Quan parlem de rendiments del capital mobiliari a l’efecte de l’IRPF, no estem només davant d’interessos o dividends, encara que siguin els més coneguts. En realitat, la norma va bastant més enllà: inclou qualsevol utilitat o contraprestació que provingui de béns o drets de naturalesa no immobiliària i que no estiguin vinculats a una activitat econòmica.

És a dir, si l’ingrés neix dels diners invertits, de participacions o de drets que no formen part d’una activitat empresarial directa, el més probable és que estiguem en aquest terreny.

• Atenció. Hi ha un error freqüent: pensar que qualsevol ingrés financer encaixa aquí automàticament. No sempre és així. Si el bé està afecte a una activitat econòmica, deixa de ser capital mobiliari i passa a un altre bloc fiscal.

Què no entra en aquesta categoria encara que ho sembli?

Aquí és on comencen les sorpreses. Existeixen ingressos que, a simple vista, podrien encaixar com a capital mobiliari… però no ho són.

Per exemple:

• El lliurament d’accions alliberades
• Determinats dividends procedents de règims antics
• Operacions vinculades a transmissions lucratives
• Ajornaments de cobraments en activitats econòmiques

A més, des de fa anys, la venda de drets de subscripció ja no es tracta com abans: ara genera un guany patrimonial subjecte a retenció.

• Atenció. Confondre aquestes operacions pot portar a declarar malament la renda. I aquí Hisenda sol detectar errors bastant fàcilment.

Quan Hisenda presumeix que hi ha ingressos encara que no els vegis?

Un dels punts més delicats -i menys intuïtius- és que l’Administració presumeix que uns certs béns generen rendibilitat, encara que no s’hagi cobrat res.

Si, per exemple, es presta diners sense interessos o se cedeixen drets gratuïtament, la norma entén que hauria d’existir una retribució i la valora a preu de mercat.

Per a 2025, el tipus de referència mínim en préstecs és l’interès legal dels diners (3,25%).

Encara que no hi hagi ingrés real, pot haver-hi tributació. Aquest és un dels focus habituals de regularització en inspeccions.

Operacions vinculades: compte amb els preus “entre coneguts”

Quan intervenen persones o entitats vinculades (socis, familiars, administradors…), la norma exigeix que les operacions es valorin com si fossin entre tercers independents.

Això afecta, per exemple, a:

• Préstecs entre soci i societat
• Cessions de capital
• Operacions entre empreses del mateix grup

Atenció. No n’hi ha prou amb pactar qualsevol preu. Si Hisenda considera que no és de mercat, ajustarà l’operació… i pot haver-hi regularització.

Com es classifiquen aquests rendiments segons el seu origen

Aquí convé ordenar idees, perquè no tot es tracta igual:

1. Participació en fons propis (dividends, beneficis, primes…)
2. Cessió de capitals a tercers (interessos de comptes, préstecs, bons…)
3. Assegurances de vida o productes de capitalització
4. Altres rendiments (propietat intel·lectual, assistència tècnica, cessió d’imatge, etc.)

Un mateix ingrés pot canviar de categoria depenent de com s’obtingui. No és només què es cobra, sinó com es genera.

Classificació dels rendiments segons la seva procedència

Procedència	Classe de rendiments	Exemples
Valors de renda variable (accions i altres participacions en els fons propis de qualsevol tipus d’entitat)	Rendiments obtinguts per la participació en fons propis d’entitats	Dividends, primes d’assistència a juntes i participacions en beneficis d’entitats Constitució o cessió de drets o facultats d’ús o gaudi d’accions i participacions Qualsevol utilitat derivada de la condició de soci, accionista, associat o partícip Distribució de la prima d’emissió i reducció de capital amb devolució d’aportacions en valors negociats els imports dels quals superin el valor d’adquisició de les respectives accions
Valors de renda fixa i altres instruments financers Capitals propis cedits a tercers	Rendiments pactats o estimats per la cessió a tercers de capitals propis	Interessos de comptes o dipòsits Interessos i altres rendiments de títols de renda fixa (obligacions, bons) Interessos de préstecs concedits
	Rendiments derivats d’operacions fetes sobre actius financers	Transmissió, amortització, bescanvi o reemborsament d’actius financers, com ara: Valors de deute públic (Lletres del Tresor, bons i obligacions de l’Estat, etc.) Altres actius financers Participacions preferents i deute subordinat Cessió temporal d’actius financers i cessions de crèdits
Contractes d’assegurança de vida o invalidesa i operacions de capitalització	Rendiments de contractes d’assegurances de vida o invalidesa i d’operacions de capitalització	Prestacions de supervivència Prestacions de jubilació Prestacions d’invalidesa  Rendes  temporals o vitalícies per imposició de capitals
Altres elements patrimonials de naturalesa mobiliària no afectes (béns o drets)	Altres rendiments del capital mobiliari	Propietat intel·lectual (si el perceptor és persona distinta de l’autor) Propietat industrial (*) Assistència tècnica (*) Arrendament de béns mobles, negocis o mines Subarrendament percebut pel subarrendador (*) Cessió dret explotació imatge (*)

Font AEAT

Nota: ^(*) Sempre que els rendiments no derivin d’elements afectes ni s’obtinguin en l’àmbit d’una activitat econòmica.

Quadre resum

 

