Alerta setmanal de continguts (setmana 22 del 2024)

Al BOE del 27 de maig de 2024, i en vigor des de l’1 de juliol, s’ha publicat l’Ordre HAC/495/2024, de 21 de maig, per la qual s’aproven els models de declaració de l’impost sobre societats (IS) i de l’impost sobre la renda de no residents (IRNR) corresponent a establiments permanents i a entitats en règim d’atribució de rendes constituïdes a l’estranger amb presència en territori espanyol, per als períodes impositius iniciats entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2023.

Per a aquest exercici 2023, les principals novetats de l’IS s’han centrat en adoptar mesures per a les empreses emergents, les microempreses, les entitats domiciliades a les Balears i per a aquelles que escometin inversions en estalvi energètic. Als grups que apliquen el règim especial de consolidació fiscal se’ls limita, però només per al període impositiu 2023, la compensació de les bases imposables negatives al 50%. A més, s’han aprovat diferents resolucions i consultes de l’ICAC que afecten el Pla General de Comptabilitat (PGC).

A més, s’han aprovat diferents resolucions i consultes de l’ICAC que afecten el Pla General de Comptabilitat (PGC).

NOVETATS CAMPANYA SOCIETATS 2023

D’acord amb l’Ordre HAC/495/2024, de 21 de maig, estan obligats a presentar la declaració tots els subjectes passius, amb independència que hagin desenvolupat activitats o no durant el període impositiu i que hagin obtingut rendes o no. Les entitats parcialment exemptes només estan obligades a presentar la declaració quan obtinguin ingressos totals que superin els 75.000 € anuals, ingressos de rendes no exemptes sotmeses a retenció que superin els 2.000 € anuals o rendes no exemptes no sotmeses a retenció.

Amb motiu de l’aprovació de diverses normes, es fa necessària la modificació dels esmentats models per a adequar-los a la normativa vigent per als períodes iniciats en 2023. Aquestes modificacions troben el seu fonament en:

• El Reial decret llei 18/2022, de 18 d’octubre, que introdueix un nou supòsit de llibertat d’amortització per a inversions que usin energies renovables i reemplacin instal·lacions d’energia no renovable.
• La Llei 28/2022, de 21 de desembre, de foment de l’ecosistema de les empreses emergents, que aprova un tipus impositiu del 15% per a les empreses emergents en el primer any en què tinguin base imposable positiva i en els 3 següents. A més, podran sol·licitar l’ajornament del deute tributari dels 2 primers períodes impositius en els quals la base imposable sigui positiva i no tindran l’obligació de fer els corresponents pagaments fraccionats a compte de la liquidació corresponent al període impositiu immediat posterior a cadascun dels dos primers que la base imposable sigui positiva.
• La Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a 2023, que aprova un tipus de gravamen reduït del 23% per a les entitats l’import net del volum de negocis (INVN) del període impositiu immediat anterior de les quals sigui inferior a 1.000.000 € i, a més, no tingui la consideració d’entitat patrimonial. També s’estableix un règim fiscal especial per a les Illes Balears que consisteix en una reducció en la base imposable de les empreses quan dotin, a càrrec dels seus beneficis, una reserva per a inversions. Es crea una bonificació del 10% pels rendiments derivats de la venda de béns corporals produïts a les Illes Balears d’activitats agrícoles, ramaderes, industrials i pesqueres. I es regula una amortització accelerada per a determinats vehicles que entrin en funcionament en 2023, 2024 i 2025 que consisteix a multiplicar per 2 el coeficient màxim de taules fiscals per als següents vehicles: FCV, FCHV, BEV, REEV o PHEV.
• La Llei 38/2022, de 27 de desembre, que estableix una mesura transitòria per al període impositiu 2023, consistent en la no inclusió del 50% de les bases imposables individuals negatives de les entitats integrants d’un grup que tributi en el règim de consolidació fiscal per a la determinació de la base imposable consolidada d’aquest grup. La part no compensada s’aplicarà a parts iguals en els pròxims deu anys sense cap límit. També es regulen mesures per al finançador en les inversions en produccions cinematogràfiques espanyoles i estrangeres que podrà aplicar la deducció en qualsevol fase de la producció amb el límit del 25%, i no l’aplicarà quan existeixi vinculació entre ell i el productor.
• El Reial decret llei 5/2023 de 28 de juny, estén l’amortització accelerada per als vehicles eficients energèticament -multiplicar per 2 el coeficient d’amortització lineal màxim previst en les taules d’amortització oficialment aprovades-, a les inversions en noves infraestructures de recàrrega de vehicles elèctrics, de potència normal o d’alta potència afectes a activitats econòmiques, i que entrin en funcionament en els períodes impositius que s’iniciïn en els anys 2023, 2024 i 2025.

