Alerta setmanal de continguts (setmana 26 del 2023)

Volem informar-los que el Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital ha publicat el projecte de reial decret que desenvolupa l’article 12 de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses en el referit a la facturació electrònica entre empreses i professionals, obrint-se el tràmit d’audiència i informació pública fins al 10 de juliol de 2023, que garantirà més agilitat i control dels pagaments, redundarà en una reducció de la morositat comercial i afavorirà el creixement empresarial.

El projecte de reial decret:

• Regula el que s’ha d’entendre com a factura electrònica entre empresaris i professionals així com els aspectes relacionats amb la sintaxi per al missatge de factura electrònica.
• Regula l’obligació de les plataformes de facturació electrònica privada d’admetre les sol·licituds d’interconnexió que els faci qualsevol altra plataforma privada.
• Crea la solució pública de facturació electrònica que gestionarà l’Agència Estatal d’Administració Tributària.
• Regula l’obligació d’informar sobre el moment del pagament efectiu de les factures rebudes alhora que s’habiliten les vies per a fer-ho. Es modula aquesta obligació en funció de la mida de les empreses.
• Estableix els requisits per operar com a plataforma d’intercanvi de factures electròniques.

Obligats

Tots els empresaris i professionals que, conforme amb el Reial decret 1619/2012 pel qual s’aprova el reglament que regula les obligacions de facturació, estiguin obligats a expedir i lliurar factura per les operacions que realitzin en el desenvolupament de la seva activitat empresarial o professional, hauran de fer-ho en format electrònic quan el destinatari de l’operació sigui un empresari o professional.

Aquesta obligació no serà aplicable quan una de les dues parts de l’operació no tingui en el territori espanyol la seu de la seva activitat econòmica, o no hi tingui un establiment permanent al qual es dirigeixi la facturació o, en defecte d’això, el lloc del seu domicili o residència habitual. Tampoc s’aplicarà quan es tracti de factures simplificades emeses, ni quan s’expedeixin voluntàriament sense que existeixi obligació de fer-ho.

En qualsevol cas, s’haurà d’expedir factura en format electrònic quan les parts hagin optat pel compliment material de l’obligació d’expedir factura a través dels destinataris de l’operació o per tercers. En aquests casos, amb independència de qui sigui el tercer, l’empresari, professional o subjecte passiu obligat a l’expedició de la factura serà el responsable del compliment de totes les obligacions establertes.

Característiques

La futura norma determinarà les bases del sistema espanyol d’intercanvi de factures electròniques d’acord amb els següents principis:

El primer és la intermediació, una xarxa de plataformes d’intercanvi de factures electròniques (existents i futures) subjectes a una regulació de mínims quant a seguretat de la informació, de les transmissions i capacitats d’autenticació i ús de les diferents sintaxis de factures electròniques admeses.

El segon és la complementarietat amb un sistema públic d’intercanvi bàsic de factures proporcionat per l’administració pública en el qual els emissors de les factures electròniques o les seves plataformes designades tindran l’obligació de dipositar-les en un format únic en la seu de l’Agència Tributària, que les validarà formalment i les posarà a la disposició dels seus destinataris o els seus representants o plataformes.

El tercer és la interoperabilitat, gràcies a la capacitat tècnica de les solucions informàtiques i les plataformes per traduir els diferents formats més utilitzats al nostre país i basats en estàndards internacionals admesos; sense perjudici de la possibilitat d’establir un estàndard de referència per a la seva remissió a les administracions públiques.

El quart és la interconnexió, perquè cada usuari només necessiti connectar-se a una plataforma, ja que les plataformes d’intercanvi de factures electròniques privades tenen l’obligació d’interconnectar-se amb qualsevol altra que li ho sol·liciti sempre que aquestes últimes compleixin amb uns requisits mínims.

El cinquè és la informació, perquè s’intercanviarà, a més de la factura electrònica, la informació de la data de pagament efectiu entre les parts i a l’administració pública per al seu seguiment.

El sisè és la tutela, amb especial suport per a l’ús per part de pimes i professionals, a través de períodes transitoris més amplis, formularis gratuïts, facilitats en l’intercanvi de factures electròniques a través del sistema públic d’intercanvi i ajuts del kit digital.

La norma imposa a l’Agència Estatal d’Administració Tributària el desenvolupament d’una aplicació o formulari gratuït, que posarà a la disposició de les petites empreses i professionals per permetre a aquests operadors la generació de factures electròniques.