Fiscalitat dels contractes d’assegurances de vida o invalidesa i operacions de capitalització
Concepte	Rendiment net del capital mobiliari	Reduccions de rendiment net
Prestacions en forma de capital derivades d’assegurances de vida	En assegurances de vida (CP – PS) sent: CP = capital percebut PS = primes satisfetes per supervivència	Règim transitori de contractes generadors d’increments o disminucions de patrimoni amb anterioritat a l’01-01-1999 (DT 4a Llei IRPF): la part del rendiment net total corresponent a primes satisfetes amb anterioritat al 31-12- 1994, generat amb anterioritat al 20-01-2006, es reduirà el percentatge del 14,28% per cada any que mediï entre l’abonament de la prima i el 31-12-1994. Per a determinar aquesta part del rendiment s’ha d’aplicar successivament els següents coeficients de ponderació: (Prima x Núm. anys fins al cobrament) ÷ ∑ (cada prima x Núm. anys fins al cobrament) Dies des del pagament prima fins a 20-01-2006 ÷ Dies des del pagament de la prima fins a la data de cobrament Límit màxim conjunt del capital diferit percebut des de l’1 de gener de 2015: 400.000 euros
	En assegurances que combinen la supervivència amb la defunció o la incapacitat (CP – PS – PCR) sent: CP = capital percebut PS = primes satisfets per supervivència PCR = primes satisfetes que correspongui al capital en risc per defunció o incapacitat amb el límit del 5% de la provisió matemàtica
Prestacions d’invalidesa en forma de capital	(CP – PS) * Es dona aquest mateix tractament a les prestacions derivades d’assegurances el beneficiari de les quals és el creditor hipotecari, amb uns certs requisits	No
Prestacions derivades d’operacions de capitalització en forma de capital diferit	(CP – PS)	No
Rendes vitalícies immediates derivades d’assegurances de vida o invalidesa	anualitat x 40% si perceptor < 40 anys anualitat x 35% si perceptor 40-49 anys anualitat x 28% si perceptor 50-59 anys anualitat x 24% si perceptor 60-65 anys anualitat x 20% si perceptor 66-69 anys anualitat x 8% si perceptor 70 anys o més	No
Rendes temporals immediates derivades d’assegurances de vida o invalidesa	anualitat x 12% si d.r. ≤ 5 anys anualitat x 16% si d.r. > 5 ≤ 10 anys anualitat x 20% si d.r. > 10 ≤ 15 anys anualitat x 25% si d.r. > 15 anys sent d.r. = durada de la renda	No
Rendes temporals o vitalícies diferides (1)	a + [(VA – PS) ÷ N] sent: a = anualitat x percentatge segons edat del perceptor o durada de la renda (el mateix de rendes temporals o vitalícies immediates) VA = valor actual financer actuarial de la renda que es constitueix PS = import de les primes satisfetes N = núm. d’anys de renda temporal, amb el màxim de 10 anys. Si la renda és vitalícia, es prendrà com a divisor 10 anys Nota: quan les rendes hagin estat adquirides a títol gratuït entre vius, el RCM serà, exclusivament, el resultat d’aplicar a cada anualitat el percentatge que correspongui les rendes temporals o vitalícies immediates.	No
Rendes diferides percebudes com a prestacions per jubilació i invalidesa, quan no hagi existit mobilització de les provisions durant la vigència de l’assegurança	Excés de la prestació sobre les primes satisfetes (a partir del moment en què la quantia de la prestació excedeixi de l’import total d’aquestes primes) Nota: en el cas que la renda hagi estat adquirida a títol gratuït entre vius, el RCM serà l’excés de la prestació sobre el valor actual actuarial de les rendes en el moment de la seva constitució.	No
Extinció de rendes temporals o vitalícies per a l’exercici del dret de rescat	Import del rescat + rendes satisfetes fins al moment rescat – primes satisfetes – quanties que hagin tributat com RCM conforme als apartats anteriors Nota: quan les rendes s’hagin adquirit a títol gratuït entre vius o es tracti de rendes constituïdes abans de l’01-01-1999, es restarà addicionalment la rendibilitat acumulada fins a la constitució de les rendes.	No
Assegurances de vida en les quals el prenedor assumeix el risc de la inversió “unit linked”	Si no resulta d’aplicació la regla especial d’imputació temporal (art.14.2.h, Llei IRPF): En funció que la percepció es percebi en forma de capital o de renda, s’aplicaran les regles comentades en els apartats anteriors. Si resulta d’aplicació la regla especial d’imputació temporal (art.14.2.h, Llei IRPF): Rendiment net anual = diferència del valor liquidatiu entre els actius afectes a la pòlissa al final i al començament del període impositiu	No
Nota al quadre: (1) Quan aquestes rendes s’haguessin constituït amb anterioritat a l’01-01-1999, la rendibilitat és únicament el resultat d’aplicar els percentatges assenyalats per a les rendes vitalícies o temporals immediates, segons correspongui. Vegeu la DT cinquena de la Llei de l’IRPF.

Font AEAT

On tributen, en la base de l’estalvi o en la general?

La diferència és clau perquè afecta directament al tipus impositiu.

Base de l’estalvi:

• Dividends
• Interessos
• Assegurances de vida
• Rendiments financers en general

Base general:

• Propietat intel·lectual (si no s’és l’autor)
• Arrendaments de negocis
• Assistència tècnica
• Cessió de drets d’imatge

No tots els rendiments financers tributen igual. Alguns poden acabar en la base general, amb tipus molt més alts.

Despeses deduïbles no tot és ingrés brut

En determinats casos, és possible restar despeses per a calcular el rendiment net:

• Despeses necessàries per a obtenir l’ingrés
• Deterioracions de béns
• Despeses similars als del capital immobiliari

Això sí, amb matisos: no tots els conceptes són deduïbles ni en tots els casos.

Aplicar despeses sense justificació o fora dels supòsits permesos és un altre focus clàssic de comprovació.

Reducció del 30% quan es genera en diversos anys

Si el rendiment s’ha generat en més de dos anys, o és clarament irregular, pot aplicar-se una reducció del 30%, amb uns certs límits.

Això sí, s’ha d’imputar en un sol exercici i no superar determinats imports.

Aplicar aquesta reducció sense complir tots els requisits pot suposar una regularització amb recàrrecs.

Qui ha de declarar aquests rendiments?

La regla és senzilla en aparença: declara qui és titular del bé o dret. Però en la pràctica apareixen situacions com:

• Cotitularitats
• Matrimonis en societat de guanys
• Titularitat no acreditada

En aquests casos, els rendiments es reparteixen proporcionalment.

• Atenció. Si no es pot justificar la titularitat, Hisenda pot atribuir els rendiments a qui figuri en registres oficials.

Quan cal declarar aquests ingressos?

No és important quan es cobren, sinó quan són exigibles. Existeixen, a més, regles especials:

• Rendiments pendents de judici
• Drets d’autor
• Rendiments estimats
• Assegurances

Atenció. Confondre el moment d’imputació pot fer que es declarin ingressos en l’exercici incorrecte.

El document que té a continuació no pretén substituir l’assessorament personalitzat, sinó servir com una eina de revisió pràctica i rigorosa. Una espècie de guia silenciosa que li permeti identificar aquells punts que convé comprovar amb més deteniment abans de presentar la declaració.

Perquè, en realitat, no es tracta només de complir amb l’obligació fiscal, sinó de fer-ho amb criteri. I en aquest terreny, els detalls -encara que a vegades passin desapercebuts- són els que realment marquen la diferència.

Aquesta llista de control no pretén ser un llistat, sinó una manera de treballar. Perquè, a la pràctica, la diferència entre una declaració presentada i una declaració ben feta no és en el programa… És en el nivell de revisió.

 

✔ 1. OBLIGACIÓ DE DECLARAR I SITUACIÓ PERSONAL

☐ Verificar si existeix obligació de declarar:

• ☐ Rendiments del treball > límits legals
• ☐ Més d’un pagador → possible obligació tot i ingresso baixos
• ☐ Autònoms → obligació en tot cas (tot i ingressos baixos)
• ☐ Dret a devolució → pot interessar declarar

☐ Revisar situació personal i familiar:

• ☐ Estat civil a 31/12/2025
• ☐ Fills/ascendents a càrrec
• ☐ Discapacitat (pròpia o familiars)
• ☐ Defuncions durant l’exercici

☐ Analitzar opció:

• ☐ Tributació individual
• ☐ Tributació conjunta (sempre fer simulació)

 

✔ 2. RENDIMENTS DEL TREBALL

☐ Revisar TOTS els pagadors:

• ☐ Empreses
• ☐ SEPE (ERTO, atur)
• ☐ Pensions

☐ Verificar:

• ☐ Ingressos íntegres
• ☐ Retencions
• ☐ Endarreriments imputats

☐ Comprovar errors freqüents:
→ Retencions insuficients (regularitzacions no aplicades)

☐ Revisar despeses deduïbles:

• ☐ Quotes sindicals
• ☐ Quotes col·legials obligatòries (màx. 500 €)
• ☐ Defensa jurídica (màx. 300 €)

☐ Analitzar retribucions en espècie:

• ☐ Assegurança mèdica
• ☐ Tiquets restaurant
• ☐ Transport
• ☐ Vehicle d’empresa (valoració correcta)

☐ Revisar dietes:

• ☐ Correcta justificació
• ☐ Diferència entre dieta real vs. salari encobert

☐ Comprovar exempció locomoció:
→ 0,26 €/km

☐ Identificar rendiments irregulars (>2 anys):
→ Aplicació reducció 30%

☐ Revisar indemnitzacions:

• ☐ Exemptes vs. no exemptes
• ☐ Límit indemnització legal

☐ Aplicar correctament:

• ☐ Reducció rendiments del treball
• ☐ Nova deducció per a rendes baixes

 

✔ 3. RENDIMENTS DEL CAPITAL IMMOBILIARI

☐ Verificar ingressos:

• ☐ Rendes mensuals
• ☐ Pagaments endarrerits
• ☐ Cessions gratuïtes (poden generar imputació)

