Alerta setmanal de continguts (setmana 15 del 2024)

Si vol pagar el menys possible en la seva declaració de l’IRPF 2023 li convé conèixer aquelles deduccions a què tingui dret, amb les quals podrà reduir la seva factura amb Hisenda.

Les deduccions en l’IRPF són diverses: n’hi ha d’estatals però també d’autonòmiques. I n’hi ha de genèriques per a tots els contribuents o específiques dels treballadors autònoms que duen a terme activitats econòmiques (empresarials o professionals).

En aquest cas els resumirem les principals deduccions estatals vigents per a l’exercici 2023.

Recopilació de documentació i justificants

És important que recopili la documentació i justificants de les inversions i millores per habitatge habitual, lloguer d’habitatge habitual, per incentius i estímuls a la inversió empresarial, per inversió en empreses de nova o recent creació, donatius, rendes obtingudes a Ceuta i Melilla, i per inversions i despeses fetes en béns d’interès cultural. A més, tingui presents les deduccions per obres de millora de l’eficiència energètica d’habitatge, i per l’adquisició de vehicles elèctrics «endollables» i de pila de combustible i punts de recàrrega.

Tot això, sense perjudici de les deduccions autonòmiques aprovades, que únicament es poden aplicar els contribuents que, complint els requisits establerts per tenir-hi dret, hagi residit durant l’exercici 2023 en els seus respectius territoris.

Principals deduccions estatals per a la renda 2023

1. Per inversió en habitatge habitual. Règim transitori

La deducció per inversió en habitatge habitual es regula a través d’un règim transitori, i la poden aplicar aquells contribuents que l’haguessin adquirit amb anterioritat a l’1 de gener de 2013 i haguessin aplicat aquesta deducció per quantitats satisfetes en períodes anteriors. L’import màxim de la deducció és del 15 per 100 de les quantitats satisfetes en 2023, amb una base màxima de deducció de 9.040 € anuals.

La normativa de l’impost defineix el concepte d’habitatge habitual a l’efecte de l’aplicació d’aquesta deducció, amb l’exigència, perquè l’habitatge tingui la consideració d’habitual, que sigui habitat de manera efectiva i amb caràcter permanent en un termini de dotze mesos comptats a partir de la data d’adquisició. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid, basant-se en una consulta de la Direcció General de Tributs, interpreta que, encara que el contribuent no pugui demostrar que habita l’habitatge en els dotze mesos posteriors a la seva adquisició, res no impedeix que pugui aplicar la deducció en l’exercici en el qual efectivament hagi ocupat l’habitatge (núm. de Recurs 462/2015, de 21 de desembre de 2016).

2. Deducció per inversió en empreses de nova o recent creació

Els contribuents poden deduir el 30%, amb una base màxima de 60.000 €, de les quantitats satisfetes en el període de què es tracti per la subscripció d’accions o participacions en empreses de nova o recent creació, podent aportar coneixements empresarials o professionals adequats per al desenvolupament de l’entitat en la qual inverteixen en els termes que estableixi l’acord d’inversió entre el contribuent i l’entitat. El percentatge de deducció és del 50 per 100 i la base màxima de 100.000 € quan es tracti d’una empresa emergent.

No formen part de la base de deducció les quantitats satisfetes per la subscripció d’accions o participacions quan, respecte de tals quantitats, el contribuent practiqui una deducció establerta per la comunitat autònoma de residència del contribuent.

Per a tenir dret a aquesta deducció cal que l’entitat, les accions o les participacions de la qual s’adquireixen, tingui la forma jurídica de SA, SRL, SAL o SRL; les accions no estiguin admeses a negociació en cap mercat organitzat; que exerceixi una activitat econòmica comptant per a això amb mitjans personals i materials; i que l’import de la xifra dels fons propis de l’entitat no sigui superior a 400.000 € a l’inici del període impositiu en què el contribuent adquireixi les accions o participacions.

No es permet que les quantitats satisfetes per la subscripció d’accions o participacions no deduïdes per excedir de la base màxima anual de deducció es puguin deduir en els exercicis següents (DGT V2967-21).

L’aplicació d’aquesta deducció requereix que l’import comprovat del patrimoni del contribuent en finalitzar el període de la imposició excedeixi del valor que tingués la seva comprovació al començament d’aquest almenys en la quantia de les inversions realitzades.

A aquest efecte, no es computen els increments o disminucions de valor experimentats durant el període impositiu pels elements patrimonials que al final d’aquest continuïn formant part del patrimoni del contribuent.

3. Deduccions per incentius i estímuls a la inversió empresarial en activitats econòmiques en estimació directa

Els contribuents que desenvolupin activitats econòmiques en estimació directa poden aplicar els incentius i estímuls a la inversió empresarial establerts o que s’estableixin en la normativa de l’impost sobre societats amb igualtat de percentatges i límits de deducció, amb dues excepcions:

• No és d’aplicació als contribuents de l’IRPF en el previst en l’article 39.2 de la LIS que estableix la possibilitat d’aplicar la deducció per activitats de recerca i desenvolupament i innovació tecnològica dels apartats 1 i 2 de l’article 35 de la LIS, sense quedar sotmesa al límit conjunt de la quota íntegra i podent sol·licitar, si és el cas, el seu abonament, sempre que es compleixin determinats requisits.

