Alerta setmanal de continguts (setmana 11 del 2026)

A vegades ens trobem amb empreses o entitats que van deixar d’operar fa temps. No venen, no presten serveis, no generen ingressos. No obstant això, cada trimestre reben el mateix avís: cal presentar el model 303 d’IVA.

El dubte és comprensible: si no hi ha activitat, per què cal continuar presentant declaracions?

Una consulta vinculant de la Direcció General de Tributs (CV2335-25) torna a recordar quin és el criteri que segueix l’Administració. I la clau està en un fet que moltes entitats passen per alt: la baixa censal.

1. Deixar de treballar no significa deixar de ser empresari per a Hisenda

Des del punt de vista fiscal, una entitat no deixa de ser empresari o professional simplement perquè hagi deixat d’operar.

La Llei General Tributària (LGT) estableix que els qui desenvolupin -o hagin desenvolupat- una activitat econòmica han de figurar en el Cens d’empresaris, professionals i retenidors, comunicant tant l’inici com qualsevol modificació o cessament d’activitat.

Mentre aquesta baixa no es comuniqui formalment, l’Administració continua considerant que l’entitat manté la seva condició d’empresari. Això implica que les obligacions formals continuen vigents. Entre elles, la presentació d’autoliquidacions periòdiques.

2. El paper del model 036 quan cessa l’activitat

L’instrument que permet comunicar a l’Administració el final de l’activitat és la declaració censal, normalment mitjançant el model 036.

A través d’aquest model es comunica el cessament i se sol·licita la baixa en el cens corresponent. El Reglament general de les actuacions i procediments de gestió tributària estableix que aquesta declaració s’ha de presentar en el termini d’un mes des que es produeix el cessament efectiu de l’activitat.

Mentre aquesta comunicació no es faci, l’entitat continuarà figurant com a empresari o professional a efectes fiscals. I, per tant, continuarà havent de complir amb les seves obligacions formals.

• Atenció. Moltes entitats creuen que n’hi ha prou amb deixar d’emetre factures o paralitzar l’activitat. Fiscalment, no és suficient si no es presenta la baixa censal.

3. El cessament d’activitat no sempre és immediat

Un altre punt rellevant és que la condició d’empresari es pot mantenir fins i tot després d’haver deixat d’operar. Això succeeix quan encara existeixen operacions relacionades amb l’activitat anterior.

Per exemple:

• Liquidació de béns del negoci
• Venda d’actius
• Cancel·lació de contractes
• Despeses vinculades a l’activitat anterior

En aquests casos, la normativa de l’IVA considera que l’activitat econòmica no ha finalitzat completament, ja que encara s’estan efectuant operacions vinculades al negoci.

• Atenció. Tot i que l’empresa ja no tingui clients ni ingressos, pot continuar considerant-se empresari si continua gestionant actius o despeses derivades de l’activitat.

4. El criteri del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)

Aquest enfocament no és exclusiu de la normativa espanyola. El TJUE ja ho va explicar fa anys en la sentència coneguda com a assumpte Fini H (C-32/03). En aquest cas, una empresa havia cessat la seva activitat, però continuava pagant el lloguer del local on havia desenvolupat el negoci. El tribunal va considerar que aquests pagaments continuaven tenint relació directa amb l’activitat anterior. Per aquest motiu, l’empresa continuava tenint dret a deduir l’IVA d’aquestes despeses.

La conclusió és interessant: fins i tot després de tancar el negoci, poden continuar existint vincles fiscals amb l’activitat.

El cessament real d’una activitat no sempre coincideix amb el moment que deixa de prestar-se el servei o de vendre productes.

5. Quan es pot deixar de presentar el model 303

La DGT ho resumeix de forma bastant clara. Per a deixar de presentar el model 303 cal que es compleixin dues condicions simultàniament:

1. Haver cessat realment en l’activitat econòmica
2. Haver presentat la declaració censal de baixa en el cens d’empresaris.

Si alguna d’aquestes condicions no es compleix, l’entitat continuarà sent considerada subjecte passiu de l’IVA. I, en conseqüència, haurà de continuar presentant les declaracions periòdiques corresponents.

Quan una empresa deixa d’operar, és freqüent pensar que les obligacions fiscals desapareixen per si soles. Però el sistema tributari funciona d’una altra forma. Per a Hisenda, l’activitat acaba quan es compleixen dos passos clars: el cessament real de l’activitat i la comunicació formal mitjançant la baixa censal.