☐ Revisar despeses deduïbles:

• ☐ Interessos préstecs
• ☐ Reparació (compte: no millores)
• ☐ IBI
• ☐ Comunitat
• ☐ Assegurances
• ☐ Amortització (3%)

☐ Classificar correctament:
→ Reparació vs. millora (error habitual)

☐ Validar límit:
→ Despeses ≤ ingressos

☐ Verificar reducció:

• ☐ 50% general
• ☐ 70% / 90% (requisits estrictes)
• ☐ 60% transitori

☐ Confirmar:
→ Només sobre rendiment positiu

☐ Revisar lloguer a familiars:
→ mínim valor de mercat

☐ Analitzar possibles canvis:
→ transformar habitatge buit per a llogar (impacte fiscal futur)

 

✔ 4. IMPUTACIÓ DE RENDES IMMOBILIÀRIES

☐ Identificar immobles no llogats:

• ☐ Segona residència
• ☐ Habitatges heretats
• ☐ Immobles en espera

☐ Aplicar imputació:

• ☐ 2% valor cadastral
• ☐ 1,1% si revisat

☐ Confirmar:
→ No deducció de despeses

☐ Revisar errors típics:
→ Oblit d’immobles petits (trasters, garatges)

 

✔ 5. RENDIMENTS DEL CAPITAL MOBILIARI

☐ Revisar interessos:

• ☐ Comptes bancaris
• ☐ Dipòsits

☐ Verificar dividends:
→ Retencions aplicades correctament

☐ Analitzar assegurances de vida/estalvi:
→ tributació com a rendiment del capital

☐ Revisar préstecs entre particulars:
→ possible imputació d’interessos

☐ Verificar integració en base de l’estalvi

 

✔ 6. ACTIVITATS ECONÒMIQUES (AUTÒNOMS)

☐ Verificar ingressos reals vs. declarats

☐ Revisar despeses deduïbles:

• ☐ Subministraments habitatge
• ☐ Manutenció
• ☐ Vehicle (limitat)
• ☐ Seguretat Social
• ☐ Serveis externs

☐ Detectar despeses NO deduïbles:

• ☐ Multes
• ☐ Despeses personals

☐ Aplicar 5% difícil justificació

☐ Revisar regularització RETA
→ impacte directe en despesa deduïble

☐ Validar qualificació ingressos soci-professional

☐ Comprovar pagaments fraccionats

☐ Analitzar incentius fiscals:

• ☐ Amortització accelerada
• ☐ Energies renovables
• ☐ Vehicles elèctrics

 

✔ 7. ESTIMACIÓ OBJECTIVA (MÒDULS)

☐ Verificar compliment límits

☐ Revisar mòduls aplicats

☐ Confirmar reducció 5%

☐ Analitzar renúncia o permanència

☐ Revisar índexs correctors

 

✔ 8. GUANYS I PÈRDUES PATRIMONIALS

☐ Revisar vendes:

• ☐ Immobles
• ☐ Accions
• ☐ Fons

☐ Aplicar correctament FIFO

☐ Verificar criptomonedes:
→ TOTES les operacions

☐ Revisar premis:
→ amb/sense retenció

☐ Comprovar compensació:

• ☐ Pèrdues vs. guanys
• ☐ Arrossegament 4 anys

☐ Analitzar reinversió habitatge habitual

 

✔ 9. RÈGIMS ESPECIALS I SITUACIONS COMPLEXES

☐ Règim impatriats (Beckham)
☐ Transparència fiscal internacional
☐ Rendes a l’estranger
☐ Doble imposició internacional

☐ Revisar:
→ correcta aplicació de convenis

 

✔ 10. BASE IMPOSABLE I REDUCCIONS

☐ Plans de pensions:

• ☐ Límit 1.500 €
• ☐ Increments empresa
• ☐ Autònoms

☐ Verificar límit conjunt 30%

☐ Revisar excessos anys anteriors

☐ Analitzar altres reduccions:

• ☐ Pensions compensatòries
• ☐ Anualitats aliments

 

✔ 11. DEDUCCIONS (CLAU D’OPTIMITZACIÓ)

☐ Habitatge habitual (règim transitori)
☐ Lloguer habitatge
☐ Donatius

☐ Inversió empreses noves

☐ Eficiència energètica (20%-60%)

☐ Vehicles elèctrics

☐ Deduccions familiars:

• ☐ Maternitat
• ☐ Família nombrosa
• ☐ Discapacitat

☐ ⚠ Deduccions autonòmiques (CRÍTIC)

 

✔ 12. QUOTA, RETENCIONS I RESULTAT

☐ Revisar retencions

☐ Verificar coherència

☐ Analitzar resultat:

• ☐ A ingressar
• ☐ A retornar

☐ Comparar escenaris

 

✔ 13. PAGAMENT I PLANIFICACIÓ

☐ Terminis campanya:

• ☐ 8 abril – 30 juny
• ☐ Domiciliació fins al 25 juny

☐ Formes de pagament:

• ☐ Domiciliació
• ☐ NRC
• ☐ Bizum

☐ Fraccionament:

• ☐ 60% + 40%

 

✔ 14. CONTROL FINAL PROFESSIONAL

• ☐ Revisar esborrany complet
• ☐ Verificar ingressos no inclosos
• ☐ Validar classificació de rendes
• ☐ Revisar deduccions autonòmiques
• ☐ Avaluar impacte global

El Reial decret 238/2026, publicat al BOE de 31 de març de 2026, desenvolupa el sistema de facturació electrònica obligatòria entre empresaris i professionals i, a més, modifica el Reglament de facturació aprovat pel Reial decret 1619/2012. No estem, per tant, davant una simple actualització tècnica, sinó davant la construcció d’un sistema complet d’intercanvi, traçabilitat i control de factures B2B.

La lògica de la norma és bastant clara: no es persegueix només digitalitzar la factura, sinó també obtenir informació fiable sobre expedició, recepció, acceptació, rebuig i pagament, amb un objectiu molt marcat de lluita contra la morositat comercial i de seguiment dels terminis efectius de pagament.

• Atenció. Pensar que aquesta norma consisteix únicament a “deixar d’enviar PDF per email” és fer molt curt. El canvi afecta el procés complet de facturació i cobrament.

1. A qui afecta realment l’obligació

L’obligació afecta els empresaris i professionals que hagin d’expedir factura en el desenvolupament de la seva activitat quan el destinatari sigui un altre empresari o professional establert a Espanya, ja sigui per seu, establiment permanent, domicili o residència habitual en territori espanyol. La norma també s’aplica quan la factura l’expedeixi materialment el destinatari o un tercer, encara que la responsabilitat última continuï recaient sobre qui efectua l’operació.

Això té una conseqüència molt pràctica: l’obligació no depèn només d’on estigui l’emissor, sinó, en gran manera, que el destinatari empresarial estigui establert a Espanya i l’operació tingui per destinatari aquest punt de connexió.

• Atenció. Hi haurà operacions internacionals o estructures amb filials i establiments permanents on convindrà revisar cas per cas si l’obligació entra o no en joc.

2. Quines operacions en queden fora

L’exclusió més rellevant és la de les factures simplificades, excepte les simplificades qualificades de l’article 7.2 del Reglament de facturació. A més, el reial decret permet que, mitjançant ordre ministerial, es puguin excloure altres operacions si resulta necessari per al bon funcionament econòmic del sector afectat. El text ja preveu excepcions expresses per a certes activitats del mercat elèctric, del mercat organitzat de gas i per a determinades operacions canalitzades a través de sistemes de compensació gestionats per la IATA.