• Tampoc és d’aplicació als contribuents de l’IRPF en el previst en l’article 39.3 de la LIS que permet, en relació amb la deducció per produccions cinematogràfiques estrangeres a Espanya prevista en l’apartat 2 de l’article 36 de la LIS, sol·licitar, en el cas d’insuficiència de quota, l’abonament anticipat de deducció per inversió en producció estrangera de llargmetratges cinematogràfics o d’obres audiovisuals.

A més de les deduccions que estableix la LIS, amb les excepcions abans indicades, els contribuents de l’IRPF les activitats dels quals compleixin els requisits per a ser considerades entitats de reduïda dimensió poden deduir els rendiments nets d’activitats econòmiques del període impositiu que s’inverteixin en elements nous de l’immobilitzat material o inversions immobiliàries afectes a activitats econòmiques.

Quadre del règim general de deducció (LIS)

Deduccions per a incentivar la realització de determinades activitats: modalitats d’inversió		Percentatge de deducció	Límit conjunt
Per inversió en activitats de recerca i desenvolupament i innovació tecnològica (art. 35 LIS)	En activitats de recerca i desenvolupament (art. 35.1 LIS)	25/42/8 per 100 17 per 100 (addicional)	25/50 per 100
	En activitats d’innovació tecnològica (art. 35.2 LIS)	12 per 100
Per inversions en produccions cinematogràfiques, sèries audiovisuals i espectacles en viu d’arts escèniques i musicals (art. 36 LIS)	En produccions espanyoles de llargmetratges, curtmetratges cinematogràfics i de sèries audiovisuals (art. 36.1 LIS)	30/25 per 100
	En produccions estrangeres de llargmetratges cinematogràfics o d’obres audiovisuals -per les despeses d’execució fetes en territori espanyol- (art. 36.2 LIS)	30/25 per 100 (exclosa del límit conjunt)
	En espectacles en viu d’arts escèniques i musicals -despeses de producció i exhibició- (art. 36.3 LIS)	20 per 100
Per inversió en beneficis de l’antic art. 37 Text Refós LIS (D.T. 24a LIS)		10/5 per 100
Per creació d’ocupació per a treballadors amb discapacitat (art. 38 LIS)		9.000 /12.000 euros persona/any
Per contribucions empresarials a sistemes de previsió social empresarial imputades a favor dels treballadors (art. 38 ter LIS)		10 per 100

4. Donatius a fundacions i associacions i a partits polítics

4.1 En general, donatius i donacions entitats beneficiàries del mecenatge

Les modalitats de donacions que donen dret a la deducció i la base d’aquesta són les següents:

• Donatius dineraris. La base de la deducció està constituïda per l’import del donatiu.
• Donatius o donacions de béns o drets. La base de la deducció és el valor comptable que els citats béns o drets tinguessin en el moment de la seva transmissió i, en defecte d’això, el valor determinat conforme a les normes de l’impost sobre el patrimoni.
• Quotes d’afiliació a associacions, diferents dels partits polítics, que no es corresponguin amb el dret a percebre una prestació present o futura. La base de la deducció està constituïda per l’import de les quotes.
• Constitució del dret real d’usdefruit sobre béns, drets o valors, realitzades sense contraprestació. En aquests supòsits, la base de deducció està constituïda per:
  1. Usdefruit sobre béns immobles. El 2 per 100 del valor cadastral de l’immoble cada any de durada de l’usdefruit, determinant-se proporcionalment al nombre de dies que correspongui en cada període impositiu.
  2. Usdefruit sobre valors. L’import anual dels dividends o interessos percebuts per l’usufructuari en cadascun dels períodes impositius de durada de l’usdefruit.
  3. Usdefruit sobre altres béns o drets. L’import anual resultant d’aplicar l’interès legal dels diners en cada exercici al valor de l’usdefruit en el moment de la seva constitució conforme a les normes de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
• Donatius o donacions de béns que formin part del Patrimoni Històric Espanyol o de béns culturals de qualitat garantida. En tots dos supòsits, la base de la deducció és la valoració efectuada a aquest efecte per la junta de qualificació, valoració i exportació.

El valor determinat d’acord amb les regles anteriors té com a límit màxim el valor normal de mercat del bé o dret transmès en el moment de la seva transmissió.

Els contribuents tenen dret a deduir de la quota íntegra el resultat d’aplicar a la base de la deducció corresponent al conjunt de donatius, donacions i aportacions amb dret a deducció, determinada d’acord amb el que s’estableix en l’apartat anterior, la següent escala aplicable durant el període impositiu 2023:

Base de deducció Import fins a	Percentatge de deducció
150 euros	80
Resta base de deducció	35
Tipus incrementat per reiteració de donacions a una mateixa entitat	40

Si en els dos períodes impositius immediats anteriors s’haguessin fet donatius, donacions o aportacions amb dret a deducció en favor d’una mateixa entitat per import igual o superior, en cadascun d’ells, al donatiu de l’exercici anterior, el percentatge de deducció aplicable a la base de la deducció en favor d’aquesta mateixa entitat que excedeixi de 150 euros, és el 40 per 100.

4.2. Donatius, donacions i aportacions per a activitats prioritàries de mecenatge

Quan es tracti de quantitats donades o satisfetes a les entitats anteriorment relacionades i que les destinin a la realització i desenvolupament d’activitats i programes prioritaris de mecenatge, els percentatges anteriors s’eleven en cinc punts percentuals, és a dir:

Base de deducció Import fins a	Percentatge de deducció
150 euros	85
Resta base de deducció	40
Tipus incrementat per reiteració de donacions a una mateixa entitat	45

Novetat 2023: tingui’s en compte que per a 2023 la disposició addicional cinquanta-setena de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2023 (BOE del 24 de desembre) ha establert que els percentatges i els límits de les deduccions establertes en l’article 19 de la citada Llei 49/2002, de 23 de desembre, s’eleven en cinc punts percentuals en relació amb les activitats prioritàries de mecenatge.

