Alerta setmanal de continguts (setmana 25 del 2023)

Volem informar-los que el Tribunal Suprem (TS) ha declarat, en dues sentències de 30 de maig de 2023 que les empreses que es dediquen a l’activitat d’hostaleria i restauració i que van haver de paralitzar la seva activitat, tancant les seves instal·lacions, a conseqüència de l’ordenat en el Reial decret 463/2020, de 14 de març, que va declarar l’estat d’alarma per la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 poden beneficiar-se d’una reducció en la quota de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE), que exigeixen els ajuntaments, proporcional al temps en què van sofrir aquesta paralització total.

La pandèmia de COVID-19 ha tingut un impacte significatiu en l’economia global, i un dels sectors més afectats ha estat el de l’hostaleria. Els restaurants, bars i hotels han experimentat tancaments temporals, limitacions en la seva capacitat i una disminució en la demanda a causa de les restriccions imposades per a contenir la propagació del virus.

El criteri del TS resulta generalitzable a tots aquells sectors econòmics que, en el context de la COVID-19, es van veure obligats a deixar de dur a terme l’activitat econòmica per imposició de les normes sanitàries aprovades.

En aquest sentit, cal recordar que el Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació sanitària ocasionada per la COVID-19, va imposar la suspensió de l’obertura al públic d’una gran quantitat d’activitats, incloses la restauració, l’hostaleria, els espectacles, les activitats esportives, d’oci i cultura, l’activitat de joc i recreatives, els parcs d’oci, i una part molt rellevant dels establiments detallistes, entre molts altres sectors. Aquesta suspensió es va mantenir durant diverses setmanes i en alguns casos no es va aixecar fins a la fi de l’estat d’alarma, el 21 de juny de 2020.

A més, i això és positiu, el Tribunal Suprem també afirma que no és necessari ni provar la paralització o tancament de l’empresa, ni posar en coneixement de l’Administració tal circumstància, perquè ambdues deriven directament de la llei, que les imposa a conseqüència de les mesures sanitàries. Només caldria provar que hi ha hagut una paralització total de l’activitat (si va haver-hi alguna activitat, com el lliurament a domicili, no es podria aplicar la reducció).

Hem d’advertir que l’anterior resulta aplicable quan estem davant un cessament total en l’activitat, per la qual cosa en quedarien fora els períodes en què l’activitat es va poder realitzar de manera parcial (com serien els casos de reducció d’aforaments a conseqüència de les mesures adoptades després de la finalització de la suspensió d’activitats, o si es va continuar duent a terme l’activitat a domicili -en el cas de l’hostaleria-).

El Tribunal Suprem afirma que el tancament total (paralització temporal i total obligatòria de l’activitat econòmica), ordenat pel decret que va aprovar l’estat d’alarma, no determina, per si mateix, la inexistència o no producció del fet imposable de l’IAE. Sosté que el que s’ha d’aplicar és el règim de paralització d’indústries que estableix l’apartat 4 de la regla 14 del Reial decret legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre, per la qual s’aproven les tarifes i la instrucció de l’impost sobre activitats econòmiques, que suposa una rebaixa de la part proporcional de la quota, segons el temps en què l’empresa o activitat hagués deixat de funcionar.

En aquest context, és important analitzar com s’ha abordat el pagament de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE) en les empreses d’hostaleria durant la pandèmia, i les possibilitats de reclamació que avui dia disposen els contribuents afectats.

Quins hostalers poden aplicar-se la reducció en la quota pel tancament de la seva activitat en la pandèmia?

No totes les empreses del gremi hostaler podran beneficiar-se d’aquesta exempció, tenint en compte que cal veure els qui estan obligats a presentar la declaració i els qui estan exempts de pagar l’IAE. 

Contribuents obligats a presentar la declaració de l’IAE

• Les entitats que realitzin una o diverses activitats econòmiques en territori espanyol i, l’import net del volum de negocis (INVN) sigui igual o superior a 1.000.000 €. El model que s’ha de presentar és el 840 o l’aprovat per l’entitat local en el cas de quotes municipals la gestió de les quals estigui delegada a aquesta entitat local.
• Els contribuents per l’impost sobre la renda de no residents, que operin a Espanya mitjançant establiment permanent i, que l’import net del volum de negocis (INVN) sigui igual o superior a 1.000.000 €. El model que s’ha de presentar és el 840 o l’aprovat per l’entitat local en el cas de quotes municipals la gestió de les quals estigui delegada a aquesta entitat local.

