Alerta setmanal de continguts (setmana 19 del 2024)

En aquesta circular, abordem una qüestió rellevant per als titulars de béns immobles destinats a l’arrendament de locals comercials: la determinació dels immobles que s’han de computar per a la tributació en l’impost sobre activitats econòmiques (IAE).

Com ja deu saber, l’arrendament de béns immobles està subjecte a tributació sota els epígrafs 861.1 i 861.2 de les Tarifes de l’IAE, aprovades pel Reial decret legislatiu 1175/1990. Aquests epígrafs s’apliquen, respectivament, al lloguer d’habitatges i al lloguer de locals industrials i altres lloguers no classificats d’una altra manera. Aquests epígrafs presenten característiques específiques:

• Nacionalitat de la quota: l’exacció de l’impost és gestionada per l’Agència Estatal d’Administració Tributària, no pels municipis on es localitzen els immobles.

• Càlcul de la quota: es basa en els valors cadastrals dels immobles, aplicant un coeficient de l’1 per 1000 sobre aquests valors.

• Exempció per quota mínima: no s’exigeix tributació ni declaració si la quota és inferior a 601,01 euros, el que succeeix si el valor cadastral total no supera els 601.010 euros.

Punt clau: quins immobles s’han de computar?

La Direcció General de Tributs (DGT) ha aclarit recentment que, per a la tributació en l’IAE, s’han de computar exclusivament els immobles que estiguin efectivament llogats. Això suposa un canvi respecte a interpretacions anteriors on es considerava que s’havien d’incloure tots els immobles disponibles per a lloguer, estiguessin o no efectivament llogats al moment de la meritació de l’impost.

Consultes rellevants de la DGT

1. Consulta V3227-23 (13 de desembre de 2023): aquesta consulta rectifica un error anterior i confirma que tan sols els immobles efectivament arrendats han de ser considerats per a la tributació.
2. Consulta CV 0233-24 (29 de febrer de 2024): ratifica que en l’epígraf 861.2 només s’han de considerar per a tributació aquells locals industrials i béns efectivament llogats.

Declaració de variació de dades

És important recordar que, si els valors cadastrals dels immobles arrendats canvien significativament (més o menys del 20%), s’ha de presentar una declaració de variació de dades, segons l’indicat per la normativa vigent.

IAE: resum de tributació d’arrendaments d’immobles

Determinació del dies a quo

La resolució distingeix clarament entre el “naixement del dret a deduir” i el seu “exercici”. El dies a quo, o punt d’inici per al còmput de la caducitat d’aquest dret, es fixa en el moment en què neix el dret, és a dir, quan es reporten les quotes deduïbles.

Exercici del dret a deduir

L’exercici del dret a deduir es pot fer únicament en la declaració-liquidació corresponent al període de liquidació en el qual el titular ha suportat les quotes deduïbles, o en les declaracions de períodes successius, sempre que no hagi transcorregut el termini de quatre anys des del naixement del dret.

Jurisprudència

El TEAC reforça la seva decisió basant-se en la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que estableix que el dret a la deducció de l’IVA neix simultàniament amb l’exigibilitat de l’impost. A més, per a exercir aquest dret, s’han de complir uns certs requisits subjectius i objectius, inclosa la condició d’empresari o professional del destinatari de l’operació, i que els béns o serveis adquirits es destinin a la realització d’operacions determinades.

Implicacions per a la pràctica empresarial

Donat aquest aclariment, és fonamental que les empreses ajustin els seus processos de comptabilitat i declaració d’IVA per assegurar-se que es respecten els terminis establerts per a la deducció de l’IVA, evitant així la possible caducitat del dret.

A tenir en compte:

• Verificació del naixement del dret: asseguri’s d’identificar correctament la data en què es reporten les quotes deduïbles.

• Cronometratge de l’exercici del dret: exerceixi el dret a deduir en la declaració del període en què es van suportar les quotes o en els quatre anys subsegüents.