A més de les modificacions esmentades, en la campanya de societats 2023 s’ha incorporat un nou caràcter en la pàgina 1 del model 200 mitjançant el qual es podrà informar que es tracta d’un soci d’una agrupació d’interès econòmic o d’una unió temporal d’empreses -d’ara endavant UTE- i s’han introduït modificacions en el quadre detall del model 200 sobre el règim especial aplicable a agrupacions d’interès econòmic i UTEs amb l’objectiu que l’Agència Tributària disposi de més informació per a millorar tant el control com l’assistència als contribuents, partícips d’aquestes entitats, en la seva obligació d’autoliquidar l’impost sobre societats, inclòs, amb caràcter voluntari per a aquest primer període impositiu, l’emplenament d’un desglossament per al cas de partícips d’agrupacions d’interès econòmic i UTEs.

D’altra banda, s’ha procedit a publicar en aquesta ordre un nou formulari (annex VI) relacionat amb la Reserva per a inversions a les Illes Balears, amb la finalitat de realitzar la comunicació de la materialització de les inversions anticipades i el seu sistema de finançament d’acord amb el que s’estableix en l’apartat Quatre.10 de la disposició addicional setantena de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, que s’ha de presentar prèviament a la declaració de l’impost sobre societats del període impositiu en què s’executin les inversions anticipades.

Com en exercicis anteriors, es publiquen en aquesta Ordre:

• Els formularis previstos per a subministrar informació en relació amb determinades correccions i deduccions al compte de pèrdues i guanys d’import igual o superior a 50.000 euros (annex III).
• La memòria anual d’activitats i projectes executats i investigadors afectats per bonificacions a la Seguretat Social (annex IV).
• La reserva per a inversions a Canàries (annex V).

Aquests formularis, que es troben allotjats en la seu electrònica de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, no tenen variació.

Finalment, cal esmentar des del punt de vista de les formes de presentació, que atès el perfil dels contribuents de l’impost sobre societats i impost sobre la renda de no residents corresponent a establiments permanents i a entitats en règim d’atribució de rendes constituïdes a l’estranger amb presència en territori espanyol, la via de presentació d’aquests models és exclusivament electrònica i que per a l’exercici 2023 s’habilita la presentació amb Cl@ve per als contribuents que tinguin la condició de persona física. Per aquesta mateixa raó, es modifiquen l’Ordre HAP/2194/2013, de 22 de novembre, i l’Ordre HFP/227/2017, de 13 de març, amb l’objectiu que en el cas d’obligats tributaris persones físiques i per als models 202, 231 i 232, també es pugui fer la presentació mitjançant el sistema Cl@ve.

L’ordre entrarà en vigor el dia 1 de juliol de 2024, excepte les disposicions finals primera -modificació de l’Ordre HAP/2194/2013, de 22 de novembre-, i segona -modificació de l’Ordre HFP/227/2017, de 13 de març-, que entraran en vigor el 28 de maig de 2024 i seran aplicables per primera vegada als models que el seu termini de presentació comenci a partir d’aquest dia.

Amb la finalitat de poder-li oferir un millor servei, li preguem que prepari com més aviat millor la documentació necessària i sol·liciti dia i hora per poder-la analitzar conjuntament.

