Alerta setmanal de continguts (setmana 21 del 2023)

La factura simplificada, com el seu nom indica, exigeix menys esments i contingut que la factura completa, d’aquí el seu ús generalitzat, no obstant això, no pot emprar-se en totes les operacions de lliurament de béns o prestacions de serveis.

Enfront d’una factura ordinària o completa, una factura simplificada (que substitueix els denominats tiquets) és un tipus de factura que es pot emetre sempre que s’estigui en un dels supòsits permesos per la normativa per a emetre aquestes factures.

Les factures simplificades tenen un contingut més reduït que les factures completes o ordinàries i, amb algunes excepcions, podran expedir-se, a elecció de l’obligat a la seva expedició, quan el seu import no excedeixi de 400 euros, IVA inclòs, quan es tracti de factures rectificatives o quan el seu import no excedeixi de 3.000 euros, IVA inclòs i es tracti, en aquest últim cas, d’algun dels supòsits respecte dels quals tradicionalment s’ha autoritzat l’expedició de tiquets en substitució de factures.

La major part de les factures que s’emeten en l’actualitat són factures simplificades, sobretot per la seva quantia.

Requisits per a emetre una factura simplificada

En uns certs supòsits la seva empresa pot emetre factures simplificades, amb menys dades (l’emissió de factures simplificades pot fer-la de manera simultània a la de factures completes; només haurà d’utilitzar una sèrie separada per a cada tipus de factura). Això és possible:

• En cas de factures l’import de les quals no superi els 400 euros, IVA inclòs.
• En cas de factures rectificatives, independentment del seu import (en aquests casos es fa referència a una factura prèvia -la rectificada- que ja conté les dades legals).
• En les següents operacions, quan el seu import no excedeixi de 3.000 euros, IVA inclòs:
  • Vendes al detall. Es consideren vendes al detall els lliuraments de béns mobles corporals o semovents en els quals el destinatari de l’operació no actuï com a empresari o professional, sinó com a consumidor final d’aquells. No es reputaran vendes al detall les que tinguin per objecte béns que per les seves característiques objectives, envasat, presentació o estat de conservació siguin principalment d’utilització empresarial o professional.
  • Vendes o serveis en ambulància.
  • Vendes o serveis a domicili del consumidor.
  • Transport de persones i els seus equipatges.
  • Serveis d’hostaleria i restauració prestats per restaurants, bars i establiments similars, així com el subministrament de menjars i begudes per a consumir en l’acte.
  • Sales de ball i discoteques.
  • Serveis telefònics prestats mitjançant cabines o targetes magnètiques o electròniques recarregables que no permetin la identificació del portador.
  • Serveis de perruqueria i instituts de bellesa.
  • Utilització d’instal·lacions esportives.
  • Revelat de fotografies i serveis prestats per estudis fotogràfics.
  • Aparcament i estacionament de vehicles.
  • Lloguer de pel·lícules.
  • Serveis de tintoreria i bugaderia.
  • Utilització d’autopistes de peatge.
  • Aquelles que autoritzi el Departament de Gestió Tributària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària.

Quines dades ha de contenir una factura simplificada?

Les factures simplificades han de contenir almenys les següents dades:

• Número i, si s’escau, sèrie. La numeració serà correlativa.
• Data d’expedició.
• Data en què s’hagin efectuat les operacions o s’hagi rebut el pagament anticipat, sempre que sigui diferent de la d’expedició de la factura.
• Número d’identificació fiscal, així com el nom i cognoms, raó o denominació social de l’obligat a la seva expedició.
• La identificació del tipus de béns lliurats o de serveis prestats.
• Tipus impositiu aplicat i, opcionalment també l’expressió «IVA inclòs».
• Contraprestació total.
• En el cas de factures rectificatives, la referència expressa i inequívoca de la factura rectificada i de les especificacions que es modifiquen.
• Els esments recollits en les factures ordinàries relatives a l’aplicació de règims especials i a determinades operacions (exemptes, amb inversió del subjecte passiu, etc.).

Atenció. El principal avantatge de les factures simplificades és que no ha d’incloure en elles qui és el destinatari de l’operació. Això agilitza les vendes, sobretot en cas d’establiments de venda al públic.

En quins casos no es pot emetre una factura simplificada?

