Alerta setmanal de continguts (setmana 20 del 2024)

L’informem que en una sentència del 12 d’abril de 2024, el Tribunal Suprem (TS) ha fixat com a criteri jurisprudencial que, a l’efecte de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), no és procedent computar les pèrdues patrimonials degudes a transmissions lucratives per actes entre vius o liberalitats, rebutjant el criteri que sostenia el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i altres tribunals de justícia.

Es tracta de saber si és possible o no computar a l’efecte de l’IRPF una pèrdua que es posi de manifest a conseqüència d’una donació d’un bé.

En donar un bé, es calcula el possible guany o pèrdua patrimonial que sofreix el donant mitjançant el càlcul de la diferència entre el valor que el bé té a l’efecte de l’impost sobre successions i donacions, i el valor d’adquisició que va tenir aquest bé per al donant. Si el valor ara és superior, hi ha un guany. Si és inferior, existeix una pèrdua.

La Llei de l’IRPF, en l’art. 33.5.c), diu el següent:

“5. No es computaran com a pèrdues patrimonials les següents: (…) c) Les degudes a transmissions lucratives per actes entre vius o a liberalitats”.

Malgrat tot, alguns Tribunals Superiors de Justícia (TSJ) sí que han acceptat la compensació de pèrdues generades en donacions, al·ludint entre altres motius al fet que impedir-ho atemptaria contra el principi de capacitat econòmica del contribuent, a qui se li exigeix el pagament quan hi ha guany, però no se li permet computar la possible pèrdua quan es dóna el cas.

Fi a la divergència de criteris pel Tribunal Suprem

El TS en aquesta sentència del 12 d’abril de 2024 ha aclarit la qüestió que estava generant sentències divergents entre algun TSJ.

La sentència estableix que en l’IRPF és crucial diferenciar entre pèrdua econòmica i pèrdua fiscal. La pèrdua econòmica succeix en donar o transmetre un bé gratuïtament, ja que el bé surt del patrimoni del donant sense rebre cap contraprestació, però aquesta pèrdua no es considera en l’IRPF. En contrast, la pèrdua fiscal pot no existir si el valor d’adquisició del bé és inferior al seu valor de transmissió, i en aquest cas el donant ha de tributar pel guany fiscal. No obstant això, si hi ha una pèrdua fiscal, el donant no la pot deduir en la seva declaració d’IRPF a causa de restriccions legals.

La sentència sosté que, segons la interpretació literal, històrica, teleològica i sistemàtica de l’article 33.5.c) de la Llei de l’IRPF, les pèrdues patrimonials derivades de transmissions lucratives no s’han de computar en la base imposable de l’IRPF del transmitent. Això es fonamenta en què permetre deduir les pèrdues fiscals derivades de les donacions aniria en contra del principi de capacitat econòmica i de justícia contributiva establert en la Constitució espanyola. A més, la sentència argumenta que la interpretació de la Llei de l’IRPF no pot dependre del fet que es facin diverses donacions en unitat d’acte, ja que les pèrdues derivades de les donacions no s’integren en cap cas en la base imposable de l’IRPF.

En resum, el Tribunal Suprem resol que les pèrdues patrimonials derivades de transmissions lucratives no s’han de computar en la base imposable de l’IRPF del transmitent, fins i tot si en la mateixa declaració es computen guanys patrimonials derivats de transmissions similars.

Alertes a tenir en compte:

• Revisió fiscal: es recomana una revisió exhaustiva de les implicacions fiscals de les donacions i transmissions de béns gratuïtes per garantir el compliment normatiu i evitar riscos.

• Planificació fiscal: és essencial una planificació estratègica en aspectes fiscals per optimitzar la situació tributària i evitar possibles contingències legals.

• Compliment normatiu: s’ha d’estar al corrent de qualsevol canvi legislatiu posterior que pugui afectar la situació fiscal dels contribuents i ajustar les estratègies en conseqüència.

