Alerta setmanal de continguts (setmana 10 del 2023)

Si la seva empresa es planteja la possibilitat de fer una operació pura i simple d’ampliació de capital conforme a l’establert en la normativa mercantil, per exemple, per a incorporar un nou soci a l’entitat, pot preguntar-se si aquesta operació es consideraria un increment de fons propis a considerar per al càlcul de la reserva de capitalització en l’impost sobre societats.

En què consisteix la reserva de capitalització?

Com ja sabem, l’article 25 de la Llei de l’impost sobre societats (LIS) permet a les societats usar aquest incentiu de la reserva de capitalització per a reduir la factura fiscal. La poden aplicar les entitats que tributin al tipus general, les entitats de crèdit i d’hidrocarburs, les empreses de reduïda dimensió, les parcialment exemptes i les entitats patrimonials.

Consisteix a reduir la base imposable en un 10% de l’increment dels fons propis en el període impositiu (sense tenir en compte el benefici de l’exercici ni el de l’anterior), amb un màxim del 10% de la base imposable prèvia a aquesta reducció i a restar-li la deducció de despeses que van originar actius per impost diferit i de bases imposables negatives.

Per a aplicar l’incentiu s’haurà de dotar una reserva indisponible durant cinc anys i, en aquest termini, caldrà mantenir l’increment de fons propis, excepte que l’entitat tingui pèrdues comptables.

Partides que no formen part dels fons propis: aportacions dels socis

S’atendrà el que es disposa en la normativa comptable sobre les partides que componen els fons propis integrants del balanç de l’entitat, sense perjudici de les que s’han d’excloure de conformitat amb el que es disposa en l’apartat 2 de l’article 25 de la LIS (que veurem més endavant) , i es tindrà en compte que, l’increment de fons propis està determinat per la diferència positiva entre els fons propis existents al tancament de l’exercici sense incloure’n els resultats, i els fons propis existents a l’inici, sense incloure els resultats de l’exercici anterior.

D’acord amb això, per exemple, per a determinar l’increment de fons propis de l’exercici 2022, es calcularà la diferència positiva entre els fons propis al tancament de l’exercici 2022, sense incloure els resultats d’aquest exercici, i els fons propis a l’inici de l’exercici 2022, sense incloure els resultats de l’exercici 2021.

No obstant això, tal com estableix l’apartat 2 de l’article 25 de la LIS, a l’efecte de determinar l’increment de fons propis, no es tindran en compte com a fons propis a l’inici i al final del període impositiu, determinades partides, entre les quals es troben:

“a) Les aportacions dels socis.

b) Les ampliacions de capital o fons propis per compensació de crèdits.

c) Les ampliacions de fons propis per operacions amb accions pròpies o de reestructuració.

(…)”

D’acord amb això, a l’efecte de determinar l’increment de fons propis, no es tindran en compte com a fons propis a l’inici i al final del període impositiu les aportacions de socis.

Entre altres consultes, la DGT en la seva consulta vinculant 2491-22, de l’1 de desembre de 2012, s’ha manifestat en aquest sentit, assenyalant que en el cas de l’ampliació de capital per incorporació d’un nou soci, no es consideraria que en l’exercici 2022 s’hagués produït un increment dels fons propis que generés el dret a la reducció en la base imposable prevista en l’article 25 de la LIS, per les aportacions de socis procedents de l’ampliació de capital.

Un any més, els recordem que els contribuents de l’IRPF o de l’impost sobre societats que siguin propietaris de béns i drets situats a l’estranger a 31 de desembre de 2022 podrien quedar obligats a presentar la declaració de béns i drets situats a l’estranger (model 720) fins al pròxim 31 de març de 2023.

Aquest model s’ha de presentar per via telemàtica (Internet), sense que sigui possible la presentació en paper. Aquells que per raons de caràcter tècnic no puguin presentar el model 720 per Internet en el termini establert, poden efectuar la presentació durant els quatre dies naturals següents al de finalització d’aquest termini.

Per a aquells que van presentar el model 720 anteriorment, només serà obligatòria la presentació quan qualsevol dels saldos conjunts dels tres diferents blocs de béns que són d’obligada informació (comptes bancaris, accions o immobles) hagués experimentat un increment superior a 20.000 euros respecte dels quals van determinar la presentació de la declaració de l’any passat. En tot cas, serà obligatòria la presentació de la declaració per a aquells béns ja declarats i respecte als quals el contribuent perdi la condició que va determinar en el seu moment l’obligació de declarar.

Els contribuents hauran d’informar sobre els béns i drets que tenen a l’estranger, tant comptes en entitats financeres, com béns immobles, valors, drets, assegurances i rendes dipositades, gestionats o obtinguts fora d’Espanya. S’exclou d’aquesta obligació de declarar quan el seu valor no superi els 50.000 euros per cada tipus de bé o dret.

