Li recordem que el mes d’abril ha de fer la presentació de l’IVA, de les retencions a compte de renda i societats, i del pagament fraccionat de societats (exercici en curs) i renda (en aquest cas per a empresaris i professionals en estimació directa i objectiva), sense oblidar-nos que també podrà presentar les declaracions de l’IRPF i patrimoni per via electrònica a través d’Internet, entre els dies 6 d’abril i 30 de juny de 2022, tots dos inclusivament (amb resultat a ingressar amb domiciliació en compte, fins al 27 de juny).

Hem de recordar-li que si es presenten fora de termini, els autònoms i empreses s’exposen a un recàrrec si el realitzen de manera voluntària (des de l’11 de juliol del 2021, es modifica el sistema de recàrrecs i s’estableix un sistema de recàrrecs creixents, sent el recàrrec de l’1 per cent més un altre 1 per cent, addicional, per cada mes complet de retard i sense interessos de demora fins que hagi transcorregut el període de dotze mesos de retard. A partir de l’endemà del transcurs dels dotze mesos citats, a més de la meritació del recàrrec del 15 per cent, començarà la meritació d’interessos de demora) o amb una sanció d’entre el 50 % i el 150 % de l’import de la declaració a pagar, si és per requeriment de l’Agència Tributària.

IVA, RETENCIONS I PAGAMENTS FRACCIONATS

En concret el pròxim dia 20 d’abril s’ha de presentar i si escau procedir a l’ingrés del 1r TRIMESTRE 2022 corresponent a l’IVA i al pagament fraccionat de l’IRPF en relació amb les activitats empresarials i professionals, així com a l’ingrés de les retencions sobre els lloguers de locals de negoci i sobre les rendes de capital.

En el cas de societats, els recordem també que el pròxim dia 20 d’abril finalitza el termini per presentar el primer pagament fraccionat de 2022 de l’impost sobre societats.

Referent a això, i en les circumstàncies actuals de pandèmia per la COVID-19, resulta d’especial interès analitzar les partides comptables (i les seves implicacions en la determinació de la base imposable de l’impost sobre societats) relacionades amb, entre altres, els següents conceptes:

• Les deterioracions de participacions en empreses del grup, multigrup i associades, d’actius financers mantinguts per negociar, d’existències, o de l’immobilitzat material, intangible i inversions immobiliàries; o bé de les inversions mantingudes fins al venciment.
• Les deterioracions de préstecs i partides a cobrar o les provisions per execució d’avals.
• Les quitacions i descomptes ordinaris i extraordinaris concedits en el marc d’operacions comercials.
• Les pèrdues per venda de crèdits.
• Les provisions que puguin derivar de reorganitzacions laborals (ERO, ERTO, modificació de condicions de treball) o d’una altra mena de reestructuracions de l’activitat.
• Les provisions que pogués ser necessari comptabilitzar per reflectir possibles indemnitzacions per incompliments contractuals.
• Moratòries i reduccions per arrendaments d’habitatges i locals comercials.
• Les provisions per operacions comercials (devolucions de vendes i garanties) o per contractes onerosos.
• Tot això, sense oblidar la necessària atenció a una correcta periodificació comptable d’ingressos i despeses.

Aquelles societats que tinguin la condició de gran empresa (volum d’operacions superior a 6.010.121,04 € durant els dotze mesos anteriors a l’inici del període impositiu a compte del qual s’efectuen els pagaments fraccionats), han de presentar per força el model 202, amb independència que no hagin d’efectuar cap ingrés en concepte de pagament fraccionat.

Aquest model 202 s’ha de presentar per força per via telemàtica (encara quan en conseqüència fos “quota zero”), sempre observant el termini màxim de presentació, que finalitza el pròxim 20 d’abril (tret que es domiciliï el pagament, i en aquest cas el termini de presentació finalitza el pròxim 15 d’abril).