Tingui present la següent documentació:

Com ja sap, des d’aquest gener del 2024 les plataformes digitals de compravenda, entre altres empreses, han de complir la Directiva europea DAC7, una norma que neix amb la voluntat d’evitar fraus i delictes fiscals. Segons aquesta Directiva, aplicacions com Wallapop, Vinted, Micolet o Micobooks, hauran d’aportar a l’Agència Tributària informació sobre les transaccions que es fan en els seus portals. De fet se sol·licita informació molt detallada dels seus venedors: dades personals, nombre de vendes fetes, diners obtinguts, taxes o impostos cobrats en la venda, etc. Però atenció, aquest requeriment d’informació només s’aplicarà quan els venedors compleixin uns criteris determinats: que els seus ingressos per aquestes vendes superin els 2.000 euros anuals o quan es facin més de 30 operacions en un any. És a dir, no s’aportarà la informació sobre tots els venedors, només els que tinguin les vendes esmentades

En aquesta circular volem informar-los sobre les principals implicacions fiscals i formals relacionades amb l’impost sobre el valor afegit (IVA) que poden afectar un negoci de venda de roba de segona mà a particulars dins de l’àmbit de la Unió Europea, complint amb les normatives vigents establertes en la Llei 37/1992 de l’IVA i el Reglament de facturació, així com altres disposicions rellevants.

Subjecció a l’IVA

D’acord amb l’article 4.U de la Llei 37/1992, estan subjectes a l’IVA tots els lliuraments de béns i prestacions de serveis fets en l’àmbit espacial de l’impost per empresaris o professionals a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat empresarial o professional. Això inclou les vendes de roba de segona mà que vostè faci.

L’article 5 de la mateixa llei defineix com a empresaris o professionals les persones que duguin a terme activitats empresarials o professionals que impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans, amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns o serveis. Si és el cas, les seves vendes de productes tèxtils es consideren lliuraments de béns subjectes a l’IVA quan es realitzin en el territori d’aplicació de l’impost.

Règim especial dels béns usats (REBU)

Segons l’article 120 de la Llei 37/1992, el seu negoci es pot acollir al règim especial dels béns usats, objectes d’art, antiguitats i objectes de col·lecció. Aquest règim és voluntari i s’aplica als subjectes passius que hagin presentat la declaració relativa al començament de les seves activitats, excepte renúncia, que es pot efectuar operació per operació.

El règim especial dels béns usats permet tributar sobre el marge de benefici en lloc de sobre el total de la venda, fet que pot resultar beneficiós per a la seva activitat. Per a aplicar-lo, ha de complir els següents requisits:

1. Declaració d’activitat: ha d’haver presentat la declaració prevista en l’article 164, apartat un, número 1r de la Llei de l’IVA.
2. Documentació d’adquisicions: ha d’expedir un document que justifiqui cada adquisició de béns usats a particulars, signat pel transmitent.
3. Facturació: les factures no poden consignar separadament la quota de l’IVA repercutida, que s’han d’entendre compreses en el preu total de l’operació.

Règim especial del recàrrec d’equivalència

El règim especial del recàrrec d’equivalència és obligatori per als comerciants detallistes que siguin persones físiques o entitats en règim d’atribució de rendes. No obstant això, segons l’article 59 del Reglament de l’IVA, aquest règim no s’aplica als béns que hagin estat utilitzats prèviament, com és el cas de la roba de segona mà. Per tant, el seu negoci no es pot acollir a aquest règim.

Vendes a distància intracomunitàries

Les vendes de roba usada a particulars en altres estats membres de la Unió Europea es consideren vendes a distància intracomunitàries. Segons l’article 68.Tres de la Llei 37/1992, el lloc de tributació d’aquestes vendes és l’estat membre d’arribada de l’expedició o transport dels béns, sempre que no se superi el llindar previst en l’article 73 o s’hagi optat per tributar en destí.

Aquest règim assegura que les vendes a distància tributin en el lloc on es consumeixen els béns. Si les seves vendes a distància intracomunitàries superen el llindar anual de 10.000 euros, s’ha de registrar i pagar l’IVA en cada estat membre de destí, tret que opti pel règim de la Unió (OSS).

Règim de la Unió (OSS)

El règim de la Unió permet als empresaris declarar i pagar l’IVA de les vendes a distància intracomunitàries a través d’un únic punt de contacte, el sistema de finestreta única (OSS). Aquest règim simplifica el compliment fiscal en permetre-li registrar totes les vendes intracomunitàries en un sol estat membre.

Per a acollir-se a aquest règim, ha de:

1. Registre en el règim OSS: presentar una declaració d’inici d’operacions en el règim de la Unió.
2. Declaracions trimestrals: presentar una declaració-liquidació trimestral de l’IVA, incloent-hi el valor total de les operacions gravades, desglossat per tipus impositius i l’import total de l’IVA degut.
3. Pagament de l’IVA: ingressar l’IVA corresponent a cada declaració trimestral en el compte bancari designat per l’Administració Tributària.

