Alerta setmanal de continguts (setmana 15 del 2026)

La Direcció General de Tributs (DGT), a través de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT), ha confirmat que en 2026 es mantenen els mateixos límits excloents per a l’aplicació del mètode d’estimació objectiva de l’IRPF i dels règims simplificat i especial d’agricultura, ramaderia i pesca (REAGP) de l’IVA que han estat en vigor des de l’any 2016.

Aquest aclariment és especialment rellevant després de la incertesa generada pel Reial decret llei 16/2025, de 23 de desembre, que prorrogava oficialment aquestes magnituds, però que va ser derogat perquè no va ser convalidat pel Congrés dels Diputats (Resolució de 27 de gener publicada en el BOE de 28 de gener de 2026).

MÒDULS (IRPF 2026)

En la seva Nota sobre els efectes, en l’àmbit tributari, del Reial decret llei 16/2025, de 23 de desembre, i del Reial decret llei 2/2026, de 3 de febrer, publicada l’1 d’abril de 2026, l’AEAT, seguint el criteri interpretatiu de la DGT, aclareix que els contribuents que van iniciar 2025 sota el mètode d’estimació objectiva poden continuar en el mateix règim durant tot l’exercici, malgrat la derogació sobrevinguda del RDL 16/2025.

Segons l’anàlisi de la Direcció General de Tributs:

• Són vàlides les renúncies i revocacions presentades durant la vigència del Reial decret llei 16/2025 i del Reial decret llei 2/2026.

• Respecte a l’exercici 2026 es mantenen els límits per a l’aplicació del mètode d’estimació objectiva vigents en els exercicis 2016 a 2024 (disposició transitòria trenta-segona de la LIRPF, modificada per l’article 14. Quatre del Reial decret llei 16/2025).

QUADRE RESUM LÍMITS MÒDULS 2026

CONCEPTE	LÍMIT 2026
Volum d’ingressos (activitats econòmiques en mòduls)	250.000 €
Volum d’ingressos (facturació a empresaris/professionals)	125.000 €
Volum de compres en béns i serveis	250.000 €
Activitats agrícoles, ramaderes i forestals (ingressos)	250.000 €

I en l’IVA, què ocorre?

Seguint el mateix criteri que en l’IRPF, respecte a l’exercici 2026 es mantenen els límits per a l’aplicació dels règims simplificat i especial d’agricultura, ramaderia i pesca, vigents en els exercicis 2016 a 2024 (Disposició transitòria tretzena de la LIVA modificada per l’article 12 del Reial decret llei 16/2025).

Aquesta confirmació és de gran importància per a autònoms del sector agrícola, ramader, pesquer i petits empresaris acollits al règim simplificat, els qui a partir d’abril efectuaran el primer pagament fraccionat de l’exercici 2026.

Les magnituds excloents en l’IVA seran per a l’exercici 2026 les següents:

1. En el cas del règim simplificat:

• Volum d’ingressos l’any immediat anterior superior a 250.000 euros per al conjunt d’activitats econòmiques, excepte les agrícoles, ramaderes i forestals.

• Volum de compres en béns i serveis l’any immediat anterior, excloses les adquisicions de l’immobilitzat, superior a 250.000 euros.

• Volum d’ingressos l’any immediat anterior superior a 250.000 euros per al conjunt de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals.

2. En el cas del règim especial d’agricultura, ramaderia i pesca:

• Volum d’ingressos l’any immediat anterior superior a 250.000 euros per a les operacions acollides al règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca.

• Volum de compres en béns i serveis l’any immediat anterior, excloses les adquisicions de l’immobilitzat, superior a 250.000 euros.

• Superar durant l’any immediat anterior, per a la totalitat de les operacions efectuades distintes de les incloses en el REAGP, l’import de 250.000 euros d’ingressos.

L’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) ha publicat recentment una nota informativa, elaborada conforme als criteris interpretatius de la Direcció General de Tributs, en la qual s’analitzen els efectes en l’àmbit tributari derivats del Reial decret llei 16/2025, de 23 de desembre, i del Reial decret llei 2/2026, de 3 de febrer, tots dos finalment no convalidats pel Congrés dels Diputats.

Lluny de tractar-se d’una qüestió merament formal, la nota aborda una problemàtica de fons que ha generat una certa incertesa: determinar quines mesures mantenen eficàcia jurídica malgrat la pèrdua de vigència d’aquestes normes.

