Alerta setmanal de continguts (setmana 25 del 2024)

L’informem que com en anys anteriors, la Resolució de 31 de maig de 2024, del Departament de Recaptació de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, modifica el termini d’ingrés en període voluntari dels rebuts de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE) de l’exercici 2024 relatius a les quotes nacionals i provincials, que queda fixat des del 16 de setembre fins al 20 de novembre de 2024, tots dos inclusivament.

També s’estableix que per a les quotes nacionals i provincials de l’IAE de l’exercici 2024, el seu cobrament es faci a través de les entitats de crèdit col·laboradores en la recaptació, amb el document d’ingrés que a aquest efecte es farà arribar al contribuent. En el cas que aquest document d’ingrés no fos rebut o s’hagués extraviat, l’ingrés s’ha d’efectuar amb un duplicat que es recollirà a la Delegació o Administracions de l’Agència Estatal d’Administració Tributària corresponents a la província del domicili fiscal del contribuent, en el cas de quotes de classe nacional, o corresponents a la província del domicili on es desenvolupi l’activitat, en el cas de quotes de classe provincial.

Atenció. Tot i que no rebi la carta de pagament, la seva empresa continua obligada a efectuar el pagament en les dates indicades (en tractar-se d’un impost que es recapta per rebut, Hisenda no està obligada a notificar-ho de manera fefaent cada any). Si no es paga o es retarda, li exigiran els corresponents recàrrecs de constrenyiment.

Qui ha de pagar l’IAE?

Estan obligades a liquidar la quantitat que correspongui en concepte d’IAE (impost sobre activitats econòmiques) totes aquelles entitats que exerceixin una activitat econòmica quan elles, o el grup al qual pertanyen, hagi obtingut un import net del seu volum de negoci igual o superior a 1.000.000 d’euros durant el penúltim any anterior al de la meritació de l’IAE. Existeix grup quan hi ha una unitat de decisió o direcció única, fet que suposa que la majoria dels membres de l’òrgan d’administració d’una entitat són membres de l’òrgan d’administració o alts directius d’una altra.

Al costat d’aquests, existeixen una sèrie de subjectes exempts al pagament de l’IAE:

• Les persones físiques.
• Les societats civils i societats mercantils, que tinguin un import net del volum de negocis inferior a 1.000.000 d’euros.
• Els subjectes passius que iniciïn l’exercici de la seva activitat en territori espanyol, durant els dos primers períodes impositius d’aquest impost en què es desenvolupi l’activitat. Les associacions i fundacions de disminuïts físics, psíquics i sensorials, sense ànim de lucre, en determinades condicions.
• Els contribuents per l’impost sobre la renda de no residents, sempre que operin a Espanya mitjançant establiment permanent, i tinguin un import net del volum de negocis inferior a 1.000.000 d’euros.

En concret, el pròxim dia 22 de juliol s’ha de presentar i si és el cas procedir a l’ingrés del 2n TRIMESTRE 2024 corresponent a l’IVA i al pagament fraccionat de l’IRPF en relació amb les activitats empresarials i professionals, així com a l’ingrés de les retencions sobre els lloguers de locals de negoci i sobre les rendes de capital.

En el cas de societats, els recordem també que el pròxim dia 25 de juliol finalitza el termini per a presentar la declaració de l’impost sobre societats de l’exercici 2023. No obstant l’anterior, si el període impositiu coincideix amb l’any natural i es domicilia el pagament del deute tributari, el termini per a aquesta domiciliació bancària és de l’1 de juliol al 20 de juliol de 2024, tots dos inclusivament (si el venciment del termini de presentació coincideix amb un dia inhàbil, el termini finalitza el primer dia hàbil següent i el termini de domiciliació bancària s’amplia amb caràcter general el mateix nombre de dies que resulti ampliat el termini de presentació d’aquesta declaració), si bé es pot fer a l’entitat de dipòsit que actuï com a col·laboradora en la gestió recaptatòria (banc, caixa d’estalvi o cooperativa de crèdit) situada en territori espanyol en la qual es trobi obert a nom seu el compte en el qual es domicilia el pagament.

