Alerta setmanal de continguts (setmana 18 del 2025)

L’Agència Tributària ha publicat al seu web, l’Acord d’ampliació de terminis amb venciments afectats per la crisi d’electricitat i la interrupció generalitzada del subministrament.

En concret, es declaren ampliats fins al dimecres 30 d’abril de 2025 els terminis amb venciment els dies 28 o 29 d’abril per a la:

1. Presentació de declaracions-liquidacions, així com de comunicacions o altres obligacions de caràcter formal.
2. Presentació d’al·legacions i presentació de proves en procediments d’aplicació dels tributs i duaners, així com per a atendre requeriments.
3. Realització de pagaments.
4. Interposició de recursos de reposició.

Amb la serenitat que exigeix cada decisió estratègica en la vida d’una societat, en aquesta circular abordem una qüestió que, si bé a simple vista podria semblar un detall tècnic, tanca conseqüències patrimonials d’un notable abast.

En efecte, la jubilació de l’empleat que exercia les funcions de gestió dels arrendaments obliga a buscar un substitut. La persona designada, ni més ni menys que el cònjuge de l’administrador, planteja immediatament un interrogant: la seva inclusió forçosa en el règim especial de treballadors autònoms (RETA), posa en risc el compliment dels requisits exigits per a l’exempció de les participacions en l’impost sobre el patrimoni?

La resposta, us avancem, és reconfortant.

Naturalesa de la relació: més enllà d’etiquetes formals

La Direcció General de Tributs (consulta vinculant V0203-25, de 19 de febrer) sosté que el determinant no és l’afiliació a un règim concret de la Seguretat Social, sinó l’existència real d’una relació laboral, en sentit material.

Així, encara que les peculiaritats del dret laboral exigeixin el seu enquadrament en el RETA, si la prestació del treball es desenvolupa sota les notes característiques de dependència, alienitat i retribució, es podrà entendre complert el requisit que l’article 27.2 de la Llei de l’IRPF imposa per a considerar que l’arrendament d’immobles constitueix una activitat econòmica.

En definitiva: no importen tant les formes com el contingut efectiu de la prestació.

Què ha de provar la societat en cas d’inspecció?

No n’hi ha prou, no obstant això, amb l’afirmació genèrica que existeix una relació laboral efectiva. Correspon al contribuent la càrrega d’acreditar aquest extrem mitjançant els mitjans de prova admesos en dret. I en aquest terreny, la prudència aconsella no escatimar esforços.

Entre la documentació rellevant a conservar destaquen:

• Contractes de prestació de serveis que detallen les funcions desenvolupades.
• Registres d’horaris que evidencien la jornada completa.
• Justificants de pagament de retribucions, bé en forma de nòmines o factures.
• Certificats de cotització en el RETA.
• Organigrames o descripcions de funcions que acreditin la integració en l’estructura de l’empresa.
• Evidències de subordinació, com ara instruccions de treball, correus electrònics, informes periòdics, entre altres.

L’Administració, recordem, avaluarà lliurement la prova aportada, i és decisiu que reflecteixi una situació de treball efectiu i no una mera aparença.

Que un treballador estigui afiliat al RETA per raons laborals no desvirtua, per si sol, l’existència d’una autèntica relació laboral en sentit tributari.

Amb tot, la diligència en la conservació de proves i la claredat en la relació jurídica continuen sent els millors aliats per a afrontar amb èxit qualsevol eventual comprovació administrativa.

El mercat de treball espanyol està a punt de fer un pas crucial en la defensa de la igualtat efectiva. Al BOE del dia 30 d’abril, s’ha publicat la Ley 2/2025 per la qual es​ modifica l’Estatut dels Treballadors per a eliminar, de manera definitiva, la possibilitat d’extingir automàticament el contracte laboral per la declaració d’incapacitat permanent total, absoluta o gran incapacitat. Aquesta norma entrarà en vigor el dia 1 de maig de 2025.

