Alerta setmanal de continguts (setmana 12 del 2026)

La consulta tributària de la DGT V2460-25, de l’11 de desembre de 2025, analitza la possibilitat d’aplicar el règim especial de tributació per a treballadors desplaçats a territori espanyol (art. 93 de la Llei de l’IRPF) en el cas d’una persona amb doble nacionalitat espanyola i estatunidenca que decideix traslladar-se a Espanya mentre continua treballant en remot per a una empresa estatunidenca.

És a dir, el contribuent posseeix nacionalitat espanyola i estatunidenca, resideix als Estats Units i treballa per a una empresa americana. A partir de l’agost de 2025 ha acordat amb la seva empresa prestar els seus serveis des d’Espanya en modalitat de teletreball. A causa de la seva nacionalitat espanyola, no pot sol·licitar el visat de teletreball internacional previst en la normativa de suport a emprenedors. La qüestió consisteix a determinar si pot acollir-se al règim especial de l’art. 93 de la Llei de l’IRPF, aplicable a treballadors desplaçats a Espanya.

Règim especial de treballadors desplaçats

L’art. 93 de la Llei de l’IRPF permet que les persones físiques que adquireixin residència fiscal a Espanya a conseqüència del seu desplaçament puguin optar per tributar conforme a les regles de l’impost sobre la renda de no residents, durant l’any del canvi i els cinc següents. Encara que es manté com a resident fiscal espanyol, la base es calcula com en l’IRNR, amb particularitats. Per a entrar, cal cobrir tres pilars bàsics.

Requisit 1: No resident en els darrers cinc anys. No haver estat resident fiscal a Espanya en els cinc exercicis previs al trasllat, segons l’art. 9 LIRPF (més de cent vuitanta-tres dies, nucli econòmic aquí, etc.).

• Atenció. Provin absències o residència provada a l’estranger; paradisos fiscals exigeixen cent vuitanta-tres dies demostrats allí.

Requisit 2: Desplaçament per motius laborals. La mudança ha de venir d’una relació laboral: nou contracte espanyol, ordre del cap o -aquí és clau- teletreball a distància amb mitjans informàtics exclusius. La norma cita el visat internacional com a exemple, però no l’exigeix; n’hi ha prou amb el document de l’ocupador reconeixent el remot.

• Atenció. En el cas, l’empresa dels EUA l’avala per escrit, amb data d’inici i durada estimada -sense visat espanyol, continua valent.

Requisit 3: Sense establiment permanent a Espanya. No generar rendes via EP espanyol (amb excepcions específiques).

• Atenció. Teletreball pur no crea EP si no hi ha oficina fixa o agents dependentes aquí.

Procediment per a optar-hi

Presenteu el model 149 amb comunicació a Hisenda, adjuntant contracte laboral, alta SS (o manteniment EUA), carta de l’ocupador amb data d’inici i durada, i prova de no residència prèvia. Vinculant si tot quadra.

• Atenció. Feu-ho aviat, ja que cobreix sis anys i afecta patrimoni (obligació real).

Resolució de la DGT en aquest cas

Sí que s’aplica: doble nacional espanyol-EUA, teletreball des d’agost 2025 per a empresa americana, SS als EUA, sense visat per ser espanyol. Compleix els tres requisits -el visat és mer exemple, no barrera-. Tributa com no resident sis anys.

Quadre resum

Si teniu expatriats tornant o clients en remot amb empreses foranes, això obre portes fiscals. Contacteu amb nosaltres per a preparar el 149 i evitar ensopegades amb residència o EP.

Com cada any, al BOE del dia 12 de març de 2026 s’ha publicat la Resolució d’11 de març de 2026, de la Direcció General de l’AEAT, on es publiquen les directrius generals del citat Pla general de control tributari i duaner de 2026.

Les directrius del pla de 2026 segueixen la mateixa estructura que un altre dels instruments de planificació de l’Agència Tributària com és el Pla d’objectius anual i giren entorn de cinc grans pilars:

1. Informació i assistència.
2. Prevenció dels incompliments. El foment del compliment voluntari i prevenció del frau.
3. La recerca i les actuacions de comprovació del frau tributari i duaner.
4. El control del frau en fase recaptatòria.
5. La col·laboració entre l’Agència Tributària i les administracions tributàries de les comunitats autònomes.

