Alerta setmanal de continguts (setmana 2 del 2026)

Encara que la deducció per inversió en habitatge habitual en l’IRPF va ser suprimida amb caràcter general el 2013, continua sent aplicable per als qui van adquirir el seu habitatge amb anterioritat, sempre que compleixin els requisits del règim transitori.

En aquests casos, la deducció es calcula sobre les quantitats satisfetes per l’adquisició de l’habitatge habitual, amb un límit màxim anual, i exigeix dues condicions bàsiques: ser titular de l’immoble i que aquest constitueixi la residència habitual.

Estar en el règim transitori no amplia el dret a deduir més enllà del que permet la titularitat real de l’immoble.

Copropietat i finançament no són el mateix

Un dels errors més habituals és confondre qui paga amb qui és propietari. Des del punt de vista fiscal, són plans diferents.

La normativa de l’IRPF no condiciona la deducció a l’origen dels diners ni a qui efectua materialment els pagaments. És irrellevant que s’utilitzin fons propis, aliens o fins i tot que el préstec procedeixi d’un familiar. El que sí que resulta determinant és el percentatge de titularitat sobre l’habitatge.

L’esforç econòmic personal no modifica, per si sol, el dret a deducció.

Què succeeix quan el préstec és solidari

En molts casos, per exigència de l’entitat financera, el préstec hipotecari es formalitza amb diversos prestataris i amb caràcter solidari. Jurídicament, això implica que cada prestatari respon del total, però fiscalment no altera el repartiment intern del préstec.

La Direcció General de Tributs (DGT) entén que, excepte prova en contra, cada prestatari participa en el préstec en proporció a la seva titularitat, amb independència de qui efectuï els pagaments cada mes.

• Atenció. La responsabilitat solidària enfront del banc no es tradueix en més dret fiscal enfront d’Hisenda.

La clau està en la titularitat de l’immoble

La deducció per inversió en habitatge habitual està lligada al ple domini de l’immoble, encara que aquest sigui compartit. Si una persona és propietària d’un determinat percentatge indivís, només pot deduir en aquesta mateixa proporció.

Encara que assumeixi el pagament íntegre de la hipoteca, la base de la deducció es limita al percentatge de propietat que figuri en escriptura.

• Atenció. Hisenda no atén pactes privats ni a acords familiars no reflectits en la titularitat registral.

Exemple

Suposem una persona que va adquirir en 2009 el seu habitatge habitual juntament amb un germà, al 50%, perquè el banc va exigir tots dos com a compradors i prestataris. Des del primer moment, és ella qui resideix en l’habitatge i qui paga el 100% de la hipoteca, sense que el germà contribueixi als pagaments.

A l’efecte de l’IRPF, i encara que l’esforç econòmic sigui exclusivament seu, només podrà aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual sobre el 50% de les quantitats satisfetes, perquè aquest és el seu percentatge de titularitat.

L’altre 50% no genera dret a deducció, encara que el copropietari no pagui res ni visqui en l’habitatge.

Pagar per compte d’un altre copropietari no amplia la base de la deducció.

Per què Hisenda manté aquest criteri?

L’Administració parteix d’una idea senzilla: la deducció és un benefici fiscal lligat a l’adquisició d’un bé concret, no a l’esforç financer realitzat.

Permetre que qui paga més dedueixi més, al marge de la titularitat, suposaria introduir un criteri subjectiu difícil de controlar i fàcilment manipulable. Per això, el repartiment es fa en funció de la propietat i no del pagament efectiu.

El criteri és estable i reiterat; no es tracta d’una interpretació aïllada.

Quines alternatives convé valorar en aquests casos?

Quan una persona assumeix íntegrament una hipoteca que correspon formalment a uns quants, convé analitzar si la situació pot regularitzar-se en el futur: extinció de condomini, modificació de titularitats o ajustos patrimonials.

No fer-ho manté una desconnexió permanent entre la realitat econòmica i la fiscal, que s’arrossega any rere any en la declaració.

• Atenció. Mantenir copropietats “de conveniència” pot tenir efectes fiscals negatius a llarg termini.

Revisió recomanable 

En aquests supòsits, és aconsellable revisar l’escriptura de compravenda, el préstec hipotecari i el percentatge de deducció aplicat en exercicis anteriors. Un error mantingut en el temps pot derivar en regularitzacions i sancions.

