La setmana passada els vam remetre una circular sobre el model 720: declaració informativa sobre béns i drets a l’estranger en la qual, entre altres aspectes, vam exposar la inseguretat i problemàtica que es donava en relació amb l’obligació d’informació de criptomonedes en la declaració corresponent a l’exercici 2021. En relació amb aquest aspecte, volem informar-los que l’AEAT ha publicat mitjançant un AVÍS al seu web que no hi ha obligació de declarar informació sobre monedes virtuals en el model 720 corresponent a l’exercici 2021.

Els facilitem l’enllaç a través del qual l’AEAT ha fet el comunicat:

https://sede.agenciatributaria.gob.es/Sede/ca_es/procedimientoini/GI34.shtml

Ara per ara aquesta és la comunicació oficial que ha facilitat l’Administració amb la finalitat d’aclarir el criteri a seguir en la presentació del model 720 corresponent a l’exercici 2021 en relació amb les monedes virtuals (criptomonedes).

Cal tenir en compte que la disposició addicional divuitena de la LGT regula l’obligació d’informació de béns i drets a l’estranger, on s’estableix el següent:

«Els obligats tributaris hauran de subministrar a l’Administració Tributària, conforme al que es disposa en els articles 29 i 93 d’aquesta llei i en els termes que reglamentàriament s’estableixin, la següent informació:

(…)

d) Informació sobre les monedes virtuals situades a l’estranger de les quals se sigui titular, o respecte de les quals es tingui la condició de beneficiari o autoritzat o d’alguna altra forma s’ostenti poder de disposició, custodiades per persones o entitats que proporcionen serveis per salvaguardar claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per mantenir, emmagatzemar i transferir monedes virtuals».

D’altra banda, l’Ordre HFP/207/2022, de 16 de març, per la qual s’aproven els models de declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de l’impost sobre el patrimoni, exercici 2021, ha comportat una modificació normativa en l’impost sobre el patrimoni bastant rellevant, ja que l’obligació d’informació sobre monedes virtuals es recull en el model 714. Així ho establia l’exposició de motius de l’esmentada Ordre:

«Finalment, respecte de les novetats del model de declaració de l’impost sobre patrimoni, s’introdueix un apartat per identificar els saldos de monedes virtuals, que fins ara s’havien d’incloure en l’apartat genèric d'”Altres béns i drets de contingut econòmic”».

No obstant això, cal tenir en compte que el govern està ultimant un nou model, model 721, per a la declaració explícita de les monedes virtuals.

Li recordem que els terminis de què disposa la seva empresa disposa per expedir i remetre les seves factures als clients depenen de la mena d’operació realitzada i de si el destinatari és una empresa o un particular.

A continuació li ho expliquem:

1. Destinataris particulars

Si el receptor de les operacions és un particular, les factures han de ser expedides i remeses en la data de meritació de l’operació. A aquest efecte, l’habitual és que les operacions s’entenguin reportades en la data en què es presti el servei o que es posin els béns a la disposició del client. No obstant això, existeixen excepcions. Per exemple:

• En les operacions de tracte successiu (com ara lloguers o serveis continuats en el temps), la meritació es produeix quan resulta exigible cada pagament, i és en aquest moment quan s’ha d’expedir la factura.
• Quan es produeix un pagament anticipat, també es produeix la meritació i s’ha d’expedir factura pel preu cobrat.

En el cas de les factures recapitulatives, s’han d’expedir, com a màxim, l’últim dia del mes natural en el qual s’hagin efectuat les operacions a les quals faci referència. Recordi que aquest tipus de factures permet agrupar diferents operacions realitzades en diferents dates per a un mateix destinatari, sempre que aquestes operacions s’hagin efectuat en el mateix mes natural.

2. Destinataris empresaris

Si el destinatari és un empresari o professional, els terminis de les factures normals i de les recapitulatives són els mateixos: han de ser expedides i enviades als clients com a màxim abans del dia 16 del mes següent al de la data de meritació.

En cas de lliuraments intracomunitaris (és a dir, vendes de béns a empresaris establerts en altres països de la UE), les factures s’han d’expedir i remetre abans del dia 16 del mes següent a aquell en el qual s’hagi iniciat el transport dels béns amb destinació a l’empresari adquirent.

