Alerta setmanal de continguts (setmana 18 del 2024)

Cada vegada són més els treballadors que contracten una assegurança mèdica privada a Espanya amb l’objectiu de millorar la seva assistència sanitària. Però, també són cada vegada més les empreses que ofereixen una assegurança de salut als seus empleats com a retribució flexible, capaç de reduir l’IRPF.

En negociar augments salarials o en oferir el paquet de retribució flexible, algunes empreses brinden als treballadors la possibilitat de contractar una assegurança mèdica per a ells i la seva família. Conegui els avantatges fiscals d’aquest producte.

Assegurança de salut en retribució flexible

En el context actual, cada vegada més empreses estan reconeixent la importància d’oferir assegurances mèdiques privades no només com un incentiu per als seus empleats, sinó també com una eina estratègica per a optimitzar la càrrega tributària associada a l’IRPF. En integrar l’assegurança de salut dins d’un esquema de retribució flexible, la seva empresa no sols contribueix a millorar la qualitat de vida dels seus treballadors, sinó que també maximitza la seva eficiència fiscal.

Avantatges fiscals

L’assegurança de salut oferta com a part de la retribució flexible presenta un atractiu benefici fiscal tant per als empleats com per a l’empresa. Les primes satisfetes per l’empresa fins a 500 euros anuals per assegurat no es consideren com a retribució en espècie i, per tant, estan exemptes d’IRPF. Aquest límit s’amplia fins a 1.500 euros en el cas de persones amb discapacitat. Aquest mecanisme no només representa un estalvi fiscal significatiu per a l’empleat, sinó que també redueix la càrrega tributària per a l’empresa.

Atenció. L’excés sobre aquesta xifra sí que és retribució en espècie i s’ha d’incloure en l’IRPF del treballador.

Com implementar l’assegurança de salut en la seva empresa

Per a implementar eficaçment aquest benefici, és crucial tenir en compte tots els integrants de la família de l’empleat:

• Cobertura per a la família: la llei permet incloure al cònjuge i als descendents de l’empleat en la cobertura de l’assegurança, sense limitació d’edat i sense requerir la convivència.
• Extensió de la cobertura: encara que la normativa fiscal accepta l’exempció quan la cobertura es limita al cònjuge i descendents, recomanem que també inclogui el treballador per a optimitzar els beneficis de l’assegurança.

Atenció. Respecte als familiars assegurats, tingui en compte el següent:

• L’edat dels descendents no està limitada. La llei es refereix a descendents, per la qual cosa l’exempció també es pot aplicar a les primes d’assegurança que cobreixin als nets o besnets del treballador.
• No es requereix que els descendents convisquin amb el treballador.
• Encara que Hisenda ha acceptat l’exempció quan l’assegurança cobreix únicament al cònjuge i als descendents, la llei exigeix que també cobreixi al treballador.

Exemple pràctic

Considerem el cas d’un empleat que té un cònjuge i dos fills, un dels quals té la seva pròpia família i viu separat. Si la seva empresa cobreix l’assegurança de salut per a ell, el seu cònjuge, els seus fills i els seus nets, podria gaudir d’una exempció de fins a 3.000 euros anuals en l’IRPF.

Aplicació pràctica i conclusions

Adoptar una assegurança de salut com a part de la retribució flexible pot ser una estratègia altament beneficiosa. Permet als empleats canviar part del seu salari brut, subjecte a impostos, per beneficis lliures d’impostos, millorant així el seu salari net efectiu sense costos addicionals per a l’empresa.

El convidem a considerar aquesta opció no només com una mesura de benestar per als seus empleats, sinó també com una eina estratègica per a optimitzar les finances de la seva empresa. Estem a la seva disposició per a assistir-lo en la implementació d’aquest benefici i per a respondre qualsevol consulta que pugui tenir sobre aquesta qüestió.

A l’hora de comprar una nau industrial, una oficina o un local comercial, l’opció més coneguda és sol·licitar un préstec hipotecari, però cada vegada té més força el lísing immobiliari, com a forma per a finançar una adquisició que suposa un important esforç per a la major part de les empreses i autònoms.