La deducció per habitatge habitual és un dels aspectes més controlats de l’IRPF, precisament pel seu impacte econòmic.

Deduir més del permès per la titularitat pot donar lloc a ajustos retroactius.

En la deducció per inversió en habitatge habitual, no mana qui paga, sinó qui és propietari. Encara que la situació pugui semblar injusta des d’un punt de vista personal, el criteri fiscal és clar, estable i difícilment discutible. Revisar la titularitat i anticipar els seus efectes evita sorpreses quan ja no hi ha marge de correcció.

Al tancament de l’exercici, una empresa pot adquirir la condició d’entitat patrimonial si més de la meitat del seu actiu està compost per valors o per béns no afectes a una activitat econòmica.

Aquesta anàlisi no es fa per intuïció ni pel tipus de negoci, sinó per una comparació purament quantitativa. I aquí és on sorgeixen molts problemes: societats que continuen operant, però que la seva estructura patrimonial ha canviat amb el temps.

No cal que l’empresa deixi de facturar per a ser considerada patrimonial. N’hi ha prou que canviï el pes del seu actiu.

Les conseqüències fiscals

Que una societat sigui considerada patrimonial no és una etiqueta innòcua. Suposa, entre altres coses, perdre l’accés a determinats incentius fiscals que moltes empreses donen per descomptats.

Entre els principals efectes destaquen:

• La impossibilitat d’aplicar els incentius del règim d’entitats de reduïda dimensió.
• La possible limitació en la compensació de bases imposables negatives si es produeix una transmissió significativa del capital social.

És a dir, l’impacte no es limita al present, sinó que pot condicionar decisions futures.

• Atenció. Una societat amb pèrdues pendents pot veure molt restringit el seu aprofitament després d’un canvi en l’accionariat.

L’error habitual en comprovar el percentatge de l’actiu

Una de les errades més freqüents és mirar únicament el balanç tancat el 31 de desembre. No obstant això, la llei exigeix calcular la mitjana dels balanços trimestrals de l’exercici.

Això significa que una operació puntual a final d’any no sempre reflecteix la realitat fiscal que es tindrà en compte. La fotografia vàlida és la del conjunt de l’exercici, no la de l’últim dia.

• Atenció. Un immoble adquirit o venut a final d’any pot no alterar el resultat si no canvia la mitjana anual.

Quins valors no computen com a tals?

A l’efecte d’aquest càlcul, no tot el que figura com a “valors” en comptabilitat es té en compte. Queden fora, entre altres:

• Els actius mantinguts per a complir obligacions legals.

• Els efectes comercials derivats de l’activitat ordinària.

• Les participacions d’almenys un 5% en societats operatives, sempre que es mantinguin durant un any i existeixi una mínima estructura de gestió.

Aquest matís és clau per a no inflar artificialment el percentatge d’actius no afectes.

No n’hi ha prou amb tenir participacions en altres societats: han de complir tots els requisits per a quedar excloses del còmput.

Diners i crèdits que tampoc penalitzen

Un altre punt que sol generar dubtes és el tractament dels diners i dels drets de crèdit. No es consideren actius no afectes quan procedeixen de la venda d’elements afectes o de valors vàlids i s’han generat en el mateix exercici o en els dos anteriors.

Això evita que una empresa es vegi penalitzada simplement per haver venut un actiu operatiu recentment.

• Atenció. L’origen dels diners es tan important com el seu import.

Com afecta la condició patrimonial als socis?

Si els socis de l’empresa són altres societats, la qualificació com a patrimonial també pot tenir conseqüències per a ells, especialment en cas de transmissió de participacions.

L’exempció per doble imposició en l’impost sobre societats no desapareix, però es pot veure limitada en funció dels anys en què l’entitat participada hagi estat patrimonial.

La tributació del soci depèn de l’historial patrimonial de la societat participada, no sols del moment de la venda.

Un exemple

Imaginem una societat que vengui la seva participació del 30% en una altra empresa després de deu anys de tinença, obtenint un guany de 600.000 euros. Les reserves acumulades de la participada ascendeixen a 300.000 euros.

• La part del benefici vinculada a reserves sí que pot beneficiar-se de l’exempció.
• La resta del guany s’haurà de repartir proporcionalment segons els anys en què la societat participada va ser patrimonial.

