La Direcció General de Tributs (DGT) ha emès una consulta vinculant V0666-22, de 28 de març de 2022, amb la qual aclareix què ha de ser considerat una factura electrònica, en el cas concret d’aquelles persones que emeten les seves factures en paper amb doble còpia, i posteriorment introdueix la informació de les factures en un fitxer electrònic que envia per correu electrònic al seu destinatari.

Contingut de la factura electrònica

El contingut de la factura emesa de manera electrònica és idèntic al de la factura tradicional, amb els requisits mínims que s’han d’incloure recollits en l’article 6 del Reglament de facturació.

No obstant això, l’article 10.1 del Reglament de facturació fa un especial esment a les vies d’emissió de les factures electròniques amb els límits següents per poder autenticar la seva originalitat:

• Es pot emetre mitjançant una signatura electrònica avançada basada en un certificat reconegut i creada mitjançant un dispositiu segur de creació de signatures.
• Es pot emetre mitjançant un intercanvi electrònic de dades, sempre que l’acord relatiu a aquest intercanvi prevegi la utilització de procediments que garanteixin l’autenticitat de l’origen i la integritat de les dades.
• Es poden emetre mitjançant altres mitjans que els interessats hagin comunicat a l’Agència Estatal d’Administració Tributària amb caràcter previ a la seva utilització i que l’Agència hagi validat.

A més, l’article 9 del Reglament de facturació conclou que de manera genèrica «s’entendrà per factura electrònica aquella factura que (…) hagi estat expedida i rebuda en format electrònic».

Les factures escanejades, digitalitzades i enviades al client són factures electròniques?

La DGT ha contestat en aquesta consulta a una persona física que desenvolupa una activitat econòmica i emet les seves factures en paper amb doble còpia, i posteriorment introdueix la informació de les factures en un fitxer electrònic que tramet per correu electrònic al seu destinatari, responent sobre la validesa del sistema d’expedició de factures.

La DGT contesta que una factura expedida i rebuda en format electrònic tindrà la consideració de factura electrònica, encara que hagués estat emesa originalment en paper i posteriorment digitalitzada. No obstant això, per a Hisenda no és factura electrònica aquella que havent estat emeses i expedides en paper, siguin rebudes en aquest mateix format pels destinataris.

En concret la DGT assenyala que:

«Per tant, una factura expedida i rebuda en format electrònic tindrà la consideració de factura electrònica encara que hagués estat emesa originalment en paper i posteriorment digitalitzada per la consultant no així, no obstant això, les factures que, emeses i expedides en paper, siguin rebudes en aquest mateix format pels destinataris.

De la informació aportada en l’escrit de consulta no es coneix amb exactitud si la factura és lliurada en paper o únicament per correu electrònic, per la qual cosa sent vàlida tant la facturació en paper com per mitjans electrònics conforme a l’indicat prèviament, només tindrà la consideració de factura electrònica quan hagi estat expedida i rebuda en format electrònic i reuneixi tots els requisits establerts en el Reglament citat».

En conclusió, la consideració com a factura electrònica d’una factura escanejada en format físic dependrà de si aquest escaneig o digitalització és realitzat per l’emissor o pel seu receptor.

La nova regulació dels programes comptables utilitzats per empresaris o professionals

La Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal va introduir un nou apartat j) a l’article 29 de la LGT, regulador de les obligacions formals dels contribuents, redactat com segueix:

«j) L’obligació, per part dels productors, comercialitzadors i usuaris, que els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos comptables, de facturació o de gestió dels qui desenvolupin activitats econòmiques, garanteixin la integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat dels registres, sense interpolacions, omissions o alteracions de les quals no quedi la deguda anotació en els sistemes. Reglamentàriament, es podran establir especificacions tècniques que hagin de reunir aquests sistemes i programes, així com l’obligació que estiguin degudament certificats i utilitzin formats estàndard per a la seva llegibilitat».

Això no determina que s’hagin d’emprar una sèrie de programes taxats i homologats per l’Administració Tributària sinó que els programes comptables han de comptar amb mecanismes de control de verificació. D’aquesta manera, ens recorda la DGT en l’esmentada consulta que:

«El desenvolupament reglamentari esmentat en l’article 29.2.j) està actualment en curs de tramitació pel que la manera d’emplenar les obligacions establertes en aquest article encara està pendent d’aprovació, a l’efecte del desenvolupament i definició dels requisits que han de complir els sistemes i programes informàtics o electrònics així com, si és el cas, la manera de certificar-los».

El treball a distància, i concretament el teletreball, ha estat objecte de regulació per la Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distància, i s’ha incorporat extensament i intensa en la vida de molts empresaris i treballadors a causa del gran salt tecnològic dels últims anys, així com la COVID-19. No obstant això, són moltes les qüestions controvertides que encara queden per resoldre tant per l’Administració com pels tribunals de justícia.

