Alerta setmanal de continguts (setmana 12 del 2024)

El dia 3 d’abril de 2024 arrenca la campanya de renda i patrimoni, una campanya en la qual, encara que no tenim gaires novetats, sí que hi ha alguns punts que convé tenir en compte, com els límits de reducció en la base imposable de les aportacions i contribucions a sistemes de previsió social, es revisa la quantia de les dietes i assignacions per a despeses de locomoció exemptes de l’IRPF, s’augmenta el llindar inferior que exonera de l’obligació de presentar la declaració respecte dels perceptors de rendiments del treball, s’eleva la quantia de la reducció per obtenció de rendiments del treball, de la reducció aplicable als treballadors autònoms econòmicament dependents i dels llindars de renda, i es modifica el percentatge de deducció per al conjunt de les provisions deduïbles i les despeses de difícil justificació en estimació directa simplificada, entre altres novetats.

Atenció. La campanya de la declaració de la renda i patrimoni corresponent a l’exercici 2023 arrenca el 3 d’abril i s’estendrà fins a l’1 de juliol de 2024, excepte en el cas de domiciliació bancària de les declaracions que serà des del 3 d’abril fins al 26 de juny de 2024, tots dos inclusivament.

Per tant, els contribuents podran accedir a Renda WEB, per modificar i presentar l’esborrany de la seva declaració, des del 3 d’abril mitjançant algun dels sistemes d’identificació habituals.

• Fraccionament del pagament: els contribuents podran fraccionar, sense interès ni cap recàrrec, l’import del deute tributari resultant de la seva declaració de l’IRPF, en dues parts: la primera, del 60% del seu import, en el moment de presentar la declaració, i la segona, del 40% restant, fins al 5 de novembre de 2024, inclusivament. La falta de pagament en termini de la primera fracció, això és, del 60% de l’import del deute tributari resultant de l’autoliquidació, determina l’inici del període executiu per la totalitat de l’import a ingressar resultant de l’autoliquidació.

Els contribuents que domiciliïn el pagament del primer termini podran domiciliar el segon termini fins al 30 de setembre de 2024 i si no domicilien el primer podran domiciliar el segon fins a l’1 de juliol de 2024. En el cas dels contribuents que, en fraccionar el pagament, no desitgin domiciliar el segon termini en entitat col·laboradora, hauran d’efectuar l’ingrés d’aquest termini fins al dia 5 de novembre de 2024, inclusivament, mitjançant el model 102.

Abans de fer les declaracions de renda i patrimoni de l’exercici 2023 ha de recopilar tots els documents que necessitarem i, especialment, obtenir les dades fiscals que ens proporciona l’AEAT. Recordi que és molt important revisar l’esborrany de la declaració amb atenció i, si és el cas, modificar-lo abans de la seva confirmació. Deixi’s assessorar per un professional expert….

Principals novetats IRPF 2023

Obligació de declarar: s’eleva de 14.000 a 15.000 euros el llindar de l’obligació de declarar per als qui percebin (i) rendiments del treball de més d’un pagador, (ii) pensions compensatòries del cònjuge o anualitats per aliments no exemptes, (iii) rendiments del treball no subjectes a retenció (perquè el pagador no estigui obligat a retenir), o (iv) rendiments del treball subjectes a tipus fix de retenció.

A més, amb efectes de l’1 de gener 2023, s’estableix l’obligació de declarar per a totes aquelles persones físiques que en qualsevol moment del període impositiu haguessin estat d’alta, com a treballadors per compte propi, en el règim especial de treballadors per compte propi o autònoms, o en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors de la mar.

Subvencions de la política agrària i pesquera comunitària i ajuts públics: es declara exempta la percepció dels ajuts als règims en favor del clima i del medi ambient (eco-règims) de la política agrària comunitària.

Consideració fiscal de les dietes i assignacions per a despeses de viatge: s’eleva des del 17 de juliol de 2023, de 0,19 euros a 0,26 euros per quilòmetre recorregut la quantitat exceptuada de gravamen destinada per l’empresa a compensar les despeses de locomoció de l’empleat o treballador que es desplaci fora de la fàbrica, taller, oficina, o centre de treball, per fer la seva feina en un lloc diferent sempre que es justifiqui la realitat del desplaçament.

Reducció per obtenció de rendiments del treball: s’augmenta tant l’import màxim de la reducció per obtenció de rendiments del treball (que passa de 5.565 euros anuals a 6.498 euros anuals) com el llindar dels rendiments nets de treball que permeten aplicar aquesta reducció (que s’eleva de 16.825 euros fins a 19.747,5 euros).

Despeses de difícil justificació en estimació directa simplificada: el percentatge de deducció per al conjunt de les provisions deduïbles i les despeses de difícil justificació serà del 7% (abans 5%). Recordem que la deducció no pot excedir dels 2.000 €, i aquest límit absolut roman inalterat.

Despeses del titular de l’activitat en Seguretat Social i per aportacions a mutualitats alternatives a la Seguretat Social (autònoms): a partir de l’1 de gener de 2023, tots els treballadors per compte propi o autònoms inclosos en aquest règim especial cotitzaran en funció dels rendiments anuals obtinguts en l’exercici de les seves activitats econòmiques, empresarials o professionals, havent de triar la base de cotització mensual que correspongui en funció de la seva previsió de rendiments nets anuals, dins de la taula general fixada en la respectiva Llei de pressupostos generals de l’Estat i limitada per una base mínima de cotització en cadascun dels seus trams i per una base màxima en cada tram per a cada any, si bé amb la possibilitat, quan prevegin que els seus rendiments seran inferiors al salari mínim interprofessional en còmput anual, de triar base de cotització dins d’una taula reduïda.

