Alerta setmanal de continguts (setmana 11 del 2024)

Un any més, els recordem que els contribuents de l’IRPF o de l’impost sobre societats que siguin propietaris de béns i drets situats a l’estranger a 31 de desembre de 2023 podrien quedar obligats a presentar la declaració de béns i drets situats a l’estranger (model 720) fins al pròxim 1 d’abril de 2024.

Aquest model s’ha de presentar per via telemàtica (Internet), sense que sigui possible la presentació en paper. Aquells que per raons de caràcter tècnic no puguin presentar el model 720 per Internet en el termini establert, poden presentar-lo durant els quatre dies naturals següents al de finalització d’aquest termini.

Per a aquells que van presentar el model 720 anteriorment, només és obligatòria la presentació quan qualsevol dels saldos conjunts dels tres diferents blocs de béns que són d’obligada informació (comptes bancaris, accions o immobles) hagi experimentat un increment superior a 20.000 euros respecte dels quals van determinar la presentació de la declaració de l’any passat. En tot cas, és obligatòria la presentació de la declaració per a aquells béns ja declarats i respecte als quals el contribuent perdi la condició que va determinar en el seu moment l’obligació de declarar.

Els contribuents han d’informar sobre els béns i drets que tenen a l’estranger, tant de comptes en entitats financeres, com de béns immobles, valors, drets, assegurances i rendes dipositats, gestionats o obtinguts fora d’Espanya. S’exclou d’aquesta obligació de declarar quan el seu valor no superi els 50.000 euros per cada tipus de bé o dret.

Quins tipus de béns i drets es declaren?

• Béns immobles i drets sobre béns immobles situats a l’estranger. S’ha de detallar la seva identificació, situació (país, localitat, carrer, número), la data d’adquisició i el valor d’adquisició (dependrà de si es tracta de la plena propietat, l’usdefruit, la nua propietat o altres casos).

• Comptes en entitats financeres situats a l’estranger. S’ha d’incloure la denominació de l’entitat bancària, el seu domicili, la identificació dels comptes, les dates d’obertura o cancel·lació, el saldo a 31 de desembre, el saldo mitjà de l’últim trimestre, data en la qual es va deixar de tenir la condició de titulars, representants, autoritzats, beneficiaris o persona amb poder de disposició.

• Valors, drets, assegurances i rendes dipositats, gestionats o obtinguts a l’estranger.

1. En el supòsit dels valors ha de constar la raó social de l’entitat o del tercer cessionari, així com el domicili, saldo a 31 de desembre i nombre, classe d’accions i valor.
2. En el cas dels drets s’inclouen els drets representatius de la cessió a tercers de capitals propis.
3. Pel que fa a les assegurances cal informar sobre el nom de l’entitat asseguradora, el domicili i el valor de rescat de la pòlissa a 31 de desembre.
4. Quant a les rendes temporals o vitalícies s’ha d’informar sobre la raó social de l’entitat asseguradora, el seu domicili i el valor de capitalització a 31 de desembre.

En relació amb els béns i drets que han de ser objecte de declaració, existeixen diversos matisos que s’han de tenir en compte, com els que detallem a continuació:

• S’han de declarar els comptes bancaris de titularitat compartida, quan existeixi un saldo a 31 de desembre superior als 50.000 euros.

• També s’ha de declarar la titularitat compartida que recaigui sobre béns immobles quan el valor d’adquisició superi els 50.000 euros a 31 de desembre.

Atenció. Si l’any passat va presentar el model 720 perquè disposava de dipòsits bancaris, valors (accions, fons d’inversió, assegurances, etc.) o immobles a l’estranger valorats en més de 50.000 euros, l’ha de tornar a presentar en qualsevol d’aquests dos supòsits:

• Si el valor dels seus béns augmenta en més de 20.000 euros.

• O bé si ha deixat de ser titular o autoritzat d’algun dels béns prèviament declarat.

Quins subjectes estan obligats? 

Les persones físiques i jurídiques residents en territori espanyol, els establiments permanents en aquest territori de persones o entitats no residents i les entitats en atribució de rendes (comunitats de béns, societats civils, herències jacents, etc.) estan obligats a presentar aquesta declaració informativa anual, sempre que siguin titulars o autoritzats en comptes a l’estranger el saldo conjunt dels quals sigui superior a 50.000 euros.