Es tracta d’un canvi de paradigma: el treballador ja no serà expulsat del seu lloc sense més ni més, sinó que serà ell qui decideixi si vol mantenir la seva vinculació laboral, sol·licitant l’adaptació del seu lloc o un canvi de tasques compatibles.

Així queda el procediment: decisió, adaptació i protecció

El procediment previst en la llei​ serà el següent:

• Declarada la incapacitat permanent, el treballador disposarà de deu dies naturals per a manifestar la seva voluntat de continuar vinculat a l’empresa.
• L’empresa tindrà tres mesos per valorar:
  • La possibilitat d’adaptar el lloc actual.
  • L’existència d’un altre lloc vacant i compatible.
  • O, en defecte d’això, justificar que l’ajust suposaria una càrrega excessiva.

Només si l’adaptació no és possible o resulta excessivament onerosa, i prèvia motivació per escrit, l’empresa podrà extingir el contracte.

Què implica “càrrega excessiva” i com es mesura?

La llei diferencia:

• Empreses de fins a 25 treballadors: la càrrega es considera excessiva si l’adaptació supera l’import més gran entre sis mesos de salari o la indemnització per acomiadament improcedent.
• Empreses més grans: es valorarà la mida de l’organització, els seus recursos econòmics i la possibilitat d’ajuts públics que compensin el cost.

No qualsevol dificultat justifica l’acomiadament: la llei exigeix una valoració seriosa i justificada.

Un canvi impulsat pel dret internacional i europeu

Aquesta reforma no sorgeix d’un buit. S’inspira en la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (ONU, 2006) i en la Directiva 2000/78/CE de la Unió Europea, que subratllen l’obligació de fer ajustos raonables abans d’excloure a algú del mercat laboral.

A escala nacional, a més, segueix la senda marcada per la recent reforma de l’article 49 de la Constitució espanyola, que reforça la prohibició de discriminació per motius de discapacitat.

Suspensió de contracte i adaptació: més temps i més protecció

En paral·lel, la llei modifica també el règim de suspensió del contracte. Mentre es tramiten els ajustos o el canvi de lloc, el treballador manté la suspensió de la relació laboral amb reserva del lloc fins a un màxim de dos anys. Això suposa un blindatge temporal que protegeix el treballador enfront de decisions precipitades o injustes.

Impacte per a les empreses: una gestió més exigent però també més justa

Les empreses hauran de:

• Comptar amb protocols d’adaptació de llocs de treball.
• Treballar de manera coordinada amb els seus serveis de prevenció de riscos laborals.
• Documentar exhaustivament les mesures adoptades i justificar degudament qualsevol impossibilitat d’adaptació.

A més, serà crucial que formin els responsables en matèria d’igualtat d’oportunitats i ajustos raonables, evitant així riscos de nul·litat d’acomiadaments.

Vivim temps en els quals diversificar ingressos ha deixat de ser una opció per a convertir-se en una necessitat. No obstant això, el que molts no saben és que el fet de treballar en més d’un lloc -sigui com a assalariat, autònom o les dues coses- no sols té implicacions fiscals, sinó profundes conseqüències en la seva cotització, la seva pensió, les seves prestacions i fins i tot en com i quan pot emmalaltir sense perdre drets.

Pluriocupació i pluriactivitat: conceptes similars, conseqüències molt distintes

Primer, convé distingir dues situacions que en la pràctica solen confondre’s, però que la Seguretat Social tracta de manera oposada:

• Pluriocupació: És treballador per compte d’altri en dues empreses o més, però tot dins del mateix règim, normalment el general. Aquí, tot es computa de manera conjunta.
• Pluriactivitat: combina feina per compte d’altri i treball autònom. Aquí cotitza en règims distints (RETA i general), amb obligacions duplicades… i a vegades, drets per duplicat.

Accidents i baixes: quan el cos es trenca, qui paga quina?

En cas d’accident de treball o malaltia professional, si està en pluriocupació, el més freqüent és que estigui de baixa en totes les seves ocupacions, tret que mèdicament es consideri que encara en pot continuar exercint alguna. I atenció: l’empresa on no va succeir l’accident també ha d’actuar, indicant la situació de pluriocupació en els comunicats.