Per aquest motiu, els preguem que es posin en contacte amb nosaltres per poder solucionar el lliurament de documentació i dades que necessitarem per poder confeccionar i presentar aquestes declaracions. 

Un any més, els recordem que els contribuents de l’IRPF o de l’impost sobre societats que siguin propietaris de béns i drets situats a l’estranger a 31 de desembre de 2021 podrien quedar obligats a presentar la declaració de béns i drets situats a l’estranger (model 720) fins al pròxim 31 de març de 2022.

Aquest model s’haurà de presentar per via telemàtica (Internet), sense que sigui possible la presentació en paper. Aquells que per raons de caràcter tècnic no puguin presentar el model 720 per Internet en el termini establert, podran efectuar la presentació durant els quatre dies naturals següents al de finalització d’aquest termini.

Per a aquells que van presentar el model 720 anteriorment, només serà obligatòria la presentació quan qualsevol dels saldos conjunts dels tres diferents blocs de béns que són d’obligada informació (comptes bancaris, accions o immobles) hagués experimentat un increment superior a 20.000 euros respecte dels quals van determinar la presentació de la declaració de l’any passat. En tot cas, serà obligatòria la presentació de la declaració per a aquells béns ja declarats i respecte als quals el contribuent perdi la condició que va determinar en el seu moment l’obligació de declarar.

Els contribuents haurà d’informar sobre els béns i drets que tenen a l’estranger, tant comptes en entitats financeres, com béns immobles, valors, drets, assegurances i rendes dipositades, gestionats o obtinguts fora d’Espanya. S’exclou d’aquesta obligació de declarar quan el seu valor no superi els 50.000 euros per cada tipus de bé o dret.

Quins tipus de béns i drets es declaren?

• Béns immobles i drets sobre béns immobles situats a l’estranger. Es detallarà la seva identificació, situació (país, localitat, carrer, número), la data d’adquisició i el valor d’adquisició (dependrà de si es tracta de la plena propietat, l’usdefruit, la nua propietat o altres casos).
• Comptes en entitats financeres situades a l’estranger. S’ha d’incloure la denominació de l’entitat bancària, el seu domicili, la identificació dels comptes, les dates d’obertura o cancel·lació, el saldo a 31 de desembre, el saldo mitjà de l’últim trimestre, data en la qual es va deixar de tenir la condició de titulars, representants, autoritzats, beneficiaris o persona amb poder de disposició.
• Valors, drets, assegurances i rendes dipositats, gestionats o obtinguts a l’estranger.
• En el supòsit dels valors haurà de constar la raó social de l’entitat o del tercer cessionari, així com el domicili, saldo a 31 de desembre i número, classe d’accions i valor.
• En el cas dels drets s’inclouen els drets representatius de la cessió a tercers de capitals propis.
• Pel que fa a les assegurances cal informar sobre el nom de l’entitat asseguradora, el domicili i el valor de rescat de la pòlissa a 31 de desembre.
• Quant a les rendes temporals o vitalícies s’ha d’informar sobre la raó social de l’entitat asseguradora, el seu domicili i el valor de capitalització a 31 de desembre.

En relació amb els béns i drets que han de ser objecte de declaració, existeixen diversos matisos que cal tenir en compte com els que detallem a continuació:

• S’han de declarar els comptes bancaris en les quals existeixi una titularitat compartida, quan existeixi un saldo a 31 de desembre superior als 50.000 euros.

• També s’haurà de declarar la titularitat compartida que recaigui sobre béns immobles quan el valor d’adquisició superi els 50.000 euros a 31 de desembre.

Atenció. Si l’any passat va presentar el model 720 perquè disposava de dipòsits bancaris, valors (accions, fons d’inversió, assegurances, etc.) o immobles a l’estranger valorats en més de 50.000 euros, entre gener i març de cada any, haurà de tornar a presentar aquest model en qualsevol d’aquests dos supòsits:

• Si el valor dels seus béns augmenta en més de 20.000 euros.

