Alerta setmanal de continguts (setmana 14 del 2025)

L’Administració Tributària ha premut el botó de pausa. Mitjançant el Reial decret 254/2025, d’1 d’abril (publicat al BOE del 2 d’abril), es formalitza una esperada pròrroga: els contribuents disposaran de més temps per a complir amb les obligacions tècniques que imposa el Reglament Veri*Factu. Aquesta norma, recordem, afecta els sistemes informàtics utilitzats en els processos de facturació, exigint la seva traçabilitat, inalterabilitat i alineació amb estàndards definits per Hisenda.

En termes pràctics, els nous terminis són els següents:

• Contribuents de l’impost sobre societats: hauran de tenir els seus sistemes adaptats abans de l’1 de gener de 2026, en lloc de l’anterior 1 de juliol de 2025.
• Resta d’obligats tributaris (autònoms, entitats en règim d’atribució de rendes, contribuents de l’IRNR amb establiment permanent): la seva data límit serà l’1 de juliol de 2026.

Aquest calendari revisat atén una realitat indiscutible: la publicació tardana de l’Ordre HAC/1177/2024 (17 d’octubre), que detalla les especificacions tècniques d’obligat compliment, ha condicionat els terminis raonables d’adaptació tecnològica.

Cal assenyalar, a més, que els productors i comercialitzadors de programari disposaran de nou mesos des de l’entrada en vigor de la citada Ordre per a oferir solucions informàtiques plenament compatibles amb els nous requisits. Això trasllada l’horitzó de compliment al 29 de juliol de 2025, no a l’1 de juliol com inicialment es va establir.

Qui en queda fora?

El text introdueix una precisió rellevant: aquells contribuents integrats en el Subministrament immediat d’informació (SII) continuen exempts d’aplicar el Reglament Veri*Factu quan les factures siguin expedides materialment pel destinatari o per un tercer en virtut de normes d’obligat compliment. Aquesta exoneració respon a una lògica jurídica i tècnica: la traçabilitat de les operacions ja queda garantida per la mecànica de l’SII.

Revisió normativa: articles 4 i 6

El Reial decret també modifica l’àmbit objectiu del reglament (article 4), delimitant amb més precisió els casos exclosos i eliminant apartats que havien quedat redundants. Així mateix, l’article 6 es reescriu per a emfatitzar que la responsabilitat de l’obligat tributari sobre la veracitat i compliment de les obligacions facturadores no es dissipa, encara que la factura sigui emesa materialment per un altre subjecte.

Les societats han de portar la comptabilitat al dia, conservar les actes de les reunions (d’administradors i de socis) i registrar les transmissions de participacions o accions en els llibres de l’empresari.

• Atenció. D’altra banda, és important tenir en compte que el termini per al dipòsit dels comptes anuals en el Registre Mercantil és fins al 30 de juliol de 2025 (un mes després des de la seva aprovació per la junta general).

Llibres comptables

Dels diferents llibres comptables, és obligatori legalitzar el llibre diari (en el qual s’anoten les transaccions diàries) i el llibre d’inventaris i comptes anuals (sumes i saldos trimestrals, compte d’explotació i balanç de situació). Però també pot legalitzar qualsevol altre llibre (per exemple, el llibre major o els llibres d’IVA).

Llibres societaris

Quant als llibres societaris, cal legalitzar el llibre d’actes i el llibre de registre de socis (en cas de SA, llibre de registre d’accions nominatives):

Llibre d’actes

De la mateixa manera que l’article 25 del Codi de comerç obliga l’empresari a recollir l’activitat del negoci en els llibres comptables, l’article 26 estableix la mateixa obligatorietat per a documentar els acords aconseguits en els models d’actes de la junta d’accionistes i el consell d’administració mitjançant el llibre d’actes. Aquest llibre ha de ser prèviament legalitzat pel Registrador Mercantil per a permetre el seu ús.

• Data i lloc de la celebració de la trobada.
• Data i mode de la convocatòria prèvia així com els punts que figuren com a ordre del dia.
• Nombre de socis i representants, capital social que aporta cadascun. En cas de tractar-se d’una junta universal cal afegir també la data, el lloc, el nom i la signatura de cada assistent.
• Resum dels assumptes tractats i sotmesos a debat durant la reunió.
• Acords assolits i resultat de les votacions. En aquest últim punt cal especificar el nombre de vots a favor dels acords.
• Aprovació de l’acta: aquest és un punt fonamental per a concloure tot l’anterior. No existirà confirmació dels acords assolits sense l’aprovació de la junta o consell, la signatura del secretari i el beneplàcit del president. En el cas específic de la junta general ha de ser aprovada per la mateixa junta al final de la reunió o bé en el termini de quinze dies pel president i dos socis, un representant a la minoria i un altre a la majoria. També els òrgans d’administració, conforme al que es preveu en l’escriptura social, poden procedir a l’aprovació de l’acta al final de la reunió.