3. Quines són les sancions per no emetre les factures o remetre-les als clients fora dels terminis previstos?

La falta d’expedició en els terminis indicats o el retard en l’enviament de les factures pot comportar una sanció proporcional de l’1 % de la quantia total de les factures.

D’altra banda, si l’incompliment consisteix en la falta d’expedició, la sanció ascendeix al 2 % de l’import de les factures no emeses. En aquests casos, si a Hisenda no li és possible conèixer l’import de les operacions no facturades, la sanció és de 300 euros per cadascuna d’elles.

QUADRE RESUM: terminis d’expedició i enviament de les factures

El següent quadre permet observar els diferents terminis d’expedició i enviament de les factures, en funció de la condició del destinatari o de la naturalesa de les operacions:

Font: AEAT

• A aquest efecte, les operacions s’entenen realitzades quan es produeixi la meritació de l’IVA.
• En el cas de les operacions en règim especial del criteri de caixa, aquestes s’entendran realitzades a aquest efecte, en el moment en què s’hagués produït la meritació de l’IVA si no els hagués estat aplicable aquest règim especial. Per tant, el termini per a l’expedició de les factures corresponents a aquestes operacions es regeix pels terminis generals.

L’informem que al BOE del dia 16 de març de 2022, s’ha publicat el Reial decret llei 4/2022, de 15 de març, i que va entrar en vigor el dia 17 de març de 2022, pel qual s’adopten mesures urgents de suport al sector agrari per causa de la sequera, que compromet les produccions. Aquestes mesures inscrites en els àmbits fiscal, laboral, financer i hidrològic tenen com a objectiu contribuir al manteniment de la rendibilitat i sostenibilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes.

La norma recull mesures de naturalesa tributària, respecte de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i l’impost sobre béns immobles (IBI), que alleugereixen la càrrega fiscal de les explotacions afectades. Sobretot, cal destacar la reducció del 20 per cent en 2021 del rendiment net calculat pel mètode d’estimació objectiva en l’IRPF per a les activitats agràries, que només va tenir el precedent amb la crisi sanitària de la COVID-19 en 2020.

A més, i per poder disposar de recursos d’aigua dessalada en aquest moment crític i no perdre una part important de la producció del regadiu del sud-est espanyol, s’estableixen unes tarifes assumibles pels usuaris del regadiu per a l’aigua dessalada en les IDAM i en les conduccions que han de salvar mitjançant elevacions una gran diferència de cota entre origen del recurs i demanda de destí.

A continuació, els exposem les mesures d’índole tributària de l’esmentat Reial decret llei 4/2022.

1. Reducció en 2021 del rendiment net calculat pel mètode d’estimació objectiva en l’IRPF per a les activitats agrícoles i ramaderes i de l’IVA

• S’eleva del 5 % al 20 % la reducció continguda en la disposició addicional primera de l’Ordre de mòduls per a l’exercici 2021 (Ordre HAC/1155/2020, de 25 de novembre) per a les activitats agrícoles, ramaderes i forestals incloses en l’annex I de la citada Ordre i que afectarà la declaració de l’IRPF 2021.
• S’autoritza el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, per a aquelles explotacions i activitats agràries en les quals s’hagin produït danys com a conseqüència directa dels sinistres per establir una reducció, amb caràcter excepcional, dels índexs de rendiment net als quals es refereix l’Ordre de mòduls per a 2021.

2. Exempció de l’impost sobre béns immobles (IBI) de naturalesa rústica

• Es concedeix l’exempció de la quota de l’IBI corresponent a l’exercici 2022 a favor dels béns immobles que siguin propietat dels titulars d’explotacions agrícoles o ramaderes, i que estiguin afectes al desenvolupament de tals explotacions, sempre que els titulars d’aquestes explotacions hi hagin sofert, en l’exercici immediat anterior al d’aplicació d’aquesta exempció, pèrdues d’ingressos d’almenys un 20 % respecte als últims tres anys en zones amb limitacions naturals o específiques de l’article 31 del Reglament (UE) núm. 1305/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre de 2013, i d’un 30 % en les altres zones.
• L’exempció de les quotes en el tribut assenyalat en l’apartat anterior comprendrà la dels recàrrecs legalment autoritzats sobre aquell.
• Els contribuents que, tenint dret als beneficis establerts en els apartats anteriors, haguessin satisfet els rebuts corresponents al citat exercici fiscal, podran demanar la devolució de les quantitats ingressades.