L’últim principi és la transparència, que potencia la claredat com a arma enfront dels abusos en terminis de pagament.

Entrada en vigor

El futur Reial decret entrarà en vigor al cap de dotze mesos de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (després del tràmit d’audiència i informació pública, s’hauria de remetre al Consell d’Estat i finalment ser aprovat pel Consell de Ministres i publicar-se al BOE) No obstant això, serà la seva aprovació la que iniciarà el còmput de terminis fixats en la disposició final vuitena de la Llei 18/2022, de 28 de setembre.

Les empreses que, d’acord amb la disposició final vuitena de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, estiguin obligades a emetre factures electròniques en les seves transaccions hauran d’acompanyar aquestes factures electròniques d’un document en format PDF que asseguri la seva llegibilitat per a les empreses i professionals per als quals encara no hagi entrat en vigor l’obligació de rebre factures electròniques, excepte quan el destinatari accepti voluntàriament i expressa rebre-les en el seu format original.

Per part seva, l’obligació d’informar sobre els estats de la factura entrarà en vigor al cap de 36 o 48 mesos des de la publicació del Reial decret, en funció que la facturació sigui superior o no, a 6.010.121,04 euros es podrà: acceptar o rebutjar comercial de la factura i la seva data; efectuar pagament efectiu complet de la factura i la seva data; acceptar o rebutjar el comercial parcial de la factura i la seva data; pagament parcial de la factura, import pagat i la seva data; i finalment, cessió de la factura a un tercer per al seu cobrament o pagament, amb identificació del cessionari i la seva data de cessió.

Fins al transcurs d’aquests terminis, el subministrament d’informació sobre els estats de factura tindrà caràcter voluntari.

Mitjançant Ordre del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública es podran especificar els elements tècnics que siguin necessaris per al funcionament correcte de la solució de facturació pública, les formes d’autenticació i identificació per a accedir a aquesta solució pública, així com la codificació unívoca de les factures electròniques. Les modificacions en la sintaxi de factura electrònica admesa per la solució pública de facturació electrònica, així com qualssevol altres requisits tècnics necessaris per a l’adequada aplicació d’aquest Reial decret es faran mitjançant Ordre conjunta del titular del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital i del titular del Ministeri d’Hisenda i funció Pública. En tot cas, l’absència d’aquestes Ordres Ministerials no impedirà l’entrada en vigor d’aquest Reial decret.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.

Com ja sap, la cessió de treballadors està prohibida en el nostre ordenament jurídic. Únicament les empreses de treball temporal (ETT) estan habilitades per situar treballadors a la disposició d’una altra empresa, i sempre que la posada a disposició es faci de manera correcta.

Quan necessita cobrir les seves necessitats temporals, la seva empresa ha de recórrer als serveis d’una ETT perquè li cedeixi treballadors. Aquesta manera d’actuar és vàlida, ja que les ETT són les úniques empreses que poden cedir temporalment treballadors. Ara bé, si una empresa que no és una ETT li cedeix un empleat, vostè incorrerà en cessió il·legal. El mateix succeeix si subcontracta un servei i actua enfront dels treballadors d’aquesta empresa com si fos el seu propi empresari.

L’article 43 de l’Estatut dels Treballadors (ET) s’ocupa de la cessió de treballadors, i assenyala que la contractació de treballadors per a cedir-los temporalment a una altra empresa només es podrà efectuar a través d’empreses de treball temporal degudament autoritzades en els termes que legalment s’estableixin.

Quan s’entén que s’incorre en la cessió il·legal de treballadors?

En tot cas, s’entén que s’incorre en la cessió il·legal de treballadors quan es produeixi alguna de les següents circumstàncies:

• Que l’objecte dels contractes de serveis entre les empreses es limiti a una mera posada a la disposició dels treballadors de l’empresa cedent a l’empresa cessionària.
• Que l’empresa cedent no tingui una activitat o una organització pròpia i estable.
• Que no compti amb els mitjans necessaris per al desenvolupament de la seva activitat.
• Que no exerceixi les funcions inherents a la seva condició d’empresari.

El risc d’incórrer en una cessió il·legal de treballadors existeix tant si subcontracta l’activitat principal de la seva empresa com si subcontracta serveis auxiliars (les úniques empreses autoritzades a cedir treballadors són les ETT). La cessió il·legal es produeix si l’empresa subcontractada només es limita a posar a la seva disposició mà d’obra (sense disposar d’una estructura empresarial pròpia o, disposant-ne, sense exercir les funcions que li corresponen com a empresari).

