ES POT CANVIAR LA HIPOTECA D’ENTITAT BANCÀRIA I CONTINUAR PRACTICANT LA DEDUCCIÓ PER INVERSIÓ EN HABITATGE HABITUAL EN IRPF?
La Direcció General de Tributs (DGT) aclareix que, aquells que tinguessin dret a la deducció per inversió en habitatge habitual en l’IRPF, la mantenen si canvien d’entitat bancària. Ara bé, el canvi s’ha de realitzar per l’import que restés per abonar de la hipoteca, o ampliant-lo amb aquelles despeses inherents al canvi. No es pot ampliar el capital pendent amb imports destinats a una cosa diferent.
Llegir més
ES POT CANVIAR LA HIPOTECA D’ENTITAT BANCÀRIA I CONTINUAR PRACTICANT LA DEDUCCIÓ PER INVERSIÓ EN HABITATGE HABITUAL EN IRPF?
La Direcció General de Tributs (DGT) aclareix que, aquells que tinguessin dret a la deducció per inversió en habitatge habitual en l’IRPF, la mantenen si canvien d’entitat bancària. Ara bé, el canvi s’ha de realitzar per l’import que restés per abonar de la hipoteca, o ampliant-lo amb aquelles despeses inherents al canvi. No es pot ampliar el capital pendent amb imports destinats a una cosa diferent.
Li recordem que la disposició transitòria divuitena de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), estableix que tenen dret a la deducció per inversió en habitatge habitual aquells contribuents que haguessin comprat el seu habitatge habitual abans de l’1 de gener de 2013 i que haguessin aplicat la deducció per aquest habitatge en 2012, o anys anteriors.
A més, la Llei en la seva redacció vigent a 31 de desembre de 2012, estableix que en els casos de finançament aliè (préstec/crèdit), són deduïbles tant l’amortització del capital concedit, els interessos i altres despeses derivades amb l’adquisició de l’habitatge habitual (per exemple les primes de contractes d’assegurança de vida i d’incendis, sempre que estiguin inclosos en les condicions del préstec hipotecari).
Casos de subrogació hipotecària o cancel·lació i constitució d’una nova hipoteca
La Llei no esmenta res sobre casos de subrogació hipotecària o cancel·lació i constitució d’una nova hipoteca i, per tant, la pregunta que tothom es fa és si es pot continuar aplicant la deducció per inversió en habitatge habitual si es canvia la hipoteca d’entitat per a gaudir de millors condicions financeres.
La resposta és que sí. La Direcció General de Tributs s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió en diverses consultes vinculants, entre les quals podem destacar les consultes V2872-15 i V0199-17, i més recentment en la seva consulta vinculant V1899-22 de l’1 de setembre de 2022, assenyalant que aquells que tinguessin dret a la deducció per inversió en habitatge habitual, la mantenen si canvien d’entitat bancària. Ara bé, el canvi cal fer-lo per l’import que restés per abonar de la hipoteca, o ampliant-lo amb aquelles despeses inherents al canvi. No es pot ampliar el capital pendent amb imports destinats a una cosa diferent.
Quan l’adquisició de l’habitatge habitual es fa amb finançament aliè, la deducció es practica a mesura que es retorna el principal i s’abonen, si escau, els corresponents interessos, sempre que es compleixin tots els requisits exigits per a l’aplicació de la deducció. La novació, subrogació o la substitució d’un préstec o crèdit per un altre, fins i tot la seva ampliació, sigui quina sigui la forma acordada, no comporta entendre que en aquest moment conclou el procés de finançament de la inversió corresponent ni s’esgoten les possibilitats de practicar la deducció, només implica la modificació de les condicions de finançament inicialment acordades, sempre que, evidentment, el préstec resultant es dediqui efectivament a l’amortització de l’anterior.
Per això, les anualitats i altres quanties que se satisfacin pel préstec o crèdit resultant, en la part proporcional que de tot el capital que se n’obtingui siguin atribuïbles a l’amortització o cancel·lació del préstec originari (havent-se destinat exclusivament a l’adquisició de l’habitatge habitual), inclosa si escau la cancel·lació registral hipotecària, donen dret a deducció per inversió en habitatge habitual, sempre que es compleixin els altres requisits legals i reglamentaris exigits. Assenyala la DGT que, si hi ha ampliació del principal, respecte del principal pendent d’amortitzar del préstec o crèdit al qual substitueix, si íntegrament es destinés a cobrir estrictament els costos associats a la cancel·lació del préstec original, també és objecte de deducció. En aquest cas, si la cancel·lació del préstec originari i la constitució del nou préstec es realitzen de manera simultània, tant les despeses que es generin amb motiu de la cancel·lació com els de constitució tenen la mateixa consideració de deduïbles.