El lísing immobiliari és una modalitat de finançament a mitjà o llarg termini, que facilita, mitjançant un contracte d’arrendament financer, l’adquisició d’aquesta mena d’immobilitzat per les empreses. A través d’aquest contracte, l’arrendador cedeix a l’arrendatari l’ús i gaudi del bé immobiliari, a canvi del pagament d’unes quotes, en les quals s’inclouen els interessos. A la finalització del termini estipulat en la durada del contracte d’arrendament financer, i de l’abonament de totes les quotes periòdiques, l’arrendatari tindrà una opció de compra del bé.

Avantatges del lísing immobiliari

L’impost sobre societats permet la deducció de les quotes pagades en concepte de lísing immobiliari. Específicament, la fracció d’aquestes quotes que correspon a interessos és completament deduïble sense restriccions. D’altra banda, la part de recuperació del cost, que implica la devolució del principal del lísing, també és deduïble fins al límit del doble del coeficient d’amortització màxim permès per a l’actiu, o del triple en el cas d’empreses de reduïda dimensió. Això representa una oportunitat notable per a les empreses de disminuir la seva càrrega tributària anual.

Importància de la durada del contracte

Un dels requisits crucials per beneficiar-se de les deduccions fiscals en el lísing immobiliari és la durada del contracte, que s’ha d’estendre per un mínim de deu anys, a diferència dels lísings d’altres tipus d’actius, que només en calen dos. Si una empresa decideix cancel·lar el contracte de lísing abans de completar els deu anys, perd els incentius fiscals aplicats, i ha de retornar aquestes sumes més interessos de demora l’any de la cancel·lació.

Atenció. Repercussions en cas de cancel·lació anticipada:

• Si el lísing es formalitza per un termini superior i la cancel·lació anticipada es produeix passats els deu anys inicials, no s’incompleix la normativa i pot mantenir els avantatges fiscals que hagi aplicat.
• No obstant això, si la cancel·lació anticipada total es produeix durant els deu primers anys, es considera que s’ha incomplert un requisit essencial -el de la durada mínima de deu anys-, per la qual cosa l’any de la cancel·lació la seva empresa ha de retornar de cop els incentius aplicats fins a aquest moment juntament amb els interessos de demora que siguin aplicables.

Consideracions específiques sobre el valor del sòl

En el lísing d’immobles, és essencial diferenciar entre el valor del sòl i el valor de la construcció. La part del cost que correspon al sòl no és deduïble, ja que el sòl no es considera un actiu amortitzable. El contracte de lísing hauria d’especificar clarament aquesta separació per facilitar les deduccions correctes durant la declaració de l’impost. Les quotes corresponents a la construcció, d’altra banda, són deduïbles dins dels límits ja esmentats.

Consideracions durant períodes de carència

En alguns contractes de lísing, es poden acordar períodes de carència durant els quals només es paguen interessos. Durant aquests períodes, cap part del principal s’amortitza, la qual cosa implica que no es pot deduir la recuperació del cost. Aquest detall és crucial per a la planificació fiscal de l’empresa, atès que afecta directament la deduïbilitat dels pagaments durant aquests anys.

Aspecte	Consideracions principals
Durada del contracte	– Contracte de lísing d’immobles ha de tenir una durada mínima de deu anys.
	– Cancel·lació anticipada abans de deu anys resulta en la devolució d’incentius fiscals més interessos de demora.
Deduïbilitat de les quotes	– Interessos de les quotes són totalment deduïbles.
	– Recuperació del cost és deduïble fins al doble o triple del coeficient d’amortització, exclòs el valor del sòl.
Valor del sòl	– No deduïble, ja que el sòl no és amortitzable.
	– Necessitat de diferenciar en les quotes el que correspon a construcció (deduïble) i sòl (no deduïble).
Període de carència	– Només es paguen interessos durant el període de carència, sense possibilitat de deduir l’amortització.
	– Impacte en la recuperació del cost i deduccions durant el període de carència.