Això significa que no tot l’univers de facturació B2B entra automàticament en la nova obligació. Però, dit això, el perímetre general és ampli i l’excepció serà això: una excepció.

• Atenció. Que una operació en quedi avui fora no significa que en quedi fora sempre. La norma deixa marge a futures exclusions o ajustos sectorials per ordre ministerial.

3. El canvi de fons no és emetre sinó gestionar tot el cicle de vida

Un dels elements més importants del reial decret és que no es queda en l’expedició de la factura. El sistema abasta l’emissió, la transmissió, la recepció, la posada a disposició, l’acceptació o rebuig, la informació sobre el pagament i la conservació. En altres paraules, la factura passa a formar part d’un circuit complet d’informació.

Aquest matís és clau perquè obliga moltes empreses a replantejar-se no sols el programari de facturació, sinó també els seus fluxos interns d’aprovació, la seva organització administrativa i la forma en què documenten el cobrament i el pagament.

• Atenció. Una empresa pot emetre factures electròniques correctament i, així i tot, incomplir la norma si no pot gestionar estats, pagaments, conservació o comunicacions posteriors.

4. El sistema serà mixt: plataformes privades més solució pública

El model espanyol s’articula sobre un sistema mixt. D’una banda, hi haurà plataformes privades d’intercanvi de factures electròniques. Per una altra, existirà una solució pública de facturació electrònica, gestionada per l’Agència Estatal d’Administració Tributària, que a més actuarà com a repositori universal de les factures electròniques del sistema.

L’empresa podrà treballar amb una plataforma privada, amb la solució pública o amb una combinació d’ambdues. Si no ha acordat expressament amb els seus proveïdors rebre factures a través d’una plataforma privada, s’entendrà que opta per la solució pública. A més, si no ha identificat públicament el seu punt d’entrada, es considerarà, per defecte, que aquest punt d’entrada és la solució pública.

Això canvia bastant l’enfocament habitual. Ja no n’hi haurà prou amb “tenir un proveïdor de programari”, sinó que caldrà decidir quin serà el punt d’entrada i recepció i com es coordinarà amb clients, proveïdors i altres plataformes.

No identificar correctament el punt d’entrada pot provocar que, a l’efecte del sistema, la recepció de factures es canalitzi per la solució pública encara que l’empresa pensés operar només amb un proveïdor privat.

5. El format exigit no serà lliure ni n’hi haurà prou amb qualsevol arxiu digital

La factura electrònica obligatòria haurà de consistir en un missatge estructurat ajustat al model semàntic europeu EN16931. Les sintaxis admeses són CII, UBL, EDIFACT i Facturae. A més, al voltant de plataformes privades, també es consideren vàlids missatges Peppol BIS en la mesura en què utilitzin UBL i s’ajustin a la norma europea.

Això aclareix una qüestió molt important: un PDF, per si sol, no és la factura electrònica obligatòria que dissenya aquesta norma. El PDF podrà servir transitòriament per a garantir llegibilitat en alguns supòsits, però el nucli del sistema és el format estructurat interoperable.

A més, totes les factures hauran de tenir un codi únic d’identificació que inclogui necessàriament el NIF de l’emissor, el número i sèrie i la data d’expedició. I, quan s’emetin mitjançant plataformes privades, hauran d’anar signades amb signatura electrònica avançada, sigui directament per l’emissor sigui per signatura delegada autoritzada.

• Atenció. Moltes solucions actuals emeten documents “digitals”, però no sempre missatges estructurats EN16931 ni amb les capacitats de transformació i interoperabilitat que exigeix el reial decret.

6. Interoperabilitat de veritat i no només sobre el paper

La norma no es conforma que existeixin diversos proveïdors. Els exigeix interoperabilitat real. Els operadors de plataformes privades hauran de poder transformar el missatge de factura entre tots els formats admesos, preservant autenticitat i integritat. A més, hauran d’interconnectar-se amb qualsevol altra plataforma quan així ho sol·liciti un dels seus clients.

Aquest punt té molta transcendència pràctica. El legislador intenta evitar que cada plataforma creï un “ecosistema tancat” i que l’empresa quedi captiva del seu proveïdor. La interconnexió ha de permetre no sols l’intercanvi de factures, sinó també el dels estats mínims de la factura.

La sol·licitud d’interconnexió cal atendre-la i quedar operativa en un termini màxim d’un mes. I, mentre aquesta interconnexió no funcioni, la plataforma sol·licitant haurà de dipositar les factures en la solució pública, que actuarà com a via alternativa de continuïtat. A més, la plataforma receptora no podrà cobrar a la sol·licitant per resoldre aquesta interconnexió en termini ni per altres serveis d’integració associats al destinatari final.

Aquí el risc no és només en l’empresa usuària; també hi és quan es tria una plataforma que no estigui tècnicament preparada per a interconnectar-se bé i ràpid amb tercers.

7. La còpia a la solució pública serà obligatòria encara que s’usi una plataforma privada

Un dels aspectes més rellevants -i, segurament, de més impacte operatiu- és que quan la factura no s’emeti mitjançant la solució pública, les plataformes, solucions o sistemes utilitzats hauran de remetre simultàniament a la seva emissió una còpia electrònica fidel de cada factura a la solució pública i fer-ho en sintaxi UBL.

No es tracta d’una remissió opcional ni posterior “quan es pugui”. La lògica del sistema exigeix que la solució pública disposi d’una còpia fidel perquè l’Administració pugui, combinant-la amb els estats i pagaments comunicats, monitorar els terminis efectius de pagament.

Això implica que fins i tot les empreses que no vulguin usar la solució pública com a canal principal no podran quedar completament fora d’ella. La solució pública serà, de fet, el gran repositori del sistema.

• Atenció. Usar una plataforma privada no evita la relació amb la solució pública. Simplement, canvia el paper que aquesta solució exerceix en el flux principal de l’empresa.

8. Els estats de la factura passen a ser una obligació seriosa

L’article 10 imposa al destinatari de la factura l’obligació d’informar, almenys, de dos estats essencials: acceptació o rebuig comercial de la factura, amb la seva data, i pagament efectiu complet, amb la seva data efectiva de pagament. A més, de manera voluntària, podran comunicar-se altres estats, com l’acceptació o rebuig parcial, els pagaments parcials o la cessió de la factura a un tercer.

La informació sobre aquests estats s’haurà de remetre en un termini màxim de quatre dies naturals, exclosos dissabtes, diumenges i festius nacionals, des que es produeixi l’estat corresponent.

Aquest és un dels punts on més es notarà el canvi. Fins ara, moltes empreses gestionaven internament l’aprovació, disconformitat o pagament de les factures sense convertir-ho en una obligació reglada de comunicació dins d’un sistema formal. Això canvia per complet.

El problema ja no serà només pagar tard; també podrà ser no informar a temps del rebuig, acceptació o pagament.

9. El pagament efectiu complet serà informació obligatòria per a l’AEAT

La norma insisteix de manera expressa que el pagament efectiu complet s’haurà de comunicar a la solució pública de facturació electrònica amb independència que s’hagi utilitzat la pròpia solució pública o una plataforma privada, i independentment que també s’haguessin comunicat estats a través d’aquesta última.

Això converteix la informació sobre el pagament en una dada especialment sensible des de la perspectiva del control administratiu. No n’hi ha prou que el proveïdor i el client sàpiguen si s’ha pagat; el sistema vol que quedi traçabilitat verificable del pagament efectiu.

A més, el reial decret aclareix que la data efectiva de pagament no és la d’un acompte financer o la mera possibilitat d’anticipar el cobrament, sinó el moment en què el proveïdor cobra realment pels béns o serveis.