Al BOE del dia 16 de març, s’ha publicat el Reial decret llei 4/2022, de 15 de març, pel qual s’adopten mesures urgents de suport al sector agrari per causa de la sequera, en el qual es disposa la constitució del Fons RED de Flexibilitat i Estabilització de l’Ocupació contemplat en l’article 47 bis.6 de l’Estatut dels Treballadors (ET) que té com a finalitat atendre les necessitats futures de finançament derivades del Mecanisme RED en matèria de prestacions i exempcions de Seguretat Social, inclosos els costos associats a la formació.

S’estableixen igualment les regles per a la cobertura transitòria de finançament del Fons RED en tant que no estigui dotat en quantia suficient per atendre les seves necessitats financeres.

Així mateix, es regula el procediment aplicable al Mecanisme RED (instrument de flexibilitat i estabilització de l’ocupació que, una vegada activat pel Consell de Ministres, permetrà que les empreses sol·licitin mesures de reducció de jornada i suspensió de contractes de treball).

Procediment per sol·licitar el Mecanisme RED i constitució del Fons RED

Fins que s’aprovi el desenvolupament reglamentari de l’article 47 bis de l’ET, el procediment aplicable al Mecanisme RED serà l’establert en el Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada, en els següents termes i amb les següents especialitats:

• D’una banda, i com no resultin incompatibles amb el recollit en l’article 47 bis de l’ET, s’aplicaran les previsions del capítol II del citat Reglament (suspensió del contracte de treball i reducció per causes ETOP), a excepció del que s’estableix en els seus articles:
  • 16.2, referent als percentatges de reducció de jornada;
  • 17 (iniciació de procediment);
  • 18 (documentació);
  • 19 (comunicació de l’inici del procediment a l’autoritat laboral), i
  • 22 (informe de la ITSS).

També s’aplicarà el que s’estableix en el seu capítol III (disposicions comunes als procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada).

• D’altra banda, s’hauran de tenir en compte les especialitats següents:

• Durant l’aplicació del Mecanisme RED cada treballador només es podrà veure afectat en exclusiva per una reducció de la seva jornada o per una suspensió del seu contracte, sense que hi pugui haver una combinació de les dues, i sense perjudici de l’afectació o desafectació o de la variació en el percentatge de reducció de jornada, que es produeixin davant l’alteració de les circumstàncies al·legades com a causa justificativa de les mesures.
• La direcció de l’empresa haurà de comunicar de manera fefaent als treballadors o als seus representants la seva intenció d’iniciar la tramitació del Mecanisme RED, perquè es conformi la seva comissió representativa conforme al que es preveu en l’article 41.4 de l’ET.
• Una vegada constituïda aquesta comissió o transcorregut el termini establert per a això, l’empresa remetrà la comunicació d’inici del període de consultes, que s’acompanyarà de la següent documentació:
  • l’acreditativa que en l’empresa concorre la situació temporal, cíclica o sectorial, descrita en el corresponent acord d’activació del Mecanisme RED;
  • el període en el qual es durà a terme l’aplicació de les mesures de reducció de jornada o de suspensió dels contractes;
  • la identificació dels treballadors inclosos en el procediment i que resultaran afectats;
  • el tipus de mesura a aplicar respecte de cadascun dels treballadors i el percentatge màxim de reducció de jornada o el nombre màxim de dies de suspensió de contracte;
  • en el cas de la modalitat sectorial, un pla de requalificació de les persones afectades.
• L’empresa presentarà sol·licitud per aplicar la reducció de jornada o la suspensió de contractes en l’àmbit del Mecanisme RED activat davant l’autoritat laboral competent de manera simultània a la comunicació d’obertura del període de consultes, acompanyada de les còpies de comunicació d’inici de la tramitació del mecanisme i d’inici del període de consultes (i de la documentació que ha hagut d’acompanyar-la) i de la identificació dels integrants de la comissió negociadora i de la comissió representativa dels treballadors o, si escau, indicació de la falta de constitució en els terminis legals.
• L’admissió a tràmit de la sol·licitud d’autorització per aplicar mesures en l’àmbit d’un Mecanisme RED requerirà, en qualsevol cas, el compliment dels requisits que sobre aquest tema es fixin en l’acord d’activació del Consell de Ministres.
• Si l’autoritat laboral que rep la sol·licitud no fos competent, haurà de donar-ne el trasllat a qui sí que ho sigui, comunicant-ho simultàniament a la comissió negociadora.
• La comunicació final de l’empresa a l’autoritat laboral, amb independència que el període de consultes hagi finalitzat amb acord o no, haurà d’incorporar, com a mínim, els continguts següents:
• Persones, grups professionals, llocs i nivells salarials afectats, determinant en cada cas si la mesura és de reducció de jornada diària, setmanal, mensual o anual o de suspensió de contracte.
• Data d’efectes del Mecanisme RED, que podrà ser anterior a la de la comunicació final a l’autoritat laboral, però en cap cas prèvia a la data d’activació d’aquell.
• Període dins del qual es durà a terme l’aplicació de les mesures de reducció de jornada o suspensió del contracte, dins del límit establert per l’acord d’activació.
• Percentatge màxim de reducció de jornada diària, setmanal o mensual acordat per a cadascuna de les persones, grups professionals, llocs o nivells salarials afectats, així com del nombre màxim de dies de suspensió de contractes a aplicar en cada cas.
• En el supòsit de la modalitat sectorial del Mecanisme RED, pla de requalificació definitiu. Aquest pla podrà incorporar entre els seus continguts les accions formatives a les quals es refereix la disposició addicional vint-i-cinquena de l’ET.

