Alerta setmanal de continguts (setmana 20 del 2025)

En aquests temps on les fusions i reorganitzacions estan a l’ordre del dia, és fàcil perdre de vista alguns serrells administratius que, si no es lliguen bé, poden acabar donant problemes. Un d’ells -i gens menor- és saber què passa amb les obligacions fiscals d’una empresa que ha estat absorbida per una altra.

• Atenció. El fet que una societat desaparegui jurídicament per haver estat absorbida no implica, automàticament, que Hisenda arxivi la seva trajectòria fiscal. Ben al contrari: les obligacions tributàries persisteixen més enllà de la seva extinció mercantil.

Autoliquidacions periòdiques: fins a l’últim dia amb efectes

L’empresa absorbida ha de continuar presentant les seves autoliquidacions periòdiques (IVA, retencions, pagaments fraccionats…) fins al trimestre o mes en què s’inscrigui la fusió en el Registre Mercantil. 

• Atenció. No es tracta de la data de l’acord de fusió, ni de quan es va signar l’escriptura, sinó de quan es presenta i inscriu efectivament en el Registre.

Exemple. Si la inscripció es fa efectiva el 31 de juliol de 2025, toca presentar les declaracions del tercer trimestre: IVA, retencions i fins i tot pagaments fraccionats de l’IS si correspon. Tot això fins a la seva data habitual (20 d’octubre, en aquest cas).

I les declaracions informatives?

Aquí hi ha més tela per tallar.

Encara que l’empresa absorbida ja no figuri com a tal en el moment de declarar, les declaracions informatives anuals (model 390 d’IVA, 190 de retencions, 347 d’operacions amb tercers, etc.) igualment cal presentar-les, reflectint únicament la part de l’exercici en la qual la societat va existir. Si va estar operativa fins al 31 de juliol, es declara fins a aquesta data. Ni un dia més.

Qui les presenta? La societat absorbent, com a successora universal, pren el relleu. Pot fer-ho directament o a través d’un apoderat amb accés a la presentació telemàtica.

Impost sobre societats: sí, però sense tributar

Un altre punt clau és l’impost sobre societats. Encara que l’empresa absorbida ja no hi sigui, cal presentar la seva declaració. Ara bé, si la fusió ha tingut efecte comptable des de l’1 de gener de l’any, no hi haurà resultats per tributar, ja que les operacions de l’exercici es consoliden en la matriu.

La data límit per a presentar aquest IS “final” serà al cap de sis mesos i vint-i-cinc dies des de la data d’inscripció de la fusió. Tornant a l’exemple anterior: si s’inscriu el 31 de juliol de 2025, el termini per a presentar aquesta última declaració anirà de l’1 al 25 de febrer de 2026.

Atenció al canvi de periodicitat

Un detall que moltes empreses passen per alt: si la suma del volum d’operacions de l’any anterior entre la matriu i l’absorbida supera els 6 milions d’euros, la teva empresa passa a ser considerada “gran empresa” a efectes tributaris.

Això implica que, des del trimestre següent al de la fusió, hauràs de declarar mensualment, i no cada trimestre. Sí, fins i tot encara que la matriu per si sola no arribés a aquest volum de facturació.

En definitiva, encara que la societat absorbida desaparegui del mapa jurídic, el seu rastre fiscal roman, almenys durant un temps. I és la matriu qui ha de respondre per ella: presentar els seus models, assumir les seves obligacions i evitar que una notificació sorpresa espatlli la reorganització.

A vegades, entre tanta norma canviant i lletra petita, apareix una resolució que retorna una mica de justícia fiscal. I aquesta és una d’elles.

El Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC), en la seva resolució de 22 d’abril de 2025 (RG 1351/2024), ha posat ordre en una qüestió que generava bastant confusió -i, dit sigui de pas, bastant injustícia- per a les persones amb discapacitat: com aplicar correctament la deducció addicional per rendiments del treball quan el reconeixement de la discapacitat es produeix durant l’any, però amb efectes retroactius.

Et poso en situació. Imagina que a una persona li reconeixen una discapacitat l’agost de 2024, però amb efectes des de desembre de 2022. Hisenda -fins ara- aplicava la deducció només als dies que restaven des de la data de resolució fins al 31 de desembre. És a dir, en aquest exemple, només dos dies. Resultat: una deducció d’uns 19 euros. Absurd, veritat?

Doncs bé, el TEAC ha dit que ja n’hi ha prou.

Què ha resolt el TEAC?

Que quan es reconeix una discapacitat amb efectes retroactius dins de l’exercici fiscal, la deducció no es prorrateja, sinó que s’aplica sencera als rendiments del treball generats des d’aquesta data d’efectes. Això sí, només sobre els rendiments obtinguts com a treballador actiu amb discapacitat, no sobre altres ingressos laborals.

En altres paraules: si el certificat reconeix efectes des de, per exemple, l’1 d’abril, tot el que hagis guanyat des d’aquesta data fins a final d’any com a treballador actiu es pot beneficiar de la deducció completa. Res de dividir la deducció «a trossets» segons els dies, com feia Hisenda.