Exemple:

Existeix una cessió il·legal quan l’empresa A contracta un treballador, però no perquè treballi per a A, si no per a cedir-lo a l’empresa B. El treballador presta serveis a B, com si realment fos un treballador de B, però sent formalment treballador de A.

Normalment, les empreses utilitzen aquesta figura perquè les condicions del treballador en l’empresa A (per exemple el sou) són pitjors que les que hauria de tenir si és contractat directament per l’empresa B. I també es fa per evitar a B els riscos de contractar directament el treballador (reclamacions, demandes, etc.).

Quina diferència hi ha entre una cessió il·legal i una contracta?

La diferència amb la cessió il·legal és que en el cas de les contractes, cada empresa té la seva pròpia organització, manté el control i la direcció de l’activitat, dirigeix i paga als seus treballadors, fa ús dels seus propis mitjans de producció. A més l’activitat a la qual es dedica cada empresa contractada ha de tenir autonomia pròpia, és a dir, es contracta perquè faci una cosa que no fa l’empresa que està contractant.

En algunes ocasions és difícil veure si és una cessió il·legal entre dues empreses reals o una contracta. I moltes vegades, es disfressa una cessió il·legal amb la forma d’una contracta.

Conseqüències de cedir treballadors de manera il·legal

L’esmentat article 43 de l’ET prescriu que els empresaris, cedent i cessionari, que infringeixin l’assenyalat anteriorment (disposició de treballadors de manera il·legal), respondran solidàriament de les obligacions contretes amb els treballadors i amb la Seguretat Social, sense perjudici de les altres responsabilitats, fins i tot penals, que procedeixin per aquests actes.

Els treballadors tindran dret a adquirir la condició de fixos

A més, i respecte als treballadors afectats, l’ET els reconeix el dret a adquirir la condició de fixos, a la seva elecció, en l’empresa cedent o cessionària. Els drets i obligacions del treballador en l’empresa cessionària seran els que corresponguin en condicions ordinàries a un treballador que presti serveis en el mateix o equivalent lloc de treball, si bé l’antiguitat es computarà des de l’inici de la cessió il·legal.

La Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social

D’altra banda, cal tenir en compte que la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social (LISOS) estableix en l’article 8.2, sobre infraccions en matèria de relacions laborals individuals i col·lectives, que és una infracció molt greu “la cessió de treballadors en els termes prohibits per la legislació vigent”, amb multes en el seu grau màxim de 120.006 euros a 225.018 euros.

Volem informar-los que l’assegurança de crèdit és una eina financera fonamental per a les empreses, ja que ofereix protecció contra el risc d’impagament per part dels seus clients.

L’assegurança de crèdit és una modalitat d’assegurança contra danys, assegurança patrimonial, que té com a objecte la cobertura del risc d’impagament per part d’un deutor, i que es regula en els articles 69 i següents de la Llei del contracte d’assegurança.

El funcionament d’aquesta mena d’assegurances és bàsic: una empresa rep una comanda, i aquesta, abans d’executar-lo, li envia l’operació a l’asseguradora perquè el validi. Una vegada validada, s’executa la comanda. Si el client rep el producte i no paga, l’asseguradora indemnitza al seu assegurat.

Així i tot, hi ha molta varietat en el mercat d’assegurances de crèdit. A vegades la pòlissa no implica una verificació comanda per comanda a cada client, sinó que és una assegurança d’operacions comercials que el client de l’asseguradora intentarà activar quan existeixi impagament. A vegades, és possible que l’asseguradora entengui que el seu client ha obrat malament, sigui per mala fe o negligència, i entengui que hi ha exclusió del risc i no cobreixi l’operació comercial.

Aquestes assegurances són molt útils per a les empreses que lliuren productes tangibles. Per exemple, en el mercat global de la fruita, o de la carn, les comandes no es paguen al moment. Moltes vegades es fixen contractes amb pagaments a 60 o 90 dies, per no dir a vegades 120 dies. Això implica que una tona de taronges no sigui pagada al moment, sinó que el majorista envia la tona en transport terrestre (per exemple), i el fruiter la rep. Aquest ven aquest producte i després paga al majorista. Pel fet que els pagaments no són al moment, l’assegurança de crèdit té molt sentit. Passa una cosa molt similar per la carn, el peix, i fins i tot en el mercat del vidre industrial o de qualsevol producte tangible que es pugui transportar.

