UNA CITA OBLIGADA AMB HISENDA. LA DECLARACIÓ DE L’IMPOST SOBRE SOCIETATS DE L’EXERCICI 2022

Ens permetem recordar-li que un any més arriba la cita amb Hisenda i s’inicia la CAMPANYA DE L’IMPOST SOBRE SOCIETATS de l’exercici 2022.

Llegir més

Al BOE del 29 de maig de 2023, i en vigor des de l’1 de juliol, s’ha publicat l’Ordre HFP/523/2023, de 22 de maig, per la qual s’aproven els models de declaració de l’impost sobre societats (IS) i de l’impost sobre la renda de no residents (IRNR) corresponent a establiments permanents i a entitats en règim d’atribució de rendes constituïdes a l’estranger amb presència en territori espanyol, per als períodes impositius iniciats entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2022.

Per a aquest exercici 2022, entre altres novetats, hem de tenir en compte la nova tributació mínima en l’IS del 15% a determinats contribuents; la reducció de la bonificació en quota aplicable a les societats acollides al règim especial d’arrendament d’habitatges o la nova deducció per plans de pensions d’ocupació, sense oblidar-nos del nou còmput del nombre mínim d’accionistes de les SICAV i règim transitori de dissolució i liquidació durant l’any 2022. També s’han aprovat mesures fiscals respecte a les empreses emergents (“Start-ups”), en vigor des del 23 de desembre de 2022, com per exemple la tributació al tipus del 15% durant un màxim de quatre anys, des del primer període en el qual la base imposable resulti positiva, fins als tres següents, així com l’ajornament del pagament dels deutes tributaris.

A més, s’han aprovat diferents resolucions i consultes de l’ICAC que afecten el Pla General de Comptabilitat (PGC).

NOVETATS CAMPANYA SOCIETATS 2022

A més de les novetats normatives, amb l’objectiu que l’Agència Tributària disposi de més informació per a millorar tant el control com l’assistència als contribuents en la seva obligació d’autoliquidar-se l’impost sobre societats, s’han introduït els següents quadres de desglossament en els models 200 i 220:

  • En el model 200, el quadre detall «Socis de SICAV en règim especial de dissolució i liquidació (DT 41a LIS)» de la pàgina 2 bis on s’ha de recollir el NIF de les SICAV en les quals el contribuent participa i que es dissolen, així com el NIF de les institucions d’inversió col·lectiva on reinverteix, amb l’objectiu de poder realitzar avisos sobre el termini de compliment de la reinversió i poder assistir en l’emplenament del model, permetent emplenar caselles específiques que han estat creades per a l’aplicació del que es disposa en la disposició transitòria quaranta-unena de la LIS, així com els tipus als quals la SICAV pot tributar.
  • En el model 200, per als casos en els quals el contribuent desenvolupi activitats agrícoles o ramaderes, la incorporació en la pàgina 21 del quadre de «Comunicació de l’import net del volum de negocis» d’informació relativa a aquestes activitats. Aquesta informació cal incloure-la per a atendre les peticions d’informació que es puguin rebre en el marc de l’aplicació de les intervencions en forma de pagaments directes i l’establiment de requisits comuns en el marc del Pla Estratègic de la Política Agracia Comuna. Per a això, cal establir noves caselles en les quals figurin, de manera específica, els ingressos agraris.
  • En els models 200 i 220, el quadre detall «Règim especial de vaixells i empreses navilieres a Canàries: desglossament de la compensació de bases imposables negatives», amb informació sobre l’import de les bases imposables negatives que corresponen al règim especial d’entitats navilieres de Canàries i les que corresponen a la resta d’activitats, de tal forma que permeti assistir al contribuent en l’aplicació de l’apartat 4 de l’article 76 de la Llei 19/1994, de 6 de juliol, amb l’objectiu que les bases imposables negatives derivades de les activitats que generen el dret a l’aplicació del règim especial de vaixells i empreses navilieres a Canàries, no puguin ser compensades amb bases imposables positives derivades de la resta de les activitats de l’entitat, ni de l’exercici en curs ni en els posteriors.
  • En els models 200 i 220, els quadres detall relatius a les deduccions per inversions i despeses realitzades per les autoritats portuàries (art. 38 bis LIS), per produccions cinematogràfiques estrangeres (art. 36.2 LIS) i per produccions cinematogràfiques estrangeres a Canàries (art. 36.2 LIS i DA 14a Llei 19/1994), així com el desglossament de les deduccions pendents generades en anys anteriors per inversions en territoris d’Àfrica Occidental i despeses de propaganda i publicitat (art. 27 bis Llei 19/1994) perquè el formulari «Societats web» pugui calcular adequadament l’import de la quota líquida mínima d’acord amb el que es disposa en el nou article 30 bis de la LIS.