Per què és important això per a tu?

Perquè si tu, o algun familiar, va rebre el reconeixement de discapacitat amb efectes en una data anterior al tancament de l’exercici, pots tenir dret a rectificar la teva declaració de l’IRPF per a aplicar aquesta deducció correctament i, molt probablement, recuperar diners pagats de més.

Això també afecta els qui estiguin ara preparant la renda i tinguin aquest tipus de situació. Compte: la clau està en la data d’efectes que apareix en el certificat, no en la data en què s’emet.

En què es recolza aquesta decisió?

El TEAC ha repassat l’esperit de la norma, la seva evolució històrica, les interpretacions anteriors d’Hisenda i el reglament vigent. I ha conclòs que la llei mai va obligar a prorratejar, i que fer-ho va contra la finalitat de la deducció: alleujar fiscalment als qui, malgrat la seva discapacitat, continuen generant rendiments del treball.

Què hauries de fer ara?

1. Si el teu certificat de discapacitat inclou una data d’efectes dins de l’exercici fiscal, però va ser emès més tard, revisa’l.
2. Si en el seu moment vas aplicar la deducció només parcialment o Hisenda te la va reduir, pot ser que tinguis dret a sol·licitar una rectificació.
3. Consulta’ns abans de presentar la renda: el que està en joc pot ser rellevant, i cal justificar-ho bé.

Moltes vegades en la nostra feina diària creiem que algunes coses són de sentit comú… fins que el dret diu una altra cosa. Aquest és un d’aquests casos.

Una recent sentència del Tribunal Suprem (STS 165/2025, de 4 de març) ha resolt un dubte que, encara que sembli menor, té implicacions pràctiques rellevants: cal pagar el plus per treballar en festius als empleats contractats expressament per a treballar sols dissabte, diumenge i festius?

Doncs sí. I no sols perquè ho digui el sentit comú, sinó perquè ho ha dit l’Alt Tribunal.

Quin era el conflicte?

Una treballadora del sector de neteja tenia un contracte a temps parcial per a treballar exclusivament en caps de setmana i festius. En el seu conveni col·lectiu es reconeixia un plus de 21,67 € per cada diumenge o festiu treballat.

L’empresa, no obstant això, no l’hi abonava. El seu argument: aquest plus és només per als qui, tenint un horari “normal”, han de treballar en festiu de manera puntual. Però qui ja treballa “sempre” en festiu, segons ells, ja estaria compensat per aquesta mateixa naturalesa del contracte.

I què ha dit el Tribunal Suprem?

El Suprem ho deixa clar: no es pot negar aquest plus tret que el conveni l’exclogui de manera expressa, i, a més, ha d’existir una compensació econòmica equivalent.

En aquest cas:

• El conveni no excloïa expressament a aquest tipus de treballadors.
• No hi havia cap retribució addicional que compensés el fet de treballar sempre en dies no laborables.
• Per tant, l’empresa incorre en tracte desigual injustificat.

I afegeix alguna cosa més: negar aquest plus vulnera el dret a la igualtat, recollit en l’article 14 de la Constitució i reiterat per l’article 12.4.d) de l’Estatut dels Treballadors, que garanteix els mateixos drets entre treballadors a jornada parcial i completa.

• Atenció. La retribució no pot ser la mateixa si un treballa en laborables i un altre només en festius. El treball en festiu, per definició, és més onerós. I això s’ha de compensar.

Què has de revisar en la teva empresa?

Si tens personal contractat exclusivament per a treballar caps de setmana o festius:

• Revisa si el conveni col·lectiu esmenta expressament alguna exclusió del plus per festiu (i si aquesta exclusió està justificada).
• Comprova si hi ha alguna compensació econòmica alternativa ja pactada en el seu contracte o conveni.
• Si no és així, i els estàs abonant el mateix que a altres treballadors sense aquest sacrifici horari, és probable que estiguis incorrent en un tracte desigual que pot ser reclamat judicialment.

A tenir en compte…

El Tribunal Suprem dona la raó a la treballadora i declara que sí que tenia dret a cobrar aquest plus per cada diumenge o festiu treballat.

Una sentència que unifica doctrina i aclareix definitivament la qüestió. La justícia laboral posa així el focus en un detall que molts donàvem per descomptat… però que en dret, com bé saps, mai convé donar per fet.

Tens contractes d’aquest tipus en la teva plantilla? El teu conveni regula algun complement per a aquests casos? Si ho necessites, podem ajudar-te a revisar els termes i evitar conflictes innecessaris.

La Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) ha posat en marxa el I Pla de Xoc de 2025 contra el frau en la contractació, amb un enfocament clar: reduir l’ús indegut de contractes temporals i fixos discontinus en situacions en les quals hauria de prevaler una relació laboral indefinida.

En el marc d’aquesta campanya, s’han remès més de 30.000 comunicacions a empreses, afectant a gairebé 54.000 treballadors la modalitat contractual dels quals ha estat considerada irregular per part de la Inspecció.