Fins a aquest moment, l’entitat continuarà tenint obligacions formals, fins i tot encara que no generi ingressos ni faci operacions.

Per això, si una empresa porta temps sense activitat i continua presentant declaracions d’IVA, convé revisar la seva situació censal. En molts casos, el problema no és fiscal. És simplement administratiu.

L’informem que el model 721 “Declaració informativa sobre monedes virtuals situades a l’estranger“, es va implementar a conseqüència de la Llei 11/2021, de mesures antifrau, i va ser aprovat i desenvolupat per l’Ordre HFP/886/2023, de 26 de juliol, per la qual s’estableixen les condicions i el procediment per a la seva presentació (modificada per l’Ordre HAC/1504/2024, de 26 de desembre).

D’acord amb la normativa aprovada, és obligatòria la declaració de les criptomonedes dipositades en intercanvis o plataformes situades fora d’Espanya, amb la finalitat de prevenir el frau i l’evasió fiscal. Així, tots els ciutadans que haguessin tingut criptodivises a l’estranger en l’exercici 2023 havien de revisar si havien de presentar aquesta declaració.

Ara, els contribuents que posseeixin criptomonedes a l’estranger hauran de presentar cada any el model 721. Aquesta declaració és molt semblant en el seu contingut al model 720 (que ja s’utilitza per a declarar altres actius situats a l’estranger):

• Han de presentar el model 721 els qui el 31 de desembre de l’any anterior hagin estat titulars, autoritzats o beneficiaris de criptomonedes a l’estranger per més de 50.000 euros en total.
• La presentació del model en els anys següents només serà necessària si el saldo de criptomonedes augmenta en més de 20.000 euros.

Qui estan obligats a presentar el model 721?

Les persones físiques i jurídiques residents en territori espanyol, els establiments permanents en aquest territori de persones o entitats no residents i les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària (herències jacents, comunitats de béns…), que siguin titulars de monedes virtuals a l’estranger, o respecte de les quals tinguin la condició de beneficiaris, autoritzats o d’alguna altra forma ostentin poder de disposició, o de les quals siguin titulars reals, custodiades per persones o entitats que proporcionen serveis per a salvaguardar claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per a mantenir, emmagatzemar i transferir monedes virtuals, el 31 de desembre de cada any.

Aquesta obligació també s’estén als qui hagin estat titulars, autoritzats, o beneficiaris de les citades monedes virtuals, o hagin tingut poders de disposició sobre aquestes, o hagin estat titulars reals en qualsevol moment de l’any a què es refereixi la declaració i que haguessin perdut aquesta condició el 31 de desembre d’aquest any. En aquests supòsits, la informació a subministrar serà la corresponent a la data en la qual aquesta extinció es va produir.

Respecte de quines monedes virtuals no resultarà d’aplicació aquesta obligació d’informació?

Aquesta obligació d’informació no resultarà d’aplicació respecte de les següents monedes virtuals:

1. Aquelles de les quals siguin titulars les entitats a què es refereix l’article 9.1 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats.

2. Aquelles de les quals siguin titulars persones jurídiques i altres entitats residents en territori espanyol, així com establiments permanents a Espanya de no residents, registrades en la seva comptabilitat de manera individualitzada i identificades per la seva denominació, valor i entitat de custòdia i país o territori en què estiguin situades.

3. Aquelles de les quals siguin titulars les persones físiques residents en territori espanyol que desenvolupin una activitat econòmica i portin la seva comptabilitat d’acord amb el que es disposa en el Codi de comerç, registrades en aquesta documentació comptable de manera individualitzada i identificades per la seva denominació, valor i entitat de custòdia i país o territori en què estiguin situades.

4. No existirà obligació d’informar sobre cap moneda virtual quan els saldos el 31 de desembre de cada tipus de moneda virtual a l’estranger valorats en euros no superin, conjuntament, els 50.000 euros. En cas de superar-se aquest límit conjunt haurà d’informar-se sobre totes les monedes virtuals.

Què s’entén per “moneda virtual”?

S’entendrà per moneda virtual aquella representació digital de valor no emesa ni garantida per un banc central o autoritat pública, no necessàriament associada a una moneda legalment establerta i que no posseeix estatut jurídic de moneda o diners, però que és acceptada com a mitjà de canvi i pot ser transferida, emmagatzemada o negociada electrònicament.

