Alerta setmanal de continguts (setmana 11 del 2025)

Com ja sap, l’impost sobre el valor afegit (IVA) és un tribut indirecte que recau sobre el consum de béns i serveis, el correcte compliment fiscal dels quals involucra tant al subjecte passiu com a altres agents econòmics. En determinades circumstàncies, la Llei 37/1992 de l’IVA (LIVA) preveu l’existència de responsables tributaris, els qui poden assumir l’obligació de pagament de l’impost al costat del deutor principal.

Responsables tributaris en l’IVA

La figura del responsable tributari es troba regulada en l’article 87 de la LIVA i en l’article 41 de la Llei General Tributària (LGT). Es tracta d’un obligat tributari que, sense ser el subjecte passiu de l’impost, assumeix totalment o parcialment el deute fiscal en els casos previstos per la normativa.

Existeixen dos tipus de responsabilitat:

• Solidària: el responsable assumeix el deute juntament amb el subjecte passiu sense necessitat de declaració prèvia d’insolvència.
• Subsidiària: tan sols s’exigeix el pagament quan l’obligat principal no compleix amb el seu deure i és declarat insolvent.

Supòsits de responsabilitat en l’IVA

La responsabilitat tributària pot derivar-se en diversos escenaris contemplats en la LIVA i en la normativa comunitària:

1. Operacions efectuades amb mala fe: si un adquirent de béns o serveis actua amb coneixement d’una situació irregular, com una aplicació indeguda d’exempcions o tipus reduïts, podria ser considerat responsable solidari del pagament de l’IVA omès.
2. Falses transmissions d’unitats productives: en casos on se simula la continuïtat d’una activitat empresarial per a eludir el pagament de l’IVA, l’Administració pot exigir el deute a l’adquirent.
3. Importacions de béns: determinades entitats, com a associacions garants i persones que actuen per compte d’importadors, poden ser responsables del pagament del tribut.
4. Operacions amb preus anòmals: si un empresari adquireix béns o serveis a un preu notòriament inferior al valor de mercat sense justificació econòmica, l’Agència Tributària pot considerar-lo responsable subsidiari del deute de l’IVA.

Atenció. S’entén per preu notòriament anòmal, el que sigui sensiblement inferior al corresponent a aquests béns en les condicions en què s’ha efectuat l’operació o el satisfet en adquisicions anteriors de béns idèntics. I el que sigui sensiblement inferior al preu d’adquisició d’aquests béns per part de qui ha efectuat el lliurament.

No es considerarà preu notòriament anòmal el que es justifiqui per l’existència de factors econòmics diferents de l’aplicació de l’impost.

Riscos davant una inspecció tributària

L’Administració Tributària compta amb eines per a detectar operacions sospitoses i exigir el pagament als responsables tributaris. Entre els riscos més comuns destaquen:

• Reclamacions d’IVA no declarat: si es demostra que el responsable tributari va participar en una operació amb indicis de frau.
• Sancions addicionals: a més del pagament de l’impost, es podria exigir l’abonament d’interessos i multes per complicitat en l’elusió fiscal.
• Bloqueig de deduccions fiscals: en alguns casos, l’Administració podria denegar la deducció de l’IVA suportat si detecta irregularitats en l’operació.

Exemple de responsabilitat en l’IVA

Un empresari adquireix un establiment comercial en funcionament. El venedor li assegura que es tracta d’una transmissió d’unitat econòmica, la qual cosa eximeix l’operació de l’IVA segons l’article 7.1.a) de la LIVA. No obstant això, després de la inspecció, l’Agència Tributària detecta que l’activitat del negoci va cessar poc després de la venda. En conseqüència, es considera que l’operació estava subjecta a l’impost i el venedor ha de pagar l’IVA corresponent.

Atès que el comprador va declarar de manera inexacta la seva intenció de continuar amb l’activitat, l’Administració el declara responsable solidari, exigint-li també el pagament de l’impost i les sancions aplicables.

Per a evitar responsabilitats tributàries inesperades, es recomana:

• Revisar les condicions fiscals de cada operació abans d’acceptar preus anormalment baixos o condicions de pagament dubtoses.
• Sol·licitar informes fiscals previs en operacions d’adquisició d’empreses o actius significatius.
• Documentar de manera rigorosa totes les transaccions amb proveïdors i clients.