4.3 Donatius realitzats a entitats no incloses en l’àmbit de la Llei 49/2002

Donen dret a deducció del 10 per 100 les quantitats donades a fundacions legalment reconegudes que rendeixin comptes a l’òrgan del protectorat corresponent, així com a associacions declarades d’utilitat pública, no compreses en l’àmbit d’aplicació de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.

4.4 Aportacions a partits polítics, federacions, coalicions o agrupacions d’electors

Donen dret a una deducció del 20 per 100 les quotes d’afiliació i les aportacions a partits polítics, federacions, coalicions o agrupacions d’electors.

La base màxima d’aquesta deducció és de 600 euros anuals i està constituïda per les quotes d’afiliació i aportacions previstes en la lletra a) de l’apartat Dos de l’article 2 de la Llei orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels partits polítics.

5. Deducció per rendes obtingudes a Ceuta o Melilla

S’estableix una reducció del 60 per 100, tant per als contribuents residents a Ceuta i Melilla, com per als no residents en aquests territoris que hi haguessin obtingut rendes.

També poden aplicar aquesta deducció els contribuents que mantinguin la seva residència habitual i efectiva a Ceuta o Melilla durant un termini no inferior a tres anys, en els períodes impositius iniciats amb posterioritat al final d’aquest termini, per les rendes obtingudes fora d’aquestes ciutats quan, almenys, una tercera part del patrimoni net del contribuent, determinat conforme a la normativa reguladora de l’impost sobre el patrimoni, estigui situat en aquestes ciutats.

La quantia màxima de les rendes, obtingudes fora d’aquestes ciutats, que pot acollir-se a aquesta deducció és l’import net dels rendiments i guanys i pèrdues patrimonials obtinguts en aquestes ciutats.

S’estén aquesta deducció, per a 2022 i 2023, a les rendes obtingudes a l’illa de la Palma per residents allí.

6. Deducció per actuacions per a la protecció i difusió del Patrimoni Històric Espanyol i del Patrimoni Mundial

Els contribuents tenen dret a una deducció en la quota del 15 per 100 de l’import de les inversions o despeses que facin pels següents conceptes:

• L’adquisició de béns del Patrimoni Històric Espanyol, feta a l’estranger per a la seva introducció al nostre país, sempre que els béns siguin declarats béns d’interès cultural o inclosos en l’Inventari general de béns mobles en el termini d’un any des de la seva introducció i romanguin en territori espanyol, i dins del patrimoni del titular, durant almenys quatre anys.
• La conservació, reparació, restauració, difusió i exposició dels béns de la seva propietat que estiguin declarats d’interès cultural conforme a la normativa del Patrimoni Històric de l’Estat i de les comunitats autònomes, sempre que es compleixin les exigències establertes en aquesta normativa, en particular respecte dels deures de visita i exposició pública d’aquests béns.
• La rehabilitació d’edificis, el manteniment i reparació de teulades i façanes, així com la millora d’infraestructures de la seva propietat situats en l’entorn que sigui objecte de protecció de les ciutats espanyoles o dels conjunts arquitectònics, arqueològics, naturals o paisatgístics i dels béns declarats Patrimoni Mundial per la Unesco.

7. Deducció per lloguer de l’habitatge habitual: règim transitori

Només poden aplicar la deducció per lloguer d’habitatge habitual els contribuents que haguessin subscrit un contracte d’arrendament abans de l’1 de gener de 2015 pel qual hagués satisfet, amb anterioritat a aquesta data, quantitats per aquest lloguer i haguessin tingut dret a la deducció. La quantia deduïble és el 10,05% de les quantitats satisfetes en el període impositiu sempre que la base imposable sigui inferior a 24.107,20 € (quan la base imposable estigui compresa entre 17.707,20 i 24.107,20 € anuals: la base màxima de deducció és de 9.040 € menys el resultat de multiplicar per 1,4125 la diferència entre la base imposable i 17.707,20 € anuals).

No es perd el dret a la deducció per lloguer d’habitatge habitual si el contracte és objecte d’una pròrroga, sempre que es mantingui la vigència del contracte d’arrendament (DGT V2966-16).

Tampoc es perd el dret a la deducció per lloguer si se subscriu un nou contracte d’arrendament amb el mateix arrendador en finalitzar el període contractual anterior (DGT V0679-18), ni si se subscriu un nou contracte amb el nou propietari del pis que el va adquirir a l’anterior arrendador, en les mateixes condicions que tenia l’anterior contracte (DGT V2034-17).

Així mateix, es permet deduir quan se subscriu un contracte nou amb el cònjuge de l’anterior arrendador (DGT V2191-19).

Encara que els dos integrants d’una parella paguin el lloguer del seu habitatge habitual, la deducció només és aplicable pel signant del contracte (DGT V1954-18).