L’asseguradora normalment cobreix les operacions quan el contractant entra en concurs de creditors. Després d’això, és la mateixa asseguradora qui, a través dels seus advocats, interns o externs, s’encarregarà de reclamar al tercer que ha impagat. Sovint, aquestes situacions necessiten advocats que tinguin experiència en reclamació de quantitat, perquè és probable que hi hagi diversos escenaris inesperats: que el client final no hagi pagat per un descontentament en el producte (producte en mal estat, inservible o que no es correspon amb la comanda).

Una altra possibilitat és que el client final que ha impagat estigui en una situació comptable que responsabilitzi als seus administradors (fer operacions mercantils amb fons propis negatius, per exemple).

Una última possibilitat més remota és que el client final hagi comès una estafa, en connivència o no amb l’assegurat, i en aquest cas cal interposar acció penal. Els productes més proclius a ser objecte d’estafa són els que tenen una sortida ràpida en el mercat: pernils, conserves de peix o televisors. En aquest sentit, és molt delicat assegurar operacions a empreses que treballen amb aquests productes, encara que es fa igualment.

Aquestes assegurances contribueixen a l’estabilització de les empreses en el mercat, ja que les protegeixen davant la fallida dels seus creditors com davant la morositat prolongada, i funcionen com una garantia més de bon funcionament.

La cobertura depèn de l’activitat de l’empresa, del seu mercat de treball i de l’assegurança contractada.

El Consell de Ministres del dia 27 de juny, ha aprovat un Reial decret llei (RDL) que estén per sis mesos (fins al 31 de desembre de 2023) diverses mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials derivades de la guerra a Ucraïna. Aquesta pròrroga garanteix la continuïtat de mesures en àrees com el transport, l’habitatge i el suport a la reconstrucció de l’illa de la Palma, així com la transposició de directives europees.

Manteniment de rebaixes d’IVA en productes de primera necessitat 

L’Executiu manté les rebaixes d’IVA del 4% al 0% en productes essencials com el pa, els ous, les fruites i les verdures. Així mateix, es prorroga la reducció del 10% al 5% en altres productes bàsics, com la pasta i els olis, assegurant així un alleujament econòmic per als ciutadans.

Continuïtat en la rebaixa de l’IVA en electricitat i gas 

La pròrroga també inclou la rebaixa de l’IVA en electricitat i gas, que es mantindrà en el 5%. Aquesta mesura busca alleujar la càrrega econòmica dels consumidors en un sector tan fonamental com l’energètic.

Límit al preu de la bombona de butà 

El RDL estableix la pròrroga del límit en el preu de la bombona de butà, garantint així un preu raonable i accessible per a les llars que utilitzen aquest tipus d’energia. Aquesta mesura protegeix els ciutadans de possibles increments desproporcionats en el cost del butà.

Suport a la reconstrucció de la Palma 

L’extensió de les mesures també contempla el suport continuat a la reconstrucció de l’illa de la Palma, afectada per l’erupció volcànica. Aquest suport del Govern permetrà continuar impulsant la recuperació de la zona i donar assistència als afectats.

Descomptes del 50% en transport públic

S’aprova la pròrroga d’ajuts directes per a promoure una rebaixa del 50% en els abonaments i títols multiviatge del transport públic durant el segon semestre de 2023, subvencionant el transport a comunitats autònomes i entitats locals.

Pròrroga del descompte de 10 cèntims per litre de gasoil

Es prorroga la bonificació de 10 cèntims per litre de combustible consumit per al sector del transport professional per carretera fins a desembre de 2023.

La mesura s’articula en dues fases: la primera contempla la pròrroga del descompte de 10 cèntims per litre de combustible consumit fins al 30 de setembre de 2023, i la segona una bonificació de 5 cèntims d’euros entre l’1 d’octubre i el 31 de desembre de 2023.

Per a les flotes mogudes per gas es preveu una compensació de 13 cèntims fins a setembre i de 7 cèntims d’euro durant l’últim trimestre de l’any, donades les especials circumstàncies a les quals s’enfronta el preu del gas en aquesta etapa.

Suspensió de desnonaments

S’amplia la suspensió de desnonaments i llançaments d’habitatge habitual per a persones i famílies vulnerables fins a desembre de 2023, amb mesures de protecció i flexibilitat en uns certs casos.