FORMULARIS DE SUBMINISTRAMENT D’INFORMACIÓ DE CORRECCIONS I DEDUCCIONS AL COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS

Com en exercicis anteriors, es publiquen els formularis previstos per a subministrar informació en relació amb determinades correccions i deduccions al compte de pèrdues i guanys d’import igual o superior a 50.000 euros (annex III), la memòria anual d’activitats i projectes executats i investigadors afectats per bonificacions a la Seguretat Social (annex IV) i la reserva per a inversions a Canàries (annex V). Aquests formularis, que es troben hostatjats a la seu electrònica de l’AEAT no han sofert cap modificació.

MODELS DE DECLARACIÓ

  • Model 200: per a tots els contribuents de l’impost sobre societats i de l’impost sobre la renda de no residents obligats a presentar i subscriure la declaració (establiments permanents i entitats en règim d’atribució de rendes constituïdes a l’estranger amb presència en territori espanyol).
  • Model 220: a presentar pels grups fiscals, inclosos els de cooperatives que tributin pel règim fiscal especial de consolidació fiscal.
  • Les declaracions que s’hagin de presentar davant l’Administració de l’Estat per contribuents sotmesos a la normativa foral poden utilitzar, els models 200 o 220, o bé el model aprovat per la normativa foral corresponent.

FORMA DE PRESENTACIÓ

  • Model 200: la seva presentació és obligatòria per via electrònica fent ús de certificats electrònics reconeguts emesos per a la identificació i autenticació del contribuent.
  • Modelo 220: la seva presentació és obligatòria per Internet fent ús de certificats electrònics reconeguts per a la identificació i autenticació del contribuent.

DOCUMENTS A INCORPORAR JUNTAMENT AMB LA DECLARACIÓ

El contribuent ha de presentar per via telemàtica, a través de la seu electrònica de l’AEAT, els següents documents:

  • Contribuents que incloguin rendes positives obtingudes per entitats no residents en aplicació del règim de transparència fiscal internacional: han de presentar, de cada entitat no resident, els següents documents:
  1. Nom o raó social i lloc del domicili social.
  2. Relació d’administradors i lloc del seu domicili social.
  3. Balanç, compte de pèrdues i guanys i memòria.
  4. Import de la renda positiva que hagi de ser objecte d’imputació en la base imposable. Justificació dels impostos satisfets respecte de la renda positiva inclosa en la base imposable.
  • Contribuents per l’impost sobre la renda de no residents: la memòria informativa de les despeses deduïbles de direcció i generals d’administració de la casa matriu que corresponguin a l’establiment permanent.
  • Contribuents amb una proposta aprovada de valoració d’operacions vinculades: l’escrit sobre l’aplicació de la proposta.
  • Contribuents acollits a operacions de reestructuració empresarial:
  • Identificació de les entitats participants en l’operació i la seva descripció.
  • Còpia de l’escriptura pública o document equivalent que correspongui a l’operació.
  • En el cas que les operacions s’haguessin realitzat mitjançant una oferta pública d’adquisició d’accions, també s’ha d’aportar còpia del corresponent fullet informatiu.
  • Indicació, si és el cas, de la no aplicació del règim fiscal especial de reestructuració empresarial.
  • Els contribuents que duguin a terme inversions anticipades que es considerin com a materialització de la reserva per a inversions a Canàries, fetes amb càrrec a dotacions d’aquesta reserva, prèviament han d’emplenar el formulari aprovat en l’annex V.
  • Quan s’hagi consignat una correcció al resultat del compte de pèrdues i guanys, com a disminució, per import igual o superior a 50.000 €, en l’apartat denominat “altres correccions al resultat del compte de pèrdues i guanys” el contribuent, prèviament a la presentació de la declaració, ha de descriure la naturalesa de l’ajust realitzat a través del formulari que figura com a Annex III de l’Ordre d’aprovació del model.
  • Se sol·licita informació addicional, prèviament a la presentació de la declaració, quan l’import de qualsevol de les següents deduccions sigui igual o superior a 50.000 €:
    • Per reinversió de beneficis extraordinaris: identificació dels béns transmesos i en els quals es materialitza la inversió.
    • Per activitats de recerca i desenvolupament i innovació tecnològica: identificació de les inversions i les despeses que donen dret a aquesta deducció.
  • Les pimes, en els supòsits en què a més del règim de deducció per activitats d’R+D+I hagin pogut aplicar la bonificació en la cotització de la Seguretat Social, han d’emplenar el formulari que figura en l’Annex IV de l’Ordre d’aprovació del model, i en aquest Annex s’ha de recollir la memòria anual d’activitats, projectes executats i investigadors.
  • Per a la presentació dels models de declaració en els supòsits en què, d’acord amb el que es disposa en el Concert Econòmic amb la Comunitat Autònoma del País Basc o en el Conveni Econòmic entre l’Estat i la Comunitat Foral de Navarra, el declarant es trobi sotmès a la normativa de l’Estat o el grup fiscal es trobi subjecte al règim de consolidació fiscal corresponent a l’Administració de l’Estat i hagin de tributar conjuntament a totes dues administracions, estatal i foral, se segueixen les següents regles:
  1. Per a la declaració a presentar davant l’Administració de l’Estat, la forma i lloc de presentació són els que corresponguin, segons el model de què es tracti, dels quals es regulen en aquesta Ordre.
  2. Per a la declaració a presentar davant les Diputacions Forals del País Basc o davant la Comunitat Foral de Navarra, la forma i lloc són els que corresponguin d’acord amb la normativa foral corresponent, i s’ha d’efectuar, davant cadascuna d’aquestes Administracions, l’ingrés o sol·licitar la devolució que procedeixi utilitzant els documents d’ingrés i devolució aprovats per la normativa foral, sense perjudici que, si és el cas, es puguin presentar els models de declaració aprovats en aquesta Ordre.
  3. Si es tracta de grups fiscals, les societats integrants han de presentar electrònicament a través del model 200, al seu torn, la documentació regulada en l’article 2.5 d’aquesta Ordre, davant cadascuna d’aquestes Administracions tributàries, estatal o foral, d’acord amb les seves normes de procediment.

TERMINI I PRESENTACIÓ

Model 200

En el termini de vint-i-cinc dies naturals següents als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu. Per a entitats amb exercici coincident amb l’any natural, el termini finalitza el 25 de juliol de 2023. Si s’opta per domiciliar el pagament el termini de presentació és fins al 20 de juliol de 2023.

Si el pagament es domicilia en una entitat de crèdit col·laboradora amb l’AEAT, el termini és des de l’1 de juliol fins al 20 de juliol de 2023, tots dos inclusivament.

Els contribuents el termini de declaració dels quals s’hagués iniciat amb anterioritat a l’1 de juliol de 2023, han de presentar la declaració dins dels vint-i-cinc dies naturals següents a aquesta data, tret que haguessin optat per presentar la declaració utilitzant el model aprovat per a l’exercici 2021.

En els vint primers dies naturals dels mesos d’abril, juliol, octubre i gener, atès el trimestre en què es produeix qualsevol de les següents circumstàncies respecte a l’establiment permanent (EP) (si el termini de declaració s’hagués iniciat abans de l’1 de juliol, han de presentar la declaració fins al 25 de juliol, tret que hagin optat per utilitzar els models aprovats per a 2021, i en aquest cas els terminis són aquells):

  • Quan conclogui el període impositiu pel cessament en l’activitat d’un EP.
  • Es realitzi la desafectació de la inversió realitzada en l’EP.
  • Es produeixi la transmissió de l’EP.
  • L’EP traslladi la seva activitat a l’estranger o mori el titular de l’EP
  • El mateix termini anterior s’aplica a les entitats en règim d’atribució de rendes constituïdes a l’estranger amb presència en territori espanyol, en el cas que cessin en la seva activitat, a comptar des d’aquest cessament.

