Alerta setmanal de continguts (setmana 11 del 2023)

L’informem que amb efectes des de l’1 de gener de 2023, la Llei 28/2022 de foment de l’ecosistema de les empreses emergents (llei d’empreses emergents), ha introduït importants novetats en el règim fiscal especial de l’IRPF aplicable als treballadors desplaçats a territori espanyol (conegut com a “règim d’impatriats” o “Llei Beckham”), ampliant els supòsits en què s’aplica, i flexibilitzant els seus requisits, amb la finalitat d’atraure, mitjançant una fiscalitat més avantatjosa, talent estranger a territori espanyol.

Com a aspectes més nous d’aquesta reforma, destaquen la disminució del nombre de períodes impositius anteriors al desplaçament a territori espanyol durant els quals el contribuent no pot haver estat resident fiscal a Espanya, que passa de deu a cinc anys, amb el que es fa més senzill l’accés al règim. A més, s’estén l’àmbit subjectiu d’aplicació del règim als treballadors per compte d’altri, en permetre la seva aplicació a treballadors que, sigui ordenat per l’ocupador o no, es desplacin a territori espanyol per treballar a distància utilitzant exclusivament mitjans i sistemes informàtics, telemàtics i de telecomunicació, així com a administradors d’empreses emergents amb independència del seu percentatge de participació en el capital social de l’entitat. A més, s’estableix la possibilitat d’acollir-se al règim especial, això és, d’optar per la tributació per l’impost sobre la renda de no residents (IRNR), als fills del contribuent menors de vint-i-cinc anys (o sigui quina sigui la seva edat en cas de discapacitat) i al seu cònjuge o, en el supòsit d’inexistència de vincle matrimonial, el progenitor dels fills, sempre que compleixin unes condicions determinades.

Règim fiscal especial aplicable als treballadors desplaçats a territori espanyol (règim d’impatriats)

Cal recordar que aquest règim especial d’impatriats es regula en l’article 93 de la Llei de l’IRPF (LIRPF) i resultava d’aplicació als qui es desplaçaven a territori espanyol i adquirien la seva residència a Espanya, a conseqüència d’un contracte de treball (amb excepció de la relació laboral especial dels esportistes professionals regulada pel Reial decret 1006/1985, de 26 de juny) o de l’adquisició de la condició d’administrador en una entitat no vinculada (en els termes previstos en l’article 18 de la Llei 27/2014 de l’impost sobre societats).

A més s’havien de complir una sèrie de requisits, com el de no haver residit prèviament a Espanya durant els 10 períodes impositius anteriors al desplaçament.

L’avantatge fiscal d’aquest règim especial és que els contribuents acollits tributaran com a no residents, conforme a les regles de l’IRNR (tributant per les rendes de fonts espanyoles) en lloc de com a contribuents de l’IRPF (tributant per la seva renda mundial), en el període impositiu de canvi de residència i en els 5 períodes impositius següents.

Aquest règim especial permet tributar en l’IRPF els rendiments del treball a un tipus general del 24% a aquells treballadors no residents que es desplacin a Espanya i adquireixin la residència fiscal (aquest tipus és del 47% per a les rendes que excedeixin de 600.000 euros).

Principals novetats per a 2023

Com ja hem esmentat, ara la Llei 28/2022 modifica aquest règim especial, regulat en l’article 93 de la LIRPF, introduint les següents novetats des de l’01-01-2023 que permet obtenir un estalvi fiscal important:

• Es minora el nombre de períodes impositius anteriors al desplaçament a territori espanyol durant els quals el contribuent no pot haver estat resident fiscal a Espanya, que passa de 10 a 5 anys. Això pot beneficiar a espanyols que hagin anat a viure a l’estranger fa més de cinc anys i que tinguin unes rendes anuals elevades.
• S’estén l’àmbit subjectiu d’aplicació del règim (fins ara limitat a treballadors per compte d’altri i administradors que participessin en menys del 25% en el capital de la seva empresa), podent també acollir-se:
• Administradors. Per adquirir la condició d’administrador d’una empresa, independentment de la seva participació en ella, sempre que no es tracti d’una entitat patrimonial (en aquest cas, continua sent necessari que l’administrador tingui una participació inferior al 25%).
• Emprenedors. A conseqüència de la realització a Espanya d’una activitat econòmica definida com a activitat emprenedora, mitjançant un informe favorable de l’entitat pública ENISA.
• Autònoms altament qualificats. A conseqüència de la realització a Espanya d’una activitat econòmica per part d’un professional altament qualificat que presti serveis a empreses emergents o que dugui a terme activitats de formació, recerca, desenvolupament i innovació, percebent per això una remuneració que representi en conjunt més del 40% de la totalitat dels seus rendiments empresarials, professionals i del treball personal.
• Teletreballadors internacionals (també anomenats “nòmades digitals”): també serà aplicable a treballadors que es desplacin a Espanya -a petició o no de la seva empresa-, però que continuïn prestant serveis a distància per a la seva empresa estrangera per mitjans i sistemes informàtics, telemàtics i de telecomunicació. En particular, s’entén complert aquest requisit si el treballador disposa del denominat visat de caràcter internacional per a teletreball.
• S’estableix la possibilitat d’acollir-se al règim especial, això és, d’optar per tributar per l’IRNR, als fills del contribuent menors de vint-i-cinc anys (o sigui quina sigui la seva edat en cas de discapacitat) i al seu cònjuge o, en el supòsit d’inexistència de vincle matrimonial, el progenitor dels fills, sempre que compleixin les següents condicions:
  • Que es desplacin a territori espanyol amb el contribuent o en un moment posterior, sempre que no hagués finalitzat el primer període impositiu en el qual a aquest li resulti d’aplicació el règim especial.
  • Que adquireixin la seva residència fiscal a Espanya.
  • Que no hagin estat residents a Espanya durant els 5 períodes impositius anteriors a aquell en què es produeixi el seu desplaçament a territori espanyol i que no hagin obtingut rendes que es qualifiquin d’obtingudes mitjançant establiment permanent situat en territori espanyol, excepte a conseqüència de la realització a Espanya d’una activitat econòmica definida com a activitat emprenedora i d’una activitat econòmica per part d’un professional altament qualificat que presenti serveis a empreses emergents, o que dugui a terme activitats de formació, recerca, desenvolupament i innovació, percebent per això una remuneració que representi en conjunt més del 40% de la totalitat dels rendiments empresarials, professionals i del treball personal.
  • Que la suma de les bases liquidables totals d’aquests altres contribuents (fills, cònjuge o progenitor) que es desplacen a Espanya amb el contribuent que origina l’aplicació del règim especial, sigui inferior a la base liquidable d’aquest últim contribuent.

Aquest règim especial resultarà aplicable durant els successius períodes impositius en els quals, complint-se aquestes condicions, l’hi resulti també d’aplicació al contribuent que origina l’aplicació del règim especial.

Un any més, li recordem que a l’abril ha de presentar la declaració trimestral de l’IVA, de les retencions a compte de renda i societats, i del pagament fraccionat de societats (exercici en curs) i renda (en aquest cas per a empresaris i professionals en estimació directa i objectiva), sense oblidar-nos que també podrà presentar les declaracions de l’IRPF i patrimoni per via electrònica a través d’Internet, entre els dies 11 d’abril i 30 de juny de 2023, tots dos inclusivament (amb resultat a ingressar amb domiciliació en compte, fins al 27 de juny).

Atenció. Terminis de presentació d’autoliquidacions amb domiciliació bancària

El termini de presentació d’autoliquidacions amb domiciliació bancària depèn de la fi del termini de presentació de cada model. Així, si el venciment del termini de presentació coincideix amb un dia inhàbil, el termini finalitza el primer dia hàbil següent i el termini de domiciliació bancària s’ampliarà amb caràcter general el mateix nombre de dies que resulti ampliat el termini de presentació d’aquesta declaració.

Li recordem que si es presenten fora de termini, els autònoms i empreses s’exposen a un recàrrec si el realitzen de manera voluntària (des de l’11 de juliol del 2021, es va modificar el sistema de recàrrecs amb l’establiment d’un sistema de recàrrecs creixents, sent el recàrrec de l’1% més un altre 1% addicional, per cada mes complet de retard i sense interessos de demora fins que hagi transcorregut el període de dotze mesos de retard. A partir de l’endemà del transcurs dels dotze mesos citats, a més de la meritació del recàrrec del 15%, comença la meritació d’interessos de demora) o amb una sanció d’entre el 50% i el 150% de l’import de la declaració a pagar, si és per requeriment de l’Agència Tributària.