Quan s’entén una moneda virtual situada a l’estranger?

Les monedes virtuals s’entendran situades a l’estranger quan la persona o entitat o establiment permanent que les custodiï proporcionant serveis per a salvaguardar les claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per a mantenir, emmagatzemar i transferir aquestes monedes no estigués obligat a presentar l’obligació d’informació a què es refereix l’apartat 6 de la disposició addicional tretzena de la Llei 35/2006, de 28 de novembre de l’IRPF.

En la següent consulta interactiva del Banc d’Espanya, es pot consultar la localització dels proveïdors de serveis de canvi de moneda virtual per fiduciària o custòdia de moneders electrònics registrats en el Banc d’Espanya:

Registre d’entitats del Banc d’Espanya

Termini de presentació del model 721

El model 721 s’ha de presentar entre l’1 de gener i el 31 de març de l’any següent a aquell al qual es refereixi la informació a subministrar.

• Atenció. En aquells supòsits en què per raons de caràcter tècnic no fos possible efectuar la presentació a través d’Internet en el termini reglamentari de declaració, aquesta presentació es pot efectuar durant els quatre dies naturals següents al de finalització d’aquest termini.

Quina informació s’ha de subministrar en el model 721?

Els obligats a presentar el model 721 estan obligats a subministrar la informació continguda en l’annex de l’Ordre HFP/886/2023, de 26 de juliol, per la qual s’aprova aquest model (modificada per l’Ordre HAC/1504/2024, de 26 de desembre).

Així, la informació a subministrar a l’Administració Tributària comprendrà:

1. El nom i cognoms o la raó social o denominació completa i, si és el cas, número d’identificació fiscal del país de residència fiscal de la persona o entitat que proporciona serveis per a salvaguardar les claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per a mantenir, emmagatzemar i transferir les monedes virtuals, així com el seu domicili o adreça del seu lloc web.

2. La identificació completa de cada tipus de moneda virtual.

3. Els saldos de cada tipus de moneda virtual el 31 de desembre expressats en unitats de moneda virtual i la seva valoració en euros.

Si la condició d’obligat a declarar s’hagués extingit abans del 31 de desembre, la informació a subministrar serà la corresponent a la data en la qual aquesta extinció es va produir.

Per a més detall pot consultar: contingut de la declaració informativa sobre monedes virtuals situades a l’estranger, model 721 

Preguntes freqüents sobre el model 721

Quines són les sancions si no es presenta el model 721?

• No presentar el model 721 comportarà una multa de 300 €, si hi ha requeriment de l’Administració, i 150 € per presentar-lo de manera incorrecta.
• També es pot sancionar 20 € per registre no declarat/requerit o 10 € per fer-ho erròniament.

La transformació digital de molts sectors està generant canvis profunds en l’organització del treball. El que fins fa poc semblava un debat teòric (si la IA podria afectar l’ocupació) comença a traslladar-se als tribunals.

Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó (Valladolid), de 15 de setembre de 2025, ha confirmat la procedència d’un acomiadament objectiu en una empresa de traducció motivat, entre altres raons, per l’impacte de la intel·ligència artificial en el sector.

Encara que cada cal analitzar-lo individualment, la resolució resulta especialment rellevant perquè reconeix un fet que moltes empreses ja estan experimentant: la tecnologia pot alterar profundament el mercat i obligar a reorganitzar l’activitat.

1. Quan la tecnologia canvia el model de negoci

El cas analitzat es refereix a una empresa dedicada a serveis de traducció i interpretació. Durant els últims anys, el sector ha viscut una transformació accelerada. L’aparició d’eines de traducció automàtica i sistemes basats en intel·ligència artificial ha modificat la forma en què moltes empreses i clients gestionen les seves necessitats lingüístiques.

Segons els fets acreditats en el procediment:

• Molts clients van començar a fer traduccions directament amb eines automàtiques
• Part dels encàrrecs tradicionals van desaparèixer
• El volum de feina es va anar reduint progressivament

En conseqüència, l’empresa va començar a experimentar una caiguda sostinguda d’ingressos.

2. L’empresa va acreditar pèrdues i descens d’activitat

L’empresa va justificar l’acomiadament secundant-se en causes econòmiques, organitzatives i productives, conforme a l’article 52.c) de l’Estatut dels Treballadors (ET).