Model 220

Dins del termini corresponent a la declaració en règim de tributació individual de l’entitat representant del grup fiscal o entitat capçalera de grup.

Amb la finalitat de poder-li oferir un millor servei, li preguem que prepari com més aviat millor la documentació necessària i que sol·liciti dia i hora per poder-la analitzar conjuntament.

Tingui present la següent documentació:

Comptes anuals 2022: hi tindrem la informació bàsica que cal incorporar al model de l’impost sobre societats.

Declaracions de l’impost sobre societats d’exercicis anteriors: ens donen pistes sobre diferències entre la base imposable i el resultat comptable que puguin revertir en 2022, bases imposables negatives que puguem compensar, saldo de deduccions no aplicades en el passat que es poden aprofitar ara, etc.

Declaracions 2022 d’altres impostos perquè les quadrem amb les magnituds consignades en la declaració de societats: IVA (resum anual), 190 de retencions, 180 de retencions per arrendament d’immobles, 193 (resum anual de retencions del capital mobiliari), etc.

Pagaments fraccionats de 2022.

Certificats: de retencions sobre arrendaments d’immobles, sobre rendiments del capital mobiliari percebuts, d’entitats en règim d’atribució de rendes, si és que la societat és partícip o comuner o de donatius o donacions efectuades en l’exercici i de donatius o donacions, etc.

Sense res més a afegir, el saludem molt cordialment.

ÉS ACONSELLABLE IMPUGNAR LES DECLARACIONS DE L’IMPOST SOBRE EL PATRIMONI DELS EXERCICIS 2021 I 2022 EN VISTA DEL RECURS D’INCONSTITUCIONALITAT EN TRÀMIT?

L’abril de 2021, el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Grup Parlamentari Popular contra la regulació de l’impost sobre el patrimoni introduïda en la Llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2021. Aquest fet ha obert el debat sobre quina és la situació en la qual es trobarien els contribuents d’aquest impost a partir de l’exercici 2021 i següents en cas de prosperar el recurs esmentat.

Llegir més

Volem informar-los que l’abril de 2021, el Tribunal Constitucional (TC) va admetre a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Grup Parlamentari Popular contra la regulació de l’impost sobre el patrimoni (IP) introduïda en la Llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2021. Aquest fet ha obert el debat sobre quina és la situació en la qual es trobarien els contribuents d’aquest impost a partir de l’exercici 2021 i següents en cas de prosperar el recurs esmentat.

Com ja sap, l’IP s’aplica individualment, no sobre ingressos anuals o transaccions, sinó sobre el patrimoni personal de les persones físiques, i el seu fet imposable es computa basant-se en el valor global de tots els béns que integren el patrimoni del subjecte passiu sense distingir per raó de la seva peculiar naturalesa econòmica.

Si bé és cert que la fortuna o el patrimoni net d’un individu pot indicar el seu grau de consum de l’estat de dret en qualitat de beneficiari directe d’una infraestructura sustentada per tots els contribuents, no és menys cert que estem davant un impost anacrònic en vies d’extinció, ja que no deixa de grava béns i capitals pels quals ja es van satisfer impostos en el moment de la seva adquisició.

L’impost va néixer en 1977 amb caràcter temporal sota el pretext de complementar dades patrimonials dels contribuents en l’impost sobre la renda, però com és habitual, l’excepcional i intempestiu va acabar establint bases en el sistema tributari espanyol, i amb els seus partidaris i detractors, la Llei orgànica 8/1980, de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) va acabar cedint el seu rendiment íntegre a les comunitats autònomes, afectant avui més de 200.000 contribuents en funció del valor de la totalitat dels seus béns en finalitzar l’any natural.

Amb els anys es va establir una aplicació d’una bonificació general del 100%, per a posteriorment ressorgir amb el RDL 13/2011 que va restablir la seva aplicació temporal per als exercicis 2011 i 2012, prorrogant-se anualment fins que la Llei 11/2020 de pressupostos generals de l’Estat del 2021 (LPGE 2021) va reconèixer irrevocablement el seu caràcter indefinit en l’article 66 que va modificar l’article 30 de la Llei 19/1991 que regula l’impost sobre el patrimoni (LIP).