A vegades aquestes actes són certificades per un notari que de manera presencial s’encarrega de comprovar tot el protocol de convocatòria de la junta i la identitat dels assistents (inclosos president i el secretari) així com de transcriure les intervencions i els acords aconseguits i fins i tot les objeccions. Aquestes actes notarials passaran a formar part del llibre d’actes.

Però i si soc l’únic soci i administrador de la meva empresa? Estic exempt d’elaborar una acta? La resposta és no. En aquest cas les teves pròpies decisions han d’estar recollides en una acta amb data, lloc i acords inclosos.

• Atenció. Al llibre d’actes s’hi ha de transcriure totes les actes dels òrgans col·legiats de les societats mercantils: actes de junta general (mínim l’acta de junta general ordinària d’aprovació de comptes anuals) i actes del consell d’administració (mínim una acta al trimestre) en suport electrònic. La legalització d’aquest llibre s’haurà de fer cada any.

Llibre de registre de socis

És el llibre propi de les societats limitades (SL) en les quals el capital està repartit en participacions socials. En ell es recopila la identitat dels titulars o fundadors i dels socis, les transmissions de les participacions socials de la SL, el seu valor i els drets que els atorguen als socis.

Llibre de registre d’accions nominatives

El funcionament és el mateix que el del registre de socis amb l’excepció que el que es recull és la composició de l’accionariat de la societat anònima. Per tant, en el llibre de registre d’accions nominatives ha de constar la denominació social de l’empresa (nom i cognoms si és una persona física), el nombre i valor de les accions així com els drets dels accionistes per tenir-les.

• Atenció. La legalització del llibre de registre de socis o del llibre de registre d’accions nominatives només serà obligatòria en l’exercici en què s’hagi produït qualsevol alteració en la titularitat de les participacions o de les accions, o si s’hi haguessin constituït gravàmens.

Tots els llibres s’han d’emplenar en suport electrònic i han de ser enviats per via telemàtica en els següents quatre mesos al tancament de l’exercici social.

• Atenció. Els llibres obligatoris es legalitzaran per Internet amb certificat electrònic. Es legalitzen en el Registre Mercantil del domicili social de l’entitat en els quatre mesos següents a la data de tancament de l’exercici comptable (30 d’abril de l’any següent per a exercicis que coincideixen amb l’any natural).

Conservació dels llibres

La Llei General Tributària (LGT) imposa el deure de conservar els llibres relatius al negoci, degudament ordenats, durant sis anys, des del seu últim assentament, tret que una norma exigeixi un altre termini. El termini de conservació s’aplica igualment en cas de cessament de l’empresari. En cas de dissolució de la societat, el deure de conservació recau sobre els liquidadors.

Així mateix, la LGT i el Codi de comerç exigeixen la conservació de la correspondència, documentació i justificants del negoci durant sis anys, des del dia en què es tanquen els llibres amb els seients que justifiquen.

Sancions i responsabilitats

Tingui en compte que la Llei estableix sancions per falta de legalització. A més:

• Aquesta falta de legalització pot ser utilitzada pels creditors, juntament amb altres indicis, per a sol·licitar la responsabilitat personal dels administradors pels deutes de la societat (si aquesta no els paga).
• En cas de concurs, la falta de legalització pot ser un argument més per a qualificar-lo com a culpable, la qual cosa també suposaria una responsabilitat directa dels administradors pels deutes socials.
• Finalment, en cas de conflicte entre socis o amb tercers, els llibres legalitzats poden servir de prova en qualsevol judici, ja que la legalització implica que el seu contingut no ha pogut ser modificat.

Les deduccions aplicables en l’IRPF 2024 es bifurquen en dues grans vies: les que concedeix l’Estat, amb vocació generalista, i aquelles altres, amb aroma local, que regulen les comunitats autònomes per als seus residents. I encara que l’objectiu comú és reduir la càrrega tributària, els camins per a aconseguir-ho són múltiples, específics i -sovint- efímers.

1. Deduccions estatals en l’IRPF 2024: mapa complet d’oportunitats fiscals

El marc estatal de l’IRPF incorpora un conjunt de deduccions que poden reduir significativament la quota tributària, sempre que es compleixin els requisits legals establerts. Algunes d’aquestes deduccions responen a situacions personals (residència, família, discapacitat); unes altres estan pensades per a fomentar la inversió, l’eficiència energètica o la conservació del patrimoni. Aquí les agrupem per blocs, per a facilitar la seva comprensió i aplicació.

Deduccions relacionades amb l’habitatge

• Deducció per inversió en habitatge habitual (règim transitori)

Per als qui van adquirir el seu habitatge habitual abans de l’1 de gener de 2013 i aplicaven aquesta deducció. Es manté el dret si no s’ha interromput i l’immoble continua sent habitatge habitual. Deducció del 15% sobre un màxim de 9.040 €, compartit entre tram estatal i autonòmic.

• Deducció per lloguer de l’habitatge habitual (règim transitori)

Aplicable només si el contracte és anterior a l’1 de gener de 2015 i ja s’anava aplicant. Permet deduir el 10,05% de les quantitats satisfetes, amb un límit de base imposable.