• Asimetria tributària: la decisió del Tribunal Suprem confirma una pràctica administrativa que resulta en un tracte tributari asimètric entre les donacions i les transmissions oneroses de béns patrimonials. Aquesta asimetria també s’observa dins de l’àmbit de les donacions o transmissions lucratives, on s’ha de declarar el guany patrimonial, però no es permet deduir la pèrdua patrimonial associada a la disminució de valor per la donació. Aquesta disparitat pot generar preocupacions entre els contribuents i requerir una planificació tributària acurada.
• Alternatives a la donació en espècie: davant el tractament desfavorable de les donacions en espècie en termes fiscals, els contribuents poden buscar alternatives per a transferir els seus actius patrimonials. No obstant això, és important tenir en compte que l’administració tributària pot qüestionar aquestes accions si considera que constitueixen un intent d’eludir el compliment de la normativa fiscal vigent.
• Riscos de conflicte o simulació: existeix el risc que l’Administració tributària recorri a mecanismes com el conflicte en l’aplicació de la norma tributària o la simulació per abordar situacions en les quals consideri que els contribuents estan actuant de manera contrària a la legalitat fiscal. Això subratlla la importància de complir amb les normatives fiscals de manera transparent i evitar qualsevol aparença d’elusió fiscal.

En resum, la sentència del Tribunal Suprem i la pràctica administrativa associada poden generar desafiaments addicionals per als contribuents en termes de planificació fiscal i compliment normatiu. És essencial buscar assessorament professional per abordar aquestes qüestions de manera adequada i mitigar els riscos fiscals associats.

Els volem informar dels permisos que com a ocupadors estem obligats a concedir als nostres treballadors, dels diferents casos i els drets que tenen els treballadors de cara a les pròximes eleccions al Parlament Europeu del dia 9 de juny de 2024.

El Govern va convocar les eleccions per al diumenge 9 de juny de 2024. La convocatòria va entrar en vigor el dia 16 d’abril, després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat.

La normativa europea que regula les eleccions al Parlament Europeu estableix que el procediment electoral es regirà en cada estat membre per les seves disposicions nacionals. A Espanya, aquest procediment és el fixat en la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, així com per les normes reglamentàries reguladores dels processos electorals.

Els treballadors que treballin el diumenge 9 de juny tenen dret a un permís retribuït per poder votar, que anirà en funció de la coincidència del seu horari de treball amb el d’obertura del col·legi electoral.

L’empresa ha de complir el paper que la normativa electoral li ha reservat, concedint els permisos retribuïts que siguin necessaris perquè la seva plantilla pugui exercir, tant el seu dret al vot (de manera presencial o per correu), com atendre les meses electorals si així els ha tocat per sorteig (president, vocal, etc.) i fins i tot actuar voluntàriament com a apoderats o interventors de les formacions polítiques que es presenten.

El dret a permís per a «el compliment d’un deure inexcusable de caràcter públic i personal, comprès l’exercici del sufragi actiu», seria pel temps indispensable per a això, sempre que no consti en una norma legal o convencional un període determinat, que disposi la durada de l’absència i a la seva compensació econòmica; és el cas de la normativa autonòmica, les comunitats autònomes dicten les seves disposicions específiques en matèria de jornada laboral i permisos de les persones que intervenen en els processos electorals, sobre la determinació de l’horari laboral del dia de les eleccions per facilitar el dret de vot dels treballadors.

• Atenció. També s’ha consultar la legislació de la seva comunitat autònoma per si disposa alguna cosa sobre aquest tema. Les diferents comunitats autònomes dicten les seves disposicions específiques en matèria de jornada laboral i permisos de les persones que intervenen en el procés electoral, publicades en els butlletins oficials respectius.

Permisos retribuïts durant la jornada laboral

Els treballadors per compte d’altri, així com els de les administracions públiques que siguin electors i prestin serveis en una jornada electoral, han de disposar de fins a 4 hores lliures per a exercir el seu dret de vot (art. 13 RD 605/1999). Aquestes 4 hores són retribuïdes i no recuperables i es redueixen proporcionalment a la jornada reduïda, com és el cas dels contractes a temps parcial.