Així mateix, tenen obligació de declarar la informació els titulars de valors, accions, fons, assegurances de vida, béns immobles o qualssevol altres actius situats o dipositats a l’estranger, per un import superior conjunt a 50.000 euros. A més dels titulars jurídics, i tret que apliqui alguna exoneració que s’hagi d’analitzar detingudament, estan obligats els coneguts com a titulars reals, això és, aquells que posseeixin o controlin més del 25% dels esmentats actius a través d’entitats amb personalitat jurídica o sense.

Pot haver-hi moltíssimes persones obligades, en particular estrangers residents, perquè només cal tenir una petita part (encara que sigui un 1%) d’un o diversos comptes a l’estranger amb saldo superior a 50.000 € (o fins i tot no tenir res i ser un simple autoritzat), o tenir una petita part d’un immoble amb valor superior a aquesta quantitat.

Règim sancionador

La Llei 5/2022, de 9 de març, i amb efectes des de l’11 de març, va modificar la redacció de diverses normes tributàries amb rang de llei (Llei de l’IRPF, de l’IS i la LGT) a fi d’eliminar els aspectes de la regulació de l’obligació d’informació de béns i drets situats a l’estranger que havien estat declarats contraris al Dret de la Unió Europea per la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 27 de gener de 2022 (assumpte C-788/19). La citada sentència va concloure que el règim sancionador específic associat als incompliments de l’obligació de declaració de béns i drets a l’estranger (model 720) era contrari al Dret de la Unió Europea perquè establia una restricció desproporcionada a la lliure circulació de capitals.

En lloc d’introduir novament un règim sancionador propi i diferenciat, el legislador s’ha limitat a eliminar la redacció dels preceptes considerats pel TJUE incompatibles amb la lliure circulació de capitals, la qual cosa, en la pràctica, només té un abast merament formal.

En concret:

• S’eliminen les multes pecuniàries fixes per no informar en termini o per fer-ho de manera incompleta, inexacta o amb dades falses.
• S’eliminen els preceptes que qualificaven el valor dels béns no declarats en termini com a guany de patrimoni no justificat o com a renda no declarada imputable al període impositiu més antic entre els no prescrits.
• S’elimina la multa pecuniària proporcional del 150% sobre la quota tributària derivada del guany de patrimoni no justificat o la renda no declarada.

Com que no es va substituir l’anterior per un règim específic, els eventuals incompliments de l’obligació d’informar queden subjectes al règim sancionador general previst per a la falta de presentació en termini o de manera incorrecta de declaracions que no produeixin perjudici econòmic a la Hisenda Pública.

Cal recordar que: 

• Les sancions eliminades consistien en la imposició d’una multa pecuniària fixa de 5.000 euros per cada dada o conjunt de dades, amb un mínim de 10.000 euros, o bé 100 euros per cada dada o conjunt de dades, amb un mínim de 1.500 euros, per als casos de presentació fora de termini sense requeriment previ.

• A més d’aquesta sanció, la normativa establia una altra greu conseqüència tant per no complir l’obligació d’informar com per fer-ho fora de termini, i és que Hisenda pot arribar a considerar que els béns a l’estranger són guany patrimonial no justificat i cobrar per l’IRPF una quota fins al seu tipus màxim marginal o en l’impost sobre societats, sobre el seu valor més una sanció addicional del 150% sobre aquesta quota. I això fins i tot encara que aquests béns i drets procedeixin de períodes prescrits.

Un any més, li recordem que el mes d’abril ha de fer la presentació de l’IVA, de les retencions a compte de renda i societats, i del pagament fraccionat de societats (exercici en curs) i renda (en aquest cas per a empresaris i professionals en estimació directa i objectiva), sense oblidar-nos que també podrà presentar les declaracions de l’IRPF i patrimoni per via electrònica a través d’Internet, entre els dies 3 d’abril i 1 de juliol de 2024, tots dos inclusivament (amb resultat a ingressar amb domiciliació en compte, fins al 26 de juny).

Atenció. Terminis de presentació d’autoliquidacions amb domiciliació bancària

El termini de presentació d’autoliquidacions amb domiciliació bancària depèn de la fi del termini de presentació de cada model. Així, si el venciment del termini de presentació coincideix amb un dia inhàbil, el termini finalitza el primer dia hàbil següent i el termini de domiciliació bancària s’amplia amb caràcter general el mateix nombre de dies que resulti ampliat el termini de presentació d’aquesta declaració.