A continuació exposarem un breu resum de les principals mesures i actuacions que s’escometran en aquest exercici 2026 per part d’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT).

En aquesta edició, es destaquen els nous fluxos d’informació financera mensualitzada, un repunt en el control del sector immobiliari després del seu enlairament i l’eliminació de la franquícia duanera de 150 euros per a comerç electrònic

Principals mesures

Enfortiment de l’assistència al contribuent i digitalització

Es culmina el model omnicanal amb cita presencial el mateix dia i personal dedicat exclusiu a atenció telefònica i en oficines, alliberant recursos per a inspeccions. Es llancen eines com l’assistent virtual de l’IRNR, informador a l’exportació i de l’impost de matriculació, juntament amb ampliació de censos web i pagaments amb bizum o targeta a l’app de renda.

• Atenció. Tot i que faciliten tràmits, aquestes dades enriquides (historial unificat de consultes) milloren la seva capacitat per a detectar inconsistències primerenques en declaracions.

Control del comerç electrònic i plataformes digitals

Reforç total en totes les facetes del comerç electrònic, creuant informació de plataformes (DAC7) amb pagaments transfronterers (CESOP) i duanes, especialment després de la fi de la franquícia de 150 euros. Es vigilen venedors que aparenten ser a la UE sense presència real per a eludir l’IVA.

• Atenció. Operadors a Amazon, Wallapop o similars, reviseu règims de finestreta única i operacions intracomunitàries -les visites i creuaments seran habituals.

Supervisió de neobancs, xarxes socials i economia submergida

Major escrutini a comptes en entitats digitals per a ocultar rendes o patrimonis, creadors de contingut en xarxes i negocis sense TPV o que no admeten targeta. Plans de visites sectorials per a aflorar activitats fingides.

• Atenció. Si useu Revolut o similars per a canalitzar ingressos, o rebutgeu pagaments electrònics, espereu comunicacions preventives o comprovacions formals.​

Intensificació del control d’arrendaments i immobiliari

Focus renovat en el sector pel seu repunt: despeses financeres i subcontractes abusives, comercialització/intermediació, lloguers turístics via plataformes no declarats (o camuflats com a habitatge), valoracions en transmissions i SOCIMI.

• Atención. Propietaris de pisos a Airbnb o Booking, i promotores: els creuaments amb CCAA i plataformes detectaran discrepàncies en rendiments declarats.​​

Control sobre patrimonis elevats i societats interposades

Anàlisi de persones físiques amb estils de vida no coherents amb rendes/patrimoni declarat, i societats instrumentals per a despeses personals o eludir IRPF/patrimoni. Grans empreses i grups fiscals amb xifres “cridanerament baixes” o sense operacions reals.

• Atenció. Si cotxes de luxe o viatges no quadren amb el model 720 o IRPF, o useu empreses per a pagar hipoteques privades, podeu ser subjectes d’una revisió patrimonial.​

La sol·licitud de formalització d’un precontracte de treball per part d’un candidat seleccionat, en el context d’un procés de contractació laboral, planteja interrogants d’especial rellevància pràctica sobre la seva obligatorietat legal, naturalesa vinculant i les responsabilitats civils que de la seva acceptació o incompliment es deriven. A continuació s’exposa una anàlisi detallada d’aquest instrument jurídic, els seus requisits de validesa i les estratègies recomanades per a la seva implementació en protecció dels interessos empresarials.

Naturalesa jurídica i caràcter voluntari del precontracte laboral

El precontracte de treball configura un acord preliminar de caràcter consensual mitjançant el qual les parts -ocupador i futur empleat- es comprometen a formalitzar en una data determinada un contracte de treball sota les condicions específicament pactades (retribució, jornada, categoria professional, data d’incorporació, etc.).

No existeix cap obligació legal que imposi a l’ocupador la formalització d’aquest document, constituint una facultat potestativa l’exercici de la qual respon a criteris estratègics de la direcció empresarial. No obstant això, la seva signatura genera efectes vinculants en seu civil, susceptibles de reclamació judicial per incompliment contractual.

• Atenció. L’absència de precontracte no genera cap responsabilitat per denegació de la seva formalització, preservant la plena llibertat negociadora de l’ocupador.