Formen part de la base de deducció, a més de l’import del lloguer, les despeses i tributs que correspongui satisfer a l’arrendador en la seva condició de propietari de l’habitatge i que, segons les condicions del contracte d’arrendament, li siguin repercutits a l’arrendatari, com ara les quotes de la comunitat de propietaris o l’IBI. No formen part de la base de deducció la taxa d’escombraries, les despeses de subministraments i l’import de la fiança. Tampoc formen part de la base de deducció les quantitats satisfetes a una agència immobiliària que facilita l’immoble arrendat, ni el cost de l’aval bancari satisfet (DGT V0110-18).

En cas de subscripció d’un contracte de lloguer per temporada amb data d’1 de juliol de 2014, signat per un període d’un any complet, en el qual es va fixar una renda mensual i al qual li va seguir immediatament la subscripció d’un altre, en idèntiques condicions, subscrit aquesta vegada per un període de cinc anys, ens trobem davant una permanència prolongada i, per tant, els contractes successius, per un període de sis anys, tenien per objecte l’arrendament de l’habitatge habitual i permanent del contribuent, resultant d’aplicació la deducció (Resolució del TEAC de 25 d’octubre de 2021).

8. Deducció per obres de millora d’eficiència energètica en habitatges

Aprofiti les tres noves deduccions temporals en la quota íntegra estatal de l’impost aplicables sobre les quantitats invertides en obres de rehabilitació per a la millora de l’eficiència energètica de l’habitatge habitual o arrendat per al seu ús com a habitatge:

• Deducció de fins a un 20 per 100 de les quantitats satisfetes per les obres fetes des del 06-10-2021 fins al 31-12-2023, amb una base màxima de deducció de 5.000 € anuals, sempre que les obres contribueixin a una reducció d’almenys un 7 per 100 en la demanda de calefacció i refrigeració.
• Deducció de fins a un 40 per 100 de les quantitats satisfetes per les obres fetes des del 06-10-2021 fins al 31-12-2023, fins a un màxim de 7.500 € anuals, sempre que les obres contribueixin a una reducció d’almenys un 30 per 100 del consum d’energia primària no renovable, o millorin la qualificació energètica de l’habitatge per obtenir una classe energètica «A» o «B», en la mateixa escala de qualificació.
• Deducció per obres de rehabilitació que millorin l’eficiència energètica en edificis d’ús predominant residencial: aplicable sobre les quantitats satisfetes pel titular de l’habitatge per les obres fetes des del 06-10-2021 fins al 31-12-2024, en les quals s’obtingui una millora de l’eficiència energètica del conjunt de l’edifici en el qual se situa, sempre que s’acrediti a través de certificat d’eficiència energètica, una reducció del consum d’energia primària no renovable d’un 30 per 100 com a mínim, o bé, la millora de la qualificació energètica de l’edifici per obtenir una classe energètica «A» o «B». El contribuent titular de l’habitatge pot deduir fins a un 60 per 100 de les quantitats satisfetes, fins a un màxim de 15.000 €.

Diferències	Deducció per obres de millora que redueixin la demanda de calefacció i refrigeració (1)	Deducció per obres de millora que redueixin el consum d’energia primària no renovable (2)	Deducció per obres de rehabilitació energètica d’edificis (3)
Tipus d’habitatge (en propietat)	Habitual Llogat com a habitatge o en expectativa sempre que es llogui abans del 31-12-2025. Se n’exclou: segones residències, habitatges turístics, part afecta a activitat econòmica, places de garatge, trasters, jardins, piscines, instal·lacions esportives i elements anàlegs.	Habitual Llogat com a habitatge o en expectativa sempre que es llogui abans del 31-12-2025. Se n’exclou: segones residències, habitatges turístics, part afecta a activitat econòmica, places de garatge, trasters, jardins, piscines, instal·lacions esportives i elements anàlegs.	Tot tipus d’habitatges en propietat, excepte els habitatges afectes a activitats econòmiques. S’assimilen als habitatges les places de garatge i trasters adquirits conjuntament.
Termini per a executar les obres i abonar-les	Des del 06-10-2021 fins al 31-12-2024	Des del 06-10-2021 fins al 31-12-2024	Des del 06-10-2021 fins al 31-12-2025
Període impositiu en el qual es pot practicar la deducció	En el període impositiu en el qual s’expedeixi el certificat d’eficiència energètica. Si se satisfan quantitats amb anterioritat a la seva expedició s’inclouen totes en el període en què es practiqui la deducció. El certificat de després de les obres, ha de ser expedit abans de l’01-01-2025.	En el període impositiu en el qual s’expedeixi el certificat d’eficiència energètica. Si se satisfan quantitats amb anterioritat a la seva expedició s’inclouen totes en el període en què es practiqui la deducció. El certificat de després de les obres, ha de ser expedit abans de l’01-01-2025.	La deducció es practica en els períodes impositius 2021, 2022, 2023, 2024 i 2025, en relació amb les quantitats satisfetes en cadascun d’ells, sempre que s’hagués expedit, abans de la finalització del període impositiu en el qual es practiqui la deducció, el certificat d’eficiència energètica. El certificat expedit després de les obres ha de ser expedit abans de l’01-01-2026.
Certificat eficiència energètica	Reducció d’almenys un 7% la suma dels indicadors de demanda de calefacció i refrigeració (certificat d’eficiència energètica de l’habitatge posterior a les obres respecte de l’anterior).	Reducció d’almenys un 30% l’indicador de consum d’energia primària no renovable o que s’obtingui una qualificació energètica “A” o “B” (certificat d’eficiència energètica de l’habitatge posterior a les obres respecte de l’anterior).	Reducció d’almenys un 30% l’indicador de consum d’energia primària no renovable o que s’obtingui una qualificació energètica “A” o “B” (certificat d’eficiència energètica edifici posterior a les obres respecte de l’anterior).
Percentatge de deducció	20%	40%	60%
Base de deducció	Les quantitats satisfetes per la realització de les obres que es paguin per qualsevol mitjà, exclosos els lliuraments de diners de curs legal. No s’inclouen en aquestes quantitats els costos relatius a la instal·lació o substitució d’equips que emprin combustibles d’origen fòssil. Es descomptaran de la base les subvencions concedides.	Les quantitats satisfetes per la realització de les obres que es paguin per qualsevol mitjà, exclosos els lliuraments de diners de curs legal. No s’inclouen en aquestes quantitats els costos relatius a la instal·lació o substitució d’equips que emprin combustibles d’origen fòssil. Es descomptaran de la base les subvencions concedides.	Les quantitats satisfetes per la realització de les obres que es paguin per qualsevol mitjà, exclosos els lliuraments de diners de curs legal. No s’inclouen en aquestes quantitats els costos relatius a la instal·lació o substitució d’equips que emprin combustibles d’origen fòssil. Per a obres realitzades per les comunitats de propietaris. La base serà el resultat d’aplicar a les quantitats satisfetes per la comunitat el coeficient de participació del contribuent en la comunitat. Es descomptaran de la base les subvencions concedides.
Base anual màxima per declaració	5.000 €	7.500 €	5.000 €
Límit màxim pluriennal (base acumulada)	No	No	15.000 €
Romanent per als exercicis següent	No	No	Les quantitats satisfetes no deduïdes per excedir de la base màxima anual de deducció es poden deduir, amb el mateix límit, en els quatre exercicis següents, sense que en cap cas la base acumulada de la deducció pugui excedir de 15.000 euros.