El lísing immobiliari ofereix notables avantatges fiscals que poden optimitzar considerablement la càrrega tributària en l’impost sobre societats. No obstant això, és essencial entendre i planificar adequadament els termes del contracte i les implicacions fiscals per a maximitzar aquests beneficis.

Si té empleats i s’ha plantejat si els treballadors de la seva empresa tenen o no obligació a sotmetre’s als reconeixements mèdics legals, la resposta general a aquest plantejament és que sí. Els treballadors poden estar obligats a sotmetre’s a revisions mèdiques en l’àmbit laboral, encara que existeixen excepcions i matisos.

En el context laboral, els reconeixements mèdics juguen un paper fonamental en la preservació de la salut i la seguretat dels treballadors. Amb el propòsit d’aclarir les responsabilitats i drets tant d’ocupadors com d’empleats en aquest àmbit, aquesta circular pretén oferir una guia detallada sobre l’obligatorietat dels reconeixements mèdics laborals, basant-nos en la legislació vigent i les millors pràctiques en l’àmbit de la prevenció de riscos laborals.

Dret a la salut i seguretat en el treball

L’Estatut dels Treballadors i la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals estableixen que els treballadors tenen dret a la integritat física i a una política de seguretat i higiene adequada. L’article 22 d’aquesta llei especifica que l’empresari ha de garantir la vigilància periòdica de l’estat de salut dels treballadors, sempre subjecte al seu consentiment, excepte en uns certs casos específics que es detallen a continuació.

Quan és obligatori el reconeixement mèdic?

1. Avaluació de condicions de treball: és obligatori quan cal avaluar els efectes de les condicions laborals en la salut dels treballadors. Això és aplicable en ambients de treball amb riscos elevats, com a exposició a substàncies tòxiques o nivells de soroll alts.

2. Verificació de l’estat de salut del treballador: quan la condició física o psicològica del treballador pugui representar un risc per a si mateix, per a altres treballadors, o per a tercers, és imprescindible fer reconeixements mèdics.

3. Disposicions legals específiques: alguns sectors regulats específicament per la llei requereixen exàmens mèdics obligatoris, com aquells que involucren treball amb radiacions ionitzants o substàncies perilloses.

4. Condicions estipulades per conveni: depenent del conveni col·lectiu aplicable, pot haver-hi estipulacions que exigeixin reconeixements mèdics regulars en uns certs tipus de treballs o indústries.

Atenció. A pesar que la llei defensa la voluntarietat (tal com consagra la Llei de prevenció de riscos laborals, cal el previ consentiment del treballador) per fer el reconeixement mèdic en virtut al dret a la intimitat (Article 18.1 de la Constitució espanyola), en determinades situacions existeix l’obligació de fer-lo.

Voluntarietat i excepcions

Encara que generalment el reconeixement és voluntari, les excepcions esmentades anteriorment obliguen el treballador a sotmetre’s a avaluacions mèdiques pel bé comú i la seguretat en l’entorn laboral. És fonamental que com a ocupador documenti correctament l’oferiment d’aquests reconeixements i, en cas de negativa per part del treballador, asseguri l’obtenció d’un document signat que acrediti aquesta renúncia.

Periodicitat i execució

Els reconeixements han de ser programats de manera periòdica, idealment anualment, encara que la llei no especifica una freqüència obligatòria. És crucial que els facin personal mèdic qualificat i en formes que minimitzin les molèsties per al treballador, respectant sempre la seva intimitat i dignitat.

Quan s’han de dur a terme els reconeixements mèdics?

Els reconeixements mèdics en l’empresa es poden fer en aquests moments:

• Al començament de la relació laboral: quan el treballador s’incorpora a la feina o quan se li assignen noves tasques que comporten riscos per a la salut. Fins i tot pot estar contemplat que aquest reconeixement es faci prèviament. En algunes empreses el reconeixement mèdic forma part del procés de selecció. Cal tenir en compte que els candidats encara no són treballadors de l’empresa i poden negar-se a fer aquest reconeixement. A més, en alguns casos es pot produir una discriminació en els processos de selecció si ens basem en aquest reconeixement a l’hora de seleccionar al treballador -per exemple, rebutjant per a un lloc administratiu una dona pel fet d’estar embarassada-.