• O bé si ha deixat de ser titular o autoritzat d’algun dels béns prèviament declarat.

Criptomonedes

En relació amb les criptomonedes, es plantegen dubtes perquè la naturalesa jurídica de les criptomonedes no sembla estar inclosa en els actius que s’han de declarar i el fet que estiguin disponibles en una plataforma d’intermediació estrangera, no implica que l’actiu sigui a l’estranger, atès que es tracta d’una cosa intangible. Les criptomonedes no compten amb una ubicació geogràfica.

No obstant això, el Pla Anual de Control Tributari i Duaner de 2021, obliga a “l’obtenció d’informació procedent de diverses fonts sobre les operacions realitzades amb criptomonedes“, i l’Agència Tributària preveu la “incorporació al model de béns i drets a l’exterior”. És a dir, que l’Agència Tributària ha fet un pas inequívoc de voler obligar a la inclusió al model 720 dels actius en forma de monedes digitals.

I així ha estat, mitjançant l’aprovació de la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, amb efectes des de l’11 de juliol de 2021, que entre altres disposicions del seu text, la normativa estableix l’esmentada obligació de declarar el saldo de les monedes virtuals custodiades.

D’aquesta manera, s’estableix l’obligació d’informar també al model 720 sobre les monedes virtuals situades a l’estranger de les quals se sigui titular, o respecte de les quals es tingui la condició de beneficiari o autoritzat o d’alguna altra forma s’ostenti poder de disposició, custodiades per persones o entitats que proporcionen serveis per salvaguardar claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per mantenir, emmagatzemar i transferir monedes virtuals.

 Quins subjectes estan obligats?  

Les persones físiques i jurídiques residents en territori espanyol, els establiments permanents en aquest territori de persones o entitats no residents i les entitats en atribució de rendes (comunitats de béns, societats civils, herències jacents, etc.) estaran obligats a presentar aquesta declaració informativa anual, sempre que siguin titulars o autoritzats en comptes a l’estranger el saldo conjunt dels quals sigui superior a 50.000 euros.

Així mateix, tenen obligació de declarar la informació els titulars de valors, accions, fons, assegurances de vida, béns immobles o qualssevol altres actius situats o dipositats a l’estranger, per un import superior conjunt a 50.000 euros. A més dels titulars jurídics, i tret que apliqui alguna exoneració que s’hagi d’analitzar detingudament, estan obligats els coneguts com a titulars reals, això és, aquells que posseeixin o controlin més del 25 % dels esmentats actius a través d’entitats amb personalitat jurídica o sense.

Pot haver-hi moltíssimes persones obligades, en particular estrangers residents, perquè només cal tenir una petita part (encara que sigui un 1 %) d’un o diversos comptes a l’estranger amb saldo superior a 50.000 € (o fins i tot no tenir res i ser un simple autoritzat), o tenir una petita part d’un immoble amb valor superior a aquesta quantitat.

Règim sancionador. Modificacions legals per adaptar el model 720 a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 27 de gener de 2022

La Llei 5/2022, de 9 de març, i amb efectes des de l’11 de març, modifica la redacció de diverses normes tributàries amb rang de llei (Llei de l’IRPF, de l’IS i la LGT) a fi d’eliminar els aspectes de la regulació de l’obligació d’informació de béns i drets situats a l’estranger que havien estat declarats contraris al Dret de la Unió Europea per la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 27 de gener de 2022 (assumpte C-788/19). La citada sentència va concloure que el règim sancionador específic associat als incompliments de l’obligació de declaració de béns i drets a l’estranger (model 720) és contrari al Dret de la Unió Europea per establir una restricció desproporcionada a la lliure circulació de capitals.

En lloc d’introduir novament un règim sancionador propi i diferenciat, el legislador s’ha limitat a eliminar la redacció dels preceptes considerats incompatibles amb la lliure circulació de capitals pel TJUE, la qual cosa, en la pràctica, només té un abast merament formal.

