Alerta setmanal de continguts (setmana 17 del 2023)

L’informem que s’ha publicat al BOE del 25 d’abril de 2023 l’Ordre HFP/405/2023, de 18 d’abril, per la qual es redueixen per al període impositiu 2022 els índexs de rendiment net i la reducció general aplicables en el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF per a les activitats agrícoles i ramaderes afectades per diverses circumstàncies excepcionals.

En primer lloc, es procedeix a la reducció dels índexs de rendiment net aplicables en 2022 per les activitats agrícoles i ramaderes afectades per circumstàncies excepcionals, les quals es localitzen en determinades zones geogràfiques. Aquestes reduccions s’engloben en l’annex, on s’agrupen les reduccions per comunitats autònomes, províncies, àmbits territorials i activitats.

En segon lloc, tenint en compte el fort increment dels costos suportats pel sector agrari a conseqüència de la guerra d’Ucraïna, s’eleva la reducció general sobre el rendiment net de mòduls, establerta amb caràcter general en el 15%, s’eleva al 25% per a les activitats agrícoles, ramaderes i forestals que determinin el rendiment net pel mètode d’estimació objectiva.

Qualsevol treballador donat d’alta en el règim general de la Seguretat Social, és a dir, que exerceixi una ocupació per compte d’altri, pot sol·licitar la reducció de jornada per guarda legal.

Recordi que aquesta reducció (que implica també la reducció proporcional del salari) ha de ser d’entre un vuitè i la meitat de la jornada i que poden exercir aquest dret els següents treballadors:

• Els qui tenen a la seva cura directa algun menor de dotze anys o una persona amb discapacitat física, psíquica o sensorial que no exerceixi una activitat retribuïda.
• Els qui s’hagin d’encarregar de la cura directa d’un familiar de fins al segon grau per consanguinitat o afinitat que, per edat, accident o malaltia, no es pugui valer per si mateix i no exerceixi una activitat retribuïda.

El treballador, excepte força major, haurà de preavisar a l’empresari amb una antelació de quinze dies (o la que es determini en el conveni col·lectiu), precisant la data en què iniciarà i finalitzarà la reducció de jornada.

Es pot sol·licitar la reducció de manera intermitent?

Exemple:

Un treballador sol·licita la reducció, en primer lloc, pel període de dos anys, mentre el menor té quatre i cinc anys. En complir els sis anys, el treballador finalitza el seu primer període de reducció, tornant a realitzar la jornada completa.

Quan el menor compleixi vuit anys, es podrà sol·licitar un altre període de reducció per altres dos anys fins que compleixi els deu anys, això és mentre té vuit i nou anys, i que el treballador torni a la jornada completa?

Es podrà tornar a sol·licitar la reducció quan compleixi onze anys fins a complir els dotze, això és, per l’últim any? O, per contra, només és possible sol·licitar un sol període de reducció de jornada per fill a càrrec i ha de ser de forma continuada, per exemple, durant només quatre anys i una vegada finalitzat, ja no es té dret a sol·licitar cap més període, tot i que el menor tingui menys de dotze anys.

Una situació semblant a l’exemple, es pot donar quan un dels pares treballa solament de manera temporal i eventual, per la qual cosa durant uns certs períodes en què tots dos treballen un d’ells, el que té l’ocupació fixa i permanent, tenen la necessitat de sol·licitar la reducció objecte de la consulta, necessitat que desapareix quan l’altre cònjuge deixa de treballar.

Doncs bé, la resposta és afirmativa, és a dir, es pot demanar la reducció de jornada per guarda legal d’un menor de dotze anys les vegades que es vulgui, per tant, no està limitat al fet que es demani una sola vegada, o dues o més, ni al fet que es demani de manera continuada o anticipada. Es pot demanar una reducció, que duri el temps que sigui, i recuperar la durada normal de la prestació de serveis, per a després, tornar a demanar una altra reducció.

El requisit és en tot cas que existeixi un menor de dotze anys o una persona amb discapacitat a càrrec que no exerceixi una activitat retribuïda, que justifiquin aquesta petició, i el que limita la possibilitat de tornar-la a demanar és que es deixi de complir aquest requisit, però mentre existeixi un menor o una persona amb discapacitat a càrrec, hi haurà aquest dret a la reducció de jornada que es podrà demanar les vegades que es vulgui.