El criteri que es consolida -i que convé tenir especialment present- parteix d’una idea senzilla, encara que no sempre evident: les disposicions que van estar en vigor en el moment de la meritació de l’impost despleguen efectes i han de ser tingudes en compte en la corresponent declaració.

A partir d’aquest plantejament, es delimiten amb precisió les mesures que resulten plenament aplicables en l’IRPF de l’exercici 2025, així com aquelles altres qüestions que, en l’àmbit de l’IVA i dels règims especials, mantenen la seva continuïtat en 2026.

Impost sobre la renda de les persones físiques

Exercici 2025: mesures que continuen sent aplicables

En la data de meritació de l’IRPF corresponent a l’exercici 2025, les modificacions introduïdes pel Reial decret llei 16/2025 es trobaven vigents i desplegaven plens efectes jurídics. En conseqüència, han d’aplicar-se en aquest exercici les següents mesures:

• Imputació de rendes immobiliàries. Conforme a la disposició addicional cinquanta-cinquena de la LIRPF, en la redacció donada per l’article 14.Dos del Reial decret llei 16/2025.

• Deduccions per obres de millora d’eficiència energètica en habitatges. Es prorroguen les deduccions previstes en els apartats 1 i 2 de la disposició addicional cinquantena de la LIRPF, en els termes establerts per l’article 14.Un del Reial decret llei 16/2025. La deducció prevista en l’apartat 3 resulta aplicable en 2025 conforme a la seva redacció anterior.

• Renúncies i revocacions al mètode d’estimació objectiva. D’acord amb el que es preveu en l’article 15 del Reial decret llei 16/2025, es consideren vàlides les renúncies i revocacions presentades durant la vigència tant d’aquest Reial decret llei com del Reial decret llei 2/2026.

• Exempció per danys personals derivats d’incendis forestals. En els termes establerts en l’article 16 del Reial decret llei 16/2025.

• Exempció de determinades ajudes públiques en la Comunitat Valenciana. Conforme a l’article 20 del Reial decret llei 16/2025, resulten exemptes les ajudes regulades en:

• El Decret 172/2024, de 26 de novembre, del Consell.

• El Decret 176/2024, de 3 de desembre, del Consell.

Exercici 2026

Respecte a l’exercici 2026 es mantenen els límits per a l’aplicació del mètode d’estimació objectiva vigents en els exercicis 2016 a 2024 (disposició transitòria trenta-segona de la LIRPF, modificada per l’article 14. Quatre del Reial decret llei 16/2025), i també els límits per a l’aplicació dels règims simplificat i especial d’agricultura, ramaderia i pesca, vigents en els exercicis 2016 a 2024 (disposició transitòria tretzena de la LIVA modificada per l’article 12 del Reial decret llei 16/2025).

Hi ha una idea bastant estesa -i no del tot correcta- que, una vegada jubilat, l’autònom ha de desvincular-se completament de la seva activitat. La normativa no va exactament per aquí.

La Llei General de la Seguretat Social estableix, amb caràcter general, la incompatibilitat entre pensió de jubilació i treball, però introdueix matisos rellevants. Entre ells, un especialment important: és possible mantenir la titularitat del negoci estant jubilat.

Ara bé, aquí trobem el matís clau, no és el mateix ser titular que gestionar el negoci.

Atenció. Mantenir el negoci a nom seu no implica que hi pugui continuar treballant com abans. Aquí és on solen aparèixer els problemes.

1. Què pot fer (i què no) un jubilat titular del negoci

El límit no està en la titularitat, sinó en el tipus de funcions que es realitzen. La normativa i la doctrina han anat delimitant aquest punt amb bastant precisió:

El que sí que pot fer:

• Signar contractes

• Representar formalment al negoci

• Relacionar-se amb administracions

• Marcar directrius generals

El que no pot fer:

• Gestionar el dia a dia del negoci

• Ser present de manera habitual en l’activitat

• Dirigir operativament a treballadors

• Fer tasques pròpies de l’explotació

Dit de forma més clara: pot ser “propietari”, però no “gestor actiu”.

• Atenció. La presència habitual en el negoci o la intervenció directa en l’activitat pot provocar la incompatibilitat amb la pensió.

2. El paper dels familiars. Aquí és on sol fallar l’estructura

Un dels errors més habituals en aquests casos apareix quan s’intenta mantenir figures que ja no encaixen. Especialment, la de l’autònom col·laborador.

