Alerta setmanal de continguts (setmana 17 del 2025)

Un terreny, un venedor… i un parany fiscal sense voler

Tot comença com tantes vegades: tens un terreny en el teu patrimoni familiar, herència o inversió passada. Decideixes vendre’l. Com que no vols embolics, contractes un professional perquè ho gestioni tot -des de dividir parcel·les fins a buscar compradors, urbanitzar, signar escriptures i publicitar-ho com si fos una promoció immobiliària en tota regla-.

Fins aquí, tot legal. Però ara arriba el TJUE i et diu: un moment, amic, això que estàs fent no és una simple venda, és una activitat econòmica. I consegüentment, pot quedar subjecta a IVA. Per què? Perquè qui actua com a empresari -encara que sigui a través d’un tercer- ets tu.

El criteri clau: la independència i el risc econòmic

L’article 9.1 de la Directiva de l’IVA ho diu sense embuts: és subjecte passiu de l’impost qui acompleix una activitat econòmica amb caràcter independent, sense importar si és una empresa, una persona física o una comunitat de béns. I no importa si el bé venia del teu patrimoni personal.

El que sí que importa és:

• Vas actuar en el teu nom?
• Ho vas fer pel teu compte?
• Vas assumir el risc econòmic?
• Vas encarregar gestions que normalment faria un promotor o comerciant?

Si la resposta a tot això és “sí”, enhorabona: pots haver de pagar IVA.

I si ho fa un professional per tu… te n’alliberes?

Doncs no. Aquesta va ser la gran qüestió del cas. El terreny el venia una parella. Van encarregar tots els tràmits a un professional immobiliari, que va actuar com a mandatari: va urbanitzar, va dividir, va negociar, va publicitar… Ho va fer tot. Però el contracte deia clarament que ho feia en nom i per compte dels propietaris.

Això implica que el negoci continuava sent dels venedors, no de l’apoderat. El resultat? El TJUE ho deixa clar: el risc econòmic que no es vengui, o que les despeses superin els beneficis, és dels amos. I, per tant, ells són els qui estan desenvolupant l’activitat econòmica, encara que ho hagin fet “a distància”.

I què passa si el terreny és d’una parella casada?

El TJUE també resol un altre dubte interessant: quan el terreny pertany a una comunitat conjugal, com passa en la majoria dels matrimonis, qui tributa?

Resposta: la comunitat també pot ser subjecte passiu de l’IVA si:

• Tots dos cònjuges actuen junts en l’operació (per exemple, signant el contracte de mandat o compareixent davant notari).
• I l’operació es realitza amb aquest caràcter d’activitat econòmica (per exemple, diverses vendes successives, amb gestió professional, urbanització, etc.).
• I la comunitat assumeix el risc econòmic conjunt.

En altres paraules: no fa falta crear una societat perquè Hisenda et consideri “empresa” si tu i la teva parella esteu venent finques com si fos un negoci.

I si el terreny no era per a vendre sinó per a ús personal?

Aquí ve el matís important. El TJUE recorda que l’ús original del terreny no esborra el que es fa després. Pots haver rebut la finca com a herència o haver-la comprat sense ànim de lucre, però si anys després la converteixes en producte immobiliari a través d’un professional, el rellevant és el caràcter econòmic de l’acte de venda.

Així que vendre la teva finca no et converteix en empresari. Però vendre-la com ho faria una promotora, sí.

Conclusió pràctica: compte amb delegar i pensar que això t’eximeix

Amb aquesta sentència sobre la taula, la moralitat és molt clara: si vens un terreny amb ajuda professional, per molt personal que fos l’origen del bé, l’important és com s’estructura l’operació. Si hi ha urbanització, màrqueting, fragmentació, contracte de mandat… i tu hi apareixes com a titular en les escriptures, l’IVA pot trucar a la teva porta.

I recorda: que ho gestioni un altre no significa que no siguis tu el subjecte passiu. El que val és qui cobra, qui arrisca, i qui respon.