Efectes indemnitzatoris derivats de l’incompliment

La rúbrica del precontracte genera obligacions recíproques de bona fe contractual, conforme als articles 1254 i següents del Codi Civil:

1. Incompliment per part del futur empleat: si el candidat renuncia a la seva incorporació injustificadament, l’empresa podrà reclamar indemnització pels perjudicis efectivament acreditats, com ara els costos del procés selectiu, pèrdua de productivitat temporal o despeses de formació específica.

2. Incompliment per part de l’ocupador: la modificació unilateral de les condicions pactades en el precontracte (retribució, jornada, etc.) habilita al candidat a exigir rescabalament pels salaris deixats de percebre des de la data prevista d’incorporació fins a la data de la sentència judicial que reconegui aquesta indemnització.

Aquestes reclamacions es tramitaran exclusivament per la via civil, atès que la relació laboral pròpiament dita encara no haurà nascut.

• Atenció. La quantificació de la indemnització a càrrec de l’empleat s’ha de pactar expressament en el precontracte, i es recomana la seva fixació en quantia equivalent al cost del procés selectiu o una/dues mensualitats de retribució bruta.

Clàusules recomanades per a protecció empresarial

En els supòsits en què s’estimi estratègic formalitzar el precontracte, s’aconsella incloure les següents estipulacions:

• Determinació precisa de les condicions laborals pactades (categoria, retribució, jornada, data d’efectes).
• Termini concret per a formalització del contracte definitiu.
• Astricció recíproca per incompliment, quantificada a favor de l’empresa en concepte de costos selectius.
• Condició resolutòria per incompliment greu de qualsevol de les parts.
• Renúncia expressa a la via laboral, sotmetiment a jurisdicció civil.

Conseqüències de la modificació de condicions pactades

La discrepància entre les condicions del precontracte i les del contracte definitiu habilita al candidat a rebutjar la formalització d’aquell, exigint la indemnització corresponent. No obstant això, si el futur empleat accepta condicions diferents, s’entendrà que ha consentit la novació de l’acord previ, renunciant a eventuals reclamacions.

• Atenció. Tota modificació de condicions cal formalitzar-la per escrit i obtenir consentiment exprés del candidat per a evitar interpretacions contradictòries.

Recomanacions estratègiques

La formalització del precontracte resulta especialment aconsellable en posicions qualificades la selecció de les quals hagi suposat cost significatiu, constituint un instrument eficaç de mitigació de riscos. No obstant això, la seva implantació s’ha d’acompanyar de la preceptiva revisió jurídica per a garantir la seva solidesa enfront d’eventuals impugnacions.

Quedem a la seva disposició per a l’elaboració de models personalitzats de precontracte adaptats a les particularitats de cada procés selectiu, així com per a l’assessorament en la seva implementació estratègica.

El Tribunal Suprem (TS), en la sentència 116/2026 de 3 de febrer, posa punt final a una pràctica habitual en moltes empreses: exigir al metge privat que certifiqui si la consulta entra en la cartera pública de la Seguretat Social i si no entrava fora d’horari. Tot sorgeix d’un conflicte empresarial on el conveni dona permís retribuït per a revisions mèdiques en jornada si estan en la cartera pública, però l’empresa demanava aquest paperet extra per a privats.

Què diu el conveni i què feia l’empresa?

El pacte col·lectiu permet absentar-se el temps just per a revisions incloses en serveis públics durant la jornada. La companyia, per a controlar abusos, exigia en privats una declaració del metge: “això és a la cartera pública i no es podia fora de treball”. El Tribunal Superior de Galícia va dir que no, i el Suprem ho confirma: el conveni no demana això, només limita a serveis públics, sense detallar controls.

Per què el metge privat no pinta res aquí

El metge de la clínica particular no té per què saber si la seva consulta té espai en la sanitat pública ni l’horari laboral (això és qüestió legal, no mèdica). Els seus papers es limiten a la Llei 41/2002: certificats de salut gratis si la llei ho diu, i documentació clínica bàsica. No és la seva competència verificar carteres públiques o agendes.

• Atenció. Obligar-los vulnera la seva autonomia (s’hi podrien negar, i el treballador té dret al permís sense aquest filtre).

