Alerta setmanal de continguts (setmana 13 del 2026)

El dia 8 d’abril de 2026 arrenca la campanya de renda i patrimoni, una campanya en la qual, encara que no tenim gaires novetats, sí que hi ha alguns punts que convé tenir en compte, com la supressió de l’obligació de presentar la declaració als beneficiaris de la prestació per desocupació, i deducció per obtenció de rendiments del treball per a contribuents els rendiments íntegres del treball dels quals siguin inferiors a 18.276 euros. Deduccions per eficiència energètica i mobilitat, exempció per catàstrofes i modificació del tram més alt dels beneficis obtinguts per rendes derivades de l’estalvi (fons d’inversió, accions, etc.). A més, com l’any passat, es podrà efectuar el pagament mitjançant targeta de crèdit en condicions de comerç electrònic segur o mitjançant Bizum.

• Atenció. La campanya de la declaració de la renda i patrimoni corresponent a l’exercici 2025 arrenca el 8 d’abril i s’estendrà fins al 30 de juny de 2026, excepte en el cas de domiciliació bancària de les declaracions que serà des del 8 d’abril fins al 25 de juny de 2026, tots dos inclusivament.

Per tant, els contribuents podran accedir a Renda WEB, per a modificar i presentar l’esborrany de la seva declaració, des del 8 d’abril mitjançant algun dels sistemes d’identificació habituals.

• Fraccionament del pagament: els contribuents podran fraccionar, sense interès ni cap recàrrec, l’import del deute tributari resultant de la seva declaració de l’IRPF, en dues parts: la primera, del 60% del seu import, en el moment de presentar la declaració, i la segona, del 40% restant, fins al 5 de novembre de 2026, inclusivament. La falta de pagament en termini de la primera fracció, això és, del 60% de l’import del deute tributari resultant de l’autoliquidació, determina l’inici del període executiu per la totalitat de l’import a ingressar resultant de l’autoliquidació.

Abans de fer les declaracions de renda i patrimoni de l’exercici 2025 ha de recopilar tots els documents que necessitarem i, especialment, obtenir les dades fiscals que ens proporciona l’AEAT. Recordi que és molt important revisar l’esborrany de la declaració amb atenció i, si és el cas, modificar-lo abans de la seva confirmació. Deixi’s assessorar per un professional expert….

Principals novetats IRPF 2025

1. Exempcions

Entre les novetats en matèria de rendes exemptes destaca l’exempció aplicable a les ajudes concedides per danys personals derivats dels incendis forestals i altres emergències de protecció civil ocorreguts entre el 23 de juny i el 25 d’agost de 2025. Aquestes ajudes, reconegudes després de l’Acord del Consell de Ministres de 26 d’agost de 2025 i en el marc del Reial decret llei 16/2025, queden exemptes en l’IRPF des del 26 d’agost de 2025. La finalitat és clara: evitar que els afectats tributin per ajudes de caràcter reparador.

2. Rendiments del treball

Una de les novetats més destacades és la introducció, amb efectes des de l’1 de gener de 2025, d’una nova reducció aplicable als rendiments íntegres del treball obtinguts de manera excepcional per activitats artístiques. Aquesta reducció s’aplica quan no procedeixi la reducció per irregularitat de l’article 18.2 de la Llei de l’IRPF i afecta tant els qui elaboren obres literàries, artístiques o científiques com els qui mantenen la relació laboral especial pròpia de l’àmbit escènic, audiovisual i musical, incloses també activitats tècniques o auxiliars necessàries per a aquestes arts.

A més, s’incorpora una nova deducció per obtenció de rendiments del treball per a contribuents amb rendiments íntegres inferiors a 18.276 euros anuals, sempre que no obtinguin altres rendes no exemptes superiors a 6.500 euros. La mesura pretén neutralitzar o reduir la càrrega tributària sobre les rendes salarials més baixes, especialment després de l’elevació del salari mínim interprofessional (SMI) el 2025 a 16.576 euros anuals.

3. Activitats econòmiques en estimació directa

En estimació directa, es mantenen algunes regles ja conegudes, però també apareixen matisos rellevants.

En matèria de despeses deduïbles, cal tenir en compte el límit aplicable a les aportacions a mutualitats alternatives al RETA. Per a 2025, la quantia màxima deduïble per contingències comunes se situa en 16.672,66 euros.

D’altra banda, en estimació directa simplificada es manté durant 2025 el percentatge del 5% per despeses de difícil justificació i provisions deduïbles.

Quant a amortitzacions, es prorroga per a 2025 la llibertat d’amortització en inversions lligades a l’ús d’energies renovables, aplicable a instal·lacions d’autoconsum elèctric i a instal·lacions tèrmiques que substitueixin sistemes basats en combustibles fòssils. L’incentiu afecta inversions l’entrada en funcionament de les quals s’hagi produït en 2023, 2024 o 2025.

També, des de l’1 de gener de 2025, s’introdueix una reducció específica per als rendiments nets d’activitats artístiques obtinguts de manera excepcional, sempre que no resulti aplicable la reducció per irregularitat de l’article 32.1 de la Llei de l’IRPF.