• Quan es reprèn una feina: després d’una baixa de llarga durada per motius de salut, l’empresa pot imposar al treballador que es realitzi un reconeixement mèdic per descobrir si la malaltia podria repetir-se per motius laborals.

• De manera periòdica: aquest tipus de reconeixement sol fixar-se segons normes especials, tenint en compte riscos específics del lloc de treball. Per exemple, aquells treballadors que estan exposats a sorolls alts, han de passar un examen mèdic cada 3 o 5 anys, segons l’article 11 del Reial decret 286/2006, de 10 de març, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició al soroll.

Protecció de dades i confidencialitat

La confidencialitat de les dades de salut és primordial. Només el personal mèdic i les autoritats sanitàries tenen accés a la informació detallada de l’estat de salut del treballador. Els ocupadors només reben informació sobre la capacitat del treballador per a exercir la feina de casa o necessitats d’adaptació en el lloc de treball.

Com a ocupador, la seva responsabilitat no només és complir amb l’obligació d’oferir els reconeixements mèdics, sinó també d’actuar conforme a les regulacions que protegeixen els drets dels seus empleats. Estar ben informat i seguir les directrius legals i ètiques l’ajudarà a crear un ambient laboral segur i saludable.

Esperem que aquesta informació li sigui útil per gestionar adequadament la salut i seguretat en la seva empresa. No dubti a contactar amb nosaltres per a més detalls o assistència addicional.

En els darrers temps, hem assistit a un creixement notable dels incidents d’estafa a través de mitjans electrònics, en els quals els clients bancaris són induïts a autoritzar operacions fraudulentes. 

La Memòria de reclamacions del Banc d’Espanya posa de manifest que des de l’any 2019 han augmentat substancialment les reclamacions contra els proveïdors de serveis de pagament a conseqüència dels delictes de les estafes de phishing sofertes pels usuaris.

La jurisprudència recent, inclosa una sentència del Jutjat de primera instància número 53 de Barcelona, ha generat un important precedent sobre la responsabilitat del banc en aquests casos, suscitant debats sobre la protecció al consumidor i les obligacions contractuals entre les entitats financeres i els seus clients.

Diversos tribunals avalen que els bancs no retornin els diners estafats a un client si aquest va validar l’operació. El Jutjat de primera instància número 53 de Barcelona ha dictat una de les últimes sentències sobre aquest tema, del passat 15 de març, en la qual lliura a un banc de retornar al seu client 1.980 euros que li van estafar a través d’una trucada.

Marc legal i obligacions contractuals

El Reial decret llei 19/2018 és clar en el seu articulat sobre les operacions de pagament no autoritzades, atorgant al client una protecció inicial mitjançant la devolució immediata de l’import involucrat. No obstant això, la norma també emfatitza la responsabilitat del client de protegir les seves credencials de seguretat. Aquest balanç entre protecció i responsabilitat personal es converteix en un camp minat legal quan es tracta d’interpretar quines accions es consideren “raonables” per part del client.

Responsabilitat del banc en la verificació d’operacions

Els bancs, com en el cas esmentat on el client va ser contactat per estafadors fent-se passar per personal del BBVA, tenen procediments establerts per a sol·licitar confirmacions d’operacions sospitoses. La sentència destacada indica que el banc va complir amb el seu deure en enviar notificacions i requerir la confirmació del client mitjançant codis OTP (one time password), fins i tot quan les circumstàncies de la sol·licitud podrien semblar inusuals o generar dubtes.

Atenció. Els proveïdors de serveis de pagament de l’ordenant han de comunicar al Banc d’Espanya, concretament al Departament de Conducta d’Entitats, les operacions sobre les quals tinguin motius raonables per sospitar de l’existència de frau per part de l’ordenant. Conforme al que s’estableix en l’article 45.1 del Reial decret llei 19/2018, de 23 de novembre, de serveis de pagament i altres mesures urgents en matèria financera.