Per al càlcul de l’INVN del subjecte passiu es tindrà en compte el conjunt d’activitats econòmiques exercides per ell.

En el cas d’entitats que formen part d’un grup de societats per concórrer alguna de les circumstàncies considerades com a determinants de l’existència de control, l’INVN es referirà al conjunt d’entitats pertanyents a aquest grup, amb independència de l’obligació o no de consolidació comptable.

En el cas de contribuents per l’impost sobre la renda de no residents, s’atendrà l’INVN imputable al conjunt dels establiments permanents situats en territori espanyol.

Estan exempts i no estan obligats a presentar la declaració de l’IAE

1. L’Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals, així com els organismes autònoms de l’Estat i les entitats de dret públic d’anàleg caràcter de les comunitats autònomes i de les entitats locals.
2. Les entitats que iniciïn l’exercici de la seva activitat en territori espanyol, estan exemptes durant els dos primers períodes impositius. A aquest efecte, no es considerarà que s’ha produït l’inici de l’exercici d’una activitat quan aquesta s’hagi desenvolupat anteriorment sota una altra titularitat. Això ocorre, entre altres supòsits, en els casos de fusió, escissió o aportació de branques d’activitat.

En el cas d’entitats que iniciïn l’exercici de l’activitat i gaudeixin d’aquesta exempció, però, a més, duen a terme altres activitats per les quals han de presentar la declaració de l’IAE, quedarien obligades a presentar aquesta declaració.

3. Les persones físiques, siguin residents en territori espanyol o no.
4. Les entitats que realitzin una o diverses activitats en territori espanyol i tinguin un import net del volum de negocis (INVN) inferior a 1.000.000 €.
5. Els contribuents per l’impost sobre la renda de no residents, que operin a Espanya mitjançant establiment permanent i tinguin un import net del volum de negocis (INVN) inferior a 1.000.000 €.
6. Les entitats gestores de la Seguretat Social i les mutualitats de previsió social regulades en la Llei 30/1995, de 8 de novembre, d’ordenació i supervisió de les assegurances privades.
7. Els organismes públics de recerca, els establiments d’ensenyament en tots els seus graus, costejats íntegrament amb fons de l’Estat, de les comunitats autònomes o de les entitats locals, o per fundacions declarades benèfiques o d’utilitat pública i, els establiments d’ensenyament en tots els seus graus que, sense tenir ànim de lucre, estiguessin en règim de concert educatiu. S’ha de sol·licitar, a instàncies de part i es concedeix quan escaigui.
8. Les associacions i fundacions de persones amb discapacitat física, psíquica i sensorial, sense ànim de lucre, per les activitats de caràcter pedagògic, científic, assistencials i d’ocupació que, realitzin per a l’ensenyament, educació, rehabilitació i tutela de persones amb discapacitat. S’ha de sol·licitar, a instàncies de part i es concedeix quan escaigui.
9. La Creu Roja espanyola.
10. Els subjectes passius als quals els sigui aplicable l’exempció de l’IAE en virtut de tractats o convenis internacionals.

Atenció. Tots els subjectes passius estan exempts d’IAE en els dos primers anys d’inici de l’activitat econòmica, sense excepció, per la qual cosa si hi estan subjectes i no exempts, no es tributa per aquest impost fins al tercer any d’activitat. Tampoc tributen la totalitat de les persones físiques ni les entitats amb un volum de negocis inferior al milió d’euros, per la qual cosa, deixant al marge a les administracions públiques, que també estan exemptes, resulta que els únics contribuents efectius de l’IAE són les societats i altres entitats amb un volum de negocis igual o superior a 1.000.000 € (cal tenir en compte que per a càlcul del límit d’1.000.000 d’euros es consideraran les societats de manera individual, amb independència de la seva obligació de presentar comptes consolidats).