En pluriactivitat, no obstant això, el tractament pot fragmentar-se: pot estar de baixa a la seva feina per compte d’altri, però continuar amb la seva activitat autònoma si no hi ha incompatibilitat física, o al revés. Aquí és fonamental quina contingència cobreix cada règim i si cotitza per elles.

Cotitzar més no significa cotitzar millor

Un dels errors més estesos és creure que en treballar en diversos llocs o tenir activitat dual es cotitza més i, per tant, s’obtindran prestacions més elevades. Greu error.

Existeix un topall màxim de cotització mensual (4.909,50 € el 2025). Si els seus ingressos superen aquest límit, la TGSS redistribuirà automàticament les bases entre les seves empreses, generant a vegades un estalvi empresarial… però cap benefici afegit per a vostè.

A més, si es troba en pluriactivitat i cotitza per contingències comunes en tots dos règims, fins i tot pot recuperar part de l’excés de cotització (fins al 50% de l’abonat en el RETA), sempre que superi el llindar de 16.672,66 €. Això sí: no esperi l’ingrés amb rapidesa. La devolució pot trigar mesos.

I la jubilació? Em toquen dues pensions? Depèn…

Si ha treballat molts anys en pluriactivitat i ha cotitzat com a mínim quinze anys en tots dos règims, pot tenir dret a dues pensions independents. Però si no arriba a aquest mínim en algun, la Seguretat Social acumularà les bases (fins al topall permès) i calcularà una sola pensió.

En pluriocupació, en canvi, no hi ha opció a doble pensió: tot se suma i es calcula com un únic treballador.

Bonificacions, compatibilitats i límits legals

Si està començant com a autònom i manté la seva ocupació assalariada, pot optar per interessants bonificacions per pluriactivitat: reduccions del 50 % o 25 % en la base mínima de cotització, segons la seva jornada laboral assalariada. Però atenció: aquests ajuts són incompatibles amb la tarifa plana.

També ha d’anar amb compte amb les clàusules d’exclusivitat o de plena dedicació que hagi signat. Incomplir-les -encara que sigui per treballar a les vacances- podria justificar un acomiadament disciplinari. I, per descomptat, no ha de generar competència deslleial entre ocupadors.

I l’atur?

En pluriocupació, si perd una de les seves feines, podria tenir dret a la desocupació si a la que conserva està a jornada parcial. Però en pluriactivitat, si segueix com a autònom després de perdre la seva ocupació assalariada, no podrà cobrar l’atur. La Seguretat Social ho considera activitat en marxa. I al revés: si deixa de ser autònom, però segueix com a assalariat, només podria cobrar el cessament d’activitat si va complir tots els requisits previs, entre ells, haver cotitzat per aquesta cobertura.

El treballador múltiple, sigui pluriocupat o pluriactiu, es mou en una prima línia que barreja oportunitats amb riscos. Comprendre les conseqüències reals de cada decisió laboral és, avui més que mai, essencial per a protegir-se, planificar a llarg termini i evitar sorpreses fiscals o prestacionals.

Les mesures aranzelàries imposades per l’Administració estatunidenca, que parteixen d’una premissa fal·laç i estan fetes sense cap sentit, han estat respostes per la nostra administració. 

Convé recordar que els Estats Units han atacat directament el sector de l’automoció, l’alumini, l’acer i l’agricultura. 

El reial decret es basa en quatre disposicions i dues disposicions finals. En primer lloc, s’aproven una línia d’avals, per a cobrir les necessitats de liquiditat o d’inversió, derivats pels mateixos aranzels, la cobrança dels quals es regulen en l’article 2.

Els articles 3 i 4 recullen modificacions dels pressupostos de 2023, que amplia la possibilitat de la cobertura que pot emetre l’asseguradora CESCE (Companyia Espanyola d’Assegurances de Crèdit a l’Exportació, Societat Anònima (CESCE) per compte de l’Estat).