2. Prestació de sostenibilitat d’ocupació a la qual podran acollir-se els treballadors afectats per l’aplicació del mecanisme RED

S’estableix que l’accés a la protecció social per als treballadors afectats pel Mecanisme RED, fins que es produeixi el desenvolupament referit en la disposició addicional quaranta-unena.2 de la LGSS, es produirà en els termes de la citada disposició addicional, però amb les següents especialitats:

• L’entitat gestora reconeixerà les prestacions amb efectes del primer dia en què poguessin ser aplicables les mesures de suspensió o reducció de jornada, o amb efectes de la data de presentació de la sol·licitud, en cas que hagi estat presentada fora del termini, i procedirà a efectuar el seu abonament una vegada rebi la comunicació empresarial que s’esmenta a continuació.
• A l’efecte del pagament de les prestacions l’empresa haurà de remetre a l’entitat gestora, en tot cas, una comunicació a mes vençut, indicant la informació sobre els períodes d’activitat i inactivitat dels treballadors del mes natural immediat anterior. En el cas dels dies treballats en reducció de jornada, les hores treballades es convertiran en dies complets equivalents d’activitat i es dividirà el nombre total d’hores treballades durant el mes entre el nombre d’hores que constituïssin la jornada habitual del treballador amb caràcter previ a l’aplicació de la reducció de jornada.
• Per als casos de percepció indeguda de la prestació social pel treballador, procedirà la reclamació corresponent per part de l’entitat gestora conformement al procediment regulat en l’article 33 del Reial decret 625/1985, de 2 d’abril, pel qual es desenvolupa la Llei de protecció per desocupació. A més, encara que d’acord amb l’article 34 del citat RD 625/1985, el SEPE podrà efectuar les corresponents compensacions o descomptes en la prestació per desocupació per rescabalar-se de les quantitats indegudament percebudes pel treballador, s’estableixen restriccions en el sentit que no s’aplicarà a aquesta prestació de sostenibilitat d’ocupació la compensació amb quanties a percebre en concepte de prestacions i subsidis per desocupació, de subsidi extraordinari de desocupació o de renda activa d’inserció, ni amb les percepcions indegudes derivades d’aquestes prestacions i subsidis.
• El pagament de les prestacions socials s’efectuarà a través del circuit establert per al pagament de les prestacions per desocupació.