Obligacions de facturació

Quant a les obligacions formals de facturació, el Reglament de facturació, en els seus articles 4 i 6, estableix que ha d’expedir factura per totes les seves operacions, incloses les no subjectes i les subjectes però exemptes de l’IVA. Pot expedir factures simplificades en els següents casos:

1. Quan l’import no excedeixi de 400 euros, IVA inclòs.
2. Quan es tracti d’una factura rectificativa.

En el cas d’aplicar el règim especial de béns usats, les factures no poden mostrar separadament la quota de l’IVA, que s’entendrà inclosa en el preu total.

RECORDI….

Vendes a particulars d’altres estats membres de la UE (vendes a distància)

Si és un empresari espanyol i realitza vendes a distància a altres estats membres, això és:

• Vendes a particulars, persones jurídiques o entitats que no duen a terme activitats empresarials o professionals (fundacions, associacions sense ànim de lucre), empresaris que apliquen el règim especial de l’agricultura o que no tinguin dret a deduir les quotes de l’IVA suportades per efectuar exclusivament operacions exemptes.
• Els béns objecte d’aquests lliuraments han de ser diferents dels següents: mitjans de transport nous, béns objecte d’instal·lació o muntatge i béns els lliuraments dels quals hagin tributat conforme al règim especial de béns usats, objectes d’art, antiguitats i objectes de col·lecció en l’estat membre d’inici de l’expedició o transport.
• L’expedició o el transport dels béns s’ha de fer pel seu compte.

La tributació serà:

• En l’estat membre d’arribada dels béns, quan l’import d’aquestes vendes (exclòs l’IVA), hagi superat el llindar establert en l’estat membre de destí dels béns, o no havent-lo superat, optin per tributar en aquest país.

A partir de l’1 de juliol de 2021, s’estableix un llindar per a empresaris establerts en un únic estat membre: si l’import d’aquestes vendes, juntament amb el dels serveis prestats per via electrònica, de telecomunicacions i de radiodifusió i televisió realitzats en la Comunitat, supera els 10.000 euros l’any precedent o en curs, tributen en l’estat membre d’arribada.

A més, poden optar per declarar i ingressar l’IVA dels països de destinació a través d’una declaració única al país d’identificació, utilitzant el nou règim de finestreta única (OSS).

• En l’estat membre de partida dels béns, quan l’import d’aquestes vendes (exclòs l’IVA), no hagi superat el llindar establert en l’estat membre de destí dels béns. A partir de l’1 de juliol de 2021, s’ha de tenir en compte el nou llindar comú a escala comunitària.

Quadre resum: vendes a particulars d’altres estats membres de la UE (vendes a distància)

Les implicacions fiscals i formals de l’IVA en un negoci de venda de roba de segona mà són diverses i requereixen una atenció acurada per a assegurar el compliment amb les normatives vigents. Li recomanem considerar l’adopció del règim especial de béns usats per a optimitzar la seva tributació i avaluar l’opció de registrar-se en el règim de la Unió (OSS) per simplificar la gestió de l’IVA en les vendes intracomunitàries.

Després de l’intent fallit el desembre de 2023 (gener de 2024 per la no convalidació pel Congrés del RD llei 7/2023, de 19 de desembre), al BOE del 22 de maig de 2024 s’ha publicat el Reial decret llei 2/2024, de 21 de maig, pel qual s’adopten mesures urgents per a la simplificació i millora del nivell assistencial de la protecció per desocupació, i per a completar la transposició de la Directiva (UE) 2019/1158 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors, i per la qual es deroga la Directiva 2010/18/UE del Consell.

Aquest RDL 2/2024, amb efectes des del 23 de maig de 2024, introdueix una important novetat sobre la prioritat aplicativa tant dels convenis col·lectius sectorials i els acords interprofessionals autonòmics com dels convenis col·lectius provincials, sobre els acords i convenis col·lectius sectorials d’àmbit estatal, encara que subjecte al fet que es compleixin una sèrie de requisits, que a continuació exposem.

• Atenció. Convé recordar que, encara que la present modificació ha entrat en vigor el 23 de maig de 2024, el RDL 2/2024 ha de ser convalidat pel Congrés dels Diputats en el termini dels trenta dies següents a la seva promulgació.