• Deduccions per obres de millora d’eficiència energètica en habitatges

Inclou tres trams:

• 20% per a reducció de demanda de calefacció i refrigeració (mín. 7%).
• 40% per a millora en consum d’energia primària no renovable (mín. 30%) o si s’aconsegueix qualificació energètica A o B.
• 60% per a rehabilitació global d’edificis d’ús predominantment residencial.

Calen certificats energètics abans i després de l’obra.

Sostenibilitat i mobilitat eficient

• Deduccions per adquisició de vehicles elèctrics “endollables” i de pila de combustible i punts de recàrrega

Deducció del 15% sobre l’import satisfet per a la compra de vehicles nous elèctrics (segons condicions de preu, forma de pagament, matriculació, etc.). També s’aplica a les despeses per instal·lació de punts de recàrrega en immobles residencials. Límits màxims aplicables.

Donatius, mecenatge i conservació del patrimoni

• Deduccions per donatius i altres aportacions

Fins al 80% en els primers 250 euros donats a entitats acollides a la Llei 49/2002. La resta pot deduir-se al 40% (o 45% si es compleixen requisits de fidelitat). Límit conjunt: 10% de la base liquidable.

• Deducció per actuacions per a la protecció i difusió del Patrimoni Històric Espanyol i del Patrimoni Mundial

Deducció del 15% sobre les quantitats invertides en conservació, restauració, rehabilitació o difusió del patrimoni declarat, dins dels termes establerts pel Ministeri de Cultura.

Deduccions per residència i àmbit geogràfic

• Deducció per rendes obtingudes a Ceuta o Melilla

Aplicable a contribuents amb rendes generades en aquests territoris, amb bonificació del 60% sobre la part estatal i autonòmica de la quota.

• Deducció per residència habitual i efectiva a l’illa de la Palma durant l’exercici 2024

Es manté aquesta deducció excepcional del 60% com a suport als damnificats per l’erupció volcànica, sempre que el contribuent tingui la seva residència habitual i efectiva a l’illa durant tot l’any 2024.

• Deducció aplicable a unitats familiars formades per residents fiscals en estats membres de la UE o de l’Espai Econòmic Europeu

Aplica quan algun dels membres de la unitat familiar resideix fora d’Espanya en un Estat de la UE o de l’EEE amb intercanvi efectiu d’informació tributària. Permet aplicar determinats beneficis com si tots residissin a Espanya, sota unes certes condicions.

Estímul a la inversió empresarial

• Deducció per inversió en empreses de nova o recent creació

Permet deduir el 30% de les quantitats satisfetes per l’adquisició d’accions o participacions en empreses noves o amb menys de tres anys d’activitat. Base màxima anual de 60.000 euros. Requereix manteniment de la inversió durant almenys tres anys.

• Deduccions per incentius i estímuls a la inversió empresarial en activitats econòmiques en estimació directa

Inclou, entre altres, deduccions per inversió en R+D+I, creació d’ocupació, formació professional, exportació de pel·lícules i espectacles, així com protecció del medi ambient. Algunes d’aquestes deduccions són aplicables també a autònoms.

• Deduccions per incentius i estímuls a la inversió empresarial en activitats econòmiques en estimació objectiva

Determinades activitats acollides a mòduls (estimació objectiva) poden aplicar incentius específics, com a reduccions pel manteniment de l’ocupació o inversions mediambientals. Limitades a uns certs sectors i amb base normativa específica.

Deduccions per a incentivar la realització de determinades activitats: modalitats d’inversió		Percentatge de deducció	Límit conjunt
Per inversió en activitats de recerca i desenvolupament i innovació tecnològica (art. 35 LIS)	En activitats de recerca i desenvolupament (art. 35.1 LIS)	25/42/8% 17% (addicional)	25/50%
	En activitats d’innovació tecnològica (art. 35.2 LIS)	12%
Per inversions en produccions cinematogràfiques, sèries audiovisuals i espectacles en viu d’arts escèniques i musicals (art. 36 LIS)	En produccions espanyoles de llargmetratges, curtmetratges cinematogràfics i de sèries audiovisuals (art. 36.1 LIS)	30/25%
	En produccions estrangeres de llargmetratges cinematogràfics o d’obres audiovisuals -per les despeses d’execució realitzats en territori espanyol- (art. 36.2 LIS)	30/25% (exclosa del límit conjunt)
	En espectacles en viu d’arts escèniques i musicals -despeses de producció i exhibició- (art. 36.3 LIS)	20%
Per inversió en beneficis de l’antic art. 37 text refós LIS (DT 24a LIS)		10/5%
Per creació d’ocupació per a treballadors amb discapacitat (art. 38 LIS)		9.000 /12.000 euros i persona/any
Per contribucions empresarials a sistemes de previsió social empresarial imputades a favor dels treballadors (art. 38 ter LIS)		10%

• Important: les inversions realitzades en l’exercici per entitats en règim d’atribució de rendes (societats civils que siguin contribuents de l’impost sobre societats, herències jacents, comunitats de béns, etc.) que determinin els seus rendiments nets en estimació directa, en qualsevol de les seves dues modalitats, podran ser objecte de deducció per cadascun dels socis, hereus, comuners o partícips en proporció a la seva participació en el resultat de l’entitat.