Model 718 «Impost temporal de solidaritat de les grans fortunes»

També li recordem que pot estar obligat, si és el cas, a presentar l’impost temporal de solidaritat de les grans fortunes (d’ara endavant “IGF”), que es configura com un tribut de caràcter directe, naturalesa personal i complementari de l’impost sobre el patrimoni que grava el patrimoni net de les persones físiques de quantia superior a 3.000.000 d’euros.

El Model 718 s’ha de ser presentar electrònicament a través d’Internet, entre l’1 i el 31 de juliol de 2024 (sense perjudici del termini per a la domiciliació bancària del pagament del deute, que és des del dia 1 fins al dia 26 del mes de juliol).

La meritació es produeix el 31 de desembre de cada any i, per tant, a aquesta data cal verificar l’import del patrimoni net, així com el compliment dels requisits i condicions per a determinar la base imposable de l’impost.

Tal com indica l’Exposició de Motius de la norma, l’IGF coincideix en la seva configuració amb l’IP tant en el seu àmbit territorial, exempcions, subjectes passius, bases imposable i liquidable, meritació i tipus de gravamen com en el límit de la quota íntegra. La diferència fonamental el trobem en el fet imposable atès que només grava aquells contribuents amb un patrimoni net superior a 3.000.000 €.

Obligats a presentar la declaració:

• Els subjectes passius la quota tributària dels quals, determinada d’acord amb les normes reguladores de l’impost i una vegada aplicades les deduccions o bonificacions que procedissin, resulti a ingressar.
• No estan obligats a presentar declaració els subjectes passius que tributin directament a l’Estat, per no estar cedit el rendiment de l’impost sobre el patrimoni a cap comunitat autònoma, tret que la quota tributària d’aquest impost resulti a ingressar.

L’escala de gravamen de l’IGF coincideix amb la prevista en la Llei de l’IP amb la particularitat que pels primers 3.000.000 € de base liquidable no es genera cap tributació.

La quota íntegra d’aquest impost, conjuntament amb les quotes de l’IRPF i de l’IP, no pot excedir, per als subjectes passius sotmesos a l’impost per obligació personal, del 60% de la suma de les bases imposables del primer. A aquest efecte, resulten aplicables les regles sobre el límit de la quota íntegra de l’IP, si bé, en el cas que la suma de les quotes dels tres impostos superi el límit anterior, es reduirà la quota d’aquest impost fins a aconseguir el límit indicat, sense que la reducció pugui excedir del 80%.

Així mateix, i amb la finalitat d’evitar situacions de doble imposició, s’estableix que de la quota de l’IGF es podrà deduir la quota que els contribuents hagin satisfet en l’IP.

El caràcter complementari amb l’impost sobre el patrimoni s’assoleix en l’impost temporal de solidaritat de les grans fortunes mitjançant la deducció en la quota efectivament satisfeta en aquest impost, al marge de les deduccions i bonificacions aplicades. Tot això per a evitar l’efecte de doble imposició, ja que els subjectes passius de l’impost temporal de solidaritat de les grans fortunes només tributaran per la part del seu patrimoni que no hagi estat gravat per la seva comunitat autònoma.

Tot això, sense perjudici dels terminis de presentació de les declaracions que tinguin establertes les comunitats autònomes del País Basc i Navarra.

L’informem que funcionaris de l’Àrea d’Inspecció de l’Agència Tributària s’han personat en més de 400 benzineres de 14 CCAA en el marc de l’operació denominada ‘Fuel’, una actuació d’obtenció d’informació sobre el frau d’IVA en el sector dels hidrocarburs.