Entre altres qüestions, aquesta mesura contempla:

L’ampliació fins al 31 de desembre de 2023 de les mesures de protecció que es van aprovar per a aquelles llars vulnerables que s’enfrontin a procediments de desnonament del seu habitatge habitual, amb l’acció coordinada dels òrgans judicials i dels serveis socials competents, incloses aquelles llars afectades per procediments de llançament del seu habitatge habitual, que no es derivin de contractes d’arrendament, quan existeixin persones dependents, víctimes de violència sobre la dona o menors d’edat a càrrec.

En aquest últim supòsit, s’estableix la possibilitat que el jutge, prèvia valoració ponderada i proporcional del cas concret, tingui la facultat de suspendre el llançament, quan els propietaris d’aquests immobles siguin persones físiques o jurídiques titulars de més de 10 habitatges, sol·licitant informe als serveis socials competents a fi que puguin valorar la situació de vulnerabilitat econòmica i identificar les mesures a aplicar per a donar resposta a aquesta situació. En aquests casos, sempre es tindran en compte els casos que ja es van regular en els que la suspensió mai podrà dictar-se i són:

• Quan l’habitatge sigui la residència habitual o segona residència del propietari.
• Quan s’hagi produït en un immoble de propietat d’una persona física o jurídica que el tingui cedit per qualsevol títol vàlid en dret a una persona física que tingués en ell el seu domicili habitual o segona residència degudament acreditada.
• Quan l’entrada o permanència en l’immoble s’hagi produït mitjançant intimidació o violència sobre les persones.
• Quan existeixin indicis racionals que l’habitatge s’estigui utilitzant per a la realització d’activitats il·lícites.
• Quan es tracti d’immobles destinats a habitatge social i ja s’hagués assignat l’habitatge a un sol·licitant.
• Que l’entrada en l’immoble s’hagi produït amb posterioritat a l’entrada en vigor del Reial decret llei 11/2020.

En cas que no s’ofereixi una solució residencial en els tres mesos següents des de l’emissió de l’informe dels serveis socials, els propietaris de l’immoble tindran dret a sol·licitar una compensació sempre que s’acrediti el perjudici econòmic ocasionat.

S’estén de nou el termini durant el qual els arrendadors i titulars de l’habitatge afectats per la suspensió extraordinària del desnonament o llançament, podran presentar la sol·licitud de compensació prevista en la disposició addicional segona del Reial decret llei 37/2020, de 22 de desembre, de mesures urgents per a fer front a les situacions de vulnerabilitat social i econòmica en l’àmbit de l’habitatge i en matèria de transports.

Aquest termini era d’un mes des de la finalització de la vigència de les mesures. Així, amb l’ampliació prevista per a aquestes mesures, el nou termini en el qual es podrà presentar aquesta sol·licitud queda fixat fins al 31 de gener de 2024.

Avals ICO del 20% per a compra de primer habitatge

S’estableix una línia d’avals del 20% dirigits a joves i famílies amb menors a càrrec seu per a cobrir parcialment préstecs hipotecaris, amb l’objectiu de facilitar l’adquisició d’uns 50.000 habitatges.

Els avals estan dirigits a joves de fins a 35 anys i famílies amb menors a càrrec seu sense límit d’edat amb ingressos individuals de fins a 37.800 euros bruts a l’any (4,5 vegades l’IPREM). En el cas que l’habitatge sigui adquirit per dues persones, el límit d’ingressos s’elevarà al doble. És a dir, els ingressos dels dos adquirents no podran superar en conjunt, la suma del límit establert per a cadascun.

La mesura compta amb factors de millora en funció del nombre de fills i de si la família és monoparental. Així, aquest límit s’incrementarà en 0,3 vegades l’IPREM (2.520 euros bruts anuals) per cada menor a càrrec i, a més, en el cas de família monoparental el límit es podrà incrementar en un 70% addicional.

El préstec avalable amb la línia podrà ser de fins al 100% del menor valor entre el de taxació i el preu de compra de l’habitatge. El cost de l’aval atorgat serà assumit per l’entitat de crèdit. En aquest punt, s’obre la porta a establir un límit màxim de preu de venda o taxació de l’habitatge, que podria fixar-se en funció de l’àmbit territorial.