4. Activitats econòmiques en estimació objectiva (mòduls)

En primer lloc, s’estableixen regles especials per a la renúncia i revocació de la renúncia al mètode d’estimació objectiva. Per a 2025 va haver-hi un termini entre l’1 i el 31 de desembre de 2024, però a més s’habilita un altre nou termini, des del 25 de desembre de 2025 fins al 31 de gener de 2026, per a renunciar o revocar de cara a 2026. Al costat d’això, s’elimina en determinats casos la vinculació obligatòria de tres anys per als qui van renunciar i desitgin tornar al sistema, especialment en activitats afectades per la DANA en municipis inclosos en el Reial decret llei 6/2024.

Des del 3 de febrer de 2025, a més, desapareix el model 037, per la qual cosa la renúncia en cas d’inici d’activitat cal fer-la ja mitjançant el model 036.

En segon lloc, es prorroguen per a 2025 els límits quantitatius excloents del règim de mòduls que ja s’havien aplicat en exercicis anteriors:

• 250.000 euros de rendiments íntegres per al conjunt d’activitats, excepte agrícoles, ramaderes i forestals.
• 125.000 euros per a operacions en les quals existeixi obligació d’expedir factura quan el destinatari sigui empresari.
• 250.000 euros de compres en béns i serveis, exclòs l’immobilitzat.

En la determinació del rendiment net previ, es mantenen els índexs aplicables a determinats productes agrícoles:

• Raïm de taula: 0,32
• Flors i plantes ornamentals: 0,32
• Tabac: 0,26

També continua vigent el criteri sobre tributació de les ajudes desacoblades de la PAC.

Ara bé, el 2025 s’eliminen dues reduccions que havien tingut rellevància en exercicis anteriors:

• La reducció del 35% del preu d’adquisició del gasoil agrícola
• La reducció del 15% del preu d’adquisició de fertilitzants

Sí que es manté, en canvi, la llibertat d’amortització per a determinats vehicles i noves infraestructures de recàrrega, també per als qui tributin en estimació objectiva.

Així mateix, continuen vigents el 2025:

• l’índex corrector per pinsos adquirits a tercers, fixat en el 0,50
• l’índex per cultius en terres de regadiu que utilitzin energia elèctrica, fixat en el 0,75

I es conserva, a més, la reducció general del 5% sobre el rendiment net de mòduls.

5. Imputació de rendes immobiliàries

Es manté per a 2025 el criteri d’imputació a l’1,1% en municipis els valors cadastrals dels quals hagin estat revisats, modificats o determinats mitjançant procediment de valoració col·lectiva general, sempre que aquests valors hagin entrat en vigor a partir de l’1 de gener de 2012.

6. Reduccions de base imposable i previsió social

Des de l’1 de gener de 2025 es pot disposar anticipadament dels drets consolidats de plans de pensions i sistemes anàlegs respecte d’aportacions amb almenys deu anys d’antiguitat. Es tracta d’una novetat rellevant per als qui tenen estalvi acumulat en instruments de previsió social i contemplen rescats parcials o totals.

7. Mínim personal i familiar

Com a novetat autonòmica destacable, el Principat d’Astúries ha aprovat per primera vegada per a 2025 les seves pròpies quanties del mínim del contribuent i dels mínims per descendents, ascendents i discapacitat, aplicables en el càlcul del gravamen autonòmic.

8. Base liquidable de l’estalvi

Amb efectes des de l’1 de gener de 2025 es modifica l’escala aplicable a la base liquidable de l’estalvi per a determinar tant la quota íntegra estatal com l’autonòmica. També s’ajusta l’escala aplicable a contribuents amb residència habitual a l’estranger en determinats supòsits. És, per tant, una novetat important per a contribuents amb dividends, interessos, guanys patrimonials o rendes de l’estalvi rellevants.

Així, per a rendes superiors a 300.000 euros el tipus aplicable passa del 28% al 30%. Els trams inferiors es mantenen igual.

9. Deduccions per inversió i estímuls empresarials

En l’àmbit d’activitats econòmiques en estimació directa, s’incorporen noves deduccions lligades a esdeveniments d’excepcional interès públic, aprovades pel Reial decret llei 8/2025.

En el règim especial de Canàries es produeixen diverses novetats d’interès:

• S’aclareix l’abast d’uns certs límits en la deducció per inversions en actius fixos
• Es modifiquen regles de la Reserva per a Inversions a Canàries (RIC) amb efectes per a períodes iniciats des de l’1 de gener de 2025
• S’amplien les possibilitats de materialització de la RIC, incloent-hi arrendament d’habitatge habitual, promoció d’habitatges protegits i determinats projectes de col·laboració publicoprivada

També continua sent aplicable el règim fiscal especial de les Illes Balears en els exercicis 2023 a 2028.

10. Deduccions personals i territorials destacades

S’amplia a 2025 la deducció per residència habitual i efectiva a l’illa de la Palma, en línia amb la deducció per obtenció de rendes a Ceuta i Melilla.

Es prorroga igualment un any més la deducció per obres de millora de l’eficiència energètica d’habitatges, de manera que:

• En habitatges habituals, podran computar-se quantitats satisfetes fins al 31 de desembre de 2026
• En edificis residencials, fins al 31 de desembre de 2027

També continuen vigents fins al 31 de desembre de 2025 les dues deduccions per mobilitat elèctrica:

• Adquisició de vehicles elèctrics endollables i de pila de combustible
• Instal·lació de punts de recàrrega

11. Retencions i ingressos a compte

En relació amb els rendiments del treball que generen dret a la deducció aplicable a la Palma, el percentatge de retenció es redueix en un 60% durant 2025. No obstant això, aquesta reducció només resulta aplicable a rendiments satisfets a partir del 27 de novembre de 2025, amb possibilitat de regularització en nòmina posterior.

