible aplicació de bonificacions de la Llei 14/2013 de suport a emprenedors, i normes posteriors com la Llei 6/2017 de reformes urgents del treball autònom, si bé respecte de la coneguda com a tarifa plana d’autònoms, s’ha de recordar que des de 2019 es va fixar, per a les noves altes en 60 € mensuals, amb la inclusió de la cobertura de contingències professionals.

Si està interessat a modificar la base de cotització (amb la finalitat d’augmentar la base de càlcul de la jubilació o la baixa d’incapacitat temporal), els agrairíem que ens ho fessin saber com més aviat millor.

• Juntes generals de socis telemàtiques en 2022

  A partir del 2022, les societats que vulguin celebrar juntes telemàtiques hauran de recollir aquesta possibilitat expressament als seus estatuts.

  Amb les restriccions per la COVID-19, de manera excepcional, es va establir que les juntes generals de socis es podrien celebrar per vídeo o per conferència telefònica múltiple fins al 31 de desembre de 2021, encara que això no estigués previst als estatuts. No obstant això, aquesta possibilitat no ha estat prorrogada per al 2022, ni és previst que s’estengui. Per tant, des de l’1 de gener de 2022, les societats que desitgin celebrar juntes telemàtiques hauran de tenir-ho previst als seus estatuts.

  Hem de recordar que el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, va establir que en les societats de capital, encara que no estigués previst estatutàriament, durant el període d’estat d’alarma i, una vegada que hagués finalitzat, fins al 31 de desembre de 2020, les juntes generals de socis es podrien celebrar per vídeo o per conferència telefònica múltiple, sempre que: (i) tots els qui tinguessin dret d’assistència o els qui els representessin disposessin dels mitjans necessaris; (ii) el secretari de l’òrgan d’administració pogués reconèixer la seva identitat, i així ho expressés en l’acta; i (iii) que aquest últim remetés amb caràcter immediat l’acta corresponent a les adreces de correu electrònic dels concurrents.

  Després, el Reial decret llei 34/2020, de 17 de novembre, de mesures urgents de suport a la solvència empresarial i al sector energètic, i en matèria tributària, va ampliar el termini de validesa d’aquesta mesura fins al 31 de desembre de 2021 i es va desenvolupar la seva aplicació a les societats anònimes.

  No obstant això, a causa del caràcter excepcional d’aquesta mesura i a la Llei 5/2021, de 12 d’abril, per la qual es modifica el text refós de la Llei de societats de capital, la qual incorpora un nou article 182 bis que regula les juntes només telemàtiques, és previsible que no s’estengui novament el termini de validesa d’aquesta mesura.

  Modificació dels estatuts

  Totes aquelles societats anònimes i de responsabilitat limitada que desitgin celebrar juntes només telemàtiques hauran de modificar els seus estatuts, si no ho preveu expressament.

  Per a això cal:

  • Convocar una junta, aquesta vegada presencial, per aprovar l’acord de permetre que se celebrin juntes només telemàtiques o bé mixtes, és a dir, amb socis que acudeixin presencialment i altres que ho facin de manera telemàtica.
  • L’aprovació requerirà el vot favorable dels socis que representin almenys 2/3 del capital present o representat en la reunió. 

  Amb els estatuts modificats, ja podrà celebrar les juntes telemàtiques, complint els requisits que preveu la llei:

  • En la convocatòria s’informarà dels tràmits per a l’efectiva participació, i la reunió s’entendrà celebrada en el domicili social.
  • S’haurà de poder garantir l’assistència, identificació i participació dels socis, tant per mitjans audiovisuals com per missatges de text durant la reunió, i els administradors hauran de proporcionar els mitjans tècnics adequats. Asseguri’s que tots els socis tenen instal·lat programari de videoconferència en el seu ordinador i que coneixen el seu funcionament.