No és possible expedir una factura simplificada en els casos de:

• Lliuraments intracomunitaris de béns.
• Vendes a distància, excepte quan s’apliqui el règim especial de la Unió.
• Operacions realitzades en el territori d’aplicació de l’impost (península i Illes Balears), on proveïdor o prestador no estigui establert, es produeixi la inversió del subjecte passiu (ISP) i el destinatari expedeixi la factura per compte del proveïdor o prestador.
• Operacions no localitzades en el territori d’aplicació de l’impost, on el proveïdor o prestador estigui establert i l’operació s’entengui feta fora de la Unió Europea (UE); o bé s’entengui feta en un altre estat membre de la UE, sigui aplicable la inversió del subjecte passiu i el destinatari no expedeixi factura per compte del proveïdor.

Deducció de l’IVA

En aquesta mena de factures com que no conté dades del destinatari, no és possible que es pugui deduir l’IVA suportat (en cas que sigui una empresa o un empresari amb dret a deducció). No obstant això, aquesta deducció sí que és possible si a la factura simplificada se li afegeixen les següents dades addicionals:

• El NIF del destinatari i el seu domicili. No cal incloure el seu nom o la seva denominació social.
• I la quota d’IVA que s’estigui repercutint consignada de manera separada (en aquest cas, no és vàlid l’esment “IVA inclòs”).

Si el destinatari així ho sol·licita, la factura simplificada ha d’incloure aquestes dades addicionals.

Atenció. Respecte de la identificació del destinatari, en la factura simplificada només s’ha d’incloure si el demana expressament el client empresari o professional, mentre que en la factura completa sempre haurà de figurar el NIF, el nom o denominació i l’adreça del destinatari.

Com ja sap, la jubilació voluntària demorada és la possibilitat reconeguda als treballadors que, una vegada complerta l’edat ordinària de jubilació i una sèrie de requisits, es prolongui la vida laboral amb beneficis en la prestació de jubilació futura.

Quan s’accedeixi a la pensió de jubilació a una edat superior a la legalment establerta, el beneficiat (des del 01/01/2022) pot optar entre:

1. L’obtenció d’un percentatge addicional del 4% per cada any complet de treball efectiu que acrediti amb posterioritat al compliment de l’edat de jubilació.

2. Una quantitat a tant alçat per cada any complet de treball efectiu acreditat i cotitzat entre la data de compliment de l’edat de jubilació i la del fet causant de la pensió.

3. Una combinació de les dues opcions anteriors.

Doncs bé, al BOE del dia 17 de maig s’ha publicat el Reial decret 371/2023, de 16 de maig, que culmina la reforma dels incentius de la jubilació demorada que es va iniciar en 2021 mitjançant la regulació d’una fórmula mixta que permet combinar els dos tipus de beneficis ja vigents per a aquells que decideixin retardar voluntàriament l’accés a la jubilació: un augment percentual de la pensió i la percepció d’un pagament únic (“xec”) en el moment de jubilar-se.

La norma va entrar en vigor el dia 18 de maig i s’aplicarà a les pensions la data de fet causant de les quals sigui posterior a la seva entrada en vigor.

Per a l’accés a la jubilació a una edat superior a l’ordinària s’oferia fins ara a l’interessat una triple opció, preveient-se un desenvolupament reglamentari d’una d’elles (l’anomenada opció mixta, que combina un incentiu mitjançant percentatge addicional amb una quantitat a tant alçat): el RD 371/2023 formalitza aquesta tercera via.

Ara, aquells que optin per aquesta nova fórmula i que retardin la seva jubilació entre 2 i 10 anys, rebran simultàniament un increment de la seva pensió del 2% per cada any que demorin l’accés a la jubilació, i un pagament únic equivalent a la meitat del que li correspondria si optessin per la fórmula actual del pagament únic. Si ha retardat onze anys o més, l’incentiu serà d’un pagament únic aplicat a cinc anys del període demorat i un increment del 2% de la pensió per cada any de demora.

Atenció. Sigui quina sigui la modalitat triada, per al còmput del període cotitzat a considerar, no es tindran en compte els períodes de permanència en situacions assimilades a la d’alta que no comportin treball efectiu.

Regles de determinació de l’opció mixta d’abonament del complement econòmic

Aquesta última és la modalitat que ara es desenvolupa, establint-se que per a optar-hi hauran d’acreditar-se, almenys, dos anys complets cotitzats entre la data en què es va complir l’edat ordinària de jubilació i la del fet causant de la jubilació, sempre que en complir aquesta edat s’hagués reunit el període mínim de cotització de quinze anys (dos anys almenys dins dels 15 immediatament anteriors al moment de causar el dret).

