És habitual que els convenis col·lectius estableixin que les retribucions de cada any s’han d’actualitzar per l’IPC. No obstant això, com que la variació de l’IPC no es coneix fins al 31 de desembre de cada any, la retribució que es deriva d’aquesta actualització es paga habitualment l’any posterior al que correspon.

Imaginem que a un treballador a març de 2022 se li abonen els endarreriments de conveni per variació de l’IPC corresponents a l’exercici de 2021. La qüestió que es planteja és si aquesta retribució s’ha d’imputar en l’IRPF en l’exercici del pagament o en l’exercici al qual correspon l’actualització.

Imputació temporal en l’IRPF

La imputació temporal de rendes es troba recollida en l’article 14 de la LIRPF, que en el seu apartat 1 estableix com a regla general per als rendiments del treball la seva imputació “al període impositiu en què siguin exigibles pel seu perceptor”.

Ara bé, juntament amb aquesta regla general l’apartat 2 del mateix article inclou unes regles especials d’imputació temporal, concretament la recollida en el seu paràgraf b), on s’estableix el següent:

“Quan per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats del treball es percebin en períodes impositius diferents d’aquells en què van ser exigibles, s’imputessin a aquests, i practicant, si és el cas, autoliquidació complementària, sense sanció ni interessos de demora ni cap recàrrec. Quan concorrin les circumstàncies previstes en el paràgraf a) anterior, els rendiments es consideraran exigibles en el període impositiu en què la resolució judicial adquireixi fermesa.

L’autoliquidació es presentarà en el termini que transcorre entre la data en què es percebin i el final del termini següent immediat de declaracions per l’impost”.

En la consulta vinculant V0969-22, de 3 de maig de 2022 de la DGT, es qüestiona pel consultant la imputació temporal dels endarreriments de conveni per variació de l’IPC corresponents a l’exercici de 2021, que s’han “abonat a març de 2022”, i “s’aclareixi com s’han de tributar, ja que no tenim indicacions i no sabem si cal tributar-los com indica l’article 14.2 b) de la LIRPF o com a ingressos de 2022.

La DGT resol responent, tenint en compte les dades referides, que l’aplicació de la normativa d’imputació temporal abans exposada ens porta a considerar que la imputació dels rendiments objecte de consulta serà procedent realitzar-la al període impositiu de la seva exigibilitat, circumstància que cal entendre que es produeix en 2022 -perquè el seu càlcul és definit per l’IPC corresponent a 2021, càlcul que exigeix el tancament de l’exercici-, per la qual cosa serà al període impositiu 2022 al qual correspongui la seva imputació.

Li recordem que el mes d’octubre ha de fer la presentació de l’IVA, de les retencions a compte de renda i del pagament fraccionat de societats (exercici en curs) i renda (en aquest cas per a empresaris i professionals en estimació directa i objectiva). 

En concret, el pròxim dia 20 d’octubre s’ha de presentar i si escau procedir a l’ingrés del 3r TRIMESTRE 2022 corresponent a l’IVA i al pagament fraccionat de l’IRPF en relació amb les activitats empresarials i professionals, així com a l’ingrés de les retencions sobre els lloguers de locals de negoci i sobre les rendes de capital.

En el cas de societats, els recordem també que el pròxim dia 20 d’octubre finalitza el termini per presentar el segon pagament fraccionat de 2022 de l’impost sobre societats.

Per poder domiciliar el pagament de les liquidacions, el termini finalitza el 17 d’octubre (ja que el dia 15, dissabte, és inhàbil). 

NOTA: El termini de presentació d’autoliquidacions amb domiciliació bancària dependrà de la fi del termini de presentació de cada model. Així, si el venciment del termini de presentació coincideix amb un dia inhàbil, el termini finalitza el primer dia hàbil següent i el termini de domiciliació bancària s’ampliarà amb caràcter general el mateix nombre de dies que resulti ampliat el termini de presentació d’aquesta declaració.

Existeixen ocasions en les quals un treballador que ha estat donat d’alta de la incapacitat temporal (IT) ha de tornar a sol·licitar una baixa laboral per tornar a tenir la mateixa malaltia. Quan això succeeix, estem parlant d’una baixa laboral per recaiguda.