Atenció: el quadre té en compte que l’article 16 del Reial decret llei 8/2023, de 27 de desembre (BOE de 28 de desembre), ha modificat, amb efectes a 1 de gener de 2024, la disposició addicional cinquantena de la Llei de l’IRPF que regula les deduccions per obres de millora de l’eficiència energètica d’habitatges, i n’amplia l’àmbit temporal.

9. Deduccions per l’adquisició de vehicles elèctrics “endollables” i de pila de combustible i punts de recàrrega

S’introdueix una nova deducció del 15 per 100, amb una base màxima de 20.000 €, del valor d’adquisició d’un vehicle elèctric “endollable” nou i no afecte a activitats econòmiques. Per a tenir dret a la deducció el vehicle cal adquirir-lo a partir del 30 de juny de 2023 i fins al 31 de desembre de 2024.

S’introdueix una altra deducció del 15 per 100, amb una base màxima anual de 4.000 €, de les quantitats satisfetes, des del dia 30 de juny de 2023 fins al 31 de desembre de 2024, per les instal·lacions de sistemes de recàrrega de bateria per a vehicles elèctrics no afectes a una activitat econòmica.

10. Deducció aplicable a les unitats familiars formades per residents fiscals en estats membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu

Des de l’1 de gener de 2018, i a fi d’adequar la nostra normativa al Dret de la Unió Europea, s’estableix aquesta deducció sobre la quota a favor d’aquells contribuents integrants d’una unitat familiar en la qual un dels seus membres resideixi en un altre estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, la qual cosa els impedeix presentar declaració conjunta. D’aquesta manera s’equipara la quota a pagar del contribuent resident en territori espanyol a la que hagués suportat en el cas que tots els membres de la unitat familiar haguessin estat residents fiscals a Espanya.

Condicions per a l’aplicació de la deducció

La deducció es pot aplicar per aquells contribuents que compleixin les següents condicions:

• Que formi part d’una de les següents modalitats d’unitat familiar a què es refereix l’article 82.1 de la Llei de l’IRPF:

1. La integrada pels cònjuges no separats legalment i, si n’hi hagués:

• Els fills menors, a excepció dels qui, amb el consentiment dels pares, visquin independents d’aquests.
• Els fills majors d’edat incapacitats judicialment subjectes a pàtria potestat prorrogada o rehabilitada.

2. En els casos de separació legal, o quan no existís vincle matrimonial, la formada pel pare o la mare i tots els fills que convisquin amb un o l’altre i que reuneixin els requisits a què es refereix la regla 1a d’aquest article.

• Que la unitat familiar estigui formada per contribuents per l’IRPF i per residents en un altre estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu.
• Que en l’estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu en el qual resideixi qualsevol dels membres de la unitat familiar existeixi normativa sobre assistència mútua en matèria d’intercanvi d’informació tributària en els termes previstos en la LGT, que sigui aplicable.

No és d’aplicació aquesta deducció quan algun dels membres de la unitat familiar:

• Hagi optat per tributar en el règim especial aplicable als treballadors desplaçats a territori espanyol conformement al que es disposa en l’article 93 de la Llei de l’IRPF
• Hagi optat per tributar en el règim previst per a contribuents residents en altres estats membres de la Unió Europea en l’article 46 del text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de no residents.
• No disposi de número d’identificació fiscal.

Els contribuents poden deduir de la quota íntegra que correspongui a la seva declaració individual per l’IRPF el resultat de les següents operacions:

1r Se sumen les següents quantitats:

• Les quotes íntegres estatal i autonòmica minorades en les deduccions previstes en els articles 67 i 77 de la Llei de l’IRPF, dels membres de la unitat familiar contribuents per l’IRPF
• Les quotes per l’impost sobre la renda de no residents corresponents a les rendes obtingudes en territori espanyol en aquest mateix període impositiu per la resta de membres de la unitat familiar.