Les bases triades tindran caràcter provisional, fins que es procedeixi a la seva regularització en funció dels rendiments anuals obtinguts i comunicats per l’Administració Tributària a partir de l’exercici següent respecte a cada treballador autònom.

La Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat, fixa per a 2023 la quota màxima per contingències comunes, que opera com a límit per a despeses deduïbles en concepte de mutualitat alternativa al règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms (RETA), en 15.266,72 euros. [0,283 x (4.495,50 x 12)]

Amortització accelerada de determinats vehicles i de noves infraestructures: a partir de l’1 de gener de 2023, s’estableix la possibilitat d’amortitzar determinades inversions d’elements afectes a activitats econòmiques i que entrin en funcionament en els períodes impositius que s’iniciïn en els anys 2023, 2024 i 2025, en funció del coeficient que resulti de multiplicar per 2 el coeficient d’amortització lineal màxim previst en les taules d’amortització oficialment aprovades, sota el compliment de determinats requisits i condicions. En concret, es permet amortitzar d’aquesta manera les inversions en:

• Determinats vehicles nous FCV, FCHV, BEV, REEV o PHEV.

• Noves infraestructures de recàrrega de vehicles elèctrics.

Llibertat d’amortització en inversions que usin energia procedent de fonts renovables: es poden amortitzar lliurement en el període impositiu 2023 les inversions en instal·lacions destinades a:

• Autoconsum d’energia elèctrica que usin energia procedent de fonts renovables d’acord amb el definit en el Reial decret 244/2019, de 5 d’abril.

• Ús tèrmic de consum propi que usin energia procedent de fonts renovables, que substitueixin instal·lacions que usin energia procedent de fonts no renovables fòssils.

Aquest incentiu fiscal només és aplicable a aquelles inversions l’entrada en funcionament de les quals hagi sigut en l’exercici 2023 i 2024.

Reducció per obtenció de rendiments en estimació directa simplificada: respecte a la reducció addicional aplicable als treballadors autònoms econòmicament dependents, se n’eleven tant l’import màxim des de 3.700 euros anuals fins a 6.498 euros anuals, com el llindar de rendiments net de les activitats econòmiques, que passa de 14.450 euros a 19.747,5 euros, sempre que no tinguin rendes, excloses les exemptes, diferents de les d’activitats econòmiques superiors a 6.500 euros.

Contribuents en estimació objectiva (“mòduls”): es prorroguen els límits excloents del mètode d’estimació objectiva per a 2023 (les quanties de 250.000 € i de 125.000 €), i d’altra banda, s’augmenta la reducció general sobre el rendiment net de mòduls del 5% al 10%. També s’estableix que les activitats agrícoles i ramaderes podran reduir el rendiment net previ: (i) en el 35% del preu d’adquisició del gasoil agrícola; (ii) en el 15% del preu d’adquisició dels fertilitzants.

Imputació de rendes immobiliàries: exclusivament amb efectes per al període impositiu 2023, en aquells municipis en què els valors cadastrals haguessin estat revisats, modificats o determinats mitjançant un procediment de valoració col·lectiva de caràcter general, de conformitat amb la normativa cadastral, sempre que haguessin entrat en vigor a partir de l’1 de gener de 2012, continuaran aplicant la imputació a l’1,1% en 2023.

Aportacions i contribucions a sistemes de previsió social: amb efectes des de l’1 de gener de 2023, les reduccions en la base imposable per aportacions i contribucions a sistemes de previsió social tindran com a límit màxim conjunt (com fins ara, després de les recents reformes) la menor de les quantitats següents: a) El 30% de la suma dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques rebuts individualment en l’exercici, i b) 1.500 euros anuals. Aquest límit s’incrementa, no obstant això, en les quanties que s’indiquen a continuació:

a) 8.500 euros anuals si l’increment prové de contribucions empresarials, o d’aportacions del treballador al mateix instrument de previsió social per import igual o inferior al resultat d’aplicar a la contribució empresarial un coeficient, que depèn de l’import anual de la contribució empresarial:

Import anual de la contribució	Aportació màxima del treballador
Igual o inferior a 500 euros.	El resultat de multiplicar la contribució empresarial per 2,5.
Entre 500,01 i 1.500 euros.	1.250 euros, més el resultat de multiplicar per 0,25 la diferència entre la contribució empresarial i 500 euros.
Més de 1.500 euros.	El resultat de multiplicar la contribució empresarial per 1.

No obstant això, en tot cas s’aplicarà el multiplicador 1 quan el treballador obtingui en l’exercici rendiments íntegres del treball superiors a 60.000 € procedents de l’empresa que fa la contribució, a l’efecte de la qual l’empresa haurà de comunicar a l’entitat gestora o asseguradora de l’instrument de previsió social que no concorre aquesta circumstància.

b) L’increment serà de fins a 4.250 euros anuals en el cas de (i) aportacions a plans de pensions d’ocupació simplificats de treballadors autònoms, (ii) aportacions pròpies de l’empresari individual o el professional a plans d’ús dels quals sigui promotor i partícip; (iii) aportacions a mutualitats de previsió social de les quals l’aportant sigui mutualista o, finalment, (iv) aportacions a plans de previsió social empresarial o a assegurances col·lectives de dependència dels quals l’aportant sigui prenedor i assegurat. S’especifica que el límit de 4.250 € establert per a les aportacions d’autònoms a plans simplificats d’ocupació i per a les aportacions de plans dels quals sigui promotor l’autònom s’aplica també a les aportacions de plans de pensions sectorials.