Precisament en una sentència de l’Audiència Nacional de 22 de març de 2022, s’ha determinat la nul·litat d’algunes de les clàusules que integren el contracte tipus sobre treball a distància que l’empresa presenta, i que ha servit per a aclarir alguns dels dubtes més comuns sobre el contingut dels acords de teletreball.

Cal recordar que perquè s’apliqui la Llei de teletreball, i, en conseqüència, perquè sigui obligatori subscriure un acord de teletreball, és necessari que els treballs a distància es realitzin amb caràcter regular, i s’entén com a tal quan en un període de referència de tres mesos es realitzi un mínim del trenta per cent de la jornada, o el percentatge proporcional equivalent en funció de la durada del contracte.

Naturalesa jurídica dels contractes de treball a distància

L’Audiència Nacional assenyala que el contracte de treball a distància és un contracte genuí i específic, que va més enllà del simple establiment de determinades condicions per a la prestació del servei retribuït per compte d’altri, vinculat ineludiblement al requisit de la voluntarietat (consentiment) de les parts -treballador individual i empresari- tant per a subscriure’l, com per a modificar-lo, com per resoldre’l.

Quines clàusules considera vàlides?

L’Audiència Nacional ha efectuat les següents declaracions, que han servit per aclarir qüestions controvertides sobre la validesa d’algunes clàusules contingudes en els acords de teletreball:

• Equips. El contracte-tipus no indica ni els equips que es posen a la disposició del treballador ni la seva vida útil, però aquesta mancança queda convalidada en els contractes individuals, en els quals sí que s’indica. També és vàlida la clàusula que obliga el treballador a assumir la reparació en cas d’ús inadequat.
• Riscos. És vàlid que el treballador hagi d’informar l’empresa sobre les característiques del lloc de treball: això no exonera a l’empresa d’avaluar i és respectuós amb la intimitat del treballador.
• Vigilància. És vàlid que l’empresa es reservi la potestat de vigilar i controlar l’activitat per mitjans telemàtics. Són els treballadors els que han de provar que les eines emprades atempten la seva dignitat o comprometen les seves dades personals.

Clàusules rebutjades

En canvi, algunes de les clàusules del contracte-tipus són rebutjades per l’Audiència Nacional:

• Despeses. No és vàlida la remissió al conveni col·lectiu en matèria de compensació de despeses si no diu res sobre aquest tema.
• Dades personals. No és vàlid obligar el treballador a proporcionar el seu correu electrònic i telèfon personals.
• Visites. Tampoc és vàlid establir que el servei de prevenció podrà acudir al domicili per avaluar els riscos preavisant amb set dies d’antelació. El treballador es pot negar a aquesta entrada en tot moment.
• Desconnexió digital. L’empresa no pot establir de manera unilateral excepcions al dret a la desconnexió digital del treballador, ni tan sols en casos urgents.
• Reversibilitat. L’empresa no pot posar condicions si l’empleat vol tornar a la feina presencial. Tampoc és vàlid que, en cas que la reversibilitat sigui exercida per l’empresa, el treballador renunciï a exercir els drets que li corresponguin.

Per tant, de moment haurem de prestar especial atenció a la definició concreta dels mitjans, equips i eines que s’han de facilitar; identificació real de les despeses; negativa a proporcionar número de telèfon i correu electrònic personals; una prevenció de riscos que sigui el menys invasiva possible; i evitar l’adhesió a acords que puguin comportar la nul·litat de les seves clàusules per considerar-se abusives i no discutides amb els treballadors que els subscriuen.

L’informem que al BOE del dia 7 de maig s’ha publicat la Resolució de 29 d’abril de 2022, que va entrar en vigor el dia 8 de maig de 2022, on s’estableix la planificació general de les activitats preventives de la Seguretat Social a desenvolupar per les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social en els seus plans d’activitats de l’any 2022.

Durant l’any 2022 les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social desenvoluparan els programes d’activitats preventives de la Seguretat Social que es relacionen a continuació:

1. Programa d’assessorament tècnic a PIMES i empreses de sectors preferents

Comprèn la realització de visites i altres actuacions d’assessorament tècnic a les empreses associades en les quals concorrin les circumstàncies que s’estableixen en cadascun dels següents paràgrafs, per dispensar-los assessorament tècnic als fins indicats.

a) En les empreses de menys de 50 treballadors l’activitat de les quals es realitzi en les divisions d’activitat de l’annex I de la Resolució, que es corresponen amb les d’un nombre més elevat d’accidents de treball amb baixes greus i mortals produïts l’any 2021, s’analitzaran les causes que ocasionen la sinistralitat i s’assessorarà l’empresa per corregir les deficiències que es poguessin detectar i sobre les eines disponibles per al desenvolupament de la gestió preventiva.