Per a més informació sobre totes les deduccions estatals actualment vigents en l’exercici 2024, tal com es recullen en la normativa de l’IRPF, vegeu aquest enllaç de l’AEAT.

2. Deduccions autonòmiques: un mapa fiscal amb matisos

Cada comunitat autònoma ha desplegat el seu propi elenc de deduccions: per naixement o adopció de fills, cura de gent gran, lloguer d’habitatge, autoocupació jove, inversions ecològiques… La diversitat és gran, i les condicions també.

• Atenció. Només es poden aplicar les deduccions autonòmiques de la comunitat on hagi residit durant més dies en 2024. I, en cap cas, una deducció autonòmica pot compensar una insuficiència de quota estatal (ni viceversa).

Pot consultar el detall actualitzat per comunitat aquí: Guia oficial de deduccions autonòmiques 2024 – AEAT

Recordi…

• No totes les deduccions són acumulables, ni permeten romanents. Llegeixi la lletra petita.
• No necessita aportar justificants amb la declaració, però sí que conservar-los. L’AEAT pot demanar-los més endavant.
• Les deduccions no generen quota negativa. Si no hi ha quota suficient, simplement no s’apliquen (ni es traslladen a exercicis següents, amb excepcions com en eficiència energètica).
• Algunes deduccions caduquen, unes altres s’extingeixen per canvis normatius o incompliments posteriors. Si té dubtes, revisi amb detall o consulti-ho.

Més enllà del llistat de percentatges i articles, les deduccions són una oportunitat per a ajustar el tributat al realment viscut. Però com tota oportunitat fiscal, exigeix coneixement, rigor i anticipació. No n’hi ha prou amb saber què es pot deduir: cal saber com, quan i en quina proporció. I això, a vegades, marca la diferència entre una renda optimitzada i una renda oblidada.

En l’àmbit tributari, poques ficcions tenen tant arrelament com la de la imputació de rendes immobiliàries. La Llei de l’IRPF presumeix que un immoble urbà no afecte a una activitat econòmica, ni arrendat, ni utilitzat com a residència habitual, genera una renda implícita. Aquesta presumpció, que es tradueix en un ingrés computable del 2% (o de l’1,1% en determinats municipis amb revisió cadastral recent), descansa sobre una premissa aparentment inofensiva: la disponibilitat del bé.

No obstant això, la realitat social, amb les seves friccions i desajustaments, no sempre encaixa en els motlles fiscals. Un exemple cada vegada més freqüent el trobem en els immobles ocupats de manera il·legal. En aquests casos, la Hisenda Pública no pot -ni ha de- aplicar l’automatisme d’imputar una renda que, en rigor, el titular no pot ni obtenir ni gaudir.

Quin és el criteri d’Hisenda?

La Direcció General de Tributs (DGT), en successives consultes vinculants (entre altres, V1197-20, V0514-23 o V1308-21), ha establert una interpretació coherent amb aquesta excepcionalitat. Segons aquest criteri, quan un immoble urbà ha estat ocupat de manera il·legítima, i el propietari ha iniciat un procediment judicial per a la seva recuperació, ja no és procedent aplicar la imputació de renda immobiliària prevista en l’article 85.1 de la Llei de l’IRPF.

És a dir, a partir del moment en què s’acredita la interposició de la demanda de desallotjament (no cal esperar la resolució), l’immoble s’ha de considerar fora de l’abast d’aquesta presumpció legal. La justificació és clara: no existeix disponibilitat material ni jurídica sobre el bé, i amb això desapareix la base que justifica la imputació.

I si, després de recuperar-ne la possessió, l’immoble requereix obres per a ser habitable de nou?

La resposta també ha estat abordada per la doctrina administrativa: si, una vegada finalitzat el procés judicial, l’immoble necessita reformes estructurals per a tornar a ser utilitzable, tampoc procedirà la imputació de renda durant aquest període, sempre que es pugui acreditar raonablement aquesta circumstància.

Què ha d’aportar el contribuent per a sostenir la seva situació?

Serà essencial comptar amb documentació que provi de manera fefaent l’existència del procediment judicial de desnonament o la impossibilitat d’ús. Sentències, actuacions, diligències d’admissió a tràmit o qualsevol altre mitjà de prova vàlid en dret serviran per a acreditar l’essencial: que el bé ha deixat d’estar en l’esfera d’ús del contribuent.

En aquest sentit, els articles 105 i 106 de la Llei General Tributària avalen l’ús de proves diverses, la valoració concreta de les quals correspondrà, en última instància, als òrgans de gestió o inspecció de l’AEAT.

Matís important sobre el percentatge d’imputació: l’1,1% continua vigent en 2024

Convé recordar que, segons la nota aclaridora de l’AEAT emesa el 21 de març de 2025, es manté per a aquest exercici el tipus reduït de l’1,1% en els municipis amb valors cadastrals revisats des de 2012, malgrat la derogació del Reial decret llei 9/2024. De nou, la regla fiscal s’adapta, almenys en aquest punt, a la situació normativa vigent amb data de meritació de l’impost.