La digitalització dels serveis i productes bancaris és una realitat cada vegada més comuna i, com a usuaris, ens és d’utilitat conèixer les seves oportunitats i també els nous riscos que poden sorgir. El Portal del client bancari del Banc d’Espanya publica posts relatius al frau per internet.

Vegeu informació

La responsabilitat del client en la gestió de les seves credencials

El paper del client en la protecció de les seves pròpies credencials és crucial i va ser un factor determinant en la decisió del cas de Barcelona. El jutge va ressaltar que, malgrat la pressió i el nerviosisme del moment, la responsabilitat de llegir i entendre les comunicacions sobre transaccions recau en el client. Aquest enteniment subratlla la importància de l’educació financera i la consciència sobre seguretat digital com a mecanismes de defensa essencials contra el frau.

Expectatives futures i possibles canvis en la jurisprudència

L’Associació d’Usuaris Financers (Asufin) apunta que encara no existeix una jurisprudència consolidada del Tribunal Suprem sobre aquesta matèria, principalment a causa de les quanties habitualment baixes d’aquestes estafes. Aquest panorama suggereix una evolució futura en les interpretacions legals, possiblement encaminades a enfortir la posició del client, sempre que es demostri que hi ha hagut un exercici diligent i raonable de protecció de les seves credencials.

A tenir en compte

Aquest tipus de casos ressalta la necessitat imperiosa d’una col·laboració més estreta entre bancs i clients per a enfortir les mesures de seguretat i les pràctiques de verificació. Encara que els bancs tenen sistemes per protegir els seus clients, és imperatiu que tots dos actors entenguin i compleixin amb les seves respectives obligacions contractuals i legals. Com a especialistes en dret penal i mercantil, és essencial mantenir-se actualitzat sobre aquestes tendències i canvis normatius per a assessorar adequadament tant a entitats com a individus afectats per situacions de frau.

Aquesta anàlisi no sols és rellevant per a la comunitat legal, sinó que també serveix com un recordatori crític per als consumidors sobre la importància de la vigilància i l’educació en l’era digital.

Maig

Des del 7 de maig a l’1 de juliol

Presentació per telèfon de la declaració de Renda 2023

Fins al 13 de maig

INTRASTAT – Estadística Comerç Intracomunitari

• Abril 2024. Obligats a subministrar informació estadística

Fins al 20 de maig

Renda i societats

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes.

• Abril 2024. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

IVA

• Abril 2024. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349

Impost sobre les primes d’assegurances

• Abril 2024: 430

Impostos especials de fabricació

• Febrer 2024. Grans empreses: 561, 562, 563
• Abril 2024: 548, 566, 581
• Primer trimestre 2024. Excepte grans empreses: 561, 562, 563
• Declaració d’operacions pels destinataris registrats, representants fiscals i receptors autoritzats: 510

Impost especial sobre l’electricitat

• Abril 2024. Grans empreses: 560

Impostos mediambientals

• Abril 2024. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació: 592
• Any 2024. Impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica. Primer pagament fraccionat: 583

Impostos sobre les transaccions financeres

• Abril 2024: 604

Fins al 30 de maig

IVA

• Abril 2024. Autoliquidació: 303
• Abril 2024. Grup d’entitats, model individual: 322
• Abril 2024. Grup d’entitats, model agregat: 353
• Abril 2024. Operacions assimilades a les importacions: 380

Fins al 31 de maig

IVA

• Abril 2024. Finestreta única – Règim d’importació: 369

Impostos mediambientals

• Abril 2024. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Presentació comptabilitat i llibre registre d’existències

Declaració informativa anual de comptes financers en l’àmbit de l’assistència mútua

• Any 2023: 289

Declaració informativa anual de comptes financers de determinades persones estatunidenques (FATCA)

• Any 2023: 290

 

JUNY

Des del 3 de juny a l’1 de juliol

Presentació en les oficines de l’Agència Tributària de la declaració de Renda 2023

Fins al 12 de juny

INTRASTAT – Estadística Comerç Intracomunitari

• Maig 2024. Obligats a subministrar informació estadística

​​​​​​​Fins al 20 de juny

Renda i societats

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes.