A més, aquesta reducció de jornada es pot demanar sense fixar inicialment quant durarà. Es pot sortir d’aquesta situació quan el treballador beneficiari decideixi, i es pot tornar novament a la reducció, sempre que continuï existint el menor o persona amb discapacitat que la justifiqui. En definitiva, aquest dret només s’acabarà quan el menor arribi als dotze anys, o deixi de tenir-se a càrrec la persona amb discapacitat.

En relació amb la qüestió de si l’altre progenitor treballa solament de manera temporal i eventual, cal dir que com preveu l’art. 37.6 de l’ET en l’últim paràgraf aquest dret de reducció de jornada: “constitueixen un dret individual dels treballadors, homes o dones. No obstant això, si dos o més treballadors de la mateixa empresa generessin aquest dret pel mateix subjecte causant, l’empresari podrà limitar el seu exercici simultani per raons justificades de funcionament de l’empresa.“

Per tant, no té cap rellevància que l’altre progenitor treballi o no, o ho faci amb una relació laboral temporal o eventual, perquè el treballador pot exercir el dret a la reducció amb total independència del que faci o de la situació de l’altre progenitor, i això amb l’única excepció que els dos progenitors treballin per a la mateixa empresa, i en aquest cas i sol·licitin la reducció amb base al mateix fill o persona amb discapacitat, ja que només en aquest cas, es podrà limitar l’exercici simultani d’aquest dret, i això només serà en casos que existeixin raons justificades.

Però si els dos progenitors treballen en empreses diferents, no hi haurà incidència de cap mena de la reducció que demani un o la reducció que pugui demanar l’altre progenitor. Són drets totalment independents.

Volem informar-los que és aconsellable ser cauts a obtenir l’autorització de la junta general per a tota adquisició, alienació o aportació a una altra societat d’actius essencials.

La venda d’actius essencials es regula en l’article 160 f de la Llei de societats de capital, establint que la seva adquisició, alienació o aportació a una altra societat ha de ser aprovada per junta general. A continuació, veurem què són els actius essencials i quina és la seva importància, entenent el sentit de la regulació establerta per a la seva venda.

Els actius essencials són el conjunt de béns i drets d’una societat que són imprescindibles per a desenvolupar l’objecte social. Es presumeix que un actiu és essencial quan el valor de l’operació a fer amb aquest és superior al 25% dels actius que figuren en l’últim balanç aprovat. Tanmateix, això és una presumpció, és a dir, no tots els actius de la societat amb aquest valor gaudeixen de la qualificació d’essencial, i pot demostrar mitjançant prova en contra que no ostenten aquesta qualificació.

S’entén que el legislador, mitjançant la reforma normativa de la LSC en 2014 va introduir la necessitat d’aprovació per part de la junta general com una forma de protecció dels interessos dels accionistes i socis sense representació en l’administració de la societat.

No és difícil imaginar que, en situacions econòmiques límit, com per exemple la recent pandèmia de la COVID-19 per a molts sectors, l’administració es plantegi la venda d’aquesta mena d’actius, fins i tot sense l’aprovació de la junta general per a això. En aquest extrem hem de plantejar-nos si l’operació jurídica realitzada és nul·la o no, sempre que la decisió sigui impugnada per part de la junta per entendre que contravé els interessos dels quals ella forma part.

La Llei no atorga una resposta concreta i ferma sobre aquest tema, i la doctrina està dividida en dues interpretacions. D’una banda, un determinat sector entén que els interessos dels accionistes i socis han de prevaler sobre el precepte que estableix l’obligació de la societat en els actes amb tercers de bona fe i sense culpa greu. No obstant això, un altre sector de la doctrina determina que cal prioritzar la seguretat jurídica de les transaccions entre empreses, per la qual cosa assegurar la validesa de l’alienació amb independència de l’aprovació de la junta general és el veritablement prioritari.

Així les coses, veiem com la venda d’actius essencials rarament serà pacífica, ja que en cas d’haver-hi interessos contraposats es pot qüestionar, en primer lloc, la qualificació d’essencial o no essencial de l’actiu, fet que marcarà la diferència respecte a la manera en què s’ha d’alienar. En addició, una vegada s’acordi que un actiu és essencial s’ha de discutir si la seva venda sense aprovació de la junta general esdevé nul·la o no, existint múltiples interpretacions sobre aquest tema.

En conseqüència, els administradors socials han de ser cautelosos amb la venda d’actius essencials, perquè en tot cas els accionistes i socis disposen de l’acció individual de responsabilitat, article 241, que podran exercir contra els administradors quan entenguin que han realitzat actes que lesionen directament els seus interessos.