Alerta setmanal de continguts (setmana 29 del 2023)

Volem informar-los que al BOE del dia 8 de juliol s’ha publicat l’admissió a tràmit de la qüestió d’inconstitucionalitat 2577/2023 en relació amb el Reial decret llei 3/2016 pel qual s’adopten mesures en l’àmbit tributari dirigides a la consolidació de les finances públiques i altres mesures urgents en matèria social, per possible vulneració dels arts. 86.1 i 31.1 de la CE.

Des de l’entrada en vigor del Reial decret llei 3/2016, s’han implementat mesures que han tingut un impacte significatiu en les quotes de l’impost sobre societats a partir de l’exercici 2016. Aquestes mesures han afectat nombrosos contribuents i grups fiscals, generant un augment considerable en aquestes quotes.

Entre les modificacions més destacades introduïdes pel Reial decret llei 3/2016, es troben les següents:

a) Reversió sistemàtica, mitjançant la seva integració en la base imposable de l’impost sobre societats, de les deterioracions de valor de les participacions en els fons propis d’entitats. Aquesta reversió s’ha aplicat anualment en un mínim del 20% durant els exercicis 2016 a 2020, independentment de la seva imputació comptable i que s’hagi produït o no una recuperació del valor d’aquestes participacions.

b) Reducció dels percentatges aplicables en la compensació de bases imposables negatives per a contribuents l’import net del volum de negoci de l’exercici anterior dels quals sigui igual o superior a 20 milions d’euros. Aquests percentatges s’han reduït al 50% si el volum de negoci està comprès entre 20 i 60 milions d’euros, i al 25% si el volum de negoci excedeix els 60 milions d’euros.

A més, per a aquests contribuents, s’ha limitat al 50% de la quota íntegra l’aplicació de les deduccions per doble imposició de dividends i plusvàlues, tant en l’àmbit nacional com internacional, establertes en l’anterior Llei de l’impost sobre societats.

c) No deduïbilitat de les pèrdues generades en la transmissió de participacions en el capital de societats que compleixen els requisits per a l’aplicació de l’exempció de l’article 21.3 de la Llei de l’impost sobre societats.

En cas que es declari inconstitucional el Reial decret llei 3/2016, les empreses i grups fiscals podrien recuperar les quotes pagades derivades d’aquestes mesures en exercicis no prescrits.

No obstant això, és important tenir en compte que les recents sentències del Tribunal Constitucional en matèria tributària han limitat els seus efectes a aquells casos en els quals les declaracions afectades per la norma declarada inconstitucional hagin estat impugnades i no siguin fermes en la data d’entrada en vigor dels efectes de les sentències.

En resum, l’admissió a tràmit de la qüestió d’inconstitucionalitat relacionada amb el Reial decret llei 3/2016 ha generat incertesa sobre les mesures adoptades i les seves implicacions en les quotes de l’impost sobre societats. Per tant, les empreses i grups fiscals afectats han d’avaluar l’impacte d’aquesta situació i buscar possibles vies legals per recuperar les quotes en cas d’una declaració d’inconstitucionalitat.

El nostre equip d’experts en matèria fiscal està a la seva disposició per a oferir-li assessorament i suport en relació amb aquest tema. No dubti a posar-se en contacte amb nosaltres per a analitzar com aquesta situació pot afectar la seva empresa i quines accions podrien ser necessàries.

Agraïm la seva confiança en els nostres serveis i estem compromesos a mantenir-los informats sobre qualsevol desenvolupament rellevant en l’àmbit fiscal que pugui afectar-lo.

L’informem que al BOE del dia 17 de juliol s’ha publicat l’Ordre HFP/792/2023, de 12 de juliol, per la qual es revisa la quantia de les dietes i assignacions per a despeses de locomoció en l’IRPF, amb efectes des del 17 de juliol de 2023. En concret, s’augmenta a 0,26 € per km recorregut (fins ara 0,19 €) l’import exempt de gravamen de les quantitats destinades a les despeses de locomoció.

Despeses de locomoció exemptes de gravamen

Li recordem que s’exceptuen de gravamen i, per tant, no s’han d’incloure entre els rendiments íntegres del treball, les quantitats que, en les condicions i imports que més endavant s’assenyalen, percebi l’empleat o treballador amb la finalitat de compensar les despeses de locomoció ocasionades pel desplaçament fora de la fàbrica, taller, oficina, o centre de treball, per a fer la seva feina en lloc diferent, amb independència que aquest últim estigui situat en el mateix o en diferent municipi que el centre de treball habitual.