3. Les comunitats autònomes podran comunicar les dades dels ERTO que tinguin en el seu poder a la TGSS, SEPE i ITSS o posar-les a la disposició del ministeri

S’estableix que les comunitats autònomes, als efectes previstos en la disposició addicional vint-i-sisena de l’ET -on s’estableix que la TGSS, el SEPE i la ITSS tindran accés, a través dels procediments automatitzats que s’estableixin, a totes les dades necessàries relacionades amb els ERTO-, podran remetre la informació que tinguin directament a aquestes entitats o posar-la a la disposició del Ministeri de Treball i Economia Social, a través dels procediments que aquest departament determini, perquè després es remeti a aquells organismes.

4. Fons RED de Flexibilitat i Estabilització de l’Ocupació

Es constitueix el Fons RED de Flexibilitat i Estabilització de l’Ocupació, contemplat en l’apartat 6 de l’article 47 bis de l’ET com un fons, sense personalitat jurídica, adscrit al Ministeri de Treball i Economia Social, que atendrà -en la forma i condicions que prevegin les seves normes de desenvolupament- les necessitats de finançament del Mecanisme RED en matèria de prestacions i exempcions a les empreses del pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social, inclosos els costos associats a la formació.

Els recursos d’aquest Fons, segons la previsió estatutària, estaran constituïts pels excedents d’ingressos que financen les prestacions per desocupació en el seu nivell contributiu i assistencial, les aportacions que es consignin en els pressupostos generals de l’Estat, les aportacions procedents dels instruments de finançament de la Unió Europea orientats al compliment de l’objecte i fins del Fons, i els rendiments de qualsevol naturalesa que generi el Fons. Però transitòriament, fins que estigui dotat en quantia suficient per a fer front a les seves necessitats financeres, es preveu quines despeses i beneficis en la cotització s’atendran amb càrrec als recursos de les entitats competents en l’execució del Mecanisme RED.

5. Els contractes temporals vinculats a projectes pilot d’inclusió social es podran concertar en el termini d’execució previst

Per garantir la continuïtat, el compliment i l’íntegra execució dels projectes pilot d’itineraris d’inclusió social del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions aprovats per bases reguladores abans de 31 de desembre de 2021, s’estableix que els contractes temporals vinculats a la seva execució es podran concertar pel termini previst a aquests efectes en aquestes bases reguladores.

Al BOE del dia 16 de març, s’ha publicat el Reial decret llei 4/2022, de 15 de març, que recull un conjunt de mesures urgents de suport al sector agrari, greument afectat per la sequera, l’increment dels costos de producció i la situació d’Ucraïna.

Per pal·liar l’impacte d’aquesta conjunció de circumstàncies, que amenacen la viabilitat econòmica i la pervivència de moltes explotacions agràries i ramaderes, la qual cosa afecta l’economia de les comarques agràries i al desenvolupament d’altres sectors d’activitat econòmica relacionats amb l’agricultura, així com a la producció d’aliments, el Reial decret llei 4/2022, amb entrada en vigor el 17 de març, adopta una sèrie de mesures en matèria laboral i de Seguretat Social, que les resumim a continuació.

1. Ajornament en l’ingrés de quotes de la Seguretat Social i per conceptes de recaptació conjunta.

Les empreses incloses en el sistema especial per a treballadors per compte d’altri agraris establert en el règim general de la Seguretat Social i els treballadors inclosos en el sistema especial per a treballadors per compte propi agraris establert en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms, sempre que es trobin al corrent en les seves obligacions amb la Seguretat Social i no tinguessin un altre ajornament en vigor, podran sol·licitar, directament o a través dels seus autoritzats per actuar a través del sistema de remissió electrònica de dades en l’àmbit de la Seguretat Social (sistema RED), un ajornament en el pagament de les quotes de la Seguretat Social i per conceptes de recaptació conjunta la meritació de la qual tingui lloc entre els mesos de març a maig de 2022, per a les empreses incloses en el sistema especial per a treballadors per compte d’altri agraris i entre els mesos d’abril a juny de 2022, per als treballadors inclosos en el sistema especial per a treballadors per compte propi agraris.