En tot cas, la quantia màxima de reducció per aplicació dels increments previstos en les lletres a) i b) anteriors serà de 8.500 euros anuals.

Es preveu un límit addicional de 5.000 euros anuals per a les primes a assegurances col·lectives de dependència satisfetes per l’empresa.

Mínim personal i familiar (mínim autonòmic): la comunitat autònoma de les Illes Balears, que ja disposava d’imports corresponents als mínims del contribuent, per descendents (per tercer, quart i següents) i per discapacitat a l’efecte del càlcul del gravamen autonòmic dels contribuents residents en el seu territori, ha regulat per primera vegada en 2023 els imports corresponents al mínim pel segon descendent i per ascendents per al càlcul del gravamen autonòmic.

Per part seva, la Comunitat de Madrid ha elevat per a 2023 els imports corresponents al mínim del contribuent, i als mínims pel primer i segon descendents, ascendents i discapacitat en benefici dels contribuents que resideixin en el seu territori.

Tipus de gravamen de l’estalvi: es regulen nous tipus de gravamen, afegint dos trams a la base liquidable entre 200.000 i 300.000 € amb tipus del 27% (abans 26%) i a partir de 300.000 €, que s’aplica el tipus del 28% (abans 26%). Aquesta modificació és aplicable també als contribuents que es beneficien del règim especial de treballadors desplaçats a territori espanyol.

Deducció per contribucions empresarials a sistemes de previsió social empresarial: s’inclou una nova deducció en la quota íntegra pel 10%, vinculada a contribucions empresarials a sistemes de previsió social empresarial imputades a favor dels treballadors amb retribucions brutes anuals inferiors a 27.000 euros.

No obstant això, en el cas que les citades retribucions brutes anuals fossin igual o superior a 27.000 euros, la deducció s’aplicarà sobre la part proporcional de les contribucions empresarials que corresponguin a l’import de la retribució bruta anual assenyalat amb anterioritat.

Per als contribuents de l’IRPF, la disposició addicional tercera del Reial decret llei 13/2022, de 26 de juliol, per la qual s’estableix un nou sistema de cotització per als treballadors per compte propi o autònoms i es millora la protecció per cessament d’activitat, va concretar que, amb efectes des de l’1 de gener de 2023, els treballadors autònoms amb treballadors a càrrec seu podran practicar aquesta deducció en els termes i condicions prevists en l’article 68.2 de la Llei de l’IRPF.

Deducció per l’adquisició de vehicles elèctrics “endollables” i de pila de combustible i punts de recàrrega: a fi de fomentar la mobilitat elèctrica i reduir la dependència de combustibles fòssils, l’article 189 del Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny, ha modificat, amb efectes de 30 de juny de 2023, la Llei de l’IRPF per a establir dues noves deduccions temporals en la quota íntegra estatal, que seran aplicables fins al 31 de desembre de 2024:

• Deducció per l’adquisició de vehicles elèctrics “endollables” i de pila de combustible nous.

• Deducció per a la instal·lació de punts de recàrrega de bateries per a aquests vehicles elèctrics.

L’import d’aquestes deduccions, igual que la deducció per obres de millora de l’eficiència energètica d’habitatges, recau exclusivament sobre la quota íntegra estatal.

Deducció per maternitat: s’ha modificat la Llei de l’IRPF per a ampliar els beneficiaris de la deducció per maternitat a totes aquelles dones amb fills menors de tres anys que en el moment del naixement del menor percebin prestacions contributives o assistencials del sistema de protecció de desocupació, o bé que en aquest moment o en qualsevol moment posterior estiguin donades d’alta en el règim corresponent de la Seguretat Social o mutualitat amb un període mínim, en aquest últim cas, de trenta dies cotitzats.

S’elimina el requisit d’exercir una activitat per compte propi o d’altri per la qual estigui donada d’alta en el règim corresponent de la Seguretat Social per a tenir-hi dret i la limitació de l’import de la deducció a les cotitzacions reportades en el període impositiu.

Mesures de la Llei de foment de l’ecosistema de les empreses emergents (“Llei de Start-ups”)

• S’eleva l’import de l’exempció de tributació de les opcions sobre accions (stock options) de 12.000 a 50.000 € anuals en el cas de lliurament per part d’empreses emergents d’accions o participacions derivades de l’exercici d’opcions de compra i es flexibilitzen les condicions de generació d’autocartera en societats de responsabilitat limitada.

• S’amplia també la base màxima de deducció per inversió en empreses de nova o recent creació (de 60.000 a 100.000 € anuals), el tipus de deducció (que passa del 30 al 50%), així com el període en el qual es considera de recent creació que puja de 3 a 5 anys, amb caràcter general, o a 7 per a empreses d’uns certs sectors.