L’article 6 suspèn la causa de dissolució per pèrdues per esdeveniments naturals, fet que d’alguna forma compara les mesures aranzelàries amb un esdeveniment natural. S’estén també el termini per a formular comptes anuals.

En resum, aquest pedaç del Govern suscita diverses reflexions:

1. Que aquest poder legislatiu que tenim és incapaç d’aprovar els pressupostos de 2024 ni de 2025, perquè la modificació que es fa és d’una llei de 2022 per als pressupostos de 2023. 
2. Que aquests “pedaços” els pagarem tots amb els nostres impostos, perquè acabaran pujant. 
3. Que les mesures aranzelàries estatunidenques més val que no tornin, perquè generaran una cadena d’ERO i concursos grans a Espanya, però molt més grans als Estats Units. 

A més de tot això, cal tenir en compte que aquestes mesures de resposta és probable que no serveixin per a res i que els diners no arribin mai, o que arribin en les pitjors condicions possibles. Al final, si tirem la vista enrere, els préstecs ICO Covid només van servir per a arruïnar a famílies i empreses. Es van fer uns préstecs ICO que les entitats bancàries denegaven o encara pitjor, obligaven els administradors a avalar-los, quan aquest mateix préstec ja tenia un aval públic.

O encara pitjor, és probable que tot sigui com els ajuts als autònoms de la COVID, que cinc anys després, les estan reclamant a tothom, provocant la insolvència sobtada dels ajudats. O pitjor encara, com les subvencions PLA RENOVE dels cotxes elèctrics, que triguen tres anys a arribar o fins i tot com els ajuts de la DANA de València, que tampoc arriben mai i quan arriben la gent ja està arruïnada.

Hauria estat molt millor que no haguessin fet cap mesura d'”ajut”, ja que tot el proposat és per a emplenar portades dels diaris, però la utilitat de tot això és zero. Tenim un clar cas d’inutilitat de l’Administració Pública. L’administració Trump pren unes mesures aranzelàries que no faran més que arruïnar als ciutadans americans, i l’administració Sánchez pren unes mesures que no serviran per a res. I tots els ciutadans d’aquí i d’allí ho acabarem pagant amb més impostos.

La gran apagada elèctrica que ha paralitzat la península Ibèrica durant més de deu hores no sols va deixar a les fosques ciutats senceres: també va sembrar dubtes sobre les conseqüències jurídiques d’aquest col·lapse. Ara, en plena recuperació de la normalitat, és essencial saber quins drets emparen a consumidors, empreses i treballadors afectats.

L’escenari actual planteja nombroses incògnites. I la resposta a moltes d’elles depèn d’un factor clau encara per aclarir: la causa va ser força major o negligència?

Què pot reclamar segons el tipus de mal?

1. Danys personals. Si ha sofert lesions relacionades amb l’apagada -per exemple, en accidents o en trajectes en itinerància a la feina-, les teves assegurances de vida, accidents o salut podrien cobrir-lo. Acreditar-ho adequadament serà fonamental: cal conservar comunicats mèdics, atestats o informes d’urgències.

2. Danys materials en la llar i negocis

• Aliments i medicaments fets malbé: la seva assegurança de la llar pot incloure cobertura per pèrdua de béns refrigerats. Guardi fotografies, tiquets de compra i qualsevol document que justifiqui el perjudici.
• Electrodomèstics espatllats: la responsabilitat pot recaure sobre la distribuïdora elèctrica si el mal es deu a sobretensions després de la reposició del subministrament. Consulti la seva pòlissa de la llar o reclami directament a la companyia.

3. Viatges cancel·lats o retardats

• En transport ferroviari, té dret al reemborsament o reubicació gratuïta, a més d’aliments, begudes i, si és el cas, allotjament.
• En transport aeri, les aerolínies han de cobrir la seva assistència (menjar, hotel, transport a l’allotjament), encara que no procedeixen indemnitzacions econòmiques per força major.