Per contra, estan plenament subjectes a l’impost, i han de ser incloses en la declaració com a rendiments íntegres del treball, les quantitats percebudes pel desplaçament de l’empleat o treballador des del seu domicili al lloc de treball, encara que tots dos estiguin situats en diferents municipis.

No obstant l’anterior, estan exemptes les quantitats satisfetes a les entitats encarregades de prestar el servei públic de transport de viatgers per al desplaçament dels empleats entre el seu lloc de residència i el centre de treball amb el límit de 1.500 euros anuals per a cada treballador, incloses les fórmules indirectes de pagament que compleixin les condicions establertes en l’article 46 bis del Reglament de l’IRPF.

S’exceptuen de gravamen i, per tant, no s’han de computar entre els ingressos procedents del treball personal, les quantitats destinades per l’empresa per a aquest fi en les següents condicions i imports:

• Si l’empleat o treballador utilitza mitjans de transport públic, l’import de la despesa que es justifiqui mitjançant factura o document equivalent.
• En un altre cas, sempre que es justifiqui la realitat del desplaçament, la quantitat que resulti de computar 0,26 € (des del 17 de juliol de 2023. Abans era de 0,19 €) per quilòmetre recorregut, més les despeses de peatge i aparcament que es justifiquin.

Atenció. L’excés percebut, si és el cas, sobre les quantitats indicades està plenament subjecte a gravamen en concepte de rendiments del treball.

Volem informar-los de cara a les pròximes eleccions generals del dia 23 de juliol, sobre els permisos que com a empleats estem obligats a concedir als nostres treballadors, els diferents casos i els drets que tenen els treballadors.

Els treballadors que treballin el diumenge 23 de juliol tenen dret a un permís retribuït per a poder votar, que serà més gran o més petit en funció de la coincidència del seu horari de feina amb el d’obertura del col·legi electoral.

L’empresa haurà de complir el paper que la normativa electoral li ha reservat, concedint els permisos retribuïts que siguin necessaris perquè la seva plantilla pugui exercir, tant el seu dret al vot (de manera presencial o per correu), com atendre les meses electorals si així els ha tocat per sorteig (president, vocal, etc.) i fins i tot actuar voluntàriament com a apoderats o interventors de les formacions polítiques que es presenten.

El dret a permís per a «el compliment d’un deure inexcusable de caràcter públic i personal, com és l’exercici del sufragi actiu», seria pel temps indispensable per a això, sempre que no consti en una norma legal o convencional un període determinat, que disposi la durada de l’absència i a la seva compensació econòmica; és el cas de la normativa autonòmica, les comunitats autònomes dictaran les seves disposicions específiques en matèria de jornada laboral i permisos de les persones que intervenen en els processos electorals, sobre la determinació de l’horari laboral del dia de les eleccions per a facilitar el dret de vot dels treballadors.

Atenció. També s’ha de consultar la legislació de la seva comunitat autònoma per si disposa alguna cosa sobre aquest tema. Les diferents comunitats autònomes dictaran les seves disposicions específiques en matèria de jornada laboral i permisos de les persones que intervenen en el procés electoral, publicades en els butlletins oficials respectius.

Permisos retribuïts durant la jornada laboral

Els treballadors per compte d’altri, així com els de les administracions públiques que siguin electors i prestin serveis en una jornada electoral, han de disposar de fins a 4 hores lliures per a exercir el seu dret de vot (art. 13 RD 605/1999). Aquestes 4 hores són retribuïdes i no recuperables i es redueixen proporcionalment a la jornada reduïda, com és el cas dels contractes a temps parcial.

En línies generals es poden donar els següents supòsits:

• Treballadors l’horari dels quals no coincideixi amb el de la votació (de 9 a 20 hores) o ho facin per un període inferior a dues hores: no tindran dret a permís retribuït.
• Treballadors l’horari dels quals coincideixi en dues hores o més i menys de quatre: gaudiran d’un permís retribuït de dues hores.
• Treballadors l’horari dels quals coincideixi en quatre hores o més, però menys de sis: gaudiran de permís retribuït de tres hores.
• Treballadors l’horari dels quals coincideixi en sis hores o més: gaudiran de permís retribuït de quatre hores.