El que a primera vista sembla nou… pot no ser-ho

Imagina aquesta escena: un pare, empresari de tota la vida, mor. Els seus fills -que treballaven per a ell com a assalariats- es veuen d’un dia per altre amb la necessitat (i les ganes) de continuar l’activitat. Munten una societat limitada, lloguen els mateixos locals que ja usava el seu pare, compren les existències que encara quedaven, recullen el testimoni. Tot sembla anar sobre rodes. Fins que arriba el primer impost sobre societats.

I llavors, clar, es recorden d’aquest famós tipus reduït del 15% per a entitats de nova creació. Per què no aplicar-lo? Al cap i a la fi, l’empresa és nova, no?

Perquè resulta que no. O almenys, no per a Hisenda.

Quan és “nova” una societat per a l’Agència Tributària?

La llei (concretament l’article 29.1 de la Llei de l’impost sobre societats) és clara, encara que una mica enrevessada: només poden acollir-se al tipus reduït aquelles societats que realment iniciïn una activitat econòmica. I compte amb això: la norma afegeix un parany -més aviat una excepció- que sol passar desapercebuda.

No es considera nova una activitat quan:

• Ja era realitzada per una persona o entitat vinculada (per exemple, un familiar pròxim).
• I ha estat “traspassada” d’alguna manera a la nova societat, encara que sigui amb bona fe.

Per tant, si el que fas amb la teva nova societat és seguir exactament els passos de l’anterior titular, usant la seva clientela, el seu local, el seu inventari, les seves rutines… Hisenda entén que més que començar des de zero, estàs fent una reinterpretació formal del que ja hi havia.

El cas de la consulta V0016-25 de la DGT: un exemple de manual

La Direcció General de Tributs (DGT) s’ha pronunciat en una consulta recent (la V0016-25, de gener de 2025) que va com l’anell al dit per a il·lustrar aquesta situació.

En el cas analitzat:

• L’empresari mor.
• Els seus fills constitueixen una societat i continuen la mateixa activitat.
• Els immobles heretats són llogats a la nova societat.
• El pare, abans de morir, ven l’immobilitzat i les existències a aquesta societat.
• Els fills, ocupats anteriorment, passen a ser socis i treballadors.

Resultat: l’Administració considera que l’activitat no s’ha iniciat, sinó que ha estat transmesa d’un pare als seus fills. I, per tant, no es pot aplicar el tipus del 15%.

Però… per què tanta precisió?

La resposta és senzilla: Hisenda no vol que es “maquillin” empreses antigues com a noves només per a beneficiar-se d’un tipus més baix. I la veritat és que la llei posa la lupa especialment sobre les transmissions entre familiars, perquè aquí és on sol haver-hi més confusió entre herència i continuïtat empresarial.

La clau la trobem en la vinculació. L’article 18 de la mateixa llei considera que pares i fills són entitats vinculades. Així que si es transmet la mateixa activitat (encara que sigui per herència, per venda o per reorganització familiar), el resultat és que la societat no és nova a efectes fiscals.

Recomanacions

Abans d’aplicar el tipus reduït del 15%, és vital revisar tres aspectes:

1. Qui executava l’activitat abans.
2. Si existeix transmissió de béns, empleats, locals o clientela.
3. El vincle entre qui cedeix i qui rep.

Si la resposta a aquestes tres preguntes apunta a una continuïtat, és millor no aplicar el tipus reduït, perquè podria donar lloc a regularitzacions, interessos i fins i tot sancions.

El Tribunal Suprem, en la seva sentència de 27 de febrer de 2025 (Rec. 5804/2022), acaba de recordar una doctrina clau: quan coincideixen IT i una IPT, el treballador pot optar per la prestació que li resulti més favorable, i no està obligat a quedar-se amb l’opció de menor import només perquè així ho decideixi l’administració.

Què ha dit el Suprem?