RECURS D’INCONSTITUCIONALITAT

El Grup Parlamentari Popular va presentar recurs d’inconstitucionalitat contra el referit article 66 LPGE per al 2021, recorrent davant el Tribunal Constitucional (TC) la disposició derogatòria primera de la Llei de pressupostos, per la qual es deroga l’apartat segon de l’article únic del Reial decret llei 13/2011, de 16 de setembre, pel qual es restableix l’IP amb caràcter temporal.

Convé significar que la Llei de PGE per a 2021 va introduir dues modificacions molt rellevants en la LIP, a través de la modificació de l’article 30. Concretament, l’increment del tipus marginal màxim del referit impost, passant del 2,5% al 3,5%; i la conversió amb caràcter indefinit de l’impost sobre el patrimoni, fins ara definit com a temporal des del seu restabliment en 2011.

Aquest augment en l’escala a un tipus màxim del 3,5%, pot superar amb escreix els tipus d’interès de mercat, i fa que en alguns casos i tenint en compte la incapacitat de generar rendiments d’uns certs patrimonis, s’hagi d’abonar un impost que redunda incongruentment en la reducció del patrimoni personal, i amb això es pot vulnerar l’article 31 de la Constitució del principi desideratiu de capacitat econòmica, atès que sotmet a gravamen una riquesa irreal, inexistent o fictícia.

Així mateix, el Grup Popular va assenyalar com a causa d’oposició que la Llei de pressupostos no pot crear impostos per ciència infusa, circumstància que s’entén produïda en convertir en indefinit un impost de naturalesa temporal i que sens dubte planteja vicis de nul·litat puix que l’article 134.7 de la Constitució, estableix que “la Llei de pressupostos no pot crear tributs, només podrà modificar-los quan una llei substantiva el prevegi”, que òbviament no és el cas que aquí ocupa.

La possible declaració d’inconstitucionalitat i la seva conseqüent expulsió de l’ordenament jurídic afectaria previsiblement les comunitats autònomes que no tinguessin aprovada la seva pròpia tarifa de l’impost, així com als no residents que tributen aplicant la tarifa estatal.

CONSEQÜÈNCIES DE LA DECLARACIÓ D’INSCONTITUCIONALITAT DE L’IP. QUINES POSSIBILITATS OFEREIX AL CONTRIBUENT?

Per tant, si el TC declarés inconstitucional la supressió definitiva de la bonificació del 100% de l’impost per extralimitació normativa de la LGPE, la conseqüència seria que en els anys 2021 i següents aquesta bonificació estaria vigent i, per tant, l’Administració estaria cridada indefectiblement a la devolució de l’impost satisfet en aquests exercicis.

Meritant l’anterior, potser procediria sense embuts i bona lògica instar la rectificació de les autoliquidacions dels exercicis ressenyats a risc d’interrompre les seves respectives prescripcions tributàries. No oblidem el singular criteri aplicat pel TC en la seva última sentència sobre plusvàlua municipal (STC 182/2021) on la nul·litat dels articles de la Llei d’hisendes locals, es va limitar temporalment a aquells casos en els quals el contribuent, a la data de dictar-se la sentència, hagués recorregut una liquidació o instat una rectificació de la seva autoliquidació.

Si el TC mantingués aquest criteri per analogia, d’igual manera que en el cas anterior només podran beneficiar-se de l’eventual declaració d’inconstitucionalitat aquells contribuents que haguessin impugnat dins del termini i en la forma escaient l’impost sobre patrimoni, no sent possible la seva devolució en qualsevol altre cas per incórrer en una situació consolidada.

Per tot això, i davant una possible declaració d’inconstitucionalitat de l’impost, seria convenient analitzar, en cada cas, la possibilitat d’impugnar les declaracions de l’impost sobre el patrimoni ja presentades i que no es trobin prescrites, en la mesura en què es doni una possible vulneració del principi de capacitat econòmica, per al que quedem a la seva disposició per a valorar la possibilitat d’impugnar les liquidacions en els termes exposats davant la imminent resolució del Tribunal Constitucional.

QUÈ SUCCEEIX AMB LES VACANCES DURANT UN PERMÍS AMB REDUCCIÓ DE JORNADA PER A ATENDRE LA CURA DE FILL AFECTAT PER UNA MALALTIA GREU?