IVA, RETENCIONS I PAGAMENTS FRACCIONATS

En concret el pròxim dia 20 d’abril s’ha de presentar i si escau procedir a l’ingrés del 2n TRIMESTRE 2023 corresponent a l’IVA i al pagament fraccionat de l’IRPF en relació amb les activitats empresarials i professionals, així com a l’ingrés de les retencions sobre els lloguers de locals de negoci i sobre les rendes de capital.

En el cas de societats, els recordem també que el pròxim dia 20 d’abril (tret que es domiciliï el pagament), finalitza el termini per a presentar el primer pagament fraccionat de 2023 de l’impost sobre societats.

Aquelles societats que tinguin la condició de gran empresa (volum d’operacions superior a 6.010.121,04 euros durant els dotze mesos anteriors a l’inici del període impositiu a compte del qual es fan els pagaments fraccionats), han de presentar obligatòriament el model 202, amb independència que no hagin d’efectuar cap ingrés en concepte de pagament fraccionat.

Aquest model 202 cal presentar-lo obligatòriament per via telemàtica (encara que en conseqüència fos “quota zero“), sempre observant el termini màxim de presentació, que finalitza el pròxim 20 d’abril (tret que es domiciliï el pagament).

L’informem que el Reial decret llei 1/2023, de 10 de gener, de mesures urgents en matèria d’incentius a la contractació laboral, amb efectes des de l’1 de setembre de 2023, ha modificat la bonificació aplicable als contractes de substitució en cas de maternitat i paternitat, incentiu que s’ha reduït considerablement.

El contracte ja no està exempt de pagar a la Seguretat Social, ja que des de l’1 de setembre passa a tenir una bonificació de 336 euros mensuals (durant el període en el qual se superposin el contracte de substitució i la respectiva prestació del substituït). A més només permet aplicar l’incentiu si la persona substituïda és un aturat menor de trenta anys (amb la norma actual no hi ha limitacions en l’edat).

Cal recordar que la norma que s’aplica actualment, en els casos de substitució d’un treballador per naixement i cura d’un menor (maternitat o paternitat) o a una treballadora que tingui suspès el seu contracte per risc durant l’embaràs o per risc durant la lactància natural, es poden aplicar les següents bonificacions en les cotitzacions:

• Una bonificació del 100% de l’aportació empresarial per totes les contingències en el contracte de substitució del treballador contractat desocupat.
• Una bonificació del 100% de l’aportació empresarial per totes les contingències en el contracte del treballador substituït.

Quan parlem d’una societat en formació, ens referim a aquella societat que ha estat constituïda per mitjà d’escriptura pública, però que encara no ha estat inscrita en el Registre Mercantil (RM), encara que hi ha una intenció per part dels socis d’inscriure-la en un futur. Això no obstant, permet que la societat actuï abans que estigui degudament inscrita.

Doncs bé, cal tenir en compte que com que no hi ha inscripció, les persones que han intervingut en les operacions de la societat també responen del pagament amb el seu patrimoni personal, juntament amb la societat.

Vegem a continuació com regula la Llei de societats de capital aquesta responsabilitat:

Responsabilitat dels qui haguessin actuat

La Llei de societats de capital estableix que pels actes i contractes subscrits en nom de la societat abans de la seva inscripció en el RM, respondran solidàriament els qui els haguessin subscrit, tret que la seva eficàcia hagués quedat condicionada a la inscripció i, si és el cas, posterior assumpció dels mateixos per part de la societat.

Responsabilitat de la societat en formació

Pels actes i contractes indispensables per a la inscripció de la societat, pels realitzats pels administradors dins de les facultats que els confereix l’escriptura per a la fase anterior a la inscripció i pels estipulats en virtut de mandat específic per les persones a tal fi designades per tots els socis, respondrà la societat en formació amb el patrimoni que tingués.

Els socis respondran personalment fins al límit de què s’haguessin obligat a aportar.

Tret que l’escriptura o els estatuts socials disposin una altra cosa, si la data de començament de les operacions coincideix amb l’atorgament de l’escriptura fundacional, s’entendrà que els administradors estan facultats per al ple desenvolupament de l’objecte social i per a dur a terme tota classe d’actes i contractes.

Responsabilitat de la societat inscrita

Una vegada inscrita, la societat queda obligada per aquells actes i contractes així com pels que accepti dins del termini de tres mesos des de la seva inscripció.

En tots dos supòsits cessarà la responsabilitat solidària de socis, administradors i representants.

En el cas que el valor del patrimoni social, sumat a l’import de les despeses indispensables per a la inscripció de la societat, fos inferior a la xifra del capital, els socis estaran obligats a cobrir la diferència.