Quins tipus de béns i drets es declaren?

• Béns immobles i drets sobre béns immobles situats a l’estranger. Es detallarà la seva identificació, situació (país, localitat, carrer, número), la data d’adquisició i el valor d’adquisició (dependrà de si es tracta de la plena propietat, l’usdefruit, la nua propietat o altres casos).

• Comptes en entitats financeres situades a l’estranger. S’ha d’incloure la denominació de l’entitat bancària, el seu domicili, la identificació dels comptes, les dates d’obertura o cancel·lació, el saldo a 31 de desembre, el saldo mitjà de l’últim trimestre, data en la qual es va deixar de tenir la condició de titulars, representants, autoritzats, beneficiaris o persona amb poder de disposició.

• Valors, drets, assegurances i rendes dipositats, gestionats o obtinguts a l’estranger.

• En el supòsit dels valors haurà de constar la raó social de l’entitat o del tercer cessionari, així com el domicili, saldo a 31 de desembre i número, classe d’accions i valor.
• En el cas dels drets s’inclouen els drets representatius de la cessió a tercers de capitals propis.
• Pel que fa a les assegurances cal informar sobre el nom de l’entitat asseguradora, el domicili i el valor de rescat de la pòlissa a 31 de desembre.
• Quant a les rendes temporals o vitalícies s’ha d’informar sobre la raó social de l’entitat asseguradora, el seu domicili i el valor de capitalització a 31 de desembre.

En relació amb els béns i drets que han de ser objecte de declaració, existeixen diversos matisos que a tenir en compte, com els que detallem a continuació:

• S’han de declarar els comptes bancaris en els quals existeixi una titularitat compartida, quan existeixi un saldo a 31 de desembre superior als 50.000 euros.
• També s’haurà de declarar la titularitat compartida que recaigui sobre béns immobles quan el valor d’adquisició superi els 50.000 euros a 31 de desembre.

Atenció. Si l’any passat va presentar el model 720 perquè disposava de dipòsits bancaris, valors (accions, fons d’inversió, assegurances, etc.) o immobles a l’estranger valorats en més de 50.000 euros, entre gener i març de cada any, haurà de tornar a presentar aquest model en qualsevol d’aquests dos supòsits:

• Si el valor dels seus béns augmenta en més de 20.000 euros.

• O bé si ha deixat de ser titular o autoritzat d’algun dels béns prèviament declarat.

Atenció: l’AEAT ha informat que ara com ara en el model 720 no s’informa de les monedes virtuals (criptomonedes). La declaració informativa sobre monedes virtuals situades a l’estranger no és exigible respecte a l’exercici 2022.

 Quins subjectes estan obligats?

Les persones físiques i jurídiques residents en territori espanyol, els establiments permanents en aquest territori de persones o entitats no residents i les entitats en atribució de rendes (comunitats de béns, societats civils, herències jacents, etc.) estan obligats a presentar aquesta declaració informativa anual, sempre que siguin titulars o autoritzats en comptes a l’estranger el saldo conjunt dels quals sigui superior a 50.000 euros.

Així mateix, tenen obligació de declarar la informació els titulars de valors, accions, fons, assegurances de vida, béns immobles o qualssevol altres actius situats o dipositats a l’estranger, per un import superior conjunt a 50.000 euros. A més dels titulars jurídics, i tret que s’apliqui alguna exoneració que s’hagi d’analitzar detingudament, estan obligats els coneguts com a titulars reals, això és, aquells que posseeixin o controlin més del 25% dels esmentats actius a través d’entitats amb personalitat jurídica o sense.

Pot haver-hi moltíssimes persones obligades, en particular estrangers residents, perquè només cal tenir una petita part (encara que sigui un 1%) d’una o diversos comptes a l’estranger amb saldo superior a 50.000 € (o fins i tot no tenir res i ser un simple autoritzat), o tenir una petita part d’un immoble amb valor superior a aquesta quantitat.

Règim sancionador

La Llei 5/2022, de 9 de març, i amb efectes des de l’11 de març, va modificar la redacció de diverses normes tributàries amb rang de llei (Llei de l’IRPF, de l’IS i la LGT) a fi d’eliminar els aspectes de la regulació de l’obligació d’informació de béns i drets situats a l’estranger que havien estat declarats contraris al Dret de la Unió Europea per la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 27 de gener de 2022 (assumpte C-788/19). La citada sentència va concloure que el règim sancionador específic associat als incompliments de l’obligació de declaració de béns i drets a l’estranger (model 720) era contrari al Dret de la Unió Europea per establir una restricció desproporcionada a la lliure circulació de capitals.

En lloc d’introduir novament un règim sancionador propi i diferenciat, el legislador s’ha limitat a eliminar la redacció dels preceptes considerats pel TJUE incompatibles amb la lliure circulació de capitals, la qual cosa, en la pràctica, només té un abast merament formal.