En el cas que hagi pagat l’IAE, nosaltres l’ajudem a analitzar les possibilitats de recuperació parcial de les quotes de l’IAE de l’exercici 2020 i la millor estratègia procedimental a seguir.

Com ja sap, la Llei General de la Seguretat Social estableix una sèrie de prestacions i drets per protegir els treballadors en cas de malaltia o lesions que puguin afectar la seva capacitat laboral de manera permanent. Dins d’aquest marc, la incapacitat permanent parcial és una figura que busca proporcionar una compensació adequada als treballadors que han sofert una disminució de la seva capacitat per a treballar, però que encara poden fer unes certes tasques laborals.

Definició i requisits

La incapacitat permanent parcial per a la professió habitual es defineix com aquella que, sense arribar al grau de total, ocasiona al treballador una disminució no inferior al 33% en el seu rendiment normal per a aquesta professió, sense impedir-li’n la realització de les tasques fonamentals.

Poden sol·licitar la incapacitat parcial aquelles persones que:

• No hagin complert l’edat ordinària de jubilació. O que havent-la complert no compten amb quinze anys cotitzats, dos d’ells en els últims 15 (encara que solament si la contingència de la incapacitat parcial és comuna).
• Estiguin en situació de jubilació anticipada i encara no hagin assolit l’edat que els correspondria per a la jubilació ordinària.
• Estiguin en situació d’alta o assimilada a l’alta. Cal tenir en compte que si la incapacitat prové de malaltia professional o accident de treball, si l’empresari no hagués donat d’alta al seu empleat, aquest automàticament adquirirà l’alta legal.
• Hagin cotitzat mil vuit-cents dies (i que estiguin compresos en els deu anys previs a la sol·licitud d’incapacitat temporal de la qual va derivar la incapacitat).
• Encara que si la invalidesa parcial deriva d’un accident -sigui de treball o no- o una malaltia professional no s’exigeix un mínim de cotització.

La incapacitat permanent parcial donarà dret, si és el cas, a la corresponent prestació econòmica.

Per a accedir a aquesta prestació, cal complir els següents requisits:

1. Avaluació mèdica: el treballador ha de ser avaluat pels serveis mèdics designats per la Seguretat Social per a determinar el grau de la seva incapacitat. Aquesta avaluació considerarà els informes mèdics, proves clíniques i qualsevol altra dada rellevant.
2. Pèrdua de capacitat laboral: hi ha d’haver una disminució en la capacitat laboral del treballador, que pot ser causada per una malaltia o lesió no laboral, accident de treball o malaltia professional. Aquesta disminució ha de ser permanent i reduir la capacitat per a desenvolupar la feina habitual, però no impedir completament la realització de qualsevol activitat laboral.
3. Estabilitat en l’ocupació: el treballador ha de tenir una relació laboral vigent al moment de l’avaluació de la incapacitat permanent parcial. Aquesta prestació no es concedeix a aquells que ja han cessat la seva relació laboral.

Prestacions i drets

Una vegada reconeguda la incapacitat permanent parcial, el treballador té dret a rebre una sèrie de prestacions per a compensar la disminució de la seva capacitat laboral. Aquestes inclouen:

1. Indemnització: el treballador rebrà una indemnització única que es calcula en funció del grau d’incapacitat i del salari percebut. Aquesta indemnització té un límit màxim establert per la legislació.

En concret, el treballador té dret a cobrar, a càrrec de la Seguretat Social, una indemnització a tant alçat de 24 mensualitats de la base reguladora que va servir per a calcular la prestació per incapacitat temporal prèvia a la incapacitat permanent parcial.

En els supòsits en què no existís incapacitat temporal prèvia, per no tenir el beneficiari aquesta protecció, es prendrà com a base reguladora la que hagués correspost per incapacitat temporal, d’haver tingut dret a aquesta prestació.

2. Accés a programes de rehabilitació: la Seguretat Social també proporciona accés a programes de rehabilitació professional, que tenen com a objectiu facilitar la reincorporació del treballador al mercat laboral i millorar les seves habilitats.
3. Protecció social: el treballador tindrà dret a mantenir la seva afiliació al règim general de la Seguretat Social, que garanteix la cobertura de prestacions per malaltia, accidents i jubilació, entre altres.
4. Compatibilitat: és compatible amb el desenvolupament de qualsevol activitat laboral, tant per compte d’altri com per compte propi. És compatible amb el manteniment del treball que s’hagués desenvolupat.