Durant l’actuació s’ha sol·licitat a aquestes estacions de servei, que venien el combustible a preus anormalment baixos, dades dels seus proveïdors i preus de subministrament, a més d’advertir a les benzineres de les responsabilitats en què podrien incórrer en comprar el producte a altres detallistes, fet que està prohibit per la Llei d’hidrocarburs des del passat 28 de març.

En concret, els funcionaris de l’Agència han sol·licitat dades en temps real dels proveïdors d’aquestes estacions de servei a fi de detectar possibles societats instrumentals que puguin formar part d’entramats de frau d’IVA en el sector.

També se sol·licita informació sobre el lloc de procedència del producte, justificants i preus de subministrament, així com mitjans de cobrament al consumidor final. Una vegada rebuda la informació sol·licitada, l’Agència continuarà amb les recerques pertinents.

Frau i competència deslleial

Les personacions també tenen per objecte advertir a les benzineres de les responsabilitats en què poden incórrer si adquireixen el producte a preus notòriament anòmals, com assenyala l’article 87.5 de la Llei d’IVA, que estableix la responsabilitat subsidiària de l’adquirent en aquests casos.

Igualment, s’ha informat les benzineres de la prohibició d’adquirir productes a altres detallistes, àmbit en el qual se solen posicionar les habituals trames d’IVA del sector d’hidrocarburs.

La recent modificació de la legislació d’hidrocarburs prohibeix des del 28 de març passat que els operadors a l’engròs puguin vendre a empreses que no siguin altres majoristes, o bé distribuïdors de carburant al consum, i també que els distribuïdors detallistes venen a altres detallistes o a majoristes.

Amb això es pretén evitar en gran manera la utilització de comercialitzadores o intermediaris en la materialització i ocultació del frau d’IVA en el sector, que a més del perjudici evident que suposa per a la Hisenda pública, implica una reducció de preus artificial i introdueix competència deslleial en el sector.

L’experiència d’operacions fetes amb anterioritat posa de manifest que la personació de l’Administració en els locals o domicilis on es desenvolupa l’activitat econòmica, o on es duu a terme la gestió del negoci, permet una lluita més efectiva contra els incompliments susceptibles de regularització.

La personació en les empreses, es configura, per tant, com un element essencial en el control del frau complex, especialment en aquells àmbits de difícil comprovació, com les xarxes organitzades de defraudació en l’àmbit de la compravenda d’hidrocarburs.

Les trames d’IVA

El frau d’IVA en el sector d’hidrocarburs s’ha canalitzat des de fa anys a través de trames de defraudació que, aplicant en part el resultat del frau a una baixada important del preu de venda al públic, aconsegueixen incrementar notablement les seves vendes.

En els últims temps, coincidint amb pujades considerables dels preus dels carburants per la situació dels mercats, aquest efecte s’ha incrementat per la interposició en la compravenda de combustible d’entitats instrumentals que no ingressen l’IVA corresponent.

Com en anys anteriors, les Directrius del Pla de Control de l’AEAT per a 2024 subratllen la importància del control de tots els subjectes intervinents en la cadena de distribució dels hidrocarburs fins a la seva distribució detallista, inclòs el control del frau a l’IVA, i les trames actives de defraudació. En els últims anys, l’Agència Tributària ha desarticulat nombroses trames de frau d’IVA en el sector i manté obertes diverses recerques en aquesta mateixa línia.

Ens dirigim a vostè amb la finalitat d’oferir-li una assessoria estratègica per optimitzar la seva tributació en l’impost sobre societats, especialment si la seva empresa és de recent creació o una empresa emergent. Sabem que els primers anys d’activitat és comuna que es generin pèrdues, transformant-se aquestes en bases imposables negatives (BIN) que poden ser compensades en exercicis futurs. A continuació, li proporcionem algunes recomanacions clau per a prendre decisions informades i maximitzar els seus beneficis fiscals.