• Maig 2024. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

IVA

• Maig 2024. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349

Impost sobre les primes d’assegurances

• Maig 2024: 430

Impostos especials de fabricació

• Març 2024. Grans empreses: 561, 562, 563
• Maig 2024: 548, 566, 581
• Declaració d’operacions pels destinataris registrats, representants fiscals i receptors autoritzats: 510

Impost especial sobre l’electricitat

• Maig 2024. Grans empreses: 560

Impostos mediambientals

• Maig 2024. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació: 592
• Any 2024. Impost sobre la producció de combustible nuclear gastat i residus radioactius resultants de la generació d’energia elèctrica nuclear. Primer pagament fraccionat: 584

Impost sobre les transaccions financeres

• Maig 2023: 604

Fins al 26 de juny

Renda i patrimoni

• Declaració anual renda i patrimoni 2023 amb resultat a ingressar amb domiciliació en compte: D-100, D-714

Fins al 30 de juny

IVA

• Maig 2024. Finestreta única – Règim d’importació: 369

1. Ajuts destinats a les explotacions agràries amb superfícies de vinya en resposta a l’agreujament de les condicions del sector primari derivat del conflicte bèl·lic a Ucraïna durant l’any 2023 (DOGC núm. 9120, de 12.3.2024)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9141

Data de publicació: 12/04/2024

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9141/2022982.pdf

2. Subvencions a inversions empresarials d’alt impacte (ref. BDNS 753122)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9140

Data de publicació: 11/04/2024

Termini: 06/05/2024

Organisme oficial: Agència per a la Competitivitat de l’Empresa

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9140/2022765.pdf

3. Subvencions per a projectes d’entitats que articulin el sector de la cultura digital

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9140

Data de publicació: 11/04/2024

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9140/2022681.pdf

4. Ajuts al sector apícola per a pol·linització per a l’any 2024 (ref. BDNS 752813)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9138

Data de publicació: 09/04/2024

Termini: 17/05/2024

Organisme oficial: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9138/2022017.pdf

5. Ajuts al sector pesquer en els àmbits de paralització temporal d’activitats pesqueres de la flota amb port base a Catalunya, d’acord amb el Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura (FEMPA)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9137

Data de publicació: 08/04/2024

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9137/2021888.pdf

6. Línia d’ajuts a la reindustrialització i manteniment d’activitat industrial en situació de dificultat a Catalunya (ref. BDNS 752329)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9136

Data de publicació: 05/04/2024

Termini: 01/10/2024

Organisme oficial: Departament d’Empresa i Treball

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9136/2021544.pdf

7. Ajuts destinats a les explotacions agràries amb superfícies d’olivera en resposta a l’agreujament de les condicions del sector primari derivat del conflicte bèl·lic a Ucraïna el 2023

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9135

Data de publicació: 04/04/2024

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Empresa i Treball

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9135/2021299.pdf

8. Ajuts de minimis destinats a les almàsseres que produeixen i comercialitzen oli afectades per la sequera persistent en la campanya 2022-2023

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9141

Data de publicació: 12/04/2024

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9141/2022902.pdf

9. Ajuts d’Indústria del Coneixement (IdC)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9149

Data de publicació: 24/04/2024

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament de Recerca i Universitats

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9149/2024989.pdf

10. Ajuts a la destil·lació de subproductes de la vinificació corresponents a la campanya 2023-2024 (ref. BDNS 756219)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9150

Data de publicació: 25/04/2024

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9150/2025127.pdf

11. Ajuts econòmics per promoure la participació de les pimes en l’actuació Missió empresarial a la Xina (BDNS 755093)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9151

Data de publicació: 26/04/2024

Termini: 30/05/2024

Organisme oficial: Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Manresa

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9151/2025398.pdf

12. Subvencions, en règim de concurrència competitiva, per al desenvolupament de projectes audiovisuals (ref. BDNS 753112)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9142