Atenció.  No respectar els drets dels treballadors el dia de les eleccions, com qualsevol altra vulneració de normes sobre permisos, és una infracció greu sancionable amb multa d’entre 625 i 6.250 euros.

En tots els supòsits anteriors, quan per tractar-se de treballadors contractats a temps parcial realitzessin una jornada inferior a l’habitual en l’activitat, la durada del permís abans ressenyat es reduirà en proporció a la relació entre la jornada de treball que desenvolupin i la jornada habitual dels treballadors contractats a temps complet en la mateixa empresa.

Correspondrà a l’empresa, sobre la base de l’organització del treball, la distribució del període en què els treballadors disposin del permís per a acudir a votar.

Atenció. Tingui en compte que és la seva empresa qui decideix com distribuir els permisos als seus treballadors i a més pot sol·licitar als seus empleats que justifiquin que han emprat el temps del permís per anar a votar. Per a això, els seus treballadors hauran d’aportar-li el justificant corresponent (model oficial signat pel president de la mesa electoral).

Treballadors que siguin nomenats presidents o vocals de mesa electoral

Tindran dret a un permís retribuït de la jornada completa durant el dia de la votació, si per a ell és laborable. A més, té dret a una reducció de la seva jornada de treball de cinc hores el dia immediatament posterior (és a dir, el dilluns, 24 de juliol).

A més cobraran una dieta de 70 euros (d’acord amb l’Orde INT/212/2023, de l’1 de març, de regulació de la dieta dels membres de les meses electorals), dieta que no ha d’assumir l’empresa, sinó que és a càrrec de l’Estat. En aquests casos, l’empresa té dret, que no obligació, a descomptar aquest import del salari del treballador; no obstant això, el percebut no és indemnització sinó dieta, per tant, no es descomptarà del salari del treballador.

Atenció. Valori si decideix realitzar el descompte (per exemple, si la seva empresa es veu obligada a contractar un treballador que substitueixi al que ha estat elegit com a president en una mesa). En qualsevol cas, tingui en compte que si no el descompta, podrà arribar a convertir-se en un dret adquirit i en la pròxima ocasió en què un altre treballador hagi de complir el seu paper com a membre d’una mesa podria reclamar a la seva empresa que no li ho descomptés.

L’interventor té els mateixos permisos que el president i els vocals. Quant a l’apoderat, només té dret al permís retribuït corresponent al dia de les eleccions. En cap dels dos casos percep la dieta.

Atenció. Els que siguin designats suplents tenen permís retribuït per presentar-se al col·legi electoral i veure si els seus serveis són necessaris. Si no ho són, hauran de reincorporar-se al seu lloc de treball. I si han d’ocupar el seu lloc en una mesa electoral per absència d’algun dels titulars, llavors tindran dret als permisos que corresponen per ser membre d’una mesa.

El personal al servei de l’administració que es presenti com a candidat a les eleccions podrà, prèvia sol·licitud, ser dispensat de la feina durant el temps de durada de la campanya electoral.

Torns de nit

Si algun dels treballadors compresos en aquest apartat hagués de treballar en el torn de nit en la data immediatament anterior a la jornada electoral (del dissabte 22 al diumenge 23 de juliol), l’empresa, a petició de l’interessat, haurà de canviar-li el torn a l’efecte de poder descansar la nit anterior al dia de la votació. Aquest treballador haurà de treballar el torn de nit immediatament posterior a la jornada electoral (és a dir, el que comença aquest mateix dia 23 de juliol), i en aquest cas té dret al fet que se li redueixin del seu torn cinc hores.

Si el treballador membre de la mesa electoral, interventor o apoderat hagués de treballar en el torn de nit en la data immediatament anterior a la jornada electoral, l’empresa, a petició de l’interessat, haurà de canviar-li el torn.

I si he treballat el dissabte?

Els membres de la mesa han d’acudir el diumenge amb independència de la jornada de treball del dia anterior. És a dir que pot passar que es treballi fins a les 23.30 del dissabte i el diumenge s’hagi d’anar a ocupar el lloc de la mesa.

Està cobert si passa alguna cosa estant en la mesa electoral?

Durant tota la jornada electoral els membres que efectivament formen la mesa electoral poden trobar-se malament, emmalaltir o tenir un accident. Pel que, independentment de si estan o no coberts, d’una altra banda, pel fet de ser membre de la mesa s’està protegit per la Seguretat Social, inclosa l’assistència sanitària.