Compensació de BIN: estratègia i oportunitat

• Compensació opcional: la seva empresa pot decidir si desitja compensar les BIN en un exercici específic i en quina quantitat fer-ho.
• Sense límit de temps: actualment no existeix un període màxim per a compensar les bases negatives generades, la qual cosa li atorga una major flexibilitat en la gestió fiscal.
• No compensi immediatament: no sempre és aconsellable compensar les BIN quan s’obtenen beneficis. Si la seva empresa tributa a un tipus reduït del 15% en els primers anys, podria ser més beneficiós esperar fins que el tipus impositiu sigui del 25% per a compensar aquestes bases negatives.

Tipus reduït del 15%: aprofiti’l al màxim

• Empreses de nova creació: les empreses de nova creació poden beneficiar-se d’un tipus reduït del 15% en el primer exercici amb base imposable positiva i en el següent.
• Empreses emergents: les empreses emergents poden gaudir del tipus reduït del 15% en el primer exercici amb base positiva i en els tres següents.

Atenció als terminis

• Exercicis consecutius: el tipus reduït s’aplica únicament en el primer exercici amb base imposable positiva i en el següent (o en els tres següents exercicis consecutius, en el cas d’empreses emergents). Important: si en algun d’aquests períodes la seva empresa incorre en pèrdues, no podrà estendre aquest termini. Per exemple, si en 2023 la seva empresa obté una base positiva i aplica el 15%, encara que en 2024 la base sigui negativa, en 2025 haurà de tributar al 25% (o al 23% si és una micro pime).

Estratègia de compensació òptima

Gestió de BIN inicials

• Compensació optativa: la seva empresa té la llibertat de decidir quan i en quina quantia compensar les BIN pendents.
• Sense termini màxim: amb excepcions, les BIN no es perden, permetent-li una gestió més eficaç de la seva tributació.
• Maximitzi la seva tributació reduïda: quan la seva empresa comenci a obtenir beneficis, compensi les BIN de manera que la base imposable tributable sigui la més alta possible durant els exercicis en què s’apliqui el tipus reduït del 15%. Si cal, retardi la compensació de les BIN per a aconseguir aquest objectiu.

Cost econòmic del retard: tingui en compte el cost econòmic que pot comportar el retard en la compensació de les BIN. És crucial avaluar si els beneficis fiscals superen els possibles costos d’aquesta estratègia.

En l’entorn laboral actual, la conciliació entre la vida laboral i familiar ha pres un paper crucial. Una de les qüestions més freqüents que ens plantegen els nostres clients és si l’empresa està obligada a oferir teletreball als seus empleats per facilitar aquesta conciliació. En aquesta circular, analitzarem els aspectes legals i pràctics relacionats amb aquest tema.

Reducció de jornada: dret i procediments

• Menys hores, menys salari. Si un treballador sol·licita una reducció de jornada per tutela legal, pot treballar menys hores amb una reducció proporcional del sou, durant un temps determinat segons l’edat o situació de la persona a cuidar. Per exemple, l’empleat pot sol·licitar aquesta reducció per a la cura directa d’un menor de fins a dotze anys, sigui fill biològic, adoptat o en acolliment simple, permanent o preadoptiu.
• Preavís i documentació. El treballador ha de notificar amb almenys quinze dies d’antelació (o segons ho determini el conveni col·lectiu aplicable), especificant la data d’inici i fi de la reducció de jornada, així com el nou horari. L’empresa pot sol·licitar a l’empleat que justifiqui el compliment dels requisits, com el llibre de família per verificar l’existència d’un menor de dotze anys o un certificat mèdic que acrediti la incapacitat d’un familiar.
• Obligació d’acceptació. Si es justifica la causa de la reducció, l’empresa no pot negar-se a concedir-la, fins i tot si el treballador és l’únic en un determinat lloc. Per cobrir les hores no treballades, l’empresa pot recórrer a un contracte d’interinitat. Només s’hi pot negar si dos o més treballadors sol·liciten la reducció per la cura de la mateixa persona.
• Concreció horària. Correspon al treballador concretar el període de gaudi de la reducció i l’horari de la nova jornada, que s’ha de situar dins de la seva jornada ordinària diària. L’empresa ha d’acceptar la concreció si està dins de la jornada ordinària.