També afecta el tipus de pagament fraccionat d’activitats econòmiques amb dret a aquesta mateixa reducció, sempre que el termini de presentació no s’hagués iniciat en aquesta data.

12. Deducció per maternitat i despeses de custòdia

Es modifica el reglament per a ampliar l’obligació de presentar la declaració informativa per despeses en guarderies o centres d’educació infantil autoritzats, model 233. Des d’ara no sols queden compreses les guarderies, sinó també els centres d’educació infantil autoritzats. El canvi afecta la informació corresponent a 2025.

13. Altres dades d’interès per a 2025

Es mantenen sense canvis alguns paràmetres generals rellevants:

• IPREM: 8.400 euros
• Interès legal dels diners: 3,25%
• Interès de demora: 4,0625%
• Salari mitjà anual del conjunt de declarants de l’IRPF: 22.100 euros

El que no podem oblidar…

Abans de fer la declaració de renda de l’exercici 2025 ha de recopilar tots els documents que necessitarem i, especialment, obtenir les dades fiscals que ens proporciona l’AEAT. Recordi que és molt important revisar l’esborrany de la declaració amb atenció i, si és el cas, modificar-lo abans de la seva confirmació.

Tingui en compte les següents alertes per a revisar-les:

• Titularitat de rendes: és freqüent que uns interessos o guanys i les seves respectives retencions tinguin una titularitat formal (en l’entitat financera o en la gestora) que no es correspon amb la titularitat jurídica i fiscal. Per exemple pot estar a nom d’un dels cònjuges i pertànyer a tots dos (a la societat de guanys) o pot ser que estigui a nom d’un cònjuge i la seva filla o fill i ser només l’altre cònjuge.

• Circumstàncies personals i familiars: naixement de fills, matrimoni, separació, adopció, defunció d’algun membre de la família, anualitats per aliments, la discapacitat que tinguem reconeguda des de 2025, etc.

• Forma de tributació: hem d’examinar si ens convé més la tributació conjunta o individual.

• Rendiments del treball: l’esborrany no resta les despeses de quotes sindicals, ni col·legials o de despeses de defensa jurídica.

• Conferències i cursos: és relativament freqüent que el pagador d’aquestes rendes les imputi com a activitats professionals i s’hagin obtingut com a rendes del treball. L’error, entre altres efectes, ens impedirà declarar a través de l’esborrany. També és possible que ocorri al revés, que siguin rendiments d’activitats i ens els imputin com a treball.

• Administradors de societats: pot ser que, com que el règim de Seguretat Social en el qual s’enquadren, és el de treballadors autònoms, l’esborrany no contempli aquests pagaments a la Seguretat Social com a deduïbles de les rendes del treball obtingudes de la societat.

• Aportacions a partits polítics: existeix dret a una deducció i l’AEAT no té aquesta dada controlada.

• Imputacions de rendes immobiliàries: pot ocórrer que els immobles en proindivís s’imputin al 100% a un sol dels copropietaris i no consti el percentatge real de titularitat de cada contribuent.

• Places de garatge o traster: com que tenen referència cadastral diferent, pot ser que, encara que els hàgim adquirit amb l’habitatge, se’ns imputi una renda pel seu ús.

• Deducció per adquisició d’habitatge, sobre la qual l’esborrany segurament no contemplarà els aspectes següents:

1. Despeses inherents a l’adquisició: notaria, registre, comissions, impostos, etc.
2. Quantitats satisfetes a promotor o constructor. Deducció dels pagaments mentre està en construcció el futur habitatge habitual.
3. Recordi que des de l’exercici 2013 se suprimeix la deducció per adquisició d’habitatge, si bé es manté un règim transitori per a les adquisicions efectuades amb anterioritat a l’01-01-2013.

• Deduccions autonòmiques:

1. Circumstàncies personals i familiars: naixement, etc.
2. Adquisició de llibres de text
3. Inversions mediambientals
4. Lloguer per joves
5. Dones o joves emprenedores
6. Adquisició de segona residència al medi rural (joves)

No obligats a presentar declaració amb resultat a ingressar (per error en les retencions).

• Si som empresaris o professionals, caldrà quadrar els ingressos i despeses de l’activitat econòmica amb altres models presentats com ara els d’IVA, retencions, declaració d’operacions amb tercers, etc.

• Hem de comprovar si hem efectuat operacions vinculades en l’exercici, la qual cosa pot succeir si som socis o administradors de societats o si som cònjuges o parents de socis o administradors. Hem de tenir bona cura de valorar les operacions fetes amb les societats a les quals estiguem vinculats a valor de mercat.

• Comprovar el règim econòmic del matrimoni, situació civil del declarant, identificar als membres de la unitat familiar així com a altres persones que donin dret a reduccions, deduccions o a l’aplicació del mínim familiar.

• També comprovar les declaracions d’exercicis anteriors, o si és el cas, sol·licitud de devolucions.

• Cal comprovar també si es té o no obligació de declarar per IRPF, i si constitueix unitat familiar optar per declaració individual o conjunta.

• Si estiguéssim obligats a declarar l’impost sobre el patrimoni, hem de preveure que aquesta declaració només es pot presentar per Internet i, en aquest cas, també l’IRPF només es pot presentar per via telemàtica.

