Ja vam tenir l’oportunitat de comunicar-li recentment que l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) havia emès una resolució sobre com s’han de comptabilitzar les subvencions atorgades per cancel·lar un deute. Aquesta resolució derivava, molt probablement, de l’allau de consultes que deu haver rebut l’ICAC sobre les subvencions que s’han concedit per part dels governs, estatals o autonòmics, per cancel·lar els préstecs ICO atorgats a causa de la COVID-19.

Doncs bé, recentment el Tribunal Suprem ha emès una sentència on aclareix una qüestió que pot afectar les empreses i autònoms pel que s’hi resol. En concret, la sentència de 4 d’abril de 2022 tracta de com s’han d’imputar fiscalment les esmentades subvencions, i resol el cas específic d’un contribuent que es troba aplicant el règim especial de criteri de caixa i, per tant, el criteri a seguir difereix del criteri habitual de meritació.

Com sabem, els contribuents de l’IRPF que desenvolupen activitats econòmiques poden optar per imputar els seus ingressos i despeses aplicant el criteri de caixa. No obstant això, en relació amb les subvencions de capital, la norma de valoració 18a del PGC estableix una regla d’imputació gradual o successiva que no distingeix entre el criteri de meritació o el criteri de caixa.

En el cas analitzat en aquesta sentència, el contribuent, que havia optat pel criteri de caixa per a imputar les seves despeses i ingressos, va imputar una subvenció de capital destinada a l’adquisició de béns d’equip en els períodes d’amortització d’aquests béns i no quan va anar cobrant la subvenció. L’Administració va entendre que la subvenció s’havia d’imputar seguint el criteri de caixa.

Tribunal Suprem

El Tribunal Suprem dona la raó al contribuent:

• La imputació a resultats de les subvencions, donacions i llegats en l’IRPF s’ha de realitzar d’acord amb el que s’estableix en la norma de valoració 18a del Pla General Comptable. A això no obsta que el contribuent hagi optat pel criteri de caixa per imputar les seves despeses i ingressos.
• L’aplicació d’aquesta norma de valoració del pla comptable no es pot entendre com una revocació de l’opció pel criteri de caixa, sinó com l’aplicació preferent d’una llei especial.

L’informem que l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) ha iniciat un enviament massiu de cartes a les empreses avisant-les que disposa d’informació dels vehicles de la seva propietat i d’aquells de què disposa mitjançant un contracte de lísing i avisant que han començat una campanya d’informació respecte de les conseqüències tributàries de la cessió de l’ús de vehicles als treballadors per al seu ús particular.

En concret, les cartes se centren en les conseqüències tributàries de la cessió de l’ús de vehicles als treballadors per al seu ús particular, és a dir, la retribució en espècie en l’IRPF sense declarar-lo, però les actuacions de l’AEAT respecte als cotxes d’empresa també es dirigeixen a les despeses en l’IVA i a l’impost sobre societats.

Les cartes apunten directament a vehicles d’alta gamma, habituals tant en grans empreses com en pimes i sobre els quals Hisenda posa el focus pel seu valor més elevat i, a diferència d’uns altres, sobretot els retolats amb el logo de l’empresa, per la presumpció del seu ús habitual en la vida privada del treballador.

Els contribuents per l’IRPF (persones físiques i entitats en atribució de rendes no subjectes a l’impost sobre societats) són els que normalment surten més mal parats quant a la possibilitat de poder deduir un vehicle afecte a l’activitat i les seves despeses accessòries. En primer lloc, la deducció de qualsevol despesa relativa al vehicle exigiria que aquest tingués la consideració d’element patrimonial afecte a l’activitat econòmica desenvolupada pel contribuent.

Ens podem trobar davant dues tipologies de vehicles:

Vehicles sense riscos

• Els vehicles mixtos destinats al transport de mercaderies.
• Els destinats a la prestació de serveis de transport de viatgers mitjançant contraprestació.
• Els destinats a la prestació de serveis d’ensenyament de conductors o pilots mitjançant contraprestació.
• Els destinats als desplaçaments professionals dels representants o agents comercials.
• Els destinats a ser objecte de cessió d’ús amb habitualitat i onerositat.

En aquests casos es presumeix una afectació total a l’activitat i la seva deducció com a despesa via amortització i les altres despeses accessòries (gasolina, reparacions, assegurança, impostos municipals, etc.) no planteja en principi cap mena de dubte. Ara bé, cal tenir en compte que és una llista taxada i limitada a unes certes activitats o característiques del vehicle. Així, per exemple, qualsevol professional que no sigui agent o representant comercial no podrà deduir el vehicle, encara que faci tasques similars. O bé, si el vehicle no està catalogat com de transport de mercaderies exclusivament, tampoc podria acollir-se a aquesta excepció.

La resta de vehicles

D’acord amb aquest precepte, la resta de vehicles, atès que l’activitat ja no es trobarà entre les excepcions contemplades anteriorment, s’exigeix per part de l’Administració Tributària una utilització exclusiva en l’activitat.