• Règim especial d’impatriats: (i) es redueix el termini necessari, de 10 a 5 anys, en el qual no pot haver estat resident la persona que es desplaça al nostre país; (ii) s’amplia el règim a teletreballadors d’ocupadors no residents, que s’entendrà complert per teletreballadors per compte d’altri que tinguin un visat per teletreball de caràcter internacional; (iii) s’amplia el règim a administradors d’empreses emergents, encara que participin en el capital amb un percentatge superior al 25%, tret que es tracti d’una entitat patrimonial; (iv) el poden aplicar els qui vinguin a Espanya a desenvolupar una activitat econòmica qualificada com d’emprenedora, així com els professionals altament qualificats que prestin serveis a empreses emergents o duguin a terme activitats de formació, recerca, desenvolupament i innovació, percebent per això una remuneració que representi, en conjunt, més del 40% de la totalitat dels rendiments empresarials, professionals i del treball professional; (v) també se li dona l’opció d’aplicar aquest règim especial al cònjuge i als fills menors de vint-i-cinc anys o de qualsevol edat en cas de discapacitat, o en el supòsit d’inexistència de vincle matrimonial, el progenitor d’aquests, que es desplacin amb un contribuent que apliqui el règim, sempre que es compleixin les condicions següents: es desplacin amb el contribuent que aplica el règim o en un moment posterior, però abans que acabi d’aplicar el règim (màxim de cinc anys); que adquireixin residència a Espanya; que no hi haguessin residit en els cinc anys anteriors i no tinguin EP aquí; i que la suma de les bases liquidables del cònjuge i els fills que opten al règim sigui menor que la base liquidable de l’impatriat “principal”.

• Es regula el tractament fiscal de l’anomenat “carried interest” (terme amb el qual es denomina a la retribució addicional amb la qual es remunera als gestors de fons de capital risc i venture capital en cas d’èxit en la seva gestió). La Llei qualifica aquesta remuneració com un rendiment del treball que s’ha d’integrar en un 50% del seu import en l’IRPF. Aquest tractament s’aplicarà als rendiments derivats directament o indirectament de participacions, accions o altres drets, incloses comissions d’èxit, que atorguin drets econòmics especials en determinades entitats, sempre que es compleixin determinats requisits.

IMPOST TEMPORAL DE SOLIDARITAT DE LES GRANS FORTUNES

La Llei 38/2022, de 27 de desembre, va crear l’impost temporal de solidaritat de les grans fortunes (d’ara endavant “IGF”), que es configura com un tribut de caràcter directe, naturalesa personal i complementari de l’impost sobre el patrimoni que grava el patrimoni net de les persones físiques de quantia superior a 3.000.000 d’euros, que també s’aplica en l’exercici 2023

La meritació es produeix el 31 de desembre de cada any i, per tant, a aquesta data s’ha de verificar l’import del patrimoni net, així com el compliment dels requisits i condicions per a determinar la base imposable de l’impost.

Tal com indica l’exposició de motius de la norma, l’IGF coincideix en la seva configuració amb l’IP tant en el seu àmbit territorial, exempcions, subjectes passius, bases imposable i liquidable, meritació i tipus de gravamen com en el límit de la quota íntegra. La diferència fonamental resideix en el fet imposable atès que només grava aquells contribuents amb un patrimoni net superior a 3.000.000 €.

L’escala de gravamen de l’IGF coincideix amb la prevista en el Llei de l’IP amb la particularitat que pels primers 3.000.000 € de base liquidable no es generarà cap tributació:

Base liquidable – Fins a euros	Quota – Euros	Resta base liquidable – Fins a euros	Tipus aplicable – Percentatge
0,00	0,00	3.000.000,00	0,00
3.000.000,00	0,00	2.347.998,03	1,7
5.347.998,03	39.915,97	5.347.998,03	2,1
10.695.996,06	152.223,93	En endavant	3,5

S’assenyala que la quota íntegra d’aquest impost conjuntament amb les quotes de l’IRPF i de l’IP, no pot excedir, del 60% per als subjectes passius per obligació personal.

Així mateix, i amb la finalitat d’evitar situacions de doble imposició, s’estableix que de la quota de l’IGF es podrà deduir la quota que els contribuents hagin satisfet en l’IP.

El caràcter complementari amb l’impost sobre el patrimoni s’aconsegueix en l’impost temporal de solidaritat de les grans fortunes mitjançant la deducció en la quota efectivament satisfeta en aquest impost, al marge de les deduccions i bonificacions aplicades. Tot això per evitar l’efecte de doble imposició, ja que els subjectes passius de l’impost temporal de solidaritat de les grans fortunes només tributaran per la part del seu patrimoni que no hagi estat gravat per la seva comunitat autònoma.

El que no podem oblidar…

Abans de fer la declaració de la renda de l’exercici 2023 ha de recopilar tots els documents que necessitarem i, especialment, obtenir les dades fiscals que ens proporciona l’AEAT. Recordi que és molt important revisar l’esborrany de la declaració amb atenció i, si és el cas, modificar-lo abans de la seva confirmació.

Tingui en compte les següents alertes per a revisar-les: 

• Titularitat de rendes: és freqüent que uns interessos o guanys i les seves respectives retencions tinguin una titularitat formal (en l’entitat financera o en la gestora) que no es correspon amb la titularitat jurídica i fiscal. Per exemple pot estar a nom d’un dels cònjuges i pertànyer a tots dos (a la societat de guanys) o pot ser que estigui a nom d’un cònjuge i la seva filla o fill i ser només l’altre cònjuge.

• Circumstàncies personals i familiars: naixement de fills, matrimoni, separació, adopció, defunció d’algun membre de la família, anualitats per aliments, la discapacitat que tinguem reconeguda des de 2023, etc.

• Forma de tributació: hem d’examinar si ens convé més la tributació conjunta o individual.

• Rendiments del treball: l’esborrany no resta les despeses de quotes sindicals, ni col·legials o de despeses de defensa jurídica.

• Conferències i cursos: és relativament freqüent que el pagador d’aquestes rendes les imputi com a activitats professionals i s’hagin obtingut com a rendes del treball. L’error, entre altres efectes, ens impedirà declarar a través de l’esborrany. També és possible que succeeixi a l’inrevés, que siguin rendiments d’activitats i ens els imputin com a treball.