Si la participada va ser patrimonial durant 4 d’aquests 10 anys, només la part proporcional generada en els altres 6 exercicis podrà gaudir plenament de l’exempció.

El resultat pràctic és més base imposable de l’esperada si no s’ha seguit l’evolució patrimonial any a any.

El repartiment és lineal tret que es provi el contrari, i aquesta prova no sempre és senzilla.

Una revisió imprescindible abans de tancar l’exercici

Abans de donar per tancat l’impost sobre societats, convé revisar amb calma la composició de l’actiu i la seva evolució trimestral. No fer-ho pot portar a aplicar incentius que després Hisenda qüestioni.

En molts casos, el problema no és en l’operació, sinó a no haver-la anticipat fiscalment.

Detectar a temps la condició patrimonial permet ajustar decisions abans que l’exercici estigui tancat.

La condició de societat patrimonial no sempre es percep, però els seus efectes fiscals són molt reals. Una revisió preventiva del balanç, ben feta i amb criteri, pot evitar perdre incentius o enfrontar-se a regularitzacions futures innecessàries.

Des de l’1 de gener de 2026, l’accés a subvencions i bonificacions en matèria d’ocupació i formació es mou en un terreny més exigent. El Reial decret 1189/2025 no elimina ajudes ni tanca la porta a la formació bonificada, però sí que introdueix una idea clara: qui vulgui beneficiar-se de fons públics haurà de justificar-ho millor i durant més temps.

L’objectiu declarat és millorar l’ocupabilitat i el desenvolupament professional, tant de persones desocupades com dels qui ja estan treballant. En la pràctica, això es tradueix en més coordinació entre administracions, més controls i menys marge per a errors formals que abans podien passar desapercebuts.

A partir d’ara, una gestió “relaxada” de la formació pot convertir-se en un problema real davant una comprovació administrativa.

Dues normes retocades per a encaixar el nou model

El reial decret actua sobre dos textos que ja eren coneguts per les empreses. D’una banda, ajusta el règim de subvencions en matèria d’ocupació; d’una altra, revisa en profunditat les regles de la formació programada en les empreses.

La intenció és alinear aquestes normes amb la Llei d’ocupació i amb la nova ordenació de la formació professional, evitant contradiccions i tancant buits que fins ara generaven interpretacions dispars entre territoris.

No es tracta d’una reforma cosmètica. És un reajustament pensat perquè totes les peces -Estat, comunitats autònomes i organismes de control- funcionin de forma més sincronitzada.

• Atenció. El que abans es resolia amb criteris distints segons la comunitat autònoma tendeix ara a un control més homogeni i coordinat.

Subvencions a corporacions locals i una novetat econòmica rellevant

En matèria de subvencions, es manté el règim de concessió directa per als programes clàssics de garantia de rendes, especialment en l’àmbit agrari. No obstant això, desapareix aquest sistema per a altres ajudes locals orientades a la creació d’ocupació estable.

La principal novetat és la incorporació d’una percepció econòmica diària per assistència a accions formatives, dirigida inicialment a persones desocupades de Ceuta i Melilla i, en determinats casos, a col·lectius considerats prioritaris.

Aquesta ajuda no serà automàtica ni generalitzada. La seva aplicació dependrà del que estableixi cada convocatòria o programa concret i tindrà límits clars en la seva quantia.

• Atenció. Aquesta percepció diària és incompatible amb altres ajudes similars, la qual cosa obliga a revisar bé cada cas abans de sol·licitar-la.

Quantia i condicions de la nova percepció diària

La prestació econòmica per dia d’assistència tindrà un sostre màxim fixat en el 75% de l’IPREM diari. No és una quantitat lliure ni acumulable sense control, i la seva regulació concreta es desenvoluparà mitjançant ordre ministerial.

A més, aquesta ajuda no pot coincidir amb altres de destinades a transport, manutenció, allotjament o conciliació. El sistema obliga a triar i justificar amb precisió quin suport se sol·licita i per què.

• Atenció. Sol·licitar ajudes incompatibles entre si pot acabar en devolucions i problemes posteriors, fins i tot encara que existeixi bona fe.

Formació programada en l’empresa i bonificacions més vigilades

Un dels canvis més rellevants afecta directament les empreses que utilitzen la formació bonificada. El crèdit anual assignat a cada empresa passa a consolidar-se com un límit estricte, sense interpretacions flexibles.