En concret:

• S’eliminen les multes pecuniàries fixes per no informar en termini o per fer-ho de manera incompleta, inexacta o amb dades falses.
• S’eliminen els preceptes que qualificaven el valor dels béns no declarats en termini com a guany de patrimoni no justificat o com a renda no declarada imputable al període impositiu més antic entre els no prescrits.
• S’elimina la multa pecuniària proporcional del 150 % sobre la quota tributària derivada del guany de patrimoni no justificat o la renda no declarada.

Com que no s’ha substituït l’anterior per un règim específic, els eventuals incompliments de l’obligació d’informar a partir d’ara quedaran subjectes al règim sancionador general previst per a la falta de presentació en termini o de manera incorrecta de declaracions que no produeixin perjudici econòmic a la Hisenda Pública.

Cal recordar que:

• Les sancions eliminades consistien en la imposició d’una multa pecuniària fixa de 5.000 euros per cada dada o conjunt de dades, amb un mínim de 10.000 euros, o bé 100 euros per cada dada o conjunt de dades, amb un mínim de 1.500 euros, per als casos de presentació fora de termini sense requeriment previ.

• A més d’aquesta sanció, la normativa establia una altra greu conseqüència tant per no complir l’obligació d’informar com per fer-ho fora de termini, i és que Hisenda pot arribar a considerar que els béns a l’estranger són guany patrimonial no justificat i cobrar per l’IRPF una quota fins al seu tipus màxim marginal o en l’impost sobre societats, sobre el seu valor més una sanció addicional del 150 % sobre aquesta quota. I això fins i tot encara que aquests béns i drets procedeixin de períodes prescrits.

En definitiva, s’haurà de presentar el model 720, amb la informació de 2021, si s’està obligat, fins al 31 d’aquest mes de març. Si es presenta fora de termini o no es presenta, no es considerarà de manera automàtica que existeix un guany patrimonial no justificat, i s’aplicaran les sancions generals que regula la Llei General Tributària, en els seus articles 198 i 199, quan no es presenti el model, no es presenti en termini, o quan es presenti incorrectament.

Implicacions del model 720 en altres impostos

El model 720 pot tenir implicació més enllà dels seus propis continguts, i aquestes implicacions han de ser tingudes en compte. Els principals impostos relacionats són:

• Impost sobre el patrimoni: l’impost sobre el patrimoni grava els béns que ostenta un contribuent tant en territori espanyol com en la resta del món. Referent als béns (diners, accions, valors, assegurances, immobles) situats a l’estranger, per descomptat, aquests són exactament els mateixos que els continguts en el model 720. Els béns declarats en el 720, per tant, es declaren del tot en l’impost sobre el patrimoni, sempre que es compleixin els requisits d’obligatorietat en patrimoni. Per norma general, si la valoració dels actius continguts en el model 720 supera els 500.000 €, és molt probable que existeixi l’obligatorietat de presentar l’impost sobre el patrimoni.
• IRPF: la declaració de la renda també pot tenir relació amb la declaració de béns a l’estranger, sobretot per 2 motius. En primer lloc, si els béns continguts en el model 720 (singularment accions, valors i immobles) generen algun tipus de rendiment. Per exemple; interessos de comptes corrents o de valors, lloguers d’immobles, etc., aquests rendiments es declaren sempre en IRPF. No hem d’oblidar que, en la declaració de la renda, el contribuent declara per la seva renda mundial, és a dir, per les rendes obtingudes en qualsevol part del món.
• Model D6: el model D6 està estretament relacionat amb el model 720. Si en la declaració de 720 es declaren valors a l’estranger per valor igual o superior a 50.000 €, també s’haurà de declarar en el model D6.
• Formulari ETE: el formulari ETE s’haurà de presentar en el cas que la quantia de les transaccions amb no residents declarades en el model 720, superi el 1.000.000 €. Si l’import no supera el milió d’euros, el contribuent queda exempt de l’obligació de presentar aquest model, tret que el Banc d’Espanya el sol·liciti.