A més s’ha de tenir en compte la següent documentació:

• Certificats: de treball, desocupació, invalidesa, de retencions emès pels inquilins de locals llogats, rendiments i retencions de comptes bancaris, dipòsits, assegurances, dividends o compres de bons i pagarés, d’ingressos i retencions d’activitats agràries i professionals, de compravenda de valors, de premis, d’aportacions a plans de pensions, mutualitats o de préstecs.

• Llibres registre d’activitats empresarials i professionals.

• Si se’n porten, llibres de comptabilitat.

• Si és comuner en una comunitat de béns que du a terme activitats econòmiques o les seves rendes superen els 3.000 € / any, la notificació que hagi emès aquesta comunitat en la qual s’ha d’incloure informació sobre la renda de l’entitat que se li atribueix, especificant diferents tipus d’ingressos, les bases de les deduccions que li corresponen i l’import de les retencions atribuïbles.

• Si du a terme una activitat econòmica, convé tenir a la vista les declaracions tributàries de l’exercici 2025: IVA, declaracions trimestrals i resum anual; retencions, autoliquidacions trimestrals i resum anual; model 347, model 720, etc.

• Justificants d’ingressos i despeses corresponents als rendiments del capital immobiliari.

• Rebuts de l’impost sobre béns immobles, en ells trobarem un justificant de la despesa de tributs de l’immoble llogat, o de despeses en l’activitat professional si hi està afecte l’immoble o, almenys, el número de referència cadastral que l’administració ens exigirà consignar per a l’habitatge habitual i altres immobles.

• Justificants de l’adquisició i alienació de béns que ens poden haver originat guanys o pèrdues patrimonials.

• Declaracions d’exercicis anteriors.

Atenció. No oblidi aquesta documentació a l’hora de recopilar la seva documentació:

• Dades fiscals subministrades per l’AEAT

• Dades d’identificació: DNI, NIF, dades familiars, etc.

• Certificat de retencions sobre salaris (treball).

• Certificat de prestacions i retencions (pensions i desocupació).

• Certificat dels comptes bancaris (comptes corrents, llibretes i dipòsits a terminis).

• Certificat d’ingressos en compte-habitatge

• Rebut de l’impost sobre béns immobles (cases, locals, garatges).

• Factures i rebuts de compra d’habitatge (habitatge habitual).

• Certificat de préstec per a habitatge (habitatge habitual o per llogar).

• Rebuts de lloguers cobrats i factura de despeses (cases, locals, garatges).

• Certificat de retencions sobre lloguers de locals (locals comercials donats per llogar).

• Escriptura de venda o donació d’immobles (venda de cases, locals, garatges).

• Certificat de valors cotitzats (accions, deute públic o privat).

• Certificat de valors no cotitzats (accions i participacions socials).

• Certificat o “estat de posició” de fons d’inversió (FIM, FIAMM, SIM, SICAV).

• Certificat d’assegurances de vida, jubilació i malaltia (inclosos els subscrits per a obtenir un préstec hipotecari per a la compra d’habitatge habitual).

• Certificats d’invalidesa i d’acreditació de la necessitat d’obres d’adequació en l’habitatge de minusvàlids.

• Certificat del pla de pensions.

• Llibres comptables (empresaris i professionals).

• Impresos de les declaracions fiscals obligatòries (empresaris i professionals).

• Certificats de retenció de professionals.

• Rebut de donatius a entitats benèfiques.

El 21 de març de 2026 s’ha publicat al BOE el Reial decret llei 7/2026, de 20 de març, pel qual s’aprova el Pla integral de resposta a la crisi a Orient Mitjà, pendent de la seva convalidació en el Congrés dels Diputats.

El conflicte militar iniciat el 28 de febrer entre els Estats Units i Israel enfront de l’Iran ha generat importants efectes econòmics globals, especialment en els mercats energètics, a causa del bloqueig de l’estret d’Ormuz i a l’afectació d’infraestructures estratègiques de gas i petroli. Com a conseqüència, els preus del cru i del gas han experimentat fortes pujades i elevada volatilitat.

El Govern d’Espanya, en línia amb actuacions adoptades en crisis anteriors com la guerra d’Ucraïna, ha aprovat un Pla integral de resposta a la crisi a Orient Mitjà. Aquest pla combina mesures conjunturals, dirigides a contenir l’impacte immediat -reducció de fiscalitat energètica, ajudes directes o reforç del bo social-, amb mesures estructurals orientades a accelerar la transició energètica i reduir la dependència de combustibles fòssils.

A continuació, els informem de les principals mesures tributàries, que afecten tant la imposició directa com indirecta, amb l’objectiu de reduir el cost energètic, incentivar inversions eficients i afavorir l’electrificació de l’economia.

1. Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)

1.1 Deducció per obres de millora de l’eficiència energètica

Amb efectes des de l’1 de gener de 2025, s’amplia l’àmbit temporal d’aplicació de les deduccions per obres de millora energètica en habitatges, que permet la seva aplicació fins al 31 de desembre de 2026, amb determinades extensions fins a 2027 en supòsits d’habitatges destinats a l’arrendament.

Es mantenen els percentatges de deducció (20% i 40%), vinculats a la reducció del consum d’energia primària no renovable o a la millora de la demanda de climatització.

• Atenció. L’aplicació de la deducció queda condicionada a l’obtenció dels certificats energètics corresponents i al compliment dels terminis de destí de l’immoble, especialment en habitatges arrendats.

