Alerta setmanal de continguts (setmana 13 del 2024)

Hem de recordar-li que la Llei General Tributària (LGT) estableix, amb respecte sempre al principi de proporcionalitat, que es procedirà a l’embargament dels béns i drets de l’obligat tributari en quantia suficient per a cobrir:

• L’import del deute no ingressat.
• Els interessos que s’hagin reportat o es reportin fins a la data de l’ingrés en el Tresor.
• Els recàrrecs del període executiu.
• Les costes del procediment de constrenyiment

La mateixa LGT assenyala com a béns embargables els sous, salaris i pensions, disposant que no s’embarguin els béns o drets declarats inembargables per les lleis. En aquest sentit, el Reglament General de Recaptació estableix que:

“L’embargament de sous, salaris i pensions s’efectuarà tenint en compte el que s’estableix en la llei d’enjudiciament civil (LEC).

La diligència d’embargament es presentarà al pagador. Aquest quedarà obligat a retenir les quantitats procedents en cada cas sobre les successives quanties satisfetes com a sou, salari o pensió i a ingressar en el Tresor l’import tret fins al límit de la quantitat deguda”.

Quins són aquests límits d’embargabilitat que estableix la llei d’enjudiciament civil (LEC)?

La LEC declara embargables amb caràcter general els “salaris, sous, jornals, retribucions o pensions” que siguin superiors al salari mínim interprofessional (SMI), i això conforme a l’escala que estableix la mateixa norma, que es basa en una sèrie de trams atès l’import en què els emoluments superen aquest SMI.

Atenció. Tingui en compte que, amb efectes des de l’1 de gener de 2024, l’SMI s’ha incrementat a 1.134 euros per 14 pagues. En 2023 era de 1.080 euros.

Però, tot i l’aparent claredat d’aquest precepte, en la pràctica se susciten alguns dubtes sobre si determinats conceptes que integren els emoluments s’han de computar o no a l’efecte d’aplicar l’escala de retenció que estableix la norma o, per contra, si n’estarien exempts, sent inembargables. Això és el que succeeix precisament amb les dietes salarials, ja que se solen integrar com un concepte més en les nòmines dels empleats, com a part de la seva retribució, la qual cosa suscita el corresponent dubte o interrogant a l’hora que l’empresa practiqui la retenció salarial ordenada pel jutjat o tribunal.

La LEC en concret assenyala que:

1. És inembargable el salari, sou, pensió, retribució o el seu equivalent, que no excedeixi de la quantia assenyalada per al salari mínim interprofessional (SMI).

2. Els salaris, sous, jornals, retribucions o pensions que siguin superiors al salari mínim interprofessional s’embargaran conforme a aquesta escala:

• Per a la primera quantia addicional fins a la qual suposi l’import del doble del salari mínim interprofessional, el 30 per 100.

• Per a la quantia addicional fins a l’import equivalent a un tercer salari mínim interprofessional, el 50 per 100.

• Per a la quantia addicional fins a l’import equivalent a un quart salari mínim interprofessional, el 60 per 100.

• Per a la quantia addicional fins a l’import equivalent a un cinquè salari mínim interprofessional, el 75 per 100.

• Per a qualsevol quantitat que excedeixi de l’anterior quantia, el 90 per 100.

Què passa amb les dietes? Són embargables sense límit?

La LEC estableix el que seran les quantitats inembargables, però en tot cas dels sous, salaris i pensions així com els límits de la seva embargabilitat, si bé, no estableix quin és el concepte de salari i quines quanties l’integren.

Ara bé, per saber el que cal considerar salari, la resposta legal l’obtenim de l’ordenament laboral, en concret l’Estatut dels Treballadors assenyala que:

1. Es considerarà salari la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècie, per la prestació professional dels serveis laborals per compte d’altri, que retribueixin el treball efectiu, sigui quina sigui la forma de remuneració, o els períodes de descans computables com de treball.

• En cap cas, el salari en espècie podrà superar el trenta per cent de les percepcions salarials del treballador, ni donar lloc a la minoració de la quantia íntegra en diners del salari mínim interprofessional.

2. No tindran la consideració de salari les quantitats percebudes pel treballador en concepte d’indemnitzacions o bestretes per les despeses realitzades a conseqüència de la seva activitat laboral, les prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Social i les indemnitzacions corresponents a trasllats, suspensions o acomiadaments.