El tractament fiscal de les indemnitzacions per acomiadament ha estat objecte de diverses interpretacions, especialment en relació amb els límits d’exempció en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). La Direcció General de Tributs (DGT), en la seva consulta vinculant V0010-25, ha aclarit l’abast de l’exempció en acomiadaments per causes objectives i les conseqüències fiscals quan la indemnització supera els límits establerts.

Exempció en indemnitzacions per acomiadaments objectius

L’article 7 e) de la Llei 35/2006 de l’IRPF estableix que les indemnitzacions per acomiadament o cessament del treballador estaran exemptes en la quantia establerta amb caràcter obligatori en l’Estatut dels Treballadors (ET), sense que es pugui considerar exempta la quantitat fixada en conveni, pacte o contracte.

Per als acomiadaments objectius (article 52.c de l’ET), l’exempció s’estén a la indemnització que no superi els límits fixats per a l’acomiadament improcedent, amb un topall màxim de 180.000 euros.

Càlcul del límit exempt

L’import exempt de la indemnització es determinarà segons els següents criteris:

• Per a contractes subscrits a partir del 12 de febrer de 2012: la indemnització exempta és de trenta-tres dies per any treballat, amb un límit de 24 mensualitats.
• Per a contractes anteriors al 12 de febrer de 2012: s’aplica un càlcul mixt:
  • Quaranta-cinc dies per any treballat fins al 12 de febrer de 2012.
  • Trenta-tres dies per any treballat des d’aquesta data fins a l’extinció del contracte
  • L’import total no pot superar els set-cents vint dies de salari (amb les excepcions previstes en la disposició transitòria onzena de l’ET).

Si la indemnització percebuda excedeix aquests límits, l’excés estarà subjecte a tributació com a rendiment del treball.

Tributació de l’excés

Quan la indemnització rebuda superi els límits exempts, l’import excedent es considerarà rendiment del treball subjecte a IRPF. No obstant això, podria aplicar-se una reducció del 30% si es compleixen els següents requisits:

• Que el rendiment tingui un període de generació superior a dos anys.
• Que s’imputi en un únic període impositiu.
• Que el contribuent no hagi aplicat aquesta reducció en els cinc anys anteriors.

El límit màxim sobre el qual es pot aplicar aquesta reducció és de 300.000 euros anuals.

En indemnitzacions superiors a 700.000 euros, la base de reducció es minorarà progressivament fins a quedar en zero quan superi el milió d’euros.

Riscos davant una inspecció tributària

L’Agència Tributària pot revisar les indemnitzacions declarades per a determinar si l’import exempt s’ajusta als límits legals. Alguns riscos freqüents inclouen:

• Exempcions incorrectament aplicades: si la indemnització es basa en acords o pactes no emparats per l’ET.
• Superació del límit de 180.000 euros: l’excés s’ha de declarar i tributar-lo.
• Fraccionament de la indemnització: si el pagament s’efectua en diversos exercicis, podria perdre’s la reducció del 30%.

Exemple

Un treballador amb vint anys d’antiguitat en l’empresa és acomiadat per causes objectives. El seu salari mensual és de 3.000 euros. L’empresa li ofereix una indemnització de quaranta dies per any treballat, la qual cosa suposa 80.000 euros.

Segons l’ET, el límit exempt per al seu cas és trenta-tres dies per any, és a dir, 66.000 euros. Com que ha rebut 14.000 euros addicionals, aquest excés tributarà com a rendiment del treball, i es pot beneficiar de la reducció del 30% si compleix els requisits.

Per a evitar contingències fiscals, es recomana:

• Verificar la indemnització percebuda i la seva adequació als límits de l’ET.
• Cal declarar correctament l’excés tributari, en cas de superar els 180.000 euros.
• Avaluar l’aplicació de la reducció del 30%.
• Documentar la indemnització correctament, per a evitar problemes en cas d’inspecció.