En el cas d’utilització exclusiva del vehicle en l’activitat, es podran deduir per a la determinació del rendiment net de l’activitat tant l’amortització del vehicle, com les despeses derivades de la seva utilització (reparacions, carburant, assegurança, etc.). En el cas que la utilització del vehicle en l’activitat no fos exclusiva, és a dir, que també fos utilitzat per a altres fins, no tindrà la consideració d’afecte a l’activitat econòmica, i no seran deduïbles en la determinació del rendiment net ni les amortitzacions, ni les esmentades despeses derivades de la seva utilització.

Deducció de l’IVA

En l’IVA, s’apliquen unes regles diferents que en l’IRPF. En l’IVA es manté una deducció del 50% de les quotes suportades. Això porta com a conseqüència la paradoxa que una despesa no sigui fiscalment deduïble en l’IRPF, però sí el 50% de la quota.

Cal tenir en compte que, si el vehicle també és usat de manera personal per algun treballador, administrador, etc., es generarà una retribució en espècie que caldrà incloure en la seva nòmina.

En resum, depenent de la classe de vehicle, de l’activitat que s’exerceixi, de l’impost de què es tracti i de la tipologia del contribuent podrem deduir-lo tot, part o res.

Com ja deu saber pels mitjans de comunicació, les patronals CEOE i CEPYME i els sindicats CCOO i UGT han donat per tancades les negociacions de cara a rubricar un nou acord salarial per a enguany, i això davant l’augment de la inflació en 2022 que afecta el poder adquisitiu dels treballadors.

La ruptura de les converses entre les cúpules de les quatre organitzacions obre les portes a la conflictivitat laboral en uns convenis col·lectius molt tensats per les pretensions dels treballadors d’incrementar salaris amb la finalitat d’evitar el minvament del poder adquisitiu afectat per la inflació.

D’aquesta manera, no hi haurà marc de referència perquè empresaris i sindicats pactin les revaloracions d’enguany.

Davant la impossibilitat d’assolir un acord en matèria salarial per al període 2022-2024 en el marc de l’Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva, la CEOE CEPYME ha emès una sèrie de recomanacions individuals en matèria salarial per a les unitats negociadores d’empreses i organitzacions en els convenis col·lectius per a l’any 2022.

L’increment dels costos per a les empreses, les restriccions a la producció per la falta de subministraments, l’activitat que no ha recuperat encara els nivells anteriors a la pandèmia, a més de la durada de la guerra d’Ucraïna i l’efecte de les sancions sobre Rússia són factors que, segons CEOE CEPYME suposaran un minvament del creixement econòmic, que tindrà un efecte negatiu sobre l’ocupació.

A més de l’anterior, les previsions de creixement del PIB per a enguany ja s’han reduït i la inflació s’espera que superi màxims enguany.

En aquest context, i davant la impossibilitat de tancar un acord negociat en matèria salarial per al període 2022-2024, la patronal publica una sèrie de recomanacions amb vista a la negociació dels convenis col·lectius en 2022, i ofereix els criteris principals a tenir en compte així com els mecanismes d’inaplicació:

• Fer un esforç de moderació salarial per preservar la viabilitat i la competitivitat de les empreses i conservar l’ocupació, evitant vincular les pujades salarials a conceptes tan volàtils com la inflació, que a més retroalimenta el creixement dels preus.
• Vincular els increments salarials a variables i indicadors econòmics quantificables i mesurables a:
  • La productivitat
  • L’ocupació
  • El comportament del PIB
  • L’indicador de garantia de competitivitat
  • En el cas de les empreses: als resultats

És imprescindible que les actualitzacions salarials no tinguin efectes retroactius a causa de la impossibilitat de repercutir en el cost del producte o servei les meritacions produïdes.

• Creació de plans de pensions d’ocupació per a minorar l’impacte de les pujades pactades.
• Utilitzar la inaplicació del conveni col·lectiu quan concorrin causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.

Segons el comunicat:

1. Estructura salarial

Substituir conceptes retributius obsolets per altres vinculats a la productivitat i els resultats.

Integrar i aplicar els principis de transparència retributiva i d’igual retribució per treball d’igual valor.

Transitar cap a sistemes de retribució variable, fixats amb criteris objectius, transparents i neutres des d’una perspectiva de gènere, amb vista a avançar en l’eliminació de la bretxa salarial.

Configurar l’estructura retributiva considerant els índexs d’absentisme evitant plusos i conceptes que el fomentin.

2. Criteris per a la determinació de la variació salarial

En la determinació dels increments salarials és imprescindible tenir en compte les circumstàncies específiques de cada àmbit de negociació modulant-los, en cada sector o empresa, considerant la productivitat i l’ocupació, de tal manera que la xifra resultant permeti mantenir una posició competitiva.