Reflexió final

L’ocupació il·legal d’immobles planteja nombrosos desafiaments des del punt de vista jurídic i social. En el terreny fiscal, almenys, l’Administració ha optat per una lectura raonable: no té sentit tributar pel que ni es gaudeix ni es controla. Com ocorre en altres esferes del dret, el principi de realitat ha acabat imposant-se -encara que sigui de manera excepcional- a la literalitat de la norma.

La sentència de l’Audiència Nacional (AN), dictada el 10 de desembre de 2024 (recurs núm. 1957/2021), aborda una qüestió poc explorada, però de gran transcendència pràctica: què succeeix quan, havent-se rebut participacions per donació amb el convenciment que es compleixen els requisits per a aplicar beneficis fiscals, es demostra posteriorment que aquests requisits no concorrien?

El cas gira entorn d’una donació feta el 2010. El pare, com a donant, va transmetre participacions socials al seu fill, sota el paraigua fiscal de l’empresa familiar. Va aplicar, en conseqüència, la reducció del 95% en l’impost sobre successions i donacions. Anys després, l’Administració tributària madrilenya va constatar que el fill -donatari- no exercia funcions directives suficients ni percebia una retribució concorde, per la qual cosa es va anul·lar aquesta reducció i es va girar la corresponent liquidació, que va ser acceptada i abonada sense recurs.

Més tard, el 2014, el fill va transmetre aquestes participacions i va declarar en el seu IRPF un guany patrimonial computant com a valor d’adquisició el mateix que havia declarat en la donació. El problema va sorgir quan va pretendre desvincular-se de la subrogació fiscal en la posició del donant.

La clau: els articles 33.3.c) i 36 de la Llei de l’IRPF

L’article 36 de la Llei 35/2006 de l’IRPF (LIRPF) estableix que, en adquisicions lucratives de participacions a què es refereix l’article 33.3.c), el donatari se subrogarà en la posició del donant quant al valor i data d’adquisició. I ho farà, es compleixin o no -a posteriori- els requisits que van donar lloc a l’exempció inicial. Aquesta subrogació és un efecte estructural, no opcional ni reversible.

El contribuent va al·legar que, com que no es complien finalment els requisits de l’empresa familiar, no procedia la subrogació. Va sostenir que havia de tributar prenent com a valor d’adquisició el valor declarat el 2010, ja que va ser “comprovat i validat” per la Comunitat de Madrid.

La Sala rebutja frontalment aquesta tesi. Subratlla que la comprovació autonòmica va ser limitada a verificar el compliment dels requisits subjectius i objectius del règim d’empresa familiar, sense fer cap valoració dels béns transmesos. Per tant, no existeix vinculació entre aquesta comprovació i el valor declarat.

Un principi rescatat: els actes propis

El Tribunal recorda al recurrent que no es pot beneficiar d’un règim fiscal -com és el diferiment en IRPF mitjançant subrogació- i, anys més tard, rebutjar els seus efectes quan aquests deixen de resultar-li convenients. Va signar una escriptura en la qual manifestava expressament que les participacions estaven exemptes en l’impost sobre el patrimoni, i va declarar beneficiar-se dels articles 33 i 36 de la LIRF. Per tant, s’ha d’atenir a les conseqüències de la seva elecció.

Prescripció? No en aquest cas

Una altra de les al·legacions va ser que el fet imposable s’hauria produït el 2010 -any de la donació- i que, per tant, l’IRPF estaria prescrit. Però la Sala aclareix que el règim especial implica un diferiment: el guany patrimonial tributa no en la data de la donació, sinó quan les participacions surten del patrimoni del donatari, és a dir, el 2014. I aquest exercici, òbviament, no estava prescrit al moment de la inspecció.

Conclusió

Aquesta sentència reforça un principi fonamental en fiscalitat: les decisions adoptades pels contribuents tenen efectes que no desapareixen pel mer fet que les circumstàncies canviïn. Si s’opta per acollir-se a un règim fiscal avantatjós, s’han d’assumir també les seves implicacions en el temps.

L’Audiència Nacional és categòrica: no cal renegar del marc fiscal triat quan, anys després, s’adverteix que ja no resulta favorable. La coherència, en aquest cas, no és una virtut: és una obligació jurídica.

El Tribunal Suprem, en la seva sentència de 5 de març de 2025 (Rec. 4728/2023), dona una lliçó contundent sobre els límits de l’acomiadament col·lectiu quan aquest es produeix en vigília d’una successió de contractes.

El cas no és menor: afecta un dels enclavaments turístics més emblemàtics del sud peninsular -el Caminito del Rey-, però la seva rellevància traspassa el local. Marca doctrina sobre una pràctica cada vegada més estesa en sectors on la prestació del servei descansa en gran manera a la mà d’obra. Vegem per què.