1.2 Deducció per adquisició de vehicles elèctrics i punts de recàrrega

Amb efectes des d’1 de gener de 2026, es prorroga fins al 31 de desembre de 2026 la deducció per l’adquisició de vehicles elèctrics endollables i de pila de combustible i instal·lació de punts de recàrrega.

Hem de recordar que la deducció és del 15% del valor d’adquisició de vehicles elèctrics nous, aplicable tant a adquisicions directes com a pagaments anticipats (mínim del 25%), sempre dins del període de vigència de la norma.

Així mateix, la deducció és del 15% per la instal·lació de sistemes de recàrrega en immobles propietat del contribuent.

• Atenció. No és aplicable la deducció quan els béns estiguin afectes a activitats econòmiques o s’afectin amb posterioritat, fet que pot implicar la pèrdua del benefici fiscal.

1.3 Deducció per sistemes d’autoconsum energètic

Es crea una nova deducció per la instal·lació durant el 2026 de sistemes d’autoconsum d’energia elèctrica que usin energia procedent de fonts renovables en immobles i en edificis d’ús predominant residencial:

• 10% en instal·lacions individuals
• 20% en instal·lacions en edificis residencials

Amb una base màxima anual de 5.000 euros.

• Atenció. No és possible aplicar simultàniament diferents deduccions sobre una mateixa instal·lació, ni quan existeixi afectació a activitat econòmica.

2. Impost sobre el valor afegit (IVA)

De manera extraordinària i temporal fins al 30 de juny de 2026, es redueix del 21 al 10 % el tipus de l’IVA aplicable:

• Als contractes d’energia elèctrica el terme fix de potència dels quals sigui inferior als 10 kW i als titulars de contractes de subministrament d’electricitat que siguin perceptors del bo social i, a més, tinguin reconeguda la condició de vulnerable sever o vulnerable sever en risc d’exclusió social per a pal·liar situacions de pobresa energètica dels consumidors més vulnerables.

• Al gas natural, briquetes i pèl·lets procedents de la biomassa i a la fusta per a llenya.

• Als carburants i combustibles.

No obstant això, per tractar-se de mesures excepcionals, les reduccions dels tipus durant el mes de juny de 2026 queden subordinades a l’evolució de l’índex de preus al consum (IPC) dels productes afectats.

• Atenció. Es tracta d’una mesura temporal i condicionada, la continuïtat de la qual dependrà de l’evolució dels preus energètics, fet que pot afectar les previsions de costos.

3. Impost sobre societats (IS)

Amb efectes per als períodes impositius que, iniciats a partir d’1 de gener de 2025 no haguessin conclòs a data 22 de març de 2026:

• Es prorroga a l’exercici 2026 la llibertat d’amortització per a aquelles inversions que usin energia procedent de fonts renovables.
• Es prorroga a l’exercici 2026 la llibertat d’amortització per a aquelles inversions en determinats vehicles i en noves infraestructures de recàrrega.

Recordem aquestes dues mesures:

3.1 Llibertat d’amortització en instal·lacions renovables

Es permet l’amortització lliure d’inversions en instal·lacions d’autoconsum i sistemes que substitueixin combustibles fòssils, sempre que entrin en funcionament entre 2023 i 2026.

S’exigeix el manteniment de la plantilla mitjana durant un període de 24 mesos.

L’incompliment del requisit de manteniment d’ocupació obliga a regularitzar el benefici fiscal, inclosos els interessos de demora.

3.2 Llibertat d’amortització en vehicles elèctrics

S’amplia aquest règim a inversions en vehicles elèctrics i en infraestructures de recàrrega afectes a activitats econòmiques.

• Atenció. L’aplicació simultània amb altres incentius fiscals pot requerir una anàlisi prèvia per a evitar incompatibilitats.

4. Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD)

S’incorpora una exempció per a les transmissions vinculades a certificats d’estalvi energètic, dins del sistema regulat per la normativa energètica vigent (Reial decret 36/2023, de 24 de gener, pel qual s’estableix un sistema de certificats d’estalvi energètic). 

5. Impost sobre hidrocarburs

Es rebaixa el tipus aplicable al gasoil i a les benzines sense plom fins al mínim permès per la normativa europea. Aquesta reducció s’estén igualment a altres combustibles, com el fuel, el gas liquat del petroli, el gas natural i el querosè utilitzat com a combustible, amb la finalitat d’alleujar l’impacte de l’encariment d’aquests productes. Té com a data d’entrada en vigor el 22 de març i serà aplicable fins al 30 de juny de 2026.

 

Tipus impositius per producte (Tarifa 1a, art. 50 Llei 38/1992)

Producte	Tipus general	Tipus especial
Benzines amb plom	433,79 €/1.000 L	72 €/1.000 L
Benzines sense plom ≥98 I.O.	307,71 €/1.000 L	51,29 €/1.000 L
Altres benzines sense plom	304,32 €/1.000 L	54,68 €/1.000 L
Gasoils ús general	267,31 €/1.000 L	62,69 €/1.000 L
Gasoils ús combustible especial	17,09 €/1.000 L	3,91 €/1.000 L
Fuel	12,35 €/t	2,65 €/t
GLP ús general	57,47 €/t	–
GLP altres usos	0 €/t	–
Gas natural ús general	1,15 €/GJ	–
Gas natural altres usos (no cogeneració)	0,30 €/GJ	–
Gas natural ús professional	0,15 €/GJ	–
Querosè ús general	306 €/1.000 L	72 €/1.000 L
Querosè altres usos	0 €/1.000 L	–
Bioetanol/biometanol mesclats amb benzina ≥98 I.O.	307,71 €/1.000 L	51,29 €/1.000 L
Bioetanol/biometanol mesclats amb altres benzines	304,32 €/1.000 L	54,68 €/1.000 L
Biodièsel ús carburant	267,31 €/1.000 L	62,69 €/1.000 L
Biodièsel/biometanol ús combustible especial	17,09 €/1.000 L	3,91 €/1.000 L