• Compliment de requisits: verifiqui que es compleixen tots els requisits subjectius i objectius per a exercir la deducció.

• Revisió de documentació: mantingui una documentació adequada i completa que justifiqui el dret a la deducció, incloses les factures i altres documents justificatius.

Davant qualsevol dubte o necessitat d’aclariment, consulti amb el seu assessor fiscal per garantir la correcta aplicació d’aquestes normes.

En el món laboral, es consideren drets adquirits del treballador, aquelles condicions de treball que l’empresari aplica als seus treballadors, sent aquestes més favorables que les reconegudes en el seu conveni col·lectiu, Estatut dels Treballadors, disposicions legals o contracte laboral.

L’aplicació dels drets adquirits apareix regulada en l’art. 3.1.c de l’ET i poden ser reconeguts de manera unilateral per l’empresari i també poden ser acordats entre les parts.

En aquesta circular tractarem d’aclarir la naturalesa dels drets adquirits, la seva consolidació i les vies legals disponibles per a la seva protecció o modificació.

Què són els drets adquirits?

Els drets adquirits en l’entorn laboral són beneficis o condicions que els treballadors han obtingut durant la relació laboral, ja sigui per concessió explícita de l’empresari o per la pràctica continuada i consistent. Exemples d’aquests poden incloure un salari superior al conveni, més dies de vacances, jornades reduïdes, entre altres.

Consolidació dels drets adquirits

Perquè un benefici es consideri un dret adquirit consolidat, és essencial considerar la repetició temporal del benefici, la voluntat clara de l’empresari de concedir-lo, i que suposi una millora sobre les condicions estàndard establertes per contracte o conveni. La jurisprudència ha emfatitzat que no existeix un termini fix per a la consolidació, però sí que es requereix una continuïtat i millora evident en els termes laborals de l’empleat.

Reconeixement legal dels drets adquirits

L’Estatut dels Treballadors (ET), en l’article 3.1, estableix els drets adquirits com un mecanisme de protecció al treballador, garantint que les condicions de treball no poden ser alterades en detriment del ja concedit sense un acord clar o situacions excepcionals justificades.

Una de les claus per ser considerat com a dret adquirit és que es porti gaudint de manera continuada d’un dret determinat.

No obstant això, com ha establert la jurisprudència en la sentència del Tribunal Suprem de 7 de juliol de 2010 o de 22 de setembre de 2011, la mera persistència o repetició en el temps no és causa suficient, sinó que és necessari que aquesta actuació persistent en el temps determini la voluntat de l’empresari de concedir el dret de manera indefinida.

Un exemple molt típic d’una condició més beneficiosa és el lliurament per part de l’empresa d’una cistella de Nada, tal com ha reiterat la jurisprudència en diverses ocasions.

Protecció dels drets adquirits

Accions del treballador

• Negociació directa: primera instància de resolució de conflictes.
• Inspecció de treball: si la negociació no prospera, es pot recórrer a la inspecció de treball per denunciar incompliments.
• Acció judicial: com a últim recurs, el treballador pot iniciar una demanda judicial per a la protecció dels seus drets.

Revocació de drets per l’empresa

• Modificació substancial de condicions: cal una justificació vàlida i notificació prèvia.

• Acord mutu: els drets poden ser revocats si existeix un acord entre les parts.

• Compensació i absorció: millores poden ser absorbides per increments obligatoris derivats de canvis en la legislació o el conveni.

Què pot fer el treballador davant la pèrdua d’un dret adquirit?

En el supòsit d’una modificació substancial de les condicions de treball que afecti la pèrdua de drets adquirits, el treballador té l’opció de:

• Impugnar la modificació en seu judicial en el termini de vint dies des de la seva notificació, mitjançant la corresponent demanda.

• Sol·licitar l’extinció del contracte, sempre que els drets adquirits afectats siguin els recollits en l’art. 41.1 de l’ET.