A continuació, es representa de manera gràfica aquesta operació 1.

Esquema d’operació 1a
Σ Quota líquida prèvia estatal + Quota líquida prèvia autonòmica + Quota IRNR = Quantia obtinguda (C1)
Quota líquida prèvia estatal =	Quota líquida prèvia autonòmica =
(+) Quota íntegra estatal	(+) Quota íntegra autonòmica
(-) Deduccions de l’article 67 Llei de l’IRPF: 50% deducció per inversió en habitatge habitual 100% deducció per inversió en empreses de nova o recent creació 50% deducció per actuacions per a la protecció i difusió del Patrimoni Històric Espanyol i de les ciutats, conjunts i béns declarats de Patrimoni Mundial 50% deducció per donatius i altres aportacions 50% deducció per incentius i estímuls a la inversió empresarial 50% deducció per dotacions a la Reserva per a Inversions a Canàries (Llei 19/1994) 50% deducció per rendiments derivats de la venda de béns corporals produïts a Canàries (Llei 19/1994) 50% deducció per rendes obtingudes a Ceuta o Melilla 50% deducció per residència habitual i efectiva a l’illa de la Palma 50% deducció per lloguer de l’habitatge habitual. Règim transitori 100% deduccions per obres de millora d’eficiència energètica en habitatges 100% deduccions per l’adquisició de vehicles elèctrics “endollables” i de pila de combustible i per punts de recàrrega	(-) Deduccions de l’article 67 Llei de l’IRPF: 50% deducció per inversió en habitatge habitual 50% deducció per actuacions per a la protecció i difusió del Patrimoni Històric Espanyol i de les ciutats, conjunts i béns declarats de Patrimoni Mundial 50% deducció per donatius i altres aportacions 50% deducció per incentius i estímuls a la inversió empresarial 50% deducció per dotacions a la Reserva per a Inversions a Canàries (Llei 19/1994) 50% deducció per rendiments derivats de la venda de béns corporals produïts a Canàries (Llei 19/1994) 50% deducció per rendes obtingudes a Ceuta o Melilla 50% deducció per residència habitual i efectiva a l’illa de la Palma 50% deducció per lloguer de l’habitatge habitual. Règim transitori 100% deduccions autonòmiques

2n Es determina la quota líquida total que hagués resultat d’haver pogut optar per tributar conjuntament amb la resta dels membres de la unitat familiar (C2).

Per a aquest càlcul solament es tenen en compte, per a cada font de renda, la part de les rendes positives dels membres no residents integrats en la unitat familiar que excedeixen de les rendes negatives obtingudes per aquests últims.

Important: s’entén, a aquests exclusius efectes, que tots els membres de la unitat familiar són contribuents per l’IRPF.

3r Es resta de la quantia obtinguda en el número 1. (C1) la quota a què es refereix el número 2. (C2). Quan aquesta diferència sigui negativa, la quantitat a computar és zero. Per tant:

• C¹ − C² és menor o igual a 0: no procedeix la deducció
• C¹ − C² és més gran o igual a 0: procedeix la deducció

4t. Es dedueix de la quota íntegra estatal i autonòmica, una vegada efectuades les deduccions previstes en els articles 67 i 77 de la Llei de l’IRPF, la quantia prevista en el número 3 de la forma següent:

• Es minora la quota íntegra estatal en la proporció que representin les quotes de l’impost sobre la renda de no residents respecte de la quantia total prevista en el número 1, i
• la resta minora la quota íntegra estatal i autonòmica per parts iguals.

Quan siguin diversos els contribuents de l’IRPF integrats en la unitat familiar, aquesta minoració s’efectua de manera proporcional a les respectives quotes íntegres, una vegada efectuades les deduccions previstes en els articles 67 i 77 d’aquesta Llei, de cadascun d’ells.

11. Altres deduccions

Recordi que en la quota diferencial es pot aplicar minoracions per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec, a més de la deducció per maternitat. Tingui presents altres deduccions aplicables en la quota prevista per algunes comunitats autònomes.

11.1 Deducció per maternitat i increment addicional per despeses de custòdia

Amb efectes per a l’exercici 2023 s’amplia l’àmbit subjectiu d’aplicació d’aquesta deducció als casos següents: dones que en el moment del naixement del menor percebin prestacions contributives o assistencials del sistema de protecció de desocupació; i dones que en aquest moment o en qualsevol moment posterior estiguin donades d’alta en el règim corresponent de la Seguretat Social o mutualitat amb un període mínim, en aquest últim cas, de trenta dies cotitzats. Aquestes dones poden minorar la quota de l’impost fins a 1.200 € anuals per cada fill menor de tres anys.

També poden deduir 1.000 € addicionals (83,33 €/mes complet de guarderia) quan haguessin satisfet, en el període impositiu, despeses de custòdia del fill menor de tres anys en guarderies o centres d’educació infantil autoritzats, actuant com a límit la menor de 2 quantitats: la cotització a la Seguretat Social o l’import anual de la despesa no subvencionada en guarderia. Aquesta deducció, encara que es tracta d’un impost negatiu (es paga al contribuent amb la declaració de l’IRPF encara que no se li hagi retingut) no es pot obtenir per endavant.