• Administradors de societats: pot ser que, com que el règim de Seguretat Social en el qual s’enquadren, és el de treballadors autònoms, l’esborrany no contempli aquests pagaments a la Seguretat Social com a deduïbles de les rendes del treball obtingudes de la societat.

• Aportacions a partits polítics: existeix dret a una deducció i l’AEAT no té aquesta dada controlada.

• Imputacions de rendes immobiliàries: pot succeir que els immobles en proindivís s’imputin al 100% a només un dels copropietaris i no consti el percentatge real de titularitat de cada contribuent.

• Places de garatge o traster: com que tenen referència cadastral diferent, pot ser que, encara que els hàgim adquirit amb l’habitatge, se’ns imputi una renda per la seva utilització.
• Deducció per adquisició d’habitatge, sobre la qual l’esborrany segurament no contemplarà els aspectes següents:

1. Despeses inherents a l’adquisició: notaria, registre, comissions, impostos, etc.
2. Quantitats satisfetes a promotor o constructor. Deducció dels pagaments mentre el futur habitatge habitual està en construcció.
3. Recordi que des de l’exercici 2013 se suprimeix la deducció per adquisició d’habitatge, si bé es manté un règim transitori per a les adquisicions fetes amb anterioritat a l’01-01-2013.

• Deduccions autonòmiques:

1. Circumstàncies personals i familiars: naixement, etc.
2. Adquisició de llibres de text
3. Inversions mediambientals
4. Lloguer per a joves
5. Dones o joves emprenedores
6. Adquisició de segona residència al medi rural (joves)
7. No obligats a presentar declaració amb resultat a ingressar (per error en les retencions).

• Si som empresaris o professionals, cal quadrar els ingressos i despeses de l’activitat econòmica amb altres models presentats com ara els d’IVA, retencions, declaració d’operacions amb tercers, etc.

• Hem de comprovar si hem fet operacions vinculades en l’exercici, la qual cosa pot succeir si som socis o administradors de societats o si som cònjuges o parents de socis o administradors. Hem de tenir bona cura de valorar les operacions fetes amb les societats a les quals estiguem vinculades a valor de mercat.

• Comprovar el règim econòmic del matrimoni, situació civil del declarant, identificar els membres de la unitat familiar així com altres persones que donin dret a reduccions, deduccions o a l’aplicació del mínim familiar.

• També comprovar les declaracions d’exercicis anteriors, o si és el cas, sol·licitud de devolucions.

• Cal comprovar també si es té o no obligació de declarar per IRPF, i si constitueix unitat familiar optar per declaració individual o conjunta.

• Si estiguéssim obligats a declarar l’impost sobre el patrimoni, hem de preveure que aquesta declaració només es podrà presentar per Internet i, en aquest cas, també l’IRPF només es pot presentar per via telemàtica.

A més s’ha de tenir en compte la següent documentació:

• Certificats: de treball, desocupació, invalidesa, de retencions emès pels inquilins de locals llogats, rendiments i retencions de comptes bancaris, dipòsits, assegurances, dividends o compres de bons i pagarés, d’ingressos i retencions d’activitats agràries i professionals, de compravenda de valors, de premis, d’aportacions a plans de pensions, mutualitats o de préstecs.

• Llibres registres d’activitats empresarials i professionals.

• Si se’n porten, llibres de comptabilitat.

• Si és comuner en una comunitat de béns que desenvolupa activitats econòmiques o les seves rendes superen els 3.000 €/any, la notificació que hagi emès aquesta comunitat en la qual s’ha d’incloure informació sobre la renda de l’entitat que se li atribueix, especificant diferents tipus d’ingressos, les bases de les deduccions que li corresponen i l’import de les retencions atribuïbles.

• Si desenvolupa una activitat econòmica, convé tenir a la vista les declaracions tributàries de l’exercici 2023: IVA, declaracions trimestrals i resum anual; retencions, autoliquidacions trimestrals i resum anual; model 347, model 720, etc.

• Justificants d’ingressos i despeses corresponents als rendiments del capital immobiliari.

• Rebuts de l’impost sobre béns immobles, en ells hi trobarem un justificant de la despesa de tributs de l’immoble llogat, o de despeses en l’activitat professional si l’immoble hi està afecte o, almenys, el número de referència cadastral que l’administració ens exigirà consignar per a l’habitatge habitual i altres immobles.

• Justificants de l’adquisició i alienació de béns que ens poden haver originat guanys o pèrdues patrimonials.

• Declaracions d’exercicis anteriors.

Atenció. No oblidi aquesta documentació a l’hora de recopilar la seva documentació:

• Dades fiscals subministrades per l’AEAT

• Dades d’identificació: DNI, NIF, dades familiars, etc.

• Certificat de retencions sobre salaris (treball).

• Certificat de prestacions i retencions (pensions i desocupació).

• Certificat dels comptes bancaris (comptes corrents, llibretes i dipòsits a terminis).

• Certificat d’ingressos en compte-habitatge

• Rebut de l’impost sobre béns immobles (cases, locals, garatges).

• Factures i rebuts de compra d’habitatge (habitatge habitual).

• Certificat de préstec per a habitatge (habitatge habitual o llogat).

• Rebuts de lloguers cobrats i factura de despeses (cases, locals, garatges).

• Certificat de retencions sobre lloguers de locals (locals comercials donats a lloguer).

• Escriptura de venda o donació d’immobles (venda de cases, locals, garatges).

• Certificat de valors cotitzats (accions, deute públic o privat).

• Certificat de valors no cotitzats (accions i participacions socials).