Per a la impugnació de la modificació en seu judicial, a l’ésser un procediment especial, no requereix papereta de conciliació prèvia, amb la qual cosa, directament es pot interposar la demanda en seu judicial.

Llista de control per a la gestió de drets adquirits

•  Verificar l’existència de beneficis reiterats i el seu reconeixement com a drets adquirits.
•  Avaluar la legalitat de les condicions laborals actuals enfront dels estàndards del contracte i el conveni.
•  Consultar amb representants legals abans de procedir a la modificació de qualsevol dret adquirit.
•  Notificar adequadament a totes les parts involucrades sobre canvis proposats o necessaris segons la situació econòmica i legal de l’empresa.
•  Assegurar-se que totes les modificacions es facin de conformitat amb els requisits legals i amb el respecte degut als drets dels treballadors.

Una de les obligacions més bàsiques dels administradors d’empresa, és el d’elaborar i dipositar els comptes anuals en el Registre Mercantil en el mes següent a la seva aprovació per junta general.

Aquesta obligació té aspectes controvertits i vicissituds. Per començar, hem de parlar de les conseqüències de l’incompliment.

Si no es dipositen els comptes anuals en el Registre Mercantil, s’ha de produir el tancament del full, i no es pot inscriure cap altre acte en el Registre. Hi ha una excepció: nomenar liquidadors, revocar poders, dissoldre la societat o cessar administradors.

Aquest tancament es produeix quan passa un any des que acaba l’obligació de dipositar, és a dir un any des del tancament de l’exercici social.

Podem evitar el tancament de dues maneres, dipositar els comptes anuals pendents, o els dels últims 3 exercicis, o fins i tot presentant certificat d’impossibilitat de dipòsit per no estar aprovats.

Sancions

L’altra conseqüència que hem de tenir en compte és que no dipositar-los implica una sanció econòmica que imposarà l’ICAC. En aquest sentit, s’inicia un expedient sancionador, per incompliment del deure de dipòsit de comptes anuals, i l’objectiu d’aquests procediments sancionadors és impulsar que les empreses presentin els comptes anuals, d’acord amb el desdeny que a vegades han ocorregut en la història mercantil del nostre país.

La sanció imposable pot anar de 1.200 a 60.000 euros, o fins a 300.000 euros si les vendes superen els 6 milions d’euros. Les sancions es calculen en percentatge de l’actiu de l’última declaració de l’impost sobre societats.

Aquesta infracció prescriu al cap de tres anys.

L’objectiu d’aquestes normes és millorar la transparència empresarial i protegir els interessos de tercers. Cal tenir en compte que el sistema de comptes anuals existent a Espanya està dissenyat perquè les empreses puguin decidir si contractar o no amb una altra, és a dir si confiar o no en la solvència de la contrapart. Al mateix temps, les asseguradores de crèdit són les que han de validar les operacions, i ho fan a partir de documents comptables i fiscals.

Hem de tenir en compte que hi ha moltes operacions de crèdit es fan a través de lliuraments de mercaderies o serveis, que es paguen a setmanes, per no dir que de vegades, a mesos vista. Hi ha operacions de mercaderies que es lliuren i es paguen a noranta dies, fet que implica confiar en l’empresari que els rep. Per a això, el qui lliura, pot assegurar l’operació amb una asseguradora de crèdit: aquestes només asseguraran l’operació si el receptor, té una comptabilitat feta, dipositada i ordenada.

Pèrdues que redueixen el patrimoni a menys de la meitat del capital social

En un altre ordre de coses, cal tenir en compte que, si les pèrdues redueixen el patrimoni a menys de la meitat del capital social, els deutes es poden arribar a reclamar als administradors que han permès que això passi. Tanmateix, hi ha una presumpció de responsabilitat contra l’administrador, en el cas que els comptes no estiguin dipositats. Això pressiona als administradors a fer la feina de casa de manera correcta.