 

Atenció. Si a l’abril, la variació de l’IPC de carburants no supera en més d’un 15% l’IPC del mateix mes de l’any anterior (segons dades de l’INE al maig), la reducció de tipus deixarà d’aplicar-se al juny.

• Cartell. Rebaixes dels tipus impositius de l’Impost sobre hidrocarburs i IVA previstes en el RDL 7/2026, de 20 de març (BOE 21/03/2026)

6. Devolució parcial per gasoil d’ús professional

Amb efectes des del 22 de març i vigència fins al 30 de juny de 2026, s’estableix un tipus de devolució de 0 euros, la qual cosa suposa la suspensió efectiva del sistema de devolució durant el període de vigència.

• Atenció. Sectors intensius en consum de combustible hauran de revisar la seva estructura de costos.

7. Impost especial sobre l’electricitat

Amb efectes des del 22 de març i fins al 30 de juny de 2026, es redueix el tipus impositiu del 5,11269632% al 0,5%, respectant els mínims establerts per la normativa europea, de manera que el gravamen no pot ser inferior a 0,5 euros per megawatt-hora quan l’electricitat s’utilitzi amb finalitats professionals ni a 1 euro per megawatt-hora en els altres supòsits.

8. Impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica

Amb efecte des del 22 de març, i fins al 30 de juny de 2026 s’introdueixen minoracions en la determinació de la base imposable de l’impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica corresponent a l’any 2026 a fi de compensar els majors costos que estan suportant les empreses que determinen el preu de l’electricitat en el mercat majorista, a causa de l’encariment dels productes energètics, i que així puguin oferir preus més competitius que redundin en benefici dels consumidors:

• Una minoració del 10 % de les retribucions corresponents a l’electricitat incorporada al sistema durant el primer trimestre natural de 2026, que suposa que integraran la base imposable de l’impost el 90 % d’aquestes retribucions.
• Una minoració de la totalitat de les retribucions corresponents a l’electricitat incorporada al sistema durant el segon trimestre natural de 2026, que suposa que aquestes retribucions no integraran la base imposable de l’impost.

Atenció. Les modificacions afecten el càlcul de pagaments fraccionats i a la planificació fiscal d’empreses del sector energètic.

9. Impost sobre activitats econòmiques (IAE)

Es redefineix el càlcul de la potència instal·lada computable, incorporant únicament els elements directament afectes a la producció.

Això suposa que es considera tributable la suma de les potències nominals dels elements energètics de l’equip industrial, de naturalesa elèctrica o mecànica, directament afectats a la producció.

No es computen les potències dels elements destinats a:

• Calefacció, il·luminació, aire condicionat.
• Instal·lacions anticontaminants.
• Ascensors de personal, serveis socials i sanitaris.
• Forns i calderes (elèctrics o de combustibles sòlids, líquids o gasosos).
• Transformació o rectificació d’energia elèctrica.

Es converteix la potència instal·lada computable a quilowatts (kW): Equivalència: 1 CV = 0,736 kW.

En bancs de proves, plataformes d’assaig i similars: només es computa el 10% de la potència real instal·lada. Els equips de reserva no es consideren tributaris si es declaren com a tals davant l’Administració.

Amb la qual cosa, l’objectiu és aclarir quines parts de les instal·lacions industrials es consideren per al càlcul de la quota de l’IAE, distingint entre producció efectiva i elements auxiliars o de suport.

10. Impost sobre béns immobles (IBI)

S’habilita la possibilitat d’establir bonificacions de fins al 50% per a immobles amb instal·lacions d’energies renovables.

L’aplicació depèn de l’ordenança fiscal municipal corresponent.

11. Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO)

S’estableix que les construccions, instal·lacions o obres que incorporin sistemes per a l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia solar o de l’energia ambiental podran beneficiar-se d’una bonificació de fins al 95% de la quota. L’aplicació d’aquesta bonificació requereix que les instal·lacions comptin amb l’homologació de l’Administració competent.

El 21 de març de 2026 s’ha publicat al BOE el Reial decret llei 7/2026, de 20 de març, pel qual s’aprova el Pla integral de resposta a la crisi a Orient Mitjà, pendent de la seva convalidació al Congrés dels Diputats.

El conflicte militar iniciat el 28 de febrer entre els Estats Units i Israel enfront de l’Iran ha generat importants efectes econòmics globals, especialment en els mercats energètics, a causa del bloqueig de l’estret d’Ormuz i a l’afectació d’infraestructures estratègiques de gas i petroli. Com a conseqüència, els preus del cru i del gas han experimentat fortes pujades i elevada volatilitat.