Implicacions que es deriven per a l’empresa després de la declaració d’una incapacitat permanent parcial

El reconeixement d’una incapacitat permanent parcial a un dels treballadors d’una empresa pot tenir diverses implicacions. A continuació, es detallen algunes de les principals:

• La declaració d’aquest grau d’incapacitat no li permet extingir el contracte de treball. Si el rendiment de l’empleat no es veu afectat, haurà de continuar treballant en el mateix lloc que exercia abans i amb el mateix sou.
• Si la incapacitat afecta el rendiment del treballador, haurà de reubicar-lo en un altre lloc d’acord amb la seva capacitat. En aquests casos podrà pagar-li el salari corresponent al grup professional del nou lloc, ja que no es tracta d’una mobilitat funcional, sinó d’un canvi imposat per la llei (justifiqui el canvi amb un informe mèdic que reculli la necessitat de reubicació).
• Si no té altres feines per donar-li, podrà mantenir-lo en el seu lloc anterior amb una reducció salarial de fins al 25% (sense que el sou final pugui quedar per sota de l’SMI). Només si això tampoc és possible, podrà efectuar un acomiadament objectiu per ineptitud sobrevinguda.

A tenir en compte:

Responsabilitat econòmica: l’empresa pot ser responsable de pagar una indemnització al treballador afectat, d’acord amb el grau d’incapacitat i el salari percebut. Aquesta indemnització pot representar un cost significatiu per a l’empresa, especialment si el treballador té una llarga trajectòria laboral o un alt nivell salarial.

Adaptació del lloc de treball: en alguns casos, l’empresa pot tenir l’obligació d’adaptar el lloc de treball del treballador amb incapacitat permanent parcial. Això implica fer ajustos en les tasques, l’entorn o els equips utilitzats, amb la finalitat de permetre al treballador exercir les seves funcions de manera adequada i segura. Aquests canvis poden generar despeses addicionals per a l’empresa.

Atenció. Si reubica al treballador en un altre lloc (o el deixa en el mateix, però amb una reducció de salari), haurà d’acreditar que l’estat físic de l’afectat impedeix o limita l’acompliment de la seva feina habitual.

Reorganització de les feines: depenent de la capacitat restant del treballador, l’empresa pot necessitar redistribuir algunes de les tasques o responsabilitats que l’empleat ja no pot realitzar a causa de la seva incapacitat. Això pot implicar una reestructuració dels rols i funcions dins de l’equip o departament, la qual cosa requereix un ajust en l’organització del treball.

Impacte en el clima laboral: el reconeixement d’una incapacitat permanent parcial pot generar un impacte en el clima laboral de l’empresa. És important que els altres empleats percebin que es tracta al treballador amb respecte i equitat, evitant qualsevol mena de discriminació o tracte desfavorable. L’empresa ha de fomentar un ambient inclusiu i solidari per a mantenir la motivació i la cohesió entre l’equip.

Obligacions legals i normatives: l’empresa està subjecta a les obligacions establertes en la legislació laboral i de seguretat social en relació amb els treballadors amb discapacitat o incapacitat. Això implica complir amb les normatives vigents, proporcionar els ajustos raonables necessaris, garantir la seguretat i protecció de l’empleat i complir amb els requisits legals en matèria de contractació i desvinculació laboral.

Impacte en la imatge corporativa: la forma en què l’empresa manegi la situació d’un treballador amb incapacitat permanent parcial pot influir en la seva imatge corporativa i reputació. Una empresa que demostri compromís, respecte i suport cap als seus empleats amb discapacitat pot ser percebuda com socialment responsable i preocupada pel benestar dels seus col·laboradors. Per contra, una empresa que no compleixi amb les seves obligacions legals o no proporcioni un entorn inclusiu podria ser objecte de crítiques i afectar la seva imatge.

En resum, el reconeixement d’una incapacitat permanent parcial a un dels treballadors d’una empresa implica aspectes econòmics, organitzatius i legals. És fonamental que l’empresa compleixi amb les seves obligacions legals, brindi suport al treballador afectat i promogui un ambient laboral inclusiu per a mantenir un clima favorable i una imatge corporativa positiva.