• Certificat o “estat de posició” de fons d’inversió (FIM, FIAMM, SIM, SICAV).

• Certificat d’assegurances de vida, jubilació i malaltia (inclosos els subscrits per a obtenir un préstec hipotecari per a la compra d’habitatge habitual).

• Certificats d’invalidesa i d’acreditació de la necessitat d’obres d’adequació en l’habitatge de minusvàlids.

• Certificat del pla de pensions.

• Llibres comptables (empresaris i professionals).

• Impresos de les declaracions fiscals obligatòries (empresaris i professionals).

• Certificats de retenció de professionals.

• Rebut de donatius a entitats benèfiques.

Amb la finalitat de poder oferir-li el millor servei, li preguem que prepari com més aviat millor la documentació necessària per poder-la analitzar conjuntament.

Li recordem que el 30 d’abril és la data límit en la qual les societats mercantils, l’exercici social de les quals es tanca el 31 de desembre, tenen l’obligació de legalitzar de manera telemàtica els llibres comptables i societaris, entre ells, el llibre d’actes i el llibre de registre de socis (en cas de SA, llibre de registre d’accions nominatives). No fer-ho pot implicar responsabilitats als administradors si es prova que això ha causat un mal a la societat.

Les societats han de portar la comptabilitat al dia, conservar les actes de les reunions (d’administradors i de socis) i registrar les transmissions de participacions o accions en els llibres de l’empresari.

Atenció. D’altra banda, és important tenir en compte que el termini per al dipòsit dels comptes anuals en el registre mercantil és fins al 30 de juliol de 2024 (un mes després des de la seva aprovació per la junta general).

Llibres comptables

Dels diferents llibres comptables, és obligatori legalitzar el llibre diari (en el qual s’anoten les transaccions diàries) i el llibre d’inventaris i comptes anuals (sumes i saldos trimestrals, compte d’explotació i balanç de situació). Però també pot legalitzar qualsevol altre llibre (per exemple, el llibre major o els llibres d’IVA).

Llibres societaris

Quant als llibres societaris, s’han de legalitzar el llibre d’actes i el llibre de registre de socis (en cas de SA, llibre de registre d’accions nominatives):

Llibre d’actes

De la mateixa manera que l’article 25 del Codi de Comerç obliga l’empresari a recollir l’activitat del negoci en els llibres comptables, l’article 26 estableix la mateixa obligatorietat per a documentar els acords assolits en els models d’actes de junta d’accionistes i el consell d’administració mitjançant el llibre d’actes. Aquest llibre ha de ser prèviament legalitzat pel registrador mercantil per a permetre el seu ús.

• Data i lloc de la celebració de la trobada.
• Data i forma de la convocatòria prèvia així com els punts que figuren com a ordre del dia.
• Nombre de socis i representants, capital social que aporta cadascun. En cas de tractar-se d’una junta universal cal afegir també la data, el lloc, el nom i la signatura de cada assistent.
• Resum dels assumptes tractats i sotmesos a debat durant la reunió.
• Acords assolits i resultat de les votacions. En aquest últim punt cal especificar el nombre de vots a favor dels acords.
• Aprovació de l’acta: aquest és un punt fonamental per concloure tot l’anterior. No existirà confirmació dels acords assolits sense l’aprovació de la junta o consell, la signatura del secretari i el beneplàcit del president. En el cas específic de la junta general ha de ser aprovada per la mateixa junta al final de la reunió o bé en el termini de quinze dies pel president i dos socis, un representant a la minoria i un altre a la majoria. També els òrgans d’administració, conforme al que es preveu en l’escriptura social, poden procedir a l’aprovació de l’acta al final de la reunió.

A vegades aquestes actes són certificades per un notari que de manera presencial s’encarrega de comprovar tot el protocol de convocatòria de la junta i la identitat dels assistents (inclosos el president i el secretari) així com de transcriure les intervencions i els acords assolits i fins i tot les objeccions. Aquestes actes notarials passaran a formar part del llibre d’actes.

Però i si soc l’únic soci i administrador de la meva empresa? Estic exempt d’elaborar una acta? La resposta és no. En aquest cas les teves pròpies decisions han d’estar recollides en una acta amb data, lloc i acords inclosos.

• Atenció. Al llibre d’actes s’hi han de transcriure totes les actes dels òrgans col·legiats de les societats mercantils: actes de junta general (mínim l’acta de junta general ordinària d’aprovació de comptes anuals) i actes del consell d’administració (mínim una acta al trimestre) en suport electrònic. La legalització d’aquest llibre s’ha de fer cada any.

Llibre de registre de socis

És el llibre propi de les societats limitades (SL) en les quals el capital està repartit en participacions socials. En ell es recopila la identitat dels titulars o fundadors i dels socis, les transmissions de les participacions socials de la SL, el seu valor i els drets que aquestes els atorguen als socis.

Llibre de registre d’accions nominatives

El funcionament és el mateix que el del registre de socis amb l’excepció que el que es recull és la composició de l’accionariat de la societat anònima. Per tant en el llibre de registre d’accions nominatives hi ha de constar la denominació social de l’empresa (nom i cognoms si és una persona física), el nombre i valor de les accions així com els drets dels accionistes per tenir-les.

• Atenció. La legalització del llibre de registre de socis o del llibre de registre d’accions nominatives només és obligatòria en l’exercici en què s’hagi produït qualsevol alteració en la titularitat de les participacions o de les accions, o si s’haguessin constituït gravàmens sobre aquestes.

Tots els llibres s’han d’emplenar en suport electrònic i s’han d’enviar per via telemàtica en els següents quatre mesos al tancament de l’exercici social.