Prioritat aplicativa dels convenis col·lectius autonòmics i provincials més favorables per als treballadors

El recent canvi legislatiu en l’àmbit de la negociació col·lectiva, específicament en l’article 84 de l’Estatut dels Treballadors (ET), introdueix una modificació significativa en la competència entre convenis col·lectius. Tradicionalment, els convenis sectorials estatals tenien preeminència, limitant la capacitat dels sindicats i patronals autonòmiques per negociar convenis sectorials propis, tret que no s’exclogués o modulés en un conveni marc estatal, i excloent unes certes matèries de negociació.

Amb la nova redacció de l’article 84 de l’ET, vigent des del 23 de maig de 2024, es permet als sindicats i organitzacions patronals autonòmiques negociar convenis col·lectius i acords interprofessionals que prevalguin sobre qualsevol conveni sectorial estatal, sempre que comptin amb el suport majoritari requerit per a constituir la comissió negociadora en la unitat de negociació corresponent. Aquesta modificació atorga prioritat aplicativa a aquests convenis autonòmics, a condició que la seva regulació sigui més favorable per als treballadors comparada amb la dels convenis estatals.

Així mateix, els convenis col·lectius provincials poden gaudir d’aquesta mateixa prioritat aplicativa si així ho preveuen els acords interprofessionals d’àmbit autonòmic sempre que el seu contingut resulti més beneficiós per als treballadors respecte als convenis estatals.

• Atenció. Una altra novetat important és que poden tenir la mateixa prioritat aplicativa els convenis col·lectius provincials, quan així es prevegi en acords interprofessionals d’àmbit autonòmic i sempre que la seva regulació resulti més favorable per als treballadors que la fixada en els convenis o acords estatals.

No obstant això, existeixen matèries que es consideren no negociables sota aquesta nova normativa. Aquestes inclouen el període de prova, les modalitats de contractació, la classificació professional, la jornada màxima anual de treball, el règim disciplinari, les normes mínimes en matèria de prevenció de riscos laborals i la mobilitat geogràfica. Aquestes restriccions asseguren que uns certs aspectes essencials de la relació laboral mantinguin una coherència en l’àmbit nacional, garantint un marc mínim de drets i obligacions que no poden ser alterats per convenis autonòmics o provincials.

D’altra banda, cal indicar que aquesta modificació de l’ET pot obrir conflictes respecte de l’aplicabilitat dels convenis o acords autonòmics vigents en aquest moment i que hagin fet ús de les possibilitats que l’ET els oferia fins ara, si no resulten més favorables que el conveni col·lectiu estatal, ja que no s’ha inclòs cap règim transitori.

En resum, la nova regulació atorga més autonomia i capacitat de negociació a les comunitats autònomes i províncies, enfortint la descentralització de la negociació col·lectiva. No obstant això, estableix límits clars per a preservar una uniformitat mínima en aspectes crucials de la legislació laboral. Aquesta reforma té el potencial d’adequar millor les condicions laborals a les realitats específiques de cada comunitat autònoma, sempre prioritzant el benefici dels treballadors.

Després de l’intent fallit el desembre de 2023 (gener de 2024 per la no convalidació pel Congrés del RD llei 7/2023, de 19 de desembre), al BOE del 22 de maig de 2024 s’ha publicat el Reial decret llei 2/2024, de 21 de maig, pel qual s’adopten mesures urgents per a la simplificació i millora del nivell assistencial de la protecció per desocupació, i per a completar la transposició de la Directiva (UE) 2019/1158 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors, i per la qual es deroga la Directiva 2010/18/UE del Consell.

Aquest RDL 2/2024, amb efectes des del 23 de maig de 2024, introdueix una important novetat en matèria de conciliació de la vida laboral i familiar que afecta tant els treballadors com a les empreses, com és l’acumulació del dret de lactància.

Atenció. Convé recordar que, encara que la present modificació ha entrat en vigor el 23 de maig de 2024, el RDL 2/2024 ha de ser convalidat pel Congrés dels Diputats en el termini dels trenta dies següents a la seva promulgació.