Sobre la base de l’anterior, s’arriba a la conclusió que les quantitats satisfetes en concepte de dietes que s’abonin en la nòmina no estarien incloses dins del concepte de salari a l’efecte de l’aplicació dels límits d’embargabilitat de la LEC, i, per tant, serien embargables sense límits, de conformitat amb les disposicions generals tributàries d’embargabilitat de béns i drets.

Per tant, a aquest efecte:

• Si un concepte no té la consideració de salari, no li apliqui l’escala prevista amb caràcter general (aquesta escala només és aplicable si s’embarguen conceptes salarials).

• Encara que les dietes apareguin en la nòmina, les haurà de separar de la resta de salari a l’hora de calcular l’embargament.

Com ja sap, el pròxim dia 3 d’abril arrenca la campanya de la renda de l’exercici 2023, el termini de finalització de presentació de la declaració de la qual acaba el dia 1 de juliol de 2024 (si s’efectua domiciliació bancària del pagament, el termini finalitza el 26 de juny de 2024).

Entre altres novetats, volem informar-los en aquesta circular sobre les relatives a la deducció per maternitat després de la seva modificació des de l’1 de gener de 2023, així com les relatives a l’increment per despeses de guarderies després de la Sentència del Tribunal Suprem de 8 de gener de 2024.

Novetats en la deducció per maternitat i increment per despeses de guarderia

1. Beneficiaris de la deducció (article 81 de la Llei de l’IRPF)

Amb efectes des de l’1 de gener de 2023, es modifiquen els requisits per poder aplicar la deducció per maternitat:

Les dones amb fills menors de tres anys amb dret a l’aplicació del mínim per descendents poden minorar la quota diferencial fins a 1.200 euros anuals per cada fill menor de tres anys fins que el menor compleixi tres anys sempre que compleixin algun dels següents requisits:

• Que en el moment del naixement del menor percebin prestacions contributives o assistencials del sistema de protecció de desocupació.
• Que en el moment del naixement estiguin donades d’alta en el règim corresponent de la Seguretat Social o mutualitat.
• Que en qualsevol moment posterior al naixement del menor estiguin donades d’alta en el règim corresponent de la Seguretat Social o mutualitat amb un període mínim de trenta dies cotitzats, tenint en compte també els dies cotitzats previs al naixement.

Aquesta deducció es calcularà de manera proporcional al nombre de mesos del període impositiu posteriors al moment en què es compleixin els requisits.

Quan es tingui dret a la deducció per haver-se donat d’alta en la Seguretat Social o mutualitat amb posterioritat al naixement del menor, la deducció corresponent al mes en què es compleixi el període de cotització de trenta dies s’incrementarà en 150 euros anuals.

Se suprimeix, per tant, per a aquesta deducció el límit de les cotitzacions i quotes totals a la Seguretat Social i mutualitats reportades en cada període impositiu amb posterioritat al naixement o adopció que establia la normativa anterior.

2. Increment per despeses de guarderies o centres d’educació infantil

L’import de la deducció per maternitat es podrà incrementar fins a 1.000 euros addicionals quan el contribuent que hi tingui dret hagués satisfet en el període impositiu despeses de custòdia del fill menor de tres anys en guarderies o centres d’educació infantil autoritzats.

L’increment de la deducció per despeses de custòdia en guarderia o centres d’educació infantil autoritzats es calcularà de manera proporcional al nombre de mesos en què es compleixin de manera simultània els requisits i tindrà com a límit l’import total de la despesa efectiva no subvencionada satisfeta en aquest període en relació amb aquest fill.

És important destacar que, arran de la Sentència del Tribunal Suprem de 8 de gener de 2024, podran aplicar aquest increment no sols les mares que portin els seus fills a un centre d’educació infantil autoritzat per l’administració educativa de la comunitat autònoma, sinó també les mares que els portin a guarderies que comptin amb l’autorització de l’ajuntament que sigui necessària per a l’obertura i funcionament de l’activitat de custòdia de menors en guarderies, segons les disposicions normatives aplicables a aquesta mena de centres.

Atenció. En el cas que la guarderia o el centre d’educació infantil hagi presentat la corresponent declaració informativa, amb caràcter general, l’import de la deducció apareixerà emplenat quan s’accedeixi a Renda WEB per confeccionar la declaració.