A més, es fixa amb claredat el moment fins al qual poden aplicar-se les bonificacions: el tancament del termini de liquidació de quotes de desembre, excepte en casos de cessament d’activitat. A partir d’aquí, no hi ha marge.

La norma insisteix en un fet que ja existia, però que ara agafa una altra dimensió: els costos formatius han d’estar perfectament identificats en la comptabilitat i sostinguts per documentació sòlida.

• Atenció. Aplicar bonificacions fora de termini o sense suport comptable clar és un dels principals focus de devolució futura.

Documentació, conservació i controls reals

L’empresa haurà de conservar factures, registres comptables i qualsevol document justificatiu durant almenys quatre anys, o més si així ho exigeix la normativa europea. Ja no es tracta només de guardar papers, sinó de poder explicar-los amb coherència.

Els controls també pugen d’intensitat: almenys el deu per cent dels fons públics destinats a formació hauran de ser objecte d’actuacions de seguiment, tant en temps real com a posteriori.

Una visita de control pot produir-se fins i tot temps després d’haver aplicat la bonificació, quan ja no es té l’assumpte “fresc”.

Coordinació entre administracions i possibles conseqüències

Les comunitats autònomes hauran de comunicar al SEPE els resultats dels seus controls i les irregularitats detectades. Al seu torn, la Fundació Estatal per a la Formació a l’Ocupació col·laborarà en les comprovacions, encara que sense potestat sancionadora.

Si es detecten bonificacions indegudes, l’empresa podrà veure’s obligada a retornar totalment o parcial les quantitats aplicades, amb interessos de demora inclosos.

• Atenció. Superar el crèdit anual de formació és causa directa de devolució, fins i tot encara que la formació s’hagi fet.

Ajudes, beques i ajustos sectorials

El reial decret també integra aquesta nova percepció econòmica en el sistema general d’ajudes i beques per a desocupats que participen en accions formatives, incloses les pràctiques no laborals.

A més, es garanteix la continuïtat de les actuals comissions paritàries sectorials fins que es constitueixin les noves estructures previstes en la normativa, evitant buits de gestió durant el període transitori.

Els sectors amb formació específica han de revisar el paper de les seves comissions paritàries en aquesta nova etapa.

Entrada en vigor

La norma va entrar en vigor l’1 de gener de 2026 i es recolza en la competència estatal en matèria laboral i de planificació econòmica, encara que la seva execució recaigui en bona part en les comunitats autònomes.

Això implica que, des del primer mes de l’any, tota acció formativa bonificada o subvencionada ja s’ha de plantejar amb aquestes noves regles presents, no com un ajust posterior.

La formació iniciada el 2026 es jutjarà amb criteris nous, encara que l’empresa estigui acostumada als anteriors.

Durant més d’una dècada, l’edat de jubilació ha anat avançant a poc a poc, gairebé sense que moltes persones en fossin plenament conscients. Aquest procés gradual arriba a la seva fi el 2026, i a partir d’aquí el sistema es torna més exigent i menys flexible.

Des d’aquest moment, l’edat legal per a jubilar-se dependrà de manera directa del nombre d’anys efectivament cotitzats, sense dreceres ni interpretacions simplistes. No n’hi ha prou amb “ser a prop” ni amb haver treballat molts anys de manera irregular.

No tothom qui compleixi seixanta-cinc anys el 2026 es podrà jubilar automàticament.

Què succeeix el 2026 amb l’edat ordinària

L’any 2026 es consolida un doble escenari que convé tenir molt clar:

• Els qui acreditin trenta-vuit anys i tres mesos o més de cotització es podran jubilar en complir seixanta-cinc anys.
• Els qui no arribin a aquest llindar hauran d’esperar fins als seixanta-sis anys i deu mesos.

Aquest matís és important perquè moltes persones es queden a pocs mesos del mínim exigit i desconeixen que això retarda la jubilació gairebé dos anys complets.

Un petit desfasament en els mesos cotitzats pot tenir un impacte desproporcionat en la data de jubilació.

L’escenari definitiu a partir de 2027

Des de 2027 el sistema s’estabilitza definitivament:

• Només els qui acreditin trenta-vuit anys i sis mesos de cotització efectiva podran jubilar-se a seixanta-cinc anys.
• La resta haurà d’esperar fins als seixanta-set anys, sense excepcions generals.