El rerefons: quan la continuïtat del servei i del personal revelen una “unitat econòmica”

Tot just dos dies abans que la nova adjudicatària es fes càrrec de la concessió, l’anterior empresa va aplicar un acomiadament col·lectiu per pèrdua de la contracta, pactat amb el seu únic delegat de personal. No obstant això, l’empresa entrant no sols va adquirir equipament, sinó que va contractar la majoria del personal que fins llavors prestava servei.

Per al Suprem, aquesta combinació de fets no deixa lloc a dubtes: estem davant una successió empresarial de llibre, segons els termes de l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors i de la Directiva 2001/23/CE. El que es transmet no és només una adjudicació: és una entitat econòmica amb identitat mantinguda, articulada sobre la continuïtat funcional, organitzativa i humana del servei.

La clau jurídica: l’ERO no elimina l’obligació de subrogar

La sentència recorda que les normes sobre transmissió d’empreses són imperatives. No poden neutralitzar-se ni per voluntat del cedent, ni per convenis entre parts, ni tan sols per decisions de representació laboral, si aquestes desnaturalitzen el seu objectiu essencial: protegir el treballador davant el canvi d’empresari.

El Suprem alerta d’un ús fraudulent de l’acomiadament col·lectiu com a barrera de contenció contra la subrogació. Si es permet que una empresa sortint extingeixi els contractes just abans del relleu -invocant com a única causa la pèrdua de la contracta-, es desactiva l'”efecte útil” de la Directiva, és a dir, la continuïtat laboral garantida per la llei.

En aquest context, l’acomiadament no extingeix el dret del treballador a reclamar la seva continuïtat en l’empresa cessionària. El contrari -assenyala la sentència- obriria la porta al fet que qualsevol transmissió pogués esquivar la seva obligació subrogatòria amb un acomiadament a temps.

Doctrina fixada

• En sectors on l’activitat se sustenta principalment en la plantilla, si es transmet l’activitat i es manté un nucli essencial de treballadors, existeix successió d’empresa.
• L’acomiadament col·lectiu no pot ser usat com a excusa per a impedir la subrogació. No n’hi ha prou amb al·legar pèrdua de contracta: cal provar causes productives o tècniques alienes a la mera finalització del contracte administratiu.
• El cessionari ha d’assumir les conseqüències de l’incompliment, encara que l’acomiadament l’executés el cedent. La responsabilitat pot ser directa.

Finalment, cal indicar que el Suprem anul·la la decisió del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (seu de Màlaga), que havia absolt a l’empresa entrant, i retorna fermesa a la resolució del Jutjat social de Màlaga, que havia qualificat els acomiadaments com a improcedents i condemnat a la nova adjudicatària a readmetre o indemnitzar als treballadors.

Abril

Des del 2 d’abril fins al 30 de juny

Renda i patrimoni

• Presentació per Internet de les declaracions de renda i patrimoni 2024

Amb resultat a ingressar amb domiciliació en compte, fins al 25 de juny

Fins al 14 d’abril

INTRASTAT – Estadística Comerç Intracomunitari

• Març 2025. Obligats a subministrar informació estadística

Fins al 21 d’abril

Renda i societats

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes i, de rendes de no residents obtingudes sense establiment permanent.

• Març 2025. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230
• Primer trimestre 2025: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 136, 210, 216

Pagaments fraccionats renda

• Primer trimestre 2025:
  • Estimació directa: 130
  • Estimació objectiva: 131

Pagaments fraccionats societats i establiments permanents de no residents

• Exercici en curs:
  • Règim general: 202
  • Règim de consolidació fiscal (grups fiscals): 222

IVA

• Març 2025. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349
• Primer trimestre 2025. Autoliquidació: 303
• Primer trimestre 2025. Declaració-liquidació no periòdica: 309
• Primer trimestre 2025. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349
• Primer trimestre 2025. Operacions assimilades a les importacions: 380
• Sol·licitud de devolució de quotes reemborsades a viatgers per empresaris en recàrrec d’equivalència: 308
• Sol·licitud de devolució per subjectes passius en el règim simplificat de l’IVA i que exerceixin l’activitat de transport de viatgers o de mercaderies per carretera, per adquirir determinats mitjans de transport: 308
• Reintegrament de compensacions en el règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca: 341

Impost sobre les primes d’assegurances

• Març 2025: 430

Impostos especials de fabricació

• Gener 2025. Grans empreses: 561, 562, 563
• Març 2025: 548, 566, 581
• Primer trimestre 2025: 521, 522, 547
• Primer trimestre 2025 Activitats V1, F1: 553 (establiments autoritzats per a la gestió de la comptabilitat en suport paper)
• Primer trimestre 2025. Sol·licituds de devolució: 506, 507, 508, 524, 572
• Declaració d’operacions pels destinataris registrats i representants fiscals: 510

Impost especial sobre l’electricitat

• Març 2025. Grans empreses: 560
• Primer trimestre 2025. Excepte grans empreses: 560
• Any 2024. Autoliquidació anual: 560