Per contra, no serà susceptible d’integrar la base de deducció la part proporcional de les anualitats que es corresponguessin amb l’increment del principal, que s’hagués destinat a finançar altres coses, diferents de l’adquisició de l’habitatge, fossin les que fossin. En el supòsit que es dugui a terme la cancel·lació del deute i en un altre moment indeterminat posterior, sense connexió directa amb aquesta cancel·lació, el contribuent contractés un nou préstec o crèdit, sense concatenació entre tots dos, és a dir, produint-se un acte i l’altre en moments diferents, caldria entendre que són operacions diferents, i implicaria la pèrdua al dret a practicar la deducció per inversió en habitatge habitual pel nou finançament.
En tot cas, el contribuent, si fos requerit per a això, ha d’acreditar la connexió entre tots dos préstecs, el seu destí vinculat a la inversió en habitatge habitual, per qualsevol dels mitjans de prova admesos en dret. La valoració de les proves aportades correspon als òrgans de gestió i inspecció de l’Administració Tributària.
Així, si s’abonava el finançament per l’adquisició d’habitatge habitual i s’aplicava la deducció en l’IRPF corresponent (per tenir dret a l’aplicació del règim transitori) si se substitueix el préstec, sense incrementar el capital pendent de pagament que resta de l’actual, no implica variació en el dret a practicar la deducció i es pot continuar practicant.
Finalment, la DGT fa una precisió per al cas en què existeixi més d’un titular en el préstec, recordant que «el dret a practicar la deducció per inversió en habitatge habitual es dona en funció de les quanties que satisfà per l’habitatge vinculades a l’import que proporcionalment li correspon, al contribuent, en el principal obtingut del préstec i, al seu torn, en la part proporcional que d’aquest import va destinar a finançar la part indivisa que del ple domini adquireix de l’habitatge».
COM ES COMPTABILITZEN LES DESPESES D’EXERCICIS ANTERIORS?
És habitual en les empreses trobar-nos amb la sorpresa de no tenir comptabilitzades despeses en exercicis que ja hem tancat i plantejar-nos el dubte de què n’hem de fer.
Llegir més
COM ES COMPTABILITZEN LES DESPESES D’EXERCICIS ANTERIORS?
Ja sigui perquè la factura mai ens va arribar, perquè es va traspaperar, perquè es va deixar per a més tard l’anotació i es va oblidar o per qualsevol altre motiu, no és estrany que una vegada tancat l’exercici apareguin despeses o pèrdues que no es van arribar a comptabilitzar en el seu moment i ens assaltin els dubtes de com procedir per al seu registre comptable i la seva possible deducció.
En general, no hi ha impediment perquè la seva empresa comptabilitzi i es dedueixi una despesa en un exercici posterior a aquell al qual correspongui. Normalment, Hisenda acceptarà la deducció en l’exercici de comptabilització (encara que es tracti d’una partida d’un exercici anterior), i només en casos excepcionals posarà objeccions.
Objeccions. De fet, Hisenda només serà restrictiva si en comptabilitzar la despesa en un exercici posterior la seva empresa tributa menys que si l’hagués comptabilitzat en l’exercici correcte. Per exemple:
- Hisenda no li permetrà comptabilitzar i deduir ara una despesa que correspongui a un exercici ja prescrit.
- Tampoc li permetrà deduir una amortització si l’actiu en qüestió ja ha traspassat la seva vida útil màxima.
- També regularitzarà la situació si amb la comptabilització tardana la seva empresa ha aconseguit compensar unes pèrdues que, si hagués actuat correctament, no podria haver compensat.
No obstant això, encara que Hisenda no sofreixi cap perjudici i no digui res, tingui en compte que incompleix la normativa comptable (que obliga a comptabilitzar els ingressos i despeses en el moment en el qual es reporten).
Atenció. La fiscalitat segueix el criteri comptable d’imputar els ingressos i les despeses segons meritació, amb independència de les dates de cobrament i pagament. No obstant això, els contribuents poden sol·licitar a l’Administració Tributària un mètode d’imputació temporal diferent, per exemple, el de caixa (la sol·licitud s’ha de presentar en els sis mesos abans de la finalització del primer període impositiu en què aquest criteri tingui efectes. Si l’Administració no contesta en un termini de sis mesos, s’entén estimada la sol·licitud).