El cas resolt no és rar:

• Una treballadora estava en situació d’IT per malalties relacionades amb la seva professió habitual.
• Temps després, i després d’una llarga batalla judicial, se li va reconèixer també una IPT amb efectes retroactius, és a dir, amb data anterior a la baixa mèdica.
• L’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) va entendre que, en existir aquesta retroactivitat, la IT “desapareixia” per a aquest període i que només es podia pagar la IPT.
• Però la treballadora ja havia guanyat un procediment anterior que reconeixia el seu dret a la IT en aquest mateix interval.

El Suprem entra en escena, i ho deixa molt clar: no es poden cobrar alhora dues prestacions que cobreixen la mateixa pèrdua d’ingressos, però sí que es pot triar entre l’una o l’altra.

Fonament legal: regla d’incompatibilitat, però amb opció del beneficiari

La regla general en el sistema de Seguretat Social és que no es pot protegir la mateixa renda dues vegades. Això és: si dues prestacions tenen la mateixa finalitat de substitució (en aquest cas, la del salari perdut), són incompatibles.

Fins aquí, tot és lògic.

No obstant això, l’article 163 de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS), encara que no esmenta específicament els casos en els quals una prestació és un subsidi (com la IT) i l’altra una pensió (com la IPT), sí que permet al beneficiari optar per la que més li convingui.

I aquesta és la clau que subratlla el Tribunal Suprem: si el treballador prefereix mantenir la IT per ser més beneficiosa econòmicament, pot fer-ho. I en aquest cas, la Seguretat Social ha de descomptar el que ja s’hagués cobrat de la IPT.

Per què és important aquesta sentència?

Perquè trenca amb una pràctica bastant comuna de l’INSS, que, davant de situacions de coincidència, tendeix a aplicar automàticament la prestació de menor quantia, anul·lant els efectes de l’altra sense marge perquè l’afectat decideixi.

I perquè reforça el dret dels treballadors a rebre el que veritablement els correspon, sobretot en processos complexos en els quals una prestació es reconeix judicialment temps després.

Què han de tenir en compte les empreses?

1. Revisar casos d’empleats que hagin passat per processos llargs de baixa mèdica seguits de reconeixement judicial d’incapacitat. Pot haver-hi situacions en què aquesta sentència sigui aplicable i hi hagi dret a reclamar diferències.
2. Informar els treballadors sobre el seu dret d’opció quan concorrin IT i IPT reconegudes amb dates coincidents.
3. Evitar acceptar resolucions de l’INSS sense valorar l’impacte econòmic real per al treballador.
4. Revisar quina prestació ha generat més ingressos nets i si hi ha hagut descomptes creuats.

El Tribunal Suprem ho ha deixat clar: no es tracta de cobrar el doble, sinó de triar bé.

Si algú es troba cobrant una IT i després li reconeixen una IPT amb efectes anteriors, pot optar per continuar cobrant la IT si el beneficia més, sempre que s’ajustin les quantitats ja abonades.

En un entorn on les prestacions socials són l’única sustentació de molts treballadors, aquesta sentència reafirma un principi bàsic: primer, les persones.

Aquest nou Reial decret no revoluciona el sistema, però normalitza la situació després del rebuig parlamentari del RDL 9/2024 i la posterior derogació del RD 35/2025, consolidant les mesures mitjançant una via reglamentària amb més seguretat jurídica.

1. Quantia màxima de pensions públiques: topall clar i sense sorpreses

Una de les claus que més interès genera entre els nostres clients amb bases reguladores elevades és la limitació de la quantia inicial de les pensions contributives. Doncs bé, es manté el límit ja previst:

• Màxim mensual: 3.267,60 €
• Màxim anual (amb pagues extres incloses): 45.746,40 €

Aquest topall s’aplica tant al sistema general de la Seguretat Social com al règim de classes passives de l’Estat, i no afecta pensions extraordinàries derivades d’actes terroristes.

Si un treballador accedeix a una pensió el 2025 i el seu càlcul excedeix aquest límit, s’aplicaran mecanismes automàtics de minoració (art. 3 del RD 316/2025). La pensió s’ajustarà des de l’inici, sense necessitat de tràmits posteriors.