Li hem de recordar que si es presenten fora de termini, els autònoms i empreses s’exposen a un recàrrec si el realitzen de manera voluntària (des de l’11 de juliol del 2021, es va modificar el sistema de recàrrecs i es va establir un sistema de recàrrecs creixents, sent de l’1 % més un altre 1 %, addicional, per cada mes complet de retard i sense interessos de demora fins que hagi transcorregut el període de dotze mesos de retard. A partir de l’endemà del transcurs dels dotze mesos citats, a més de la meritació del recàrrec del 15 %, comença la meritació d’interessos de demora) o amb una sanció d’entre el 50% i el 150% de l’import de la declaració a pagar, si és per requeriment de l’Agència Tributària.

IVA, RETENCIONS I PAGAMENTS FRACCIONATS

En concret el pròxim dia 22 d’abril s’ha de presentar i si és el cas procedir a l’ingrés del 2n TRIMESTRE 2024 corresponent a l’IVA i al pagament fraccionat de l’IRPF en relació amb les activitats empresarials i professionals, així com a l’ingrés de les retencions sobre els lloguers de locals de negoci i sobre les rendes de capital.

En el cas de societats, els recordem també que el pròxim dia 22 d’abril (tret que es domiciliï el pagament), finalitza el termini per a presentar el primer pagament fraccionat de 2024 de l’impost sobre societats.

Aquelles societats que tinguin la condició de gran empresa (volum d’operacions superior a 6.010.121,04 € durant els dotze mesos anteriors a l’inici del període impositiu a compte del qual s’efectuen els pagaments fraccionats), han de presentar obligatòriament el model 202, amb independència que no hagin d’efectuar cap ingrés en concepte de pagament fraccionat.

Aquest model 202 s’ha de presentar obligatòriament per via telemàtica (encara que en conseqüència fos “quota zero”), sempre observant el termini màxim de presentació, que finalitza el pròxim 22 d’abril (tret que es domiciliï el pagament).

Per aquest motiu, els preguem que es posin en contacte amb nosaltres per poder solucionar el lliurament de documentació i dades que necessitarem per poder confeccionar i presentar les declaracions esmentades.

L’informem, que en una important sentència de 21 de febrer de 2024, el Tribunal Suprem (TS) ha admès el dret dels jubilats entre l’1 de gener de 2016 i el 3 de febrer de 2021 a reclamar el complement de maternitat en les seves prestacions si van tenir dos fills o més, ja que no prescriu. I, per tant, pren la raó a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i a la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS).

Aquesta decisió s’aplica a un cas amb fet causant de la pensió datat del 30 de novembre de 2016, i la sol·licitud del qual es va realitzar passats cinc anys. El TS argumenta que la no concessió inicial del complement constitueix una discriminació, vulnerant el dret a la igualtat, i que la reparació completa requereix que els efectes s’apliquin des de la data del fet causant.

El TS afegeix que el termini de prescripció no pot començar abans de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 12 de desembre de 2019, que va declarar discriminatori l’article per excloure als pares del complement. A més, assenyala que el complement de maternitat és accessori a la pensió principal i no una pretensió independent, per la qual cosa estava implícit en la sol·licitud original de la pensió.

Finalment, el TS rebutja el recurs de cassació de l’Institut Nacional de la Seguretat Social i la Tresoreria General de la Seguretat Social, que al·legaven la prescripció del dret basant-se en l’article 53.1 de la Llei. La decisió del TS confirma la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria i la resolució del Jutjat social número 1 de Santander, que van reconèixer el dret del treballador a percebre el complement amb efectes econòmics des de l’1 de desembre de 2016.

Qui pot reclamar aquest complement per maternitat?

Qualsevol persona que es jubili i tingui dos fills o més pot optar directament a un plus sobre la seva pensió. Les reclamacions que s’estan fent ara mateix no són per a accedir al complement, que ja està disponible per a qualsevol pare o mare que compleixi els requisits, sinó per cobrar de manera retroactiva aquesta paga a la qual tenien dret milers de jubilats entre 2016 i 2021.

Els autònoms homes jubilats abans de 2021, o aquells que percebin una prestació per incapacitat permanent o viduïtat, i siguin pares de dos fills o més, poden reclamar a la Seguretat Social l’abonament de l’antic complement de maternitat, vigent entre 2016 i 2021.