En línies generals es poden donar els següents supòsits:

• Treballadors l’horari dels quals no coincideixi amb el de la votació (de 9 a 20 hores) o ho facin per un període inferior a dues hores: no tenen dret a permís retribuït.
• Treballadors l’horari dels quals coincideixi en dues hores o més i menys de quatre: gaudiran d’un permís retribuït de dues hores.
• Treballadors l’horari dels quals coincideixi en quatre hores o més, però menys de sis: gaudiran d’un permís retribuït de tres hores.
• Treballadors l’horari dels quals coincideixi en sis hores o més: gaudiran d’un permís retribuït de quatre hores.

Horari de treball / horari dels col·legis electorals	Permís retribuït
Si no coincideix o només menys de 2 hores	No hi tenen dret
Coincideix 2 hores o més i menys de 4	2 hores
Coincideix 4 hores o més, però menys de 6	3 hores
Coincideix 6 hores o més	4 hores

• Atenció.  No respectar els drets dels treballadors el dia de les eleccions, com qualsevol altra vulneració de normes sobre permisos, és una infracció greu sancionable amb multa d’entre 625 i 6.250 euros.

En tots els supòsits anteriors, si es tracta de treballadors contractats a temps parcial que realitzen una jornada inferior a l’habitual en l’activitat, la durada del permís abans ressenyat es reduirà en proporció a la relació entre la jornada de treball que desenvolupin i la jornada habitual dels treballadors contractats a temps complet en la mateixa empresa.

Correspon a l’empresa, sobre la base de l’organització del treball, la distribució del període en què els treballadors disposin del permís per anar a votar.

• Atenció. Tengui en compte que és la seva empresa qui decideix com distribuir els permisos als seus treballadors i a més pot sol·licitar als seus empleats que justifiquin que han emprat el temps del permís per anar a votar. Per a això, els seus treballadors hauran d’aportar-li el justificant corresponent (model oficial signat pel president de la mesa electoral).

Treballadors que siguin nomenats presidents o vocals de mesa electoral

Tenen dret a un permís retribuït de la jornada completa durant el dia de la votació, si per a ell és laborable. A més, té dret a una reducció de la seva jornada de treball de cinc hores el dia immediatament posterior (és a dir, el dilluns, 10 de juny).

A més cobraran una dieta, que no ha d’assumir l’empresa, sinó que és a càrrec de l’Estat. En aquests casos, l’empresa té el dret, que no l’obligació, de descomptar aquest import del salari del treballador; no obstant això, el percebut no és indemnització sinó dieta, per tant, no es descomptarà del salari del treballador.

• Atenció. Valori si decideix fer el descompte (per exemple, si la seva empresa es veu obligada a contractar un treballador que substitueixi el que ha estat elegit com a president en una mesa). En qualsevol cas, tingui en compte que si no el descompta, pot arribar a convertir-se en un dret adquirit i en la pròxima ocasió en què un altre treballador hagi de complir el seu paper com a membre d’una mesa podria reclamar a la seva empresa que no l’hi descomptés.

L’interventor té els mateixos permisos que el president i els vocals. Quant a l’apoderat, només té dret al permís retribuït corresponent al dia de les eleccions. En cap dels dos casos percep la dieta.

• Atenció. Els qui siguin designats suplents tenen permís retribuït per presentar-se al col·legi electoral i veure si els seus serveis són necessaris. Si no ho són, s’han de reincorporar al seu lloc de treball. I si han d’ocupar el seu lloc en una mesa electoral per absència d’algun dels titulars, llavors tenen dret als permisos que corresponen per ser membre d’una mesa.

El personal al servei de l’administració que es presenti com a candidat a les eleccions podrà, prèvia sol·licitud, ser dispensat del treball durant el temps de durada de la campanya electoral.

Torns de nit

Si algun dels treballadors compresos en aquest apartat hagués de treballar en el torn de nit en la data immediatament anterior a la jornada electoral (del dissabte 8 al diumenge 9 de juny), l’empresa, a petició de l’interessat, ha de canviar-li el torn a l’efecte de poder descansar la nit anterior al dia de la votació. Aquest treballador ha de treballar el torn de nit immediatament posterior a la jornada electoral (és a dir, el que comença el dia 9 de juny), i en aquest cas té dret al fet que se li redueixin del seu torn cinc hores.