Aquest serà el marc de referència ordinari per als pròxims anys, per la qual cosa convé revisar amb temps la carrera de cotització de cada treballador.

• Atenció. A partir de 2027, no arribar al mínim exigit implica retardar la jubilació dos anys complets.

El requisit mínim de cotització continua sent clau

Més enllà de l’edat, hi ha un requisit que continua sent imprescindible i que genera molts malentesos: haver cotitzat almenys quinze anys, i que dos d’aquests anys estiguin dins dels 15 anteriors a la jubilació.

Aquest segon punt sol passar-se per alt, especialment en persones amb carreres laborals molt discontínues o llargs períodes sense alta en la Seguretat Social.

• Atenció. No n’hi ha prou amb arribar als quinze anys totals si no es compleix el requisit de cotització recent.

Un cas freqüent que genera confusió

Pensem en una treballadora que compleix seixanta-cinc anys el setembre de 2026 i que en aquest moment acredita trenta-vuit anys i un mes de cotització. A primera vista, podria semblar que ha d’esperar gairebé dos anys més.

No obstant això, si continua treballant uns mesos més i assoleix els trenta-vuit anys i tres mesos dins de 2026, es podrà jubilar en aquest mateix moment, sempre que tingui complerts els seixanta-cinc anys.

Aquest tipus de situacions són habituals i requereixen revisar mes a mes la vida laboral, no sols el total anual.

El dret a jubilar-se pot activar-se durant el mateix any, no sols en la data exacta de l’aniversari.

Quan haver treballat poc temps retarda més de l’esperat

Un altre escenari habitual és el de persones que han estat molts anys fora del mercat laboral. Per exemple, algú que es reincorpora amb seixanta-sis anys, amb només tretze anys cotitzats, pensant que amb un parell d’anys més en tindrà prou.

Encara que en complir seixanta-set anys ja assoleixi els quinze anys totals, si no ha cotitzat almenys dos anys dins dels últims 15, haurà de continuar treballant més temps per a complir aquest requisit específic.

• Atenció. La jubilació pot retardar-se fins i tot més enllà dels seixanta-set anys si no es compleix la cotització recent exigida per la llei.

El servei militar

Existeix encara la creença que el servei militar obligatori suma automàticament com a anys cotitzats a l’efecte de jubilació ordinària. Això no és correcte.

Aquests períodes no serveixen per a avançar l’edat de jubilació ordinària ni per a assolir els llindars de trenta-vuit anys i un mes exigits. La seva utilitat és molt limitada i només es reconeix, amb un màxim d’un any, en supòsits concrets de jubilació anticipada o parcial.

• Atenció. Comptar amb la “mili” per a arribar abans a la jubilació ordinària pot portar a errors de càlcul importants.

Una recomanació pràctica abans de prendre decisions

Amb aquest nou escenari, anticipar la jubilació exigeix planificació, no sols bona intenció. Revisar la vida laboral, comprovar llacunes de cotització i calcular amb precisió els mesos acumulats és més important que mai.

Prendre decisions sense aquesta anàlisi prèvia pot suposar retards inesperats o plans que després no encaixen amb la realitat legal.

• Atenció. Abans de fixar una data de jubilació, convé comprovar les dades oficials i no fiar-se només d’estimacions generals.

La jubilació ja no respon a regles simples. Edat i cotització van de bracet, i petits detalls poden canviar per complet el resultat final. Revisar cada cas amb calma i antelació evita sorpreses quan ja no hi ha marge de maniobra.

Una empresa pot tancar un exercici amb pèrdues per motius molt distints: una inversió puntual, un canvi de cicle, un client que cau o una estructura de costos que ja no encaixa amb el volum d’activitat real.

El problema apareix quan les pèrdues es repeteixen o quan s’assumeixen com una cosa “temporal” sense una anàlisi seriosa darrere. En aquest punt, deixen de ser una dada comptable i passen a convertir-se en un senyal d’alerta.

Una pèrdua puntual pot ser estratègica; diverses de seguides solen ser estructurals.

Com afecten les pèrdues al balanç de l’empresa

Des del punt de vista mercantil, les pèrdues impacten directament en els fons propis. Cada exercici negatiu redueix el patrimoni net i, si no es compensa, pot situar l’empresa en una posició delicada.

Quan el patrimoni net s’acosta o cau per sota de determinats llindars, la societat entra en zones de risc que no sempre es perceben a simple vista, però que tenen conseqüències legals.