Els autònoms són els únics que poden triar la base per la qual cotitzen. Aquesta decisió és molt important, ja que d’ella depenen les seves prestacions presents i la seva futura pensió. La base de cotització es pot modificar fàcilment i de manera telemàtica a través del sistema RED. No obstant això, cal tenir en compte els tràmits i els períodes per a fer el canvi.

Atenció. L’elecció que es faci de la quota serà molt rellevant, perquè aquest és el paràmetre que marca la quantia de les prestacions que rebrà l’autònom en cas de malaltia, accident, atur, maternitat o jubilació.

Li recordem que el passat 1 de gener va entrar en vigor el nou sistema de cotització per a autònoms en funció dels seus rendiments nets. Si és autònom i necessita actualitzar la seva base de cotització, l’haurà d’ajustar al tram corresponent pels seus nous rendiments. La pròxima modificació té efectes a partir de l’1 de juliol i es pot fer fins al pròxim 30 de juny.

Si al llarg de l’any 2023 es preveu una variació dels rendiments nets, serà possible seleccionar cada dos mesos una nova base de cotització i, per tant, una nova quota adaptada als mateixos amb un màxim de sis canvis a l’any. Aquesta modificació serà efectiva en les següents dates:

• 1 de març de 2023, si la sol·licitud es formula entre l’1 de gener i l’últim dia natural del mes de febrer.
• 1 de maig de 2023, si la sol·licitud es formula entre l’1 de març i el 30 d’abril.
• 1 de juliol de 2023, si la sol·licitud es formula entre l’1 de maig i el 30 de juny.
• 1 de setembre de 2023, si la sol·licitud es formula entre l’1 de juliol i el 31 d’agost.
• 1 de novembre de 2023, si la sol·licitud es formula entre l’1 de setembre i el 31 d’octubre.
• 1 de gener de l’any 2024, si la sol·licitud es formula entre l’1 de novembre i el 31 de desembre.

Per tant, ara, fins al 30 de juny pot fer un canvi de tram si ho considera oportú.

Cotització basada en els rendiments obtinguts

Des de la seva entrada en vigor i fins a 2025 s’han dissenyat unes taules de cotització transitòries amb 15 trams de rendiments nets mensuals, que contenen les bases mínimes i màximes que s’aplicaran en 2023, 2024 i 2025 en cada tram.

A l’efecte de determinar la base de cotització, es tindran en compte la totalitat dels rendiments nets obtinguts l’any natural, en l’exercici de les seves diferents activitats professionals o econòmiques, amb independència que les realitzin de manera individual o com a socis o integrants de qualsevol entitat, amb personalitat jurídica o sense, sempre que no hagin de figurar per elles en alta com a treballadors per compte d’altri o assimilats a aquests. El rendiment net computable de cadascuna de les activitats exercides es calcularà d’acord amb el que es preveu a les normes de l’IRPF i amb algunes particularitats en funció del col·lectiu al qual pertanyin.

Com calculo els meus rendiments?

De l’import resultant es deduirà un 7% en concepte de despeses generals, excepte en els casos en què el treballador autònom reuneixi les següents característiques, on el percentatge serà del 3%:

• Administrador de societats mercantils capitalistes la participació de les quals sigui major o igual al 25%.
• Soci en una societat mercantil capitalista amb una participació més gran o igual al 33%.

Per a l’aplicació del percentatge indicat del 3%, n’hi haurà prou amb haver figurat noranta dies en alta en aquest règim especial, durant el període a regularitzar, en qualsevol dels supòsits citats anteriorment.

Partint de la mitjana mensual d’aquests rendiments nets anuals, se seleccionarà la base de cotització que determinarà la quota a pagar.

Anualment, la Llei de pressupostos generals de l’Estat establirà una taula general i una de reduïda de bases de cotització que es dividiran en trams consecutius d’imports de rendiments nets mensuals als quals s’assignaran, per cada tram, unes bases de cotització màxima i mínima mensual.