Si el treballador membre de la mesa electoral, interventor o apoderat hagués de treballar en el torn de nit en la data immediatament anterior a la jornada electoral, l’empresa, a petició de l’interessat, li ha de canviar el torn.

I si he treballat el dissabte?

Els membres de la mesa han d’acudir el diumenge amb independència de la jornada de treball del dia anterior. És a dir que pot passar que es treballi fins a les 23.30 del dissabte i el diumenge s’hagi d’anar a ocupar el lloc de la mesa.

Està cobert si passa alguna cosa estant en la mesa electoral?

Durant tota la jornada electoral els membres que efectivament formen la mesa electoral es poden trobar malament, emmalaltir o tenir un accident. Pel que, independentment de si estan coberts o no per una altra banda, pel fet de ser membre de la mesa s’està protegit per la Seguretat Social, inclosa l’assistència sanitària.

S’està protegit davant tots els riscos que es puguin derivar com a membre o suplent de la mesa, sempre que aquests riscos tinguin relació directa amb les funcions electorals. Pel que un accident en aquestes circumstàncies és considerat un accident de treball.

Els presidents, vocals i suplents de les meses electorals estan protegits enfront de les contingències i situacions que es puguin derivar de la seva participació en les eleccions, ja que durant l’exercici de la seva funció estan assimilats als treballadors per compte d’altri per a la contingència d’accidents de treball (les lesions sofertes amb ocasió o per conseqüència del compliment de la prestació personal obligatòria tenen la consideració d’accident de treball).

La base de cotització és la base mínima de cotització per als treballadors majors de divuit anys no especialitzats i el tipus aplicable és el de l’epígraf 116 de la tarifa vigent de primes, per a la cotització de la Seguretat Social per accidents de treball i malalties professionals.

La cotització va a càrrec del Ministeri de l’Interior en les eleccions a Corts Generals, municipals i al Parlament Europeu i dels corresponents òrgans autonòmics en les eleccions d’aquesta naturalesa.

L’acció protectora comprèn assistència sanitària, prestacions recuperadores, prestacions econòmiques en les situacions d’incapacitat temporal, invalidesa, mort i supervivència, i serveis socials.

Les prestacions s’atorguen amb el mateix abast i condicions que en el règim general de la Seguretat Social i són compatibles amb qualssevol altres al fet que poguessin tenir dret els membres de les referides meses electorals, obligats a la prestació personal.

Altres qüestions d’interès

Ha de preavisar el treballador a l’empresa?

Si el seu treballador ha de faltar al seu lloc de treball (per ser vocal, interventor, president, etc.), té l’obligació de preavisar a la seva empresa amb temps suficient perquè pugui planificar la seva activitat.

Quant als suplents, una vegada comunicada la designació a presidents i vocals, aquests tenen un termini de set dies per recórrer contra la decisió. Passats aquests set dies, la Junta Electoral de Zona té un termini de cinc dies per a notificar el que procedeixi als que han recorregut i si accepta el recurs, li ho comunica al primer suplent.

Únicament el treballador no el podrà avisar amb antelació en una situació excepcional. Si el president de mesa no es presenta, el substitueix el seu primer suplent. En cas que tampoc es presenti, el substitueix el segon suplent i si tampoc es presenta pren possessió com a president el primer vocal, o el segon vocal per aquest ordre. Els vocals que no acudeixin o que passen a ser presidents són substituïts pels seus suplents. Com que no es pot constituir la mesa sense la presència d’un president i dos vocals, en el cas que no es pugui complir aquest requisit la Junta Electoral de Zona pot designar lliurement les persones que han de constituir la mesa electoral, i fins i tot poden ordenar que en formi part algun dels electors que es trobi present al local. En aquest cas, si li toca a un dels seus treballadors, evidentment només el pot avisar en aquest mateix moment.

I si el treballador és en un viatge de feina?