• Atenció. Les empreses que usen confirming, acomptes o fórmules de finançament de factures hauran de revisar amb cura quina data cal informar com a data efectiva de pagament.

10. La solució pública serà gratuïta i no merament simbòlica

La solució pública gestionada per l’AEAT no serà un element decoratiu del sistema. Tindrà funcions molt concretes: servirà com a infraestructura per als qui vulguin usar-la directament, actuarà com a repositori central, permetrà emissió i recepció de factures, facilitarà descàrrega àgil de factures i servirà com a suport per a la comunicació de pagaments i seguiment del sistema. L’accés a la solució pública i als seus diferents usos tindrà caràcter gratuït.

A més, l’AEAT haurà de desenvolupar una aplicació o formulari gratuït que permeti a empresaris i professionals expedir factures electròniques, generar la informació sobre el seu estat -inclòs el pagament efectiu complet- i posar aquesta informació a la disposició de les contraparts i de l’Administració utilitzant la solució pública.

Aquest punt és especialment important per a petites empreses i professionals que potser no volen o no puguin assumir, d’inici, una solució privada complexa.

Que existeixi una solució pública gratuïta no significa necessàriament que cobreixi totes les funcionalitats avançades que algunes empreses requereixen per a integracions ERP, fluxos d’aprovació o automatització interna.

11. Accés de l’Administració i control de la morositat

L’AEAT podrà accedir a la informació continguda en la solució pública i a la que rebi a través de les plataformes privades, i haurà de facilitar accés als ministeris competents per a permetre el seguiment dels terminis de pagament entre empresaris i professionals. A més, enviarà anualment a l’Observatori Estatal de la Morositat Privada la informació necessària per a elaborar el llistat d’empreses incomplidores dels terminis de pagament quan concorrin les circumstàncies legals previstes.

Aquest bloc és especialment delicat perquè mostra que la norma no sols persegueix estandarditzar la factura, sinó crear un sistema d’informació útil per a seguiment públic i institucional de la morositat.

La factura electrònica obligatòria no és només una obligació documental. També es converteix en una eina de visibilitat sobre el comportament de pagament de les empreses.

12. Còmput del termini de pagament i referència a la Llei de morositat

L’article 15 remet per al càlcul del termini de pagament a la Llei 3/2004, de lluita contra la morositat en operacions comercials. A més, estableix que, si la factura no inclou la data de les operacions que documenta, es prendrà com a data d’inici del termini de pagament la data d’expedició de la factura.

Aquest detall, que pot semblar menor, és bastant important en la pràctica. Una factura mal emesa o incompleta no sols genera un problema formal, sinó que pot alterar el punt de partida per al seguiment del termini de pagament.

La norma afegeix també una especialitat per a les factures vinculades a obres d’edificació, on la retenció del 5% permesa per la Llei d’ordenació de l’edificació no es tindrà en compte per a calcular el termini de pagament en l’import retingut. I, a efectes estadístics, quan en un contracte existeixi un termini pactat, la data d’inici serà la de recepció de la factura electrònica, si s’ha comunicat; si no, s’usarà la data d’expedició.

La qualitat de la dada en la factura passa a tenir conseqüències no sols fiscals o mercantils, sinó també estadístiques i de control de morositat.

13. Requisits tècnics i organitzatius de les plataformes privades

Les plataformes privades hauran de complir exigències tècniques, funcionals i organitzatives importants: protocols segurs de transmissió, disponibilitat, continuïtat i resiliència del servei, plans de contingència i continuïtat de negoci, signatura electrònica avançada o mecanismes equivalents, capacitat de transformar formats, estàndards de seguretat de la informació i mesures que garanteixin confidencialitat, integritat, disponibilitat, autenticitat i bona governança de la dada.

Traduït a llenguatge pràctic: no n’hi haurà prou amb ser un proveïdor que “envia factures”. El reglament exigeix una infraestructura seriosa, interoperable, segura i capaç de sostenir un sistema d’intercanvi massiu i traçable.

Moltes empreses hauran d’auditar als seus proveïdors tecnològics abans de confiar que estan preparats per a aquest nou marc.

14. Règim transitori i calendari real d’exigibilitat

Encara que el reial decret entra en vigor al cap de vint dies de la seva publicació al BOE, la seva aplicació efectiva queda condicionada a l’aprovació de l’ordre ministerial de desenvolupament de la solució pública. Només a partir d’aquesta ordre començaran a comptar els terminis d’exigibilitat.

Des d’aquest moment, l’obligació es desplegarà en dues fases:

• Dotze mesos per a empresaris i professionals el volum d’operacions dels quals hagi superat 8 milions d’euros l’any natural anterior.

• Vint-i-quatre mesos per a la resta d’empresaris i professionals.

A més, durant els dotze mesos següents a la data en què el reial decret resulti aplicable a les empreses amb facturació superior a 8 milions, aquestes hauran d’acompanyar les seves factures electròniques amb un PDF que asseguri la seva llegibilitat, tret que el destinatari accepti expressament rebre-les en el seu format original. Aquest PDF haurà de remetre’s al destinatari per qualsevol mitjà, però no a la solució pública.

I hi ha una especialitat molt important: per a empresaris i professionals que siguin persones físiques o entitats en atribució de rendes en IRPF amb volum d’operacions igual o inferior a 8 milions d’euros, l’obligació d’informar sobre els estats de la factura dels articles 10 i 12 es retarda dotze mesos més des de la data en què la norma produeixi efectes per a aquest grup. Fins llavors, el subministrament d’estats serà voluntari.

• Atenció. No s’ha de confondre entrada en vigor amb exigibilitat real. La data decisiva no serà només la del BOE, sinó també la futura ordre ministerial de desenvolupament.

15. Modificació del Reglament de facturació

El reial decret també adapta el Reglament de facturació per a acomodar-lo al nou sistema. Entre altres qüestions, desapareix la lògica del consentiment del destinatari quan la factura electrònica sigui obligatòria i es remet a aquest reial decret la regulació dels mecanismes que garanteixen autenticitat de l’origen i integritat del contingut.

Això és important perquè tanca una etapa anterior, en la qual la factura electrònica es movia més en el terreny de l’acord entre les parts. Aquí, quan l’obligació resulti aplicable, ja no dependrà de l’acceptació del destinatari en aquests termes clàssics.

• Atenció. Continuar operant amb la idea antiga que “si el client no vol electrònica, se segueix en paper o PDF” pot portar a errors de compliment quan el sistema ja sigui exigible.

L’Ordre PJC/297/2026, publicada al BOE de 31 de març de 2026, desenvolupa les normes de cotització a la Seguretat Social, desocupació, cessament d’activitat, fons de garantia salarial i formació professional per a aquest exercici. L’ordre parteix d’un escenari de pròrroga pressupostària i adapta les cotitzacions a 2026 prenent com a referència, entre altres normes, el Reial decret llei 3/2026 i el Reial decret 126/2026, que ha fixat l’SMI per a enguany.

L’ordre no ho inventa tot de zero, però sí que assenyala en nombres concrets el que empreses, autònoms i ocupadors han de cotitzar des de l’1 de gener de 2026.

El fet que l’ordre es publiqui el 31 de març no significa que els seus efectes neixin llavors. Bona part dels seus imports i regles despleguen efectes des de l’1 de gener de 2026, la qual cosa obliga a revisar diferències de cotització.

Règim general de la Seguretat Social

En el règim general, el topall màxim de la base de cotització queda fixat en 5.101,20 euros mensuals. El topall mínim per a accidents de treball i malalties professionals es vincula a l’SMI incrementat en un sisè, i no pot ser inferior a 1.424,40 euros mensuals, excepte previsió expressa en contra.