Àmbits d’actuació i xifres clau

1. Contractes fixos discontinus

• S’han detectat 30.037 relacions laborals en les quals l’ús del contracte fix discontinu podria no ser conforme a dret.
• Per a això, la ITSS ha enviat 17.265 cartes informatives a altres tantes empreses, instant-les a revisar i regularitzar aquestes contractacions.

2. Contractes temporals

• S’han identificat 23.947 relacions laborals cobertes mitjançant contractes temporals que, segons la Inspecció, compleixen els requisits per a ser indefinides.
• En aquests casos, s’han emès 12.918 comunicacions individualitzades a empreses.

Què impliquen aquestes comunicacions?

Es tracta d’un mecanisme preventiu i correctiu. Les empreses destinatàries disposen d’un termini d’un mes per a revisar i transformar voluntàriament els contractes assenyalats per la Inspecció, sense que se’ls incoï un procediment sancionador.

Atenció: en cas de no atendre el requeriment, la ITSS iniciarà actuacions inspectores formals, que podran derivar en:

• La transformació forçosa del contracte en indefinit.
• La imposició de sancions econòmiques, una per cada treballador afectat.

Recomanacions

Aquest pla de xoc intensifica el control administratiu sobre la contractació i reforça el missatge que el contracte indefinit és la forma ordinària d’ocupació. Des del nostre despatx, recomanem revisar proactivament:

• Els criteris d’ús del contracte fix discontinu, evitant la seva aplicació a llocs estructurals sense caràcter intermitent ni estacional.
• Els contractes temporals en vigor, verificant que compleixen de manera estricta les causes de temporalitat legalment previstes després de la reforma laboral.

En cas d’haver rebut una d’aquestes comunicacions o si desitja dur a terme una auditoria interna preventiva dels contractes laborals, no dubti a contactar amb el nostre departament laboral. L’ajudarem a valorar cada cas concret i a adoptar decisions que minimitzin riscos sancionadors i garanteixin la seguretat jurídica.

En la seva sentència de 8 de maig de 2025 (assumptes acumulats C-6/24 i C-231/24, Abanca Corporación Bancaria), el TJUE avala que una clàusula de venciment anticipat no és abusiva si ofereix al consumidor un mecanisme efectiu per a evitar la seva aplicació, encara que aquest mecanisme no estigui previst per una norma nacional específica.

Context del litigi

Els contractes de préstec objecte del procediment havien estat subscrits per Abanca amb dos consumidors. Incloïen una clàusula que facultava ‘entitat a declarar el venciment anticipat del préstec i a exigir el pagament immediat de la totalitat del saldo pendent, en cas que es produís un impagament prou greu.

No obstant això, aquesta mateixa clàusula també oferia als consumidors la possibilitat d’evitar l’aplicació del venciment anticipat si regularitzaven la seva situació en el termini d’un mes des del requeriment de pagament.

Davant l’absència d’una norma específica en el Dret espanyol que regulés el venciment anticipat en contractes de préstec personal (com sí que ocorre en l’àmbit hipotecari), el Jutjat de Primera Instància núm. 8 de la Corunya va plantejar qüestió prejudicial al TJUE per a aclarir si la clàusula era compatible amb la Directiva 93/13/CEE.

Claus de la sentència

1. No es requereix norma nacional específica. El TJUE estableix que una clàusula contractual que permeti al consumidor evitar el venciment anticipat pot considerar-se vàlida, fins i tot si aquesta possibilitat no està reconeguda per una norma de Dret nacional. N’hi ha prou que el contracte prevegi de manera clara mitjans adequats i eficaços per a això.

2. El termini d’un mes pot ser raonable i suficient. El Tribunal indica que el termini d’un mes que l’entitat concedeix al consumidor per a posar-se al dia en els pagaments pot considerar-se suficient, sempre que li permeti materialment complir amb l’obligació. La valoració final correspon al jutge nacional.

3. Control judicial individualitzat. L’òrgan jurisdiccional nacional ha de verificar si, en el cas concret, la clàusula de venciment anticipat genera un desequilibri important en perjudici del consumidor, atenent factors com:

• La gravetat de l’incompliment.
• La durada i import del préstec.
• La possibilitat real d’esmena de l’impagament.

Reflexió final

La sentència del TJUE reforça la idea que la protecció del consumidor no exigeix una regulació expressa per a cada clàusula, sinó que se centra a garantir l’existència de mecanismes eficaços i proporcionals que equilibrin la relació contractual.

Per això, les entitats prestadores han de tenir una especial cura en la redacció de les clàusules de venciment anticipat, assegurant-se que:

• Es compleixin els criteris de claredat i transparència.
• S’inclogui expressament la possibilitat de regularització de l’impagament abans de declarar el venciment anticipat.
• El termini concedit per a aquesta regularització sigui materialment suficient.

D’aquesta manera, es poden evitar futures impugnacions per abusives i s’enforteix la seguretat jurídica en aquest tipus de contractes.