S’està protegit davant tots els riscos que es puguin derivar com a membre o suplent de la mesa, sempre que aquests riscos tinguin relació directa amb les funcions electorals. Pel que un accident en aquestes circumstàncies és considerat un accident de treball.

Els presidents, vocals i suplents de les meses electorals estan protegits enfront de les contingències i situacions que puguin derivar-se de la seva participació en les eleccions, ja que durant l’exercici de la seva funció estaran assimilats als treballadors per compte d’altri per a la contingència d’accidents de treball (les lesions sofertes amb ocasió o per conseqüència del compliment de la prestació personal obligatòria tindran la consideració d’accident de treball).

La base de cotització serà la base mínima de cotització per als treballadors majors de divuit anys no especialitzats i el tipus aplicable serà el de l’epígraf 116 de la tarifa vigent de primes, per a la cotització de la Seguretat Social per accidents de treball i malalties professionals.

La cotització estarà a càrrec del Ministeri de l’Interior en les eleccions a Corts Generals, municipals i al Parlament Europeu i dels corresponents òrgans autonòmics en les eleccions d’aquesta naturalesa.

L’acció protectora comprendrà assistència sanitària, prestacions recuperadores, prestacions econòmiques en les situacions d’incapacitat temporal, invalidesa, mort i supervivència, i serveis socials.

Les prestacions s’atorgaran amb el mateix abast i condicions que en el règim general de la Seguretat Social i seran compatibles amb qualssevol altres al fet que poguessin tenir dret els membres de les referides meses electorals, obligats a la prestació personal.

Altres qüestions d’interès

Ha de preavisar el treballador a l’empresa?

Si el seu treballador faltarà al seu lloc de treball (per ser vocal, interventor, president, etc.), té obligació de preavisar a la seva empresa amb temps suficient perquè pugui planificar la seva activitat.

Quant als suplents, una vegada comunicada la designació a presidents i vocals, aquests tenen un termini de set dies per a recórrer la decisió. Passats aquests set dies, la Junta Electoral de Zona té un termini de cinc dies per a notificar el que procedeixi als que han recorregut i si accepta el recurs, li ho comunica al primer suplent.

Únicament el treballador no podrà avisar-lo amb antelació en una situació excepcional. Si el president de mesa no acudeix, el substitueix el seu primer suplent. En cas que aquest darrer també falti, el substitueix un segon suplent i si aquest tampoc ha acudit, pren possessió com a president el primer vocal, o el segon vocal per aquest ordre. Els vocals que no acudeixin o que passen a ser presidents són substituïts pels seus suplents. Com que la mesa no es pot constituir sense la presència d’un president i dos vocals, en el cas que no es pugui complir aquest requisit la Junta Electoral de Zona podrà designar lliurement les persones que hauran de constituir la mesa electoral, podent fins i tot ordenar que en formi part algun dels electors que es trobi present en el local. En aquest cas, si li toca a un dels seus treballadors, evidentment només podrà avisar-lo en aquest mateix moment.

I si el treballador està de viatge de feina?

Si el seu treballador està de viatge de feina en la data de les eleccions o bé té previst iniciar un viatge el dia de la data, pot recórrer la seva designació. Per a això, disposa d’un termini de set dies des que rebi la notificació. El treballador haurà d’al·legar davant la Junta Electoral de Zona la causa que li impedeix complir amb la seva obligació i aportar tota la documentació que consideri oportuna (per exemple bitllets d’avió, impossibilitat que el substitueixi un altre treballador en el viatge a través d’un certificat expedit per la seva empresa, etc.). En la notificació que rebi el treballador se li indicarà el termini per a recórrer, documentació que ha d’aportar, etc. Una vegada presentat el recurs, la Junta Electoral notificarà el que procedeixi en el termini de cinc dies.

Atenció. La seva empresa no pot coaccionar al treballador perquè aquest recorri la seva designació. Si no vol fer-ho, no podrà obligar-lo ni tampoc prendre cap mena de represàlia contra ell. Ja que ser nomenat membre d’una mesa electoral és un deure inexcusable de caràcter públic i personal.

Es poden negar els empleats a fer un viatge de feina que coincideixi amb la data de les eleccions?