Canvis en criteris comptables, errors i estimacions comptables
D’especial transcendència per a l’empresa, resulten les consideracions sobre els possibles canvis en criteris comptables, errors i estimacions, tots ells són analitzats en la Norma de Registre de Valoració (NRV) 22a “Canvis en criteris comptables, errors i estimacions comptables” del Pla General de Comptabilitat (PGC) i NRV 21a del PGC PIME.
Segons aquestes NRV, quan es produeixi un canvi de criteri comptable, s’aplica de manera retroactiva i el seu efecte es calcula des de l’exercici més antic per al qual es disposi d’informació.
Respecte als ingressos o despeses corresponents a exercicis anteriors que es derivin d’aquesta aplicació motivarà, en l’exercici en què es produeix el canvi de criteri, d’acord amb la NRV, el corresponent ajust per l’efecte acumulat de les variacions dels actius i passius, el qual s’imputarà directament en el patrimoni net, en concret, en una partida de reserves tret que afectés una despesa o un ingrés que es va imputar en els exercicis previs directament en una altra partida del patrimoni net.
Així mateix, es modificaran les xifres afectades en la informació comparativa dels exercicis als quals l’afecti el canvi de criteri comptable.
Atenció. En el tancament de l’exercici cal revisar fets posteriors (NRV 22a del PGC) i verificar si existeixen canvis en les estimacions, errors o canvis de criteri. Recordi que els errors i canvis de criteri tenen un efector retroactiu (càrrec o abonament a reserves) mentre que els canvis en les estimacions tenen un efecte prospectiu (efecte en els anys següents).
En l’esmena d’errors relatius a exercicis anteriors la NRV estableix que li són aplicable les mateixes regles que per als canvis de criteris comptables. A aquest efecte, s’entén per errors les omissions o inexactituds en els comptes anuals d’exercicis anteriors per no haver utilitzat, o no haver-ho fet adequadament, informació fiable que estava disponible quan es van formular i que l’empresa podria haver obtingut i tingut en compte en la formulació d’aquests comptes.
Per tant, per registrar una despesa d’un exercici anterior no podem utilitzar el compte del grup 6 que correspondria segons la seva naturalesa sinó que utilitzarem el compte 113 de reserves voluntàries, que es carregarà per l’import resultant de l’efecte net deutor dels canvis experimentats per la correcció de l’error comptable, amb abonament als respectius comptes representatius dels elements patrimonials afectats, incloent-hi els relacionats amb la comptabilització de l’efecte impositiu de l’ajust.
Recordi:
- Els canvis de criteris comptables s’apliquen de manera retroactiva considerant el nou criteri com si aquest s’hagués aplicat sempre. En aquest cas, s’ha de realitzar un ajust fiscal pels anys anteriors.
- Quan es tracta d’un error comptable, i la despesa es va comptabilitzar en un moment anterior o l’ingrés en un moment posterior a la meritació, s’ha de regularitzar la situació mitjançant una complementària. Quan la despesa es comptabilitza en un moment posterior o l’ingrés en un moment anterior a meritació, es pot deixar com està, tret que existeixi perjudici econòmic per a la hisenda pública.
Si en tancar els comptes de la seva empresa observa que en anys anteriors va deixar de comptabilitzar alguna despesa, pot computar-la ara en la seva comptabilitat en els següents termes:
- No ha de comptabilitzar-la en el compte de pèrdues i guanys. En tractar-se d’una partida procedent d’un exercici anterior, l’ha de carregar directament contra el compte de reserves.
- Pot deduir la despesa en el seu impost sobre societats mitjançant un ajust extracomptable negatiu. Això sí, asseguri’s que aquesta despesa compleix els requisits per a ser considerada fiscalment deduïble, i que no han passat més de quatre anys des de l’exercici en el qual s’hagués hagut d’imputar.
OBLIGACIONS I DRETS LABORALS EN LA LLEI DE GARANTIA INTEGRAL DE LA LLIBERTAT SEXUAL
Les empreses han de promoure condicions de treball que evitin la comissió de delictes i altres conductes contra la llibertat sexual.
Llegir més
OBLIGACIONS I DRETS LABORALS EN LA LLEI DE GARANTIA INTEGRAL DE LA LLIBERTAT SEXUAL
Les empreses han de promoure condicions de treball que evitin la comissió de delictes i altres conductes contra la llibertat sexual.
El passat 7 d’octubre va entrar en vigor la Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual, la famosa “Llei del sí és sí” que, independentment de les novetats que incorpora en matèria penal, inclou importants obligacions per a les empreses i empresaris que és important conèixer.