La reforma laboral (Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre, publicat al BOE del dia 30 de desembre i amb efectes des del 31 de desembre de 2021) ha introduït modificacions en l’arquitectura de la negociació col·lectiva, en aspectes com ara la ultraactivitat de convenis i la relació entre convenis sectorials i d’empresa, assegurant les cauteles i garanties perquè la descentralització dels convenis col·lectius no provoqui un efecte devaluador de costos retributius o desavantatges injustificats entre les empreses, i aporti flexibilitat en la mesura adequada. En aquest sentit, s’elimina la prioritat del conveni d’empresa enfront del sectorial pel que fa al salari i es manté la ultraactivitat indefinida dels convenis col·lectius una vegada que finalitzi la seva vigència.

Li expliquem a continuació quines han estat les principals novetats que ha introduït la reforma laboral en relació amb els convenis col·lectius.

En matèria de contractes i subcontractes s’aplicarà sempre un conveni de sector

• El conveni col·lectiu d’aplicació per a les empreses contractistes i subcontractistes serà el del sector de l’activitat desenvolupada en la contracta o subcontracta, amb independència del seu objecte social o forma jurídica, tret que existeixi un altre conveni sectorial aplicable.
• El conveni d’empresa només es podrà aplicar per la contractista o subcontractista si determina millors condicions salarials que el sectorial que resulti d’aplicació.
• Aquesta mesura no serà aplicable en els casos de contractes i subcontractes subscrites amb els centres especials d’ocupació regulats en el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre.

Fi de la prioritat aplicativa del conveni d’empresa en matèria salarial

Un dels punts més controvertits del Reial decret llei 32/2021 és en quines matèries continua aplicant-se, de manera prioritària, el conveni d’empresa enfront del conveni sectorial estatal, autonòmic o d’àmbit superior.

Les novetats en aquest cas es resumeixen en les següents:

• S’elimina la possibilitat que el conveni d’empresa, durant la vigència del conveni d’àmbit superior, tingui prioritat aplicativa respecte a la quantia del salari base i dels complements salarials, inclosos els vinculats a la situació i resultats de l’empresa.
• Així, les empreses amb conveni d’empresa propi, publicats amb anterioritat a aquest Reial decret llei 32/2021, les taules salarials del qual siguin inferiors a les del conveni superior aplicable, quedaran subjectes a aquestes taules una vegada que el conveni d’empresa perdi la seva vigència expressa i, com a màxim, en el termini d’un any des de la publicació d’aquesta norma al BOE (30 de desembre de 2021).
• En tot cas, els convenis col·lectius s’hauran d’adaptar a aquesta modificació en el termini de sis mesos des que aquestes resultin d’aplicació a l’àmbit convencional concret.

Nota: al BOE del 19 de gener de 2022, s’ha publicat una modificació del Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre efectuada a través del Reial decret llei 1/2022, de 18 de gener. S’aclareix en aquesta norma que el conveni col·lectiu d’empresa té prioritat aplicativa sobre l’adaptació dels aspectes de les modalitats de contractació que s’atribueixen als convenis col·lectius d’empresa conforme a l’article 84.2 de l’Estatut dels Treballadors (en la norma publicada d’entrada es feia referència als “convenis col·lectius” en genèric).

Per tant, en les qüestions relatives a horari, temps de treball, abonament i compensació d’hores extraordinàries, treball a torns, vacances, conciliació o classificació professional dels treballadors, preval el conveni d’empresa, exactament igual que abans d’aquesta reforma.

Es recupera la ultraactivitat indefinida

Un altre aspecte de gran conflictivitat del Reial decret llei 32/2021 és el relatiu al període de vigència dels convenis col·lectius i la denominada ultraactivitat. Aquí, sí que es produeix una modificació de caràcter substancial respecte a l’aplicat abans de l’entrada en vigor de la norma, tornant a la situació prèvia a la reforma del mercat de treball de 2012.