Aquesta figura exigeix una cosa molt concreta, que existeixi un autònom titular que estigui exercint efectivament l’activitat. Si el titular està jubilat i no treballa, aquest requisit desapareix.

Per tant, no és correcte mantenir un familiar com a autònom col·laborador si el titular ja no exerceix activitat real.

• Atenció. Mantenir un autònom col·laborador en aquesta situació pot ser qüestionat per la Seguretat Social.

3. Llavors qui ha d’assumir l’activitat

Aquí és on l’estructura ha d’adaptar-se a la realitat. Existeixen dues opcions principals, i no són intercanviables sense més ni més:

Opció 1: el familiar passa a ser autònom titular

• Assumeix l’activitat econòmica

• Es dona d’alta en el RETA

• Gestiona directament el negoci

• Es converteix en responsable real de l’explotació

És l’opció més coherent quan el familiar ja està portant el negoci en la pràctica.

Opció 2: relació laboral per compte d’altri

Podria plantejar-se que el familiar sigui treballador en el règim general, però aquí entren en joc dos elements clau:

• Dependència real

• Alienitat en l’activitat

I, a més, un factor determinant: la convivència.

En molts casos familiars, aquests requisits no es compleixen clarament, que fa que aquesta opció sigui més complexa de sostenir.

• Atenció. Donar d’alta com a treballador per compte d’altri a un familiar sense complir els requisits pot implicar regularitzacions i sancions.

4. L’alternativa de la jubilació activa

Hi ha una altra via, encara que amb condicions específiques, és la jubilació activa. Aquesta permet compatibilitzar pensió i activitat, però no és automàtica. Requereix, entre altres aspectes:

• Haver assolit l’edat ordinària de jubilació

• Haver cotitzat prou

• Esperar almenys un any des d’aquesta edat

• Mantenir activitat en el sector privat

En el cas d’autònoms:

• Es pot compatibilitzar amb un percentatge de la pensió (generalment el 75% en determinats supòsits)

• Exigeix tenir treballadors contractats en condicions concretes

És una opció interessant, però no sempre encaixa en tots els casos.

• Atenció. No confondre jubilació total amb jubilació activa. Són situacions completament diferents a efectes legals.

5. Conclusió pràctica que convé no perdre de vista

Quan un autònom es jubila, el negoci pot continuar… però no de qualsevol manera.

L’essencial és entendre això:

• La titularitat pot mantenir-se

• L’activitat no pot exercir-se directament

• Les figures laborals han d’ajustar-se a la realitat

• I l’estructura ha de reflectir qui gestiona de veritat el negoci

En la pràctica, moltes situacions familiars funcionen correctament… fins que es revisen.

Si l’estructura no reflecteix la realitat de qui treballa i qui dirigeix, el risc no és teòric. Sol acabar en regularització.

L’article 37.3.b) de l’Estatut dels Treballadors (ET) reconeix un permís retribuït de cinc dies en cas d’hospitalització, malaltia greu o intervenció quirúrgica de familiars. I aquí trobem el primer matís important -encara que pugui semblar obvi-: no es tracta d’un màxim, sinó d’una durada tancada.

L’Audiència Nacional ho deixa clar: la norma no diu “fins a cinc dies”, sinó “cinc dies”. Això, que pot semblar una qüestió de redacció, en la pràctica canvia completament l’enfocament.

• Atenció. No és correcte reduir el permís en funció de criteris interns d’empresa (per exemple, dies de repòs). La durada ve fixada per llei.

1. Què succeeix quan el familiar rep l’alta hospitalària

Aquí és on tradicionalment han sorgit més conflictes. Moltes empreses interpretaven que el permís acabava automàticament amb l’alta hospitalària.

La sentència trenca clarament amb aquesta idea. L’alta hospitalària no posa fi automàticament al permís

Per què? Perquè el rellevant no és l’ingrés en si, sinó la situació que el justifica, és a dir, la necessitat de cura. En la pràctica, l’habitual és que:

• L’alta hospitalària arribi abans

• Però la recuperació no hagi acabat

• I el familiar continuï necessitant atenció

Per això, el criteri és el següent: el permís pot continuar mentre no existeixi alta mèdica

• Atenció. No confondre alta hospitalària amb alta mèdica. Són conceptes diferents, i barrejar-los és un dels errors més freqüents.

2. El permís no depèn del repòs prescrit (encara que ho sembli)

Un altre punt interessant de la sentència de l’Audiència Nacional de data 19 de febrer de 2026, és que desmunta una pràctica bastant estesa, com és limitar el permís als dies de repòs indicats pel metge.