Nou Criteri de gestió de l’INSS núm. 5/2024, de 8 de març de 2024

Mitjançant el nou Criteri de gestió de l’INSS núm. 5/2024, de 8 de març de 2024, l’ens gestor reconeix que s’ha unificat doctrina declarant que el complement per maternitat per a homes és imprescriptible i s’ha de reconèixer amb efectes retroactius des de la data de reconeixement de la pensió contributiva. Aquesta decisió es basa en la naturalesa accessòria del complement respecte a la pensió principal, i estableix que no pot prescriure una vegada reconeguda la pensió. A més, es confirma que el complement pot ser atorgat al pare sense afectar el que rep la mare, i es detallen les condicions d’incompatibilitat amb el complement per a la reducció de la bretxa de gènere (CRBG).

El criteri també aclareix que el complement per maternitat pot ser atorgat al pare fins i tot si la mare ja el rep pels mateixos fills, sense que això impliqui una reducció del complement de la mare. A més, s’especifica que en casos de revisió per agreujament o millora d’una incapacitat permanent, la data rellevant per al reconeixement del complement és la del reconeixement inicial de la pensió, sempre que sigui posterior a l’1 de gener de 2016.

Aquest criteri de l’INSS reforça el dret dels pares a rebre el complement per maternitat i sembla avançar la finalització de la denegació en via administrativa com succeïa fins ara.

Quant a la concurrència amb l’actual complement de pensions contributives per a la reducció de la bretxa de gènere (CRBG) -aplicable a pensions des del 04/02/2021-, el Criteri assenyala que són incompatibles i que l’interessat ha d’optar entre l’un o l’altre, descomptant-se del complement per maternitat el percebut pel CRBG en cas de superposar-se.

El passat 27 de febrer de 2024, el Consell de Ministres va aprovar una nova versió del projecte de Llei de serveis d’atenció a la clientela, la tramitació de la qual es va veure paralitzada l’any passat després de la convocatòria d’eleccions generals el juliol de 2023.

Aquesta llei té per objecte la regulació dels nivells mínims de qualitat i de l’avaluació dels serveis d’atenció a la clientela de les empreses que prestin determinats serveis de caràcter bàsic d’interès general i de les grans empreses.

La norma pretén garantir el dret dels ciutadans a rebre una atenció de qualitat, personalitzada i accessible, i un dels seus objectius és la reducció dels temps d’espera que les empreses ofereixen als consumidors quan sol·liciten informació o fan una reclamació.

La norma estableix paràmetres mínims de qualitat dels serveis d’atenció als consumidors, que seran obligatoris per a empreses tant privades com públiques que presten serveis essencials en el territori espanyol (com per exemple, serveis de subministrament, serveis financers, serveis de transport, etc.), així com a qualsevol empresa, independentment del sector, amb més de 250 treballadors o un volum de negoci superior a 50 milions d’euros.

Principals mesures

Algunes de les mesures més destacades incloses en el projecte de llei són:

• Disponibilitat de serveis d’atenció al client les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, especialment en sectors bàsics com l’energia, l’aigua, el transport, els serveis financers i les telecomunicacions.
• Oferiment de serveis personalitzats, tenint en compte aspectes com l’edat o discapacitat dels clients. Això inclou mesures per a garantir l’accés a persones amb discapacitat auditiva i per a reduir la bretxa digital, permetent assistència presencial per a persones grans.
• Compromís d’atendre el 95% de les trucades telefòniques en un termini inferior a 3 minuts, prohibint l’ús exclusiu de contestadors automàtics o bots.
• Reducció del termini per a resoldre reclamacions a quinze dies, en comparació del termini anterior de trenta dies.
• Obligació de sotmetre’s a auditories externes per a garantir el compliment dels requisits de la normativa, amb auditores acreditades davant l’Entitat Nacional d’Acreditació.
• Informació obligatòria als usuaris sobre incidències contractuals que afectin greument la prestació del servei.
• Establiment d’un règim sancionador amb multes de fins a 100.000 euros en casos d’incompliment greu.

Tot i que aquest projecte de llei encara podria experimentar modificacions durant el seu procés d’aprovació, és important que totes les empreses del sector tinguin en compte les anteriors obligacions i comencin a adequar els seus canals d’atenció a la clientela.

Els mantindrem informats sobre qualsevol novetat relacionada amb aquesta legislació.