Millores en el permís per cura de lactant

Amb la finalitat de completar la transposició de la Directiva (UE) 2019/1158 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors es procedeix a abordar una modificació del permís per cura del lactant (anteriorment denominat permís de lactància) per millorar els termes de l’exercici del dret i alhora es reforça i complementa el recentment reconegut permís parental. En l’actualitat el dret a absentar-se queda condicionat a les previsions de la negociació col·lectiva o a l’acord al fet que arribi amb l’empresa.

Doncs bé, ara s’estableix, modificant l’article 37.4 de l’Estatut dels Treballadors (ET), la possibilitat d’acumular en jornades completes el permís de lactància, suprimint la remissió als termes previstos en la negociació col·lectiva o en l’acord amb l’empresa.

D’aquesta manera, l’article 37.4 de l’ET queda redactat així:

“En els supòsits de naixement, adopció, guarda amb finalitats d’adopció o acolliment, d’acord amb l’article 45.1.d), els treballadors tenen dret a una hora d’absència del treball, que poden dividir en dues fraccions, per a la cura del lactant fins que aquest compleixi nou mesos. La durada del permís s’incrementarà proporcionalment en els casos de naixement, adopció, guarda amb finalitats d’adopció o acolliment múltiples.

Qui exerceixi aquest dret, per la seva voluntat, el pot substituir per una reducció de la seva jornada en mitja hora amb la mateixa finalitat o acumular-lo en jornades completes.

La reducció de jornada contemplada en aquest apartat constitueix un dret individual dels treballadors sense que es pugui transferir el seu exercici a l’altre progenitor, adoptant, guardador o acollidor. No obstant això, si dos treballadors de la mateixa empresa exerceixen aquest dret pel mateix subjecte causant, es pot limitar el seu exercici simultani per raons fundades i objectives de funcionament de l’empresa, degudament motivades per escrit, i en aquest cas l’empresa ha d’oferir un pla alternatiu que asseguri el gaudi de tots dos treballadors i que possibiliti l’exercici dels drets de conciliació.

Quan tots dos progenitors, adoptants, guardadors o acollidors exerceixin aquest dret amb la mateixa durada i règim, el període de gaudi es pot estendre fins que el lactant compleixi dotze mesos, amb reducció proporcional del salari a partir del compliment dels nou mesos”.

Com ja sap, els creadors de contingut en xarxes socials són una realitat no menyspreable. Els influenciadors tenen una importància cada vegada més important des de 2020, ja que amb la pandèmia van cobrar una rellevància fora del comú. Quan estàvem a casa tancats, els creadors de contingut en plataformes com Youtube, Instagram, Twitch, Facebook o Twitter, ens van donar l’entreteniment que no podíem tenir d’una altra manera.

De fet, el món del màrqueting i publicitat ha canviat molt, gràcies a tot això. Ara sembla que els mitjans tradicionals (ràdio i televisió), estan lleugerament desesperats per atreure publicitat d’empreses que se n’han anat als creadors de contingut. Per això, el poder executiu ha volgut regular als influenciadors, perquè és una realitat que no podem obviar.

Nou Reial decret 444/2024 regulador per a influenciadors

El Reial decret 444/2024, i amb efectes des del dia 2 de maig de 2024, té per objecte concretar els requisits per a ser considerat “usuari d’especial rellevància” que usi serveis d’intercanvi de vídeos a través de plataformes, o comunament conegut com a influencer a l’efecte de la nova Llei 13/2022, de 7 de juliol, general de comunicació audiovisual.

Incloent dins de l’àmbit d’aplicació tant a persones físiques com jurídiques, per a ser considerat “usuari d’especial rellevància”, s’ha de complir amb els següents criteris:

• Ingrés anual superior a 300.000 € derivats del conjunt de la seva activitat.
• Audiència significativa de més d’1 milió de seguidors en una única plataforma de vídeo o 2 milions en total en totes les seves plataformes.
• Activitat d’almenys 24 vídeos publicats a l’any.

Per tant, hem de tenir present que el requisit d’ingressos “significatius”, implica tenir ingressos bruts superiors a 300.000 euros anuals, i el d’audiència “significativa”, és el de tenir més d’un milió de seguidors en una de les plataformes (pot ser Tiktok, Twitch, Youtube, Instagram, etc.), o més de 2 milions de forma agregada (per exemple 1 milió a Youtube i 1 milió a Twitch), i hagi publicat més de 24 vídeos a l’any.