Un dels nostres principals clients estrangers ha convocat una reunió a la qual haurien d’assistir diversos dels nostres empleats per a debatre possibles projectes de col·laboració a curt i mitjà termini. El problema és que les dates del viatge obliguen a estar fora d’Espanya just el dia de les eleccions. Poden negar-se els empleats a desplaçar-se al·legant que no podrien anar a votar?

Els seus empleats poden negar-se a viatjar si això els impedeix exercir el seu dret al vot, ja que es tracta d’un dret recollit expressament en la Constitució. La seva empresa no pot coaccionar als treballadors perquè facin el viatge.

Tingui en compte que no respectar els drets dels treballadors el dia de les eleccions es considera com una infracció greu sancionable amb multa d’entre 626 i 6.250 euros.

A més, en aquest cas, com que es tracta d’un dret protegit constitucionalment, no s’aplica el principi “solve et repete” (obeeix i després reclama), per la qual cosa el treballador pot negar-se a fer el viatge i la seva empresa no pot sancionar-lo.

I si el treballador vol votar per correu?

Els treballadors que desitgin votar per correu disposen d’un permís retribuït de fins a 4 hores per a fer la sol·licitud de certificació acreditativa de la seva inscripció en el cens com per a la remissió del vot per correu (un màxim de 4 hores per a realitzar les dues gestions, tenint en compte que els horaris de les oficines de correus són molt amplis). Aquest permís es redueix proporcionalment en cas de treballadors amb contractes a temps parcial o jornada reduïda.

La seva empresa pot demanar al treballador que li justifiqui, a través de certificat emès per l’oficina de Correus, que ha acudit a votar.

L’informem que al BOE del dia 29 de juny, s’ha publicat el Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny, que introdueix modificacions en el procediment de modificació estructural de les societats i en les normes que el regeixen.

La norma entra en vigor el pròxim 29 de juliol, amb un règim transitori d’aplicació de l’anterior normativa (Llei 3/2009, de 3 d’abril, sobre modificacions estructurals de les societats mercantils) per al cas de les societats mercantils els projectes de les quals encara no haguessin estat aprovats per les societats implicades amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Reial decret llei 5/2023.

S’entén per modificacions estructurals d’una societat aquells canvis que van més enllà de les simples modificacions estatutàries per a afectar l’estructura patrimonial o personal de la societat. Aquestes operacions són la transformació, la fusió, l’escissió i la cessió global d’actiu i passiu, i en alguns casos també es pot considerar modificació estructural el canvi de domicili a l’estranger.

La reforma s’encarrega de transposar la Directiva europea 2019/2121 pel que fa als “trasllats internacionals de domicili” que passen a denominar-se “transformacions transfrontereres” incloent en la legislació interna mesures que es reconeixien en les modificacions estructurals transfrontereres per la Directiva. Es contempla l’existència de dos models de modificacions contemplant també el cas que les societats objecte de fusió no fossin propietat totes dues d’un únic soci.

També s’adapten els requisits establerts per a les segregacions mercantils internes, fent-los més laxos i d’aquesta manera acostant-los als requisits exigits per a les segregacions transfrontereres. Les escissions internes passen a tenir un règim com l’europeu, pel qual la societat segregada tan sols té responsabilitat limitada al seu patrimoni net, respecte dels deutes que queden a càrrec seu després de l’escissió o segregació; d’aquesta manera es redueix la incidència de concursos de creditors.

Protecció dels socis i creditors

Mitjançant la reforma es veuran més protegits els drets de socis i creditors. 

Respecte als creditors, seran coneixedors des del moment de la proposta de modificació dels riscos que comporta per a ells aquesta modificació, així com de les garanties que tindran respecte als seus crèdits, als quals podran realitzar observacions enfront de la junta general ja que tenen dret al fet que aquestes garanties siguin “adequades” amb la mediació del Registrador Mercantil en cas de desacord abans de recórrer a la via judicial.

Els socis també veuran protegida i reforçada la seva posició. Es reconeixen facilitats com la possibilitat d’alienar les seves accions o participacions a la societat, socis o tercers que la societat proposi, quan a conseqüència de la modificació quedin sotmesos a una llei estrangera. Els socis de les societats espanyoles participants en una modificació estructural que, a conseqüència d’aquesta modificació, quedin sotmesos a una llei estrangera, tindran dret a una compensació adequada.