El concepte de recaiguda, des d’un punt de vista laboral, ve definit en l’article 169.2 de la Llei General de la Seguretat Social que estableix que:

Es considera que existeix recaiguda en un mateix procés d’incapacitat quan es produeixi una nova baixa mèdica per la mateixa o similar patologia dins dels cent vuitanta dies naturals següents a la data d’efectes de l’alta mèdica anterior.

Per tant, si transcorren més de cent vuitanta dies (sis mesos), des de la data de l’alta mèdica es tractaria d’un incapacitat temporal (IT) diferent, encara que sigui per la mateixa malaltia i no parlaríem d’una recaiguda. O també, si no han transcorregut cent vuitanta dies la nova baixa es produeix per una patologia o causa totalment diferent de la que havia provocat la baixa inicial.

A l’efecte del còmput del termini màxim de durada de la IT, es considera recaiguda si el treballador, després de rebre l’alta per curació i havent-se reincorporat, és donat de baixa novament per les mateixes malalties que van motivar la seva baixa anterior?

En aquest cas, només es tindrà en compte el període anterior si entre l’alta mèdica i la següent baixa mèdica no han passat més de cent vuitanta dies. 

Si han passat més de cent vuitanta dies des del procés anterior, siguin o no les mateixes lesions, es tractaria d’un nou reconeixement i s’haurien d’acreditar, en cas de malaltia comuna, cent vuitanta dies de cotització en els últims cinc anys.

En cas que siguin lesions diferents, encara que no hagin transcorregut cent vuitanta dies, també procediria un nou reconeixement i s’haurien de complir els requisits esmentats.

Atenció. El pacient haurà de passar per un nou reconeixement mèdic i complir amb tots els requisits necessaris per poder rebre la prestació per incapacitat temporal com, per exemple, acreditar una cotització de sis mesos com a mínim en els cinc anys anteriors en cas de malaltia comuna. En el cas dels accidents o malalties laborals, no cal un període mínim cotitzat.

Límits temporals de la IT

El límit de la incapacitat temporal és de 365 dies, i l’INSS pot concedir una pròrroga de cent vuitanta dies, fins a arribar als 545 dies.

En els processos d’IT que no superen els 365 dies, l’organisme competent per a considerar que existeix recaiguda serà:

– La mútua en cas de contingència professional, malaltia professional o accident laboral.

– El metge de capçalera si la baixa va ser per contingència comuna, és a dir, malaltia comuna o accident no laboral.

– Una vegada transcorreguts els 365 dies de baixa, l’INSS serà l’únic encarregat de donar una nova baixa mèdica.

Per al càlcul d’aquestes durades màximes es tindran en compte els períodes de recaiguda, que seran acumulatius. A l’efecte de determinar la durada del subsidi, es computaran els períodes de recaiguda en un mateix procés.

Quan s’hagués denegat a un treballador la incapacitat permanent, i posteriorment es produeix una recaiguda, l’INSS serà l’únic competent per a emetre una nova baixa mèdica per la mateixa o similar patologia.

Quant a la comptabilització dels cent vuitanta dies naturals perquè es consideri recaiguda, començaran a comptar des de la resolució denegatòria de la incapacitat permanent. S’exceptua el cas que la denegació de la incapacitat permanent vingui precedida de la sol·licitud del treballador de la iniciació de l’expedient.

Què succeeix si la recaiguda es produeix una vegada superat el llindar dels 545 dies?

Extingit el dret a la prestació d’incapacitat temporal pel transcurs del termini de cinc-cents quaranta-cinc dies naturals de durada, amb declaració d’incapacitat permanent o sense, només es podrà generar dret a la prestació econòmica d’incapacitat temporal per la mateixa o similar patologia, si transcorre un període superior a cent vuitanta dies naturals, a comptar des de la resolució de la incapacitat permanent, sempre que el treballador compleixi els requisits per a això, computant exclusivament les cotitzacions efectuades a partir d’aquesta resolució.