4. Contractes cancel·lats i serveis no prestats. En principi, si un contracte o reserva no es pot complir per l’apagada, té dret al reemborsament de quantitats pagades per endavant.

Es pot reclamar a les companyies elèctriques?

Depèn de si es confirma que l’apagada es va deure a una causa de força major o a una fallada imputable a les distribuïdores. Si va existir negligència, els usuaris afectats podran reclamar indemnització pels danys soferts.

En tot cas, el Reial decret 1955/2000 (pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica) garanteix que, si el nombre o durada de les interrupcions supera uns certs límits, les companyies han d’aplicar un descompte automàtic en la factura, de fins a un màxim del 10% anual.

• Atenció. Aquesta compensació, encara que automàtica, no cobrirà els danys concrets en béns o serveis. Per a reclamar-los, haurà de dirigir-se personalment a la distribuïdora o a la seva asseguradora.

El Consorci de Compensació d’Assegurances no cobrirà aquesta apagada

Hem de recordar que el Consorci només cobreix fenòmens extraordinaris com a inundacions, terratrèmols o terrorisme, però no els talls de subministrament elèctric. La reclamació ha d’orientar-se a assegurances privades o a l’empresa subministradora.

Impacte laboral: què passa si no vas poder treballar?

L’Estatut dels Treballadors (art. 30) protegeix el treballador en aquests casos. Si no va poder prestar serveis per una apagada externa, no està obligat a recuperar les hores perdudes ni se li pot descomptar el salari.

El Tribunal Suprem ha reiterat (sentències de 2023 i 2024) que aquesta protecció s’estén també a teletreballadors afectats per caigudes de xarxa o talls elèctrics: han de continuar percebent el seu salari com si haguessin treballat.

Recomanacions pràctiques per a reclamar

• Documenti-ho tot: fotografies, vídeos, tiquets de compra, pressupostos de reparació o factures.
• Consulti les seves pòlisses d’assegurança. Busqui cobertures de danys elèctrics, deterioració d’aliments o interrupció d’activitat empresarial.
• Dirigeixi la seva reclamació a la distribuïdora. A la factura hi trobarà les dades de contacte.
• En cas de silenci o negativa, recorri a l’òrgan competent de la seva comunitat autònoma.
• No oblidi els termini. Moltes pòlisses exigeixen comunicar el sinistre en un màxim de set dies.

La gran apagada no sols ha interromput la llum: també ha posat a prova els engranatges legals que protegeixen els nostres drets com a consumidors, treballadors i empresaris. Saber actuar, conservar proves i reclamar de manera adequada pot marcar la diferència entre assumir pèrdues o recuperar-ne almenys una part.

Davant la incertesa, informació, paciència… i fermesa.

Maig

Des del 6 de maig al 30 de juny

Presentació per telèfon de la declaració de Renda 2024

Fins al 12 de maig

INTRASTAT – Estadística Comerç Intracomunitari

• Abril 2025. Obligats a subministrar informació estadística

Fins al 20 de maig

Renda i societats

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes i, de rendes de no residents obtingudes sense establiment permanent.

• Abril 2025. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

IVA

• Abril 2025. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349
• Sol·licitud de devolució per subjectes passius en el règim simplificat de l’IVA i que exerceixin l’activitat de transport de viatgers o de mercaderies per carretera, per adquirir determinats mitjans de transport: 308

Impost sobre les primes d’assegurances

• Abril 2025: 430

Impostos especials de fabricació

• Febrer 2025. Grans empreses: 561, 562, 563
• Abril 2025: 548, 566, 581
• Primer trimestre 2025. Excepte grans empreses: 561, 562, 563
• Declaració d’operacions pels destinataris registrats i representants fiscals: 510

Impost especial sobre l’electricitat

• Abril 2025. Grans empreses: 560

Impostos mediambientals

• Abril 2025. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació: 592
• Any 2025. Impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica. Primer pagament fraccionat: 583