• Atenció. La Sentència del Tribunal Suprem núm. 7/2024, de 8 de gener (Sala del Contenciós), recaiguda en el recurs de cassació núm. 4995/2022 (ROJ: STS 41/2024) ha fixat com a doctrina jurisprudencial que l’expressió “guarderies o centres d’educació infantil autoritzats” s’ha d’entendre en el sentit que l’autorització exigida pel citat precepte a les guarderies o centres d’educació infantil no és l’atorgada per l’administració educativa corresponent, que tan sols és exigible als centres d’educació infantil, sinó la que sigui necessària per a l’obertura i funcionament de l’activitat de custòdia de menors en guarderies, segons les disposicions normatives aplicables a aquesta mena de centres.

L’informem que en relació amb el tema conflictiu de la deducció en l’impost sobre societats (IS) de la despesa de les retribucions dels administradors, el Tribunal Suprem (TS) ha dictat recentment dues sentències importants, de 27 de juny de 2023 i 13 de març de 2024, sobre les retribucions dels administradors considerant que són deduïbles quan estan comptabilitzades, acreditades i previstes en els estatuts socials, sense que faci falta que s’aprovin per la junta general. I, d’altra banda, fa un pas més i determina que si aquestes retribucions estan acreditades i comptabilitzades, la seva no previsió en els estatuts socials i el seu incompliment no pot comportar, en tot cas, la consideració de liberalitat de la despesa i, sense més ni més, la improcedència de la seva deduïbilitat.

Sense que faci falta que s’aprovin en la junta general

El TS, en la sentència núm. 875/2023 de 27 de juny de 2023, interpreta (encara que s’analitza un cas amb la regulació anterior a l’actual llei de l’impost, entenem d’aplicació amb la norma actual) que són deduïbles si estan comptabilitzades, acreditades i previstes en els estatuts socials, sense que faci falta que s’aprovin per la junta general. Encara que la relació amb la societat sigui mercantil això no vol dir que estiguem davant una liberalitat perquè no hagin estat aprovades en la junta general i menys si el soci és únic.

Respecte al supòsit de societats integrades per un soci únic, el TS determina que el compliment del requisit de l’aprovació de la retribució als administradors en la junta general no pot ser exigible per tractar-se d’un òrgan inexistent, exercint el soci únic les competències de la junta general.

El Tribunal finalitza la seva exposició manifestant que en el cas d’acceptar-se que fos exigible legalment el requisit previst en la llei mercantil, d’aprovar les retribucions per junta general, per a exercicis posteriors als analitzats, la seva inobservança no pot comportar automàticament la consideració com a liberalitat de la despesa corresponent i, per tant, la seva no deduïbilitat.

• Atenció. No és admissible que una despesa salarial que està directament correlacionada amb l’activitat empresarial i l’obtenció d’ingressos sigui qualificada de donatiu o liberalitat no deduïble.

Deducció en l’IS de les retribucions dels administradors malgrat no constar com a despesa en els estatuts socials

D’altra banda, el Tribunal Suprem fa un pas més en la seva sentència 449/2024, de 13 de març, assenyalant que és possible deduir en l’IS les retribucions dels administradors malgrat no estar previstes en els estatuts socials.

En aquesta ocasió, a diferència dels supòsits de fet enjudiciats en els pronunciaments anteriors del TS, les retribucions que van ser satisfetes a tres empleats en els quals concorria el doble vincle d’alt directiu i administrador, no comptaven amb cap previsió en els estatuts socials de l’empresa.

En concret, l’Administració Tributària, invocant la teoria del doble vincle, segons la qual la relació laboral d’alta direcció queda absorbida per la relació mercantil d’administrador, va considerar que les retribucions satisfetes als alts directius s’havien de definir com a liberalitats no deduïbles en seu de l’IS atès que aquestes remuneracions -absorbides per la condició d’administrador- no tenien la corresponent cobertura estatutària i, per tant, d’acord amb la normativa mercantil, el càrrec d’administrador es presumia gratuït.

El TS considera que les retribucions que percebin els administradors d’una entitat mercantil, acreditades i comptabilitzades, sí que són deduïbles, encara que no estiguessin previstes en els estatuts socials i el són conformes al principi de correlació d’ingressos i despeses, perquè la despesa existeix i està directament correlacionada amb l’activitat empresarial.

Així mateix, descarta que sigui possible aplicar en l’àmbit fiscal la teoria del vincle. Entén que es tracta de retribucions, oneroses, quan han estat acreditades i comptabilitzades, i per això, sí que cal considerar-les despeses deduïbles, sense que la seva no previsió estatutària li faci perdre aquesta condició.

• Atenció.  La falta de previsió estatutària d’aquestes retribucions no suposa en tot cas que estiguem davant liberalitats no deduïbles, ja que es pot demostrar l’onerositat per altres mitjans. Les empreses, per tant, han de posar especial atenció a aquesta càrrega probatòria, per poder justificar la realitat dels serveis prestats pels administradors i consellers, així com la correlació d’aquests serveis amb l’obtenció d’ingressos.

L’informem que la Inspecció de Treball està duent a terme campanyes de control del frau en la contractació, tant de manera automàtica com en resposta a denúncies, sol·licituds judicials o campanyes planificades. És important destacar que aquestes campanyes estan en augment, la qual cosa subratlla la importància de complir rigorosament amb la normativa laboral.

Contractes d’obra o serveis

Des de març de 2022, els contractes d’obra o serveis han estat eliminats, encara que aquells subscrits abans d’aquesta data continuen vigents fins a arribar a la seva durada màxima. És essencial revisar els contractes en vigor per garantir la seva conformitat amb la normativa actual.