En el seu cas, i atenent a quina sigui l’evolució de la pandèmia provocada per la COVID-19, es duran a terme actuacions d’assessorament per promoure la implantació de les mesures preventives establertes pel Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes amb motiu de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19.

b) En les empreses que en 2021 hagin tingut un índex d’accidentalitat propi superior al de l’any anterior o bé hagin presentat accidents mortals o greus durant la jornada de treball, s’analitzaran les causes que van originar l’especial accidentalitat i s’informarà l’empresari sobre els resultats de l’estudi realitzat i les mesures que, en conseqüència, convindria adoptar.

c) En les empreses en les quals en 2021 s’hagin registrat malalties professionals amb baixa causades pels agents i en els sectors d’activitat relacionats en l’annex II, que es corresponen amb aquelles que durant l’any passat s’han superat els límits de sinistralitat establerts en el sistema d’alerta del registre CEPROSS, s’estudiaran les possibles causes i agents que motivin la seva determinació com a malalties i s’informarà les empreses sobre els resultats de l’estudi.

2. Programa d’assessorament a empreses o activitats concurrents

Als centres de treball on concorrin treballadors de dues empreses o més, incloses contractistes i subcontractistes, o treballadors autònoms, alguna de les empreses o algun dels treballadors que es trobi associat o adherit a la mútua col·laboradora amb la Seguretat Social, respectivament, haurà d’informar i assessorar les seves empreses i els seus treballadors autònoms implicats sobre l’aplicació dels mitjans de coordinació existents per a la prevenció dels riscos laborals, sense que la realització d’aquestes activitats per la mútua es pugui utilitzar com a mitjà de captació d’empreses associades i treballadors adherits o servir de fonament per al desenvolupament d’activitats de mediació.

En el seu cas, i atenent a quina sigui l’evolució de la pandèmia provocada per la COVID-19, es duran a terme actuacions d’assessorament per promoure la implantació de les mesures preventives establertes pel Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes amb motiu de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19.

3. Programa de difusió del servei de la Seguretat Social denominat «Prevencion10.es»

Realització de jornades entre les empreses associades de fins a 25 treballadors i autònoms adherits a fi d’informar-los sobre les funcionalitats que ofereix el servei «Prevencion10.es», que desenvolupa programes i activitats preventives compreses en l’acció protectora de la Seguretat Social, i mostrar-los la seva utilització, i en el seu contingut es contempla la inclusió, entre altres, d’accions d’orientació específiques dirigides a empreses associades i treballadors autònoms adherits, tenint en compte, si és el cas, les particularitats dels usuaris potencials i efectius de l’esmentat servei.

Les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social podran sol·licitar, per al desenvolupament d’aquesta activitat, la col·laboració de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, en la seva condició d’òrgan al qual la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social i Pensions encarrega la gestió directa del servei. En cas que aquest últim no tingui mitjans en els diferents llocs i dates, el programa es durà a terme directament pel personal de la mútua.

4. Programa d’assessorament en empreses de menys de 50 treballadors per a l’adaptació de llocs de treball i estructures per a la recol·locació de treballadors accidentats o amb patologies d’origen professional

Aquest programa es desplegarà per a les empreses pertanyents a les divisions i als sectors d’activitat contemplats en els annexos I i II d’aquesta Resolució.

5. Actuacions per al control i, si escau, reducció dels accidents de treball i de les malalties professionals

Les actuacions emmarcades en els programes d’assessorament sobre el control de les causes de la incidència dels accidents de treball i de les malalties professionals i el control i reducció de l’alta sinistralitat seran dutes a terme prioritàriament en les empreses que duguin a terme la seva activitat econòmica en les divisions i en els sectors d’activitat que apareixen identificats en els annexos I i II, de manera que es pugui disposar d’informació que permeti analitzar el comportament experimentat pels accidents i les malalties en aquelles empreses en els anys 2022, 2023 i 2024.

6. Activitats de recerca, desenvolupament i innovació per a la reducció de les contingències professionals

S’inclouran les activitats de la classe de les enunciades en l’article 2.2.c), paràgrafs 1r, 2n i 3r, del Reial decret 860/2018, de 13 de juliol, pel qual es regulen les activitats preventives de l’acció protectora de la Seguretat Social a realitzar per les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, que pretenguin realitzar les mútues i que s’especificaran per les mútues en els respectius plans d’activitats preventives elaborats per cadascuna d’elles que es presentin per a la seva aprovació, en els quals, en relació amb les activitats d’elaboració i difusió de codis de bones pràctiques, es dirigiran, entre altres, als següents àmbits d’actuació:

1. Sectors i activitats amb més risc
2. Trastorns musculoesquelètics
3. Substàncies perilloses
4. Treballadors vulnerables i col·lectius específics
5. Factors organitzatius i psicosocials
6. Riscos emergents i noves tecnologies
7. Hàbits saludables en l’entorn laboral
8. Petites i mitjanes empreses
9. Seguretat viària laboral
10. Generació de cultura preventiva

El primer trimestre de l’any 2023, les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social hauran de facilitar a la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social informació detallada sobre l’execució del pla, que inclourà informació sobre el grau d’execució de cadascun dels programes i activitats inclosos en el pla, així com sobre el cost d’execució de cadascun d’ells.