Impostos mediambientals

• Març 2025. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació: 592
• Primer trimestre 2025. Impost sobre els gasos fluorats d’efecte hivernacle. Autoliquidació: 587. Sol·licitud de devolució: A23. Presentació comptabilitat d’existències
• Primer trimestre 2025. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació: 592. Sol·licitud de devolució: A22
• Any 2024. Impost sobre el valor de l’extracció de gas, petroli i condensats. Autoliquidació anual: 589
• Any 2025. Impost sobre l’emmagatzematge de combustible nuclear gastat i residus radioactius en instal·lacions centralitzades. Primer pagament fraccionat 585

Impost Especial sobre el carbó

• Primer trimestre 2025: 595

Impost sobre les transaccions financeres

• Març 2025: 604

Aportació a realitzar pels prestadors del servei de comunicació audiovisual televisiu i pels prestadors del servei d’intercanvi de vídeos a través de plataforma d’àmbit geogràfic estatal o superior al d’una comunitat autònoma

• Pagament a compte 1P 2025: 793

Fins al 30 d’abril

IVA

• Març 2025. Autoliquidació: 303
• Març 2025. Grup d’entitats, model individual: 322
• Març 2025. Grup d’entitats, model agregat: 353
• Març 2025. Finestreta única – Règim d’importació: 369
• Març 2025. Operacions assimilades a les importacions: 380
• Primer trimestre 2025: Finestreta única – Règims exterior i de la Unió: 369

Número d’identificació fiscal

• Primer trimestre 2025. Comptes i operacions els titulars dels quals no han facilitat el NIF a les entitats de crèdit: 195

Impost sobre determinats serveis digitals

• Primer trimestre 2025: 490

Impostos mediambientals

• Març 2025. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Presentació comptabilitat i llibre registre d’existències
• Primer trimestre 2025. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Presentació comptabilitat i llibre registre d’existències
• Primer trimestre 2025. Impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus. Autoliquidació: 593

Declaració informativa d’actualització de determinats mecanismes transfronterers comercialitzables

• Primer trimestre 2025: 235

Declaració informativa trimestral d’operacions de comerç de béns corporals realitzades en la Zona Especial Canària sense que les mercaderies transitin per territori canari

• Primer trimestre 2025: 281

Declaració informativa sobre pagaments transfronterers

• Primer trimestre 2025: 379

 

Maig

Des del 6 de maig al 30 de juny

Presentació per telèfon de la declaració de Renda 2024

Fins al 12 de maig

INTRASTAT – Estadística Comerç Intracomunitari

• Abril 2025. Obligats a subministrar informació estadística

Fins al 20 de maig

Renda i societats

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes i, de rendes de no residents obtingudes sense establiment permanent.

• Abril 2025. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

IVA

• Abril 2025. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349
• Sol·licitud de devolució per subjectes passius en el règim simplificat de l’IVA i que exerceixin l’activitat de transport de viatgers o de mercaderies per carretera, per adquirir determinats mitjans de transport: 308

Impost sobre les primes d’assegurances

• Abril 2025: 430

Impostos especials de fabricació

• Febrer 2025. Grans empreses: 561, 562, 563
• Abril 2025: 548, 566, 581
• Primer trimestre 2025. Excepte grans empreses: 561, 562, 563
• Declaració d’operacions pels destinataris registrats i representants fiscals: 510

Impost especial sobre l’electricitat

• Abril 2025. Grans empreses: 560

Impostos mediambientals

• Abril 2025. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació: 592
• Any 2025. Impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica. Primer pagament fraccionat: 583

Impostos sobre les transaccions financeres

• Abril 2025: 604

Fins al 30 de maig

IVA

• Abril 2025. Autoliquidació: 303
• Abril 2025. Grup d’entitats, model individual: 322
• Abril 2025. Grup d’entitats, model agregat: 353
• Abril 2025. Operacions assimilades a les importacions: 380

Fins al 31 de maig

IVA

• Abril 2025. Finestreta única – Règim d’importació: 369

1. Ajuts a la sostenibilitat associats al contracte global d’explotació en el marc del Programa de desenvolupament rural 2014-2022 per a l’any 2025 (ref. BDNS 819240)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9369

Data de publicació: 12/03/2025

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9369/2076726.pdf

2. Línia de subvencions per a projectes d’inversions productives a Catalunya (ref. BDNS 818991)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9369

Data de publicació: 12/03/2025

Termini: 15/05/2025

Organisme oficial: Departament d’Empresa i Treball

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9369/2076804.pdf

3. Línia de subvencions a plans d’actuació dels agents de dinamització de clústers (ref. BDNS 819002)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9369

Data de publicació: 12/03/2025

Termini: 10/05/2025

Organisme oficial: Agència per a la Competitivitat de l’Empresa

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9369/2076882.pdf

4. Subvencions, en règim de concurrència no competitiva, per a la traducció al català d’obres no literàries per a l’any 2025 (ref. BDNS 818469)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9368