A partir d’aquí, l’ordre concreta les bases mínimes i màximes per grups. En els grups mensuals, per exemple, el grup 1 arrenca amb una base mínima de 1.989,30 euros; el grup 2, 1.649,70 euros; el grup 3, 1.435,20 euros; i del grup 4 al 7 la mínima se situa en 1.424,40 euros, amb base màxima comuna de 5.101,20 euros. Per als grups de cotització diària 8 a 11, la base mínima queda en 47,48 euros/dia i la màxima en 170,04 euros/dia.

Les empreses que tenien sous pròxims a l’SMI o categories baixes són les que més fàcilment detectaran desajustaments de base mínima en 2026. No revisar això pot provocar diferències en liquidació.

Tipus de cotització

En contingències comunes, es manté el 28,30%, repartit entre 23,60% a càrrec de l’empresa i 4,70% a càrrec del treballador. En contingències professionals, continuen aplicant-se els tipus de la tarifa de primes, amb cost exclusiu empresarial. Les hores extraordinàries per força major cotitzen al 14% -12% empresa i 2% treballador-, mentre que la resta d’hores extra cotitzen al tipus general del 28,30%.

A això se sumen altres conceptes que moltes vegades s’obliden en calcular el cost real: FOGASA al 0,20%, formació professional al 0,70% -0,60% empresa i 0,10% treballador- i el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional, que el 2026 ascendeix al 0,90%, distribuït en 0,75% empresa i 0,15% treballador.

La suma de percentatges “petits” és el que, al final, eleva el cost empresarial real. L’error habitual és fixar-se només en contingències comunes i oblidar MEI, FOGASA i formació.

Contractes temporals

L’ordre manté la lògica de penalització de la temporalitat molt breu. En la síntesi pràctica que deriva de la regulació aplicable a 2026, els contractes de durada determinada inferiors a trenta dies suporten una cotització addicional de 33,62 euros a càrrec de l’empresa a la finalització del contracte. Aquest és un d’aquests imports que semblen menors… fins que es multipliquen en sectors amb rotació alta.

En hostaleria, comerç, campanyes estacionals o activitats amb contractació curta, aquest sobrecost convé tenir-lo pressupostat, perquè no és anecdòtic si hi ha volum.

Situacions especials dins del règim general

L’ordre dedica diversos articles a supòsits que solen generar dubtes en nòmina: incapacitat temporal, naixement i cura de menor, risc durant l’embaràs o la lactància, alta sense retribució, desocupació protegida, suspensió de contracte, reducció de jornada i pluriocupació. En aquests casos, la base no desapareix: es recalcula, normalment prenent com a referència bases anteriors, amb regles específiques segons salari mensual o diari. A més, l’ordre reconeix una reducció del 75% de les quotes empresarials per contingències comunes durant la IT de treballadors que ja hagin complert seixanta-dos anys.

On més errors es produeixen no és en la base ordinària del mes “normal”, sinó en mesos amb IT, maternitat, reducció de jornada o represes de desocupació. Aquí és on convé revisar-ho amb més calma.

MEI i cotització addicional de solidaritat ja pesen de veritat

L’ordre confirma que el MEI el 2026 és del 0,90% sobre la base de contingències comunes. En el règim general es reparteix entre empresa i treballador; en el sistema agrari per compte d’altri també s’aplica, fins i tot durant inactivitat, encara que en aquest cas és a càrrec exclusiu del treballador.

A més, l’ordre desenvolupa la cotització addicional de solidaritat per a salaris que superen la base màxima. S’aplica per trams: 1,15% entre 5.101,21 i 5.611,32 euros; 1,25% entre 5.611,33 i 7.651,80 euros; i 1,46% sobre la part que excedeixi de 7.651,80 euros. La major part la suporta l’empresa: 0,96% / 1,04% / 1,22%, enfront de 0,19% / 0,21% / 0,24% a càrrec del treballador.

Les retribucions altes ja no sols topen la base màxima: ara, a més, poden quedar subjectes a solidaritat. És un punt molt rellevant per a alta direcció i salaris elevats.

Autònoms el 2026

En el RETA, l’ordre fixa una base màxima de 5.101,20 euros mensuals i manté el sistema per trams de rendiments nets, amb taula reduïda i taula general. Els rendiments més baixos arrenquen en la taula reduïda: fins a 670 euros/mes, la base va de 653,59 a 718,94 euros; entre 670 i 900 euros, de 718,95 a 900 euros; i entre 900 i menys de 1.166,70 euros, de 849,67 a 1.166,70 euros.

En la taula general, els trams van creixent progressivament: de 1.166,70 a 1.300 euros, la base es mou entre 950,98 i 1.300 euros; de 1.700 a 1.850 euros, entre 1.143,79 i 1.850 euros; de 2.760 a 3.190 euros, entre 1.437,91 i 3.190 euros; i en el tram superior, per a rendiments de més de 6.000 euros/mes, la forquilla va de 1.928,10 a 5.101,20 euros.

L’autònom que només mira “el que paga al mes” i no comprova el tram en el qual realment hauria d’estar pot trobar-se amb regularitzacions posteriors.

Tipus de cotització en el RETA

Per a contingències comunes, el tipus el 2026 és del 28,30%. Per a contingències professionals, el tipus passa a l’1,30%, desglossat en 0,66% per a incapacitat temporal i 0,64% per a incapacitat permanent, mort i supervivència. Si no es té coberta la protecció per accidents de treball i malalties professionals, s’afegeix un 0,10% sobre la base triada per a finançar determinades prestacions. A això se suma el MEI del 0,90%, que en aquest règim és a càrrec exclusiu de l’autònom, i la formació professional al 0,10%. El cessament d’activitat queda en el 0,90% en RETA i en el 2,20% per al sistema especial agrari per compte propi.

En autònoms, el cost final no surt només de multiplicar la base pel 28,30%. Cal sumar professionals, MEI, cessament i formació, perquè si no el càlcul fa curt.

Autònoms col·laboradors administradors i els qui no han declarat ingressos

Hi ha un punt especialment interessant el 2026: l’ordre aclareix que les regles mínimes per a calcular la base de cotització també s’apliquen als autònoms col·laboradors, als autònoms administradors i socis treballadors i als qui no hagin presentat IRPF o no hagin declarat ingressos rellevants a l’efecte de rendiments nets quan escaigui estimació directa. A més, introdueix una previsió transitòria: aquests autònoms podran mantenir durant el 2026 la base provisional vigent el 2025, o aplicar la resultant de les regles mínimes legals.

Aquesta previsió, encara que sembli tècnica, té força rellevància pràctica: evita que determinats perfils es vegin “empesos” automàticament a una base distinta tan sols per la taula nova de 2026.

Aquí convé no actuar per inèrcia. En alguns casos interessarà mantenir la base provisional de 2025; en d’altres, canviar-la. La decisió no s’hauria de prendre sense revisar rendiments i cobertura.

Pluriactivitat en autònoms

L’ordre recull també l’actualització del límit de reintegrament per pluriactivitat. El 2026, quan l’autònom cotitzi simultàniament per compte propi i d’altri, tindrà dret al reintegrament del 50% de l’excés quan les seves cotitzacions per contingències comunes superin 17.323,68 euros, amb el límit del 50% de les quotes ingressades en RETA per contingències comunes.

Moltes persones en pluriactivitat no revisen si els correspon devolució. I, no obstant això, en determinats nivells salarials l’import pot ser molt apreciable.