Si el seu treballador és en un viatge de feina en la data de les eleccions o bé té previst iniciar un viatge el dia de la data, pot recórrer la seva designació. Per a això, disposa d’un termini de set dies des que rebi la notificació. El treballador ha d’al·legar davant la Junta Electoral de Zona la causa que li impedeix complir amb la seva obligació i aportar tota la documentació que consideri oportuna (per exemple bitllets d’avió, impossibilitat que el substitueixi un altre treballador en el viatge a través d’un certificat expedit per la seva empresa, etc.). En la notificació que rebi el treballador se li indicarà el termini per a recórrer, documentació que ha d’aportar, etc. Una vegada presentat el recurs, la Junta Electoral notificarà el que procedeixi en el termini de cinc dies.

• Atenció. La seva empresa no pot coaccionar al treballador perquè recorri la seva designació. Si no ho vol fer, no el pot obligar ni tampoc prendre cap mena de represàlia contra ell. Ja que ser nomenat membre d’una mesa electoral és un deure inexcusable de caràcter públic i personal.

Els empleats es poden negar a fer un viatge de feina que coincideixi amb la data de les eleccions?

Un dels nostres principals clients estrangers ha convocat una reunió a la qual haurien d’assistir diversos dels nostres empleats per debatre possibles projectes de col·laboració a curt i mitjà termini. El problema és que les dates del viatge obliguen a ser fora d’Espanya just el dia de les eleccions. Els empleats es poden negar a desplaçar-se al·legant que no podrien anar a votar?

Els seus empleats es poden negar a fer el viatge si això els impedeix exercir el seu dret a vot, ja que es tracta d’un dret recollit expressament en la Constitució. La seva empresa no pot coaccionar als treballadors perquè facin el viatge.

Tingui en compte que no respectar els drets dels treballadors el dia de les eleccions es considera com una infracció greu sancionable amb multa d’entre 626 i 6.250 euros.

A més, en aquest cas, en tractar-se d’un dret protegit constitucionalment, no s’aplica el principi solve et repete (obeeix i després reclama), per la qual cosa el treballador pot negar-se a fer el viatge i la seva empresa no pot sancionar-lo.

I si el treballador vol votar per correu?

Els treballadors que vulguin votar per correu disposen d’un permís retribuït de fins a 4 hores per fer la sol·licitud de certificació acreditativa de la seva inscripció en el cens com per a la remissió del vot per correu (un màxim de 4 hores per fer les dues gestions, tenint en compte que els horaris de les oficines de correus són molt amplis). Aquest permís es redueix proporcionalment en cas de treballadors amb contractes a temps parcial o jornada reduïda.

La seva empresa pot demanar al treballador que li justifiqui, a través de certificat emès per l’oficina de Correus, que ha acudit a votar.

L’informem que al BOE del 8 de maig de 2024 (amb correcció d’errors el 10) s’han publicat els models, amb algunes modificacions, de presentació en el Registre Mercantil de comptes anuals individuals i comptes anuals consolidats 2023.

Atenció. La utilització dels models aprovats per la present resolució és obligatòria per als comptes anuals formulats i aprovats pels subjectes obligats, que es presentin al Registre Mercantil per al seu dipòsit amb posterioritat a la publicació d’aquesta resolució al BOE.

Per tant, les empreses que s’hagin anticipat i ja tinguin els seus comptes anuals de l’exercici 2023 dipositats al Registre Mercantil no els han de tornar a presentar per aquest motiu, però aquelles que ho facin a partir d’ara cal que ho tinguin en compte.

Canvis que afecten a tots els models (normal, abreujat i pimes)

Canvis en el full d’identificació

• S’ha inclòs informació sobre el nombre de dones que pertanyen a l’òrgan de govern (per exemple, al consell d’administració) i el total de membres.
• S’elimina, per redundant, la informació corresponent al percentatge de dones (que s’havia inclòs en la reforma dels models de l’any passat).

Canvis en els tests d’errors

• S’inclouen tests addicionals sobre el nombre de dones en l’òrgan de govern.