A primera vista pot semblar raonable… però jurídicament no ho és. L’Audiència Nacional insisteix en un fet clau, que el legislador ja ha fixat la durada del permís, i no correspon a l’empresa ajustar-la. El repòs pot ser de 2 dies, de 3 o de 7… però el permís continua sent de 5.

Una altra cosa distinta -i això també ho apunta la sentència- és que l’ús del permís ha de respondre a la seva finalitat.

• Atenció. Reduir el permís a compte “per si de cas” es considera una limitació indeguda. Si hi ha abús, haurà d’acreditar-se cas per cas.

3. El moment d’inici

Si el primer punt amplia drets, aquest segon els delimita. L’Audiència Nacional rebutja una interpretació que també s’estava plantejant: iniciar el permís després de l’hospitalització, quan només queden cures al domicili. I aquí la Sala és clara, en assenyalar que el permís està vinculat al fet causant (hospitalització, malaltia greu, intervenció).

No existeix, com a tal, un permís autònom per “cures posteriors”.

Per tant:

• El permís cal iniciar-lo quan es produeix l’hospitalització (o situació equivalent)

• No es pot activar després, encara que continuï la necessitat de cures

Atenció. No és vàlid “guardar” el permís per a utilitzar-lo després de l’alta hospitalària. Ha de començar vinculat al fet inicial.

4. La lògica que hi ha darrere (i que convé entendre)

Si un es queda només amb el titular, pot semblar contradictori:

• D’una banda, el permís continua després de l’alta hospitalària

• D’una altra, no pot començar després d’ella

Però té sentit si s’entén bé el plantejament:

• El permís neix amb el fet causant

• I es manté mentre persisteixi la necessitat que el justifica

El que no permet la norma és “desconnectar” totes dues coses.

• Atenció. Separar artificialment hospitalització i cures posteriors pot portar a interpretacions incorrectes.

Aquesta sentència, en realitat, no crea un nou dret, sinó que ordena com ha d’aplicar-se el que ja existia.

En termes clars:

• El permís és de cinc dies complets

• No es redueix per alta hospitalària ni per dies de repòs

• Pot continuar mentre no hi hagi alta mèdica

• Però cal iniciar-lo quan es produeix l’hospitalització

En el fons, el que es diu -encara que no es formuli així- és que ni l’empresa pot retallar el permís ni el treballador pot utilitzar-lo fora del moment en què correspon.

La clau no és discutir la durada, sinó justificar correctament l’ús del permís. Aquí és on solen sorgir els conflictes reals.

Les societats han de portar la comptabilitat al dia, conservar les actes de les reunions (d’administradors i de socis) i registrar les transmissions de participacions o accions en els llibres de l’empresari.

• Atenció. D’altra banda, és important tenir en compte que el termini per al dipòsit dels comptes anuals en el registre mercantil és fins al 30 de juliol de 2026 (un mes després des de la seva aprovació per la junta general).

Llibres comptables

Dels diferents llibres comptables, és obligatori legalitzar el llibre diari (en el qual s’anoten les transaccions diàries) i el llibre d’inventaris i comptes anuals (sumes i saldos trimestrals, compte d’explotació i balanç de situació). Però també pot legalitzar qualsevol altre llibre (per exemple, el llibre major o els llibres d’IVA).

Llibres societaris

Quant als llibres societaris, s’han de legalitzar el llibre d’actes i el llibre de registre de socis (en cas de SA, llibre de registre d’accions nominatives):

Llibre d’actes

De la mateixa manera que l’article 25 del Codi de comerç obliga l’empresari a recollir l’activitat del negoci en els llibres comptables, l’article 26 estableix la mateixa obligatorietat per a documentar els acords assolits en els models d’actes de la junta d’accionistes i el consell d’administració mitjançant el llibre d’actes. Aquest llibre ha de ser prèviament legalitzat pel registrador mercantil per a permetre’n l’ús.

Cadascuna de les actes recollides en el llibre han de contenir les següents dades:

• Data i lloc de la celebració de la trobada.

• Data i forma de la convocatòria prèvia així com els punts que figuren com a ordre del dia

• Nombre de socis i representants, capital social que aporta cadascun. En cas de tractar-se d’una junta universal cal afegir també la data, el lloc, el nom i la signatura de cada assistent.

• Resum dels assumptes tractats i sotmesos a debat durant la reunió

• Acords assolits i resultat de les votacions. En aquest últim punt cal especificar el nombre de vots a favor dels acords.