La CNMC pretenia que el requisit d’audiència significativa fos de mig milió de seguidors, en equiparació a altres regulacions europees, però finalment ha estat la que hem exposat aquí. 

Els ingressos computables per a determinar els ingressos significatius són els següents:

1. Ingressos obtinguts, tant de remuneracions dineràries com en espècie, per la comercialització, venda o organització de les comunicacions comercials audiovisuals que acompanyin o s’insereixin en els continguts audiovisuals responsabilitat dels usuaris que emprin serveis d’intercanvi de vídeos a través de plataforma.
2. Ingressos percebuts pels usuaris procedents dels prestadors dels serveis d’intercanvi de vídeos a través de plataforma per raó de la seva activitat en aquests serveis.
3. Ingressos percebuts per l’activitat dels usuaris provinents de quotes i pagaments abonats per la seva audiència en els serveis d’intercanvi de vídeos a través de plataforma.
4. Ingressos procedents de prestacions econòmiques concedides per administracions i entitats públiques, sigui quina sigui la seva denominació i naturalesa, relacionats amb l’activitat dels usuaris en els serveis d’intercanvi de vídeos a través de plataforma.
5. Altres ingressos obtinguts per l’activitat dels usuaris en els serveis d’intercanvi de vídeos a través de plataforma no previstos en les lletres anteriors d’aquest apartat.

D’altra banda, tots els influenciadors que compleixin aquests criteris s’hauran d’inscriure en el termini de dos mesos, en el Registre Estatal de Prestadors Audiovisuals, així com fer front a un seguit de noves obligacions, com són entre altres, el compliment de principis generals de comunicació audiovisual, identificació de contingut publicitari, restriccions per a la promoció de publicitat sobre tabac, alcohol i jocs d’atzar, i mesures de protecció a menors d’edat.

La conseqüència jurídica és que, si es compleix tot això, hauran de protegir el públic audiovisual, no promovent violència, odi, discriminació, abstenir-se de fer crides a favor de delictes com ara terrorisme, pornografia, hostilitat, incitar a l’odi.

Atenció. A més, hauran de garantir que els menors no siguin exposats a continguts negatius per al seu desenvolupament físic, mental o moral. Hauran de complir les normes de difusió de comunicacions comercials audiovisuals que promouen ells mateixos, i donar-se d’alta en el Registre Estatal de Prestadors de Serveis de Comunicació Audiovisual. Els usuaris d’especial rellevància hauran de donar-se d’alta al cap de dos mesos de l’aprovació.

Aquesta llei, la “llei dels influencers“, com s’ha anomenat de manera popular, ha estat àmpliament criticada per molts creadors de contingut i mitjans. No obstant això, és clar que els creadors de contingut han de tenir límits, igual que els tenen les televisions i ràdios. El que no és possible és que un creador de contingut amb milions de seguidors, que puguin ser menors, pugui posar-se a fer publicitat diàriament de casinos, cases d’apostes, alcohol o qualsevol altre tipus d’activitats o substàncies que clarament són dolentes i nocives per a l’ésser humà.

És cert que els influenciadors ara no tindran la llibertat que tenien anteriorment, però això és una cosa positiva i necessària.

Impost sobre activitats econòmiques (IAE)

D’altra banda, cal recordar que les activitats consistents en la realització de fotografies i vídeos per a la seva posterior publicació en la plataforma, amb la finalitat d’obtenir ingressos de la plataforma a través de les subscripcions mensuals dels clients al seu contingut o bé a través de la realització de fotografies i vídeos de contingut personalitzat dins de la mateixa plataforma, s’haurà de donar d’alta en les següents rúbriques de les tarifes d’IAE:

• En l’epígraf 961.1 “Producció de pel·lícules cinematogràfiques (fins i tot vídeos)” de la secció primera de les tarifes, que faculta per a la venda, reproducció i lloguer de les pel·lícules produïdes (fins i tot vídeos), comprenent qualsevol activitat relacionada amb la producció.
• En l’epígraf 973.1 “Serveis fotogràfics” de la secció primera de les tarifes, que comprèn segons la seva nota adjunta “la producció de retrats fotogràfics, i la producció de fotografies comercials, els serveis de fotografia tècnica, els serveis de revelatge, impressió i ampliació de fotografies, així com els serveis combinats de vídeo i fotografia”.