Hem de recordar-li que la Llei General Tributària (LGT) estableix, amb respecte sempre al principi de proporcionalitat, que es procedirà a l’embargament dels béns i drets de l’obligat tributari en prou quantia per a cobrir:

1. L’import del deute no ingressat.
2. Els interessos que s’hagin reportat o es reportin fins a la data de l’ingrés en el Tresor.
3. Els recàrrecs del període executiu.
4. Les costes del procediment de constrenyiment

La mateixa LGT assenyala com a béns embargables els sous, salaris i pensions, disposant que no s’embarguin els béns o drets declarats inembargables per les lleis. En aquest sentit, el Reglament General de Recaptació estableix que:

“L’embargament de sous, salaris i pensions s’efectuarà tenint en compte el que s’estableix en la llei d’enjudiciament civil (LEC).

La diligència d’embargament es presentarà al pagador. Aquest quedarà obligat a retenir les quantitats procedents en cada cas sobre les successives quanties satisfetes com a sou, salari o pensió i a ingressar en el Tresor l’import sostret fins al límit de la quantitat deguda”.

Quins són aquests límits d’embargabilitat que estableix la llei d’enjudiciament civil (LEC)?

La LEC declara embargables amb caràcter general els “salaris, sous, jornals, retribucions o pensions” que siguin superiors al salari mínim interprofessional (SMI), i això conforme a l’escala que estableix la mateixa norma, que es basa en una sèrie de trams atenent l’import en què els emoluments superen aquest SMI. 

• Atenció. Tingui en compte que, amb efectes des de l’1 de gener de 2025, l’SMI s’ha incrementat a 1.184 euros per 14 pagues. En 2023 era de 1.134 euros.

Però ocorre que, malgrat l’aparent claredat d’aquest precepte, en la pràctica se susciten alguns dubtes sobre si determinats conceptes que integren els emoluments s’han de computar o no a l’efecte d’aplicar l’escala de retenció que estableix la norma o, per contra, si estarien exemptes, i serien inembargables. Això és el que ocorre precisament amb les dietes salarials, ja que solen integrar-se com un concepte més en les nòmines dels empleats, com a part de la seva retribució, la qual cosa suscita el corresponent dubte o interrogant a l’hora que l’empresa practiqui la retenció salarial ordenada pel jutjat o tribunal. 

La LEC en concret (article 607) assenyala que:

1. És inembargable el salari, sou, pensió, retribució o el seu equivalent, que no excedeixi de la quantia assenyalada per al salari mínim interprofessional (SMI).

2. Els salaris, sous, jornals, retribucions o pensions que siguin superiors al salari mínim interprofessional s’embargaran conforme a aquesta escala:

• Per a la primera quantia addicional fins a la que suposi l’import del doble del salari mínim interprofessional, el 30 per 100.
• Per a la quantia addicional fins a l’import equivalent a un tercer salari mínim interprofessional, el 50 per 100.
• Per a la quantia addicional fins a l’import equivalent a un quart salari mínim interprofessional, el 60 per 100.
• Per a la quantia addicional fins a l’import equivalent a un cinquè salari mínim interprofessional, el 75 per 100.
• Per a qualsevol quantitat que excedeixi de l’anterior quantia, el 90 per 100.

Què passa amb les dietes? Són embargables sense límit?

La LEC estableix el que seran les quantitats inembargables, però en tot cas dels sous, salaris i pensions així com els límits de la seva embargabilitat, si bé, no estableix quin és el concepte de salari i quines quanties l’integren.

Ara bé, per saber el que cal considerar salari, la resposta legal l’obtenim de l’ordenament laboral, en concret l’Estatut dels Treballadors assenyala que:

1. Es considerarà salari la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècie, per la prestació professional dels serveis laborals per compte d’altri, ja retribueixin el treball efectiu, qualsevol que sigui la forma de remuneració, o els períodes de descans computables com de treball.

En cap cas, el salari en espècie podrà superar el 30 % de les percepcions salarials del treballador, ni donar lloc a la minoració de la quantia íntegra en diners del salari mínim interprofessional.

2. No tindran la consideració de salari les quantitats percebudes pel treballador en concepte d’indemnitzacions o bestretes per les despeses efectuades a conseqüència de la seva activitat laboral, les prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Social i les indemnitzacions corresponents a trasllats, suspensions o acomiadaments.

Sobre la base de l’anterior, s’arriba a la conclusió que les quantitats satisfetes en concepte de dietes que s’abonin en la nòmina no estarien incloses dins del concepte de salari a l’efecte de l’aplicació dels límits d’embargabilitat de la LEC, i, per tant, serien embargables sense límits, de conformitat amb les disposicions generals tributàries d’embargabilitat de béns i drets.