Cobrament de subsidi

A l’ésser una recaiguda, ha de tractar aquesta baixa com si fos una continuació de l’anterior. És a dir, la no percepció del subsidi durant els tres primers dies de la baixa i l’obligació empresarial d’abonar-lo des del quart fins al quinzè dia només es tenen en compte una vegada. Per tant:

• Si la baixa anterior va tenir una durada inferior a quinze dies (per exemple, deu dies), en la recaiguda la seva empresa només haurà d’abonar el subsidi cinc dies (a aquest efecte, el primer dia de baixa per recaiguda serà el dia 11, per la qual cosa vostè pagarà el subsidi des del dia 11 i fins al 15).
• Si la baixa anterior ja va tenir una durada superior a quinze dies, el seu empleat tindrà dret al cobrament del subsidi des del primer dia de la recaiguda, que anirà a càrrec de l’INSS. I si l’anterior baixa va durar més de vint-i-un dies, el seu empleat tindrà dret a cobrar el 75% de la base reguladora des del primer dia d’IT per recaiguda.

Comuniqui la recaiguda mitjançant el sistema RED. Si confecciona la nòmina tenint en compte l’indicat, però no comunica que es tracta d’una recaiguda, així com la nova base reguladora, els TC que presentarà el mes següent no coincidiran amb les dades de la IT que ha comunicat en el sistema RED (declararà en els TC que el pagament del subsidi és a càrrec de la Seguretat Social, mentre que aquesta aplicarà d’ofici els trams inicials de la IT).

Exemple

Imaginem que una treballadora que es queixava de dolor al colze, va acudir a la mútua, que li va estendre comunicat de baixa per accident de treball, situació en la qual va estar des del 20 de gener fins al 4 d’abril de 2022.

El 20 d’abril va finalitzar la seva relació laboral amb l’empresa per acomiadament improcedent, sent baixa en l’empresa.

Amb data 14 de juliol de 2022 la treballadora va remetre un burofax a l’empresa comunicant que havia “recaigut” de la lesió que té al colze i per la qual va estar de baixa i sol·licita que l’empresa li tramiti la baixa per recaiguda davant la mútua, perquè l’atenguin mèdicament en la mútua i poder cobrar la baixa per recaiguda.

En aquest cas, es compleix supòsit de fet de la recaiguda, perquè des de la data de la primera alta només han passat un total de tres mesos i deu dies. És a dir, si es donés passat aquest termini de cent vuitanta dies, ja no tindria la consideració de recaiguda pel que fa a la incapacitat temporal inicial, sinó que procediria com una nova situació d’incapacitat.

És requisit necessari també que el treballador tingui un període mínim de cent vuitanta dies cotitzats, amb la condició de poder percebre la prestació per incapacitat temporal.

Què succeeix si en el moment en què la treballadora “recau”, no estigui treballant a l’empresa per haver-se extingit la relació laboral amb anterioritat a aquesta a través d’un acomiadament improcedent?

Tenint en compte la normativa vigent en matèria de Seguretat Social i la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem, sí que procediria la tramitació per recaiguda de la situació d’incapacitat temporal anteriorment concedida a la treballadora.

Això és així, ja que es compleixen els requisits establerts, i és que la recaiguda ha estat causada per una mateixa patologia o similar dins dels cent vuitanta dies naturals a la data de l’alta mèdica inicial (4 d’abril de 2022), quan sí que existia una relació laboral entre l’empresa i la treballadora en qüestió, encara que en la data de l’esmentada recaiguda aquesta s’hagués extingit.

En aquest sentit, d’acord amb la Sentència del Tribunal Suprem de data 1 d’abril de 2009, una vegada conclosa la relació laboral, el treballador continuarà tenint dret a percebre la prestació econòmica per incapacitat temporal arran d’una recaiguda, sempre que la baixa inicial es donés quan la relació laboral fos vigent. Així, queda redactat de la següent manera: “tractant-se de possible «recaiguda» en un mateix procés d’IT [per no haver-se esgotat el període màxim de durada i per no haver-se produït activitat laboral intermèdia superior a sis mesos], el fet causant de les mateixes ha de situar-se en la data en què es va produir la baixa inicial, de manera que és a aquesta última data a què haurà de referir-se la concurrència dels requisits exigibles d’alta en la Seguretat Social i de manca suficient; sense que sigui vàlidament argumentable la inexistència de rendes en la data de la ulterior baixa [per defecte d’alta en la Seguretat Social] i la naturalesa de renda substitutòria que al subsidi correspon. (…) El que realment es repara [amb el subsidi d’IT en tal situació de no alta] és la situació del treballador, que li impedeix acceptar ofertes d’ocupació adequades, o simplement treballar”.