Com ja sap, la societat unipersonal és aquella que consta d’un únic soci, sigui perquè va ser constituïda com a tal per un soci únic, o perquè amb el transcurs del temps, el nombre de socis va quedar reduït a un.

Atenció. El soci únic podrà ser tant una persona física com jurídica.

Així, pot succeir que una societat constituïda per diversos socis passi en un determinat moment a ser “unipersonal”; és a dir, que un sol soci passi a ser titular de totes les participacions. En aquest cas, cal declarar la unipersonalitat sobrevinguda i inscriure-la al Registre Mercantil:

• Si la unipersonalitat no s’inscriu al Registre en el termini de sis mesos, vostè com a soci únic passarà a respondre de tots els deutes de la societat contrets durant el període d’unipersonalitat. Una vegada inscrita la unipersonalitat -encara que sigui tard-, no respondrà dels deutes posteriors, però continuarà responent dels generats fins a aquest moment.
• Aquesta responsabilitat és il·limitada i solidària, per la qual cosa respondria amb tot el seu patrimoni i els creditors podrien reclamar contra la societat, contra vostè o contra tots dos alhora.

En funció de la seva forma societària, trobem tant societats unipersonals de responsabilitat limitada, com anònimes, de manera que el caràcter unipersonal no impedeix que la societat revesteixi aquest tipus de formes, sempre que adopti el règim propi del seu tipus social, amb les especialitats que comporta la unipersonalitat. Les societats, per tant, podran denominar-se societats unipersonals de responsabilitat limitada (SLU) o societats anònimes unipersonals (SAU).

Publicitat

La constitució d’una societat unipersonal, la declaració d’aquesta situació a conseqüència d’haver passat un únic soci a ser propietari de totes les participacions socials o de totes les accions, la pèrdua d’aquesta situació o el canvi del soci únic a conseqüència d’haver-se transmès alguna o totes les participacions o totes les accions, es faran constar en escriptura pública que s’inscriurà al Registre Mercantil. En la inscripció s’expressarà necessàriament la identitat del soci únic.

Mentre subsisteixi la situació d’unipersonalitat, la societat farà constar expressament la seva condició d’unipersonal en tota la seva documentació, correspondència, notes de comanda i factures, així com en tots els anuncis que hagi de publicar per disposició legal o estatutària.

Decisions del soci únic

El fet que una persona ostenti totes les accions o participacions, no dispensa de l’observança de les normes de funcionament de la societat, de manera que la societat unipersonal ha de comptar amb òrgans legals i observar els preceptes procedimentals i formals relatius a la presa de decisions.

En les societats de capital, aquesta competència de presa de decisions recau en la junta general. En el cas de les societats unipersonals, les competències de la junta general recauran en el soci únic, de manera que representarà les figures de president i secretari de la junta, i adoptarà els acords pertinents.

Les decisions del soci únic es consignaran en acta, sota la seva signatura o la del seu representant, i podran ser executades i formalitzades pel mateix soci o pels administradors de la societat.

Contractes

El fet que una empresa tingui caràcter d’unipersonal pot fer que ens plantegem què succeeix amb les operacions que el soci únic realitzi en qualitat de creditor o client de la societat unipersonal. Aquesta activitat és totalment lícita i ha de respectar els principis de transparència, responsabilitat i protecció tant de la societat com dels tercers.

D’aquesta manera, la Llei de societats de capital estableix que els contractes subscrits entre el soci únic i la societat hauran de constar per escrit o en la forma documental que exigeixi la llei d’acord amb la seva naturalesa, i es transcriuran a un llibre registre de la societat que haurà de ser legalitzat conforme al que es disposa per als llibres d’actes de les societats. En la memòria anual es farà referència expressa i individualitzada a aquests contractes, amb indicació de la seva naturalesa i condicions.

En cas de concurs del soci únic o de la societat, no seran oposables a la massa aquells contractes compresos en l’apartat anterior que no hagin estat transcrits al llibre registre i no es trobin referenciats en la memòria anual o ho hagin estat en memòria no dipositada conformement a la llei.

Durant el termini de dos anys a comptar des de la data de formalització dels contractes a què es refereix l’apartat primer, el soci únic respondrà enfront de la societat dels avantatges que directament o indirecta hagi obtingut en perjudici d’aquesta a conseqüència d’aquests contractes.