Així, ara s’estableix que transcorregut un any des de la denúncia del conveni sense que s’hagi aconseguit un acord, les parts se sotmetran als procediments de mediació establerts en els acords interprofessionals. Així mateix, i sempre que existeixi pacte exprés, les parts podran sotmetre’s als processos d’arbitratge regulats pels acords interprofessionals. A falta de pacte, quan hagués transcorregut el procés de negociació sense arribar a un acord, es mantindrà la vigència del conveni col·lectiu.

Atenció. No oblidi que en els supòsits en els quals l’acord no sigui possible, les parts negociadores (empresa i treballadors o els seus representants) podran acudir a procediments de mediació regulats en els acords interprofessionals d’àmbit estatal o autonòmic previstos en l’article 83 de l’Estatut dels Treballadors, així com sotmetre la discrepància a procediments d’arbitratge establerts en l’article 91 de l’ET.

Els convenis col·lectius denunciats a la data d’entrada en vigor i en tant no s’adopti un nou conveni, mantindran la seva vigència en els termes establerts en la nova norma.

El passat 2 de març de 2022 es va publicar al BOE el Reial decret llei 3/2022, d’1 de març, de mesures per a la millora de la sostenibilitat del transport de mercaderies per carretera i del funcionament de la cadena logística, i pel qual es transposa la Directiva (UE) 2020/1057, de 15 de juliol de 2020, per la qual es fixen normes específiques respecte a la Directiva 96/71/CE i la Directiva 2014/67/UE per al desplaçament dels conductors en el sector del transport per carretera, i de mesures excepcionals en matèria de revisió de preus en els contractes públics d’obres, que entrà en vigor amb caràcter general el dia 2 de març de 2022.

Mesures en matèria de transport per carretera

L’objectiu essencial d’aquesta norma és reequilibrar les asimetries existents en l’actualitat entre els actors del sector del transport de mercaderies per carretera, millorar la seva posició i competitivitat i garantir condicions laborals adequades i protecció social per als conductors.

Les mesures aprovades inclouen:

Càrrega i descàrrega dels vehicles

En el territori espanyol, es prohibeix la participació dels conductors de vehicles de més de 7,5 tones en les operacions de càrrega i descàrrega de les mercaderies, dels seus suports, envasos, contenidors o gàbies excepte en aquests supòsits:

a) Transport de mudances i guardamobles.

b) Transport en vehicles cisterna.

c) Transport d’àrids o l’efectuat en vehicles basculants o proveïts de grua o altres dispositius inherents al vehicle destinats a fer les operacions de càrrega i descàrrega.

d) Transport en portavehicles i grues d’auxili en carretera.

e) Transport de càrrega fraccionada entre el centre de distribució i el punt de venda segons el que es determini reglamentàriament, serveis de paqueteria i qualssevol altres similars que impliquin la recollida o repartiment d’enviaments de mercaderies consistents en un reduït nombre d’embalums que puguin ser fàcilment manipulats per una persona. A l’efecte d’aquesta lletra, s’entendrà per transport de càrrega fraccionada aquell en el qual resultin necessàries operacions prèvies de manipulació, agrupatge, classificació, o altres similars.

f) Transport d’animals vius, en els llocs de control aprovats de conformitat amb la normativa comunitària, sense perjudici de les responsabilitats establertes en la normativa sobre la protecció dels animals durant el seu transport.

g) Supòsits en els quals la normativa reguladora de determinats tipus de transport estableixi específicament una altra cosa en relació amb la participació del conductor.

h) Els supòsits que reglamentàriament s’estableixin, sempre que es garanteixi la seguretat del conductor.