Aplicació de l’increment per despeses de guarderia en exercicis anteriors

Si es van presentar les declaracions dels anys anteriors sense aplicar aquest increment i ara, per aplicació del criteri fixat per aquesta Sentència fos possible aplicar-lo, es podrà sol·licitar una rectificació de les declaracions presentades en anys anteriors.

Abonament anticipat de la deducció per maternitat: tingui’s en compte que només es podrà sol·licitar l’abonament anticipat de l’import que correspongui a la deducció per maternitat sense incloure l’increment addicional per despeses de custòdia en guarderies o centres d’educació infantil autoritzats. A diferència de la deducció general per maternitat, els contribuents amb dret a l’aplicació de l’increment addicional per despeses de custòdia no poden sol·licitar a l’Agència Estatal d’Administració Tributària el seu abonament de forma anticipada, sinó que hauran de sol·licitar l’increment que correspongui directament en la declaració de l’IRPF.

Els contribuents amb dret a l’aplicació de la deducció per maternitat poden sol·licitar a l’Agència Estatal d’Administració Tributària el seu abonament de forma anticipada. L’abonament de la deducció de forma anticipada s’efectuarà, mitjançant transferència bancària, per l’Agència Estatal d’Administració Tributària mensualment i sense prorratejos per un import de 100 euros per cada fill. La sol·licitud de l’abonament anticipat de la deducció s’ha d’ajustar al model 140 aprovat per l’Ordre HAC/177/2020, de 27 de febrer.

Atenció. A partir de l’1 de gener de 2023, la sol·licitud d’abonament anticipat de la deducció per maternitat ja no exigeix un període mínim de cotització.

EXEMPLE

Deducció per maternitat i increment per despeses de custòdia

La Sra. M.D.O, va tenir bessons el gener de 2023. A més, té un fill nascut el 2 de setembre de 2020, que ha estat matriculat durant l’exercici excepte el mes d’agost en un centre d’educació infantil privat autoritzat de la Comunitat de Madrid.

La Sra. M.D.O treballa per a una multinacional des de l’any 2010 i en el moment del naixement es troba donada d’alta en el règim corresponent de la Seguretat Social.

Les despeses satisfetes pels serveis prestats per aquest centre són els següents:

• 300 euros per la matrícula.
• 500 euros/mes (import que correspon a cadascun dels mesos complets de gener a juny, tots dos inclusivament)
• 250 euros (import que correspon a quinze dies del mes de juliol).

En relació amb aquest import es va sol·licitar i va obtenir per a l’exercici 2023 de la comunitat autònoma una beca pel concepte de xec guarderia que va ser de 700 euros, quantitat abonada directament al centre d’educació infantil per la Conselleria d’Educació.

Així mateix, a l’altre progenitor li han abonat en l’empresa on treballa, en concepte d’ajuda per al centre d’educació infantil, un total de 80 euros mensuals per cada mes en què ha acreditat l’assistència del seu fill a aquest centre, retribució en espècie exempta per al seu treballador.

La resta de l’import de les despeses ha estat satisfet al 50 per 100 per cada progenitor.

Determinar en els següents casos l’import de la deducció per maternitat i l’increment addicional per despeses de guarderia corresponent a l’exercici 2023 i calcular el resultat de la seva declaració, sabent que la quota diferencial ascendeix a 1.500 euros i que la contribuent no ha sol·licitat l’abonament anticipat de la deducció per maternitat.

Solució:

1. Import de la deducció per maternitat

Deducció corresponent a cadascun dels bessons:

• Nombre de mesos de compliment dels requisits: dotze mesos
• Import de la deducció: (12 mesos x 100 euros) = 1.200
• Límit de la deducció per fill (1.200 euros).
• Import total de la deducció corresponent als bessons = 1.200 x 2 fills = 2.400 euros

A partir de l’1 de gener de 2023, podran aplicar la deducció per maternitat per cada fill fins que el menor compleixi tres anys les dones que tinguin dret a l’aplicació del mínim per descendents que, en el moment del naixement del menor, estiguin donades d’alta en el règim corresponent de la Seguretat Social o mutualitat, i s’elimina el requisit que la dona hagi d’exercir una activitat per compte propi o d’altri per tenir dret a la deducció pel que s’ha de tenir en compte el següent:

• En el moment del naixement de cadascun dels menors, la Sra. M.D.O complia el requisit d’estar donada d’alta en la Seguretat Social, per la qual cosa tindrà dret a cobrar per cadascun d’ells la deducció per maternitat fins que compleixin tres anys.
• En el cas concret del seu fill gran, tindrà dret a la citada deducció fins al mes d’agost inclòs, perquè al setembre compleix tres anys, i per cadascun dels bessons tindrà dret a la deducció de gener (mes de naixement) a desembre (12 mesos en total).
• Pel que respecta a l’increment de la despesa en guarderia corresponent al fill gran, atès que aquest es calcula proporcionalment al nombre de mesos en què es compleixin de manera simultània els requisits exigits en l’article 81.1 i 2 de la Llei de l’IRPF.

Deducció corresponent al fill gran:

• Nombre de mesos de compliment dels requisits: 8 mesos
• Import de la deducció (8 mesos x 100 euros) = 800
• Límit de la deducció per fill (1.200 euros)

Nota: la Sra. M.D.O tindrà dret a la deducció per maternitat en 2023 des del mes de gener inclòs doncs en el moment de naixement del seu fill gran (exercici 2020) estava treballant per compte d’altri, d’alta en la Seguretat Social i amb cotitzacions, per la qual cosa va generar dret a la deducció per maternitat, i la manté fins que el nen compleixi tres anys (per tant, fins a agost inclòs). Passaria el mateix si hagués estat d’alta en el RETA en el moment del naixement del fill major.

Import total deducció per maternitat 2023: (2.400 + 800) = 3.200

2. Increment addicional per despeses de custòdia

Increment addicional corresponent al fill gran:

• Nombre de mesos de compliment dels requisits: sis mesos
• Import de l’increment (1.000 euros ÷ 12 mesos x 6 mesos) = 500

Nota: en el present cas, l’increment addicional per despeses de custòdia del fill menor de tres anys en guarderies o centres d’educació infantil autoritzats pot arribar als 1.000 euros anuals i es calcularà proporcionalment al nombre de mesos en què es compleixin de manera simultània els requisits exigits en l’article 81.1 i 2 de la Llei de l’IRPF. Els mesos a prendre en consideració són exclusivament aquells en els quals les despeses abonades s’efectuïn per mes complet. Per tant, en la mesura en què té dret a la deducció per maternitat des del mes de gener, i l’increment per despesa en guarderia només es pot estendre fins al mes previ a l’inici del segon cicle d’educació infantil (setembre) computant els mesos complets, només es tenen en compte sis mesos complets (de gener a juny), per la qual cosa el càlcul serà 1000 euros ÷ 12 mesos x 6 mesos) = 500 euros.

• Límit de l’increment: 500 euros.
• L’increment de 500 euros no supera el límit de l’import total de la despesa efectiva no subvencionada de les despeses de custòdia: 2.290 euros.

Nota: d’acord amb l’article 81 de la Llei de l’IRPF i l’article 60 del Reglament de l’IRPF, la despesa total no subvencionada corresponent a les quantitats totals anuals (per mesos complets o incomplets) satisfetes a guarderies o centres d’educació infantil autoritzats per la preinscripció i matrícula d’aquests menors, l’assistència, en horari general i ampliat, i l’alimentació, es minorarà en les quantitats d’aquestes despeses que hagin estat satisfetes per les empreses ocupadores dels beneficiaris que tinguessin la consideració de rendiments del treball en espècie exempts per aplicació del que es disposa en les lletres b) o d) de l’apartat 3 de l’article 42 de la Llei de l’IRPF.

Per tant, en el present cas les despeses de custòdia seran: 300 (matrícula) + 3.000 (6 mesos complets) + 250 (mes de juliol incomplet) – 700 (import subvencionat) – 560 (80 x 7 mesos, corresponent a la retribució en espècie exempta) = 2.290 euros.

Atenció: encara que hagi estat pagat per tots dos progenitors al 50 per 100, es considerarà tant l’import pagat per la mare o el contribuent amb dret al referit increment, com el satisfet per l’altre progenitor.