• Atenció. El balanç pot estar “ben presentat” i, així i tot, amagar una feblesa patrimonial rellevant.

L’efecte en la imatge enfront de tercers

Les pèrdues no sols afecten l’empresa internament. Bancs, proveïdors, socis i fins i tot clients rellevants llegeixen els estats financers amb més atenció del que se sol pensar.

Una empresa amb pèrdues recurrents pot trobar més dificultats per a finançar-se, renegociar condicions o atreure nous projectes, encara que el negoci operatiu continuï funcionant.

• Atenció. El resultat comptable influeix en la confiança, encara que l’activitat diària sembli estable.

Pèrdues i continuïtat del negoci

Un dels aspectes més sensibles és la relació entre pèrdues i principi d’empresa en funcionament. Quan els números no quadren, sorgeix la pregunta clau: és una situació reversible o hi ha un problema de viabilitat?

Respondre aquesta qüestió exigeix anar més enllà del resultat de l’exercici i analitzar fluxos de caixa, estructura de costos, dependència de clients i capacitat real d’adaptació.

• Atenció. No tota empresa amb pèrdues és inviable, però tota empresa inviable sol arrossegar pèrdues.

Decisions que solen retardar-se massa

En la pràctica, moltes empreses amb pèrdues prolonguen decisions incòmodes: ajustar despeses, redefinir preus, replantejar línies de negoci o reconèixer que uns certs projectes no funcionen.

El retard sol tenir un cost més elevat que la decisió en si, perquè consumeix recursos i temps, dos factors que rares vegades sobren quan hi ha pèrdues.

• Atenció. Posposar decisions per a “veure si millora” sol empitjorar el marge de maniobra.

Què pot fer un assessor o despatx en aquest escenari?

El paper de l’assessor no es limita a reflectir les pèrdues en la comptabilitat o a presentar els comptes anuals. El seu veritable valor apareix quan ajuda a interpretar els números i a convertir-los en decisions.

Un despatx pot aportar, entre altres coses:

• Una anàlisi realista de la situació patrimonial.
• Escenaris de continuïtat i d’ajust.
• Revisió de costos, marges i preus.
• Alternatives societàries o financeres abans que el problema sigui irreversible.

L’assessor arriba tard si només intervé quan el problema ja és legalment crític.

Pèrdues i responsabilitat dels administradors

Des del punt de vista mercantil, les pèrdues també afecten els qui gestionen l’empresa. Determinades situacions obliguen a actuar i documentar decisions, no sols a esperar.

Ignorar l’evolució negativa del patrimoni pot generar responsabilitats personals si no s’adopten mesures quan la llei ho exigeix.

• Atenció. La passivitat davant pèrdues greus no és una opció neutra per a l’administrador.

Anticipar-se marca la diferència

Les empreses que millor travessen períodes de pèrdues no són les que mai no en tenen, sinó les que les detecten aviat i actuen amb criteri.

Comptar amb un assessor que conegui el negoci, no sols la normativa, permet guanyar perspectiva, ordenar prioritats i decidir amb menys pressió.

Com més aviat s’analitza el problema, més opcions reals existeixen.

Les pèrdues són un símptoma, no un diagnòstic complet. Poden ser una fase del creixement o l’avantsala d’un problema més greu. La diferència està en com s’interpreten i quines decisions es prenen a partir d’elles. Un assessor o despatx no elimina les pèrdues, però sí que pot ajudar a entendre-les, limitar-les i, en molts casos, revertir-les abans que condicionin el futur de l’empresa.

1. Ajuts destinats a subvencionar els costos per a la compra de productes a base de saponines en la lluita contra el caragol poma en el delta de l’Ebre per a 2025

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9563

Data de publicació: 15/12/2025

Termini: 9/01/2026

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9563/2124920.pdf

2. Subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a l’organització d’esdeveniments de contingut cultural digital a Catalunya per a l’any 2026 (ref. BDNS 873424)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9563

Data de publicació: 15/12/2025

Termini: 12/02/2026

Organisme oficial: Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9563/2125053.pdf

3. Ajuts per fomentar la pesca i l’aqüicultura sostenibles i la transformació i comercialització dels productes pesquers que estableix el Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura (FEMPA)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9562