Canvis en el model normal

Contingut de la memòria normal

• Es modifica l’apartat 27 de la memòria i el seu corresponent quadre normalitzat M27 incorporant informació sobre el nombre de factures i els imports i que el seu termini de pagament es trobi dins del termini establert per l’article 4 de la llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. També s’informarà dels percentatges que suposen aquests càlculs sobre el total nombre de factures i imports.

Canvis en el model pime

Canvis en el full mediambiental

• S’elimina la referència a les «emissions d’abast 3», corresponent a les emissions indirectes de proveïdors i de clients en la cadena de valor. En qualsevol cas, la resta d’informació sol·licitada en aquest quadre es manté de compliment voluntari.

Canvis en els comptes anuals consolidats

Contingut de la memòria consolidada

Es modifica l’apartat 31 de la memòria referit a la informació sobre el pagament a proveïdors, incorporant informació sobre el nombre de factures, els seus imports de les i que el seu termini de pagament es trobi dins del termini establert per l’article 4 de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. També s’informarà dels percentatges que suposen aquests càlculs sobre el nombre total de factures i imports.

Test d’errors

• S’introdueixen nous tests d’errors a fi de millorar la qualitat del full IDC2.1 i IDC2.2 d’identificació de l’estructura del grup.

Format electrònic europeu

Quan el grup subjecte a l’obligació de dipositar els comptes anuals consolidats decideixi presentar-los en format electrònic únic europeu, per aplicar les normes internacionals de comptabilitat NIC/NIIF, ho haurà de fer mitjançant la generació del fitxer corresponent, que haurà de complir les normes i especificacions d’acord amb la Taxonomia XBRL del format ESEF, que es troba publicada en la següent pàgina web de l’European Securities and Markets Authority (ESMA), https://www.esma.europa.eu/document/esef-taxonomy-2022.

Els requisits tècnics que ha de complir aquest fitxer es troben definits en l’ESEF Conformance Suite, https://www.esma.europa.eu/document/esef-conformance-suite-2023, que consisteix en un conjunt d’estructures i exemples en format XBRL, acompanyats d’un fitxer excel que descriu les guies i regles que ha de complir un arxiu en aquest format electrònic únic.

L’informem que al BOE de l’11 de maig s’ha publicat l’Ordre TDF/435/2024, de 9 de maig, per la qual es modifica l’Ordre ETD/1498/2021, de 29 de desembre, per la qual s’aproven les bases reguladores de la concessió d’ajudes per a la digitalització de petites empreses, microempreses i persones en situació d’autoocupació, en el marc de l’Agenda Espanya Digital 2025, el Pla de Digitalització Pimes 2021-2025 i el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència d’Espanya -Finançat per la Unió Europea-Next Generation EU (Programa Kit Digital).

En ella es detallen els següents aspectes:

• Modificació d’ajudes per a digitalització: s’ha modificat l’Ordre ETD/1498/2021 per a incloure les mitjanes empreses com a beneficiàries de subvencions per a la digitalització.
• Increment d’import màxim: per a petites empreses o microempreses d’entre 0 i menys de 3 empleats, l’import màxim d’ajuda augmenta de 2.000 euros a 3.000 euros.
• Noves categories de digitalització: s’actualitza el catàleg de solucions de digitalització, afegint categories com ara ciberseguretat gestionada i solucions amb intel·ligència artificial.
• Adaptació a normativa UE: s’ajusten les bases reguladores a la nova normativa de la Unió Europea i s’augmenta el límit d’ajudes de minimis a 300.000 euros per empresa.

D’aquesta manera Red.es (entitat pública empresarial adscrita al Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, a través de la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial) ha impulsat la modificació de les bases del Programa Kit Digital, recollides en l’Ordre ETD/1498/2021, de 29 de desembre, per la qual s’aprova la regulació de la concessió d’ajudes d’aquesta iniciativa destinades a la digitalització de mitjanes, petites empreses, microempreses i autònoms.

Programa Kit Digital

El programa Kit Digital és una iniciativa del Govern d’Espanya i gestionada per Red.es, que té com a objectiu promoure la digitalització de mitjanes i petites empreses, microempreses i autònoms, i contribuir a modernitzar el teixit productiu espanyol.