3. Resultat de la declaració

Quota diferencial: 1.500

Deducció per maternitat

• Import de la deducció (2.400 + 800) = 3.200
• Increment per despeses en guarderies (500) = 500

Resultat de la declaració (1.500 – 3.200 − 500) = −2.200

Font: AEAT

L’informem que al Butlletí Oficial de les Corts Generals (BOCG) del passat 16 de febrer de 2024 s’ha publicat el projecte de llei sobre condicions laborals transparents. El futur text normatiu modificarà l’Estatut dels Treballadors (ET) i altres disposicions en matèria laboral, per a la transposició de la Directiva (UE) 2019/1152 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, relativa a unes condicions laborals transparents i previsibles a la Unió Europea.

Tenint en compte que el projecte de llei pot sofrir futures modificacions, podem resumir les principals novetats que ens trobarem l’endemà de la seva publicació al BOE.

Quines mesures laborals específiques que s’inclouen en aquest projecte de llei?

• S’estableix el dret del treballador a conèixer per escrit els aspectes essencials de la relació laboral i al fet que les seves condicions de treball siguin previsibles, amb la condició de garantir la integració d’un principi bàsic de la Directiva (UE) 2019/1152 en el marc dels drets i les obligacions de l’empresa i dels treballadors.
• Es reforça l’obligació de fer constar per escrit els contractes de treball, inclosos els de durada inferior a quatre setmanes, i d’informar per escrit al treballador, en els termes i terminis que s’estableixin reglamentàriament, sobre els elements essencials de la seva relació laboral.
• S’incorpora l’ET una definició del que es considera condició de treball previsible i les presumpcions en determinats incompliments empresarials relacionats amb el subministrament d’informació i amb les exigències de previsibilitat.
• S’estableix una nova regulació perquè s’entengui que el contracte s’ha subscrit per temps indefinit i a jornada completa en relació amb les obligacions recollides en l’article 4.2.h), sense perjudici de les presumpcions existents i que es refereixen a incompliments sobre la forma [articles 8.2 i 12.4.a)] o sobre el registre horari [article 12.4.c)], recollint-se així el mandat de transposició de garantir i protegir els drets reconeguts de manera rellevant en la directiva. Es modifica, així mateix, l’article 12.4 i 5 de l’ET.
• El registre de la jornada dels treballadors a temps parcial ha d’incloure l’horari concret d’inici i finalització. La modificació busca garantir als treballadors a temps parcial la mateixa protecció -en termes de previsibilitat de la seva jornada de treball- que l’establerta per als treballadors a temps complet. També s’estableix la prohibició que s’imposi unilateralment, per part de l’empresa, el canvi entre treball a temps complet i a temps parcial o viceversa; no obstant això, els treballadors a temps parcial no tenen una previsió similar en relació amb altres variacions de la seva jornada. Igualment, s’indica que l’increment o disminució de les hores de treball en el contracte a temps parcial tindrà caràcter voluntari.
• En el cas dels contractes temporals i de durada determinada, el període de prova no podrà excedir d’un mes si el contracte té una durada igual o superior a sis mesos, període que es reduirà per a contractes de durada inferior en la proporció que correspongui, complint-se així la previsió conforme a la qual el període de prova ha de ser proporcional a la durada del contracte i a la naturalesa del treball.
• Es recull expressament la prohibició que l’empresa obstaculitzi o impedeixi al treballador la prestació de serveis per a altres empreses, així com que sofreixi un tracte desfavorable per la seva pluriocupació.
• Es regula el dret dels treballadors a sol·licitar una altra forma d’ocupació que ofereixi una previsibilitat i una seguretat més elevades i a rebre una resposta motivada per escrit de l’empresa que tingui en compte les necessitats d’aquesta última i del treballador.
• A fi de tipificar l’incompliment de la nova obligació incorporada en el nou article 21 bis de l’ET, de donar resposta motivada per escrit a la sol·licitud formulada pels treballadors, d’una altra forma d’ocupació que ofereixi una previsibilitat i una seguretat més elevada, es modifica art. 6.5 de la LISOS. La falta d’informació al treballador sobre els elements essencials del contracte i les principals condicions d’execució de la prestació laboral, en els termes i terminis establerts reglamentàriament, està tipificada com a infracció lleu.
• Es modifica l’apartat 1 de l’article 7 del text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social per a tipificar com a infracció greu la falta d’informació per escrit al treballador sobre els elements essencials del contracte i les principals condicions d’execució de la prestació laboral, en els termes i terminis establerts reglamentàriament.
• La nova redacció de l’article 21.1 del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors estableix que l’empresa no podrà prohibir ni limitar la prestació de serveis per a altres empreses per part dels treballadors, sense que en cap cas puguin sofrir un tracte desfavorable per aquesta situació.
• S’inclou en l’apartat 12 de l’article 8 del text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social una nova situació que determina que les decisions de l’empresari que suposin un tracte desfavorable dels treballadors siguin constitutives d’infracció molt greu, i es considera que s’incorre en aquesta infracció quan aquestes decisions desfavorables s’adopten en situació de pluriocupació.

