Alerta setmanal de continguts (setmana 28 del 2025)

Sovint, una operació de fusió o escissió es planteja no sols per raons d’eficiència operativa o concentració estratègica, sinó també amb la vista posada en una cosa molt concreta: aprofitar les bases imposables negatives acumulades per alguna de les societats del grup. Però compte: la normativa fiscal no ho posa fàcil.

El règim especial: avantatges… i condicions

El Capítol VII del Títol VII de la Llei de l’impost sobre societats (LIS) regula un règim fiscal especial -de caràcter neutral- aplicable a operacions de reestructuració com a fusions, escissions, aportacions no dineràries de branques d’activitat, bescanvis de valors o trasllats internacionals de domicili.

Aquest règim permet, per exemple, diferir la tributació de rendes latents o mantenir els valors fiscals originals. Però hi ha una idea que es repeteix com un mantra: no es pot usar amb finalitats d’elusió fiscal. Per això, quan hi ha pèrdues pendents en joc, el control és més estricte.

Es poden compensar les bases negatives després d’una fusió o escissió?

Sí, però no sempre de manera íntegra ni automàtica. Si la societat absorbida tenia bases imposables negatives pendents, i el procés s’acull al règim especial, en principi aquestes poden transmetre’s a la societat absorbent.

Ara bé, es limita la seva compensació quan existeixen vincles entre les societats participants. I és aquí on el legislador fica la tisora.

Les pèrdues no s’usen dues vegades

Un dels grans principis que imposa la LIS és evitar el doble ús fiscal d’una mateixa pèrdua. Com recorda l’Audiència Nacional (sentència de 12-12-2019), si una societat participada va generar pèrdues i el seu soci ja les va utilitzar -mitjançant una provisió o pèrdua en la venda de participacions-, no es poden tornar a usar després d’una fusió.

Com ho evita la norma?

Quan l’entitat adquirent ja participava en el capital de la transmitent, o ambdues formaven part del mateix grup, es limita la compensació de les bases negatives. La clau està en una fórmula que redueix la base a compensar:

Es descompta la diferència positiva entre el valor comptable de les participacions en la transmitent i el seu valor fiscal.

El missatge és clar: si ja es van usar aquestes pèrdues d’alguna forma, no es pot tornar a treure’ls profit.

Exemple pràctic del cas d’un grup industrial

Imaginem el grup hòlding Grup Alfa. La seva filial, Alfa Distribució, S.L., va acumular pèrdues fiscals durant anys a causa d’una línia de negoci fallida. La societat matriu, Grup Alfa, S.A., posseïa el 100% d’Alfa Distribució.

El 2024 es planteja una fusió per absorció, acolliment al règim del Capítol VII de la LIS. La idea era clara: integrar estructures i aprofitar els crèdits fiscals de la filial absorbida.

Però, en confeccionar el càlcul de bases imposables negatives pendents, sorgeix el problema: el valor comptable de les participacions de Grup Alfa en la filial era de 500.000 €, mentre que el seu valor fiscal era de 300.000 €. Resultat:

Reducció de 200.000 € en la base imposable negativa transmesa.

Així, si Alfa Distribució tenia 750.000 € de BIN acumulades, l’absorbent només podrà compensar 550.000 €. La resta es perd.

Casuístiques freqüents i doctrina administrativa

• Si es transmet una branca d’activitat, les BIN vinculades a aquesta unitat es poden compensar per l’adquirent (DGT V0327-16).

• Si l’operació va ser una aportació no dinerària de branca d’activitat, també és possible compensar-les (DGT V2254-20).

• Però si l’operació no té motius econòmics vàlids, l’Administració pot declarar inaplicable el règim especial i eliminar els beneficis fiscals obtinguts (art. 89.2 LIS).

I què hi ha de la comunicació a Hisenda?

Aquest règim especial exigeix una comunicació expressa a l’AEAT, en el termini de tres mesos des de l’escriptura pública. La presentació ha d’incloure detalls de les entitats implicades, la naturalesa de l’operació i còpia de la documentació. Si no es presenta correctament, es perd el règim.

Les reestructuracions empresarials són eines potents, però no immunes a l’escrutini fiscal. Les bases imposables negatives són un actiu valuós, sí, però no lliure de condicions. Planificar amb rigor, conèixer els límits legals i aplicar correctament el règim especial són passos essencials si no es vol acabar amb un ajust milionari després d’una inspecció.

En el complex ecosistema fiscal europeu, hi ha vegades que una paraula -com a “establiment”- pot convertir-se en un parany. Això és perquè, quan es tracta de recuperar l’IVA suportat a Espanya per entitats estrangeres, no n’hi ha prou amb no tenir oficina física aquí. A ulls de l’Agència Tributària, el que importa és com s’actua. I, sobretot, si es fa des d’aquí.