Les operacions de càrrega de les mercaderies a bord dels vehicles, així com les de descàrrega d’aquests, seran per compte, respectivament, del carregador i del destinatari, tret que abans de l’efectiva presentació del vehicle per a la seva càrrega s’hagi pactat per escrit que corresponen al portador contra el pagament d’un suplement respecte del preu del transport. En absència de formalització per escrit d’aquest pacte, es presumirà no acordat. Quan es realitzin pel portador les operacions de càrrega i descàrrega, la contraprestació pactada s’haurà de reflectir en la factura de manera diferenciada respecte del preu del transport. Les operacions d’estiba i desestiba de les mercaderies a bord dels vehicles seran per compte, respectivament del carregador i del destinatari, tret que expressament s’assumeixin pel portador.

Aquesta prohibició entrarà en vigor el 2 de setembre de 2022.

Reducció del temps d’espera: paralitzacions

La reducció del temps d’espera a partir del qual el transportista tindrà dret a indemnització quan fa una càrrega o descàrrega passa de les dues hores actuals a una hora, i s’inclou a més una disposició relacionada amb el càlcul de les indemnitzacions al transportista per danys ocasionats que impliquin la paralització del vehicle.

Revisió del preu del combustible

Quan el preu del combustible hagués variat entre el dia de formalització del contracte i el moment de realitzar-se el transport, el portador, així com l’obligat al pagament incrementaran o reduiran, si és el cas, el preu pactat al principi en la quantia que resulti d’aplicar els criteris o fórmules que, a cada moment, tingui establerts l’Administració en les corresponents condicions generals de contractació del transport de mercaderies per carretera. La variació respecte del preu pactat d’entrada es reflectirà en la factura de manera desglossada, tret que expressament s’hagués recollit en el contracte una altra manera de reflectir aquest ajust. Aquests criteris o fórmules s’hauran de basar en la repercussió que la partida de combustible tingui sobre l’estructura de costos dels vehicles de transport de mercaderies.

Per a l’aplicació del precepte, el preu del combustible ha d’experimentar una variació igual o superior al 5 per cent, tret que, expressament i per escrit, s’hagués pactat un llindar menor prèviament o simultània a la formalització del contracte.

El pacte en contra al que es disposa en la norma es considerarà nul.

Règim sancionador

La incorporació del règim sancionador vinculat al compliment del paquet de mobilitat aprovat pel reglament comunitari quant a temps de conducció i descans i “tornada a casa del vehicle” quan fa transport internacional.

Així, s’actualitza el règim d’infraccions de la LOTT al contingut de les últimes modificacions del Reglament 561/2006, afegint diversos apartats:

• Prendre en un vehicle els períodes de descans setmanal normal o qualsevol període de descans setmanal de més de 45 hores que es prengui com a compensació de períodes de descans setmanal reduïts. Multa de 4.001 € a 6.000 €.
• Quan el conductor es trobi fora del seu domicili, prendre el descans setmanal normal o qualsevol període de descans setmanal de més de 45 hores que es prengui com a compensació de períodes de descans setmanal reduïts previs en allotjaments que no siguin apropiats i adaptats per a tots dos sexes que no disposin d’instal·lacions per a dormir i sanitàries adequades. Multa de 4.001 € a 6.000 €.
• La no organització del treball per part de l’empresa de transport, de tal manera que el conductor no pugui tornar al centre operatiu de l’ocupador o al seu lloc de residència cada quatre setmanes consecutives, sempre que no resulti d’aplicació el que es disposa en l’apartat següent. Multa de 1.001 € a 2.000 €.
• La no organització, per part de l’empresa de transport, del treball del conductor, de tal manera que aquest pugui tornar abans de finalitzar la tercera setmana al centre operatiu de l’ocupador o al seu lloc de residència, després d’haver pres dos períodes de descans setmanal reduïts consecutius, en el marc d’un transport internacional de mercaderies, abans de l’inici del període de descans setmanal normal de més de 45 hores que prengui com a compensació. Multa de 2.001 € a 4.000 €.
• · Que el conductor no realitzi la compensació dels dos descansos setmanals reduïts consecutius, en el marc d’un transport internacional de mercaderies, precedint al següent període de descans setmanal normal i unit a aquest. Multa de 2.001 € a 4.000 €.
• La realització de les operacions de càrrega o descàrrega pel mateix conductor del vehicle contravenint les limitacions que resultin d’aplicació de conformitat amb el que es disposa en aquesta llei. Es presumeix que la responsabilitat per aquesta infracció correspon tant a l’empresa sota la direcció de la qual actuï el conductor del vehicle, com al carregador, expedidor, intermediari i destinatari que haguessin intervingut en el transport. Multa de 4.001 a 6.000 €.
• Quan el conductor es trobi fora del seu domicili, no fer-se càrrec l’empresari de totes les despeses d’allotjament realitzades fora del vehicle en els descansos setmanals normals i en els períodes de descans de més 45 hores presos com a compensació. Multa de 401 € a 600 €.
• El no incorporar en el tacògraf els símbols dels països les fronteres dels quals van ser creuades pel conductor durant el període de treball diari. Multa de 801 € a 1.000 €