Drets i obligacions en matèria laboral
Respecte al seu impacte en l’àmbit laboral, s’introdueixen importants obligacions per a les empreses així com l’oportunitat de revisar i actualitzar altres mesures ja existents.
Quant als deures de prevenció i sensibilització en l’àmbit laboral, s’imposa a les empreses:
- Promoure condicions de treball que evitin la comissió de delictes i altres conductes contra la llibertat sexual i la integritat moral en el treball, incidint especialment en l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe.
- Arbitrar procediments específics per a la seva prevenció i per a donar via a les denúncies o reclamacions que puguin formular els qui hagin estat víctimes d’aquestes conductes, incloent-hi específicament les sofertes en l’àmbit digital.
- Promoure la sensibilització i oferir formació per a la protecció integral contra les violències sexuals a tot el personal al seu servei.
- Incloure en la valoració de riscos dels diferents llocs de treball ocupats per treballadores la violència sexual entre els riscos laborals concurrents, havent de formar i informar d’això.
- Integrar la perspectiva de gènere en els espais de l’empresa perquè siguin segurs i accessibles per a totes les treballadores.
- Negociar amb els representants dels treballadors l’elaboració i difusió de codis de bones pràctiques, la realització de campanyes informatives, protocols d’actuació o accions de formació, així com les feines de conscienciació.
També, es regula una bonificació del 100% de les quotes empresarials a la Seguretat Social per contingències comunes per a les empreses que subscriguin contractes d’interinitat amb desocupats per substituir treballadores víctimes de violència sexual.
Revisar els protocols d’assetjament sexual. La Llei orgànica 10/2022 reforça la importància de revisar els protocols d’assetjament sexual i assetjament per raó de sexe de les empreses. Entre altres, com a mesura de prevenció enfront de la possibilitat de les empreses d’incórrer en responsabilitat penal per la comissió del delicte d’assetjament sexual o de delictes contra la integritat moral en el treball comesos en el si de l’empresa (fins i tot per falta de supervisió, en virtut de l’article 31 bis 1 b) del codi penal).
Drets laborals i de la Seguretat Social de les víctimes de violències sexuals
La norma també incorpora una sèrie de drets laborals i de la Seguretat Social de les víctimes de violències sexuals, equiparant-les a les víctimes de violència de gènere o de terrorisme. A aquest efecte, s’estableixen una sèrie de modificacions en l’Estatut dels Treballadors (per exemple, a l’efecte de mobilitat geogràfica, suspensió de contractes, causa d’extinció o causes de nul·litat dels acomiadaments) i en la Llei General de la Seguretat Social.
En concret la norma, amplia els drets dels treballadors considerats víctimes de violència sexual, entre altres, en matèria de dret a la reducció de jornada, adaptació de jornada i mobilitat geogràfica i en la interpretació de les absències o faltes de puntualitat a la feina -equiparant-los als drets de les víctimes de violència de gènere-.
- Es podran acollir a un programa específic d’ocupació per a víctimes de violències sexuals inscrites com a demandants d’ocupació, inclòs en el marc dels plans anuals d’ocupació.
- Tindran dret a la suspensió de la relació laboral amb reserva de lloc de treball. Aquesta suspensió no podrà excedir dels sis mesos de durada i es podrà estendre fins als divuit mesos en determinats supòsits. En aquest cas, l’empresa gaudirà de bonificacions en Seguretat Social per als contractes d’interinitat amb desocupats que substitueixin a víctimes de violència sexual. Igualment podran sol·licitar l’extinció del contracte de treball amb dret a la prestació per desocupació.
- Tindran dret a optar a la mobilitat geogràfica amb recol·locació en un altre centre de treball.
- Les faltes de puntualitat a la feina o absències motivades per la situació física o psicològica derivada d’una violència sexual es consideraran justificades.
- L’acomiadament de la treballadora víctima de violència de gènere o sexual amb motiu d’exercir els seus drets és nul.
- Tindran dret a la reducció de la jornada de treball amb disminució proporcional del salari o a la reordenació del temps de treball, a través de l’adaptació de l’horari, de l’aplicació de l’horari flexible o d’altres formes d’ordenació del temps de treball que s’utilitzin en l’empresa.
- Podran fer la seva feina totalment o parcial a distància o a deixar de fer-ho si aquest fos el sistema establert, sempre en tots dos casos que aquesta modalitat de prestació de serveis sigui compatible amb el lloc i funcions desenvolupades per la persona.
- Optaran als ajuts econòmics a les víctimes de violències sexuals i a la Renda Activa d’Inserció.
- Les treballadores autònomes podran cessar la seva activitat amb dret a la prestació per cessament d’activitat.