Entre les dades econòmiques aportades destacaven:

• Pèrdues superiors a 10.000 euros el 2023
• Pèrdues de 16.471 euros en el primer trimestre de 2024
• Descens continuat del volum de vendes

El tribunal va considerar acreditat que el sector estava sofrint una transformació profunda derivada de les noves tecnologies i la intel·ligència artificial, la qual cosa havia reduït la demanda dels serveis tradicionals de l’empresa.

En aquest context, l’empresa va decidir amortitzar un dels llocs de treball.

3. Per què el TSJ va declarar l’acomiadament procedent

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) va confirmar la decisió empresarial i va desestimar el recurs interposat per la treballadora, i va considerar que:

• L’empresa havia acreditat una situació econòmica negativa
• Existia un descens real de l’activitat
• La transformació tecnològica del sector era un fet provat

A més, la treballadora no va aconseguir demostrar que existissin altres empleats en la mateixa situació que permetessin qüestionar la seva selecció com afectada per l’acomiadament.

Per tot això, el tribunal va concloure que concorrien causes objectives suficients per a extingir el contracte.

4. Què significa aquesta sentència per a les empreses

Aquesta resolució no significa que qualsevol empresa pugui acomiadar al·legant simplement l’impacte de la intel·ligència artificial. Els tribunals continuen exigint proves clares de les causes econòmiques, organitzatives o productives.

Entre altres aspectes, cal acreditar:

• Descens real d’ingressos o activitat
• Canvis tecnològics que afectin el negoci
• Necessitat de reorganització empresarial
• Criteris objectius per a seleccionar al treballador afectat

Atenció. Els acomiadaments vinculats a canvis tecnològics cal preparar-los amb especial cura, ja que la falta de documentació econòmica o una carta d’acomiadament mal redactada pot provocar que l’acomiadament sigui declarat improcedent.

5. Què han de tenir en compte els treballadors

Des de la perspectiva laboral, la sentència també deixa una idea important: la transformació tecnològica no elimina les garanties dels treballadors.

Encara que una empresa al·legui canvis tecnològics, l’acomiadament només serà vàlid si:

• Existeixen causes objectives reals
• Estan acreditades  correctament
• Es compleixen els requisits formals de l’acomiadament

Atenció. Si existeixen dubtes sobre la causa real de l’acomiadament o sobre la documentació aportada per l’empresa, és possible impugnar la decisió davant els tribunals.

En definitiva, la intel·ligència artificial ja està modificant la forma en què treballen moltes empreses. I, com a conseqüència natural, també comença a influir en les relacions laborals.

Aquesta sentència reflecteix una tendència que probablement veurem cada vegada amb més freqüència: empreses que han d’adaptar-se a canvis tecnològics profunds i tribunals que analitzen si aquestes transformacions justifiquen determinades decisions empresarials.

No obstant això, cada situació s’ha d’estudiar amb deteniment.

Un acomiadament vinculat a la transformació digital pot ser legal… o pot no ser-ho si no s’han complert correctament els requisits exigits per la normativa laboral.

Per això, tant empreses com treballadors solen beneficiar-se d’analitzar el cas amb assessorament especialitzat abans de prendre decisions o iniciar accions legals.

El passat 5 de març es va publicar al BOE l’Ordre ISM/164/2026, que regula el nou registre electrònic de col·laboradors d’estrangeria, una eina destinada a facilitar la tramitació de procediments administratius relacionats amb permisos de residència, treball i altres tràmits migratoris. La norma va entrar en vigor l’endemà de la seva publicació.

En essència, introdueix una nova figura: entitats habilitades que poden presentar electrònicament sol·licituds d’estrangeria en nom d’altres persones.

A primera vista pot semblar un canvi tècnic, però en la pràctica pot tenir un impacte important en com es gestionen molts expedients.

1. Un sistema pensat per a facilitar els tràmits d’estrangeria

La normativa respon a una realitat bastant coneguda: molts estrangers troben dificultats per a tramitar els seus expedients administratius.

No sempre es tracta d’una qüestió legal. A vegades el problema és més senzill:

• Desconeixement del procediment
• Dificultats amb l’administració electrònica
• Barreres lingüístiques
• Situacions de vulnerabilitat

La nova ordre crea un registre d’entitats que podran actuar com a col·laboradores en la presentació electrònica de sol·licituds.

És a dir, podran fer determinats tràmits administratius en representació de les persones interessades.

• Atenció. Aquest sistema no substitueix altres formes de representació ja existents. És simplement una via addicional per a facilitar la tramitació d’expedients.