La resolució del TEAC de 25 d’abril de 2025 (RG 4903/2024) ho deixa cristal·lí: si s’opera a Espanya a través d’una entitat vinculada que no té marge real de maniobra, se’l pot considerar establert i, per tant, fora del règim especial de devolució de l’IVA per a no establerts (art. 119 bis Llei de l’IVA).

Què ha passat?

Una societat estrangera, TW RH, va sol·licitar la devolució de més de 7,8 milions d’euros d’IVA per serveis de màrqueting i distribució contractats a Espanya. Ho va fer sota el règim previst per a empresaris no establerts. Però Hisenda va negar la devolució al·legant que TW RH té a Espanya un establiment permanent encarnat en la seva filial TW SL, des de la qual ven medicaments.

I aquí comença l’interessant.

Per què Hisenda va considerar que TW RH estava “establerta”?

El TEAC sosté la visió de l’Administració després d’examinar amb lupa el contracte entre TW RH i TW SL. Aquestes són les claus:

• TW SL no assumeix riscos reals: ven productes només quan ja han estat demanats, pot retornar els defectuosos o caducats, i a penes té inventari en propietat.

• TW RH dirigeix l’estratègia comercial, fixa preus, gestiona la marca i decideix quan llançar o retirar productes.

• Els serveis logístics els contracta TW SL, però estan controlats directament per TW RH, que fins i tot signa els contractes amb els operadors logístics.

• TW RH forma el personal, subministra el material promocional i respon davant tercers per l’activitat de TW SL.

És a dir, encara que sobre el paper TW SL era una distribuïdora “independent”, en la pràctica actuava com un apèndix de la seva matriu. No tenia autonomia operativa. I, per tant, els seus mitjans eren utilitzats per la matriu com si fossin propis.

Què diu el TEAC?

Que en aquests casos, i seguint la doctrina del TJUE (Berlin Chemie, Cabot Plastics, Titanium…), no importa si els mitjans tècnics i humans són d’una altra empresa, sinó si es disposa d’ells com si fossin propis. I això es va demostrar amb els contractes, l’operativa real i la dependència funcional entre totes dues entitats.

Per tant, TW RH no podia acollir-se al règim de devolució per a no establerts, perquè sí que tenia un “establiment permanent” a Espanya, amb activitat econòmica real.

A tenir en compte:

• Si té una filial a Espanya i creu que actua amb independència, revisi-ho. El que importa és la realitat, no sols el contracte.

• El control operatiu, l’assumpció de riscos i la dependència funcional són indicadors clau per a determinar si existeix establiment permanent.

• Una planificació fiscal deficient pot portar-lo a perdre el dret a recuperar l’IVA suportat.

• No tenir mitjans propis no el salva: si els utilitza com a seus, encara que siguin d’un altre, es pot considerar establert.

Un exemple pràctic

Imagini que gestiona una companyia belga, PharmaBelgium SA, que ven productes sanitaris a Espanya. Formalment no té seu aquí, però:

• Has signat un contracte amb la teva filial espanyola, PharmaES SL, que s’encarrega de rebre les comandes, enviar els productes (des d’un magatzem que controla vostè) i gestionar l’atenció al client.

• Vostè decideix preus, promocions, formació de l’equip, campanyes de màrqueting.

• PharmaES SL només paga quan cobra, i vostè assumeix els productes retornats, defectuosos o caducats.

Sol·licita a l’AEAT la devolució de l’IVA suportat en factures de proveïdors espanyols. Li responen amb una denegació, adduint que actua a Espanya mitjançant establiment permanent.

La seva defensa: “Però si jo no tinc seu aquí!”

La resposta d’Hisenda: “Vostè té una estructura operativa completa a Espanya a través de la seva filial, que executa les seves directrius, amb mitjans que vostè controla. Opera aquí com si tingués seu.”

I perd el dret a recuperar l’IVA. I tot per no haver ajustat adequadament el model de distribució.

A la seva empresa hi té treballadors contractats a través d’una ETT? Sabia que, si es posen de baixa, també pot estar obligat a pagar-los les millores voluntàries previstes en el seu conveni col·lectiu, fins i tot encara que no formin part directament de la seva plantilla?

Doncs bé, això ja no és una qüestió oberta a interpretació. El Tribunal Suprem, en la seva Sentència 466/2025, de 27 de maig, ho ha deixat clar: el personal cedit té dret a percebre les millores econòmiques per incapacitat temporal contemplades en el conveni de l’empresa usuària.

Què ha dit exactament el Suprem?

A partir d’ara, s’ha d’entendre que el concepte de “remuneració” de l’article 11 de la Llei 14/1994 sobre empreses de treball temporal inclou també les millores voluntàries per incapacitat temporal, i no sols el salari basi o complements per conveni.