En concret:

• S’eliminen les multes pecuniàries fixes per no informar en termini o per fer-ho de manera incompleta, inexacta o amb dades falses.
• S’eliminen els preceptes que qualificaven el valor dels béns no declarats en termini com a guany de patrimoni no justificat o com a renda no declarada imputable al període impositiu més antic entre els no prescrits.
• S’elimina la multa pecuniària proporcional del 150% sobre la quota tributària derivada del guany de patrimoni no justificat o la renda no declarada.

Com que no es va substituir l’anterior per un règim específic, els eventuals incompliments de l’obligació d’informar queden subjectes al règim sancionador general previst per a la falta de presentació en termini o de manera incorrecta de declaracions que no produeixin perjudici econòmic a la Hisenda Pública.

Cal recordar que:

• Les sancions eliminades consistien en la imposició d’una multa pecuniària fixa de 5.000 euros per cada dada o conjunt de dades, amb un mínim de 10.000 euros, o bé 100 euros per cada dada o conjunt de dades, amb un mínim de 1.500 euros, per als casos de presentació fora de termini sense requeriment previ.

• A més d’aquesta sanció, la normativa establia una altra greu conseqüència tant per no complir l’obligació d’informar com per fer-ho fora de termini, i és que Hisenda pot arribar a considerar que els béns a l’estranger són guany patrimonial no justificat i cobrar per l’IRPF una quota fins al seu tipus màxim margina o en l’impost sobre societats, sobre el seu valor més una sanció addicional del 150% sobre aquesta quota. I això fins i tot encara que aquests béns i drets procedeixin de períodes prescrits.

L’informem que amb efectes des del 2 de març de 2023, la Llei 3/2023, de 28 de febrer, d’ocupació (BOE, 01-03-2033), ha modificat l’article 51.2 de l’Estatut dels Treballadors (ET), sobre els acomiadaments col·lectius, per a establir un control administratiu més elevat dels ETS per part de la Inspecció de Treball.

Per tant, cal tenir present que la Inspecció de Treball tindrà un protagonisme important en els processos d’expedient de regulació d’ocupació (ERO), com ja va ocórrer abans de la reforma laboral del 2022, de tal forma que en cas d’acomiadament col·lectiu, la Inspecció s’haurà de pronunciar sobre la concurrència de les causes especificades per l’empresa en la comunicació inicial de l’ERO.

Cal recordar que la reforma laboral de 2012 va modificar diversos aspectes en relació amb els acomiadaments col·lectius, entre altres, es va eliminar l’autorització administrativa prèvia i es va canviar l’abast de la intervenció de la Inspecció de Treball en la tramitació dels ERO.

 Actuacions de la Inspecció de Treball en els ERO

En els ERO, la Inspecció de Treball té la facultat d’assistir i fer costat a l’autoritat laboral en les actuacions de mediació i assistència que aquesta pugui dur a terme.

El que feia la Inspecció de Treball era supervisar que es complís el procés de l’ERO obert, però no podia entrar a determinar si la decisió exposada es corresponia amb les causes al·legades per a l’acomiadament col·lectiu.

L’Estatut dels Treballadors estableix concretament, que una vegada rebuda la comunicació de l’acomiadament, l’autoritat laboral la traslladarà a l’entitat gestora de les prestacions per desocupació i demanarà, amb caràcter preceptiu, informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social que haurà de ser evacuat en l’improrrogable termini de quinze dies des de la notificació a l’autoritat laboral de la finalització del període de consultes i quedarà incorporat al procediment.

Canvis amb efectes des del 2 de març de 2023

Doncs bé, amb la modificació de l’article 51.2 de l’ET, ara s’estableix que l’informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, a més de comprovar (com fins ara) els extrems de la comunicació i el desenvolupament del període de consultes, es pronunciarà sobre la concurrència de les causes especificades per l’empresa en la comunicació inicial i constatarà si la documentació presentada per aquesta s’ajusta a l’exigida en funció de la causa concreta al·legada per a acomiadar.

Per tant, caldrà anar amb compte i ser molt rigorós, perquè la Inspecció constatarà que la informació presentada per l’empresa per a justificar l’ERO coincideix amb la causa que es va al·legar per a acomiadar (causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció de l’article 51 de l’ET), i més tenint en compte que procedir a un acomiadament col·lectiu sense respectar els tràmits de la norma pot donar lloc a una infracció molt greu sancionable amb multa de fins a 225.018 €.

No hi ha dubte que aquesta modificació pot donar lloc al fet que el procés sigui més lent en intervenir la Inspecció de Treball, la qual cosa suposarà que els ERO no es resolguin de manera ràpida per a les empreses.