Data de publicació: 15/04/2024

Termini: 09/05/2024

Organisme oficial: Institut Català de les Empreses Culturals

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9142/2023149.pdf

13. Línia start-up capital de coinversió

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9143

Data de publicació: 16/04/2024

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Agència per a la Competitivitat de l’Empresa

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9143/2023439.pdf

14. Ajudes per al desenvolupament de plans d’implantació de solucions innovadores en el marc del Programa Pime Innova 2024, cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9143

Data de publicació: 16/04/2024

Termini: 23/05/2024

Organisme oficial: Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9143/2023572.pdf

15. Ajuts a la purificació del biogàs i a les infraestructures i les instal·lacions necessàries per a la injecció del biometà a la xarxa de gasoductes

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9145

Data de publicació: 18/04/2024

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9145/2023974.pdf

16. Subvencions en l’àmbit del comerç, dels serveis, l’artesania i la moda

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9146

Data de publicació: 19/04/2024

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9146/2024157.pdf

17. Ajuts de minimis per a la promoció i la certificació dels productes amb distintius d’origen i qualitat dels aliments i l’artesania alimentària a Catalunya

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9149

Data de publicació: 24/04/2024

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9149/2025048.pdf

18. Ajuts destinats a la implementació d’estratègies de desenvolupament rural a través del Tiquet Rural en el marc del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022 (operació 19.02.01) corresponents a l’any 2024 (ref. BDNS 754374)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9150

Data de publicació: 25/04/2024

Termini: 26/05/2024

Organisme oficial: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9150/2025147.pdf

1. Ajuts a inversions materials o immaterials en transformació, comercialització i desenvolupament de productes agraris, en el marc del Programa Nacional de Desenvolupament Rural 2014-2020, per al foment de la integració d’entitats associatives agroalimentàries de caràcter supraautonòmic

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 88

Data de publicació: 10/04/2024

Termini: 08/05/2024

Organisme oficial: Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

https://www.boe.es/boe/dias/2024/04/10/pdfs/BOE-B-2024-12871.pdf

2. Ajuts per a l’impuls de l’economia circular en el sector tèxtil, de la moda i confecció i del calçat, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència per a l’any 2024

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 87

Data de publicació: 09/04/2024

Termini: 10/06/2024

Organisme oficial: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

https://www.boe.es/boe/dias/2024/04/09/pdfs/BOE-B-2024-12797.pdf

3. Subvencions previstes en el Reial decret 388/2021, d’1 de juny, pel qual s’estableixen les bases reguladores de les subvencions destinades a l’obtenció d’avals de la Societat Anònima Estatal de Caució Agrària S.M.E. (SAECA) per titulars d’explotacions agràries, d’operadors econòmics del sector pesquer o d’indústries agroalimentàries

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 87

Data de publicació: 09/04/2024

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

https://www.boe.es/boe/dias/2024/04/09/pdfs/BOE-B-2024-12742.pdf

4. Ajuts destinats a nous projectes empresarials d’empreses innovadores (PROGRAMA NEOTEC)

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 84

Data de publicació: 05/04/2024

Termini: 10/05/2024

Organisme oficial: Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats

https://www.boe.es/boe/dias/2024/04/05/pdfs/BOE-B-2024-12121.pdf

5. Subvencions del «Projecte ICEX Vives» d’ICEX Espanya Exportació i Inversions, E.P.E., en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 84

Data de publicació: 05/04/2024

Termini: fins a fi crèdit pressupostari

Organisme oficial: Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa

https://www.boe.es/boe/dias/2024/04/05/pdfs/BOE-B-2024-12118.pdf

6. Ajuts per a l’acció i la promoció cultural corresponents a l’any 2024

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 99

Data de publicació: 23/04/2024

Termini: 15/05/2024

Organisme oficial: Ministeri de Cultura

https://www.boe.es/boe/dias/2024/04/23/pdfs/BOE-B-2024-14833.pdf