Aquest ajornament s’ajustarà als termes i condicions establerts amb caràcter general en la normativa de la Seguretat Social, amb les següents particularitats:

• Les sol·licituds s’hauran d’efectuar dins dels deu primers dies naturals de cadascun dels terminis reglamentaris d’ingrés. Una vegada presentades, el deutor serà considerat al corrent de les seves obligacions amb la Seguretat Social, respecte a les quotes afectades per aquest, fins que es dicti la corresponent resolució.
• El tipus d’interès aplicable serà del 0,5 %.
• La resolució que concedeixi l’ajornament serà una d’única, amb independència dels mesos que comprengui.
• L’ajornament s’amortitzarà mitjançant pagaments mensuals i determinarà un termini d’amortització de quatre mesos per cada mensualitat sol·licitada, sense que excedeixi en total de 12 mensualitats. El primer pagament es produirà a partir del mes següent en el qual s’hagi dictat la resolució.
• No s’aplicarà aquest ajornament a empreses o autònoms amb deutes que no corresponguin al sistema especial de la Seguretat Social corresponent.

2. Reducció del nombre mínim de jornades reals cotitzades per accedir al subsidi per desocupació o a la renda agrària a favor de treballadors eventuals agraris residents en el territori de les comunitats autònomes d’Andalusia i Extremadura.

Es redueix de 35 a 20 el nombre mínim de jornades reals cotitzades necessàries per accedir al subsidi per desocupació o a la renda agrària, i serà aplicable a les sol·licituds presentades a partir del 17 de març de 2022 (data d’entrada en vigor de la norma) i fins al 31 de desembre de 2022, inclusivament.

Els beneficiaris d’aquesta mesura són els treballadors agraris per compte d’altri de caràcter eventual que el 17 de març de 2022 estiguin inclosos en el sistema especial per a treballadors per compte d’altri agraris de la Seguretat Social i, en aquesta data, resideixin en el territori de les comunitats autònomes d’Andalusia i Extremadura, que no tenint cobert el nombre mínim de jornades reals cotitzades (35 en els dotze mesos naturals immediatament anteriors a la situació de desocupació), compleixin els següents requisits:

• Tenir cobert un mínim de 20 jornades reals cotitzades en els dotze mesos naturals immediatament anteriors a la situació de desocupació.
• Reunir la resta dels requisits exigits en la normativa vigent.

En els casos en els quals es donin aquestes circumstàncies, es consideraran acreditades 35 jornades reals cotitzades a l’efecte de la quantia de la renda agrària i de la durada tant de la renda agrària com del subsidi per desocupació dels treballadors menors de vint-i-cinc anys que no tinguin responsabilitats familiars. 

Així mateix:

• Per aplicar la disposició transitòria primera del Reial decret 5/1997 (còmput especial de cotitzacions per a treballadors més grans de trenta-cinc anys, o menors d’aquesta edat amb responsabilitats familiars) s’haurà de completar un número mínim de 20 jornades reals, cotitzades, en la forma prevista en aquesta disposició.
• Per aplicar la disposició transitòria segona del Reial decret 5/1997 (accés al subsidi de treballadors en situacions especials), quan s’acrediti un nombre igual o superior a 20 jornades cotitzades, es considerarà acreditat un nombre de 35 jornades cotitzades.

3. Equiparació plena entre la contractació com a fix discontinu i la contractació eventual, a l’efecte d’accés i determinació del dret al subsidi per a treballadors eventuals agraris i a la renda agrària

El canvi permet que els treballadors amb contracte de fix discontinu inclosos en el sistema especial agrari de la Seguretat Social que desenvolupin aquesta activitat en les comunitats autònomes d’Andalusia i Extremadura, quan deixin de prestar serveis per haver finalitzat o haver-se interromput l’activitat intermitent o de temporada de l’empresa, o quan se suspengui l’activitat per causes econòmiques, tecnològiques o de força major, o bé quan, després d’aquestes situacions cessin involuntàriament en un treball eventual agrari, podran tenir la consideració tant de treballadors fixos discontinus com de treballadors eventuals del règim especial agrari de la Seguretat Social a l’efecte de la protecció per desocupació sempre que reuneixin els requisits exigits en cada cas.

Li recordem que les empreses afectades per la normativa de prevenció de blanqueig de capitals han de comptar amb procediments i òrgans adequats de control intern i de comunicació per conèixer, prevenir i impedir la realització d’operacions relacionades amb el blanqueig de capitals.

El coneixement del client requereix l’establiment de procediments adequats perquè els subjectes obligats puguin detectar discrepàncies entre les dades recaptades del client i la seva operatòria.