Empleats de la llar: nou quadre de bases i especial atenció a la retribució real

Per al sistema especial d’empleats de la llar, l’ordre fixa des de l’1 de gener de 2026 una escala nova de bases per contingències comunes, en funció de la retribució mensual per cada relació laboral. Els trams principals queden així: fins a 329 euros, base de 306 euros; de 329,01 a 510 euros, base de 436 euros; de 510,01 a 693 euros, base de 602 euros; de 693,01 a 877 euros, base de 785 euros; de 877,01 a 1.061 euros, base de 970 euros; de 1.061,01 a 1.242 euros, base de 1.151 euros; de 1.242,01 a 1.424,40 euros, base de 1.424,40 euros; i des de 1.424,41 euros, la base passa a ser la retribució mensual.

L’ordre subratlla una cosa molt important: per a calcular la retribució mensual cal afegir la part proporcional de les pagues extraordinàries. Aquest detall canvia de tram a més d’una relació laboral.

L’error més freqüent aquí és calcular la base amb el salari “net” mensual i oblidar extres prorratejades. Això pot situar malament la relació laboral en l’escala.

Tipus i bonificacions en empleats de la llar

En contingències comunes, el tipus és el 28,30%, distribuït en 23,60% ocupador i 4,70% empleat. Les contingències professionals van per tarifa de primes i són a càrrec exclusiu de l’ocupador. En desocupació, el tipus és del 7,05% per a contractes indefinits –5,50% ocupador i 1,55% empleat– i del 8,30% per a contractes de durada determinada –6,70% ocupador i 1,60% empleat-. El FOGASA es fixa en 0,20% a càrrec de l’ocupador. El MEI també s’aplica al 0,90%, amb repartiment empresarial i de l’empleat.

Quant a incentius, es manté una reducció del 20% en l’aportació empresarial per contingències comunes i una bonificació del 80% en desocupació i FOGASA. A més, l’ordre recorda el règim transitori de bonificacions per famílies nombroses i la seva convivència o incompatibilitat amb altres beneficis.

En llar familiar no sols cal mirar el salari acordat; també importa molt si la contractació és indefinida o temporal i si s’estan aplicant correctament reduccions o bonificacions.

Ingrés de diferències de cotització

La disposició transitòria primera de l’orde regula com ingressar sense recàrrec les diferències derivades de l’aplicació de les noves regles. En liquidació directa, les diferències practicades des de l’1 de febrer de 2026 podran ingressar-se sense recàrrec fins a l’últim dia del mes següent a aquell en què la TGSS comuniqui l’actualització de les liquidacions afectades. En liquidació simplificada, les diferències generades des de l’1 de gener de 2026 es liquidaran sense recàrrec quan ja existeixin dades i aplicacions suficients, mitjançant domiciliació en compte. I en autoliquidació, les diferències produïdes des de l’1 de gener de 2026 podran ingressar-se sense recàrrec fins a l’últim dia del segon mes següent al de la publicació de l’ordre al BOE.

Aquesta part, encara que sol llegir-se al final i de pressa, és probablement una de les més delicades des del punt de vista operatiu. Perquè una cosa és saber quant cal cotitzar, i una altra molt distinta regularitzar bé el ja presentat des de gener.

No convé esperar “que el sistema ho arregli sol”. La publicació de l’ordre obliga a revisar liquidacions ja practicades i a controlar terminis per a evitar recàrrecs innecessaris.

Abril

Des del 8 d’abril fins al 30 de juny

Renda i patrimoni

• Presentació per Internet de les declaracions de renda 2025 i patrimoni 2025

Amb resultat a ingressar amb domiciliació en compte, fins al 25 de juny

Fins al 13 d’abril

INTRASTAT – Estadística Comerç Intracomunitari

• Març 2026. Obligats a subministrar informació estadística

Fins al 20 d’abril

Renda i societats

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes i, de rendes de no residents obtingudes sense establiment permanent.

• Març 2026. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230
• Primer trimestre 2026: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 136, 210, 216

Pagaments fraccionats renda

• Primer trimestre 2026:
  • Estimació directa: 130
  • Estimació objectiva: 131

Pagaments fraccionats societats i establiments permanents de no residents

• Exercici en curs:
  • Règim general: 202
  • Règim de consolidació fiscal (grups fiscals): 222

IVA

• Març 2026. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349
• Primer trimestre 2026. Autoliquidació: 303
• Primer trimestre 2026. Declaració-liquidació no periòdica: 309
• Primer trimestre 2026. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349
• Primer trimestre 2026. Operacions assimilades a les importacions: 380
• Sol·licitud de devolució de quotes reemborsades a viatgers per empresaris en recàrrec d’equivalència: 308
• Sol·licitud de devolució per subjectes passius en el règim simplificat de l’IVA i que exerceixin l’activitat de transport de viatgers o de mercaderies per carretera, per adquirir determinats mitjans de transport: 308
• Reintegrament de compensacions en el règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca: 341

Impost sobre les primes d’assegurances

• Març 2026: 430

Impostos especials de fabricació

• Gener 2026. Grans empreses: 561, 562, 563
• Març 2026: 548, 566, 581
• Març 2026: 573 (Autoliquidació), A24 (Sol·licitud de devolució)
• Primer trimestre 2026: 521, 522, 547
• Primer trimestre 2026 Activitats V1, F1: 553 (establiments autoritzats per a la gestió de la comptabilitat en suport paper)
• Primer trimestre 2026. Sol·licituds de devolució: 506, 507, 508, 524, 572
• Declaració d’operacions pels destinataris registrats i representants fiscals: 510

Impost especial sobre l’electricitat

• Març 2026. Grans empreses: 560
• Primer trimestre 2026. Excepte grans empreses: 560
• Any 2025. Autoliquidació anual: 560

Impostos mediambientals

• Març 2026. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació: 592
• Primer trimestre 2026. Impost sobre els gasos fluorats d’efecte d’hivernacle. Autoliquidació: 587. Sol·licitud de devolució: A23. Presentació comptabilitat d’existències
• Primer trimestre 2026. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació: 592. Sol·licitud de devolució: A22
• Any 2025. Impost sobre el valor de l’extracció de gas, petroli i condensats. Autoliquidació anual: 589
• Any 2026. Impost sobre l’emmagatzematge de combustible nuclear gastat i residus radioactius en instal·lacions centralitzades. Primer pagament fraccionat 585

Impost especial sobre el carbó

• Primer trimestre 2026: 595

Impost sobre les transaccions financeres

• Març 2026: 604

Aportació a efectuar pels prestadors del servei de comunicació audiovisual televisiu i pels prestadors del servei d’intercanvi de vídeos a través de plataforma d’àmbit geogràfic estatal o superior al d’una comunitat autònoma

• Pagaments a compte 1P 2026: 793

Fins al 30 d’abril i des del 30 d’abril al 30 de juny

Fins al 30 d’abril

IVA

• Març 2026. Autoliquidació: 303
• Març 2026. Grup d’entitats, model individual: 322
• Març 2026. Grup d’entitats, model agregat: 353
• Març 2026. Finestreta única – Règim d’importació: 369
• Març 2026. Operacions assimilades a les importacions: 380
• Primer trimestre 2026: Finestreta única – Règims exterior i de la Unió: 369

Número d’identificació fiscal

• Primer trimestre 2026. Comptes i operacions els titulars dels quals no han facilitat el NIF a les entitats de crèdit: 195

Impost sobre determinats serveis digitals

• Primer trimestre 2026: 490

Impostos mediambientals

• Març 2026. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Presentació comptabilitat i llibre registre d’existències
• Primer trimestre 2026. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Presentació comptabilitat i llibre registre d’existències
• Primer trimestre 2026. Impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus. Autoliquidació: 593

Declaració informativa mensual de les operacions fetes pels empresaris o professionals adherits al sistema de gestió de cobraments a través de qualsevol classe de targetes i mitjançant pagaments associats a números de telèfon mòbil