Aquest canvi es basa en:

• La interpretació del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) en la sentència C-649/2022, de 22 de febrer de 2024.
• El principi d’igualtat de tracte previst tant en la normativa espanyola com en la Directiva 2008/104/CE.
• I el fet innegable que si el treballador hagués estat contractat directament per l’empresa usuària, hauria cobrat aquest complement sense discussió.

Atenció. Si té personal d’ETT i el seu conveni col·lectiu preveu un complement durant les baixes mèdiques, haurà d’aplicar-lo també a aquests treballadors. No fer-ho podria acabar en una reclamació amb condemna.

Què implica per a les empreses usuàries?

Aquest criteri té efectes immediats en tots els contractes de posada a disposició actuals i futurs. Si està recorrent a personal extern mitjançant ETT, ha de:

• Revisar si el seu conveni col·lectiu inclou millores econòmiques en cas de baixa (per exemple, complement fins al 100% del salari durant una IT);
• Verificar si aquests complements s’estan aplicant també al personal cedit per ETT;
• En cas negatiu, corregir aquesta situació o podria enfrontar-se a reclamacions de quantitat i fins i tot sancions.

A més, aquesta doctrina no fa distinció entre incapacitat temporal o permanent, ja que en tots dos casos la finalitat és la mateixa: compensar la pèrdua d’ingressos del treballador.

I si el conveni aplicable a l’ETT és diferent?

Aquest és un dels punts clau de la sentència. Encara que el contracte amb l’ETT indiqui que es regeix pel conveni del sector d’ETT, això no exclou l’aplicació de les condicions més beneficioses del conveni de l’empresa usuària, en tot el que afecti les anomenades “condicions essencials de treball i ocupació”, com la remuneració en situació de baixa.

La igualtat de tracte no és negociable, ni pot eludir-se amb clàusules contractuals.

Recomanacions pràctiques

Des de la nostra assessoria, li aconsellem que:

• Revisi urgentment les condicions que aplica a treballadors d’ETT.

• Verifiqui si els seus convenis inclouen complements per incapacitat temporal.

• Ajusti les seves polítiques de retribució en cas de baixa mèdica per a personal cedit.

• Documenti correctament aquests pagaments per evitar reclamacions retroactives.

Atenció. Aquesta interpretació ja és doctrina consolidada del Tribunal Suprem. No és una opinió ni una tendència: és una obligació legal que les empreses han de complir.

I si no ho compleix?

Negar el complement a un treballador d’ETT en baixa mèdica pot ser considerat una vulneració del principi d’igualtat, amb conseqüències legals rellevants:

• Reclamació de quantitats no abonades (amb interessos).

• Possible condemna en costes.

• Danys reputacionals si el conflicte escala.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.

Des de la pandèmia, el teletreball ha deixat de ser un privilegi per a convertir-se en una modalitat habitual en molts despatxos i empreses. No obstant això, en els últims mesos, no són pocs els ocupadors que es pregunten si ha arribat el moment de tornar a la presencialitat. I aquí ve el gran dubte: puc exigir el retorn a l’oficina encara que tinguem un acord de teletreball signat?

La resposta, en la majoria dels casos, és clara: no es pot fer de manera unilateral. I fer-ho sense tenir-ho ben lligat pot portar-nos un bon esglai.

Compte amb què signem

El teletreball està regulat per la Llei 10/2021 i, com a tal, no és un favor ni una moda passatgera: és un règim amb drets, deures… i contractes que cal complir-los. Si en la seva empresa existeixen acords per escrit que estableixen condicions concretes de treball a distància, no pot simplement desfer-ho al·legant “raons organitzatives”.

A més, encara que existeixin clàusules que semblin permetre aquesta reversió, els tribunals ja han deixat clar que no n’hi ha prou amb dir “perquè ho necessita l’empresa”. Si aquestes clàusules deixen a l’empresari tot el poder de decisió, sense causes objectives ni terminis raonables, poden considerar-se nul·les.

• Atenció. Imposar la tornada a l’oficina sense acord podria ser considerat un incompliment contractual. El treballador s’hi pot negar i, si se’l sanciona per això, fins i tot pot reclamar una indemnització.

Llavors mai es pot revertir el teletreball?

Sí que pot, però seguint unes certes regles:

• Si l’acord signat el preveu expressament i amb condicions clares, es podrà aplicar aquesta reversió.

• Si no es va preveure, caldrà un nou acord negociat i acceptat per totes dues parts.

• Si el conveni col·lectiu del seu sector inclou regles específiques sobre aquest tema, haurà d’ajustar-se al que digui.

• En casos molt excepcionals, podria iniciar-se un procés de modificació substancial de condicions de treball, però això requereix justificació, procediments formals i riscos laborals.