2. Quines entitats podran actuar com a col·laboradors?

No qualsevol organització es podrà inscriure en aquest registre. La norma estableix dos tipus d’entitats que podran fer-ho:

• Organitzacions sindicals representatives
• Entitats sense ànim de lucre amb activitat vinculada a l’àmbit migratori

A més, hauran de complir diversos requisits. Entre altres:

• Tenir almenys tres anys d’antiguitat
• Estar al corrent d’obligacions fiscals i de Seguretat Social
• No haver estat sancionades ni condemnades per infraccions relacionades amb la seva activitat
• Acreditar experiència real en l’assistència a estrangers

L’administració pretén assegurar-se que les entitats que participin en aquest sistema tinguin experiència suficient.

• Atenció. Les entitats hauran de demostrar que fa temps que treballen en acompanyament, assessorament o integració d’immigrants.

3. Com funcionarà el registre?

El registre electrònic de col·laboradors d’estrangeria dependrà de la Secretaria d’Estat de Migracions, i la seva gestió correspondrà a la Direcció General de Gestió Migratòria.

La inscripció caldrà fer-la de manera electrònica i tindrà una validesa de quatre anys, encara que podrà renovar-se. El procediment és relativament senzill:

• Sol·licitud electrònica
• Revisió de requisits
• Resolució en un termini màxim de dos mesos

Si en aquest termini no hi ha resposta, s’aplicarà el silenci administratiu positiu. És a dir, la inscripció s’entendrà concedida.

• Atenció. Les entitats hauran de mantenir actualitzat un cens dels autoritzats per a representar als interessats en els procediments.

4. Obligacions de les entitats col·laboradores

La inscripció al registre també implica assumir determinades responsabilitats. Entre elles:

• Verificar que les persones habilitades tinguin formació suficient
• Garantir que les gestions es facin correctament
• Acreditar la representació dels interessats
• Disposar de signatura electrònica vàlida
• Complir la normativa de protecció de dades

A més, hauran de comptar amb una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi la seva activitat. Un altre aspecte rellevant és que la representació que prestin en aquests tràmits ha de tenir caràcter gratuït.

• Atenció. Les entitats hauran de presentar periòdicament memòries o auditories d’activitat que permetin avaluar l’impacte de la seva feina.

5. Què significa això per als qui necessiten tramitar un expedient

Aquest nou sistema busca millorar l’accessibilitat dels procediments administratius. En la pràctica pot facilitar, per exemple:

• Sol·licituds de residència
• Permisos de treball
• Tràmits de regularització
• Procediments administratius vinculats a estrangeria

No obstant això, convé recordar que aquests expedients continuen sent procediments jurídics complexos, on una documentació mal presentada o un error en el procediment poden retardar l’expedient durant mesos.

Encara que existeixin noves vies de presentació, la correcta preparació de l’expedient continua sent clau per a evitar incidències administratives.

La creació d’aquest registre reflecteix una tendència clara en l’Administració: avançar cap a una tramitació cada vegada més electrònica i secundar-se en entitats col·laboradores per a facilitar l’accés als procediments.

Però al mateix temps confirma un fet que els qui treballen habitualment amb expedients d’estrangeria coneixen bé: cada cas requereix analitzar la situació concreta de l’interessat.

Permisos, renovacions, arrelaments o autoritzacions especials poden dependre de detalls aparentment petits. Per això, abans d’iniciar qualsevol tràmit, sol ser recomanable revisar el cas amb professionals especialitzats en estrangeria, per a evitar errors que després resultin difícils de corregir.

El Tribunal Suprem (TS) ha dictat recentment dues resolucions que estan generant bastant interès en l’àmbit concursal. Es tracta de les sentències de 18 de febrer de 2026 (STS 261/2026 i STS 264/2026), que introdueixen una interpretació més flexible de la Llei de la segona oportunitat.

No és una modificació de la llei en si mateixa, però sí un canvi rellevant en com s’ha d’aplicar. En termes pràctics, aquestes sentències afecten dues qüestions que fins ara generaven molts problemes:

• La derivació de responsabilitat
• El tractament dels deutes amb administracions públiques

I en tots dos casos el TS ha introduït matisos importants.

1. La derivació de responsabilitat ja no bloqueja automàticament la segona oportunitat

Un dels obstacles més habituals en els procediments d’exoneració de deutes era l’existència d’una derivació de responsabilitat.