El Govern d’Espanya, en línia amb actuacions adoptades en crisis anteriors com la guerra d’Ucraïna, ha aprovat un Pla integral de resposta a la crisi a Orient Mitjà. Aquest pla combina mesures conjunturals, dirigides a contenir l’impacte immediat -reducció de fiscalitat energètica, ajudes directes o reforç del bo social-, amb mesures estructurals orientades a accelerar la transició energètica i reduir la dependència de combustibles fòssils.

El Reial decret llei 7/2026, incorpora també un bloc de contingut sociolaboral que s’articula en tres grans línies: reforç de la protecció social enfront de l’encariment energètic, suport a autònoms i sectors especialment exposats, i mesures de manteniment de l’ocupació vinculades a les ajudes públiques.

Reforç de la protecció social

En l’àmbit social, la norma manté la línia d’intervenció ja coneguda en crisis anteriors, però introdueix ajustos que convé tenir presents.

Es prorroguen durant tot l’exercici 2026 els descomptes extraordinaris del bo social elèctric, fixant-se en el 42,5% per a consumidors vulnerables i en el 57,5% per a vulnerables severs.

A això s’afegeix un increment de l’ajuda mínima del bo social tèrmic, que passa a situar-se en 50 euros per beneficiari, juntament amb l’aprovació d’un suplement pressupostari addicional de 90 milions d’euros destinat a reforçar aquesta prestació.

Així mateix, es manté fins al 31 de desembre de 2026 la garantia de subministrament d’aigua i energia per a consumidors vulnerables, evitant interrupcions per impagament.

Mesures de suport a autònoms i activitat econòmica

Un dels aspectes més rellevants -i, a vegades, menys valorats- és la introducció de mecanismes que afecten directament l’operativa d’autònoms i petites empreses.

Fins al 31 de desembre de 2026, es permet a autònoms (donats d’alta en el RETA o règim equivalent) i empreses sol·licitar modificacions en els seus contractes de subministrament elèctric amb més flexibilitat, especialment quant a la potència contractada.

En paral·lel, es flexibilitzen els contractes de subministrament de gas natural, permetent:

• Modificacions del cabal contractat
• Canvis en els peatges d’accés
• Suspensió temporal del contracte sense cost

Tot això dins dels límits establerts per la norma.

Suport sectorial i mesures de liquiditat

La norma introdueix també instruments de suport dirigits a sectors especialment afectats per l’increment de costos energètics, amb especial incidència en transport, sector agrari i pesquer.

Entre les mesures més destacades:

• Línia de reavals de fins a 2.000 milions d’euros per a autònoms i pimes del transport de mercaderies per carretera, vinculada a targetes de combustible, amb sol·licituds fins al 30 de juny de 2026.
• Ajuda directa de 0,20 €/litre de gasoil per a determinats operadors del transport.
• Reforç del finançament agrari i pesquer a través de la línia ICO-MAPA-SAECA, amb una dotació de 225 milions d’euros.

Aquestes mesures no sols busquen alleujar tensions de liquiditat, sinó també sostenir la viabilitat empresarial en sectors especialment sensibles.

• Atenció. L’accés a aquestes ajudes pot estar condicionat al compliment de determinades obligacions, especialment en matèria laboral, la qual cosa obliga a analitzar prèviament el seu impacte.

Limitació d’acomiadaments vinculada a ajudes públiques

La mesura laboral més rellevant es troba en l’article 62 de la norma, que introdueix una restricció directa en matèria d’acomiadaments.

Les empreses que es beneficiïn d’ajudes directes previstes en aquest RDL 7/2026:

• No podran acomiadar per causes de força major ni per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció derivades de la situació energètica
• Aquesta limitació s’estén fins al 30 de juny de 2026

L’incompliment té conseqüències especialment rellevants:

• Obligació de reintegrar l’ajuda rebuda
• Qualificació de l’acomiadament com a nul

La restricció no es limita a contractes ordinaris, sinó que s’estén a:

• Contractes fixos-discontinus (no es podrà justificar ni la fi d’activitat ni la falta de crida per aquestes causes)
• Cooperatives (no podran reduir ocupació ni alterar qualificacions per aquests motius)

Plans de mobilitat sostenible al treball

La norma avança la implantació obligatòria dels plans de mobilitat sostenible al treball.

Es redueix de 24 a 12 mesos el termini per a la seva implantació en:

• Empreses amb més de 200 treballadors
• Centres amb més de 100 treballadors per torn

El contingut mínim d’aquests plans haurà d’incloure mesures com:

• Mobilitat activa i transport col·lectiu
• Ús de vehicles de baixes emissions
• Sistemes de mobilitat compartida
• Foment del teletreball
• Seguretat viària en desplaçaments laborals

No es tracta d’una obligació merament formal. Requereix planificació, documentació i, en molts casos, inversió organitzativa.

Conseqüències de l’incompliment en empreses beneficiàries d’ajudes

L’article 64 del RDL 7/2026 introdueix una conseqüència addicional rellevant: les empreses obligades a disposar d’un pla de mobilitat sostenible que, a més, siguin beneficiàries d’ajudes directes, hauran de reintegrar aquestes ajudes si incompleixen aquesta obligació.

Altres previsions rellevants

En la part final de la norma s’inclouen disposicions addicionals amb incidència indirecta en l’àmbit sociolaboral.

D’una banda, s’habilita la possibilitat d’ampliar l’àmbit territorial de determinades mesures agràries vinculades a fenòmens meteorològics, la qual cosa pot afectar sectors concrets.