Claus per a una bona transició

Per a evitar malentesos, reclamacions o fins i tot demandes, li aconsellem:

• Revisi els acords vigents amb cada treballador.
• Consulti si el seu conveni col·lectiu regula expressament la reversibilitat.
• Comuniqui qualsevol canvi amb antelació suficient i per escrit.
• Justifiqui adequadament els motius si el canvi es produeix per causes econòmiques o organitzatives.
• Compti amb suport legal si no hi ha consens o sorgeixen dubtes.

Atenció. Un retorn mal gestionat pot ser interpretat com una modificació substancial de condicions laborals… i això té conseqüències legals.

Què diu la justícia?

El Tribunal Suprem ja ha deixat clar que no val pactar teletreball i després canviar-ho a plaer. En la seva sentència de març de 2025, va resoldre l’assumpte: no es poden alterar unilateralment els acords, encara que es tracti només d’un dia presencial més.

I no sols això: si el treballador va començar teletreballant, té fins i tot el dret a sol·licitar treballar de manera presencial, i l’empresa ha de valorar-ho si hi ha vacants adequades.

El teletreball no és una cosa que es pugui encendre i apagar segons convingui. És un règim voluntari, amb drets i obligacions recíproques. Per això, no n’hi ha prou amb voler tornar a l’oficina: cal fer-ho bé, amb acord, amb previsió i de forma legal.

Des d’aquesta assessoria estem a la seva disposició per a:

• Revisar els seus acords de teletreball actuals.
• Ajudar-lo a redactar noves condicions clares i vàlides.
• Mediar davant possibles conflictes amb el seu equip.
• Garantir el compliment legal en qualsevol decisió laboral.

En els processos de repartiment d’herències, no és rar que els hereus es trobin amb sorpreses quan s’acosten al banc del mort. Una de les més freqüents: l’entitat exigeix l’obertura d’un compte nou per poder lliurar els diners. És legal aquesta pràctica? La resposta és clara: no, no poden obligar-lo.

Acreditar que és hereu

Abans d’entrar en el fons de l’assumpte, és important deixar clar que el banc no pot lliurar ni un euro si no demostra legalment que és hereu. Per a això, haurà de presentar, normalment:

• Certificat de defunció del mort.
• Certificat del registre d’últimes voluntats.
• Testament vàlid o, en defecte d’això, declaració d’hereus abintestat emesa per notari.
• Documentació addicional que pugui acreditar la condició d’hereu o la partició de l’herència, si existeix.

Una vegada presentada aquesta documentació, el banc ha de reconèixer-lo com a hereu legítim i permetre-li l’accés a la informació i, posteriorment, als fons.

• Atenció. Que ja s’hagi facilitat la informació a un altre hereu no impedeix que es pugui tornar a demanar. Cada hereu té dret individual a ser informat.

El banc pot imposar com li lliura els diners?

Aquí ve l’important: no hi ha cap norma que obligui al fet que el lliurament dels diners d’una herència es faci mitjançant l’obertura d’un compte bancari. De fet, la llei estableix que el banc ha de proporcionar un mitjà gratuït per a lliurar-li els fons.

Si el banc insisteix que obri un compte -encara que sigui sense comissions-, s’hi pot negar sense cap problema. No estan autoritzats a imposar-ho com a condició.

Quines alternatives li ha d’oferir?

Una vegada acreditada la seva condició d’hereu, l’entitat bancària ha de facilitar l’accés als fons per algun d’aquests mitjans:

• Efectiu, si així ho sol·licita (encara que pugui estar limitat per quantitats màximes).
• Transferència a un compte bancari que indiqui (això pot implicar una comissió, però se n’ha d’informar amb claredat).
• Xec bancari, una altra alternativa legal i vàlida.

Atenció. Encara que l’obertura de compte ha de ser gratuïta si així ho esculla, el lliurament mitjançant transferència o xec pot comportar comissions, en tractar-se de serveis addicionals.

Els seus drets com a hereu

En resum:

• El banc no pot obligar-lo a obrir un compte.
• Té l’obligació de facilitar el cobrament de manera gratuïta, tret que triï un mètode que impliqui comissions legítimes.
• Pot demanar accés a la informació encara que ja ho hagi fet un altre hereu.
• Té dret a rebre els fons en el format que decideixi (dins dels legalment permesos).

I si es troba amb obstacles, recordi que pot reclamar davant el defensor del client de l’entitat o davant el Banc d’Espanya, o consultar amb nosaltres per a ajudar-lo.

Des del nostre despatx podem ajudar-lo a:

• Revisar la documentació de l’herència abans de lliurar-la al banc.
• Comunicar-nos amb l’entitat en nom seu per a defensar els seus drets.
• Mediar si es plantegen traves o condicions abusives.
• Tramitar i coordinar el cobrament conjunt d’herències entre diversos hereus.