Impostos sobre les transaccions financeres

• Abril 2025: 604

Fins al 30 de maig

IVA

• Abril 2025. Autoliquidació: 303
• Abril 2025. Grup d’entitats, model individual: 322
• Abril 2025. Grup d’entitats, model agregat: 353
• Abril 2025. Operacions assimilades a les importacions: 380

Fins al 31 de maig

IVA

• Abril 2025. Finestreta única – Règim d’importació: 369

 

Juny

Fins al 2 de juny i des del 2 de juny al 30 de juny

Fins al 2 de juny

Impostos Mediambientals

• Abril 2025. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Presentació comptabilitat i llibre registre d’existències

Declaració informativa anual de comptes financers en l’àmbit de l’assistència mútua

• Any 2024: 289

Declaració informativa anual de comptes financers de determinades persones estatunidencs (FATCA)

• Any 2024: 290

Des del 2 de juny al 30 de juny

Presentació en les oficines de l’Agència Tributària de la declaració de Renda 2024

Fins al 12 de juny

INTRASTAT – Estadística Comerç Intracomunitari

• Maig 2025. Obligats a subministrar informació estadística

Fins al 20 de juny

Renda i Societats

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les Institucions d’Inversió Col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes i, de rendes de no residents obtingudes sense establiment permanent.

• Maig 2025. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

IVA

• Maig 2025. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349
• Sol·licitud de devolució per subjectes passius en el règim simplificat de l’IVA i que exerceixin l’activitat de transport de viatgers o de mercaderies per carretera, per adquirir determinats mitjans de transport: 308

Impost sobre les primes d’assegurances

• Maig 2025: 430

Impostos especials de fabricació

• Març 2025. Grans empreses: 561, 562, 563
• Maig 2025: 548, 566, 581
• Maig 2025: 573 (Autoliquidació), A24 (Sol·licitud de devolució)
• Declaració d’operacions pels destinataris registrats i representants fiscals: 510

Impost especial sobre l’electricitat

• Maig 2025. Grans empreses: 560

Impostos Mediambientals

• Maig 2025. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació: 592
• Any 2025. Impost sobre la producció de combustible nuclear gastat i residus radioactius resultants de la generació d’energia nucleoeléctrica. Primer pagament fraccionat: 584

Impost sobre les transaccions financeres

• Maig 2024: 604

Fins al 25 de juny

Renda i Patrimoni

• Declaració anual Renda i Patrimoni 2024 amb resultat per ingressar amb domiciliació en compte: D-100, D-714

Fins al 30 de juny

Renda i Patrimoni

• Declaració anual Renda i Patrimoni 2024 amb resultat per retornar, renúncia a la devolució, negatiu i per ingressar sense domiciliació del primer termini: D-100, D-714
• Declaració anual de Renda del règim especial de tributació per a treballadors, professionals, emprenedors i inversors desplaçats a territori espanyol 2024: 151

IVA

• Maig 2025: Autoliquidació: 303
• Maig 2025: Grup d’entitats, model individual: 322
• Maig 2025: Grup d’entitats, model agregat: 353
• Maig 2025. Finestreta única – Règim d’importació: 369
• Maig 2025. Operacions assimilades a les importacions: 380
• Quart trimestre 2024: sol·licitud de reemborsament de les quotes tributàries suportades relatives a l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, a les Casernes Generals Internacionals d’aquesta Organització i als Estats part en aquest Tractat: 364
• Quart trimestre 2024: sol·licitud de reemborsament de les quotes tributàries suportades per les forces armades dels Estats membres de la UE : 381

Impostos Mediambientals

• Maig 2025. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Presentació comptabilitat i llibre registre d’existències

Declaració informativa anual d’ajuts rebuts en el marc del règim econòmic i fiscal de les Canarias i altres ajuts d’estat per contribuents de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques o l’Impost sobre la Renda de no Residents sense establiment permanent

• Any 2024: 282

Declaració informativa anual d’ajuts rebuts en el marc del Règim fiscal especial de les Illes Balears per contribuents de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques o l’Impost sobre la Renda de no Residents sense establiment permanent

• Any 2024: 283