A més, es determina com es fixarà el complement en aquests casos, assenyalant que:

• Es prendran anys complets per a computar el període cotitzat a considerar, sense que la fracció d’un any s’equipari a un de complet.
• El complement s’obtindrà de manera diferent en funció dels anys cotitzats entre la data de compliment de l’edat ordinària de jubilació aplicable i la del fet causant de la pensió de jubilació. Així:
  • Si s’acrediten de 2 a 10 anys complets cotitzats, el complement consistirà en la suma d’un percentatge addicional del 4% per cada any de la meitat d’aquest període (prenent el nombre enter inferior) i una quantitat a tant alçat per la resta del període considerat.
  • Si s’acrediten 11 anys complets cotitzats o més, el complement serà la suma d’una quantitat a tant alçat per cinc anys d’aquest període i un percentatge addicional del 4% per cadascun dels anys restants.

La norma estableix que el moment en què ha d’optar-se per la modalitat del complement econòmic, que serà el de la sol·licitud de la pensió de jubilació. Si l’interessat no exercita aquesta facultat, s’aplicarà el complement econòmic del percentatge addicional del 4%. Una vegada triada la modalitat, no podrà ser modificada posteriorment.

La jubilació demorada és compatible amb algun altre tipus de jubilació?

No. La jubilació demorada és incompatible amb la jubilació anticipada, la jubilació activa (compatibilitat entre la pensió de jubilació i el treball per compte d’altri o pròpia) o la jubilació flexible (compatibilitat entre la pensió de jubilació i una feina a temps parcial).

Al BOE del dia 9 de maig, i amb entrada en vigor amb caràcter general el dia 10 de maig de 2023, s’ha aprovat la Llei 11/2023, de 8 de maig, de transposició de Directives de la Unió Europea en matèria d’accessibilitat de determinats productes i serveis, migració de persones altament qualificades, tributària i digitalització d’actuacions notarials i registrals; i per la qual es modifica la Llei 12/2011, de 27 de maig, sobre responsabilitat civil per danys nuclears o produïts per materials radioactius” que transposa diverses directives de la Unió Europea, algunes de diversos anys d’antiguitat que portaven bastant retard en la seva aplicació.

La Directiva (UE) 2019/1151 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, per la qual es modifica la Directiva (UE) 2017/1132 és la que afecta la transformació digital i a la digitalització del procés de constitució de les empreses.

Modificació de la Llei de societats de capital: digitalització del procés de constitució de les empreses

La Llei 11/2023 la transposa modificant la Llei de societats de capital mitjançant la incorporació de diversos preceptes i amb la finalitat de digitalitzar el procediment a un nivell que hi hagi la possibilitat de constituir les societats de forma totalment digital i en línia, així com dels seus actes posteriors, fins i tot l’obertura d’una sucursal del negoci en un altre estat membre.

La norma europea és veritablement “bàsica”, no legislant quant al sistema o mètodes a utilitzar, havent de crear cada estat membre l’estructura jurídica i administrativa necessària perquè la creació en línia d’empreses sigui totalment possible.

En primer lloc, es reconeix la possibilitat de crear les societats de capital de manera en línia, sense exclusió d’altres mètodes legalment reconeguts. Exclou de la constitució en línia les societats en les quals els socis realitzin aportacions no dineràries al capital. De la mateixa manera la norma reconeix que en el cas de les societats limitades, els atorgants podran utilitzar en l’escriptura pública notarial el model de constitució amb estatuts tipus, el contingut dels quals es determinarà reglamentàriament.

La norma regula la constitució íntegrament en línia de les societats de responsabilitat limitada

En la seu electrònica del Ministeri d’Indústria hi haurà un model d’escriptura pública i estatuts estandarditzats -i que continuarà subjecte al seu atorgament i inscripció a la normativa notarial, per descomptat-. Les aportacions dineràries en les societats de creació digital s’hauran de realitzar a través d’un instrument europeu de pagament electrònic i el notari podrà cerciorar-se de la realitat de les mateixes -excepte si els fundadors manifesten en l’escriptura respondre solidàriament enfront de la societat i els creditors socials d’aquest extrem-. Finalment, encara que la creació sigui electrònica, l’escriptura pública s’ha d’inscriure en el registre del domicili social de la nova societat atesos els terminis fixats per la llei.

Tot el procediment es pot fer sense necessitat que els fundadors compareguin presencialment davant notari, excepte en el cas establert per l’article 40 quinquies de la Llei de societats de capital (per raons d’interès públic i amb vista a evitar qualsevol falsificació d’identitat, el notari podrà, a l’efecte de comprovar la identitat exacta del fundador, requerir la compareixença física de l’interessat per una sola vegada; de la mateixa manera aquesta compareixença física podrà ser exigida pel notari amb vista a la completa comprovació de la capacitat de l’atorgant i, si és el cas, els seus efectius poders de representació).