El pal a les dades personals: història clínica intocable

Més greu: demanar aquesta informació és ficar-se en història clínica, dades confidencials i titularitat del centre privat. Només es tracten per a assistència sanitària per professionals amb secret. L’empresa aquí no hi entra, és comunicació indeguda de dades mèdiques.

• Atenció. Si ho fa, té el risc de demandes per protecció dades i multes.

Què passa ara en la pràctica

L’empresa ha de concedir el permís igual per a públic o privat, sempre que sigui cartera pública i durant la jornada. Justificants normals (cita o alta), sense declaracions jurades del metge. Si hi ha abús, useu facultats generals de l’ET (art. 20.4), però sense trepitjar drets.

• Atenció. Negocieu si voleu més controls. Unilateral no val, i menys amb sindicats a l’aguait.

Des del despatx us recomanem actualitzar polítiques de permisos immediatament, formar a RH i revisar convenis per a evitar conflictes. Si té problemes oberts o vol un pacte amb el comitè, compteu amb nosaltres per a redactar-lo blindat.

La inflació es torna a colar en tots els titulars, i és natural. Les últimes xifres de Funcas, actualitzades el 13 de març de 2026, mostren que febrer ha sorprès l’alça en un panorama regirat pel conflicte a l’Iran i els vaivens del petroli. Aquí no anem amb embuts: us ho expliquem de forma clara, amb números del carrer i passos pràctics perquè no us enxampi desprevinguts en empreses o com a autònoms.

1. El que marquen les dades d’ara

Febrer deixa un IPC general del 2,3%, subjacent al 2,7% i nucli inflacionista fregant el 2,9%, amb aliments sense processar disparats al 6,5% mentre l’energia retalla un 3,1%. Funcas insisteix que la subjacent ja estrenyia abans del desgavell geopolític, la qual cosa força a retocar-la a l’alça per a tot l’any.

• Atenció. Aquest repunt en costos bàsics com el menjar o el transport ja us està menjant marge, si no ho noteu en factures, ho veureu aviat.

2. El que pinta per a 2026 segons el petroli

Tres hipòtesis segons el Brent: central (baixa a 81 $, inflació mitjana 3,6% i subjacent 2,5%), alt (estable 102 $, fins a 4,3% amb pics per sobre del 4% a la primavera) o baix (73 $, més suau al 3,2%). En els pitjors, maig pot ser un forn.

• Atenció. Si depeneu de l’energia o el transport, l’escenari alt us rebenta pressupostos (mireu ja els vostres contractes de subministrament).

3. Impacte en els vostres números i com moure fitxa

Per a empreses i autònoms

Els costos fixos com l’electricitat, gasoil o matèries primeres pugen sense pietat, i la subjacent us pica les despeses corrents. Passos concrets: reviseu subministraments i fixeu preus ja, apugeu tarifes a poc a poc explicant per què, i caceu bons fiscals per a invertir en plaques solars o programari que estalviï. En tresoreria, anticipeu caixa i renegocieu crèdits abans que els bancs estrenyin. Fiscalment, ajusteu amortitzacions i existències per a no inflar bases de societats o IVA.

• Atenció. Si no toqueu marges ara, el 4% a la primavera us deixa en números vermells (truqueu a simular escenaris).

Per a vosaltres com a particulars

La compra diària us fa més mal, lloguers indexats tiren a l’alça i l’estalvi del banc perd pistonada. Consells de sentit comú: retalleu capritxos i tracteu d’acudir a l’essencial, busqueu hipoteques fixes si podeu, i poseu els diners en fons que segueixin l’IPC o maons. En impostos, planegeu vendes d’accions o cases per a no perdre deduccions.

• Atenció. Aquest 6,5% en menjar us roba poder de compra (reviseu despeses fixes com a habitatge ja).

4. Com podem ajudar-lo

En aquest maremàgnum, no val només: li muntem plans fiscals a mesura per escenaris, cacem subvencions per a eficiència, repassem contractes d’energia o proveïdors, simulem com us afecta en els comptes i us fem seguiment mensual dels indicadors.

• Atenció. La volatilitat no espera, si veu el Brent per sobre de 100 $, mogui fitxa aquesta setmana.

En fi, 2026 no pinta regalat, però amb cap es capeja. Anticipi’s, ajustin i truqui’ns per a un cop d’ull ràpid dels seus números. Restem a l’espera.