Teletreball: no obligatori per a l’empresa

Teletreball i reducció de jornada. La modalitat de prestació de serveis, sigui presencial o a distància, no forma part de la concreció horària de la reducció de jornada. Per tant, si un treballador sol·licita teletreballar juntament amb la reducció de jornada per guarda legal, l’empresa no està obligada a concedir-l’hi.

Adaptacions i conciliació. Un treballador pot sol·licitar treballar a distància mitjançant una adaptació per raons de conciliació de la vida familiar i laboral. A diferència de la reducció de jornada, aquest no és un dret absolut de l’empleat, fins i tot si té fills menors de dotze anys a càrrec seu. En cas de discrepància, s’ha d’obrir un període de negociació de quinze dies. L’empresa pot denegar la sol·licitud si ho justifica adequadament.

Sol·licitud ordinària. El teletreball és voluntari tant per a l’empresa com per al treballador, per la qual cosa no pot ser imposat unilateralment per cap de les parts. És essencial que totes dues parts acordin aquesta modalitat de treball de manera explícita.

Conseqüències de l’incompliment

Faltes d’assistència i sancions. Si un treballador decideix no presentar-se al centre de treball entenent que li correspon treballar a distància sense haver-ho acordat prèviament amb l’empresa, pot ser sancionat disciplinàriament per faltes d’assistència. Depenent del nombre de dies d’absència i l’estipulat en el conveni col·lectiu, fins i tot podria arribar a l’acomiadament.

En definitiva, la possibilitat de teletreballar per conciliar la vida laboral i familiar és un tema rellevant i complex. És fonamental que tant empleats com ocupadors comprenguin els seus drets i obligacions per evitar malentesos i conflictes. La reducció de jornada per guarda legal és un dret del treballador que ha de ser respectat per l’empresa, mentre que la modalitat de teletreball continua sent una opció voluntària, subjecta a acords específics entre totes dues parts.

Si està en el cas que es va complir un any des de la constitució de la seva societat, és crucial que parin esment a la següent informació per evitar problemes legals significatius.

Es pot haver donat el cas que vostè va constituir una societat juntament amb altres socis i van començar a operar; no obstant això, a causa d’uns defectes en l’escriptura de constitució, encara no s’ha pogut inscriure en el Registre.

Recordi. Si transcorre un any des de la data de l’escriptura de constitució sense que la societat hagi estat inscrita, es converteix en irregular. I això té conseqüències:

• Responsabilitat: la més important és que els socis responen pels deutes contrets per la societat durant aquest període (solidàriament entre ells i de manera subsidiària amb aquesta), encara que s’acabi inscrivint posteriorment.
• Contractes: tradicionalment, els tribunals consideraven que els contractes subscrits per societats irregulars eren nuls. Avui dia, es consideren vàlids i vinculants per salvaguardar els drets de tercers creditors.
• Dissolució: complert un any sense que s’inscrigui la societat, vostè com a soci pot sol·licitar la dissolució davant el jutge i exigir, prèvia liquidació del patrimoni social, la restitució de les seves aportacions. En aquest cas, vostè ja no respondrà pels deutes socials contrets a partir de la denúncia. No obstant això, si s’haguessin originat pèrdues, ja no podrà recuperar de manera íntegra la seva aportació.

Si la societat no s’inscriu en un any des de la seva constitució, els socis responen solidàriament i il·limitadament al costat d’aquesta.

Actuï ara!

No deixi passar més temps i solucioni qualsevol defecte en l’escriptura de constitució per a inscriure la seva societat en el Registre i evitar així responsabilitats indesitjades. Si té preguntes o necessita assistència, no dubti a posar-se en contacte amb nosaltres.