• Aprovació de l’acta: aquest és un punt fonamental per a concloure tot l’anterior. No existirà confirmació dels acords assolits sense l’aprovació de la junta o consell, la signatura del secretari i el beneplàcit del president. En el cas específic de la junta general ha de ser aprovada per la pròpia junta al final de la reunió o bé en el termini de quinze dies pel president i dos socis, un representant a la minoria i un altre a la majoria. També els òrgans d’administració, conforme al que es preveu en l’escriptura social, poden aprovar l’acta al final de la reunió.

A vegades aquestes actes són certificades per un notari que de manera presencial s’encarrega de comprovar tot el protocol de convocatòria de la junta i la identitat dels assistents (inclosos president i el secretari) així com de transcriure les intervencions i els acords assolits i fins i tot les objeccions. Aquestes actes notarials passaran a formar part del llibre d’actes.

Però i si soc l’únic soci i administrador de la meva empresa? Estic exempt d’elaborar una acta? La resposta és que no. En aquest cas les seves pròpies decisions han d’estar recollides en una acta amb data, lloc i acords inclosos.

• Atenció. Al llibre d’actes caldrà transcriure-hi totes les actes dels òrgans col·legiats de les societats mercantils: actes de junta general (mínim l’acta de la junta general ordinària d’aprovació de comptes anuals) i actes del consell d’administració (mínim una acta per trimestre) en suport electrònic. La legalització d’aquest llibre s’ha de fer cada any.

Llibre de registre de socis

És el llibre propi de les societats limitades (SL) en les quals el capital està repartit en participacions socials. S’hi recopila la identitat dels titulars o fundadors i dels socis, les transmissions de les participacions socials de la SL, el seu valor i els drets que els atorguen als socis.

Llibre registre d’accions nominatives

El funcionament és el mateix que el del registre de socis amb l’excepció que el que es recull és la composició de l’accionariat de la societat anònima. Per tant, en el llibre de registre d’accions nominatives ha de constar la denominació social de l’empresa (nom i cognoms si és una persona física), el nombre i valor de les accions així com els drets dels accionistes per tenir-les.

• Atenció. La legalització del llibre de registre de socis o del llibre de registre d’accions nominatives només serà obligatòria en l’exercici en què s’hagi produït qualsevol alteració en la titularitat de les participacions o de les accions, o si s’hi haguessin constituït gravàmens.

Tots els llibres s’hauran d’emplenar en suport electrònic i hauran de ser enviats per via telemàtica en els quatre mesos següents al tancament de l’exercici social.

• Atenció. Els llibres obligatoris es legalitzaran per Internet amb certificat electrònic. Es legalitzen en el registre mercantil del domicili social de l’entitat en els quatre mesos següents a la data de tancament de l’exercici comptable (30 d’abril de l’any següent per a exercicis que coincideixen amb l’any natural).

Conservació dels llibres

La Llei General Tributària (LGT) imposa el deure de conservar els llibres relatius al negoci, degudament ordenats, durant sis anys, des del seu últim assentament, tret que una norma exigeixi un altre termini. El termini de conservació s’aplica igualment en cas de cessament de l’empresari. En cas de dissolució de la societat, el deure de conservació recau sobre els liquidadors.

Així mateix, la LGT i el Codi de comerç exigeixen la conservació de la correspondència, documentació i justificants del negoci durant sis anys, des del dia en què es tanquen els llibres amb els assentaments justificatius.

Sancions i responsabilitats

Tingui en compte que la llei estableix sancions per la falta de legalització. A més:

• Aquesta falta de legalització pot ser utilitzada pels creditors, juntament amb altres indicis, per a sol·licitar la responsabilitat personal dels administradors pels deutes de la societat (si aquesta no els paga).

• En cas de concurs, la falta de legalització pot ser un argument més per a qualificar-lo com a culpable, la qual cosa també suposaria una responsabilitat directa dels administradors pels deutes socials.

• Finalment, en cas de conflicte entre socis o amb tercers, els llibres legalitzats poden servir de prova en qualsevol judici, ja que la legalització implica que el seu contingut no ha pogut ser modificat.

Atenció. En general, la llei preveu una multa de 150 euros, encara que en casos greus pot ser de fins a 6.000 euros. A més, en cas de concurs culpable, la falta de legalització pot servir com un argument addicional per a responsabilitzar personalment als administradors pels deutes socials.