Data de publicació: 12/12/2025

Termini: 13/02/2026

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9562/2124764.pdf

4. Bases reguladores complementàries que han de regir els ajuts per a la repoblació d’explotacions de bestiar boví, oví i caprí a conseqüència del seu sacrifici per buidatges sanitaris del Reial decret 82/2015, de 13 de febrer, i les bases reguladores dels ajuts per a la repoblació d’explotacions de bestiar boví, oví i caprí com a conseqüència del seu sacrifici per buidatges sanitaris exclosos de l’àmbit del Reial decret 82/2015, de 13 de febrer, i d’explotacions que han obtingut resultats desfavorables a proves de camp en aplicació de programes oficials

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9569

Data de publicació: 9/12/2025

Termini: 10/01/2026

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9559/2123769.pdf

5. Subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a l’edició de llibres d’interès cultural especial o de temàtiques i gèneres poc difosos en llengua catalana o occitana (ref. BDNS 871758)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9559

Data de publicació: 9/12/2025

Termini: 3/02/2026

Organisme oficial: Institut Català de les Empreses Culturals

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9559/2123665.pdf

6. Ajuts de minimis per a la promoció de les exportacions de les indústries agroalimentàries a Catalunya

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9557

Data de publicació: 4/12/2025

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9557/2123242.pdf

7. Subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a l’edició d’obres literàries singulars i sobre moviments i autors literaris per a l’any 2026 (ref. BDNS 871209)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9556

Data de publicació: 3/12/2025

Termini: 28/01/2026

Organisme oficial: Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9556/2122881.pdf

8. Subvencions de l’any 2025 per al suport a la continuïtat empresarial i les segones oportunitats (ref. BDNS 871569)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9555

Data de publicació: 2/12/2025

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Empresa i Treball

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9555/2122455.pdf

9. Ajuts de minimis destinats a la promoció i la comercialització de la venda de proximitat a Catalunya

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9552

Data de publicació: 12/12/2025

Termini: 13/01/2026

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9562/2124808.pdf

10. Subvencions per a l’any 2026 en relació amb les actuacions del programa Treball i Formació, per a la participació de les entitats locals (SOC-TRFO EELL)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9572

Data de publicació: 29/12/2025

Termini: 20/02/2026

Organisme oficial: Servei Públic d’Ocupació de Catalunya

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9572/2127172.pdf

11. Subvencions per a l’any 2026 en relació amb les actuacions del programa de la Línia 2. Entitats contractants. Programa Integral Plus per a la inserció de persones desocupades (SOC-INTEGRAL PLUS CONTRACTANTS)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9572

Data de publicació: 29/12/2025

Termini: 1/09/2026

Organisme oficial: Servei Públic d’Ocupació de Catalunya

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9572/2127212.pdf

12. Subvencions per al foment de la contractació amb formació en el marc de les campanyes agràries a Lleida (SOC – CAMPANYA AGRÀRIA A LLEIDA)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9572

Data de publicació: 29/12/2025

Termini: 09/02/2026

Organisme oficial: Servei Públic d’Ocupació de Catalunya

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9572/2127200.pdf

1. Programes “Repotenciació Circular” per a la concessió d’ajudes a la inversió en la repotenciació d’instal·lacions eòliques i en la renovació tecnològica i mediambiental de minicentrals hidroelèctriques de fins a 50 MW, en el marc del PRTR

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 312

Data de publicació: 27/12/2025

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

https://www.boe.es/boe/dias/2025/12/27/pdfs/BOE-B-2025-47919.pdf

2. Ajudes d’actuació integral per a la descarbonització de la indústria manufacturera com a part del PERTE de descarbonització industrial

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 311

Data de publicació: 26/12/2025

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Ministeri d’Indústria i Turisme

https://www.boe.es/boe/dias/2025/12/26/pdfs/BOE-A-2025-26671.pdf

3. Programa d’incentius de projectes innovadors d’EERR i emmagatzematge, així com la implantació de sistemes tèrmics renovables (EERR INNOVADORS) en el marc del PRTR

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 309

Data de publicació: 24/12/2025

Termini: 19/2/2026

Organisme oficial: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

https://www.boe.es/boe/dias/2025/12/24/pdfs/BOE-B-2025-47640.pdf

4. Programa d’incentius de projectes innovadors d’energies renovables i emmagatzematge, així com a la implantació de sistemes tèrmics renovables (EERR INNOVADORS) en el marc del PRTR- Next Generation EU. Programa 4: Projectes innovadors d’autoconsum col·lectiu