2. Pujada general del 2,8%: a qui afecta?

La revaloració de les pensions el 2025 serà del 2,8%, aplicable des de l’1 de gener. Aquesta pujada afecta:

• Pensions contributives: jubilació, incapacitat permanent, viduïtat, orfandat i favor de familiars.
• Pensions de classes passives causades abans de l’1/1/2025.
• Pensions no contributives: jubilació i invalidesa.
• Prestacions i ajuts públics (familiars, VIH, subsidi de mobilitat, etc.).

Atenció. El percentatge s’aplica sobre la pensió base de desembre de 2024, sense incloure complements per mínims ni imports absorbibles.

3. Complements per mínims: compte amb els ingressos

Per a assolir les quanties mínimes fixades en els annexos del RD, es mantenen els complements per mínims. Ara bé, només es reconeixen si es compleixen uns certs requisits d’ingressos i convivència.

Per exemple:

• Si un pensionista percep rendiments del treball o del capital que superin els 9.193,00 €/any, ha de comunicar-ho en el termini d’un mes des que es produeixi.
• Es considerarà si conviu amb cònjuge a càrrec, sense cònjuge, o en unitat econòmica unipersonal, per a determinar la quantia del mínim.

El complement no és consolidable ni revalorable, i s’absorbeix si augmenten altres ingressos. És vital controlar aquest aspecte per a evitar devolucions futures.

4. Concurrència de pensions: revaloració i límit conjunt

Molts beneficiaris cobren més d’una pensió finançada amb fons públics (per exemple, una del sistema general i una altra de classes passives). En aquests casos:

• Totes dues pensions es revaloren individualment al 2,8%.
• Però si la suma total excedeix el límit màxim anual, s’apliquen reduccions proporcionals.
• Si hi ha noves pensions el 2025, també es revisa el límit des del seu reconeixement.

5. Habitatge, família i altres ajuts socials

El RD també regula altres imports de caràcter assistencial que poden afectar treballadors o familiars:

• Complement per no tenir habitatge en propietat: 525 €/any
• Assignació per fill amb discapacitat ≥33%: 1.000 €/any
• Assignació per fill ≥18 anys amb discapacitat ≥75 % i necessitat de suport: 8.707,20 €/any
• Subsidi de mobilitat: 1.002 €/any

A més, es manté el complement per bretxa de gènere: 35,90 €/mes per fill computable.

6. Pensions que no es revaloren

Encara que la majoria de les pensions i ajuts pugen un 2,8%, existeixen excepcions expresses:

• Pensions de caminers de l’Estat anteriors a 1985.
• Algunes pensions de mutualitats històriques, que ja havien aconseguit les quanties vigents el 1973.

7. Resumint…

Aquest Reial decret no canvia el fons del sistema, però sí que tanca la porta a la inseguretat que havien generat normes no convalidades i derogacions encadenades. Per a empreses i departaments de RH, el missatge és clar: es pot treballar amb tranquil·litat sobre aquest marc per a tot 2025.

Aquest reglament pren el relleu del veterà RD 2267/2004, i no es tracta d’una mera rentada de cara normatiu: actualitza els criteris, intensifica les inspeccions, exigeix una documentació tècnica més acurada i posa el focus en qualsevol ampliació o reforma dins dels espais industrials. En definitiva, no és pas paper mullat.

1. Què canvia realment?

• Unificació de criteris amb el Codi tècnic de l’edificació i el Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis.
• Inspeccions més freqüents i exigents: cada cinc anys, i a més, inspecció inicial obligatòria per a uns certs casos!
• Evacuació, resistència al foc, sistemes de detecció i alarma… tot puja el llistó tècnic. I les regles són més específiques si tens estructures verticals o materials tèxtils, cambres frigorífiques o prestatgeries metàl·liques.
• Requisits de disseny i memòria tècnica molt més detallats. Tot nou establiment (o reforma important) ha de comptar amb projecte tècnic signat i comunicació oficial davant Indústria.
• Períodes transitoris realistes, però amb parany: al cap de sis mesos (és a dir, al novembre), moltes d’aquestes obligacions ja seran ineludibles fins i tot per a indústries existents.