Fins ara, en molts procediments s’interpretava que si el deutor tenia una derivació de responsabilitat -per exemple, com a administrador d’una societat- quedava automàticament exclòs del mecanisme de segona oportunitat.

El Tribunal Suprem ha corregit aquesta interpretació. La sentència explica que la derivació de responsabilitat no és una sanció, sinó un mecanisme de garantia de cobrament per a l’Administració. Per tant, no es pot tractar igual que una infracció greu o una conducta fraudulenta.

En conseqüència, la derivació de responsabilitat no es pot utilitzar com a veto automàtic per a impedir l’exoneració de deutes.

• Atenció. Tenir una derivació de responsabilitat ja no significa automàticament quedar fora de la segona oportunitat. Caldrà analitzar el comportament real del deutor.

2. Només el frau o les infraccions molt greus poden impedir l’exoneració

El Suprem introdueix una idea que resulta clau per a entendre aquestes sentències. L’exclusió del benefici d’exoneració només es justifica quan el deutor ha actuat de manera fraudulenta o greument negligent. Això succeeix, per exemple, en supòsits com:

• Infraccions tributàries molt greus
• Conductes fraudulentes enfront de creditors
• Delictes econòmics rellevants

Però no necessàriament quan existeix una derivació de responsabilitat administrativa. El TS recorda que el mecanisme de segona oportunitat està pensat per a deutors de bona fe, i que qualsevol limitació cal interpretar-la de manera proporcional.

• Atenció. Els jutges hauran d’analitzar si existeix realment una conducta fraudulenta abans de negar l’exoneració.

3. Els deutes públics deixen de dependre de l’organisme que els recapta

Un altre aspecte rellevant que aborden les sentències és el tractament del crèdit públic. Tradicionalment, els deutes amb l’Administració han tingut una protecció especial dins del sistema concursal. El problema és que, en la pràctica, la interpretació de la llei se centrava gairebé exclusivament en dos organismes:

• Agència Tributària
• Seguretat Social

El Tribunal Suprem aclareix ara que el criteri cal aplicar-lo a qualsevol crèdit públic, independentment de qui el recapti. Això significa que la interpretació dels límits d’exoneració no pot dependre de l’organisme concret. Per tant, el criteri afecta també deutes amb:

• Ajuntaments
• Comunitats autònomes
• Administracions públiques locals o provincials

Atenció. Els deutes públics no poden tractar-se de manera distinta tan sols per l’organisme que els gestioni.

4. El jutge ha d’analitzar cada cas i no aplicar automatismes

Una de les idees que més es repeteix en aquestes resolucions és la necessitat d’evitar decisions automàtiques. El Tribunal Suprem insisteix que la concessió de l’exoneració exigeix analitzar diversos elements:

• L’origen dels deutes
• La conducta del deutor
• La proporcionalitat de les limitacions legals

A més, recorda que correspon al jutge comprovar d’ofici si es compleixen els requisits per a accedir al benefici d’exoneració. Això implica que no n’hi ha prou amb invocar una causa legal d’exclusió: cal justificar-la.

• Atenció. L’exoneració no es pot denegar automàticament. S’ha d’analitzar la situació concreta del deutor.

5. La segona oportunitat recupera la seva finalitat original

Les sentències del Tribunal Suprem semblen anar en una direcció bastant clara: reforçar l’objectiu real de la Llei de la segona oportunitat. Aquest mecanisme va néixer amb una finalitat molt concreta: permetre que una persona insolvent pugui reiniciar la seva activitat econòmica quan ha actuat de manera honesta. Si les restriccions s’interpreten de manera excessivament rígida, aquest objectiu queda buit. Per això el TS insisteix que les limitacions cal aplicar-les respectant el principi de proporcionalitat.

Aquestes sentències del TS no suposen que tots els deutes públics puguin ser cancel·lats automàticament ni que qualsevol deutor pugui acollir-se a la segona oportunitat. Però sí que introdueixen una cosa que fins ara faltava en molts procediments: una anàlisi real de cada cas.

En la pràctica, això pot obrir noves possibilitats per a autònoms i particulars que fins ara veien bloquejat l’accés a l’exoneració de deutes per motius que, segons el Suprem, no sempre estaven justificats. En definitiva, la interpretació de l’Alt Tribunal sembla enviar un missatge clar, que la segona oportunitat ha de ser, realment, una oportunitat.