Sancions i responsabilitats

Tingui en compte que la Llei estableix sancions per falta de legalització. A més:

• La falta de legalització pot ser utilitzada pels creditors, juntament amb altres indicis, per sol·licitar la responsabilitat personal dels administradors pels deutes de la societat (si no els paga).
• En cas de concurs, la falta de legalització pot ser un argument més per a qualificar-lo com a culpable, la qual cosa també suposaria una responsabilitat directa dels administradors pels deutes socials.
• Finalment, en cas de conflicte entre socis o amb tercers, els llibres legalitzats poden servir de prova en qualsevol judici, ja que la legalització implica que el seu contingut no ha pogut ser modificat.

Com ja deu saber, des del passat 1 de gener de 2023, tots els treballadors per compte propi o autònoms inclosos en aquest règim especial cotitzen en funció dels rendiments anuals obtinguts en el desenvolupament de les seves activitats econòmiques, empresarials o professionals, i han de triar la base de cotització mensual que correspongui en funció de la seva previsió de rendiments nets anuals, dins de la taula general fixada en la respectiva Llei de pressupostos generals de l’Estat i limitada per una base mínima de cotització en cadascun dels seus trams i per una base màxima en cada tram per a cada any, si bé amb la possibilitat, quan prevegin que els seus rendiments seran inferiors al salari mínim interprofessional en còmput anual, de triar una base de cotització dins d’una taula reduïda.

Les bases triades són provisionals, fins que es procedeixi a la seva regularització en funció dels rendiments anuals obtinguts i comunicats per l’Administració Tributària a partir de l’exercici següent respecte a cada treballador autònom.

Partint de l’anterior, les quantitats calculades en l’exercici anterior tenen la consideració de quantitats legalment degudes encara que provisionals, motiu pel qual no procedirà la presentació d’una rectificació d’autoliquidació o d’una declaració complementària respecte a la declaració realitzada en aquest exercici.

Despeses del titular de l’activitat en l’IRPF: Seguretat social o aportacions a mutualitats alternatives del titular de l’activitat

Dins d’aquestes despeses, s’inclouen les cotitzacions del titular de l’activitat al règim especial de treballadors autònoms (RETA).

Si a conseqüència de la regularització de les quotes del RETA efectuada en l’exercici següent, en funció dels rendiments reals obtinguts, en resultés un import addicional a satisfer o a retornar en concepte de quotes del RETA, aquest import tindrà el següent tractament fiscal en l’IRPF:

• Si resultés un import addicional a satisfer pel contribuent en l’exercici següent, aquest pagament addicional s’haurà de tractar com una despesa deduïble més elevada per cotitzacions a la Seguretat Social en aquest exercici següent.

• Si, per contra, resultés una quantitat a retornar al contribuent, es tractarà com a menor despesa deduïble per quotes satisfetes a la Seguretat Social en aquest exercici següent, i si l’import supera el de les quotes satisfetes a la Seguretat Social, l’excés s’haurà de reflectir com un major rendiment en aquest exercici.

PLURIACTIVITAT. Deduïbilitat de la quota en el cas d’un contribuent que obté rendiments del treball (per exemple, com a administrador d’una societat) i rendiments d’una activitat econòmica

Quan els treballadors autònoms desenvolupin simultàniament dues activitats o més que donin lloc a la inclusió en aquest règim especial, la seva alta en ell serà única, havent de declarar totes les seves activitats en la sol·licitud d’alta o, si la pluriactivitat és posterior a l’alta, mitjançant la corresponent variació de dades.

Amb aquesta configuració de les quotes del règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms (RETA) -que estableix l’obligació de declarar la pluriactivitat en aquest règim-, per a determinar la incidència de la despesa corresponent a aquestes quotes en l’IRPF del contribuent s’ha de tenir en compte que aquestes responen a l’alta en aquest règim exercint més d’una activitat, per la qual cosa la seva deduïbilitat en l’IRPF la podrà fer el contribuent bé en la determinació del rendiment net del treball (per les seves retribucions com a administrador de la societat) o bé en la determinació del rendiment net de l’activitat econòmica, perquè en cadascun d’aquests casos té l’obligació de cotitzar al RETA, fet permet decidir al contribuent on incorporar aquesta quota única.

Atenció. En cas que exerceixi l’activitat econòmica en estimació directa simplificada, en general li sortirà més a compte deduir-se la despesa dels seus rendiments del treball. Així, atès que en l’IRPF de 2023 tindrà dret a una reducció del 7% -en lloc del 5% habitual- de les rendes netes de l’activitat -amb un màxim de 2.000 euros- en concepte de despeses de difícil justificació, aquestes rendes seran més elevades i la reducció també.

Covid-19: l’exempció de l’obligació de cotitzar a favor de treballadors autònoms que hagin percebut la prestació extraordinària per cessament d’activitat prevista en l’apartat dos de l’article 26 del Reial decret llei 11/2022, de 25 de juny a què es refereix l’article 97 del Reial decret llei 20/2022, de 27 de desembre, de mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra d’Ucraïna i de suport a la reconstrucció de l’illa de la Palma i a altres situacions de vulnerabilitat determina la seva falta d’incidència en l’IRPF, com que no correspon a cap dels supòsits d’obtenció de renda establerts en l’article 6 de la Llei de l’IRPF, no tenint, per tant, la naturalesa de rendiment íntegre ni correlativament la de despesa deduïble per a la determinació dels rendiments.