En la següent taula es poden consultar aquests nous trams de rendiments i les seves corresponents bases de cotització per als pròxims tres anys:

Què passa si trio una base de cotització que finalment no es correspon amb els meus rendiments definitius?

Les bases mensuals triades cada any, tindran un caràcter provisional, fins que es faci la regularització anual de la cotització.

Finalitzat l’any natural (en aquest cas 2023), l’Administració Tributària facilitarà a la Tresoreria informació sobre els rendiments anuals reals percebuts. Si la quota triada durant l’any fos inferior a l’associada als rendiments comunicats per l’Administració Tributària corresponent, es notificarà al treballador l’import de la diferència. Aquest import haurà de ser abonat abans de l’últim dia del mes següent a aquell en què s’hagi rebut la notificació amb el resultat de la regularització.

Si, per contra, la cotització fos superior a la corresponent a la base màxima del tram en el qual estiguin compresos els rendiments, la Tresoreria reintegrarà la diferència abans del 30 d’abril de l’exercici següent a aquell en el qual la corresponent Administració Tributària hagi comunicat els rendiments computables.

Si està interessat a modificar la base de cotització, els agrairíem que ens ho fessin saber amb la màxima antelació possible.

La distribució de dividends i accions sempre és un tema conflictiu entre socis, com qualsevol assumpte relatiu als beneficis i el seu repartiment en el món dels negocis. En aquesta circular analitzarem com es regula aquest aspecte i quines són les circumstàncies més problemàtiques en la pràctica.

Els articles 273 i següents de la Llei de societats de capital (LSC) regulen l’aplicació del resultat al final de cada exercici, establint una sèrie de límits i condicions per fer el repartiment de dividends. La decisió de si repartiran o no dividends correspon a la junta general.

La primera regla és que, evidentment, per poder repartir dividends i accions han d’existir beneficis, és a dir, el resultat dels comptes de l’exercici ha de ser un balanç positiu i el patrimoni net ha de ser superior al volum del capital social.

A aquesta regla s’hi han d’afegir uns quants límits més. D’una banda, encara que hi hagués beneficis en l’exercici de l’any en curs, no es podran repartir si existissin pèrdues d’exercicis anteriors que produïssin que el valor del patrimoni net de la societat fos inferior al volum del capital social. En aquest cas, s’han de destinar els beneficis de l’any a compensar les pèrdues passades. En addició, les reserves de la societat han d’estar cobertes -aquestes suposen com a mínim un 10% del capital social-.

Una vegada determinats els beneficis a repartir el següent pas seria definir la quantitat a percebre per cada soci o accionista. La norma estableix que en la societat limitada els dividends -en cas que no hi hagi regla en contra en els estatuts- es repartiran en proporció a la participació en el capital social. Per al cas de les societats anònimes, les accions ordinàries seran repartides en proporció al capital desemborsat.

El moment i forma de pagament normalment es pacta en l’acord de repartició, fixant regles en absència de pacte, assenyalant la norma que el pagament es fa en domicili social a partir de l’endemà de l’acord i com a màxim en els dotze mesos següents. Amb la prohibició de pagaments en metàl·lic per sobre de 1.000 euros, aquesta norma del pagament en el lloc ha quedat bastant obsoleta, excepte lliurament de xec.

Normalment, la posició dels socis és més favorable a la repartició de dividends i menys cautelosa que la de l’administració empresarial. Això troba la seva explicació en el fet que un any pot haver tingut l’aparença de beneficiós i productiu, però que, no obstant això, en atenció a les normes legals explicades no es correspongui el repartiment de beneficis, o no en quantitat tan gran com s’esperava. Tanmateix, les normes no poden ser inobservades, ja que a més d’estar pensades per a un funcionament equilibrat de la mercantil existeixen conseqüències davant un mal repartiment de beneficis.

Així, la llei també té la possibilitat de restitució de dividends. És a dir, en el cas que aquests siguin repartits de manera incorrecta i contravenint la legalitat, han de ser objecte de devolució pels socis amb l’interès legal corresponent. Per a reclamar la restitució ha de mediar una espècie de “mala fe” en els socis que van percebre aquests dividends, és a dir, que coneguessin la irregularitat de la repartició, o que no poguessin racionalment desconèixer-la.