El blanqueig de capitals consisteix a encobrir la procedència il·lícita dels diners, per la qual cosa conèixer les bones pràctiques de prevenció serà el que marqui la diferència per reaccionar i aplicar la legislació a través de les autoritats pertinents. Així mateix, la velocitat d’actuació juga un paper decisiu en la gravetat de la situació i en els possibles danys en l’empresa.

Incloure la prevenció de blanqueig de capitals en el pla de compliance permet als professionals:

• Conèixer i aplicar la legislació vigent.
• Actualitzar les mesures de l’empresa relatives a aquesta àrea.
• Aprendre a identificar possibles accions sospitoses i els riscos transversals i interns.
• Reconèixer els processos i autoritats pertinents davant un blanqueig.
• Garantir el funcionament de la companyia d’acord amb la legalitat.

Quin és l’objecte de la Llei de prevenció de blanqueig de capitals?

El principal objectiu del text legal és protegir la integritat del sistema financer juntament amb el d’altres sectors de l’activitat econòmica, a través d’un conjunt d’obligacions que els subjectes hauran de dur a terme.

Quins subjectes ostenten la condició d’obligats?

Tal com s’expressa en la Llei de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, existeixen una sèrie d’entitats i persones que per motiu de la seva activitat ostenten la condició d’obligats, com són les entitats de crèdit, les empreses de serveis d’inversió, les societats de garantia recíproca i les entitats gestores de fons de pensions entre moltes altres. 

Quin tipus d’obligacions existeixen en matèria de prevenció de blanqueig de capitals?

Amb caràcter general, els subjectes obligats s’hauran de sotmetre a:

• Obligacions de diligència deguda: que neixen a fi d’identificar i determinar amb quina mena d’entitats o persones el subjecte obligat està pretenent establir relacions de negoci. En aquest sentit, en funció del risc que existeixi, s’hauran de prendre mesures de diligència deguda normals (ex.: identificació del titular real), simplificades (ex.: reduir la periodicitat del procés de revisió documental) o reforçades (ex.: obtenir informació addicional sobre el propòsit i índole de la relació de negocis).
• Obligacions d’informació: els subjectes hauran d’examinar amb especial atenció qualsevol operació que, per la seva naturalesa, pugui tenir relació amb el blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme, mantenint així una comunicació sistemàtica amb el SEPBLAC (Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries) davant qualsevol indici que es pugui detectar. 
• Obligacions de control intern: els subjectes obligats hauran de prendre una sèrie de mesures, com és la designació d’un representant davant el SEPBLAC, o l’establiment d’un òrgan de control intern responsable de l’aplicació de procediments i polítiques de prevenció, entre moltes altres.

Atenció. En aquest sentit, els subjectes obligats hauran d’aprovar un manual de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, que es vagi actualitzant anualment amb l’objectiu de recopilar el conjunt de mesures de control intern que s’adoptin. 

Règim sancionador

Existeixen tres tipus de sancions que es poden imposar dins de la prevenció de blanqueig de capitals, lleus, greus i molt greus.

Els criteris que s’establiran per regular les sancions, es realitzen pel principi rector que la infracció imposada no resulti més beneficiosa per a l’infractor que el compliment de les normes infringides.

Tipus d’infraccions:

• Molt greus: són aquelles que la multa mínima és de 150.000 € i la màxima és el 10 % del volum del negoci anual total del subjecte obligat, és a dir, el doble del contingut econòmic de l’operació, l’import dels beneficis derivats de la infracció multiplicat per 5, quan aquests imports es puguin determinar o 10.000.000 €.
• Greus: la multa mínima és de 60.000 € i la màxima podria ser la més elevada de les següents xifres: el 10 % del volum de negocis anual total del subjecte obligat, el punt del contingut econòmic de l’operació, més un 50 %, el triple de l’import dels beneficis derivats de la infracció, quan aquests beneficis es puguin determinar o 5.000.000 €.
• Lleus: amb les possibles sancions als subjectes obligats, si s’imposen sancions greus o molt greus, també es poden imposar sancions als qui, exercint el càrrec d’administració o direcció, fossin responsables de la infracció, amb multes d’entre 60.000 € i 10.000.000 €.