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 309

Data de publicació: 24/12/2025

Termini: 19/2/2026

Organisme oficial: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

https://www.boe.es/boe/dias/2025/12/24/pdfs/BOE-B-2025-47639.pdf

5. Programa d’incentius de projectes innovadors d’energies renovables i emmagatzematge, així com a la implantació de sistemes tèrmics renovables (EERR INNOVADORS) en el marc PRTR – Next Generation EU. Programa 3: Projectes innovadors d’integració de renovables en infraestructures

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 309

Data de publicació: 24/12/2025

Termini: 19/2/2026

Organisme oficial: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

https://www.boe.es/boe/dias/2025/12/24/pdfs/BOE-B-2025-47638.pdf

6. Programa d’incentius de projectes innovadors d’energies renovables i emmagatzematge, així com a la implantació de sistemes tèrmics renovables (EERR INNOVADORS) en el marc PRTR – Next Generation EU. Programa 2: Projectes innovadors d’instal·lacions fotovoltaiques flotants

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 309

Data de publicació: 24/12/2025

Termini: 19/2/2026

Organisme oficial: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

https://www.boe.es/boe/dias/2025/12/24/pdfs/BOE-B-2025-47637.pdf

7. Ajudes a projectes d’impuls de la cadena de valor industrial (CVI 2025) en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 309

Data de publicació: 24/12/2025

Termini: 11/2/2026

Organisme oficial: Ministeri d’Hisenda

https://www.boe.es/boe/dias/2025/12/24/pdfs/BOE-B-2025-47587.pdf

8. Programa d’incentius de projectes innovadors d’energies renovables i emmagatzematge, així com a la implantació de sistemes tèrmics renovables (Energies renovables innovadores) en el marc del PRTR – Next Generation EU. Programa 1: Projectes innovadors d’instal·lacions agrivoltaiques

Núm. de butlletí: 308

Data de publicació: 23/12/2025

Termini: 19/2/2026

Organisme oficial: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

https://www.boe.es/boe/dias/2025/12/23/pdfs/BOE-B-2025-47490.pdf

9. Ajudes a projectes per a reforçar la cadena de valor industrial de les tecnologies netes i els seus components clau, en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència, finançat per la Unió Europea-Next Generation EU, i del pacte per una indústria neta

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 304

Data de publicació: 19/12/2025

Termini: 30/01/2026

Organisme oficial: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

https://www.boe.es/boe/dias/2025/12/19/pdfs/BOE-A-2025-26102.pdf

10. Ajudes a projectes d’inversió per a l’adaptació física de la infraestructura portuària nacional en ports d’interès general destinada al desplegament de l’eòlica marina i altres renovables marines a Espanya (PROGRAMA PORT-EOLMAR)

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 304

Data de publicació: 19/12/2025

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

https://www.boe.es/boe/dias/2025/12/19/pdfs/BOE-A-2025-26101.pdf

11. Programa d’incentius a projectes d’electrificació de flotes de vehicles lleugers (PROGRAMA MOVES FLOTES PLUS)

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 303

Data de publicació: 18/12/2025

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

https://www.boe.es/boe/dias/2025/12/18/pdfs/BOE-A-2025-25990.pdf

12. Ajudes dels programes del Pla d’atenció sociosanitària per a 2026

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 310

Data de publicació: 25/12/2025

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts

https://www.boe.es/boe/dias/2025/12/25/pdfs/BOE-A-2025-26579.pdf

13. Programa d’incentius a projectes d’electrificació de flotes de vehicles lleugers (PROGRAMA MOVES FLOTES PLUS)

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 305

Data de publicació: 20/12/2025

Termini: 10/02/2026

Organisme oficial: Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats

https://www.boe.es/boe/dias/2025/12/20/pdfs/BOE-B-2025-47162.pdf

14. Programa d’incentius a la instal·lació d’infraestructura de recàrrega pública de vehicles elèctrics a Espanya (PROGRAMA MOVES CORREDORS DE RECÀRREGA)

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 305

Data de publicació: 20/12/2025

Termini: 10/02/2026

Organisme oficial: Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats

https://www.boe.es/boe/dias/2025/12/20/pdfs/BOE-B-2025-47161.pdf