Està dotat amb un pressupost de 3.067 milions d’euros, finançat per la Unió Europea a través dels fons NextGenerationEU, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, l’agenda Espanya Digital 2026 i el Pla de Digitalització de Pimes 2021-2025, i té l’objectiu de digitalitzar pimes i autònoms de tots els sectors productius en tot el territori nacional.

Modificació

Amb aquesta modificació s’inclou un augment de la quantia de l’ajuda per a les empreses pertanyents al segment III, compost per empreses d’entre 0 i menys de 3 empleats. Actualment, la quantia de l’ajuda és de 2.000 euros i passa a ser de 3.000 euros.

Aquest augment de l’ajuda té caràcter retroactiu, és a dir, la poden sol·licitar aquelles empreses beneficiàries del segment III que ja l’haguessin demanat amb anterioritat i fins i tot si ja han consumit el seu bo digital, garantint així, els principis d’igualtat de tracte, no discriminació i transparència.

La petició de l’ajuda amb la nova quantia es podrà fer una vegada s’hagi obert el formulari de sol·licitud el mes de juny. A partir d’aquest moment, les empreses del segment III podran sol·licitar l’ajuda de 3.000 euros. Si ja s’ha estat beneficiari, i es vol sol·licitar l’ampliació de 1000 euros, el procés serà molt senzill: només s’ha d’entrar en l’expedient, seleccionar el botó habilitat per a això i signar aquesta conformitat. En aquest cas, la concessió és automàtica.

Nova solució: lloc de treball segur

Amb aquesta modificació de l’ordre de bases, s’actualitza també el catàleg de solucions de digitalització per a aquest segment III i es crea la solució «Lloc de treball segur» que inclou un dispositiu hardware que ha de tenir integrat en el producte i en el preu, una llicència que compleixi amb els requisits establerts per a la categoria X, de ciberseguretat, a més d’una encriptació/xifratge en repòs, que asseguri la privacitat de les dades i documents emmagatzemats en el dispositiu.

Amb aquesta categoria es pretén afavorir l’automatització de tasques, la gestió eficient de les dades i la comunicació fluida. L’objectiu és millorar la productivitat i la competitivitat d’aquest segment en un entorn segur.

La quantia màxima subvencionable per a aquesta solució és de 1.000 euros, i són subvencionables ordinadors portàtils o ordinadors de sobretaula nous, que han de complir uns requisits mínims quant a emmagatzematge, processador, memòria RAM, sistema operatiu, entre altres requisits que recull al complet l’Ordre de bases que es pot consultar en aquest enllaç i a Acelera pime.

Amb l’objectiu de continuar contribuint al fet que les microempreses i autònoms continuïn el seu procés de transformació digital, les que resultin beneficiàries de l’ajuda d’aquest segment per primera vegada, ja disposant dels 3.000 euros, i que vulguin implantar la solució de Lloc de treball segur, l’han de combinar amb una altra solució addicional de les que inclou el catàleg.

Una vegada publicada l’actualització de les bases, els agents digitalitzadors adherits poden actualitzar la seva oferta de solucions del catàleg i els que no ho hagin fet s’hi podran adherir per primera vegada.

L’adhesió com a agents digitalitzadors estarà oberta durant tota la durada del Programa.

Les mitjanes empreses, noves beneficiàries del Programa

En aquesta modificació s’inclouen a més les mitjanes empreses com a noves beneficiàries de l’ajuda de Kit Digital i s’estableixen dos nous segments en funció del nombre d’empleats. D’una banda, el segment IV, que estarà format per empreses d’entre 50 i menys de 100 empleats amb una ajuda de 25.000 euros i, d’altra banda, el segment V compost per empreses d’entre 100 i menys de 250 empleats que tenen una ajuda de 29.000 euros.

La sol·licitud per a mitjanes empreses es pot fer un cop publicada la convocatòria corresponent i posteriorment, un cop obert el formulari de sol·licitud. Està previst que sigui en l’últim trimestre de l’any 2024.

Font: Red.es