Donat el context global i la incertesa respecte de l’abast de la recuperació econòmica, cal fer un esforç de moderació salarial per preservar la viabilitat i la competitivitat de les empreses i conservar l’ocupació. Així, convé tenir present que una pujada significativa dels salaris comportaria:

– Augment dels costos laborals que poden constituir, a més, una barrera d’entrada al mercat laboral de les persones en desocupació.

– Menys marge per introduir criteris de retribució variable.

– Foment de l’espiral inflacionista.

A més, és imprescindible que les actualitzacions salarials no tinguin efectes retroactius a causa de la impossibilitat de repercutir en el cost del producte o servei les meritacions produïdes.

La creació de plans de pensions d’ocupació pot minorar l’impacte de les pujades pactades.

En les empreses que treballen per al sector públic, és imprescindible recordar la impossibilitat de repercutir l’augment dels costos laborals a l’Administració fins que el Govern dugui a terme la modificació de la normativa de revisió de preus en els processos de contractació derivats de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, la qual cosa obliga a considerar una major moderació salarial que la indicada amb caràcter general. Així, cal tenir en compte que, quan no s’ha previst en les licitacions, qüestió habitual, els increments salarials derivats de la negociació col·lectiva i de l’SMI, i els corresponents a les cotitzacions socials, no s’han pogut traslladar a l’administració. En concret, la pujada de l’SMI aplicable entre 2019 i 2022 representa el 35,89%. Aquesta situació, molt particularment en sectors intensius en mà d’obra, combinada amb la conjuntura adversa derivada de la pandèmia, ha obligat les empreses a mantenir-se en el compliment dels contractes fins i tot a pèrdues erosionant la negociació col·lectiva en el seu conjunt.

3. Inaplicació del conveni col·lectiu

A causa de la conjuntura adversa, és important recordar a les empreses l’existència de mecanismes d’inaplicació de les condicions de treball pactades en els convenis col·lectius quan concorrin causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció de conformitat amb el que es disposa en l’article 82.3 de l’Estatut dels Treballadors (ET), i per a aquesta finalitat s’ha de desenvolupar un període de consultes en els termes de l’article 41.4 de l’ET.

L’informem que al BOE del dia 11 de maig de 2022 s’ha publicat la Resolució de 10 de maig de 2022, de la Secretaria d’Estat d’Economia i Suport a l’Empresa, per la qual es publica l’acord del Consell de Ministres de 10 de maig de 2022, pel qual s’estableixen els termes i condicions del primer tram de la línia d’avals a finançament concedit a empreses i autònoms establerta pel Reial decret llei 6/2022, de 29 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en el marc del Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna.

El primer tram aprovat de 5.000 milions d’euros, que serà gestionat per l’Institut de Crèdit Oficial en col·laboració amb les entitats financeres, està dirigit a tots els autònoms i empreses de tots els sectors econòmics afectats pels efectes econòmics de la guerra de Rússia a Ucraïna, amb excepció del sector financer i d’assegurances.

A què es destinaran els avals?

Els avals es destinaran a garantir noves operacions de finançament concedides per les entitats financeres. 

Quins requisits han de complir les empreses i els autònoms per poder sol·licitar els avals?

Que els autònoms i empreses no es trobin en situació de morositat ni en procediment concursal a la data de signatura de l’operació, ni estiguin subjectes a sancions per part de la Unió Europea, ni tinguin en el moment de sol·licitud de l’aval cap procés d’execució d’avals gestionats per l’ICO.

Quins percentatges garantirà l’aval?

L’aval garantirà fins al 80% dels nous préstecs d’operacions sol·licitades amb import màxim avalat de fins a 400.000 euros amb caràcter general, o 35.000 euros per a empreses del sector primari, aqüicultura o pesca, en una o diverses operacions de préstec. En aquests casos, l’aval emès tindrà una vigència igual al termini del préstec concedit, amb un termini màxim de deu anys.

Per a préstecs per un volum superior l’aval podrà garantir fins al 80% de l’import del crèdit per a pimes i autònoms i fins al 70% per a la resta d’empreses, si bé l’import total del préstec no podrà ser més gran que el 15% del volum de negocis anual mitjà total del beneficiari durant els tres últims exercicis, o del 50% dels costos de l’energia en els dotze mesos anteriors a la sol·licitud del préstec.

Per a aquests préstecs l’aval coincidirà també amb el termini d’amortització de l’operació, que serà de fins a vuit anys.

Totes les operacions comptaran, a sol·licitud del deutor, amb un període de carència inicial del principal de dotze mesos i les entitats financeres hauran de mantenir obertes les línies de circulant dels seus clients fins al 31 de desembre de 2022. Així mateix, les entitats financeres hauran d’aplicar els millors usos i pràctiques bancàries en benefici dels seus clients i no podran condicionar l’aprovació dels préstecs a la contractació per part del client de cap altre servei o producte.

Quan es podran sol·licitar els avals?

El termini per sol·licitar els avals finalitzarà l’1 de desembre de 2022.