El Ministeri compartirà fins al 20% del risc de la totalitat del principal de cada hipoteca amb l’entitat de crèdit en igualtat de condicions. Si l’habitatge a adquirir disposa d’una qualificació energètica mínima D o superior, el Ministeri podrà avalar fins al 25% del principal del préstec.

El termini de l’aval atorgat pel Ministeri serà per un màxim de 10 anys amb independència del termini d’amortització del préstec i de l’existència o no d’un període de carència. El període per a formalitzar les hipoteques que s’acullin a aquesta línia d’avals finalitzarà el 31 de desembre de 2025, amb possibilitat de pròrroga de dos anys en funció de la demanda i les circumstàncies econòmiques.

Com ja sabem, la inflació és un augment general en el nivell de preus de béns i serveis durant un període de temps. En poques paraules, pot comprar menys avui que ahir amb la mateixa quantitat de diners. Per a controlar la inflació, els bancs centrals augmenten els tipus d’interès que cobren pels préstecs als bancs comercials. Els bancs comercials repercuteixen aquests tipus més alts als seus clients.

Això significa que la inflació pot afectar a:

• Els seus préstecs;
• Els seus estalvis;
• Les seves inversions financeres;
• Els seus plans de pensions;
• Les seves assegurances; i qualsevol altre producte financer que tingui.

A continuació veurem quatre accions per a contrarestar l’impacte de la inflació i els augments dels tipus d’interès en els seus préstecs i estalvis.

Estratègies per enfrontar l’impacte de la inflació i les pujades dels tipus d’interès en els seus préstecs i estalvis

1. Compari sempre els tipus d’interès

Al moment de sol·licitar un préstec, és crucial comparar les taxes d’interès, enfocant-nos en la taxa anual equivalent (TAE). La TAE representa l’interès anual que es cobra pel préstec i inclou comissions i altres despeses addicionals. En vigilar els tipus d’interès dels nostres estalvis i explorar diferents opcions, podem gestionar els nostres estalvis de manera més proactiva.

2. Comprovi la protecció dels dipositants

És important assegurar-nos que els nostres estalvis es trobin en un banc autoritzat a la Unió Europea (UE) per a beneficiar-nos de la protecció dels dipositants. En cas de fallida del banc, aquesta protecció garanteix fins a 100.000 euros per persona.

3. Avaluar els préstecs a tipus d’interès fix enfront dels préstecs a tipus variable

Quan sol·licitem un préstec, hem de considerar acuradament els pros i contres dels préstecs a tipus d’interès fix i variable per a triar la millor opció. 

Els préstecs a tipus fix solen ser més costosos i requereixen pagaments constants durant un llarg període de temps. No obstant això, si els tipus d’interès del mercat disminueixen, existeix la possibilitat de renegociar el préstec o transferir-lo a un altre banc o proveïdor de crèdit per a obtenir millors condicions de finançament.

D’altra banda, els préstecs a tipus variable es poden veure afectats per possibles augments en els tipus d’interès, la qual cosa podria impactar les nostres quotes mensuals.

Pregunti al seu banc o proveïdor de crèdit com canviarien els seus pagaments mensuals si pugen els tipus d’interès (p. ex., el tipus d’interès augmenta del 2% al 3%). Podria fer front a aquests pagaments?

4. Presti especial atenció als riscos de sobreendeutament

En un context d’inflació elevada, és fonamental avaluar com el pagament d’un deute afectarà el nostre pressupost mensual o anual. Cal considerar si és possible reduir altres despeses per a fer front al pagament del deute.

A més, és important comprovar la nostra capacitat per a pagar el deute i evitar sobreendeutar-nos. En cas de dificultats per a retornar els préstecs, és recomanable comunicar-se amb el banc o proveïdor de crèdit com més aviat millor per buscar solucions i evitar penalitzacions.

Comprovi la seva capacitat per a pagar el seu deute, no s’endeuti en excés i sol·liciti únicament préstecs que pugui pagar.

Si creu que tindrà problemes per a retornar els seus préstecs, posi’s en contacte amb el seu banc o proveïdor de crèdit com més aviat millor per a buscar solucions. D’aquesta manera, podria evitar penalitzacions si es retarda en el pagament i restriccions a l’hora d’obtenir un préstec en el futur.

Amb aquestes estratègies, podem protegir-nos dels impactes de la inflació i els augments dels tipus d’interès en els nostres préstecs i estalvis, garantint més estabilitat financera i prenent decisions més informades en l’àmbit financer.

Font: Banc d’Espanya