La Seguretat Social, en la seva acció protectora, compta amb una prestació per compensar la pèrdua d’ingressos del progenitor que redueix la seva jornada laboral per a la cura d’un fill malalt de càncer o una altra malaltia greu. Però es pot plantejar la qüestió de si genera dret a les vacances durant el permís i el seu gaudi pot ser en una data diferent de la reducció. Li ho expliquem.

Llegir més

Com ja sabrà, la Seguretat Social, dins de la seva acció protectora, compta amb una prestació per a compensar la pèrdua d’ingressos del progenitor que redueix la seva jornada laboral per a la cura d’un fill malalt de càncer o una altra malaltia greu. Li expliquem en què consisteix i com sol·licitar-la.

A qui va dirigida?

La prestació per cura d’un fill malalt de càncer o una altra malaltia greu que cobreix la Seguretat Social es dirigeix a progenitors, adoptants o acollidors amb un fill malalt de càncer o una altra malaltia greu de les recollides en el Reial decret 1148/2011.

Aquesta prestació es reconeix al progenitor que redueix la seva jornada laboral almenys en un 50% per a la cura del menor, sempre que els dos pares treballin, i té com a objecte compensar la pèrdua d’ingressos. El fill malalt ha de requerir un ingrés hospitalari de llarga durada o la continuació del tractament mèdic en el domicili, després del diagnòstic i hospitalització.

Requisits

És requisit imprescindible que treballin els dos progenitors (o l’únic progenitor quan es tracti d’una família monoparental), estiguin afiliats i en alta en algun règim de la Seguretat Social o mutualitat de previsió social establerta pel corresponent col·legi professional, sigui per compte d’altri o per compte propi, i acreditin els períodes mínims de cotització exigibles en cada cas, que són els següents:

  • No s’exigiran períodes mínims de cotització als treballadors menors de vint-i-un anys.
  • Entre 21 i 25 anys, noranta dies cotitzats en els set anys immediatament anteriors a la sol·licitud de la prestació o cent vuitanta dies al llarg de la seva vida laboral.
  • A partir de vint-i-sis anys, cent vuitanta dies dins dels set anys immediatament anteriors a la sol·licitud o tres-cents seixanta dies cotitzats en el total de la seva vida laboral.

Els treballadors autònoms i aquells sobre els quals recaigui l’obligació de cotitzar hauran d’estar al corrent de pagament de les quotes, a tal fi serà aplicable la invitació al pagament.

Si en cap dels règims es reuneixen els requisits per a accedir al dret, es totalitzaran les cotitzacions efectuades en tots ells, sempre que no se superposin, i es reconeixerà el subsidi pel règim en el qual s’acreditin més dies de cotització.

Aquesta prestació està inclosa dins de l’acció protectora de la Seguretat Social des de l’1 de gener de 2011.

En el cas dels funcionaris públics, es regiran pel que s’estableix en l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic.

Quant em pagaran?

La prestació econòmica dona cobertura només a un dels progenitors. Consisteix en un subsidi, de meritació diària, equivalent al 100% de la base reguladora establerta per a la prestació per incapacitat temporal derivada de contingències professionals o la derivada de contingències comunes quan no s’hagi optat per la cobertura de les contingències professionals. El subsidi es calcula en proporció al percentatge en què es redueixi la jornada laboral realitzada.

Quant dura?

El dret a la prestació neix a partir del mateix dia en què s’inicia la reducció de jornada. La sol·licitud s’ha de formular en els següents tres mesos. Transcorregut aquest termini, els efectes econòmics del subsidi tindran una retroactivitat màxima d’aquests mesos.

La prestació es reconeix pel termini d’un mes, prorrogable per períodes de dos mesos, quan subsisteixi la necessitat de la cura del menor, que s’haurà d’acreditar mitjançant declaració del facultatiu del Servei Públic de Salut (SPS) o òrgan de la comunitat autònoma corresponent responsable de l’assistència mèdica del menor.

Assolits els divuit anys, si persistís el patiment del càncer o la malaltia greu, diagnosticada abans d’assolir la referida majoria d’edat, i subsistís la necessitat d’hospitalització, tractament i de cura, es mantindrà la prestació econòmica fins als vint-i-tres anys, que es podrà ampliar fins als vint-i-sis si abans d’assolir aquesta edat s’acredités, a més, un grau de discapacitat igual o superior al 65%.