Per tant, a aquest efecte:

• Si un concepte no té la consideració de salari, no li aplica l’escala prevista amb caràcter general (aquesta escala només és aplicable si s’embarguen conceptes salarials).
• Encara que les dietes apareguin en la nòmina, les haurà de separar- de la resta de salari a l’hora de calcular l’embargament.

En el dret mercantil, la constitució d’una societat és un acte que atorga personalitat jurídica a una entitat econòmica. No obstant això, sota unes certes circumstàncies, aquest acte constitutiu pot ser objecte de nul·litat.

És important destacar que la nul·litat d’una societat no ha de confondre’s amb la seva inexistència. Una vegada inscrita en el Registre Mercantil, la societat adquireix personalitat jurídica, per la qual cosa la declaració de nul·litat no suposa la seva desaparició immediata, sinó que obre un procés de liquidació conforme al que s’estableix en la Llei de societats de capital (LSC).

Causes de nul·litat

L’acció de nul·litat es regula en l’article 56 de la LSC, el qual estableix que una societat inscrita només podrà ser declarada nul·la per una de les següents causes:

1. Deficiències en la voluntat constitutiva:

• Falta de voluntat efectiva d’almenys dos socis fundadors (o del soci únic en una societat unipersonal).
• Incapacitat de tots els socis fundadors en el moment de la constitució.

2. Deficiències en els estatuts socials:

• Absència d’esments essencials en l’escriptura de constitució, com:
  • Aportacions dels socis.
  • Denominació de la societat.
  • Objecte social (o que aquest sigui il·lícit o contrari a l’ordre públic).
  • Xifra del capital social.

3. Deficiències en el capital social:

• Falta de desemborsament íntegre del capital social en societats de responsabilitat limitada.
• Incompliment del desemborsament mínim exigit per la llei en societats anònimes.

Cal destacar que les causes de nul·litat estan taxades en la llei, cosa que significa que no poden ampliar-se ni modificar-se mitjançant interpretacions.

• Atenció. La nul·litat d’una societat no es produeix de manera automàtica, sinó que requereix una acció judicial interposada per part interessada. Una vegada admesa la demanda i provada l’existència d’una causa de nul·litat, el jutge emetrà una sentència declarant la nul·litat de la societat.

Efectes de la nul·litat

Els efectes de la declaració de nul·litat es regulen en l’article 57 de la LSC, que estableix que:

• S’obre el procés de liquidació de la societat, seguint el procediment previst per als casos de dissolució.
• No s’afecten les obligacions i crèdits de la societat enfront de tercers, ni els compromisos adquirits per tercers amb la societat, els quals se sotmetran al règim de liquidació.
• Els socis poden ser responsables del capital no desemborsat, en cas que la nul·litat derivi d’incompliments relacionats amb el capital social:
  • En societats de responsabilitat limitada, els socis hauran de desemborsar les aportacions pendents.
  • En societats anònimes, si la societat no pot afrontar els seus deutes, els socis estaran obligats a completar el capital pendent per a atendre tercers creditors.

Exemple

Imaginem una societat de responsabilitat limitada constituïda amb dos socis que, per error, no van especificar en l’escriptura de constitució la xifra del capital social. Malgrat operar durant diversos mesos i contractar amb diversos clients i proveïdors, un tercer impugna la validesa de la societat i sol·licita la seva nul·litat.

Després del procés judicial, es declara la nul·litat de la societat. En aquest cas, l’empresa haurà d’entrar en fase de liquidació, abonant els deutes pendents amb els seus actius disponibles. Si existeixen obligacions impagades, els socis podrien veure’s obligats a respondre per les quantitats no desemborsades segons la legislació vigent.

Per a evitar problemes derivats de la nul·litat de la societat, es recomana:

• Verificar que l’acte constitutiu compleix amb tots els requisits legals.
• Assegurar que l’escriptura de constitució contingui tots els esments obligatoris.
• Garantir que el capital social estigui correctament desemborsat segons el tipus de societat.
• Consultar amb el seu assessor abans de formalitzar la inscripció de la societat.
• Revisar periòdicament la situació registral de la societat per a detectar possibles irregularitats que puguin generar impugnacions.