2. A quines empreses afecta el Reial decret 164/2025?

El RSCIEI afecta a totes les empreses que operin o hagin d’operar en establiments amb ús industrial. Segons l’article 2 del RD 164/2025, això inclou:

Activitats industrials: aquelles que encaixin en la definició de l’article 3.1 de la Llei 21/1992, d’Indústria, és a dir, producció, transformació, reparació, emmagatzematge o manteniment de béns materials, inclosos els processos físics, químics, mecànics, elèctrics o electrònics.

Exemples concrets:

• Empreses manufactureres (tèxtil, alimentària, metal·lúrgica, farmacèutica, etc.)
• Plantes de muntatge o acoblament
• Fàbriques de components electrònics o automoció

Magatzems industrials: qualsevol nau o espai dedicat a l’emmagatzematge de productes, matèries primeres o residus derivats d’una activitat industrial. No importa si hi ha producció o no.

Exemples:

• Magatzems logístics
• Centres de distribució
• Zones d’emmagatzematge intern de fàbriques

Tallers de reparació de vehicles: inclou tant els tallers petits de barri com centres multimarca o concessionaris amb servei tècnic. Estan expressament inclosos com a “ús industrial”.

Serveis auxiliars o complementaris: serveis que, encara que no generin directament un bé, estan al servei directe d’una activitat industrial.

Exemples:

• Rentadors industrials
• Zones d’assaig o prototipatge
• Sales de compressors, climatització, etc.
• Tallers interns dins de grans instal·lacions

Qui en queda fora?

Estan excloses expressament de l’àmbit del reglament:

• Centrals nuclears o instal·lacions radioactives
• Explotacions mineres
• Instal·lacions ramaderes o agrícoles
• Infraestructures d’ús militar
• Instal·lacions ferroviàries (en el que es refereix a servei l’art. 42.1 de la Llei 38/2015)

I si conviuen amb altres usos?

Si en el mateix edifici hi ha zones administratives, comercials, docents o de pública concurrència, s’aplica també el Codi tècnic de l’edificació (CTE DB-SI) i aquestes àrees han de configurar-se com a sectors d’incendi independents si superen unes certes superfícies (250 m² en general).

3. Claus que has de tenir en compte

1. Ja tens una nau industrial? Tranquil·litat: si no la tocaràs ni l’ampliaràs, pots seguir com fins ara. Però… a partir de novembre hauràs de complir noves exigències de manteniment, inspeccions i plans d’emergència.
2. L’estàs construint o reformant? Tens fins a quatre anys per a acabar segons la norma antiga… però només si ja tens llicència o sol·licitud en curs abans del 10 de maig. Si no, et tocarà passar per la pedra del nou reglament.
3. Activitat mixta o compartida? Si la teva activitat industrial conviu en el mateix edifici amb zones comercials, administratives o residencials, s’exigeix sectorització estricta i compliment del CTE DB-SI.
4. Hi ha hagut un incendio al teu establiment? Des d’ara tindràs quinze dies hàbils per a comunicar-ho a l’autoritat competent.
5. Què passa amb les inspeccions anteriors? Si en tenies una de vigent sota l’antic reglament, es respecta fins al seu venciment. Després, a adaptar-se al nou ritme.

4. I si no compleixo?

El de sempre: sancions. Però a més, risc reputacional, problemes en auditories i, el més important, responsabilitat en cas que hi hagi un incendi real. La norma no és capritxosa: cerca protegir vides i minimitzar danys.

El nou RSCIEI no és només una actualització tècnica. És un avís clar: la seguretat industrial no admet improvisacions. Si gestiones o assessores establiments industrials, aquest és el moment de revisar-ho tot: llicències, documentació, projectes, plans d’evacuació, manteniment, sistemes d’alarma… No esperis que sigui massa tard.