D’una altra, es declaren ampliables a 2026 determinats crèdits vinculats a la Seguretat Social, incloent-hi:

• Complements a pensions mínimes
• Prestacions no contributives
• Protecció familiar
• Ingrés mínim vital

El Reial decret llei 8/2026, de 20 de març, publicat al BOE el 21 de març i amb entrada en vigor el 22 de març de 2026 (i pendent de convalidació pel Congrés dels Diputats), introdueix un conjunt de mesures extraordinàries en l’àmbit de l’arrendament d’habitatge habitual, en resposta a les conseqüències econòmiques i socials derivades del conflicte a Orient Mitjà.

La norma es justifica en un context de creixent tensió sobre el mercat de l’habitatge, agreujat per l’increment dels preus energètics i el seu efecte indirecte sobre el cost de vida. En aquest escenari, el legislador adopta una posició clarament intervencionista, amb l’objectiu declarat d’evitar que la càrrega conjunta del lloguer i els subministraments bàsics superi el 30% dels ingressos mitjans de les llars.

Des d’un punt de vista jurídic, el rellevant no és únicament la finalitat de la norma, sinó la forma en què s’articula: mitjançant la introducció de limitacions directes sobre dos elements essencials del contracte d’arrendament, com són la seva durada efectiva i l’actualització de la renda.

La pròrroga extraordinària com a limitació a l’extinció del contracte

La primera mesura introdueix una figura que, encara que formalment es configura com una pròrroga, en la pràctica opera com una restricció al dret de l’arrendador a recuperar l’habitatge al final del contracte.

S’estableix que aquells contractes d’arrendament d’habitatge habitual subjectes a la Llei d’arrendaments urbans que es trobin vigents a l’entrada en vigor de la norma -això és, el 22 de març de 2026- i la finalització del qual estigui prevista abans del 31 de desembre de 2027, podran ser objecte d’una pròrroga extraordinària de fins a dos anys addicionals, a sol·licitud de l’arrendatari.

Durant aquest període, el contracte manté inalterades les seves condicions essencials, la qual cosa implica que ni la renda ni la resta d’elements contractuals poden ser modificats unilateralment.

L’aspecte més rellevant, des del punt de vista jurídic, radica en el caràcter obligatori d’aquesta pròrroga per a l’arrendador. El seu marge d’oposició queda limitat a supòsits taxats: l’existència d’un acord entre les parts per a modificar les condicions contractuals, la formalització d’un nou contracte -en particular si implica una renda inferior- o la concurrència d’una causa de necessitat degudament acreditada conforme a l’article 9.3 de la LAU.

Aquesta configuració no és neutra. Suposa, en termes materials, una alteració del règim d’extinció del contracte i una limitació temporal del dret de disposició de l’arrendador sobre l’immoble.

La mesura resulta aplicable des del mateix moment d’entrada en vigor de la norma, la qual cosa implica que afecta de manera immediata a situacions contractuals en curs, sense necessitat d’adaptació prèvia.

• Atenció. La pròrroga extraordinària no es limita a ampliar terminis, sinó que condiciona directament l’estratègia de l’arrendador respecte a la gestió de l’immoble, especialment en contractes a punt de vèncer. A més, la seva incompatibilitat amb determinades pròrrogues previstes en la LAU pot generar conflictes interpretatius que convé analitzar cas per cas.

La limitació de l’actualització de la renda i el seu impacte en la relació contractual

La segona mesura incideix sobre un altre dels elements clau del contracte: l’actualització anual de la renda.

Amb efectes des del 22 de març de 2026 i fins al 31 de desembre de 2027, s’estableix un límit extraordinari a l’actualització de la renda dels contractes d’arrendament d’habitatge.

La norma introdueix un sistema que, en aparença, manté l’autonomia de les parts, en permetre la negociació de l’increment. No obstant això, aquesta llibertat queda clarament condicionada per un límit màxim: en absència d’acord, l’actualització no podrà superar el 2%.

Aquest límit adquireix caràcter absolut quan l’arrendador té la condició de gran tenidor. En aquests casos, fins i tot encara que existeixi acord entre les parts, l’actualització no podrà excedir del 2%, la qual cosa suposa una restricció addicional en funció de la naturalesa de l’arrendador.

Des d’una perspectiva pràctica, això implica que els mecanismes habituals d’actualització -especialment aquells vinculats a l’IPC o altres índexs- queden, en la pràctica, desplaçats quan superin aquest llindar.

• Atenció. La limitació de la renda introdueix una tensió evident entre els pactes contractualment i el permès legalment. En contractes amb clàusules d’actualitzacions complexes o referenciades a índexs variables, caldrà reinterpretar la seva aplicació segons aquest límit, la qual cosa pot generar discrepàncies entre les parts.

Entrada en vigor

Un dels aspectes que convé subratllar és la immediata eficàcia de la norma. El Reial decret llei 8/2026 va entrar en vigor el 22 de març de 2026, i des d’aquest mateix moment desplega efectes sobre contractes en curs, sense establir règims transitoris específics més enllà dels mateixos límits temporals de cada mesura.

En particular:

• La pròrroga extraordinària resulta aplicable a contractes vigents en aquesta data
• La limitació de la renda s’aplica a totes les actualitzacions que fetes entre el 22 de març de 2026 i el 31 de desembre de 2027

Aquesta aplicació immediata reforça el caràcter d’urgència de la norma, però també incrementa el risc d’incertesa en la seva interpretació i aplicació pràctica.