Durada i encadenament de contractes

La durada màxima dels contractes temporals continua sent un tema d’escrutini per part de la Inspecció de Treball. A més, s’estan controlant els casos d’encadenament de contractes, on un treballador no pot estar contractat en una mateixa empresa per més de divuit mesos dins d’un període de vint-i-quatre mesos. Si se supera aquest límit, el contracte es converteix en indefinit. El temps contractat per ETT o per una altra empresa quan existeixi successió o subrogació també computa.

Atenció. La durada màxima d’aquest tipus de contractes era de tres anys, ampliable a quatre per conveni col·lectiu. En conseqüència, fins al 31 de desembre de 2025 poden existir contractes d’aquest tipus.

Sancions

La Inspecció pot requerir la conversió de contractes temporals en indefinits si es considera que s’han subscrit en frau de llei. A més, les infraccions poden resultar en multes de fins a 10.000 euros per contracte, depenent de les circumstàncies.

És fonamental per a les empreses assegurar-se que les seves pràctiques de contractació compleixin amb la legislació laboral vigent. Davant qualsevol qüestió o inquietud, no dubti a consultar els nostres experts en matèria laboral. La transparència i el compliment són la millor defensa contra possibles sancions.

L’informem que, dos mesos després que el Consell de Ministres aprovés aquesta mesura, destinada a ajudar a comprar un habitatge a joves i famílies amb menors sense estalvis, ara el Govern ha encès la llum verda definitiva a aquesta línia que compta amb un pressupost de 2.500 milions d’euros.

• Atenció. El termini per formalitzar els préstecs que s’acullin a aquesta línia d’avals finalitza el 31 de desembre de 2025, ampliable fins al 2027.

Doncs bé, el Consell de Ministres ha aprovat el conveni que activa el desplegament de la línia d’avals del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, que pot cobrir fins al 20% de l’import del préstec hipotecari a joves menors de trenta-cinc anys i famílies amb menors a càrrec.

El conveni recull les condicions i l’operativa d’aquesta línia d’avals i activa la seva posada en funcionament. Una vegada formalitzat aquest conveni, l’ICO signarà durant el mes de maig els contractes amb les entitats financeres que sol·licitin operar en aquesta línia.

• Atenció. Amb caràcter general, l’ICO avalarà fins al 20% de l’import del crèdit, tret que l’habitatge adquirit disposi d’una qualificació energètica D o superior, i en aquest cas es podrà avalar fins al 25% d’aquest import.

Requisits i condicions per a sol·licitar l’aval ICO

• Aquesta línia va dirigida a persones físiques i que siguin majors d’edat, amb residència legal a Espanya, que s’ha d’acreditar de manera contínua i ininterrompuda durant els dos anys anteriors a la sol·licitud del préstec.
• El límit de patrimoni de l’avalat és de 100.000 euros com a màxim.
• Els ingressos de qui adquireixi l’habitatge no poden superar els 37.800 euros bruts a l’any (4,5 vegades l’IPREM). En el cas que l’habitatge sigui adquirit per dues persones, el límit d’ingressos s’eleva al doble. És a dir, els ingressos dels dos adquirents no poden superar en conjunt, la suma del límit establert per a cadascun. La mesura compta amb factors de millora en funció del nombre de fills i de si la família és monoparental. Així, el límit s’incrementa en 0,3 vegades l’IPREM (2.520 euros bruts anuals) per cada menor a càrrec i, a més, en el cas de família monoparental es pot incrementar en un 70% addicional.
• No es poden acollir a aquesta línia d’avals els qui ja siguin propietaris d’un altre habitatge amb anterioritat, independentment de la seva forma d’adquisició. No obstant això, amb excepció a l’anterior, sí que s’hi poden acollir els qui complint els requisits concorrin en algunes d’aquestes circumstàncies:

1. Quan el dret de propietat recaigui sobre una part alíquota de l’habitatge i aquest s’hagi obtingut per herència o transmissió per causa de mort sense testament.
2. Per a aquelles persones que, sent titulars d’un habitatge, acreditin la seva no disponibilitat per causa de separació o divorci, per qualsevol altra causa aliena a la seva voluntat, o quan l’habitatge resulti inaccessible per raó de discapacitat del seu titular o dels qui formin part de la seva unitat de convivència.

• L’aval es pot mantenir dins dels límits establerts en el conveni sempre que sigui l’habitatge habitual del beneficiari, amb l’excepció de les circumstàncies esmentades anteriorment que puguin exigir el canvi d’habitatge.

Terminis que cal tenir en compte

• El termini de l’aval atorgat pel Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana a l’entitat financera i gestionada per l’ICO serà d’un màxim de deu anys des que es formalitzi l’operació, amb independència de l’amortització del préstec.
• Durant aquest termini de deu anys, l’habitatge ha de ser la residència habitual de la persona avalada i el seu arrendament està limitat al fet que concorrin circumstàncies que exigeixin el canvi d’habitatge.
• El termini per a formalitzar els préstecs que s’acullin a aquesta línia d’avals finalitza el 31 de desembre de 2025. Aquest termini es podria ampliar dos anys més, en virtut del conveni que subscriuran el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana i ICO.

Com se sol·licita?

La sol·licitud s’ha de fer directament amb el banc amb el qual es tramiti la hipoteca, sempre que aquesta entitat financera ofereixi aquesta opció.