Els autònoms són els únics que poden triar la base per la qual cotitzen. Aquesta decisió és molt important, ja que en depenen les seves prestacions presents i la seva futura pensió. La base de cotització es pot modificar fàcilment i de manera telemàtica a través del sistema RED. No obstant això, cal tenir en compte els tràmits i els períodes per a fer el canvi.

• Atenció. L’elecció que es faci de la quota és molt important, perquè aquest és el paràmetre que marca la quantia de les prestacions que rebrà l’autònom en cas de malaltia, accident, atur, maternitat o jubilació.

Li recordem que l’1 de gener de 2023 va entrar en vigor el nou sistema de cotització per a autònoms en funció dels seus rendiments nets. Si és autònom i necessita actualitzar la seva base de cotització, haurà d’ajustar la seva base de cotització al tram corresponent pels seus nous rendiments. La pròxima modificació té efectes a partir de l’1 de maig i la pot fer fins al pròxim 30 d’abril.

• Atenció. És important que tingui en compte que la base de cotització està relacionada amb els rendiments reals que tingui durant l’any 2024.

Si al llarg de l’any 2024 es preveu una variació dels rendiments nets, és possible seleccionar cada dos mesos una nova base de cotització i, per tant, una nova quota adaptada als rendiments nets amb un màxim de sis canvis a l’any. Aquesta modificació serà efectiva en les següents dates:

• 1 de març de 2023, si la sol·licitud es formula entre l’1 de gener i l’últim dia natural del mes de febrer.
• 1 de maig de 2023, si la sol·licitud es formula entre l’1 de març i el 30 d’abril.
• 1 de juliol de 2023, si la sol·licitud es formula entre l’1 de maig i el 30 de juny.
• 1 de setembre de 2023, si la sol·licitud es formula entre l’1 de juliol i el 31 d’agost.
• 1 de novembre de 2023, si la sol·licitud es formula entre l’1 de setembre i el 31 d’octubre.
• 1 de gener de l’any 2024, si la sol·licitud es formula entre l’1 de novembre i el 31 de desembre.

Per tant, ara, fins al 30 d’abril pot fer un canvi de tram si ho considera oportú.

Com calculo els meus rendiments?

De l’import resultant es deduirà un 7 % en concepte de despeses generals, excepte en els casos en què el treballador autònom reuneixi les següents característiques, on el percentatge és del 3 %:

• Administrador de societats mercantils capitalistes la participació de les quals sigui major o igual al 25 %.
• Soci en una societat mercantil capitalista amb una participació major o igual al 33 %.

Per a l’aplicació del percentatge indicat del 3 %, n’hi haurà prou amb haver figurat noranta dies en alta en aquest règim especial, durant el període a regularitzar, en qualsevol dels supòsits citats anteriorment.

Partint de la mitjana mensual d’aquests rendiments nets anuals, se seleccionarà la base de cotització que determinarà la quota a pagar.

Anualment, la Llei de pressupostos generals de l’Estat establirà una taula general i una reduïda de bases de cotització que es dividiran en trams consecutius d’imports de rendiments nets mensuals als quals s’assignaran, per cada tram, unes bases de cotització màxima i mínima mensual.

Durant l’any 2024, la taula general i la taula reduïda i les bases màximes i mínimes aplicables als diferents trams de rendiments nets seran les següents (Ordre PJC/51/2024, de 29 de gener):

	Trams de rendiments nets 2024 – Euros/mes		Base mínima – Euros/mes	Base màxima – Euros/mes
Taula reduïda	Tram 1.	≤670	735,29	816,98
	Tram 2.	>670 i ≤900	816,99	900
	Tram 3.	>900 i <1.166,70	872,55	1.166,70
Taula general	Tram 1.	≥1.166,70 i ≤1.300	950,98	1.300
	Tram 2.	>1.300 i ≤1.500	960,78	1.500
	Tram 3.	>1.500 i ≤1.700	960,78	1.700
	Tram 4.	>1.700 i ≤1.850	1.045,75	1.850
	Tramo5.	>1.850 i ≤2.030	1.062,09	2.030
	Tram 6.	>2.030 i ≤2.330	1.078,43	2.330
	Tram 7.	>2.330 i ≤2.760	1.111,11	2.760
	Tram 8.	>2.760 i ≤3.190	1.176,47	3.190
	Tram 9.	>3.190 i ≤3.620	1.241,83	3.620
	Tram 10.	>3.620 i ≤4.050	1.307,19	4.050
	Tram 11.	>4.050 i ≤6.000	1.454,25	4.720,50
	Tram 12.	>6.000	1.732,03	4.720,50

Què passa si escull una base de cotització que finalment no es correspon amb els seus rendiments definitius?

Les bases mensuals triades cada any, tindran un caràcter provisional, fins que es procedeixi a la regularització anual de la cotització.

Finalitzat l’any natural, l’Administració Tributària facilitarà a la Tresoreria informació sobre els rendiments anuals reals percebuts. Si la quota triada durant l’any fos inferior a l’associada als rendiments comunicats per l’Administració Tributària corresponent, es notificarà al treballador l’import de la diferència. Aquest import s’ha d’abonar abans de l’últim dia del mes següent a aquell en què s’hagi rebut la notificació amb el resultat de la regularització.

Si, per contra, la cotització fos superior a la corresponent a la base màxima del tram en el qual estiguin compresos els rendiments, la Tresoreria procedirà a reintegrar la diferència abans del 30 d’abril de l’exercici següent a aquell en el qual la corresponent Administració Tributària hagi comunicat els rendiments computables.

Si està interessat a modificar la base de cotització, els agrairíem que ens ho fessin saber amb la màxima antelació possible.