La prestació s’extingeix per diverses raons:

  • Per la incorporació plena del beneficiari a la feina, sigui quina sigui la causa que motivi el cessament de la reducció de jornada
  • En deixar de ser necessària la cura directa, continuada i permanent del menor
  • Quan un dels progenitors cessa en la seva activitat laboral
  • Per complir el causant divuit anys, excepte en els supòsits d’ampliació de la prestació fins als vint-i-tres o vint-i-sis anys
  • Per defunció del menor o del beneficiari de la prestació.

Què succeeix amb les vacances?

Una qüestió a tenir en compte és què succeeix amb les vacances durant un permís amb reducció de jornada per a atendre la cura de fill afectat per una malaltia greu, genera dret a vacances durant el permís i el seu gaudi pot ser en una data diferent de la reducció?

La resposta a si es genera dret a vacances durant el permís, hem d’assenyalar que sí, la raó és que no ens trobem davant una figura que impliqui suspensió de la relació laboral, sinó que com es pot veure en la mateixa regulació normativa es tracta d’una reducció de jornada, que certament pot assolir fins per exemple el 99%, però la veritat és que precisament és una reducció el que implica que durant el gaudi d’aquesta reducció, es continua generant el dret a vacances en la mateixa forma que si no s’estigués gaudint del permís.

La raó és que durant aquesta reducció continua prestant-se serveis, i aquí la qüestió passa a relacionar-se amb el que han resolt ja els tribunals de manera clara, i és que, les reduccions de jornada afecten l’import de la compensació que caldria abonar per cada dia de vacances no gaudit (si és que calgués compensar econòmicament dies de vacances no gaudits corresponents a l’últim any treballat), però al que no afecta la reducció de jornada és al nombre de dies a gaudir, que es generen i es gaudeixen en la mateixa forma que si no hi hagués reducció.

Si es gaudeix la reducció de jornada, fins i tot quan sigui al 99%, des d’una perspectiva teòrica i jurídica real, es podrien gaudir vacances, ara bé, cal tenir en compte que les vacances que es gaudissin durant el període de reducció, suposarien que durant aquest període cada dia durant el qual es gaudís vacances, consumiria un dia sencer de vacances, fins i tot i quan durant aquests mateixos dies, si el treballador no fes vacances, només hauria de treballar un 1% de la jornada (que en la pràctica s’admet per la majoria d’empreses que no es treballi).

El fet que el treballador estigui gaudint del permís/reducció per cura de fill afectat d’una malaltia greu, no impedeix que durant aquest període pugui gaudir-se de vacances, ara bé, el que resulta també evident és que les vacances es gaudeixen, i estan previstes perquè el treballador pugui descansar de la seva prestació de serveis, cosa que significa que no és raonable que d’una manera o una altra es faci coincidir un període i un altre si és que això és contra la voluntat del treballador, ja que d’una banda, com hem dit, s’estarà consumint un dia sencer de vacances per cada dia que transcorri en un període en el qual el treballador només hauria de treballar un 1% de la jornada, la qual cosa sembla excessiu, i d’altra banda, s’estaria fent que el treballador hagués de destinar el període de vacances a una cosa diferent que el descans.

És per això que, sent les vacances de fixació de comú acord entre l’empresari i el treballador (art. 38 E.T.) i no estant previst en l’E.T. que la situació de reducció de jornada per cura de fill afectat de malaltia greu, suposi automàticament el dret a gaudir les vacances en un període diferent (com sí que ocorre amb la I.T. o suspensió per maternitat, etc.) és per això que les parts hauran d’arribar a un acord, i en aquesta situació el que sí que podem assenyalar és que, en el cas que per l’empresa vulgui imposar, contra la voluntat del treballador, el gaudi d’unes vacances pel treballador coincidint amb el període en el qual ha sol·licitat la reducció per malaltia del fill, entenem que la impugnació d’aquesta qüestió davant els tribunals hagués de donar una resposta positiva per al treballador, ja que, com hem dit, pretendre imposar les vacances en un període en el qual el treballador té una causa justificada per a reduir la seva jornada fins a un 99%, sent a més la causa tan justificada com la malaltia greu d’un fill, entenem que això seria suficient perquè la resposta judicial mitjançant el procediment urgent de vacances fos la d’emparar la voluntat del treballador de no fer-li coincidir les vacances amb aquest període.