L’índex de referència de preus de lloguer afectarà tant propietaris com a inquilins sempre que estiguin en zona tensionada. Tot això sempre amb mires cap al futur, és a dir als contractes que se signaran.

Tot això consta recollit al BOE del 15 de març de 2024, mitjançant Resolució de la Secretaria d’Estat d’Habitatge i Agenda Urbana. El període de vigència de la resolució i, per tant, dels valors de l’índex, té un període de tres anys.

Per consegüent, no podem veure l’índex oficial de preus com un factor que modificarà els preus dels contractes vigents, sinó que condicionarà els futurs. Cal saber que la Llei d’habitatge s’aplicarà de manera íntegra a Catalunya, de moment enlloc més.

Ara bé, a Catalunya s’aplicarà en 140 municipis, que realment són els més grans i poblats, per la qual cosa podríem arribar a dir que s’aplica en tota la Comunitat.

Així i tot, hem de tenir en compte que a pesar que no serveixin per a modificar els contractes existents, si que els condicionen. De fet, l’índex condicionarà tot el mercat immobiliari, tant el del lloguer com el de compravenda. Això és així pel fet que si fem cop d’ull ràpid als preus de lloguer d’abans de l’entrada en vigor (13 de març de 2024), i els comparem amb l’índex de referència, veiem que hi ha diferències enormes.

En concret, podem arribar a apreciar com la bombolla del lloguer a Espanya mostra propietats amb lloguers sobre els 875 euros en ciutats del sud de Catalunya que segons l’índex hauran de rebaixar el preu a una forquilla de 550 a 770 euros.

Això és una altra novetat de l’índex i és que no marca un preu directe, sinó que assenyala una forquilla. La teoria ens indica que aquest índex només serà obligatori quan el propietari és gran tenidor, però en la pràctica sabem perfectament que condicionarà la negociació existent.

A més, l’índex també condicionarà el mercat de compravenda. Hi ha comunitats autònomes que ni volen ni pretenen utilitzar la Llei d’habitatge. Dues d’aquestes són Aragó i Madrid. Ambdues tenen connexió directa amb Catalunya en TGV, per la qual cosa en els pròxims mesos podem presenciar com fons d’inversió, grans tenidors i diversos inversors decideixen vendre habitatge a Catalunya per a traslladar-se a Aragó o Madrid. Això és un altre factor condicionant que també és important.

Cal tenir en compte que baixades de 100 a 200 euros, o fins i tot més en els preus dels lloguers fan caure la rendibilitat de la inversió immobiliària. Si l’inversor observa que la seva rendibilitat ha passat del 8% anual al 3-4% anual podria arribar a desviar tot els seus diners sigui a altres actius immobiliaris o a un altre mercat. Per exemple, podria veure’s temptat per les pujades de l’or o la plata o pel mercat borsari.

Un altre aspecte a tenir en compte és l’impacte en els contractes en vigor. En aquests, es manté la renda pactada per contracte, i es podrà aplicar la corresponent pujada màxima anual del 3% durant aquest 2024, quan correspongui fer-ne la renovació, i en cas de no arribar a un acord entre parts. A partir de 2025, a l’actualització de la renda se li aplicarà un nou índex que ha de definir l’Institut Nacional d’Estadística abans de finals d’enguany, i que substituirà l’IPC.

Per als nous contractes entre particulars que se signin en una zona declarada com a mercat tensionat, la renda que es pacti a l’inici del nou contracte no podrà excedir de l’última renda de contracte d’arrendament d’habitatge habitual que hagués estat vigent en els últims cinc anys en el mateix habitatge, una vegada aplicada la clàusula d’actualització anual de la renda del contracte anterior, sense que es puguin fixar noves condicions que estableixin la repercussió a l’arrendatari de quotes o despeses que no estiguessin recollides en el contracte anterior.