• Març 2026: 170

Declaració informativa mensual de comptes en tota classe d’institucions financeres i resum anual de retencions i ingressos a compte sobre rendiments del capital mobiliari i rendes obtingudes per la contraprestació derivada de comptes en tota classe d’institucions financeres

• Març 2026: 196

Declaració informativa d’actualització de determinats mecanismes transfronterers comercialitzables

• Primer trimestre 2026: 235

Declaració informativa trimestral d’operacions de comerç de béns corporals fetes en la Zona Especial Canària sense que les mercaderies transitin per territori canari

• Primer trimestre 2026: 281

Declaració informativa sobre pagaments transfronterers

• Primer trimestre 2026: 379

Des del 30 d’abril al 30 de juny

• Comunicació de l’entitat constitutiva declarant de la declaració informativa de l’impost complementari. Per a períodes impositius finalitzats abans del 31 de març de 2025: 240
• Declaració informativa de l’impost complementari. Per a períodes impositius finalitzats abans del 31 de març de 2025: 241

 

Maig

Des del 6 de maig al 30 de juny

Renda

• Presentació per telèfon de la declaració de renda 2025

Societats

• Comunicació de l’entitat constitutiva declarant de la declaració informativa de l’impost complementari. Per a períodes impositius finalitzats abans del 31 de març de 2025: 240
• Declaració informativa de l’impost complementari. Per a períodes impositius finalitzats abans del 31 de març de 2025: 241

Fins al 12 de maig

INTRASTAT – Estadística Comerç Intracomunitari

• Abril 2026. Obligats a subministrar informació estadística

Fins al 20 de maig

Renda i societats

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes i de rendes de no residents obtingudes sense establiment permanent.

• Abril 2026. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

IVA

• Abril 2026. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349
• Sol·licitud de devolució per subjectes passius en el règim simplificat de l’IVA i que exerceixin l’activitat de transport de viatgers o de mercaderies per carretera, per adquirir determinats mitjans de transport: 308

Impost sobre les primes d’assegurances

• Abril 2026: 430

Impostos especials de fabricació

• Febrer 2026. Grans empreses: 561, 562, 563
• Abril 2026: 548, 566, 581
• Abril 2026: 573 (autoliquidació), A24 (sol·licitud de devolució)
• Primer trimestre 2026. Excepte grans empreses: 561, 562, 563
• Declaració d’operacions pels destinataris registrats i representants fiscals: 510

Impost especial sobre l’electricitat

• Abril 2026. Grans empreses: 560

Impostos mediambientals

• Abril 2026. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació: 592
• Any 2026. Impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica. Primer pagament fraccionat: 583

Impostos sobre les transaccions financeres

• Abril 2026: 604

Fins al 31 de maig

IVA

• Abril 2026. Finestreta única – Règim d’importació: 369

1. Subvencions en règim de concurrència competitiva per a l’elaboració de materials de promoció internacional d’obres de literatura catalana i aranesa (ref. BDNS 891716)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9624

Data de publicació: 13/03/2026

Termini: 4/06/2026

Organisme oficial: Institut Ramon Llull

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9624/2140404.pdf

2. Ajuts a projectes de paisatges agroforestals resilients per als anys 2026-2028 (codi BDNS 881088)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9618

Data de publicació: 5/03/2026

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9618/2138981.pdf

3. Subvencions en règim de concurrència competitiva per a la mobilitat d’autors de la literatura catalana i aranesa fora del domini lingüístic d’ambdues llengües (ref. BDNS 889500)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9616

Data de publicació: 3/03/2026

Termini: 15/06/2026

Organisme oficial: Institut Ramon Llull

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9616/2138244.pdf

4. Ajut a la reestructuració i/o reconversió de la vinya a Catalunya en el marc de la Intervenció sectorial en el sector del vi del Pla estratègic de la Política agrícola comuna 2023-2027

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9615

Data de publicació: 2/03/2026

Termini: 15/04/2026

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9615/2137918.pdf

5. Subvencions destinades a persones treballadores autònomes dels municipis beneficiaris del Fons de Transició Nuclear

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9619

Data de publicació: 6/03/2026

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Empresa i Treball

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9619/2139224.pdf

6. Subvencions a l’emprenedoria cultural

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9636

Data de publicació: 31/03/2026

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Institut Català de les Empreses Culturals

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9636/2143184.pdf

7. Ajuts a la cooperació per a la successió a les explotacions agràries i la transmissió de coneixements i experiència a les persones joves que es vulguin dedicar a l’activitat agrària

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9635

Data de publicació: 30/03/2026

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9635/2142994.pdf

1. Ajuts a projectes d’impuls de la cadena de valor industrial

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 58

Data de publicació: 6/03/2026

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Ministeri d’Hisenda

https://www.boe.es/boe/dias/2026/03/06/pdfs/BOE-B-2026-6810.pdf

2. Ajuts a transportistes autònoms per carretera que abandonin l’activitat en 2026

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 63

Data de publicació: 12/03/2026

Termini: 13/04/2026

Organisme oficial: Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible

https://www.boe.es/boe/dias/2026/03/12/pdfs/BOE-B-2026-7581.pdf

3. Subvencions a programes pluriregionals de formació dirigits als professionals del medi rural per a l’exercici 2026

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 77

Data de publicació: 28/03/2026

Termini: 21/04/2026

Organisme oficial: Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

https://www.boe.es/boe/dias/2026/03/28/pdfs/BOE-B-2026-9786.pdf

4. Ajuts per a l’exhibició, recerca, formació i infraestructures teatrals i circenses, corresponents a l’any 2026

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 74

Data de publicació: 25/03/2026

Termini: 17/04/2026

Organisme oficial: Ministeri de Cultura

https://www.boe.es/boe/dias/2026/03/25/pdfs/BOE-B-2026-9283.pdf

5. Subvencions en règim de concurrència competitiva per al foment de les sol·licituds de patents i models d’utilitat espanyols i a l’exterior per a l’any 2026

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 73

Data de publicació: 24/03/2026

Termini: 25/04/2026

Organisme oficial: Ministeri d’Indústria i Turisme

https://www.boe.es/boe/dias/2026/03/24/pdfs/BOE-B-2026-9164.pdf

6. Subvencions a les associacions de criadors oficialment reconegudes pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació per a la conservació, millora i foment de les races ramaderes

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 71

Data de publicació: 21/03/2026

Termini: 22/04/2026

Organisme oficial: Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

https://www.boe.es/boe/dias/2026/03/21/pdfs/BOE-B-2026-8862.pdf

7. Ajuts a projectes de producció de bateries i piles de combustible d’hidrogen del vehicle elèctric en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència l’any 2026

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 70

Data de publicació: 20/03/2026

Termini: 10/04/2026

Organisme oficial: Ministeri d’Hisenda

https://www.boe.es/boe/dias/2026/03/20/pdfs/BOE-B-2026-8564.pdf

8. Ajuts a projectes de producció de bateries i piles de combustible d’hidrogen del vehicle elèctric dins del projecte estratègic per a la recuperació i transformació econòmica en el sector del vehicle elèctric i connectat, en el marc del Pla de Recuperació Transformació i Resiliència

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 66

Data de publicació: 16/02/2026

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica

https://www.boe.es/boe/dias/2026/03/16/pdfs/BOE-A-2026-6197.pdf

9. Programa de suport al transport sostenible i digital en concurrència competitiva, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i s’aprova i publica la convocatòria corresponent a l’exercici 2022

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 71

Data de publicació: 21/03/2026

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible

https://www.boe.es/boe/dias/2026/03/21/pdfs/BOE-B-2026-8860.pdf