En la mateixa línia es va pronunciar la Sentència del Recurs d’Unificació de Doctrina, núm. 4415/1999, del Tribunal Suprem de 5 de juliol de l’any 2000, determinant el següent: “té dret al subsidi el treballador que sofreix una recaiguda del seu procés, encara que s’hagi produït abans de transcorreguts sis mesos des de l’alta per curació i a pesar que en el moment de tal recaiguda no treballés ni estigués d’alta en la Seguretat Social, sempre que hi hagués estat quan es va produir l’accident i s’hagués cobrat el subsidi corresponent”.

El pròxim 26 de setembre entrarà en vigor l’esperada reforma de la Llei concursal (duta a terme per la Llei 16/2022), abordant i modificant en gran manera tot el sistema concursal, encara que no serà fins a l’1 de gener de 2023 quan entraran en vigor totes les modificacions relacionades amb la tramitació especial per a les microempreses i els autònoms.

L’esmentada reforma neix amb l’objectiu d’acabar amb les actuals limitacions del sistema d’insolvència del país, a través d’una “reforma estructural de gran importància del sistema d’insolvència” tal com s’extreu del preàmbul de la llei.

Procediment especial per a microempreses

Centrant-nos en el procediment especial per a les microempreses, la reforma pretén reduir al màxim els costos, simplificant en gran manera la gestió processal gràcies a la tramitació electrònica mitjançant formularis normalitzats. En aquest sentit, es preveu que totes les comunicacions es realitzin de manera electrònica i que les compareixences siguin telemàtiques.

Una de les principals novetats que inclou la reforma en matèria del procediment per a les microempreses, és la creació d’un mecanisme d’insolvència únic i especialment adaptat a les necessitats i circumstàncies d’aquest tipus d’empreses, garantint la màxima simplificació processal anteriorment esmentada.

Atenció. La reforma ha confeccionat aquest nou procediment únic per a microempreses pel fracàs en l’aplicació dels acords extrajudicials de pagament, creant així un sistema concursal paral·lel amb l’objectiu d’abaratir costos. Es caracteritza per ser més àgil i flexible amb terminis abreujats. El règim especial per a microempreses no entrarà en vigor fins a l’1 de gener de 2023.

Recordem que, a nivell concursal, s’entén per microempreses aquelles que no superin els 10 treballadors i que tinguin un volum de negoci anual inferior als 700.000 euros, o un passiu que no aconsegueixi els 350.000 euros. En aquest sentit, el que es preveu és que el procediment especial compacti el que són els processos preconcursals i concursals, sense accedir als plans de reestructuració.

Fases del procediment

En relació amb les fases del procediment, aquest s’inicia amb una comunicació al jutjat de l’inici de les negociacions, que posteriorment derivarà en el procediment de continuació o en el procediment de liquidació. Pel que fa al procediment de continuació, és equivalent als coneguts convenis del concurs, encara que amb algunes especificitats en el seu funcionament, com és el fet que en cas que el creditor no emeti cap vot, s’entendrà que aquest està a favor del pla en qüestió. Si, d’altra banda, el procediment culmina en la liquidació, es preveu que el deutor pugui liquidar per si sol la massa activa, sense que sigui preceptiva la intervenció de l’administrador concursal, excepte en els casos que el mateix deutor o els creditors que representin almenys un 20% del passiu així ho sol·licitin.

Un altre aspecte important a destacar en aquesta mena de procediments és que, des de l’obertura del procediment especial fins a la seva conclusió, el deutor mantindrà en tot moment les facultats d’administració i disposició, encara que sí que es veurà limitada la realització d’actes que suposin la continuïtat de l’activitat empresarial o professional. Així mateix, se suspendran les execucions judicials i extrajudicials, a excepció dels crèdits amb garantia real, o aquells que no estiguin afectats pel pla de continuació.

Cal esmentar finalment que la reforma planteja l’opció que el deutor/microempresa que sigui persona natural tingui el dret reconegut a l’assistència jurídica gratuïta, que operarà en tots els tràmits el procediment especial.