Data de publicació: 11/03/2025

Termini: 31/10/2025

Organisme oficial: Departament de Política Lingüística

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9368/2076561.pdf

5. Ajuts per promoure la participació en el programa Pime Global, cofinançat en un 40% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea, en l’actuació Missió empresarial al Japó, del 26 al 30 de maig de 2025 (BDNS 816886)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9365

Data de publicació: 06/03/2025

Termini: 6/04/2025

Organisme oficial: Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Manresa

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9365/2075432.pdf

6. Subvencions per a les llibreries ubicades a Catalunya

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9364

Data de publicació: 5/03/2025

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Institut Català de les Empreses Culturals

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9364/2075091.pdf

7. Subvencions a projectes de distribució internacional de produccions d’empreses i entitats del sector de les arts escèniques

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9364

Data de publicació: 5/03/2025

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Institut Català de les Empreses Culturals

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9364/2075017.pdf

8. Subvencions per a projectes de transferència i innovació, generació de coneixement, comunitats d’empreses emergents, ètica i societat i espai de dades en el marc de la Xarxa territorial de hubs en intel·ligència artificial del programa Xarxes territorials d’especialització tecnològica (RETECH) del Pla de recuperació, transformació i resiliència (PRTR) finançat pel fons Next Generation EU

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9380

Data de publicació: 27/03/2025

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Empresa i Treball

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9380/2079856.pdf

9. Subvencions per a projectes de robòtica assistencial i sensorització en el marc del subprojecte Salut digital intel·ligent del programa RETECH del Pla de recuperació, transformació i resiliència (PRTR), finançat pel fons Next Generation EU

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9380

Data de publicació: 27/03/2025

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Empresa i Treball

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9380/2079926.pdf

10. Línia de subvencions per a inversions empresarials d’alt impacte (ref. BDNS 822234)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9379

Data de publicació: 26/03/2025

Termini: 6/05/2025

Organisme oficial: Agència per a la Competitivitat de l’Empresa

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9379/2079703.pdf

11. Subvencions, en règim de concurrència competitiva, a projectes de distribució internacional de produccions d’empreses i entitats del sector de les arts escèniques (ref. BDNS 819732)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9378

Data de publicació: 25/03/2025

Termini: 9/04/2025

Organisme oficial: Institut Català de les Empreses Culturals

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9378/2079416.pdf

12. Ajuts a projectes de l’àmbit dels videojocs, en règim de concurrència competitiva, en les modalitats d’aportacions reintegrables i subvencions (ref. BDNS 815200)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9382

Data de publicació: 31/03/2025

Termini: 6/05/2025

Organisme oficial: Institut Català de les Empreses Culturals

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9382/2080572.pdf

1. Programa de suport al transport sostenible i digital en concurrència competitiva, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència – finançat per la Unió Europea – NEXTGENERATIONEU

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 57

Data de publicació: 7/03/2025

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible

https://www.boe.es/boe/dias/2025/03/07/pdfs/BOE-B-2025-8250.pdf

2. Subvencions a les associacions de criadors oficialment reconegudes pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació per a la conservació, millora i foment de les races ramaderes

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 55

Data de publicació: 5/03/2025

Termini: 6/04/2025

Organisme oficial: Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

https://www.boe.es/boe/dias/2025/03/05/pdfs/BOE-B-2025-8061.pdf

3. Ajuts per a la participació de pel·lícules cinematogràfiques i altres obres audiovisuals espanyoles en festivals i altres esdeveniments audiovisuals internacionals

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 55

Data de publicació: 5/03/2025

Termini: 6/04/2025

Organisme oficial: Ministeri de Cultura

https://www.boe.es/boe/dias/2025/03/05/pdfs/BOE-A-2025-4395.pdf

4. Subvencions del “Programa ICEX-DANA” d’ICEX España Exportación e Inversiones, E.P.E

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 72

Data de publicació: 25/03/2025

Termini: 26/05/2025

Organisme oficial: Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa

https://www.boe.es/boe/dias/2025/03/25/pdfs/BOE-B-2025-10978.pdf

5. Subvencions a la rehabilitació de locals comercials en el centre històric de Toledo en règim de concurrència competitiva

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 66

Data de publicació: 18/03/2025

Termini: 28/04/2025

Organisme oficial: Ministeri d’Hisenda

https://www.boe.es/boe/dias/2025/03/18/pdfs/BOE-B-2025-9966.pdf

6. Ajuts per a la formació en relació amb el transport per carretera per a l’any 2025

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 70

Data de publicació: 22/03/2025

Termini: 23/04/2025

Organisme oficial: Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible

https://www.boe.es/boe/dias/2025/03/22/pdfs/BOE-B-2025-10650.pdf

7. Ajuts directes al transport terrestre de viatgers, previstes en el Capítol I del Títol II del Reial decret llei 1/2025, de 28 de gener, pel qual s’aproven mesures urgents en matèria econòmica, de transport, i de Seguretat Social, i per a fer front a situacions de vulnerabilitat

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 64

Data de publicació: 15/03/2025

Termini: 30/04/2025

Organisme oficial: Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible

https://www.boe.es/boe/dias/2025/03/15/pdfs/BOE-B-2025-9584.pdf