Altres mesures

El reforç dels mitjans d’inspecció estatals amb mitjans propis de la resta d’administracions públiques per lluitar contra la competència deslleial en el sector.

També es recullen una altra sèrie de mesures lligades a la millora de l’eficiència del sector i la seva sostenibilitat ambiental. En concret, la necessitat de modificació, en el termini de nou mesos des de l’aprovació del Reial decret llei 3/2022, de determinats aspectes de la normativa de masses i dimensions, a fi de:

• Simplificar requisits burocràtics de cara a l’ús de “megatrailers” i “duotrailers”.
• Ampliar per a determinats tipus molt taxats de transport amb necessitats especials l’altura màxima permesa a 4,5 metres.
• Augmentar els àmbits en els quals es pugui utilitzar les 44 Tn, amb un enfocament molt específic.

Altres mesures incloses en la norma que contribueixen a la millora de la sostenibilitat del sector són:

• La creació d’un codi de bones pràctiques mercantils en la contractació del transport terrestre de mercaderies, que fomenti relacions justes, equilibrades i lleials entre les empreses que intervenen en la contractació del transport de mercaderies. A més, s’establirà un registre estatal d’empreses que el subscriguin.
• La creació d’un estàndard per a la certificació de les zones de càrrega i descàrrega en relació amb els serveis i condicions ofertes als transportistes professionals.

DESPLAÇAMENT DE TREBALLADORS

• S’aplica als treballadors per compte d’altri desplaçats a Espanya la legislació espanyola relativa a les vacances anuals i a la quantia del salari mínim.
• En cap cas es considerarà treballador desplaçat el conductor que transiti per Espanya sense carregar ni descarregar mercaderies en el seu territori.
• El conductor que realitzi transport de cabotatge, es considerarà en tot cas treballador desplaçat.
• En el cas dels desplaçaments de conductors, l’empresa transportista haurà de realitzar una comunicació de desplaçament, abans del seu inici, utilitzant un formulari multilingüe estàndard de la interfície pública connectada al sistema d’informació del mercat interior (IMI).
• Els carregadors que contractin la realització de transports de manera habitual, els transportistes, els operadors de transport i els intermediaris del transport de viatgers, hauran de comprovar el compliment pel transportista efectiu, amb el qual contractin, de l’obligació de comunicació de desplaçament.
• Les empreses establertes a Espanya que desplacin temporalment els seus treballadors al territori d’Estats membres de la Unió Europea hauran de garantir a aquests les condicions de treball previstes en el lloc de desplaçament, sense perjudici que se’ls apliqui condicions de treball més favorables derivades del que es disposa en la legislació aplicable al seu contracte de treball, en els convenis col·lectius o en els contractes individuals.