La raó és que amb això s’estaria obligant el treballador a destinar les vacances a alguna cosa que té una concreta previsió normativa (reducció de jornada gairebé total per a la cura d’un fill) i això és així precisament sobre la base del fet de ser una causa plenament justificada.

LEGITIMACIÓ PER A INTERVENIR EN LA JUNTA DE SOCIS

La representació en junta general d’un soci només es pot fer pel seu cònjuge, ascendent o descendent, per un altre soci o per una persona que ostenti poder general conferit en document públic amb facultats per a administrar tot el patrimoni que el representat tingués en territori nacional. Els estatuts poden ampliar la representació a altres persones. Aquesta representació s’ha de conferir per escrit en cada junta, tret que es faci mitjançant document públic.

Llegir més

La junta general de socis és un dels òrgans de presa de decisions de la societat amb més potestats, tant en el seu vessant de junta ordinària com de junta extraordinària.

El Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital regula el funcionament i la composició de la junta general en el seu Títol V, article 159 i següents de la Llei.

La junta es compon, tal com el seu nom indica, per tots els socis de la mercantil, i tots ells queden sotmesos als acords que s’hi adopten (fins i tot els dissidents i els que no hagin participat en la reunió).

En la societat de responsabilitat limitada no es pot restringir la participació en la junta de socis a la possessió d’un mínim de capital, prohibit per l’article 179 de la Llei de societats de capital. No succeeix el mateix en les societats anònimes, on aquest condicionament està permès si està estatutàriament contemplat.

Si un soci de la societat limitada vol acudir a la junta a través de representació ha d’atendre el que es disposa en l’article 183 de la Llei. Aquesta representació està molt concretada a determinats supòsits a un grup de persones molt reduït; això és així, per la mateixa essència i sentit jurídic de les societats limitades, on la idea és que es tracti de mercantils de major o menor grandària, però on els socis són coneguts entre si perquè no són una gran quantitat, caracteritzant-se moltes d’aquestes empreses per la seva condició de familiars.

Doncs bé, la representació en junta general d’un soci només es pot fer pel seu cònjuge, ascendent o descendent, per un altre soci o per persona que ostenti poder general conferit en document públic amb facultats per a administrar tot el patrimoni que el representat tingués en territori nacional. Els estatuts poden ampliar la representació a altres persones. Aquesta representació s’ha de conferir per escrit en cada junta, tret que es faci mitjançant document públic.

Respecte al vot, cada participació social concedeix títol a emetre un vot. El dret a vot es veu limitat quan concorre un conflicte d’interessos entre els interessos de la societat i els interessos personals del soci en concret. És a dir, quan l’acord que s’adoptarà en la junta afecta directament al soci no podrà exercir aquest dret. L’article 290 apartat 1 de la Llei recull una llista tancada de quan es produeix aquest conflicte d’interessos del soci, això és quan la decisió versa sobre: autoritzar-li a transmetre accions o participacions subjectes a una restricció legal o estatutària, excloure’l de la societat, alliberar-lo d’una obligació o concedir-li un dret, facilitar-li qualsevol mena d’assistència financera, inclosa la prestació de garanties a favor seu o dispensar-lo de les obligacions derivades del deure de lleialtat.

No obstant això, poden produir-se altres conflictes d’interessos no inclosos en aquesta llista, que com s’ha dit és tancada, en els quals el soci afectat no pugui ser privat del dret a vot. L’apartat 3 de l’article 290 estableix altres mecanismes de resolució d’aquesta situació, quan el vot del soci els interessos del qual es vegin afectats per la decisió adoptada sigui decisiu, correspondrà, en cas d’impugnació, a la societat i, si és el cas, al soci o socis afectats pel conflicte, la càrrega de la prova de la conformitat de l’acord a l’interès social i de l’existència del conflicte d’interès.

Com veiem, la intervenció en la junta general de socis està molt regulada, ja que és una de les principals fonts de conflictes i han de ser observades amb deteniment aquestes normes perquè les decisions quedin protegides en cas d’impugnació.